Professional Documents
Culture Documents
Wuolah Free T1. La Perspectiva Sociologica
Wuolah Free T1. La Perspectiva Sociologica
username_03
Introducció a la Sociologia
Perspectiva sociològica:
- Parcial: Eurocentrisme, manca de visió global, interdisciplinarietat requerida.
- Crítica: Del problema social al problema sociològic.
- Desenmascaradora. Teoria dels rols.
- Relativitzadora. Perspectiva desreificadora.
La societat es compon de:
- Persona, Ésser social. Socialització-Biografia.
- Rutinització de l'experiència. Institucionalització per repetició.
- Relacions Personales/anònimes. Interaccions personals o anònimes.
- Marc de la vida quotidiana. Realitat intersubjectiva, llenguatge com ordenador de
l'experiència.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7003102
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
es composa de problemes sociològics. Per exemple, en què es fonamenta
l’autoritat?
- Desenmascaradora: segons la Teoria dels Rols, tots portem màscares que serien
els rols socials que exercim. La sociologia està interessada en explicar per què i com
les utilitzem.
- Relativitzadora: reificar vol dir “convertir en cosa”, del llatí “res” que significa cosa.
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Anomenem “reificar” a l’acció de convertir en cosa una relació social, com si fos un
objecte físic o natural, exterior a les nostres accions, i que sempre ha estat igual i
sempre serà igual. La sociologia mostra el caràcter històric i canviant de les
relacions socials.
Societat: objecte d’estudi conformat per éssers humans, amb la seva experiència
estructurada per rutines, composta per relacions personals i anònimes que es desenvolupen
en el marc de la vida quotidiana:
- Conformada per éssers humans: com va escriure Aristòtil, a la seva obra de
Política, l’ésser humà és un zoón politikon. Un animal polític. El seu lloc natural es la
polis, la ciutat. De fet, per Aristòtil la persona “civilitzada” s’anomena anthropos. Això
és, l’home que posa la tècnica al servei del costum i la llei.
- Rutinització de l’experiència: l’experiència humana està estructurada en rutines,
que posseeixen les seves funcions i dinàmiques, que cristal·litzen en institucions.
- Relacions personals i anònimes: la nostra experiència de la societat implica
sempre altres persones. Poden ser relacions properes, d’alt grau de control social i
afectivitat, personals i pròpies del món rural; o també primàries en referència a ser
relacions molt presents a la infància. O poden ser basades en la seva funció, amb
baix grau de control social i afectivitat, pròpies del món urbà; també s’anomenen
secundàries al ser relacions molt presents a la vida adulta.
- Marc de la vida quotidiana: el procés de socialització, pel qual cada persona
s’adapta al seu medi social i configura la seva personalitat, requereix del llenguatge.
I el llenguatge ordena, amb diferents categories, la nostra experiència del món.
Predecessors:
- Nicolà maquiavelo -> el príncep (1532). Publicació que recull consells pràctics per
administrar i governar un estat absolutista. Fonamentat en un mètode històric i
comparatiu. (monarquia)
- Thomas hobbes -> el leviatà (1651). Publicació que defensa la necessitat de crear
un monarca absolut o grup plenipotenciari que garanteixi la pau per por a la seves
represàlies. (monarquia)
- Baró de montesquieu -> cartes perses (1721). Publicació que reflexiona sobre la
importància dels costums i virtuts cíviques del poble per garantir la Democràcia.
- Alexis de tocqueville -> antic règim i la revolució (1856). Publicació que analitza
com la Revolució Francesa culmina la construcció de l’Estat Modern iniciada per
Lluis XIV. (democràcia)
- Lluis XIV. francis bacon -> la nova atlàntica (1627). Publicació que defensa la
creació d’una utopia basada en la resolució tecnocientífica de tots els mals de
l’humanitat. (Tecnocràcia)
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7003102
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Defensava la necessitat de construir una societat més altruista mitjançant un
coneixement científic de la natura i la societat.
- Va influenciar a Durkheim i Marx en la concepció positivista de l’anàlisi social.
Discurs sobre l’esperit positiu (1844): Les comunitats poden avançar a diferent ritme,
però els estadis són els mateixos.
- La primacia del tot sobre les parts. diferència entre estàtica social i dinàmica
social.
- Evolucionisme: les diferents formes de coneixement evolucionen, propiciant noves
formes d’organització social.
- Universalitat: tots els éssers humans tenen la mateixa evolució per la seva mateixa
constitució biològica i cerebral.
➢ MORAL
SOCIETAT
➢ SOCIOLOGIA
➢ BIOLOGIA
VIDA ORGÀNICA
➢ QUÍMICA
➢ FÍSICA
➢ ASTRONOMIA MATÈRIA
➢ MATEMÀTICA
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7003102
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7003102
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Jerarquia de les ciències: les ciències s’estructuren per ser font de possibilitat
d’altres: matemàtiques > astronomia > física > química > biologia > sociologia >
moral. També es poden agrupar per la jerarquia de fenòmens que estudien. Les
matemàtiques, l’astronomia i la física estudien la matèria, que fa possible la vida
orgànica. La química i la biologia estudien la vida orgànica, que fa possible la
societat. La sociologia i la moral estudien la societat. Aquesta concepció s’anomena
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
emergentista.
- Moral: conducta social a seguir per l’individu, facilitada per la sociologia, per
aconseguir una societat més altruista. És una conducta basada en el coneixement
de lleis socials descobertes científicament.
- Teoria i acció: la gran contribució de Comte es proposar traslladar a les ciències
socials el caràcter previsor de les ciències naturals. El seu lema és “conèixer per
poder preveure”. En aquest sentit, la sociologia està orientada a l’acció
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7003102