NATURALISME

Contextualització
El naturalisme literari, sorgit a mitjan segle XIX, va ser una
reacció al romanticisme i al realisme. Aquest moviment va
posar un èmfasi en l'aplicació del mètode científic a la
literatura, buscant ensenyar la realitat amb objectivitat. El
teorema de Darwin sobre l'evolució va influir als
naturalistes que van acabar destacant les influències de
l’entorn i de la genètica en els seus personatges.

Característiques
- La literatura pren un gir i té un enfocament científic.

- Els personatges són condicionats per la seva genètica i

entorn.

- No es jutja ni compara allò bonic

amb el que és lleig. El naturalisme n’és
indiferent.

- L’ideal és l’adequació a la realitat.

Émile Zola.
És considerat el líder del naturalisme. Les seves novel·les,
com "Germinal" i "Nana", tracten principalment les pèssimes
condicions de la classe treballadora. Zola va ser un defensor
del mètode científic aplicat a la literatura i destacava per la
seva capacitat per retratar la realitat cruelment.

Guy de Maupassant.
Escrivia contes naturalistes i a ser influït per Zola. Tocava
temes com l'avarícia i la bogeria. Les seves obres, com
“Bel-Ami” i “La parure”, destaquen per haver descrit tan
vívidament la societat francesa del moment.

Thomas Hardy.
Va ser un escriptor anglès que va combinar elements del
naturalisme amb el romanticisme i abordava temes com
la fatalitat, la injustícia social i la relació entre l'home i la
natura. Thom Hardy va ser reconegut pel seu estil de
prosa i la seva crítica de la moralitat victoriana.