BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’avaluació contínua PAC 2

Evolució, variació genètica, especiació i filogènia

Data límit de lliurament: 14-12-2023 a les 23:59 PM

NOM I COGNOMS DE L’ALUMNE:

Pregunta 1
En una població de ratolins, que sabem que es troba en equilibri de Hardy-Weinberg, el gen que controla el color del pelatge té dos al·lels, A (dominant per al pelatge fosc) i a (recessiu per al pelatge clar). A

partir de
la següent mostra de 20 ratolins:

A) Quina és la freqüència fenotípica de ratolins amb pelatge fosc a la mostra? (0,25 punts)
B) Quina és la freqüència fenotípica de ratolins amb pelatge clar a la mostra? (0,25 punts)
C) Calcula la freqüència al·lèlica de l'al·lel dominant (A) i de l'al·lel recessiu (a) a la mostra, assumint que la
població està en equilibri de Hardy-Weinberg. (0,75 punts)
D) Calcula les freqüències genotípiques. (0,75 punts)

Respuesta) A l'exercici es planteja que el gen dominant per al color fosc té dos al·lels. Això vol dir que la presència de tres genotips (AA, aa, Aa) i dos fenotips, en
aquest cas pelatge fosc i pelatge clar.

Dades:
20 individus
8 pelatge fosc dominant
12 pelatge clar recessiu
2
Freqüència recesiva amb genotip aa (q ) Freqüència recesiva amb al·lel a (q)

√ 0.6
2
f (aa): q = 12/20= 0.6 f(A): q= =0.78

Freqüència de l’al·lel dominant A (p)

f(a): p+q=1 p=1-q p=1-0,78= 0.22

Freqüència individus dominants homocigots AA Freqüència individus heterocigots Aa

2
AA= P = 0.05 Aa= 2pq=2x0.22x0.78= 0.35

En conclusió:

a) Freqü ència fenotípica color fosc AA+Aa= 0.05+0.35= 0.4

b) Freqü ència fenotípica color clar a=0.6

c) Freqü ència al·lèlica:

Al·lel dominant (A): 0.22
Al·lel recessiu (a): 0.78

d) Freqü ències genotípiques:

2
Freqü ència del genotip AA: p =0,05

Freqü ència del genotip Aa: 2pq=0,35

2
Freqü ència del genotip aa: q =0,6

PREGUNTA 2

A la següent taula es presenten les puntuacions de 8 individus en Agressivitat, Altruisme i Ansietat. A més, s'indica per a cada individu si ha tingut o no descendència i la puntuació de
la descendència per aquests tres trets. A partir d'aquesta informació, explica si qualsevol d'aquests trets és sensible a l'evolució, si es pot dir que algun sigui més sensible a la selecció
que un altre i si cadascun dels trets pot suposar un avantatge o desavantatge evolutiu. Justifica la teva resposta indicant tots els càlculs realitzats. (Extensió màxima 25 línies) (2 punts)
Se suman las puntuaciones de todos los sí y se dividen entre éstos (152/4), también
se suman todas las puntuaciones de todos los sujetos totales y se divide en el total de
sujetos (278/8) ambos resultados se restarán y se obtendrá el diferencial.
Càlcul del diferencial de selecció dels diferents trets: S= Xs-Xo
Agressivitat 152 278 S=38−34 ,75 S=3 ,25
S= −
4 8¿
¿
Altruisme 88 219 S=22−27,375 S=−5,375
S= −
4 8¿
¿
Ansietat 143 286 S=35 ,75−35 ,75 S=0
S= −
4 8¿
¿

Agressivitat: Per a aquest tret el resultat del diferencial de selecció és positiu (3,25).
Això vol dir que els individus amb descendència presenten valors més alts que la
població total.
Altruisme: El resultat del diferencial de selecció és negatiu (-5,375). Per tant, els
individus amb descendència presenten valors més baixos que la població total.
Ansietat: El resultat obtingut és 0. És a dir, que el grup d’individus amb descendència
no difereix de la població d’origen en aquest tret.

Tant el resultat del tret Ansiós com el del tret altruista és sensible a la selecció, només
que un en positiu i l'altre en negatiu. Aquests valors indiquen que hi ha més probabilitat
de tenir descendència en aquests individus.

PREGUNTA 3
Assigna a cada exemple el tipus de selecció natural que millor s'ajusta d’entre els següents: dependent de
freqüència, direccional, estabilitzadora o disruptiva. Raona la teva resposta.

A) Estem davant una població de bacteris heterogènia pel que fa a la seva susceptibilitat a un determinat
antibiòtic. La població inicial conté bacteris amb diverses resistències a l'antibiòtic, representades per
diferents al·lels. La presència de residus de l'antibiòtic en l'aigua afecta els bacteris de baixa resistència.
Amb el pas del temps s'observa un augment en la proporció de bacteris d'alta resistència a l'antibiòtic.
(Extensió màxima 5 línies) (1 punt)

Direccional: L'augment en la proporció de bacteris d'alta resistència a

l'antibiòtic demostra que el fenotip més favorable és més apte que els altres, ja
que en el procés de selecció natural els bacteris de baixa resistència es veuen
afectats pel que no sobreviuen o no tenen desendència. Per tant, redueix la
variabilitat genètica i fenotípica.

B) Partim d'una població de ratolins de platja el pelatge de la qual varia des d'un color blanc fins al negre
passant pel gris. El color del pelatge determina la supervivència dels ratolins en permetre'ls camuflar-se i
passar inadvertits a predadors en funció del color de la sorra. En un entorn particular de sorres molt
fosques s'estima que la proporció de ratolins negres és del 93% enfront del 7% dels ratolins amb pelatge
clar (grisos i blancs). Una iniciativa d'urbanització en aquesta zona de platja provoca un canvi en el color
de la sorra deixant-la amb tons més clars. Amb el pas del temps s'observa que la proporció d'animals amb
pelatge gris ascendeix fins al 85%. (Extensió màxima 5 línies) (1 punt)

Estabilitzadora: En aquest tipus de selecció els fenotips intermedis

aconsegueixen ser els que millor s'adapten al medi per la pressió selectiva
positiva. Al principi el fenomen que passava era direccional ja que els ratolins
de color fosc predominaven per sobre dels de pelatge clar. En haver-hi un canvi
en la funció de l'ambient també hi va haver un canvi en el procés selectiu,
beneficiant el fenotip intermedi heterozigot.

PREGUNTA 4

A) (0,2 punts x exemple).

Exemple Concepte
1._ La selecció natural determina canvis en les freqüències al·lèliques en gens que influeixen en l'estructura i funció neuronal i que faciliten una major
Microevolució
adaptació al medi.

2.- Un gen associat amb el desenvolupament embrionari del cervell s'ha duplicat i trobem dues còpies en el mateix genoma. Una de les còpies es manté fi -
del a l'original, la qual cosa permet que l'altra còpia vagi adquirint mutacions amb el pas de generacions, adquirint una nova Macroevolució
funció: regular el desenvolupament d'una nova estructura cortical amb noves funcions de llenguatge.

3.- Una transició de citosina a adenina va provocar l'aparició d'una variant més activa de l'acetilcolinesterasa, encarregada de degradar l'acetilcolina sináp-
Microevolució
tica a l'escorça temporal, la qual cosa s'ha relacionat amb deteriorament de la memòria declarativa en humans.

4.- Es pensa que els avantpassats de les balenes eren animals terrestres quadrúpedes. El registre fòssil mostra variacions en animals terrestres quadrúpedes
Macroevolució
com la reducció d'extremitats o la seva transformació en aletes adaptades per a la natació.

B) (0,2 puntos x exemple).

Exemple Concepte
5.- Alguns organismes presenten característiques amb orígens evolutius independents, però que s'assemblen perquè han evolucionat per realitzar una ma-
Homoplàsia
teixa funció

6.- En una àrea de transició entre dos hàbitats, com una franja de bosc i prada, una espècie de planta mostra variació gradual en les seves característiques
Especiació
genètiques. Les extremitats de la població que viu a la interfície dels dos hàbitats poden exhibir característiques intermèdies, la qual cosa amb el temps
parapàtrica
condueix a la formació de subpoblacions especialitzades.

7.- Els ossos de les ales de ratapinyades i de les aletes de balenes serveixen a funcions diferents, però mostren similituds estructurals a causa d'un ancestre
Homologia
comú.

8.- En un llac, un grup de peixos és dividit per la formació d'una barrera geogràfica, com un nou canal. Al llarg del temps, les poblacions separades experi - Especiació
menten adaptacions genètiques úniques a causa de diferents pressions ambientals, portant a la formació de dues espècies de peixos diferents. al·lopàtrica
9.- Les ales de ratapinyades i les ales d'insectes comparteixen la funció de volar, però no tenen un origen evolutiu comú. La convergència evolutiva va por-
Homoplàsia
tar a l'evolució independent de característiques similars per adaptar-se a un entorn similar.

10.- En un bosc, un grup d'insectes pol·linitzadors desenvolupa preferències específiques per diferents varietats de flors en el mateix hàbitat. A mesura que
Especiació
s'especialitzen en la pol·linització de flors específiques, les poblacions divergeixen genèticament dins del mateix espai, portant a la formació de diferents
simpàtrica
espècies d'insectes pol·linitzadors

PREGUNTA 5

L'espina bífida suposa una malformació del tub neural que resulta de la interacció entre factors genètics i ambientals i que es manifesta una vegada s'acumula un determinat nombre de
factors de predisposició, afectant per igual a homes i dones. Indica per a cadascun dels següents gràfics quin model d'herència s'estaria representant, si es tracta d'una herència quanti -
tativa o qualitativa, si la variable fenotípica és contínua o discontínua i si seria adequat per representar l'herència d'espina bífida. (2 punts)

Gràfic A

1 Model d'herència Herència poligènica

Herència quantitativa o Quantitativa
2
qualitativa
Fenotip continu o discontinu Continu
3
No encaixa amb espina bífida, perquè tot i que
Adequat per espina bífida?
4 hi ha una influència de diversos gens, l'ambient
Per què?
no participa.

Gràfic B
1 Model d'herència Herència multifactorial
Herència quantitativa o Qualitativa
2
qualitativa
Fenotip continu o discontinu Discontinu
3
Si encaixa amb espina bífida, ya que si
Adequat per espina bífida?
4 existeixen factors genètics predisposats i
Per què?
ambientals un individu pot patir la patologia.

Gràfic C

Herència multifactorial doble llindar lligada al

1 Model d'herència
sexe
Herència quantitativa o Qualitativa
2
qualitativa
Fenotip continu o discontinu Discontinu
3
Adequat per espina bífida? No encaixa amb espina bífida, aquesta malaltia
4
Per què? afecta homes i dones per igual.