NANDO GARCÍA [A]

TEMA 4
L’Època de l’imperialisme
1860-1918

Dos soldats britànics equipats amb màscares antigàs i una metralladora el juny de 1916 a la batalla del
Somme (França) durant la primera Guerra Mundial.

1
NANDO GARCÍA [A]

índex

INTRODUCCIÓ 3

1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1860-1914 4

2. L’IMPERIALISME 1870-1914 13

2.1 Les causes de l’Imperialisme 13

2.2 Les conseqüències de l’Imperialisme 14
Mapa expansió imperialista al món segle XIX 17
Mapa Àfrica colonial 1914 18
Mapa Àsia i Oceania colonials 1914 19

3. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 20

3.1 Els antecedents de la guerra 21

3.2 L’esclat de la guerra 22
Mapes potencies centrals – països aliats 1914-1917 23
3.3 Les etapes de la guerra 24
Mapa fronts occidental i oriental 1914 23
Mapa fronts occidental i oriental 1915 25
3.4 Els tractats de pau 29
Mapes Alemanya i Àustria-Hongria 1914 i 1919 29
3.5 Les conseqüències de la guerra 30
Mapa noves fronteres Europa després de la guerra 32
Mapes comparatius Europa abans i després de la guerra 33

4. LA REVOLUCIÓ RUSSA 35

4.1 La revolució de febrer (la revolució burgesa) 37

4.2 La revolució d’octubre (la revolució obrera) 37
Mapa de la formació de la URSS 1922-1940 39

2
NANDO GARCÍA [A]

Entre 1860 i 1918 un seguit de canvis transformaran el món:

1. La segona revolució industrial.

2. L’expansió europea per Àfrica, Àsia i Oceania.

3. La primera guerra mundial.

4. La revolució russa.

3
 NANDO GARCÍA [A]

1. La segona revolució industrial 1860-1914

Entre 1860-1914 el món entra en una nova fase d’industrialització: la 2a Revolució
industrial.

Característiques de la segona revolució industrial

1. Boom demogràfic. Durant aquesta 2a revolució industrial es produeix una explosió blanca a Europa.

La població europea creix de 300 milions a 460 milions.

La principal causa d’aquest boom demogràfic és el descens de la mortalitat:

▪ Millor alimentació.
▪ Millors hàbits d’higiene.
▪ Millores mèdiques, sobretot el desenvolupament de les vacunes (la primera vacuna és de
1796), que frenen les epidèmies.

El 1880 es descobreix la causa de la malària, uns paràsits que es transmeten per les picadures dels mosquits, i s’aconsegueix reduir l’impacte de la
malaltia.
El 1882 es descobreix el bacil de la tuberculosi i es crea la vacuna contra el virus de la ràbia.
El 1883 s’identifica el bacteri del còlera.
El 1890 es creen les vacunes contra el bacteris del tètanus, de la diftèria, de la tos ferina i de la sífilis.
El 1897 es crea la vacuna contra el bacteri de la pesta.
El 1898 es crea la vacuna contra el tifus.
L’any 1899 apareix l’aspirina, un medicament amb propietats antiinflamatòries, antipirètiques, analgèsiques i antiplaquetàries.

4
 NANDO GARCÍA [A]

2. Aparició de 2 noves Durant la segona meitat del segle XIX es desenvolupen 2 noves fonts d’energia: l’electricitat i el
fonts d’energia i petroli.
noves tecnologies.
1. L’electricitat:
▪ Els primers motors elèctrics apareixen el 1869.
▪ La bombeta d’Edison apareix el 1879.
▪ El primer tramvia elèctric es construeix a Berlín (Alemanya) el 1881.
▪ La primera estació hidroelèctrica es construeix als EUA l’any 1886.
▪ El primer metro elèctric és construeix a Budapest (Hongria) el 1896.

L’electricitat revoluciona el món les comunicacions:

▪ El telègraf de Samuel Morse apareix el 1844. El telègraf sense fil apareix el 1887.

▪ El telèfon l’inventa Antonio Meucci el 1871, però la primera patent és d’Alexander

Graham Bell el 1876.

Primer telèfon de Meucci Graham Bell fent una primera trucada

▪ La ràdio és inventada per Guillermo Marconi el 1895.

5
NANDO GARCÍA [A]

2. El petroli:
▪ La gasolina es descobreix el 1854.
▪ El 1876 l’enginyer alemany Nikolaus Otto inventa el primer motor de gasolina.
▪ El primer automòbil amb motor de gasolina es patentat per l’enginyer alemany Carl F.
Benz el gener de 1886 que presenta un vehicle de 3 rodes.
Més tard, l’enginyer alemany, Gottlieb Daimler patenta el primer automòbil sobre 4
rodes.

Apareixen les grans companyies d’automòbils: General Motors, Ford, Chrysler, la Daimler,
Benz, Peugeot, Renault i Citroën.

▪ El primer avió amb motor l’inventen els germans Wright l’any 1903.

L’avió, el Flyer, amb 274 kg, va aconseguir enlairar-se durant 12 segons i recórrer 37 metres.

6
NANDO GARCÍA [A]

Altres importants invents del segle XIX són:

▪ La fotografia, inventada pel químic francès Joseph N. Niepce el 1822.

Primera fotografia “taula parada” de 1822 Càmera de Niepce, 1826

▪ El cinema l’inventa Louis Le Prince el 1888, però el desenvolupen els germans Lumière
el 1895, que són els inventors del cinematògraf per gravar i projectar.
Cinematògraf dels
germans Lumière, 1895

▪ Els raigs X són inventats pel físic alemany Wilhelm C. Roentgen el 1895.

7
 NANDO GARCÍA [A]

3. Noves formes de Per produir més, i més barat:

producció.
▪ Taylorisme: sistema de producció pensat per l’enginyer nord-americà Frederick W. Taylor:
- La producció en cadena: divisió del procés productiu en
tasques independents i seguides per fabricar en sèrie.
- Eliminar les tasques iproductives.
- L’especialització dels operaris.
- Pagar més als treballadors que més rendeixen.
▪ Fordisme: sistema de producció basat en el Taylorisme i que l’empresari de l’automòbil
Henry Ford va posar a les seves fàbriques.
- Va pujar els salaris als seus treballadors per convertir-los en
consumidors dels seus automòbils.
- Va posar una divisió del treball molt estricta i eficient en la
producció en cadena.
- El 1913 Henry Ford va començar a fabricar en sèrie el seu
model de Ford T (aparegut el 1908):
▪ 1.000 cotxes diaris el 1913.
▪ 4.000 cotxes diaris el 1914.
▪ 5.000 cotxes diaris el 1923.
▪ En total es van fabricar més de 15 milions de Ford T fins el 1927.
- Els Ford T es venien a un preu de:
▪ 825 dòlars el 1908.
▪ 360 dòlars el 1916.
▪ 260 dòlars el 1925.

Model Ford T de 1914

Primer automòbil fabricat
en sèrie a partir de 1913

8
NANDO GARCÍA

9
NANDO GARCÍA

1. Peces i material per al muntatge del Ford T. 2. Muntatge dels bastidors. 3. Muntatge del sistema de direcció.

Cadena de muntatge del Ford T a la fàbrica de Ford a Detroit, Michigan, als EUA. Any 1923

4. Assemblatge de les ballestes dels amortidors. 5. Pintat de la carrosseria. 6. Muntatge dels entapissats.

10
NANDO GARCÍA

7. Assemblatge final dels eixos i el xassís. 8. Muntatge de les rodes i del dipòsit de gasolina. 9. Col·locació i muntatge del motor.

10. Muntatge del radiador i volant. 11. Assemblatge final de la carrosseria. 12. Ford T acabat!

11
 NANDO GARCÍA

4. Aparició de noves Que comportarà la davallada d’Anglaterra com a primera potència econòmica mundial.
potencies industrials:
EUA, Alemanya i
Japó.

5. Internacionalització Durant la 2a revolució industrial es consolida la Internacionalització de l’economia gràcies a:

de l’economia i
▪ El transport marítim: grans transatlàntics primer de vapor i més tard amb motors
Imperialisme.
dièsel.
▪ L’obertura dels canals de Suez (1869) i Panamà (1914) que inauguren les rutes
transoceàniques.
Aquesta economia mundial és molt desigual: els països industrialitzats europeus conquereixen i
dominen els no industrialitzats d’Àfrica, Àsia i Oceania (Imperialisme).
Els territoris colonitzats seran subministradors de matèries primeres a baix cost i receptors de
productes manufacturats d’alt cost.

EUROPA

ÀSIA

ÀFRICA
OCEÀNIA

12
NANDO GARCÍA

2. L’imperialisme 1870-1914
L’Imperialisme és quan uns països (metròpolis) conquereixen uns altres (colònies).
Al segle XIX la superioritat tecnològica i militar era tan gran que els països europeus
van aconseguir dominar immensos territoris colonials a Àfrica, Àsia i Oceania.
[Guerres zulus contra els anglesos]
Les principals potencies imperialistes són Anglaterra i França, però també Alemanya,
Bèlgica, Holanda, Itàlia, Espanya i Portugal.
A partir de 1870 la ràpida colonització d’Àfrica iniciada per Anglaterra i França provoca
tensions amb la resta de potencies imperialistes: Bèlgica, Portugal, Alemanya i Itàlia.
Per evitar una possible guerra s’organitza la conferència de Berlín el 1884-1885, on les
potencies europees es reparteixen les zones d’ocupació del continent africà.

2.1 les causes de l’imperialisme

Causes de l’Imperialisme
Factors Al segle XIX, els països europeus necessiten colònies per establir el seu excés de
demogràfics població.
Els nous transatlàntics permeten que 40 milions d’europeus emigrin a les colònies:
són els colons.
Factors Els països amb més colònies eren més poderosos ja que disposaven de més
polítics riquesa.
Factors Són els més importants:
econòmics ▪ Les colònies són nous mercats per vendre la pròpia producció industrial.
▪ Les colònies tenen molts recursos i matèries primeres barates: plata, or, coure,
cotó, cautxú, te, cacau, petroli, etc.
▪ La població indígena de les colònies és mà d’obra barata.
Factors Serveixen per justificar l’Imperialisme.
culturals i ▪ L’Europa blanca té una visió racista dels pobles colonitzats, els veu inferiors i
ideològics per tant considera natural dominar-los.
▪ S’utilitza la ciència per demostrar aquesta inferioritat.

13
NANDO GARCÍA

2.2 les conseqüències de l’Imperialisme

Conseqüències de l’Imperialisme
Demogràfiques ▪ El primer impacte va causar una forta mortalitat als països colonitzats per
culpa de les noves malalties introduïdes pels europeus (grip, verola, etc.).

Geogràfiques ▪ Els europeus van canviar completament l’ordre territorial existent

inventant-se noves fronteres que no respectaven les tradicionals dels
pobles indígenes.
Econòmiques ▪ Expropiació de les terres als indígenes que passaren a mans dels
colonitzadors: el 70 % del sòl africà passa a mans blanques.
▪ La major part de les terres es dedicaren als monocultius per a l’exportació
amb l’objectiu de satisfer la metròpoli: cafè, cacau, cotó, canya de sucre,
te, cautxú.
▪ Destrucció de l’artesania tradicional per la importació de les manufactures
industrials.
▪ Imposició d’una economia de mercat abusiva controlada per la metròpoli i
on la colònia és una simple subministradora de matèries primeres a baix
cost i receptors forçats de productes manufacturats d’alt cost des de la
metròpoli.

EUROPA

ÀSIA

ÀFRICA
OCEÀNIA

▪ Dependència de la metròpoli i avortament de qualsevol intent

d’industrialització, creant una situació de subdesenvolupament crònic que
encara perdura avui dia (el Tercer Món).

1r Món 2n Món

3r Món

14
NANDO GARCÍA

Socials i ▪ Els blancs europeus van constituir una elit burgesa de terratinents,
polítiques industrials, comerciants i funcionaris dominant.
▪ La gran massa indígena es convertí en una inesgotable font de mà d’obra
barata per als blancs.

▪ Falta d’igualtat i de llibertats socials i polítiques entre els blancs i els

indígenes.
Culturals ▪ Procés d’aculturació: la major part de les cultures indígenes eren orals i es
van perdre davant la imposició de la cultura occidental: les pautes de
conducta, l’educació i mentalitat dels colonitzadors.
Polèmica vinyeta de
“Tintin al Congo” de
l’autor belga Hergé.
Va ser publicada per
primer cop el 1931, quan
encara la ideologia
imperialista estava molt
present a Europa.

15
NANDO GARCÍA

▪ Imposició de les llengües occidentals, sobretot anglès i francès.

▪ Imposició del cristianisme.

Ecològiques ▪ Es van perdre bona part dels cultius tradicionals en benefici dels
monocultius extensius per al consum europeu.
▪ Es van destruir bona part de les grans selves tropicals per la
sobreexplotació fustera i la introducció dels monocultius extensius.
▪ Molts rius van ser contaminats.
Mentrestant, per a les metròpolis europees l’Imperialisme significava forts beneficis:
▪ Sortida per a l’excés de població.
▪ Altíssims beneficis per a les empreses metropolitanes.
▪ Domini de la cultura occidental a tot el món.
▪ Prestigi i poder internacional.

4 tipus de colònies
Colònia Són territoris ocupats i administrats per la metròpoli, completament controlats i
d’explotació dominats per colons europeus que formen l’elit dominant (la Índia, UK)
Domini És una “colònia de poblament”. Territoris ocupats on la immigració europea és
colonial tan gran que supera la població indígena i formen governs autònoms de colons,
tot i que depenen de la metròpoli (Austràlia o Canadà, UK)
És un territori on es pacta la dominació amb les elits autòctones i s’estableixen
Protectorat colònies que teòricament conserven un govern indígena “assessorat” per la
metròpoli i per tant “protegides” per aquesta (Egipte, UK).
Després de la primera guerra mundial, les colònies dels països perdedors passen
Mandat a ser administrades per les potencies guanyadores en nom de la Societat de
Nacions, a partir de 1919 (les colònies d’Alemanya i Turquia)

16
NANDO GARCÍA

L’EXPANSIÓ IMPERIALISTA AL MÓN DURANT EL SEGLE XIX

17
NANDO GARCÍA

ÀFRICA COLONIAL 1914

França
Gran Bretanya
Alemanya
Portugal
Bélgica
Itàlia
Espanya

18
NANDO GARCÍA

ÀSIA I OCEANIA COLONIALS 1914

Gran Bretanya

Holanda

França

Japó

Alemanya

EUA

Portugal

19
NANDO GARCÍA

3. La primera guerra mundial 1914-1918

Entre 1914 i 1918 va tenir lloc la guerra més brutal fins al moment: la Gran Guerra.

La Gran Guerra va enfrontar les principals potencies industrials europees que

dedicaran el seu potencial industrial a la tecnologia militar.

S’inventaran noves màquines de guerra: carros de combat, gasos tòxics, mines,

metralladores, llançaflames, avions de guerra, submarins i artilleria pesant.

20
NANDO GARCÍA

3.1 els antecedents de la guerra

Antecedents de la guerra
Les tensions Les diferents potencies europees tenien enfrontaments per aconseguir colònies.
colonials. Sobretot Alemanya que en tenia molt poques.
Les guerres Les guerres a la regió dels Balcans per la independència dels territoris dominats
balcàniques. per Turquia.
Grècia, Sèrbia, Bulgària, Montenegro eren països dominats pels turcs i van
començar a independitzar-se.
Això va provocar conflictes entre ells per les noves fronteres i entre Sèrbia i
Àustria-Hongria pel territori de Bòsnia.
Els conflictes França i Alemanya eren enemics tradicionals.
nacionalistes. Sèrbia i Rússia eren aliats davant d’Àustria-Hongria.
El sistema Van sorgir dos blocs enfrontats: la Triple Aliança i la Triple Entesa.
d’aliances. Alemanya

Triple
Aliança
1882

Itàlia Àustria
Hongria

França

Triple
Entesa
1907

Anglaterra Rússia

La pau La cursa d’armaments sorgida de la tensió entre estats va incrementar la despesa

armada. militar abans de l’esclat de la guerra.
3.500.000

3.000.000

2.500.000

2.000.000
1905
1.500.000 1914

1.000.000

500.000

marcs 0
França Rússia Alemanya Anglaterra Austria-Hongria

21
NANDO GARCÍA

3.2 l’esclat de la guerra

▪ El 28 de juny de 1914 l’hereu austríac, l’arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa,
són assassinats per un independentista bosnià a Sarajevo, capital de Bòsnia
(territori annexat per Àustria-Hongria el 1908).

Gavrilo Princip
Independentista bosnià,
integrant del grup
nacionalista serbi
Narodna Odvrana, que
va atemptar contra
l’hereu de l’Imperi
d’Àustria-Hongria.

▪ El 28 de juliol Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia, a qui culpa de

l’atemptat.
▪ Llavors, el joc d’aliances es posa en marxa:
- Rússia (aliada de Sèrbia) declara la guerra a Àustria-Hongria.
- Alemanya (aliada d’Àustria-Hongria) declara la guerra a Sèrbia i a Rússia.
- A continuació, Alemanya declara la guerra a França. Alemanya creu que una
guerra europea li permetrà aconseguir més colònies. Immediatament,
Alemanya envaeix Luxemburg i Bèlgica (neutrals) per envair França.
- França declara la guerra a Alemanya i a Àustria-Hongria.
- Anglaterra (aliada de França) declara la guerra a Alemanya i a Àustria-
Hongria.
▪ Itàlia es declara neutral.
L’agost de 1914 Europa es troba dividida en dos bàndols enfrontats
▪ Alemanya. Potencies centrals ▪ Imperi rus. Països aliats
▪ Imperi d’Àustria-Hongria. ▪ França.
▪ Regne Unit.
Més tard s’hi afegiran:
▪ Sèrbia.
▪ Imperi Turc (octubre 1914).
▪ Bèlgica.
▪ Bulgària (1915).
▪ Luxemburg.
Més tard s’hi afegiran:
▪ Itàlia (1915).
▪ EUA (1917).
22
NANDO GARCÍA

1914

1917

23
NANDO GARCÍA

3.3 les tres etapes de la guerra

Les tres estapes de la guerra 1914-1918
La guerra Tots dos bàndols estan molt motivats i fan estratègies ofensives
de moviments 1914 pensant que obtindran una ràpida victòria.
-
-
-
-

- Al front oriental els russos penetren a Alemanya i Àustria-Hongria,

però són rebutjats pels alemanys a la batalla de Tannenberg l’agost
de 1914, mentre conquereixen la Galitzia austrohongaresa. El front
oriental queda així aturat.
- Al front occidental l’ofensiva anglo-francesa per l’Alsàcia-Lorena
xoca amb la defensa alemanya mentre al nord, la potentíssima
ofensiva alemanya entra a territori francès.
A la batalla del riu Marne el setembre de 1914, l’avanç alemanys és
rebutjat pels francesos i el front occidental també queda aturat.

1914
FRONT
ORIENTAL

FRONT
Tannenberg
OCCIDENTAL
Front a finals de 1914
Front l’abril de 1915
Marne
Paris Galitzia

24
NANDO GARCÍA

La guerra Davant el fracàs de les ofensives al front occidental, els exèrcits

de trinxeres 1915-1917 anglo-francesos i alemanys asseguren les seves posicions excavant
700 kms de trinxeres que duraran 2 anys.

La guerra de trinxeres al front occidental és una guerra de desgast

terrible amb bombardejos, assalts, ús d’armes químiques, etc. que
va costar prop de 2 milions de morts.
Els soldats conviuen a la trinxera amb els cadàvers dels companys
morts, amb les rates, la pudor, la pluja, el fred, el fang, les puces i la
por constant. Els soldats pateixen un estrès insofrible i penós.

25
NANDO GARCÍA

L’any 1915 Itàlia, ara aliada d’Anglaterra i França, entra a la guerra

obrint un segon front occidental a la frontera amb Àustria-Hongria.

L’any 1916 es produeixen les 2 batalles més llargues i brutals del

front occidental:
▪ La batalla de Verdun, de febrer a juliol de 1916.
És una ofensiva alemanya per trencar el front occidental que va
fracassar. La batalla va acabar amb prop d’1 milió de baixes
entre tots dos bàndols.
▪ La batalla del riu Somme, de juliol a octubre de 1916.
És una contraofensiva anglo-francesa per rebutjar els alemanys
del front occidental que també va fracassar. La batalla va acabar
amb més d’1 milió de baixes entre tots dos bàndols.

1915
FRONT
ORIENTAL Letònia

Lituània
1r FRONT
OCCIDENTAL

Polònia Front l’abril de 1915

Front a finals de 1915
Galitzia

2n FRONT
OCCIDENTAL

26
NANDO GARCÍA

El desenllaç L’any 1917 és un punt d’inflexió perquè marca l’entrada dels EUA a
de la guerra 1917-1918 la guerra i la sortida de Rússia:
▪ Els EUA eren neutrals fins el 1917, però ajudaven els aliats amb
diners, recursos i armes.
Per tallar el subministrament cap als aliats, Alemanya declara l’1
de febrer de 1917 la guerra total submarina contra qualsevol
vaixell que s’acostés a les costes d’Anglaterra o França.

Alemanya atacarà els vaixells mercants nord-

americans i el president Wilson dels EUA
declararà la guerra a Alemanya el 2 d’abril de
1917.
▪ A Rússia esclata la revolució soviètica, liderada per Lenin
l’octubre de 1917, i els russos es retiraran de la guerra.
Els revolucionaris russos signen la pau de Brest-Litovsk el 3 de
març de 1918 amb les potencies centrals però a canvi han de
cedir molts territoris.

Lenin, líder dels

revolucionaris russos

27
NANDO GARCÍA

Tancat el front oriental, el 1918 Alemanya fa la seva última gran

ofensiva al front occidental per mirar de guanyar la guerra abans
que els EUA desembarqui tots els seus exèrcits a França.
Aquesta ofensiva és la segona batalla del riu Marne, en que els
exèrcits alemanys poden travessar el riu però no aconsegueixen
arribar a Paris.
A continuació s’inicia la contraofensiva aliada amb el suport d’un
milió de soldats nord-americans ben armats i, pel setembre de 1918,
els alemanys són definitivament rebutjats. La guerra està perduda.
▪ Turquia es rendeix el 30 de setembre de 1918.
▪ A Alemanya, el kàiser Guillem II abdica i es proclama la
República. El nou govern es rendeix l’11 de novembre de 1918.

▪ L’Imperi d’Àustria-Hongria es desfà: Croàcia, Txecoslovàquia i

Hongria es declaren independents. Àustria es rendeix el 13 de
novembre de 1918.
LA GUERRA S’HA ACABAT!

Un cop acabada la guerra, el gener de 1919 es reuneixen a Paris les principals

potències vencedores:

EUA Anglaterra França Itàlia Japó

I decideixen les condicions de pau per als vençuts.

28
 NANDO GARCÍA

3.4 els tractats de pau de 1919

Tractats de pau 1919
Alemanya Tractat de Juntament amb els seus aliats, Alemanya és culpabilitzada de la guerra i
Versalles haurà de signar el tractat de Versalles, considerat un diktat (una
imposició, un càstig no negociat) que l’obliga a complir unes condicions
de pau molt dures i humiliants:
▪ Alemanya accepta la responsabilitat de la guerra.
▪ Perd tot el seu imperi colonial, que passa en forma de mandats a
les potencies vencedores.
▪ Perd la seva flota naval.
▪ Se l’obliga a desmilitaritzar-se i mantenir un exèrcit de només
100.000 soldats sense tancs, ni artilleria, ni vaixells de guerra, ni
submarins, ni avions.
▪ Perd importants territoris i Alemanya queda dividida en dos per
l’anomenat corredor polonès.
▪ Alemanya haurà de pagar 6.500 milions de ₤ en indemnitzacions
als països vencedors durant els següents 25 anys.
▪ Es prohibeix l’Anschluss o unió amb Àustria.
Àustria Després de desfer-se’n l’Imperi d’Àustria-Hongria, Àustria queda reduïda a una petita
república de 6,5 milions d’austríacs, quedant prohibit la possibilitat d’unir-se a
Alemanya (Anschluss).
Hongria Hongria també queda reduïda a una petita república després de perdre Croàcia,
Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro que formen un nou estat:
Iugoslàvia.
Turquia Turquia perd el seu imperi d’Orient pròxim i Orient mitjà en favor de Grècia, Anglaterra,
França i dels àrabs d’Orient.

Alemanya i Àustria-Hongria 1914

Alemanya, Àustria i Hongria 1919

Alemanya ha de desmilitaritzar la Renania, territori fronterer amb França i perd el ric

territori miner del Sarre que serà cedit a França fins el 1935.
França recupera l’Alsacia i la Lorena.
Alemanya cedeix el territori de Schleswig-Holstein a Dinamarca.
Alemanya cedeix Silesia i l’anomenat corredor polonès a la nova Polònia, que
aconsegueix així una sortida al mar, però la Prússia oriental queda separada de la
resta d’Alemanya; i la ciutat de Danzing es converteix en una ciutat autònoma.
Alemanya cedeix els territoris d’Eupen i Malmedy a Bèlgica.
Alemanya cedeix el territori de Memel a la nova Lituània. 29
NANDO GARCÍA

3.5 les conseqüències de la guerra

Les conseqüències de la guerra
Demogràfiques La guerra va tenir unes conseqüències demogràfiques desastroses:

▪ Van morir 17,2 milions de persones: de les quals 9,7 milions eren soldats
i 7,5 milions eren civils:

Víctimes de la guerra
SOLDATS SOLDATS SOLDATS SOLDATS CIVILS
PAÍS
MOBILITZATS MORTS FERITS DESAPAREGUTS MORTS
Rússia 12 milions 1,7 milions 4,9 milions 2,5 milions 1,5 milions
Alemanya 11 milions 1,7 milions 4,2 milions 1,2milions 450.000
França 8,4 milions 1,4 milions 4,2 milions 537.000 250.000
Anglaterra 8,9 milions 908.000 2 milions 191.000 60.000
Àustria-Hongria 7,8 milions 1,2 milions 3,6 milions 2,2 milions 480.000
Itàlia 5,6 milions 650.000 947.000 600.000 550.000
EUA 4,3 milions 126.000 234.000 4.500 -
Turquia 2,8 milions 325.000 400.000 250.000 1 milió
Altres 4,2 milions 1,2 milions 619.000 220.000 1,4 milions
TOTAL 65 milions 9,7 milions 21,1 milions 7,7 milions 7,5 milions
Total de morts: 17,2 milions

▪ A més es van produir:

- 3 milions de desplaçats.
- 4 milions de vídues.
- 8 milions d’orfes.

30
NANDO GARCÍA

Cementeri de Douaumont, prop de Verdún, a França.

És el major cementiri militar francès de la primera Guerra
Mundial, on hi ha enterrats 130.000 soldats morts, entre
alemanys i francesos, dels 260.000 que van perdre la vida
durant la batalla de Verdun, entre febrer i juliol de 1916.

31
NANDO GARCÍA

Territorials Totes les fronteres europees es reorganitzen després de la guerra:

▪ Els imperis d’Àustria-Hongria i de Turquia desapareixen i neixen un seguit

de nous estats:
Descomposició dels Imperis d’Àustria-Hongria i Turquia
Imperi d’Àustria-Hongria Imperi turc
Àustria Turquia
Hongria Iraq
Txecoslovàquia Síria-Líban
Iugoslàvia Palestina

▪ L’Imperi rus perd bona part dels seus territoris més occidentals, d’on
neixen també tot un seguit de nous estats:

Nous estats sorgits de l’Imperi rus

Polònia Ucraïna
Estònia Armènia
Letònia Azerbaidjan
Lituània Geòrgia
Finlàndia

32
NANDO GARCÍA

EUROPA ABANS I DESPRÉS DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

33
NANDO GARCÍA

Econòmiques Les conseqüències econòmiques de la guerra també són desastroses i

provoquen l’empobriment general dels països que hi van participar:
▪ La producció agrícola europea es va reduir un 30%.
▪ La producció industrial europea es va reduir un 40%.
▪ Es van destruir bona parts de les xarxes ferroviàries, portuàries,
carreteres, ponts, mines, etc.
▪ La reducció de la producció va disparar els preus (inflació).
▪ Europa va quedar endeutada per un total de 250.000 milions de $, tant
pels crèdits durant la guerra com pels crèdits per a la reconstrucció
durant la postguerra.
▪ Després de la guerra, els EUA es va convertir en la 1a potencia
econòmica mundial i el dòlar es converteix en la moneda del comerç
internacional.
Creació de la Societat
de Nacions (SDN) El 28 de juny de 1919 es crea la Societat de Nacions (SDN), una Assemblea de
països que havia de garantir la pau i la cooperació internacional per evitar
noves guerres.
La SDN, però, fracassarà en les seves funcions quan esclati la Segona Guerra
Mundial el 1939.
De les restes de la SDN naixerà el 1946 l’ONU.

34
NANDO GARCÍA

4. La revolució russa
L’any 1917, durant la primera guerra mundial, esclata a
Rússia la revolució bolxevic que derroca el tsar Nicolau II, de
la dinastia Romanov, i hi instaura el primer estat comunista
del món.
Al començament del segle XX Rússia és l’Imperi més gran i
més poblat d’Europa i un dels més endarrerits:
▪ Té 171 milions d’habitants el 19141.
▪ El govern dels tsars és una monarquia absoluta.
▪ L’Església Ortodoxa russa és fidel als tsars i defensora
dels valors absolutistes.

▪ La principal activitat econòmica del país és

l’agricultura. Una agricultura de subsistència.
▪ La industrialització només s’ha desenvolupat en els
grans nuclis urbans com Moscou o San Petersburg.
▪ La propietat de la terra és en mans de l’aristocràcia,
del tsar i de l’Església, que són grups privilegiats.
▪ El 85% de la població són pagesos sotmesos a un
règim feudal que viuen en condicions miserables.

1
EUA tenia 98 milions d’habitants, Alemanya 65 milions, Anglaterra 45 milions, França 38 milions i Espanya 20 milions.
35
NANDO GARCÍA

Al voltant dels nuclis industrials, Moscou, San Petersburg i a la regió minera dels Urals,
existia un proletariat molt nombrós que treballava en grans fàbriques en condicions
pèssimes i per uns salaris miserables.
Entre els obrers s’havien escampat les idees marxistes i existien dos moviments:

▪ Els menxevics (minoria) moderats i pròxims al liberalisme.

▪ Els bolxevics (majoria), liderats per Lenin i més radicals.

Defensen la revolució obrera.

Vladimir Ilitx Uliànov (1870-1924), advocat, polític

i revolucionari rus, anomenat de Lenin.

L’esclat de la primera Guerra Mundial el 1914 acabarà d’impulsar la revolució:

▪ La guerra mobilitza 12 milions d’homes que marxen a la guerra.

▪ Aquesta falta de mà d’obra fa caure la producció agrícola i industrial. Els preus
es disparen (inflació) i la població pateix gana.
▪ Els obrers industrials que no van a la guerra fan jornades de 14 hores diàries,
però les dures condicions de treball els porten a la vaga.
▪ Alhora, la mala gestió militar i l’endarreriment tecnològic de l’exèrcit rus
comporta continues derrotes als fronts de batalla on el nombre de morts
augmenta dia a dia.

Fins l’octubre Soldats Soldats Soldats Soldats

desapareguts Civils morts
de 1917 mobilitzats morts ferits
Rússia 12 milions 1,7 milions 4,9 milions 2,5 milions 1,5 milions

▪ Les desercions i les rendicions a l’exèrcit són cada dia més nombroses.
▪ El tsar Nicolau II és criticat per la població russa i el rebuig a la guerra s’estén:
vagues i manifestacions es multipliquen.

Finalment, l’esclat revolucionari canviarà el curs de la història russa.

La revolució es produeix en dues onades.
36
NANDO GARCÍA

4.1 la revolució de febrer (la revolució burgesa)

L’esclat revolucionari s’origina a la capital russa, Petrograd2, quan el 18 de febrer de
1917 una protesta contra el tsar per l’escassetat d’aliments desencadena una revolta.
L’exèrcit enviat a reprimir-la es nega a disparar contra els manifestants i s’afegeix a la
revolta donant pas a una autèntica revolució.
Es formen assemblees de soldats i treballadors a diferents ciutats: els soviets.
El tsar, espantat, abdica el 2 de març de 1917.
Es forma un govern provisional burgés dirigit pel socialista moderat
Alexandre Kerensky. Però no s’atreveix a retirar Rússia de la guerra.
Lenin, màxim líder bolxevic, denuncia que la burgesia ha robat la
revolució al poble i crida a la mobilització obrera per instaurar la
dictadura del proletariat i sortir de la guerra.
El Soviet de Petrograd, controlat pels bolxevics de Trotsky, mà dreta de Lenin, planifica
la revolució d’octubre.

4.2 la revolució d’octubre (la revolució obrera)

La segona i definitiva onada revolucionaria el s’inicia quan Lenin i el seu company
Trotsky, al capdavant del Soviet de Petrograd, lideren la revolució obrera contra el
govern de Kerensky.

El 25 d’octubre de 1917 els bolxevics assalten el Palau d’Hivern, seu del govern, i
destitueixen Kerensky.

Lenin i Trotsky

Imatge de l’assalt al Palau d’Hivern.

2
Nom de San Petersburg a partir de 1914.
37
NANDO GARCÍA

Els bolxevics assumeixen el poder i instauren un govern proletari amb Lenin al

capdavant.
La capital es traslladà de Petrograd a Moscou.
El nou govern de Lenin estableix un Congrés dels Soviets de Rússia que reuneix tots els
soviets de Rússia i s’aproven les primeres mesures revolucionaries:
▪ Les terres són expropiades per repartir-les entre els pagesos.
▪ Les fàbriques queden sota el control de comitès obrers.
▪ Els bancs són nacionalitzats.
▪ Es reconeix la independència de les diferents nacionalitats de l’Imperi rus.
▪ Se signa la pau de Brest-Litovsk amb Alemanya el 3 de març de 1918.
Entre 1918 i 1921, però, la nova Rússia socialista cau en una sagnant guerra civil entre:
▪ L’Exèrcit Roig format per bolxevics i revolucionaris i dirigit per Trotsky.

▪ L’Exèrcit Blanc format per les forces contrarevolucionàries a favor del tsarisme.
Acabada la Gran Guerra el 1918, les potencies europees també enviaran tropes
a lluitar al costat de l’Exèrcit Blanc contra els bolxevics, sobretot Gran Bretanya i
França. No volen que la revolució obrera s’escampi a la resta d’Europa.
Davant l’avanç de l’exèrcit Blanc, els bolxevics afusellen el tsar i tota la seva família per
evitar que puguin ser alliberats i es restableixi el règim tsarista.

Finalment, el 1921 acaba la guerra civil russa amb el triomf de l’Exèrcit Roig.
38
NANDO GARCÍA

Han mort prop de 9 milions de russos; més de la meitat civils, morts a causa de la fam i
les malalties.

El 1922 neix la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) amb l’associació de

les primeres repúbliques soviètiques.
El 1940 la URSS estarà formada per 15 Repúbliques:

La URSS l’any 1940

República de Rússia República d’Uzbekistan
República d’Ucraïna República de Turkmenistan
República de Bielorússia República de Tadjikistan
República de Geòrgia República de Kirguizistan
República d’Armènia República de Estònia
República d’Azerbaidjan República de Letònia
República de Kazakhstan República de Lituània
República de Moldàvia

39