Guia per a l’elaboració Subdirecció General de

Promoció Cultural del

de Plans d’accessibilitat Departament de Cultura amb
la col·laboració de l’Àrea de
en equipaments Promoció de l’Accessibilitat del
Departament de Treball, Afer
escènics i musicals Socials i Famílies.
2
Índex

Introducció Pàg. 4-5

Marc normatiu d’aplicació d’aquesta Guia Pàg. 6-7
Pautes per a l’elaboració d’un pla d’accessibilitat
d’equipaments escènics i musicals Pàg. 8-9
1. Context del municipi Pàg. 10-11
• Territori Pàg. 12-13
• Realitat cultural del territori Pàg. 14-15
• Estadístiques de les persones i de les entitats socials
i dels col·lectius amb discapacitat del municipi Pàg. 16-17
2. Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, l’equipament i els serveis Pàg. 18-19
• Dades bàsiques de l’equipament Pàg. 20-21
• Entorn immediat Pàg. 20-21
• Aparcament Pàg. 20-21
• Descripció i condicions d’accessibilitat en
els diferents elements Pàg. 22-23
• Activitats accessibles Pàg. 22-23
3. Descripció de les actuacions necessàries a realitzar Pàg. 22-23
4. Criteris de prioritat Pàg. 22-23
5. Pla d’actuació i pressupost Pàg. 22-23
6. Mesures de control, de seguiment, de manteniment i
avaluació de les actuacions Pàg. 22-23

3
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Introducció

L’objectiu principal de la Llei sensorial, intel·lectual, mental i

13/2014, de 30 d’octubre, persones d’edat avançada), i
d’accessibilitat, es el d’establir incorporar el concepte de disseny
les condicions d’accessibilitat universal (dissenys de productes i
necessàries perquè els espais d’ús entorns aptes per a l’ús de totes
públic, els edificis, els mitjans de les persones sense necessitat
transport, els productes, els serveis d’adaptacions)
i els processos de comunicació
garanteixin l’autonomia, la igualtat En aquest sentit, i pel que fa
d’oportunitats i la no-discriminació concretament a l’àmbit cultural
de les persones amb discapacitat les activitats culturals, han de
o amb altres dificultats d’interacció garantir les suficients condicions
amb l’entorn. d’accessibilitat en la comunicació,
progressivament, perquè les
Aquest objectiu engloba: eliminar persones amb discapacitat física,
totes les barreres (arquitectòniques, sensorial o intel·lectual puguin
a la comunicació i actitudinals), gaudir-ne, comprendre’ls i participar-
abastar tots els àmbits (territori, hi, si s’escau, i han d’oferir la
edificació, mitjans de transport, informació mitjançant un llenguatge
productes, serveis i comunicació), entenedor, d’acord amb el que sigui
identificar i donar resposta a totes determinat per reglament segons el
les necessitats (discapacitat física, tipus d’activitat.

4
D’altra banda, la Llei 13/2014
estableix que les administracions
públiques i els proveïdors de serveis
públics han d’oferir serveis accessibles,
tant pel que fa a l’ús com pel que fa
a la informació que es facilita amb
relació a aquests serveis. A més a
més aquests han d’informar en llurs
pàgines web sobre les condicions
d’accessibilitat dels serveis que
ofereixen i sobre els mitjans de suport
disponibles i han de promoure en
tots els àmbits l’ús de tecnologies de
la informació i la comunicació que
facilitin la relació amb les persones
amb requeriments específics
d’accessibilitat que tenen dificultats
per a desplaçar-se o no poden gaudir
d’una atenció presencial.
Es defineix com accessible la
“condició d’un entorn, un procés,
un producte o un servei que
s’ajusta als requeriments funcionals
i d’interacció –dimensionals,
d’ubicació, d’il·luminació,
d’acústica i de comunicació– que
garanteix la utilització autònoma,
segura i amb comoditat a totes les
persones”.
Si els serveis d’ús públic són de
nova creació, els seus proveïdors
han de garantir les condicions
d’accessibilitat perquè tothom en
pugui fer ús i no es discrimini a ningú
per raó de la seva discapacitat
i si són serveis ja existents els
seus proveïdors han d’adoptar
les mesures necessàries per a
assolir progressivament les millors
condicions d’accessibilitat possibles,
d’acord amb el principi d’ajustos
raonables i si escau, d’acord amb els
5
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

seus plans d’accessibilitat. ha de permetre als programadors i

Per tal de donar compliment a gerents dels equipaments escènics
aquests objectius els proveïdors de i musicals de Catalunya detectar
serveis d’ús públic han d’elaborar quins són els seus dèficits en relació
plans d’accessibilitat als serveis amb les condicions d’accessibilitat
que presten i els equipaments o determinades per la normativa
establiments d’ús públic i centres vigent, elaborar una proposta
de treball de titularitat privada amb d’actuació i planificar-la d’acord
alta afluència de persones han de amb un calendari i pressupost per tal
disposar de plans d’accessibilitat. de corregir-les.
Aquests plans han de referir-se tant a
l’adaptació de les instal·lacions i els
equipaments com a la formació del Barcelona, 20 de desembre de 2018
personal i a l’actualització dels plans
de desplaçament d’empresa o de
mobilitat.
Subdirecció General de Promoció
Aquesta guia pretén ser una eina Cultural del Departament de
útil i pràctica per a l’elaboració Cultura amb la col·laboració de
d’aquests plans d’accessibilitat l’Àrea de Promoció de l’Accessibilitat
dins els equipaments escènics i del Departament de Treball,
musicals. Aquesta eina de suport Afers Socials i Famílies

6
7
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Marc normatiu d’aplicació 20/1991, de 25 de novembre,

de promoció de l’accessibilitat
d’aquesta guia i de supressió de barreres
arquitectòniques, i d’aprovació
Aquesta Guia pretén ser un del Codi d’accessibilitat.
document d’ajuda per tal d’elaborar
els Plans d’accessibilitat dels
equipaments escènics i musicals. La
Subjecte d’aplicació
normativa relativa a la realització d’aquesta Guia
d’un pla correspon a la següent:
La Guia està dirigida als equipaments
• Llei 13/2014, de 30 d’octubre, escènics i musicals que es classifiquen
d’accessibilitat. en algun dels tipus següents d’acord
amb el Decret 9/2017, de 31 de gener,
• Reial decret 173/2010, de 19 de del Sistema Públic d’Equipaments
febrer, pel qual es modifica el Codi Escènics i Musicals de Catalunya.
tècnic de l’edificació, aprovat pel
Reial decret 314/2006, de 17 de a. Equipaments escènics i musicals
març, en matèria d’accessibilitat nacionals
i no-discriminació de les persones b. Equipaments escènics i musicals
amb discapacitat (Document Bàsic locals multifuncionals
de Seguretat d’ús i accessibilitat). c. Equipaments escènics i musicals
locals bàsics
• Decret 135/1995, de 24 de març, d. Altres espais escènics i musicals
de desplegament de la Llei locals

8
Pautes per a l’elaboració 4. Criteris de prioritat.

d’un pla d’accessibilitat 5. Pla d’actuació i pressupost.

d’equipaments escènics i
6. Mesures de control, de seguiment
musicals i avaluació de les actuacions.

Aquesta guia estableix un esquema

metodològic per tal d’elaborar un
Pla d’accessibilitat d’equipaments
escènics i musicals. En aquest sentit,
l’esquema de continguts bàsics i
el procés d’elaboració d’un pla
d’accessibilitat d’equipament
escènic i musical és el següent:

1. Context del municipi.

2. Diagnòstic d’accessibilitat de
l’edifici, de l’equipament i dels
serveis (fitxes de diagnòstic).

3. Descripció de les actuacions

necessàries a realitzar.

9
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

1. Context del municipi

L’elaboració del Pla d’accessibilitat • Estructura territorial del municipi
d’un equipament ha de considerar i la situació dels diferents serveis i
els diversos factors i condicionants infraestructures: quantificació de
relacionats amb el territori, la reserves de sòl d’equipaments
seva realitat cultural i les persones socioculturals, informació
susceptibles de ser beneficiades a del sistema urbanístic de
l’hora de dissenyar-lo. comunicacions (vies urbanes,
places, zones d’aparcament,
transport públic), informació del
1.1. EL TERRITORI sistema urbanístic d’espais lliures
i delimitació dels diferents nuclis
En aquest punt s’haurà de fer urbans del municipi susceptibles
referència a aspectes com: d’un estudi particularitzat.
Aquest apartat és especialment
• La ubicació del municipi important en aquells municipis
dins l’entorn de relació que compten amb dos o més
territorial (regional, comarcal, nuclis de població clarament
subcomarcal) i en les dinàmiques diferenciats que alguns
socioeconòmiques i culturals casos tenen reconeixement
que el caracteritzen. Relació del administratiu en forma d’entitats
municipi respecte al seu entorn municipals descentralitzades.
immediat i interrelacions amb la En aquest apartat també és
comarca i àrea d’influència. important remarcar els casos
10

on el territori físic i administratiu
difereixin de forma evident.
• Estructura demogràfica del
municipi. S’hauria considerar els
aspectes següents:
• Nombre d’habitants,
detallant la seva distribució
sobre els diferents barris o
nuclis de població
• Estructura d’edat
• Característiques de població
flotant o població estacional,
incidència de nous col·lectius
(especialment important
considerar-la en municipis
turístics i de segonaW
residència). Si els municipis no
disposen de dades al respecte,
es poden generar a partir de
l’anàlisi dels consums d’aigua o
dels volums de residus urbans.
Context del municipi
• Previsions de creixement
urbà. Si el municipi en qüestió
no les ha realitzat prèviament
es poden obtenir seguint
alguna de les metodologies
que proposa l’IDESCAT.
1.2. REALITAT CULTURAL DEL MUNICIPI
• Agents locals de la cultura: el
pes que tercer sector té en la
configuració de les realitats
culturals locals, fa que sigui
determinat conèixer, descriure i
analitzar els teixits associatius, les
entitats i associacions i també
el sector privat cultural. S’ha
de considerar tant les entitats
específicament culturals com
d’altres organitzacions que
sense definir-se com a culturals,
intervenen en la configuració de
11
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

l’oferta cultural del municipi. Per 1.3. ESTADÍSTIQUES DE LES PERSONES

tant, en aquest punt, s’haurà de AMB DISCAPACITAT I DE LES ENTITATS
fer referència a la participació SOCIALS I DELS COL·LECTIUS AMB
i l’impacte d’aquests agents DISCAPACITAT DEL MUNICIPI
locals dins del context cultural del
municipi. Les estadístiques especifiquen els
diferents tipus de discapacitat,
• Els serveis culturals: per poder proporcionen una visió de les
determinar els dèficits i les principals característiques d’aquest
necessitats del municipi s’ha de col·lectiu i ajuden a adaptar el pla
conèixer prèviament quina és la d’accessibilitat dels equipaments d’un
realitat específica del municipi. municipi a les necessitats d’aquests
En primer lloc, quina és l’acció i la atenent al nombre de cada un d’ells.
gestió cultural municipal a partir Aquestes dades les podem trobar a
dels recursos econòmics i humans la pàgina Web de la Generalitat de
que se’n destinen. En segon lloc, Catalunya, clicant aquí.
analitzar les característiques i la
dimensió de l’oferta de serveis Les estadístiques classifiquen les
i activitats culturals, lúdiques i dades en la informació següent:
de lleure que s’ofereixen a la • Persones amb discapacitat per
població. tipologia.
• Persones amb discapacitat per grau.

12
 Context del municipi

• Persones amb discapacitat per

grups d’edat.
• Persones amb discapacitat
per tipologia, grau, sexe i grups
d’edat.
• Persones amb discapacitat
amb barem de necessitat de 3a
persona informat positivament
per tipologia.

D’altra banda, també s’ha de

considerar l’existència d’entitats
socials, centres de dia i/o altres
serveis o grups específics de persones
amb discapacitat a l’àmbit municipal
que organitzen, cohesionen i agrupen
les persones amb discapacitat i en
risc d’exclusió social i que permeten
orientar el disseny i l’actuació del Pla
d’accessibilitat.

13
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

2. Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de

l’equipament i dels serveis

El diagnòstic és la base de qualsevol Web

Pla d’accessibilitat. Les fitxes de
Email
diagnòstic són una eina sistemàtica
per valorar amb paràmetres de forma Titularitat
homogènia tots els equipaments i el
Règim d’ocupació (propietat pública o
seu objectiu és el de sistematitzar els
lloguer)
continguts del diagnòstic per tal de
planificar les actuacions de millora. Superfície i numero de plantes

Informació gràfica (emplaçament,

Les fitxes de diagnòstic poden seguir
plantes, seccions i alçats)
l’esquema següent:
Usos principals i complementaris

2.1. DADES BÀSIQUES DE L’EQUIPAMENT Aforament (sala principal i sales

secundàries)

Nom de l’equipament
Nombre d’usuaris i espectadors anuals
Adreça
Pressupost anual (ingressos i despeses)
Telèfon

14

RRHH de l’equipament (Responsable de
l’accessibilitat de l’equipament?)
Nombre d’espectacles o concerts
anuals
Nombre de funcions anuals
2.2. ENTORN IMMEDIAT
Es pot arribar en transport públic?
(1) (2) (3)
Itineraris de vianants de les parades de
transport públic, i si són accessibles.
(1) (2) (3)
(1) Itinerari accessible: Amplada lliure ≥1,50 m / sense
impediments al llarg del recorregut / encreuaments
accessibles
(2) Itinerari practicable: Amplada lliure ≥0,90 m / sense
Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis
impediments al llarg del recorregut / encreuaments
accessibles
(3) Indiqueu a observacions les deficiències o
mancances
2.3. APARCAMENT
Nombre total de places d’aparcament
(1) (2) (3)
Nombre de places reservades per a
persones amb discapacitat vinculades i
properes(1) (2) (3)
Connexió entre les places accessibles i
l’establiment. (1) (2) (3)
(1) Dimensions mínimes de 2,20 x 4,50m / Espai
d’apropament lateral d’1,20m i posterior de 3,00m.
(2) Itinerari accessible: Amplada lliure ≥1,20m /Rampa:
barana als 2 costats /pendent < 10% (long< 3 m),< 8%
(6< long< 3m) i < 6% (long >6m)
(3) Itinerari practicable: Amplada lliure ≥ 0,90m /
Rampa: barana a un costat / pendent < 12%. Indiqueu
a observacions les deficiències o mancances
15
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

2.4. DESCRIPCIÓ I CONDICIONS

D’ACCESSIBILITAT EN ELS DIFERENTS
ELEMENTS

Accessos: Identificació d’accés principal i secundari:

Entrada a l’edifici, establiment o servei(3)(4)

Entrada principal
Itinerari entre edifici i via pública (3) (4)

Entrada a l’edifici, establiment o servei (3)(4)

Entrada secundària
Itinerari entre edifici i via pública (3)(4)

Porta accessible (5)

Elements a l’entrada Mobiliari accessible a la recepció (7)

accessible
Bucle magnètic a la recepció/taquilles (8)

Encaminament podotàctil entre entrada i recepció (9)

(3) Itinerari accessible: Amplada lliure ≥1,20 m / Sense
graó/ons / rampes amb barana als 2 costats i pendent
rampa < 10% (long < 3 m); pendent rampa < 8% (6 <
long < 3 m), i pendent rampa < 6% (long > 6 m)
(4) Itinerari practicable: Amplada lliure ≥0,90 m / Sense
graó/ons / Rampes < 12% i barana a un costat
(5) Una de les fulles amplada ≥0,80 m / espai lliure pla
≥ diàmetre 1,20 m als dos costats de la porta i lliure del
seu escombratge, excepte porta automàtica / cas
de porta giratòria es requereix porta alternativa
(6) Indiqueu a observacions les deficiències o
mancances
(7) El pla de treball respecta al terra ha d’estar entre
0,75 i 0,80m i l’espai lliure per sota no serà inferior a
0,67-0,70m
(8) Emet una senyal d’àudio directament a un
audiòfon, reduint el so ambient, la reverberació i
altres distorsions acústiques
(9) Franja - guia en el paviment des de l’entrada fins a
la recepció, per a persones cegues o amb baixa visió

16
 Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis

Itineraris verticals (entre les diverses plantes de l’edifici)

Número de plantes

Elements mecànics a l’edificació de comunicació vertical entre plantes: ascensors,

plataformes, elevadores verticals i inclinades, així com escales i rampes mecàniques.

Dimensions dels aparells elevadors i característiques (identificar possibles mancances

secundàries, com ara alçada excessiva de les botoneres, absència de Braille, manca
d’una barra de suport a la cabina..).(1) (2)

Dimensions dels espais d’accés a aquests aparells (cercle d’1’50 o 1’20 davant
la porta, espai per a l’embarcament /desembarcament de la plataforma sense
obstacles, etc.).

Elements no mecànics per l’itinerari entre plantes: rampes o escales (3) (4)

Identificar les plantes o zones que no són accessibles i, si n’hi ha, valorar el grau de
representativitat de les plantes accessibles.(5)

(1) Ascensor accessible: Cabina amb una porta o
portes enfrontades: 1,10x1,40 (ample x profund.).
Cabina amb portes en angle: 1,40x1,40
(2) Ascensor practicable: Cabina amb una porta
o portes enfrontades: 0,90x1,20 (ample x profund.).
Cabina amb portes en angle: 1,20x1,20
(3) Itinerari accessible: Amplada lliure ≥1,20 m / barana
als 2 costats / pendent < 10% (long < 3 m), < 8% (6 <
long < 3 m) i < 6% (long > 6 m)
(4) Itinerari practicable: Amplada lliure ≥0,90 m / Sense
graó/ons / Rampes < 12% i barana 1costat
(5) Representativitat: Per tal que les plantes o zones
accessibles siguin plenament representatives han de
tenir una capacitat suficient i la possibilitat plena per
a realitzar totes les gestions o gaudir de tots els serveis
que ofereix l’activitat sense que es pugui produir
una discriminació clara per motius de discapacitat.
Cal que tots els elements accessibles (cambres
higièniques, localitats accessibles, etc) es trobin a les
plantes accessibles accessible.

17
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Itineraris horitzontals
Identificació de la planta

Desnivells existents (elements utilitzats per comunicar els diferents nivells: rampa,
ascensor, plataforma elevadora vertical, plataforma elevadora inclinada) (1)(2)(3)(4)

Dimensions dels recorreguts: amplada de pas, alçada lliure, dimensió dels canvis de
direcció, pas lliure de les portes..)

(1) Rampa accessible: Amplada lliure ≥1,20 m /
barana a 2 costats / pendent< 10% (long< 3 m),< 8%
(6< long< 3 m) i < 6% (long >6 m)
(2) Ascensor accessible: Cabina amb una porta o
portes enfrontades: 1,10x1,40m (ample x profund.) /
Cabina amb portes en angle: 1,40x1,40m
(3)Rampa practicable: Amplada lliure ≥ 0,90 m /
barana a un costat / pendent < 12%
(4) Ascensor practicable: Cabina amb una porta o
portes enfrontades: 0,90x1,20m (ample x profund) /
Cabina amb portes en angle: 1,20x1,20

18
 Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis

Sala de l’equipament escènic i musical

Descripció de la sala

Itinerari d’accés a la sala (1)

Disposició de bucle magnètic i percentatge de cobertura o nombre de places

d’espectadors que queden cobertes per aquest sistema. (3)

Itinerari d’accés a la tarima o escenari. (1) Si disposa d’algun element mecànic per
accedir-hi, descriure’l.

Totals

Accessibles per a persones usuàries de cadira de rodes, i la

Nombre de places seva ubicació.
d’espectadors.(2)
Per acompanyants dels destinataris de les places per
persones usuàries de cadires de rodes.

Amb itinerari accessible, i la seva ubicació.

(1) Veure definició d’ itineraris accessibles i ni obstruir els passadissos d’evacuació de la sala
practicables a Notes dels apartats anteriors (3) Veure definició de bucle magnètic a Notes de
(2) Dimensions lliures de 0,80x1,20. Cal tenir en l’apartat Accessos
compte, però, que aquestes places no poden ocupar

19
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Cambres higièniques d’us públic

Nombre total de cambres

Dades generals Nombre total de cambres accessibles

Ubicació

Espai lliure interior de maniobra (diàmetre mínim 1,50)

Porta corredissa o abatible cap a l’exterior

Espai de transferència a un costat de l’inodor de 0,80 m)

Característiques interiors Barres de suport (1)

Espai lliure sota el rentamans

Aixetes i mecanismes de fàcil accionament sense requerir

gir del canell

Dispositiu de crida d’assistència

Dimensions mínimes d’1,20x1,20 lliure de l’escombratge de

Vestíbul previ (si s’escau)
la porta

(1) Barres als dos costats de l’inodor, la del costat de

l’espai lateral de transferència ha de ser abatible.

20
 Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis

Cabines per als actors

(1) Veure definició d’ itineraris accessibles i
Itineraris d’accés i fins a l’escenari (1) practicables a Notes dels apartats anteriors.
(2) Espai lliure de gir on es pugui inscriure un cercle de
Portes diàmetre d’1,50 m sense ser escombrat per l’obertura
de cap porta.
Espais interiors (2)

Nombre de cabines accessibles

Gestió, comunicació i productes

Sistema d’accés Sistema de gestió de torns: visual i/o auditiu.

Política de preus Preus especials per a persones amb discapacitat

Material de difusió accessible (Programa de mà, fulletons,

cartells, etc.)

Criteris d’accessibilitat i de lectura fàcil en les

comunicacions i publicacions.
Comunicació accessible
Comunicar als mitjans d’informació de les mesures
d’accessibilitat de què disposa l’equipament i dels serveis i
sessions accessibles que s’ofereixen

Programa de l’espectacle en Lectura fàcil

21
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Pàgina web accessible? Quin nivell? (Nivell- Pautes WCAG:

A, AA, AAA)

Comunicació accessible Ticketing accessible

Elements de senyalització accessibles dels itineraris,

accessos, serveis i punts d’informació.

Dispositius o sistemes d’audiodescripció, nombre de

sessions amb aquest recurs i proporció que representen
sobre el total

Dispositius de sobretitulació/subtitulació, nombre de

sessions amb aquest recurs i proporció que representen
sobre el total

Dispositius d’audiosubtitulació, nombre de sessions amb

aquest recurs i proporció que representen sobre el total
Serveis d’accessibilitat
Servei de llengua de signes, nombre de sessions amb
aquest recurs i proporció que representen sobre el total

Servei de “descoberta tàctil” (Touch tours), nombre de

sessions amb aquest recurs i proporció que representen
sobre el total

Disposar de bucle magnètic instal·lat a les sales, o bé

d’equips individuals de bucle magnètic per a persones
que ho sol·licitin.
22
 Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis

Referent d’accessibilitat o del projecte social

Atenció a les persones
Com es fa l’atenció a les persones amb discapacitat?
amb discapacitat i la
seva gestió Gestió de les places d’espectador reservades a persones
amb discapacitat i als seus acompanyants

Mesures d’accessibilitat en els actes públics, jornades o

conferències que s’organitzen. Com es fa la detecció de
Altres serveis
necessitats dels assistents

Màquines expenedores accessibles.

Formació i capacitació

Formació i capacitació per a l’atenció a les persones amb discapacitat, de la

normativa d’accés dels gossos d’assistència, i sobre l’ús dels productes de suport a
disposició del públic: sessions realitzades i previstes, descripció dels continguts, hores
de formació i nombre d’assistents.

Nombre de personal format en accessibilitat

Pla d’emergències

Previsió d’actuacions per a persones amb diferents tipus de discapacitat

23
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

2.5. ACTIVITATS ACCESSIBLES 1. Una funció pot ser accessible si incorpora algun
d’aquests elements:
• Audiodescripció en directe per narrar a temps
2.5.1. Funcions accessibles* real el que succeeix en escena.
• Subtitulació o audiosubtitulació en directe.
Nombre de funcions accessibles de • Intèrpret en llenguatge de signes integrats a
l’espectacle.
teatre
• Utilització d’elements sensorials que estimulin els
sentits i facilitin la percepció dels espectacles
Nombre de funcions accessibles de dansa (sons, olors, elements tàctils, etc.)
• Guies/fitxes explicatives de l’espectacle i dels
Nombre de funcions accessibles de circ personatges (similar a les Guies pedagògiques).
• Programa de mà o materials de difusió en
Nombre de funcions accessibles de Lectura Fàcil.
música
2. L’equipament pot fer la funció accessible si
Nombre de funcions accessibles d’altres ofereix els serveis d’accessibilitat següents:
• Explicació a les de les condicions d’accessibilitat
gèneres i serveis d’accessibilitat del mateix equipaments
(en la comunicació interna i externa): Places
habilitades per a cadira de rodes, bucle o anella
*Una funció accessible: Es aquella que garanteix
magnètica, audiodescripció, subtitulació, etc.
les condicions d’accessibilitat perquè qualsevol
• Bucle magnètic que amplifica les ones sonores
persona pugui gaudir-ne, comprendre i participar-hi,
perquè les persones amb audiòfons o implants
si s’escau, i han d’oferir la informació mitjançant un
coclears rebin el so amb més qualitat.(quan està
llenguatge entenedor, d’acord amb el que estigui
instal·lat a una sala beneficia tots els espectacles
establert per reglament segons el tipus d’activitat.
que s’hi facin, també hi ha bucles portàtils que es
Característiques:
poden instal·lar només per un espectacle concret
• Ha de ser comunicat de manera accessible
o individuals de collaret, que es poden oferir a les
incorporant la Lectura Fàcil a través de les
persones que ho necessitin...)
pàgines web i la resta de mitjans de difusió
• Atenció a les persones amb discapacitat,
(programes de mà, cartells, etc)
acompanyament, etc.
• Ha d’informar de les condicions d’accessibilitat
• Materials de difusió accessible i en lectura fàcil
corresponents (audiodescripció, subtitulació,
(programa de mà, cartells, etc) i web accessible.
intèrpret en llenguatge de signes, etc.)
• Guia seqüencial de com arribar a l’equipament.

24

2.5.2. Espectacles o concerts inclusius*
Nombre d’actuacions i funcions
programades
*Es aquell que incorpora actors/intèrprets amb
discapacitat o en risc d’exclusió social a escena en la
mateixa obra.
2.5.3. Altres activitats que fomenten la
inclusió dels col·lectius amb discapacitat
• Equipament adherit al programa Apropa
Cultura*?
Nombre d’actuacions i funcions
vinculades al programa
*El Programa Apropa Cultura afavoreix l’assistència
i participació de col·lectius en risc d’exclusió social
a les arts escèniques de Catalunya. D’altra banda,
també enforteix les experiències vitals d’aquests
col·lectius i fa realitat el dret de l’accés a la cultura
per a tothom. El programa ofereix els serveis
l’assistència a espectacles de música, teatre, dansa
i circ: els equipaments adherits a Apropa Cultura
ofereixen localitats de la seva programació habitual a
preus molt reduïts.
Web: www.apropacultura.cat
Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis
• Organització d’activitats específiques per
a persones amb discapacitat
a. Visites organitzades per a col·lectius amb
discapacitat (visites a l’equipament o
prèvies a l’inici de l’espectacle per tal
d’entrar en contacte amb els actors i
l’escenografia de l’obra)
Nombre de visites
b. Funcions relax (són sessions de teatre,
dansa, cinema o altres esdeveniments
culturals que tenen lloc en un ambient
més relaxat i amigable, on les normes
relatives al moviment i al soroll de la
sala estan més relaxades. També poden
implicar petits ajustos a l’acompliment
(il·luminació, so, etc.) i acollir els membres,
per satisfer millor les seves necessitats. Es
dirigeixen a tots els individus i famílies que
prefereixen o gaudeixen d’un ambient
més relaxat en un lloc cultural, reduint els
nivells d’ansietat i fent que l’experiència
25
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

sigui més agradable (per exemple, pares 2.5.4. Projectes o programes d’inclusió
amb fills petits, persones amb discapacitat social/comunitaris
d’atenció, persones amb discapacitat
intel·lectual, persones amb autisme, Projectes propis de participació amb col·lectius*
persones amb discapacitat sensorial,
*Projectes on la ciutadania participa
social o de comunicació).
activament. Una entitat social, un
centre o un col·lectiu de persones amb
Nombre de funcions relax discapacitat i en risc d’exclusió social

Projectes de participació acollits*

c. Obrir assajos de les representacions i
concerts a les persones amb discapacitat *Projectes on la ciutadania participa
activament. Una entitat social, un
centre o un col·lectiu de persones amb
Nombre d’assajos oberts
discapacitat i en risc d’exclusió social

d. Activitats participatives d’arts escèniques De cada un dels projectes afegir la

i música amb els col·lectius amb informació següent:
discapacitat
Nom del projecte/programa
desenvolupat:
Nombre d’activitats
Descripció:

Col·laboració amb entitats socials de

col·lectius amb discapacitat o en risc
d’exclusió social:
26
 Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis

CONCLUSIÓ GLOBAL DEL DIAGNÒSTIC • Accessible parcialment: establiment

A partir de l’anàlisi de tots aquests
elements en relació amb l’accessibilitat es
classifica l’equipament d’acord amb els
paràmetres següents:
on alguns dels serveis principals
o secundaris contenen barreres
arquitectòniques o a la comunicació,
però altres serveis principals tenen
una accessibilitat òptima o bàsica.

• Accessibilitat òptima: establiment que • No accessible: establiment que

compleix íntegrament els paràmetres conté barreres que impedeixen a les
d’accessibilitat que garanteixen la persones amb discapacitat utilitzar els
utilització autònoma, segura i amb serveis principals.
comoditat a totes les persones.

• Accessibilitat bàsica: establiment

que permet l’accés a tots els
serveis, però no és possible accedir
a plantes superiors o a alguna zona
no representativa, o bé té elements
practicables (accessible amb menys
comoditat) o un percentatge de
places accessibles inferior al que
correspondria.

27
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

3. Descripció de les actuacions necessàries

a realitzar
A partir del resultat de la diagnosi es obstaculitzar que una persona
descriuen les actuacions necessàries a amb discapacitat pugui gaudir
realitzar. En aquest sentit, les actuacions dels seus drets en igualtat de
han de donar resposta als dèficits condicions respecte a una altra
detectats en l’equipament en relació persona en una situació anàloga.
amb l’accessibilitat i aniran dirigides a la
supressió de les barreres següents: D’aquesta manera, es detallaran
totes les actuacions per tal d’assolir
1. Barreres arquitectòniques: un grau òptim d’accessibilitat i es
barreres de caràcter físic que classificaran de la manera següent:
limiten o impedeixen la interacció
de les persones amb l’entorn. 1. Actuacions indispensables per
2. Barreres en la comunicació: a complir amb la normativa
barreres que limiten o impedeixen aplicable sobre accessibilitat.
l’expressió i la recepció 2. Actuacions recomanables
d’informació de missatges, sigui per augmentar el nivell de
en la comunicació directa, sigui l’accessibilitat més enllà dels
en els mitjans de comunicació. mínims normatius, i disposar
3. Barreres d’actitud: actituds que, realment d’espais, itineraris,
directa o indirectament, per elements, productes i serveis
acció o per omissió, generen per a tots els usuaris, de forma
una situació discriminatòria, en desapercebuda i normalitzada,
28
 3.
sigui quin sigui el seu grau de
discapacitat.
Així mateix, es determinaran les
actuacions concretes, específiques
(indispensables i recomanables) per
a cadascun dels àmbits analitzats
següents:
a. Entorn immediat.
b. Aparcament.
c. Descripció i condicions
d’accessibilitat en els diferents
elements.
• Accessos
• Itineraris verticals (entre les
diverses plantes de l’edifici).
• Itineraris horitzontals.
• Sala dels equipaments
escènics i musicals.
• Cambres higièniques d’us públic.
• Cabines per als actors.
Descripció de les actuacions necessàries a realitzar
• Gestió, comunicació i
productes.
• Formació i capacitació.
• Pla d’emergències.
d. Activitats accessibles.
• Funcions accessibles
• Espectacles o concerts
inclusius
• Altres activitats que fomenten
la inclusió
• Programes d’inclusió social o
comunitaris
En aquest sentit, tal com es veurà a
continuació, les actuacions hauran
d’anar vinculades a uns objectius
estratègics, un pressupost i amb una
calendarització corresponent d’acord
amb els criteris de prioritat establerts.
Finalment, un altre element important
a valorar és el benefici que cada
actuació comportarà als usuaris.
29
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

4. Criteris de prioritat
Cal establir uns criteris que • Criteri d’urgència per territori
permetin definir quines actuacions sense cap oferta. Donar prioritat a
són prioritàries respecte d’altres les actuacions en llocs on no hi ha
d’acords amb els objectius o les línies cap establiment accessible.
estratègiques que es defineixin.
• Criteri de nombre de població en
4.1. Des del punt de vista d’un el territori, barri o zona.
municipi o d’una entitat empresarial
gestora de diversos equipaments • Criteri d’ubicació (en aquells
s’han de tenir en consideració, entre establiments situats al nucli urbà o
d’altres, els següents criteris: millor connectats

• Criteri d’igualtat o equitat 4.2. Des del punt de vista d’un

territorial. Tot el territori ha d’assolir equipament s’han de tenir en
un mínim grau d’establiments consideració, entre d’altres, els
accessibles. següents criteris:

• Criteri de facilitat tècnica. • Criteri de facilitat tècnica:

Prioritzar les actuacions més prioritzar les actuacions més
fàcils d’implementar o les que fàcils d’implementar o les que
requereixin menys recursos requereixin menys recursos
econòmics. econòmics (relació cost-benefici)

30
 Criteris de prioritat

• Criteri d’urgència davant de

necessitats reals: donar prioritat
a les actuacions quan hi hagi
una demanda real de col·lectius
d’usuaris afectats per les barreres
existents.

31
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

5. Pla d’actuacions i pressupost

A partir de les conclusions de la vinculen als objectius mitjançant unes
diagnosi, de la descripció de les fitxes estructurades de la manera
actuacions i dels criteris de prioritat següent:
es dissenya el pla d’actuació. El pla
organitza la planificació i control LE1. Primera línia estratègica
d’un recursos donats per a assolir una
A1.1. Actuació 1
objectius i aconseguir un grau òptim
d’accessibilitat en l’equipament. Descripció

Unitat competent
En el pla s’estableix uns objectius
estratègics que porten associats unes Destinataris
actuacions concretes per tal d’assolir-
Calendari
los. El grau d’assoliment dels objectius
estratègics es mesura a partir d’uns Pressupost
indicadors d’avaluació de cada una
Indicador
de les actuacions que es duen a
terme. El grau d’assoliment d’aquests
objectius i actuacions concretes El pla d’actuació s’elabora d’acord
determinarà l’èxit del pla. amb la temporalitat de 4 anys. A més
a més, es determinen els pressupostos
En aquest sentit, les actuacions que detallats per realitzar cadascuna
es desenvolupen al Pla d’actuació es de les actuacions i es planifiquen,

32
 Pla d’actuacions i pressupost

en base als criteris establerts i a la

disponibilitat econòmica, en un pla
d’etapes per a cada una de les
diferents actuacions de la manera
següent:

Exemple de calendari d’implementació i pressupost

Actuacions Any 1 Any 2 Any3 Any 4 Pressupost

A1.1. Acció 1

A1.2. Acció 2

A1.3. Acció 3

Etc.

TOTAL

33
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

6. Mesures de control, de seguiment, de

manteniment i d’avaluació

6.1. El manteniment de l’accessibilitat d’accessibilitat i garantir-ne el

és el conjunt de procediments de funcionament òptim.
revisió, de detecció de problemes
i d’actuació perquè els espais, els b. El manteniment correctiu de
serveis o les instal·lacions romanguin l’accessibilitat són les actuacions
accessibles al llarg del temps i hi no programades per a resoldre
hagi un manteniment suficientment les anomalies o els problemes
continuat dels elements necessaris de funcionament que puguin
perquè les condicions d’accessibilitat sorgir i suscitar conflictes en les
no minvin o desapareguin. El condicions d’accessibilitat dels
manteniment de l’accessibilitat ha de elements afectats.
tenir caràcter preventiu i correctiu.
6.2. Les mesures de control, de
a. El manteniment preventiu de seguiment, de manteniment i
l’accessibilitat és el conjunt d’avaluació de les actuacions
d’actuacions periòdiques i necessàries es poden realitzar per
planificades que cal fer per a mitjà d’una comissió de tècnics o
evitar la deterioració dels elements experts en aquest àmbit per tal de
implicats en les condicions realitzar les accions següents:

34

• Elaborar un informe anual
d’avaluació de l’assoliment de les
actuacions i dels seus objectius.
• Rebre i estudiar les noves o
altres necessitats que plantegin
diferents sectors, per tal de
proposar canvis o millores.
• Definir mesures de control, de
seguiment, de manteniment
i avaluació necessàries per
a garantir que, una vegada
assolides les condicions
d’accessibilitat, perdurin al llarg
del temps.
• Elaborar el Pla de manteniment
de l’accessibilitat de
l’equipament.
Mesures de control, de seguiment, de manteniment i d’avaluació
6.3. Definició de les mesures
de control, de seguiment, de
manteniment i avaluació de les
actuacions:
Per tal d’elaborar l’informe
d’avaluació s’hauran de definir uns
indicadors generals i específics. A
nivell general, s’avaluarà el grau
d’accessibilitat de l’equipament.
A nivell específic, es farà un
seguiment del grau d’execució de
cada actuació i s’avaluaran els seus
resultat en funció dels indicadors
establerts.
35
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Exemple d’indicadors de l’avaluació general

Accessibilitat de l'equipament
Accessible, Practicable,
Parcialment accessible o
practicable, Inaccessible,
Entrada diferenciada, Itinerari
adaptat

Nombres de butaques
reservades per a
discapacitats Nombre
Condicions
Lavabos accessibles si/no
accessibilitat
instal·lacions Mostradors i taquilles
accessibles si/no

Nombre places d'aparcament

per a discapacitats Nombre

Pla d’emergència/
autoprotecció amb
actuacions en discapacitat si/no

Pla d’accessibilitat de
l’equipament si/no

36
 Mesures de control, de seguiment, de manteniment i d’avaluació

Bucle magnètic si/no

Servei d'audiodescripció si/no

Servei de subtitulació si/no

Servei amb interpretació en

Serveis específics llenguatge de signes si/no

Programa específic per a

persones discapacitat
psíquiques si/no

Programa específic per a

persones discapacitat física si/no

Elements de senyalització
adaptats si/no

Comunicació Pàgina web accessible i nivell

accessible d’accessibilitat si/no

Comunicacions i publicacions
accessibles si/no

37
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Nombre personal específic en

accessibilitat Nombre
Personal
Nombre personal format en
accessibilitat Nombre

Nombre d’activitats
específiques Nombre

Nombre d’activitats amb

audiodescripció Nombre

Nombre d’activitats amb

Activitats
subtitulació Nombre
accessibles
Nombre d’activitats amb
interpretació en llenguatge
de signes Nombre

Nombre d’actuacions
accessibles Nombre

Nombre d’usuaris/públic que

Públic/usuaris utilitzen serveis i activitats
accessibles Nombre

38
 Mesures de control, de seguiment, de manteniment i d’avaluació

Avaluació específica de cada actuació: seguiment del grau d’execució de les

actuacions avaluació dels resultats de cada una d’elles en funció dels objectius
plantejats inicialment i dels indicadors establerts. Exemple:

Actuacions Indicadors d’avaluació

A1.1

A1.2

A1.3

A1.4

A1.5

6.4. Elaboració del Pla de s’han d’emprendre en cas que en

manteniment de l’accessibilitat
El Pla de manteniment de
l’accessibilitat és el document
que estableix la programació
de les actuacions necessàries
per al manteniment preventiu
de l’accessibilitat dels espais i els
edificis i prescriu les actuacions que
calgui un manteniment correctiu.
Ha d’incloure una programació de
revisions periòdiques amb les quals es
comprovin els aspectes següents:
• L’estat dels elements
constructius, en especial el
correcte funcionament dels

39
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

dispositius i aparells mecànics dispositius i noves tecnologies,

i dels components abatibles o etc.
plegables.
• L’ús, el funcionament i la
• La mobilitat, incloent l’accés i la disponibilitat dels productes
circulació per l’interior dels espais, accessibles que ofereixi el servei.
i la comprovació que no hi hagin
obstacles ni estiguin ocupats per • Els requeriments de formació
elements que redueixin o limitin la i capacitació del personal
seva funcionalitat. d’atenció al públic vers les
necessitats que puguin presentar
• La correcta senyalització dels les persones amb discapacitat.
serveis i dels punts d’informació.

• La comunicació i la comprensió
de la informació, ja sigui
mitjançant l’atenció directa a
l’usuari o per mitjà de material
audiovisual, subtitulació,
audiodescripció, senyalètica,
plafons, documents Braille,
informació web, aplicacions per

40

Glossari
GENERAL
1. Accessibilitat: L’accessibilitat
universal implica que qualsevol
persona pugui disposar i utilitzar
les infraestructures i els serveis
o productes en igualtat de
condicions, independentment de
la seva condició física, psíquica
o sensorial. Aquest concepte
és aplicable a dues formes
bàsiques d’activitat humana: la
mobilitat i la comunicació. Totes
dues poden estar subjectes a
limitacions com a conseqüència
de l’existència de barreres.
2. Autonomia personal: L’autonomia
és la capacitat de controlar,
afrontar i prendre, per iniciativa
pròpia, decisions personals sobre
com viure d’acord amb les
normes i preferències pròpies,
Glossari
així com de desenvolupar les
activitats bàsiques de la vida
diària.
3. Disseny universal o disseny per
a tothom: Disseny de productes i
entorns aptes per a l’ús del major
nombre de persones possible,
sense necessitat d’adaptacions ni
d’especialitzacions.
4. Barreres a l’accessibilitat: els
impediments, les traves o els
obstacles per a la interacció
de les persones amb l’entorn
físic, el transport, els productes,
els serveis, la informació i les
comunicacions. Les barreres a
l’accessibilitat poden ésser:
• Barreres arquitectòniques:
Les barreres arquitectòniques
són tots aquells impediments
41
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

o obstacles físics que en obstaculitzar que una

dificulten o impedeixen la persona amb discapacitat
llibertat de moviment de pugui gaudir dels seus drets
les persones. N’hi ha de tres en igualtat de condicions
tipus: urbanístiques (a la via respecte a una altra persona
pública), d’edificació pública en una situació anàloga.
o privada i del transport.
5. Itinerari de vianants: l’espai de
• Barreres en la comunicació: pas que permet un recorregut
Aquestes barreres fan continu, sia en el territori, en què
referència a tots aquells relaciona els diferents espais
impediments o dificultats entre si i amb les edificacions i els
que es presenten en la mitjans de transport de l’entorn
comprensió, captació i i els que permeten d’accedir-hi,
emissió de missatges, així com sia en les edificacions, en què
en l’ús dels mitjans tècnics relaciona els diferents espais d’un
disponibles. edifici entre si i amb els diferents
accessos, sia en el transport,
• Barreres d’actitud: actituds en què relaciona els diferents
que, directament o espais de les infraestructures
indirectament, per acció o de transport entre si i amb els
per omissió, generen una diferents accessos i en què
situació discriminatòria, permet l’embarcament als
42

mitjans de transport i l’accés a
les zones habilitades; l’itinerari de
vianants pot ésser accessible o
practicable, en els termes que
estableixen les lletres l i m.
6. Espai d’interacció: l’àrea
lliure d’obstacles que permet
que qualsevol persona,
independentment de les seves
capacitats, pugui interaccionar
amb cadascun dels elements, les
instal·lacions o els equipaments
de què es tracti.
7. Accessible: la condició d’un
entorn, un procés, un producte
o un servei que s’ajusta als
requeriments funcionals i
d’interacció –com poden ésser
els dimensionals, els d’ubicació,
els d’il·luminació, els d’acústica
i els de comunicació– que
Glossari
en garanteixen la utilització
autònoma, segura i amb
comoditat a totes les persones.
8. Practicable: la condició d’un
entorn, un procés, un producte
o un servei que s’ajusta als
requeriments funcionals,
dimensionals, d’il·luminació i de
comunicació que en garanteixen
la utilització autònoma i segura a
totes les persones.
9. Mitjans de suport: les ajudes que
actuen com a intermediàries
entre l’entorn i les persones amb
discapacitat i els permeten
de millorar la qualitat de vida
o d’incrementar l’autonomia
personal. Els mitjans de suport d’ús
particular es consideren elements
necessaris i no se’n pot restringir la
utilització, excepte per motius de
43
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

seguretat o de salubritat o per les • Suport animal: animal ensinistrat

altres causes que siguin establertes especialment per a cobrir
per reglament. Els mitjans de necessitats concretes d’una
suport es classifiquen en: persona amb discapacitat,
com els gossos d’assistència.
• Producte de suport: instrument,
aparell, eina, dispositiu, 10. Ajustos raonables: les mesures
mecanisme o element anàleg d’adequació físiques, socials
que permet a les persones i actitudinals que, d’una
amb discapacitat de dur a manera eficaç i pràctica i sense
terme activitats que sense que comportin una càrrega
aquesta ajuda no podrien fer, desproporcionada, facilitin
o que només podrien fer a l’accessibilitat o la participació
costa d’un gran esforç. d’una persona amb discapacitat
en igualtat de condicions que la
• Suport personal: persona resta de ciutadans.
preparada per a facilitar o
garantir l’ús de productes i 11. Proporcionalitat: la qualitat
serveis, la comunicació o la d’una mesura de millora de
mobilitat a les persones amb l’accessibilitat segons la qual
discapacitat, com ara l’intèrpret els costos o les càrregues que
de la llengua de signes, el guia implica estan justificats, atenent
intèrpret o l’assistent personal. els criteris següents:
44

• Els efectes discriminatoris que
comportaria per a les persones
amb discapacitat que la
mesura no es dugués a terme.
• Les característiques de
la persona, l’entitat o
l’organització que ha de dur a
terme la mesura.
• La possibilitat d’obtenir
finançament públic o altres
ajuts.
12. Mesures d’acció positiva: els
suports específics destinats
a prevenir o compensar els
desavantatges o les dificultats
especials que tenen les persones
amb discapacitat per a llur
participació plena i efectiva
en la societat, en igualtat de
condicions que la resta de
Glossari
persones, i per a llur incorporació
a tots els àmbits de la vida
política, econòmica, educativa,
cultural i social.
PERSONES AMB DISCAPACITAT
Les persones que presenten dèficits
funcionals de caràcter físic, sensorial,
intel·lectual o mental que, en
interaccionar amb barreres diverses,
veuen limitada llur participació plena
i efectiva en la societat en igualtat de
condicions que la resta de persones.
1. Persones amb discapacitat visual:
persones amb disminució parcial
o manca total de la capacitat
per a veure-hi que dificulta o
impedeix l’acompliment normal
de les tasques visuals i provoca
dificultats d’interacció entre la
45
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

persona afectada i l’entorn; refereix a un estat particular de

inclou la ceguesa total i els funcionament que comença
diferents graus de baixa visió. en la infantesa en el qual
coexisteixen limitacions en
2. Persones amb discapacitat la intel·ligència juntament
auditiva: Persones amb disminució amb limitacions en habilitats
parcial o manca total de la adaptatives. La discapacitat
capacitat per a percebre intel·lectual es caracteritza per
les formes acústiques; són limitacions significatives tant en
considerades persones sordes les el funcionament intel·lectual
que tenen discapacitat auditiva. com en la conducta adaptativa
expressada en les habilitats
3. Persones amb discapacitat física: adaptatives conceptuals, socials i
Persones amb la discapacitat que pràctiques. Aquesta discapacitat
dificulta o impedeix la mobilitat s’origina abans dels 18 anys. El
o el moviment del cos, o part del discapacitat intel·lectual no és
cos, en les activitats bàsiques tan sols el nivell intel·lectual, ni
de la vida diària, incloses les les habilitats d’adaptació; són
discapacitats d’origen orgànic. totes dues coses, iniciades en el
transcurs del desenvolupament
4. Persones amb discapacitat que, en l’entorn físic, social i
intel·lectual: Persones amb cultural on viu aquesta persona,
discapacitat intel·lectual es suposen una limitació important
46

del seu funcionament. Així doncs,
la discapacitat és una expressió de
les limitacions en el funcionament
individual dins un context social i
que representa una desavantatge
substancial per la persona”.
5. Persones amb alteracions del
comportament: persones amb els
trastorns cognitius, d’afectivitat
o de conducta que, per llur
intensitat o gravetat, determinen
la necessitat de la persona
afectada de suports per al
funcionament psicològic i per a la
socialització.
6. Transtorn d’Espectre Autista
(TEA): El Trastorn de l’Espectre
Autista (TEA) és un trastorn
neurològic que afecta la
percepció i al processament
de la informació. El diagnòstic
Glossari
de TEA inclou un col·lectiu molt
divers de persones que mostren
una alteració significativa en
el desenvolupament de les
habilitats de comunicació,
llenguatge i relació social, i que
sovint manifesten interessos
restringits i conductes repetitives i
estereotipades.
El trastorn autista es fa evident
abans dels tres anys, encara que
sovint es diagnostica més tard. En
alguns casos, pot no ser detectat
fins l’edat escolar obligatòria. No
obstant això, els instruments de
detecció primerenca i diagnòstic
específics permeten identificar-lo
ja abans del segon any de vida.
7. Persones amb mobilitat reduïda:
les persones que tenen limitada
la capacitat de desplaçar-se o
47
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

d’interaccionar amb l’entorn amb SERVEI D’ACCESSIBILITAT A LES ARTS

seguretat i autonomia per raó ESCÈNIQUES
d’una determinada discapacitat
física, sensorial o intel·lectual. 1. Audiodescripció: consisteix a
descriure el que es veu sobre
8. Persones amb altres necessitats o l’escenari, com ara personatges,
situacions especials: Les persones accions, escenografia, etc.
grans poden combinar diverses L’usuari rep aquesta descripció
dificultats com: la disminució de de forma oral en els espais
l’audició i de la visió, reducció o sense diàleg de l’obra. Aquest
alteració de la mobilitat, pèrdua servei beneficia especialment
de memòria, alteració de la les persones cegues i amb baixa
funció manual, entre altres. visió, si bé també pot beneficiar
espectadors amb discapacitats
9. Persones amb altres necessitats cognitives.
específiques: Algunes persones
poden tenir un problema 2. Sobretitulació/subtitulació:
determinat en una funció consisteix a incloure un text
cerebral que els ocasiona una a la part inferior (subtítols) o
disfunció per parlar, escriure, superior (sobretítols) de l’escenari
comptar, etc. que reprodueix, generalment
de manera resumida, el text
de l’obra. Pot oferir-se en la
48

mateixa llengua de l’obra
(intralingüístic) o en una altra
llengua (interlingüística). Aquest
servei beneficia les persones
que no comprenen la llengua
original, persones sordes i
persones amb discapacitat
auditiva. En determinats casos,
com ara l’òpera, també pot
ajudar a entendre el text a
persones sense discapacitat
auditiva. Quan s’adreça
específicament a persones sordes
o amb discapacitat auditiva,
s’hi solen afegir elements com la
identificació del personatge, una
descripció dels sorolls ambientals,
etc.
3. Audiosubtitulació: consisteix a
reproduir oralment els subtítols
o text en pantalla. Aquest
servei és útil per a persones
Glossari
cegues i persones amb baixa
visió, i també amb persones
amb dificultats de lectura, ja
siguin transitòries o permanents.
Quan aquest servei s’adreça a
persones cegues i amb baixa
visió, l’audiosubtitulació se sol
combinar amb l’audiodescripció.
4. Interpretació en llengua de
signes: consisteix a traduir en
llenguatge de signes el text
de l’obra. Aquest servei és útil
per a persones sordes i amb
discapacitat auditives.
5. Materials de difusió (fullets,
programa o pàgines web, etc.)
escrits en:
• Lectura fàcil: desenvolupats
segons unes guies que
faciliten la lectura. Aquest
49
Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

servei beneficia les persones • Narrativa social: Pautes per

amb dificultats lectores, ja treballar abans de l’assistència
siguin transitòries (immigrants, a un teatre a mode d’història
persones que s’han incorporat anticipativa i seqüencia en
a l’escola tardanament, forma de Guia. Utilitzar la guia
persones amb escolarització com a eina perquè les persones
deficient, etc.) o permanents amb Transtorn d’Espectre Autista
(trastorns d’aprenentatge, puguin millorar l’experiència
etc.). Tots els usuaris també d’anar a un teatre.
se’n poden beneficiar.
6. “Touch tours”: visita tàctil que
• Braille: sistema de lectura tàctil permet conèixer més detalls del
desenvolupat per a persones vestuari, escenografia, etc. de
cegues i amb discapacitat l’obra. Beneficia especialment els
visual. usuaris cecs i amb discapacitat
visual, si bé tots els espectadors
• Altres llengües (traduccions): se’n poden beneficiar.
les llengües també poden ser
una barrera, de manera que 7. Bucle magnètic: aparell
oferir materials traduïts a altres que amplifica el so, adreçat
llengües es pot considerar un a persones sordes i amb
servei d’accessibilitat lingüística discapacitat auditiva que porten
adreçat a tots els usuaris. audiòfons o implants coclears.
50
Fires del Llibre a Catalunya 2017

51