T1.-La-perspectiva-sociologica.

pdf

username_03

Introducció a la Sociologia

1º Grado en Ciencias Políticas y de la Administración

Facultad de Ciencias Políticas y Sociales

Universidad Pompeu Fabra

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Introducció a la Sociologia
T1. La perspectiva sociològica

PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA SOCIETAT

Perspectiva sociològica:
- Parcial: Eurocentrisme, manca de visió global, interdisciplinarietat requerida.
- Crítica: Del problema social al problema sociològic.
- Desenmascaradora. Teoria dels rols.
- Relativitzadora. Perspectiva desreificadora.
La societat es compon de:
- Persona, Ésser social. Socialització-Biografia.
- Rutinització de l'experiència. Institucionalització per repetició.
- Relacions Personales/anònimes. Interaccions personals o anònimes.
- Marc de la vida quotidiana. Realitat intersubjectiva, llenguatge com ordenador de
l'experiència.

Relacions primàries Relacions secundàries

Interacció cara a cara Interacció anònima

Habitual en el món rural Associat al mon urbà

Tothom es coneix des de molts punts Coneixement des de pocs punts de

de vista vista

Alt control social Baix control social

Regides per l’afectivitat Regides per la funcionalitat

Món rural Món urbà

Conceptes amb els quals Joan Estruch defineix la disciplina:

Sociologia: combinació de les paraules socius (company) o socialis (societat), i logos
(coneixement/paraula). És a dir, el llenguatge amb el qual coneixem la societat. Aquesta
disciplina és possible per la combinació de la perspectiva sociològica i la societat.

Perspectiva sociològica: disciplina parcial, crítica, desenmascaradora i relativitzadora que

estudia la societat. La Idea de August Comte (1824): fer el mateix que els físics fan amb el
món natural, però amb el món social. Neix impulsada per aquest home per tal d’entendre el
que passava durant la revolució francesa:
- Parcial: la sociologia es originàriament eurocèntrica, ja que inicialment volia
entendre el sorgiment de la societat industrial a Europa. A més, tota disciplina es
sempre parcial en relació amb el seu mètode i objecte d’estudi.
- Crítica: pel seu caràcter parcial, la sociologia es qüestiona a si mateixa. A més, la
disciplina no està interessada en descriure problemes socials. Està interessada en
explicar les causes i dinàmiques de les diferents situacions socials. Aquesta recerca

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7003102

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 es composa de problemes sociològics. Per exemple, en què es fonamenta
l’autoritat?
- Desenmascaradora: segons la Teoria dels Rols, tots portem màscares que serien
els rols socials que exercim. La sociologia està interessada en explicar per què i com
les utilitzem.
- Relativitzadora: reificar vol dir “convertir en cosa”, del llatí “res” que significa cosa.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Anomenem “reificar” a l’acció de convertir en cosa una relació social, com si fos un
objecte físic o natural, exterior a les nostres accions, i que sempre ha estat igual i
sempre serà igual. La sociologia mostra el caràcter històric i canviant de les
relacions socials.

Societat: objecte d’estudi conformat per éssers humans, amb la seva experiència
estructurada per rutines, composta per relacions personals i anònimes que es desenvolupen
en el marc de la vida quotidiana:
- Conformada per éssers humans: com va escriure Aristòtil, a la seva obra de
Política, l’ésser humà és un zoón politikon. Un animal polític. El seu lloc natural es la
polis, la ciutat. De fet, per Aristòtil la persona “civilitzada” s’anomena anthropos. Això
és, l’home que posa la tècnica al servei del costum i la llei.
- Rutinització de l’experiència: l’experiència humana està estructurada en rutines,
que posseeixen les seves funcions i dinàmiques, que cristal·litzen en institucions.
- Relacions personals i anònimes: la nostra experiència de la societat implica
sempre altres persones. Poden ser relacions properes, d’alt grau de control social i
afectivitat, personals i pròpies del món rural; o també primàries en referència a ser
relacions molt presents a la infància. O poden ser basades en la seva funció, amb
baix grau de control social i afectivitat, pròpies del món urbà; també s’anomenen
secundàries al ser relacions molt presents a la vida adulta.
- Marc de la vida quotidiana: el procés de socialització, pel qual cada persona
s’adapta al seu medi social i configura la seva personalitat, requereix del llenguatge.
I el llenguatge ordena, amb diferents categories, la nostra experiència del món.

Predecessors:
- Nicolà maquiavelo -> el príncep (1532). Publicació que recull consells pràctics per
administrar i governar un estat absolutista. Fonamentat en un mètode històric i
comparatiu. (monarquia)
- Thomas hobbes -> el leviatà (1651). Publicació que defensa la necessitat de crear
un monarca absolut o grup plenipotenciari que garanteixi la pau per por a la seves
represàlies. (monarquia)
- Baró de montesquieu -> cartes perses (1721). Publicació que reflexiona sobre la
importància dels costums i virtuts cíviques del poble per garantir la Democràcia.
- Alexis de tocqueville -> antic règim i la revolució (1856). Publicació que analitza
com la Revolució Francesa culmina la construcció de l’Estat Modern iniciada per
Lluis XIV. (democràcia)
- Lluis XIV. francis bacon -> la nova atlàntica (1627). Publicació que defensa la
creació d’una utopia basada en la resolució tecnocientífica de tots els mals de
l’humanitat. (Tecnocràcia)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7003102

Con D de Diversión en Splau ¡Clic aquí!

Introducció a la Sociologia
Banco de apuntes de la
 Auguste Comte:
- Filòsof francès que va fundar la disciplina sociològica.
- L'iniciador del positivisme en les ciències socials. Confiança en l'existència de lleis
immutables i cognoscibles de la societat.
- Fortament crític amb els pensadors il·lustrats, com Rousseau, per les seves
promeses metafísiques d’un món emancipat.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Defensava la necessitat de construir una societat més altruista mitjançant un
coneixement científic de la natura i la societat.
- Va influenciar a Durkheim i Marx en la concepció positivista de l’anàlisi social.

Discurs sobre l’esperit positiu (1844): Les comunitats poden avançar a diferent ritme,
però els estadis són els mateixos.
- La primacia del tot sobre les parts. diferència entre estàtica social i dinàmica
social.
- Evolucionisme: les diferents formes de coneixement evolucionen, propiciant noves
formes d’organització social.
- Universalitat: tots els éssers humans tenen la mateixa evolució per la seva mateixa
constitució biològica i cerebral.

La llei dels tres estadis:

- Estadi teòlogic
- Fetitxisme. Veneració de la naturalesa.
- Politeisme. Panteó antropomorfitzat.
- Monoteisme. Déu únic i creador.
- Estadi metafísic: Conceptes abstractes, negació.
- Estadi positiu: Mètode científic, afirmació.

Les societats dels tres estadis:

- Estadi teòlogic/Militar
- Estadi metafísic/Legalistas
- Estadi positiu/Industrial

➢ MORAL
SOCIETAT
➢ SOCIOLOGIA

➢ BIOLOGIA
VIDA ORGÀNICA
➢ QUÍMICA

➢ FÍSICA

➢ ASTRONOMIA MATÈRIA

➢ MATEMÀTICA

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7003102

Hazte VIP en Splau y consigue 2x1 en entradas de cine ¡+ info aquí!

 Conceptes claus de Auguste Comte:

- Estàtica social: Comprèn l’estudi de les condicions de possibilitat de tota societat,

que són l’individu, la família, la religió, el llenguatge i la divisió del treball (també
anomenada “teoria de l’ordre”).
- Dinàmica social: l’estudi de com evolucionen les societats al llarg d’estadis (també
anomenada “teoria del progrés).
- Estadi: moment històric en el que l’organització social ha estat produïda per una
forma de coneixement amb la qual les societats entenen el món.
- Llei dels tres estadis: hi ha tres estadis –teològic, metafísic i positiu – que formen
part d’una evolució lineal i progressiva, encara que diferents comunitats humanes
evolucionen a diferent ritme. Aquesta concepció s’ha denominat evolucionisme.
- Estadi teològic: estadi caracteritzat per explicar els fenòmens naturals i socials com
intervencions d’éssers sobrenaturals. La seva societat corresponent és la militar,
basada en una jerarquia ferma, donar gran importància a l’autoritat, tindre una
actitud anticientífica i fusionar el poder temporal i el diví en un líder suprem:
- Subestadi Fetitxista: projecció sobrenatural sobre fenòmens naturals:
animals, clima, astres. Per exemple, el totemisme.
- Subestadi del Politeisme: antropomorfització de les entitats sobrenaturals
en figures humanitzades dirigides per un déu principal.
- Subestadi del Monoteisme: unificació de la dimensió sobrenatural en un
Déu únic creador, omnipotent, omniscient i omnipresent.
- Estadi metafísic: estadi caracteritzat per negar explicacions teològiques, donant
gran importància als conceptes metafísics. S’expliquen els fenòmens mitjançant
conceptes abstractes que encara no estableixen lleis concretes. És una fase de
transició, un estadi frontissa entre l’estadi teològic i el positiu. La seva societat
corresponent és la dels legisladors (legistas). Basada en conceptes abstractes com
les normes i la justícia. Aquests conceptes representen la separació entre poder
temporal i poder diví.
- Estadi positiu: s’anomena positiu per ser l’afirmació del mètode científic. És a dir, el
descobriment de lleis immutables que poden preveure els fenòmens naturals i
socials. La societat corresponent és l’industrial, en la que la ciència i la cooperació
(altruisme) son dues fonts de progrés interrelacionades.
- Justificacions dels tres estadis: La primera justificació es el nostre comportament
al llarg de la vida:
- Infància, en la que expliquem el món amb explicacions màgiques.
- L’adolescència en la que neguem les explicacions màgiques però ens manca
una actitud positiva.
- I la vida adulta en la que afirmem una relació previsora amb el món.
La segona justificació es la separació progressiva en l'historia de les ciències de
conceptes teològics i metafísics. L’astronomia originàriament estava influenciada per
conceptes teològics –com la intervenció divina-, després per conceptes metafísics
–com la gravitació-. A l’estadi positiu s’estudia l’astronomia amb fórmules.
- Sociologia (física social): estudi científic de les lleis immutables que regeixen la
societat. Comte no va incloure l’estadística de Adolphe Quetelet per preocupar-li el
seu caràcter probabilístic, que podia relativitzar la disciplina.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7003102

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 - Jerarquia de les ciències: les ciències s’estructuren per ser font de possibilitat
d’altres: matemàtiques > astronomia > física > química > biologia > sociologia >
moral. També es poden agrupar per la jerarquia de fenòmens que estudien. Les
matemàtiques, l’astronomia i la física estudien la matèria, que fa possible la vida
orgànica. La química i la biologia estudien la vida orgànica, que fa possible la
societat. La sociologia i la moral estudien la societat. Aquesta concepció s’anomena

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
emergentista.
- Moral: conducta social a seguir per l’individu, facilitada per la sociologia, per
aconseguir una societat més altruista. És una conducta basada en el coneixement
de lleis socials descobertes científicament.
- Teoria i acció: la gran contribució de Comte es proposar traslladar a les ciències
socials el caràcter previsor de les ciències naturals. El seu lema és “conèixer per
poder preveure”. En aquest sentit, la sociologia està orientada a l’acció

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7003102

Con D de Diversión en Splau ¡Clic aquí!