persona obligada a subministrar la informació.

Al requadre «Núm» s’ha de consignar el número d’identificació fiscal assignat a

aquesta persona a efectes de l’Impost sobre el Valor Afegit. A Espanya
s’anomena NIF, però a nivell internacional s’anomena VAT.
o Casella 2, subcasella esquerra: mes del període de referència.
S’indicarà el mes del període de referència al qual pertany la declaració
estadística, mitjançant els dos dígits que li corresponen, des de 01 (gener)
a 12 (desembre).
Quan es tracti de declaracions rectificatives o anul·latives, el que
s’indicarà són les dues últimes xifres de l’any que es rectifica o anul·la.

VAT

El terme VAT (Value-added tax) correspon a les sigles en anglès de l’IVA

(Impost sobre el Valor Afegit). A més, però, a la resta de països, les sigles VAT
també corresponen al número d’identificació fiscal de les empreses. S’anomena
VAT number o número per pagar els impostos, però la gent s’hi refereix
simplement com a VAT. És important tenir clares les dues etimologies per tal de
no confondre’s. El número VAT incorpora, al davant, el codi del país amb dos
dígits, d’acord amb el codi ISO-3166-1 ALFA-2.

 Casella 2, subcasella dreta: any del període de referència. S’indicaran les dues
últimes xifres de l’any al qual correspon el període de referència de la
declaració.
Quan es tracti de declaracions rectificatives o anul·latives, el que s’indicarà són
les dues xifres del mes que es rectifica o anul·la.
Per tant, en les declaracions normals se segueix l’ordre més-any i en les
rectificatives o anul·latives l’ordre és a l’inrevés, any-mes del període que es
rectifica o anul·la.
 Casella 3, subcasella esquerra: caràcter de la declaració. S’indicarà el número
d’ordre de la declaració presentada dins de les corresponents al període de
referència indicat a la casella 2. Per declaracions rectificatives o anul·latives,
aquest número és el de la declaració original que es rectifica o anul·la. Les
declaracions normals o complementàries mai podran tenir referenciat en aquesta
casella un número d’ordre assignat prèviament a una altra declaració del mateix
període de referència relativa a aquest flux.
 Casella 3, subcasella dreta: caràcter de la declaració. S’ha d’indicar el caràcter
de la declaració:
o N: si es tracta de la 1a declaració normal per període.
o C: si es tracta de la 2a o successives declaracions addicionals a una ja
presentada.
o R: per una declaració rectificativa.
o A: per una declaració anul·lativa.
o Es deixarà en blanc en declaracions sense operacions quan s’utilitzi el
formulari 0.

Devolucions

pág. 7
Quan cal modificar una declaració Intrastat per una devolució de mercaderia, cal
considerar si el declarant és o no obligat estadístic en el flux contrari (flux d’introducció
si es tracta d’una venda i flux d’expedició si es tracta d’una compra).

 Per als declarants obligats en ambdós fluxos:

o Si la devolució afecta la declaració d’expedició, la mercaderia objecte de
la devolució s’ha d’incloure en la declaració d’introducció corresponent
al període en què es produeix la devolució.
o Si la devolució afecta la declaració d’introducció, la mercaderia objecte
de la devolució s’ha d’incloure en la declaració d’expedició corresponent
al període en què es produeix la devolució.
 Per als declarants obligats en un sol flux, cal presentar una declaració
rectificativa d’aquella en la qual es declarava el moviment de la mercaderia
retornada, minorant els valors, pesos i unitats en la part que correspongui com a
conseqüència de la devolució.

 Casella 4: tercera persona declarant. En cas d’existència de delegació de

presentació per part del responsable del subministrament de la informació en
tercers declarants, empreses de capçalera o persona autoritzada per a la
presentació per Internet, s’indicaran els cognoms i el nom o bé la raó o
denominació social, així com l’adreça completa d’aquell en qui s’ha delegat la
presentació. En el requadre Núm, s’indicarà el número d’identificació fiscal
assignat a aquesta persona a efectes de l’Impost sobre el Valor Afegit
intracomunitari.
 Casella 5:
o Subcasella a: dades de gestió. No s’omplirà.
o Subcasella b: dades de gestió. S’ha d’indicar el nombre total de partides
d’ordre de què consta la declaració.
o Subcaselles c i d: no s’han d’emplenar.

A partir d’aquí, cal començar a emplenar les partides d’ordre, caselles de la número 6 a
la número 19.

 Casella 6: designació de les mercaderies. S’indica la descripció de la mercaderia

corresponent al codi numèric de la nomenclatura combinada de vuit dígits vigent
en l’any a què pertany el període de referència.
 Casella 7: número de partida d’ordre. S’ha d’indicar el número d’ordre
correlatiu de totes les partides d’ordre que s’utilitzin en una declaració,
qualsevol que sigui el nombre de fulls utilitzat. Aquesta numeració ha de
començar sempre amb l’1 a cada declaració.
Si durant un període es fessin declaracions parcials, lliurades de manera
independent, a la segona declaració parcial s’hauria de començar també per l’1.
És a dir, no s’hauria de continuar amb la declaració de la primera declaració
parcial. No s’han de confondre les declaracions parcials amb fulls.
En les declaracions rectificatives o anul·latives, s’indicaran les partides d’ordre
que es rectifiquen o anul·len, que no han de ser correlatives.
En les declaracions rectificatives que afegeixen partides d’ordre a una declaració
anterior, la primera partida d’ordre serà el número consecutiu a l’última que
apareix en la declaració que rectifica.

pág. 8
Dues declaracions parcials en un mateix període

Per al període gener es pot presentar una primera declaració parcial, per exemple, el 25
de gener, amb 10 partides en 3 fulls. Aquestes partides aniran numerades de l’1 al 10.

Abans del 12 de febrer, data límit per fer la declaració del gener, es presenta una segona
declaració parcial amb 7 partides més. Les partides, tot i correspondre al gener, no
continuarien per 11, 12… encara que la primera parcial va acabar amb el 10, sinó que
tornarien a començar per l’1 fins al 7.

 Casella 8, subcasella a: estat membre de procedència o destinació. S’ha

d’indicar l’estat membre de procedència o destinació de les mercaderies.
La codificació dels països figura a l’annex I de la resolució. Els codis del país
corresponen a la codificació ISO-3166-1 ALFA-2 (codi del país de dues lletres).
S’ha d’indicar l’últim estat membre de procedència quan es tracta d’arribades o
el primer de destinació en el cas d’expedicions, sense considerar aquells països
en què la mercaderia es troba en simple circulació entre estats membres.
 Casella 8, subcasella b: província de procedència o destinació. S’indicarà, en el
cas de les introduccions, la província espanyola de destinació, és a dir, aquella a
la qual finalment arriben les mercaderies, bé per al seu consum, bé per ser
objecte d’operacions de transformació. En el cas de les expedicions, la
procedència, és a dir, aquella província espanyola en la qual les mercaderies
hagin estat obtingudes, elaborades, o hagin estat objecte d’operacions de
muntatge, acoblament, transformació, reparació o manteniment, o, si no, aquella
en què hagi tingut lloc el procés de comercialització, o aquella des de la qual
s’hagin expedit les mercaderies.
En tots dos casos, s’utilitzarà la codificació recollida en l’Annex II al codi
provincial, és a dir, els dos primers dígits del codi postal.

Codi província de Barcelona

Tots els municipis de la província de Barcelona comencen amb 08, que és el codi
provincial

 Casella 9, subcasella esquerra: condicions de lliurament. S’assenyalaran les

condicions de lliurament segons la codificació recollida en l’annex III de la
resolució Aquests codis corresponen a les sigles dels Incoterms (EXW, FCA,
FAS, FOB…).
 Casella 9, subcasella dreta: es deixa en blanc.
 Casella 10: naturalesa de la transacció. S’assenyala la naturalesa de la transacció
per mitjà de dos dígits, el primer dels quals correspon a la columna A i el segon
a les subdivisions d’aquesta referides a la columna B, segons la codificació
recollida en l’Annex IV de la resolución.

Naturalesa de la transacció

Una ONG espanyola ha fet una donació de fàrmacs per tal de contribuir a l’ajuda
humanitària derivada d’una catàstrofe natural, un terratrèmol en una zona força habitada
d’Hongria.

pág. 9
En primer lloc, hem d’identificar a la columna A de l’annex 4, de quin tipus d’operació
es tracta. A la columna A hi trobem:

1. Transaccions que suposin un traspàs de propietat (…) i una contrapartida

financera (…). Aquest supòsit el desestimem ja que no hi ha contrapartida. En
una donació no esperem pagament.
2. Devolució de mercaderies… També la desestimem ja que no es tracta de
devolució.
3. Transaccions que suposin un traspàs de propietat sense contrapartida. Escollim
el número 3 per al 1r dígit, ja que una donació compleix aquestes
característiques.

Un cop tenim definida la columna A, veiem les opcions que trobem a la columna B,
dins l’apartat 3 de la columna A, que són:

1. Mercaderies lliurades en el marc de programes d’ajuda gestionats o finançats

parcialment o totalment per la Comunitat Europea.
2. Altres lliuraments d’ajuda governamental.
3. Altres lliuraments d’ajuda (particulars, organitzacions no governamentals).
4. Altres.

Ens decantem clarament per la columna 3, ja que una ONG és una organització no
governamental. Per tant ja tenim el nombre 3 pel 2n dígit.

Per tant, a aquesta casella els dos dígits escollits serien 3.3.

 Casella 11: modalitat de transport probable. S’ha de consignar el mode de

transport probable segons la codificació referida a l’annex V de la resolución.
Aquesta casella no suposa cap tipus de dificultat. Només cal assignar un número
per al mitjà de transport utilitzat en aquella operació.

Taula Codificació dels modes de transport

Modes de transport Codi a la casella 11

Transport marítim 1

Transport per ferrocarril 2

Transport per carretera 3

Transport aeri 4

Enviaments postals 5

Instal·lacions fixes de transport 7

Transport de navegació interior 8

Autopropulsió 9

pág. 10
Codificació dels modes de transport

Quan una mercaderia, com el gas, passa per conductes de gas d’un país a un altre o com
l’electricitat per cables d’alta tensió utilitzarem el codi 7.

En el cas de rius navegables que s’utilitzen per al transport de mercaderies entre estats
membres utilitzarem el 8.

Si un camió és venut a un altre estat membre, pot arribar a bord d’un altre mitjà de
transport o bé autopropulsat. En aquest 2n cas utilitzaríem el codi 9.

 Casella 12: port / aeroport de càrrega o descàrrega. D’acord amb l’Ordre

HFP/36/2018, de 18 de gener, es va suprimir l’obligació de declarar el port o
aeroport de càrrega o descàrrega.
 Casella 13: codi de les mercaderies. S’ha de consignar el codi de vuit dígits
corresponent a les mercaderies classificades segons la versió vigent de la
nomenclatura combinada.
Si es tracta de mercaderies retornades sense classificació expressa o mercaderies
transportades per correu, s’han d’assenyalar els codis indicats per al capítol 99
de la Nomenclatura combinada.

 Casella 14: país d’origen. S’ha d’assenyalar el corresponent, d’acord amb el

codi del país segons la codificació ISO-3166-1 ALFA-2. (codi del país de dues
lletres). La codificació dels països també figura a l’annex I de la resolución.
El país d’origen es deixa en blanc en les declaracions d’expedició. També es
deixa en blanc en les declaracions d’introducció si es tracta d’Espanya o si
coincideix amb el país de procedència.
Encara que la declaració Instrastat és una estadística europea, el país d’origen
pot ser un altre estat membre de la Unió Europea o un tercer país, ja que l’origen
no ha de coincidir amb la procedència.

Consulteu l’apartat “La Nomenclatura combinada (NC) i el TARIC”.

Origen de les mercaderies

Una empresa espanyola compra mercaderies a un distribuïdor holandès, amb magatzem

a Holanda, que aquest havia importat prèviament d’una empresa xinesa, que les havia
elaborat.

A la casella 8 es consignarà NL, codi d’Holanda, que és el país de procedència, i a la

casella 14, CN, codi de Xina, que és el país d’origen.

 Casella 15: règim estadístic. D’acord amb l’Ordre HFP/36/2018, de 18 de gener,

, es va suprimir l’obligació de declarar el règim estadístic.

Règim estadístic

Som una empresa amb seu a Manresa i una empresa portuguesa ens retorna una
mercaderia que prèviament ens havia comprat, per estar defectuosa.

pág. 11
En el moment de fer la venda, en l’Intrastat d’expedició, utilitzaríem el codi 1 “Sortida
de mercaderies comunitàries amb destinació final a l’estat membre de destí”.

Quan l’empresa portuguesa ens fa la devolució, a l’Intrastat d’introducció utilitzaríem el

codi 4 “Arribada de mercaderies comunitàries retornades en el mateix estat en el que
van ser prèviament expedides a l’estat membre de procedència o a altres estats
membres”.

 Casella 16: massa neta. En aquesta casella s’ha de consignar la massa pròpia de
la mercaderia desproveïda de tots els seus envasos i embalatges. La massa neta
s’ha d’expressar en quilograms.
 Casella 17: unitats suplementàries. S’ha de consignar el nombre d’unitats
estadístiques, per a tots aquells codis de la Nomenclatura combinada que
exigeixen aquesta informació, d’acord a les unitats de mesura que per a aquell
codi faci referència la mateixa Nomenclatura combinada.
Hi ha un llistat d’unitats suplementàries amb l’objectiu de recollir estadístiques
sobre característiques complementàries diferents del pes en quilograms de la
mercaderia de què es tracti.
Quan no s’hagi d’indicar cap unitat suplementària per a una mercaderia, la
Nomenclatura combinada no en farà cap menció i no ens indicarà res. Per tant,
només ens apareixerà una menció a una unitat suplementària en una partida de la
Nomenclatura combinada quan l’hàgim d’utilitzar.
La unitat suplementària més freqüent és el codi “p/st” que indica el nombre
d’unitats.

Unitats suplementàries

En el cas dels vehicles automòbils de turisme, la informació més rellevant no és pas el

nombre de quilograms de cotxes que hem venut, sinó quants n’hem venut, per això a la
Nomenclatura combinada ens apareixeria la unitat suplementària “p/st unitats”.

Trobaríem els vehicles al codi 8703 10 18, on ens indicaria:

 Unitat suplementària: p/st

Si venem sabates, a l’hora de fer estadístiques ens resultarà molt més útil saber quants
parells de sabates hem venut, que no pas quants quilos de sabates hem venut. Com en el
cas anterior, la NC ens indicarà que, quan consignem aquesta mercaderia, haurem de fer
menció expressa en aquesta casella de la quantitat d’unitats suplementàries, en aquest
cas parells (PA) que hem venut.

Si busquéssim sabatilles d’estar per casa a la Nomenclatura combinada, ens apareixeria

la unitat suplementària, en aquest cas, parells.

6403 99 50

- - - - Plantofes i altres calçat de casa

Unitat suplementària (01-01-2008 - ): pa

pág. 12
Si busquéssim cacau en gra:

1801 00 00

Cacau en gra, sencer o partit, cru o torrat.

No trobaríem cap menció a les unitats suplementàries. Per tant no les hauríem de
consignar. En aquest cas, per a les estadístiques, la comissió europea ja considera la
informació en quilos prou rellevant .

 Casella 18: import facturat. En aquesta casella s’ha de consignar el valor de la

mercaderia. El valor de les mercaderies serà la base imposable de l’IVA.
En cas que no s’hagi de declarar la base imposable amb finalitats fiscals, haurà
de declarar-se un valor positiu que correspongui al valor de la factura sense IVA,
si el declarant no és subjecte passiu d’IVA o, si no, a l’import que hauria estat
facturat en el cas d’una venda o compra.
No és procedent la rectificació de la declaració Intrastat, si amb posterioritat a la
seva presentació calgués modificar l’import facturat com a conseqüència
d’abonaments, ràpels i similars.

 Casella 19: valor estadístic. El valor estadístic correspon al valor que tindria la
mercaderia en el moment d’entrar a Espanya si es tractés d’una introducció, o de
sortir d’Espanya si es tractés d’una expedició.
Correspon fer ajustos partint des del valor facturat en funció de l’incoterm
utilitzat. S’ha d’imputar en aquest valor la part proporcional de les despeses de
transport i assegurança del trajecte realitzat fins al punt en què les mercaderies
entren o surten del territori espanyol.
Com en el valor facturat, no és procedent la rectificació de la declaració Intrastat
si amb posterioritat a la seva presentació calgués modificar el valor estadístic
com a conseqüència d’abonaments, ràpels i similars.

4.2 Càlcul del valor estadístic

El valor estadístic no només es demana a l’Intrastat per a les introduccions i les

expedicions. També es demana al DUA, on declarem tant les importacions com les
exportacions.

En una mateixa operació, el valor facturat pot variar de forma significativa en funció de
l’incoterm en què donem el preu. No podem donar el mateix preu en posició EXW que
en posició DAP o DDP, ja que en el primer cas el venedor no es farà càrrec dels costos
derivats de portar la mercaderia des de la fàbrica fins al punt de destí convingut, i en el
segon cas sí.

Al comerç intracomunitari, aquests costos que imputaríem de més, entre un EXW i un

DAP o DDP, serien bàsicament els de transport i l’assegurança de la mercaderia durant
el transport ja que, com que estem dins d’una unió duanera, no hauríem de fer front a
despeses duaneres. Per tant, en aquest cas no faríem diferència entre un DAP i un DDP,
si el lloc de lliurament convingut fora el mateix. A fora de la unió duanera, el DDP

pág. 13
suposaria a més, haver de fer-se càrrec del despatx d’importació i dels drets aranzelaris
al país de destí.

Per tal de calcular el valor estadístic en una expedició intracomunitària, si venem en

posició EXW, hauríem d’afegir el preu aproximat del que ens costaria portar la nostra
mercaderia des del magatzem fins al lloc fronterer, és a dir, fins que la mercaderia
abandona Espanya.

Si per aquesta mateixa expedició utilitzéssim un DAP, per tal de calcular el valor
estadístic hauríem de restar el preu aproximat del que ens ha costat portar la nostra
mercaderia des que ha abandonat Espanya fins al lloc de destí.

Càlcul del valor estadístic en una expedició per carretera

Som una empresa amb el magatzem a Cornellà i fem una venda a una empresa belga
amb magatzem a Brussel·les. Disposem de la següent informació:

 Import de factura: EXW Cornellà 50.000 €

 Mitjà de transport: Camió
 Transport i assegurança: 2 €/Km
 Distància Cornellà-Brussel·les: 1.368 Km
 Distància Cornellà-La Jonquera: 163 Km

Per calcular el valor estadístic que posaríem a la casella 19 de l’Intrastat, hauríem

d’afegir al valor EXW el cost de portar la mercaderia fins a la Jonquera, frontera entre
Espanya i França, és a dir, al lloc on la mercaderia entraria al país.

 EXW Cornellà: 50.000 €

 Cost del transport i assegurança Cornellà-La Jonquera: 163 Km * 2 €/Km = 326
€
 Valor estadístic: 50.000 € + 326 € = 50.326 €

Si l’empresa de Cornellà s’hagués fet càrrec del transport fins a Brussel·les i en comptes
d’EXW Cornellà hagués facturat en posició DAP Brussel·les, incrementant el preu en
1.368 Km * 2 €/Km = 2.736 € i fixant un preu DAP Brussel·les de 52.736 €, per
calcular el valor estadístic, partint del preu DAP, hauríem de restar la part proporcional
del transport i assegurança fora del territori espanyol, és a dir, els quilòmetres des de la
Jonquera, moment en què abandona Espanya, fins a Brussel·les, el destí final.

 Quilòmetres La Jonquera- Brussel·les: 1.368 - 163 = 1.205 Km

 Cost del transport que s’ha de restar: 1.205 Km * 2 € = 2.410 €.
 Valor estadístic: 52.736 € - 2.410 € = 50.326 €.

El valor estadístic després dels ajustos acaba sent el mateix.

Càlcul del valor estadístic en una expedició per via marítima

Una empresa gironina ven una mercaderia amb destinació a Nàpols en condicions FOB
Barcelona per un import de 100.000 €.

pág. 14
  Nòlit Barcelona-Nàpols: 1.200 €
 Assegurança Barcelona-Nàpols: 200 €

En aquest cas el valor estadístic coincidiria amb el valor FOB ja que és el valor de la
mercaderia en abandonar Espanya: 100.000 €.

 Valor estadístic = 100.000 €

Si aquesta empresa gironina hagués venut en condicions CIF Nàpols, l’import facturat
hagués estat 101.400 €.

En aquest cas, per tal de calcular el valor estadístic, hauríem de deixar l’import en
condicions FOB, que seria el valor que tindria la mercaderia en deixar Espanya. Per
tant, hauríem de restar el transport i l’assegurança fins a Nàpols.

 CIF Nàpols: 101.400 € - Nòlit Barcelona Nàpols: 1.200 € - Assegurança

Barcelona-Nàpols 200 €
 Valor estadístic = 100.000 €

El valor estadístic després dels ajustos acaba sent el mateix.

Això vol dir que en una operació concreta el valor estadístic hauria de ser el mateix amb
independència de quin hagi estat l’Incoterm utilitzat i, conseqüentment, el valor facturat.

A diferència de què passa en una expedició, en una introducció intracomunitària, per tal
de calcular el valor estadístic si comprem en posició EXW, hauríem d’afegir el preu
aproximat que ens costaria portar la nostra mercaderia des del magatzem fins al lloc
fronterer, és a dir, fins que la mercaderia entra a Espanya.

Si per aquesta mateixa introducció utilitzéssim un DAP, per calcular el valor estadístic
hauríem de restar el preu aproximat del que ens ha costat portar la nostra mercaderia des
que ha entrat a Espanya fins el lloc de destí.

Càlcul del valor estadístic en una introducció per carretera

Som una empresa amb el magatzem a Cornellà i fem una compra a una empresa belga
amb magatzem a Brussel·les. Disposem de la següent informació:

 Import de factura: EXW Brussel·les 50.000 €

 Mitjà de transport: Camió
 Transport i assegurança: 2 €/Km
 Distància Brussel·les-Cornellà: 1.368 Km
 Distància La Jonquera-Cornellà: 163 Km

Per calcular el valor estadístic que posaríem a la casella 19 de l’Intrastat d’introducció,

hauríem d’afegir al valor EXW el cost de portar la mercaderia fins la Jonquera, frontera
entre Espanya i França, és a dir, el lloc on la mercaderia abandonaria el país.

 EXW Brussel·les: 50.000 €

 Cost del transport i assegurança Brussel·les-La Jonquera:

pág. 15
 o Km Brussel·les-La Jonquera: 1.368 - 163 = 1.205 Km
o Cost del transport que s’ha de sumar: 1.205 Km * 2 € = 2.410 €
 Valor estadístic: 50.000 € + 2.410 € = 52.410 €

Si l’empresa de Cornellà s’hagués fet càrrec del transport des de Brussel·les, en lloc
d’EXW Brussel·les hagués estat DAP Cornellà, incrementant el preu en 1.368 Km * 2
€/Km = 2.736 € i fixant un preu DAP Cornellà: 52.736 €, per calcular el valor estadístic,
partint del preu DAP, hauríem de restar la part proporcional del transport i assegurança
dins del territori espanyol, és a dir, els km des de la Jonquera, moment en què entra a
Espanya, fins a Cornellà, destí final.

 Quilòmetres La Jonquera - Cornellà: 163 Km

 Cost del transport que s’ha de restar: 163 Km * 2 € = 326 €
 Valor estadístic: 52.736 € - 326 € = 52.410 €

El valor estadístic després dels ajustos acaba sent el mateix.

Càlcul del valor estadístic en una introducció per via marítima

Una empresa gironina compra una mercaderia a Itàlia en condicions FOB Nàpols per un
import de 100.000 €.

 Nòlit Nàpols-Barcelona: 1.200 €

 Assegurança Nàpols-Barcelona: 200 €

En aquest cas, per calcular el valor estadístic, s’hauria de sumar el cost del transport i
l’assegurança fins a Barcelona, valor de la mercaderia en entrar a Espanya que
coincidiria amb el valor CIF Barcelona:

 FOB Nàpols 100.000 € + Nòlit Nàpols-Barcelona 1.200 € + Nàpols-Barcelona

200 €
 CIF Barcelona = 101.400 €
 Valor estadístic = 101.400 €

Si aquesta empresa gironina hagués comprat en condicions CIF Barcelona, l’import

facturat hagués estat 101.400 €, corresponent al valor estadístic.

 Valor estadístic = 101.400 €

El valor estadístic després dels ajustos acaba sent el mateix.

5.La declaració recapitulativa de les operacions

intracomunitàries: Model 349
El Model 349 serveix per obtenir informació dels moviments intracomunitaris
d’empresaris i professionals que no superen el llindar d’exempció i que, per tant, no
estan obligats a fer la declaració Intrastat.

pág. 16