Pla docent de l'assignatura

Dades generals

Nom de l'assignatura: Matrius i Vectors

Codi de l'assignatura: 360134

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Rosa Maria Miro Roig

Departament: Departament de Matemàtiques i Informàtica

Crèdits: 6

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació Hores totals 150

Activitats presencials i/o no

60
presencials

- Teoria Presencial 30

- Pràctiques de problemes Presencial 15

- Pràctiques de laboratori Presencial 15

Treball tutelat/dirigit 40

Aprenentatge autònom 50

Competències que es desenvolupen

- Utilitzar recursos bibliogràfics físics i virtuals.

- Capacitat per treballar en equip.
- Tenir i comprendre els coneixements bàsics de la matemàtica.
- Saber desenvolupar arguments rigorosos, i identificar-ne les hipòtesis i les conclusions.
 - Utilitzar aplicacions informàtiques per a la resolució de problemes matemàtics.

- Entendre i utilitzar correctament el llenguatge matemàtic.

- Saber identificar errors en raonaments incorrectes.

- Assimilar conceptes matemàtics nous en termes d'altres ja coneguts.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

— Descriure subespais mitjançant generadors i equacions lineals.

— Entendre la dualitat entre equacions i vectors.
— Conèixer les propietats bàsiques dels determinants.

Referits a habilitats, destreses

— Operar amb vectors i matrius i saber manejar les transformacions elementals de

matrius.
— Resoldre i discutir sistemes d’equacions lineals i interpretar resultats.
— Descriure subespais mitjançant generadors i equacions lineals.
— Calcular determinants i matrius inverses.

Blocs temàtics

1. Matrius i vectors

* Els nombres reals i els nombres complexos

Els espais vectorials Rn i Cn

L’espai vectorial de les matrius

Producte de matrius

Matrius per blocs

2. Sistemes d’equacions lineals

* Solucions d’un sistema d’equacions lineals

Reducció d’una matriu a una forma esglaonada

El mètode de Gauss-Jordan
 Rang d’una matriu

El teorema de Rouché-Frobenius

3. Matriu inversa i matrius elementals

* Matriu inversa

Càlcul de la matriu inversa

Matrius elementals

Matrius equivalents

4. Determinants

* Definició i exemples

Propietats dels determinants

Determinants de les matrius invertibles

Càlcul de la matriu inversa per adjunts

Regla de Laplace

Determinant i rang

Sistemes d’equacions lineals. Regla de Cramer

5. Bases d’un espai vectorial

* Independència lineal. Sistemes de generadors

Bases de Rn

Coordenades d’un vector

Canvis de base

6. Subespais vectorials

* Subespais vectorials de Rn
Generadors i equacions de subespais vectorials

Suma i intersecció de subespais vectorials. Fórmula de Grassmann

Suma directa

7. Aplicacions lineals
 * Definició i exemples d’aplicacions lineals

Nucli i imatge d’una aplicació lineal

Composició d’aplicacions lineals

Canvis de base

Metodologia i activitats formatives

La distribució del temps es fa de la manera següent:

• Dues hores de teoria per setmana i dues hores setmanals dedicades a resoldre
problemes.
• Les dues hores de problemes es dedicaran a resoldre els problemes/exercicis
prèviament assignats.

En els tres escenaris (docència presencial, docència mixta o docència virtual) les classes
teòriques s’utilitzen per proporcionar les definicions i resultats principals relacionats amb
l’assignatura i il·lustrar-los amb exemples. L’alumnat ha de completar una llista d’exercicis per
cada tema i presentar les seves solucions a la pissarra a classe o entregar-los mitjançant el
Campus Virtual.

La metodologia de l’assignatura inclourà actuacions per potenciar l’autoeficàcia, reduir la

inseguretat i combatre els estereotips de gènere. Així mateix, es procurarà respectar i
potenciar les diversitats dins l’alumnat, tant en capacitats adquirides com en interessos i
sensibilitats. En les activitats de l’assignatura es potenciarà el desenvolupament de
competències transversals com són la comunicació eficaç oral, escrita i en suports digitals, la
innovació, el treball en equip i l’ús solvent dels recursos d’informació.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’avaluació continuada consisteix en:

• entre 10 i 20 %, resolució setmanal de problemes i la seva exposició en les classes

presencials
• examen parcial: 30 %
• examen final: entre 50 i 60 %

Depenent de la situació sanitària, les activitats avaluables poden ser controls presencials,
controls no presencials síncrons o lliurament de treballs.
Reavaluació

L’examen de reavaluació es farà en modalitat presencial o en modalitat no presencial

depenent de la situació sanitària.

Avaluació única

L’alumnat que s’acull a l’avaluació única fa un examen amb què s’examina de tota
l’assignatura, el mateix dia en què es fa l’examen final. Per acollir-s’hi, cal demanar-ho a la
Secretaria de la Facultat dins del termini reglamentari. Aquest examen proporciona la nota
final de l’assignatura.

Reavaluació

L’examen de reavaluació es farà en modalitat presencial o en modalitat no presencial

depenent de la situació sanitària.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Merino, Luis M. ; Santos, Evangelina. Álgebra lineal: con métodos elementales. Madrid :
Thomson, 2009.

Arvesú. Jorge ; Álvarez, Renato ; Marcellán, Francisco. Álgebra lineal y aplicaciones. Madrid:
Síntesis, 1999.

Flaquer, Juan ; Olaizola, Javier ; Olaizola, Juan. Curso de álgebra lineal. Pamplona: EUNSA,
2004.

Moreno, José Miguel. Una introducción al álgebra lineal elemental. Bellaterra: El autor, 1993.

Llerena, I. ; Miró-Roig, R.M. Matrius i vectors. Barcelona: Publicacions i Edicions de la

Universitat de Barcelona, 2010.

Lang, S. Introducción al Álgebra Lineal. Addison-Wesley Iberoamericana, 1990

Gemma Colomé Nin i Rosa María Miró-Roig. Álgebra lineal. Textos universitarios 5 (2014),
Ediciones Electolibris, S.L.
Revisat pels Serveis Lingüístics de la UB.