Centre concertat

per la Generalitat de Catalunya

Formació Professional i Batxillerat
Lise Reigosa Cramp Codi: 08010961

UNITAT 8. LA POESIA

1.Definiu què és un poema.

Un poema és una obra literària que utilitza un llenguatge artístic i sovint rítmic per expressar sentiments,
emocions o idees. La poesia sol adoptar una estructura específica com la rima i l'estrofa, i s'expressa a
través d'elements com el ritme, la imatgeria, la rima, etc.

2. Quins són els dos recursos fonamentals que utilitzen els poetes per aconseguir la màxima
expressivitat en l’ús de la llengua literària?

Els dos recursos bàsics que fan servir els poetes per aconseguir la màxima expressió són el ritme que
és la disposició ordenada i regular dels elements de la parla com ara síl·labes, accent i pauses que
creen un patró rítmic al llarg d'un poema i l’imatges que és l'ús d'imatges i metàfores per evocar
sentiments, emocions o imatges visuals contribueix a expressions més vives i evocadores.

3. Escriviu el nom del concepte corresponent a cada definició.

a) Successió de síl·labes ordenades que tenen un cert ritme i que s’escriuen en una línia: Vers
b) Concordança de sons entre dos o més versos a partir de l’última síl·laba tònica: Rima
c) Contacte vocàlic, a l’interior d’un vers, en què una de les vocals en contacte se suprimeix:
Sinalefa
d) Contacte vocàlic, a l’interior d’un vers, en què dues vocals de paraules diferents formen diftong:
Hiatus

e) Contacte vocàlic, a l’interior d’un vers, en què les vocals en contacte es pronuncien en síl·labes
diferents: Hiàtus
f) Versos que tenen fins a vuit síl·labes: Versos octasíl·labs
g) Versos que tenen més de vuit síl·labes: Versos polsíl·labs

h) Pausa enmig del vers que poden presentar els versos de més de vuit síl·labes: Cesura
i) Cadascuna de les parts en què es divideix un vers amb pausa: Estrofa

4. Com es fa el recompte de síl·labes d’un vers?

El recompte de síl·labes d'un vers es fa comptant el nombre de síl·labes presents. Una síl·laba es compta
generalment per cada unitat fonètica que conté una vocal o una combinació de vocals.
🖂 Balboa, 18 08003 BCN 🕿93.319.54.75 🖷93.319.31.14 lasallebarceloneta@lasalle.cat www.barceloneta.lasalle.cat

Centre concertat
per la Generalitat de Catalunya
Formació Professional i Batxillerat
Codi: 08010961

5. Definiu els següents conceptes.

a) Rima assonant: La rima assonant és una forma de rima en la qual només les vocals dels sons
finals dels versos coincideixen. Les consonants que precedeixen les vocals finals són diferents. Això
crea una semblança fonètica suau i és comú en moltes tradicions poètiques, incloent la poesia
hispanoamericana.

b) Rima consonant: La rima consonant és una forma de rima en què tant les vocals com les
consonants dels sons finals dels versos coincideixen exactament. Aquest tipus de rima és més forta i
perceptible fonèticament que la rima assonant, i és freqüent en poesia clàssica i formes mètriques.

c) Rima encadenada: La rima encadenada es produeix quan es repeteix un esquema de rima al llarg
de diverses estrofes d'un poema. Això significa que la rima d'una estrofa es connecta amb la rima de
la següent, formant una cadena de rimats a través del poema.

d) Rima creuada: La rima creuada es dóna quan els versos rimen de manera alterna, és a dir, el
primer rima amb el tercer i el segon rima amb el quart. Aquesta estructura aporta una varietat
rítmica i pot ser utilitzada per donar dinamisme al poema.

e) Versos blancs: Els versos blancs són versos que no segueixen cap esquema de rima. Aquests
versos poden tenir diverses mides i mètriques, però no estan lligats per cap patró rítmic específic. La
llibertat estructural dels versos blancs permet als poetes experimentar amb la forma i l'expressió.

f) Versos lliures: Els versos lliures són una forma de poesia que no segueix cap estructura mètrica o
rítmica fixa. No tenen un esquema de rima ni una longitud de vers específica, i els poetes tenen més
llibertat per expressar-se sense les restriccions tradicionals de la poesia formal.

6. Escriviu el nom de les estrofes més habituals en la literatura catalana.

A la literatura catalana, algunes de les estrofes més habituals són la cuarteta que és la estrofa de
quatre versos que solen rimir-se de dues en dues, la quintilla que és la estrofa de cinc versos, la seguit
que és la estrofa que consta de més de vuit versos, generalment sense rima, la lira que és la estrofa de
cinc versos que segueix un esquema específic de rima i la oda que és el poema líric que sol utilitzar
diverses estrofes, com ara l'estrofa d'estances, amb diferents esquemes de rima.
🖂 Balboa, 18 08003 BCN 🕿93.319.54.75 🖷93.319.31.14 lasallebarceloneta@lasalle.cat www.barceloneta.lasalle.cat

Centre concertat
per la Generalitat de Catalunya
Formació Professional i Batxillerat
Codi: 08010961

7. Classifiqueu les següents composicions estròfiques segons el nombre d’estrofes. Tanka, romanç,
sonet, haiku, corranda, sextina

Una estrofa Nombre indefinit d’estrofes Diverses estrofes, amb nombre limitat

Tanka Corranda Romanç

Sonet Sextina
Haiku

8. Ordeneu cronològicament els següents moviments i períodes literaris (apartat a), classifica els
autors (apartat b) en l’etapa corresponent i relacionada cada obra (apartat c) amb el seu autor.

a) Decadència, modernisme, Renaixença, postguerra, noucentisme, poesia anys seixanta, Poesia

trobadoresca, poesia anys setanta, avantguardes.
b) Salvador Espriu, Josep Carner, Jordi de Sant Jordi, Jacint Verdaguer, Joan Salvat- Papasseit,
J.V. Foix, Carles Riba, Joan Brossa, Ausiàs Marc, Miquel Martí i Pol, Montserrat Abelló, Joan
Maragall.
c) Les elegies de Bierville, Estimada Marta, Canigó, Cementiri de Sinera, Visions i Cants, Els fruits
saborosos, El poema de la rosa als llavis, Sol, i de dol, L’Atlàntida.

Moviment o període literari Autor/a Obra literària

1. Poesia trobadoresca Ausiàs Marc Les elegies de Bierville

2. Renaixença Jacint Verdaguer, Canigó

Joan Maragall El poema de la rosa als llavis

3. Decadència Salvador Espriu Cementiri de Sinera

4. Modernisme Jordi de Sant Jordi, Estimada Marta

Joan Salvat- Papasseit L’Atlàntida
5. Noucentisme Josep Carner, Visions i Cants
Carles Riba Els fruits saborosos

6. Avantguardes J.V. Foix, Sol, i de dol

Joan Brossa

7. Postguerra Salvador Espriu,

Miquel Martí i Pol

8. Poesia anys seixanta Joan Brossa Poesia anys seixanta

9.Poesia anys setanta Montserrat Abelló Poesia anys setanta

🖂 Balboa, 18 08003 BCN 🕿93.319.54.75 🖷93.319.31.14 lasallebarceloneta@lasalle.cat www.barceloneta.lasalle.cat