Sociologia 1

SOCIOLOGIA-I.
pdf
Anónimo
Sociologia I
1º Grado en Sociología
Facultad de Economía y Empresa

Universidad de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
SOCIOLOGIA – Jesús Matamala Bacardit
2021-2022
BLOC I: INTRODUCCIÓ
TEMA 1: L’ORIGEN DE LA SOCIOLOGIA
1. INTRODUCCIÓ
La sociologia estudia la realitat social amb un enfocament científic; i es basa en fets observables de
societats concretes.
SOCIOLOGIA à intent seriós d’estudiar la vida social de forma sistemàtica analítica i empírica.
Característiques:

- Alt nivell de generalitat: per investigar l’estructura, la naturalesa i els processos de la societat
humana.
- Treball interdisciplinari: engloba fenòmens econòmics, artístics, ètics.
2. LA SOCIOLOGIA COM A CIÈNCIA
Hàbit (accions que es repeteixen i formen un coneixement)
Intuïció (origen desconegut)

Formes de coneixement no científic
Sentit comú (basat en l'opinió de la gent)
Autoritat
CIÈNCIAà forma de coneixement més fiable per autocorrectiva.
Per a què un coneixement sigui predictiu/autocorrecció:
• S’ha de basar en l’objectivitat (paralitzar els prejudicis).

• Ha d’estar sotmès a la verificació. No s’arriba mai a la veritat absoluta.
Objectiu de la ciència à explicar perquè es produeixen els fets i perquè es donen els processos. Per
explicar-ho es necessita construir teories.
TEORIA CIENTÍFICA à es formula per mitjà d’un coneixement que s’ha comprovat en el temps i amb el
treball. No es la veritat, es una interpretació de la realitat.
Per formular-la, prèviament cal situar els conceptes (paraules, frases...) i preposicions (hipòtesis), per a
explicar perquè succeeix un determinat fet o procés.
Sense la teoria no pot haver-hi anàlisi sociològic.
Els fets socials no parlen per si mateixos, adquireixen sentit a partir d’un marc teòric.
Exemple de dos models teòrics:
• Funcionalisme à la societat està organitzada formant un tot, tendeix al equilibri després del
canvi, realitza determinades funciona i es sustenta en un consens generalitzar respecte als valors.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5952141
2021-2022
• Conflictivisme à no hi ha consens, té poder suficient per imposar la seva part sobre una altre.
Hi ha un conflicte constant d’interessos basat en un conflicte de valors.
3. INICI DEL PENSAMENT SOCIOLÒGIC (autors i tendències)
Reaccions davant la revolució francesa:
3.1. CONSERVADORS/REACCIONARIS
• BURKE (1729-1797): la societat és producte de la historia.
• BONALD (1754-1840): no hi ha res aprofitable en la revolució; tornar als principis de la edat mitjana;
els individus són producte de la societat.
• HERDER (1744-1803): cada societat té una entitat cultural específica que li dona sentit a aquesta.
• DONOSO CORTÉS (1809-1853): les causes de la revolució estan en l’essència humana; la reforma ha
de ser de caràcter teològic.
3.2. LIBERALS
3.2.1. EVOLUCIONISTES (Darwin)

- Positivistes: defensen la unitat del mètode científic.
• SAINT-SIMON (1760-1826)
• COMTE (1797-1857)
- Organicistes: identifiquen les societats humanes com a organismes vius.
• SPENCER (1828-1895)
- Utilitaristes: l’objectiu de la societat és aconseguir la felicitat i aquesta esta en funció de la utilitat;
doctrina de caràcter individualista.
• BENTHAM (1748-1832)
• STUART MILL (1806-1873)
- Igualitaristes: defensen una igualtat d’oportunitats; els ciutadans han de tenir igualtat d’oportunitats
per viure en una societat democràtica.
• TOQUEVILLE (1805-1859)
- Revolucionaris: la burgesia ha traïcionat l’ideari de la revolució francesa.
• MARX (1818-1883)
• ENGELS (1820-1895)
3.2.2. EMPIRICISTES
• QUETELET (1796-1874): utilitzar l’estadística en estudis socials.

• LE PLAY (1806-1882): primer en utilitzar el treball de camp.
4. OBJECTE DE LA SOCIOLOGIA
Dificultat per determinar l’objecte de la sociologia:
- Coincidència subjecte-objecte à volem estudiar la societat de forma analítica, però nosaltres

mateixos formem part d’aquesta societat que volem analitzar. Intervenen valors i sentiments que
dificulten l’estudi en la ciència social.
- “Sentit comú” à perjudica l’anàlisi de la societat.
Encuentra el balance entre el gym y el ñam

2021-2022
- Imprecisió dels límits à la realitat s’estudia des de diferents perspectives i a causa d’aquestes
divisions d’estudi hi ha una mancança de col·laboració (per això es necessiten els coneixements
d’altres ciències socials).
- “Immaduresa de la ciència”
Vies d’accés a l’objecte de la sociologia:
• Accés històric (el que han pensat els sociòlegs)

• Accés sistemàtic (el que fan efectivament; fixar-nos en el que realment han fet)
4.1. ACCÈS HISTORIC
4.1.1. PRE-HISTÒRIA DE LA SOCIOLOGIA
• Grècia clàssica (Plató, Aristòtil)

• Edat mitjana (S. Agustí, S. Tomàs)
• S.XVI-XVII (Locke)
• Il·lustració (Montesquieu, Rousseau)
4.1.2. PRIMERA ETAPA (1/2 S.XVIII-finals S.XIX)

Orígens de la sociologia.
Factors d’ordre intel·lectual i teòric:
- Positivisme à voluntat d’aplicar el mètode científic.

- Descobriment de l’existència de les lleis socials à es descobreix a partir del positivisme.
- Autonomia de la societat civil à la vida dels ciutadans lliures, autonomia respecte als poders.
- Idees evolucionistes
Factors d’ordre social i polític:
- Revolució industrial à gran canvi en l’activitat productiva: es deixa de treballar en l’agricultura i la

ramaderia i passen a treballar en fabriques. Origen a Anglaterra, s’expandeix per Europa occidental
i finalment pel món.
- Revolució francesa à canvi en el model de dominació. Implica el triomf de la burgesia sobre les
antigues classes socials, i el triomf dels ideals democràtics. Apareix el ciutadà lliure.
- El capitalisme i la qüestió social à migració del camp cap a la ciutat.
4.1.3. SEGONA ETAPA (ultima dècada S.XIX-final i GM)
Moment on es crea la ciència sociològica.
- Abandonament dogma evolucionista à s’abandonen les idees evolucionistes.

- Paper dels factors no-racionals à es comença a fer crític el paper de la raó.
- Reacció contra el positivisme à es va constatant que no es pot utilitzar el mateix mètode per les
ciències socials que per les ciències naturals. Els individus actuen de manera lliure.
- Influència de Marx
- Els marcs nacionals de la Teoria Sociològica
Si juegas con fuego, te fuegas

2021-2022
4.2.4. TERCERA ETAPA (anys 20 del S.XX-actualitat)
Dos fets fonamentals:
• Ruptura dels marcs nacionals à es crea una comunitat científica sociològica que traspassa les línies
nacionals.
• Institucionalització acadèmica i professional à aconsegueixen introduir la sociologia i els estudis.
Conseqüències:
- Procés d’especialització i diferenciació interna

- Increment cooperació interdisciplinària
- Desenvolupament dels mètodes i tècniques de recerca
4.2. ACCÈS SISTEMÀTIC
- Acord per sota del desacord

- Característiques del mode de fer sociològic à busquen la màxima objectivitat. La teoria es
fonamental, no es pot abordar la realitat.
- Sociologia com anàlisi científica de l’estructura social (grups socials + institucions socials)

- Els camps de la sociologia
• Estudi de les formes d’agrupació
• Estudi de les institucions socials
• Conformitat, desviació i control social
• Canvi i conflicte social
• Estratificació social
• Població i medi
• Metodologia
4.2.1. SOCIOLOGIA COM ANÀLISI CIENTÍFICA DE L’ESTRUCTURA SOCIAL
Principals elements d’estudi de la sociologia:
• Grups socials i la seva conducta

à La sociologia és l’estudi científic dels grups socials.
• Institucions socials
- En tota societat hi ha funcions essencials
- Compliment de les funcions mitjançant pautes estandarditzades = institucions socials
à La sociologia és l’estudi científic de les institucions socials.
• Estructura social = grups socials + institucions socials

à La sociologia és la ciència que estudia el funcionament de l’estructura social entesa com un
entramat complex de grups i d’institucions socials

2021-2022
TEMA 2: LA FORMALITZACIÓ DEL CONEIXEMENT SOCIOLÒGIC
1. KARL MARX (1818-1883)
1.1. BIOGRAFIA
• 1818 Neix a Treveris (Renania). Pertany a una família rabínica, amb un pare jurista il·lustrat
• 1835 Estudis universitaris:
o Universitat de Bonn (dret)
o Universitat de Berlín (dret, filosofia, historia)
o Universitat de Jena (doctorat en filosofia)
• 1842-43 Primera feina de periodista, diari “Gaseta Renana”
• 1843 Exili voluntari a Paris:

o Lectures sobre economia
o Relació amb grups socialistes
o Primeres publicacions
o Escriu el “Manuscrits de Paris” (1844) amb Engels
• 1845 Expulsat de França se’n va a Brussel·les
• 1848 A Brussel·les:
o Textos “Misèria de la filosofia” i “La ideologia Alemanya”
o Viatge a Anglaterra amb Engels
o Fundació de la Lliga dels Comunistes
o Publicació del “Manifest del Partit Comunista”
• 1849 Expulsat de Bèlgica
o Funda la Nova Gaseta Renana
o Publica “Treball, salari i capital”
o Va a viure a Londres (residència permanent)
• 1850
o Estudis sobre economia
o Publica “La lluita de classes a França”
• 1852
o Publica “El 18 Brumari de Lluís Bonaparte”
o Articles periodístics (New York Daily Tribune)
• 1847-58
o Segueix amb els estudis sobre economia
o Primers esborranys de “El Capital”
• 1859 Publica “Contribució a la Crítica de la Economia Política”
• 1863-64 Participa en l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT)
• 1866
o Dedica més temps a la redacció de “El Capital”
o Llegeix el “Curs de Filosofia Positiva” de Comte (30 anys desprès, valoració negativa)
• 1867 Publicació del Llibre I de “El Capital”
• 1871
o Simpatitza amb La Comuna de Paris
o Publica “La guerra civil a França”
o Persecució membres de l’AIT
• 1872 Crisi a l’AIT i dissolució
2021-2022
• 1875
o Fundació del Partit Socialdemòcrata Alemany
o Publica el llibre “Crítica al ‘Programa de Gotha’”
• 1876-77
o Treballa en els llibres II i III de “El Capital”
o Continua els estudis sobre Rússia
• 1833
o Mor el 14 de març a Londres
o Més tard es publiquen els llibres II i III de “El Capital” per Engels
1.2. MATERIALISME HISTÒRIC
Premissa à homes reals amb necessitats físiques.
Diferència amb animals: treball à els humans, a diferència dels animals, no tenen una relació amb la
naturalesa de forma directe. Els animals poden sobreviure simplement relacionant-se amb la naturalesa
(saben que han de menjar, etc.) en canvi, els humans han d’alterar la naturalesa per satisfer les necessitats
humanes.
Els humans han d’interactuar amb la naturalesa. Això els situa en dues realitats:
- L'ésser humà és un ésser natural

- L'ésser humà ha de transformar la naturalesa
La construcció de l'ésser humà no té sentit sense aquest paràmetres: no hi ha societat sense ésser humà
i no hi ha ésser humà sense societat.
Procés de treball à natural i social. Els homes produeixen cooperant entre si.
Marx: “El que són coincideix amb la seva producció, tan amb el que produeixen com amb el mode de
produïu-ho” à el que els individus són, depèn per tant, de les condicions materials de la seva producció.
1.3. CONCEPTES BÀSICS
MODE DE PRODUCCIÓ à concepte general elaborat per Marx. Interacció amb la natura entre si.
Format per:
- Forces productives à tots els elements necessaris per el procés productiu. Inclouen:
○ Mitjans de producció (treballadors instal·lacions i instrumental)
○ Recerca científica (tecnologia)
○ Organització del treball
- Relacions de producció à tot l'entramat de relacions que es dediquen al procés de producció:
○ Relacions socials à condicionen tota la societat (relacions dominants). Influïdes per supra-
estructures.
Transició entre modes de producció: període de revolució social.
És possible distingir varies èpoques de la humanitat aplicant aquests criteris, i no segons les ideologies o
sistemes de creences dominants. Aquestes relacions socials que estan orientades a l'activitat productiva
i laboral, van variant al llarg del temps, no és sempre igual, i Marx ho descobreix a partir d’aquest model
de producció.

2021-2022
Aquesta formulació es coneix com el “Materialisme històric” ja que es un materialisme natural (al llarg de
la història) d’individus que es relacionen i interactuen amb la natura per portar a la fi aquesta producció.
1.4. ETAPES/MODES DE PRODUCCIÓ
Marx elabora una perspectiva teòrica que el possibilita trobar diferents modes de producció que es troben
en diferents moments de la història.
• SOCIETAT TRIBAL
- Des dels orígens de l'espècie fins a l'època neolítica.
- Sub-desenvolupament de la producció à les societats nòmades es mouen en busca de caça
que puguin recollir directament. Viuen el dia amb el que cacen i recullen. No acumulen
(perquè s’han de moure).
- Propietat comunal
- “Comunisme primitiu” à no hi ha propietat, tot el que es caça/s’aconsegueix es reparteix
entre tots de forma igualitària. No hi ha estructures de poder.
• SOCIETAT ASIÀTICA (Xina i Índia)

- Mode de producció asiàtic à la població està distribuïda en extensions molt grans. El poble
són funcionaris.

- Base hidràulica à el poder s’encarrega de construir les obres hidràuliques perquè arribi
l’aigua per conrear l’arròs.
- Govern central despòtic à hi ha un poder estatal, imperial i centralitzat que té el domini i la
propietat de les terres.
- Població molt dispersa
• SOCIETAT ANTIGA
- Mode esclavista de producció (utilitzaven la mà d’obra esclava)
- Gran desenvolupament del comerç
- Diferencia entre la ciutat i el camp
- Construcció de la maquinaria estatal
• SOCIETAT FEUDAL (Europa i Japó)

- Mode de producció feudal à els servents pertanyen al senyor.
- Conserva característica de la societat antiga à ja no hi ha esclaus, sinó que son semi esclaus.
- Servent “posseeix” la terra à no és propietari però viu de l’explotació d’aquella terra.
- Economia monetària à apareix la usura (deixar diners comerciant a canvi de diners).
- Estrat social urbà: la burgesia à s’origina a partir de les activitat artesanals.
• SOCIETAT BURGESA (en la que Marx es centra)

- Mode de producció capitalista à no es produeix per satisfer les necessitats humanes, sinó
per crear mercaderies i vendre-les.
- Els productes del treball són mercaderies
- Societat lliure à proclamació de drets humans, ningú es propietat de ningú.
- Element comú: treball (“Teoria del valor treball”) à el valor de les coses ve determinat pel
treball incorporat.
- Marx crea Teoria de la plusvàlua
- Procés històric à llei d’acumulació capitalista (dos postulats)
■ Concentració de capital

2021-2022
■ Misèria progressiva de la classe obrera
1.5. ALIENACIÓ
ALIENACIÓ à experiència segons la qual els humans, abans de governar els seus propis destins es senten
governats per forces estranyes.
Procés d’alienació:
1- Els humans creen institucions i mecanismes intel·lectuals amb una orientació, amb la finalitat de
contribuir a la sociabilitat i que sigui millor.
2- Aquestes institucions adopten un funcionament no previst, al marge dels propis individus.
3- Les institucions, que han adquirit vida pròpia, acaben oprimint la llibertat dels propis individus.
Tipus d’alienació:
• RELIGIOSA
- L. Feuerbach à Marx el pren com a referència: la religió i divinitats en el fons són projeccions
del món de l’home terrenal. Contrasten les seves deficiències amb uns essers superiors. Són
els deus producte de la dinàmica humana, no és Déu el creador de l’home sinó l’home el
creador de Déu. Aquestes creacions humanes acaben amb el temps constituint-se en un sens
que limiten i oprimeixen a l’esser humà.
- Marx rebutja la interpretació psicologista, i proposa una hipòtesis sociològica. Primer pas per

descobrir/afrontar la alienació econòmica.
• POLITICA
- Hegel à l’Estat és una organització independent de les condicions socials històriques (idea
abstracta). L’estat té una dimensió quasi divina, paper similar a Déu en la alienació religiosa.
- Marx à l’Estat és una creació humana, és el marc en que actua l’estructura social (influeix
sobre l’individu).
- Marx critica a Engels, diu que és la societat qui genera l’estat, no l’estat que genera la societat
(visió sociològica). La solució, una democràcia radical (superació de l’Estat).
• ECONÒMICA
- Treball à principal activitat de l’home. L’activitat i els objectes produïts constitueixen la base
per la seva autorealització (treball lliure). Treball no lliure = treball alienat.
- Causes de la alienació en la societat capitalista:
■ Propietat privada dels mitjans de producció
■ Divisió del treball
■ El treball es converteix en mercaderia
- Estats d’alienació: El treballador se sent alienat de:
■ Producte del seu treball à com més treballa i més produeix, més gran fa el seu
enemic, més gran és la distancia.
■ La resta de la societat à es dona més valor a les coses i menys a les relacions
humanes entre si.
■ Si mateix à el treball és l’activitat que humanitza a l’ésser humà.

2021-2022
2. ÉMILE DURKHEIM (1858-1917)
2.1. BIOGRAFIA
• 1858 Neix a Epinal, França en una família rabínica

• 1879 Estudia a Ecole Normal Supérieure
• 1882 Graduació en filosofia. Professor Liceus
• 1885-86 Estudis a Alemanya amb W. Wundt
• 1887
o Professor de Pedagogia i CC.SS. a la Universitat de Burdeos.
o Primer curs de Sociologia
• 1893
o Doctorat en filosofia per la Universitat de Paris

o Publica “De la divisió del treball social”
• 1895 Publica “Les regles del mètode sociològic”
• 1896 Funda la revista “L’Année Sociologique”
• 1897 Publica “El suïcidi”
• 1902
o Professor suplent de la Universitat de Paris
o Encarregat de la Càtedra de Ciències de l’Educació (desprès Ciències de l’Educació i
Sociologia)
• 1906 Professor Titular a la Universitat de Paris
• 1912 Publica “Les formes elementals de la vida religiosa”
• 1917 Mor a París als 59 anys
Objectiu de Durkheim:
- Clarificar l’objecte de la Sociologia
- Delimitar el camp de recerca
Objecte de la sociologia: estudiar els fets socials à unitat metodològica bàsica
FET SOCIAL à tota manera de fer, fixada o no, susceptible d’exercir sobre l’individu una coacció exterior.
FET SOCIAL à que és general al conjunt d’una societat, conservant una existència pròpia,
independentment de les seves manifestacions individuals.
Especificitat dels fets socials (criteris): exterioritat i coerció
Tipus de fets socials:
- Materials
○ Societat
○ Components estructurals (església, estat...)
○ Components morfològics (distribució de la població, canals de comunicació...)
- Immaterials
○ Moralitat
○ Consciència col·lectiva
○ Representacions col·lectives
2021-2022
Criteri metodològic:
- Els fets socials han de ser tractats com a coses.

- Els fets socials han de ser explicats per altres fets socials.
- Com objectes de la naturalesa, els fets socials no són accessibles al coneixement (o es poden
conèixer les seves pròpies propietats) immediatament per intuïció directe, i la voluntat humana no
els pot molestar al seu gust.
El mètode de Durkheim requereix (basat en l’objectivitat):
1. Distanciament emocional del investigador respecte a la realitat social (actitud emocionalment
neutre).
2. Fixació de conceptes precisos (propietats més exteriors). (ex: delicte “ acte que infringeix els
sentiments i les creences d’una comunitat).
3. Distinció de l’explicació (causes) i de la funció (efecte o repercussió). Causes separades de les
funcions.
Resum:
- Sociologia com a ciència
- Rebuig de la introspecció
- Búsqueda de la causalitat
2.3. “DE LA DIVISIÓ DEL TREBALL SOCIAL”

Com un grup d’individus pot formar una societat? Com és possible l’ordre social?
Dues formes de solidaritat: à dues formes d’organització social
- Solidaritat mecànica (per similitud) à societats primitives

- Solidaritat orgànica (per consens) à societats modernes
CONSCIÈNCIA COL·LECTIVA à conjunt de creences i de sentiments comuns al terme mitjà dels membres
d’una societat à aquest conjunt forma un sistema social determinat que té vida pròpia.
IDEA CENTRAL à L’individu neix de la societat i no la societat de l’individu.
Forma d’estudiar la divisió del treball: l’expressió dels fenòmens de la consciencia col·lectiva es concreta
en el Dret à indicador de la solidaritat = fenomen moral.
Tot precepte legal pot definir-se com la regla de conducta sancionada.

Tipus de sancions: repressives i restitutives.
Tipus de dret:
- Dret repressiu (dret penal)
- Dret restituïu (dret civil, mercantil i constitucional)
El predomini del Dret Penal pressuposa l’existència d’una consciencia col·lectiva.

- El càstig és una resposta emotiva a la transgressió
- Caràcter expiatori
Procés d’evolució social històric:

- De la solidaritat primitiva a la cohesió de les societats modernes
- Desenvolupament de la divisió del treball

2021-2022
Causa de la divisió del treball à combinació de:
- Volum = Nombre d’individus
- Densitat material = Agrupament
- Densitat moral = Intensitat de les comunicacions i intercanvis entre els individus
2.4. “EL SUÏCIDI” (1897)
SUÏCIDI à tot tipus de mort que resulti directa o indirectament d’un acte positiu o negatiu, executat per
la pròpia víctima, sabent que hauria de produir aquest resultat.
Suïcidi com a fet social (enfocament sociològic) à taxa de suïcidis
Emmarca el que correspon a la:

- Psicologia: condicions individuals
- Sociologia: societat com a conjunt indueix a un determinat grup al suïcidi
Descarta factors extra socials (geogràfics i biològics). Per eliminació, depèn de causes socials.
Tipus suïcidi:
• SUÏCIDI EGOSISTA
- Confessió religiosa (cultura): protestants, catòlics i jueus.
- Família: casats i solters

- Societat política
- Conclusió à el suïcidi varia en raó inversa al grau d’integració a la societat religiosa,
domèstica o política (a major integració, menys suïcidis).
• SUÏCIDI ALTRUISTA
- Excessiva integració
- Societats tradicionals: obligació a morir i suïcidi facultatiu (codis d’honor i prestigi)
- Exercit
• SUÏCIDI ANÒMIC
- La societat té poder regulador
- Variables: estructura professional, incidència de les “crisis” econòmiques
- Divorci
- Anomia à present en el món modern
• SUÏCIDI FATALISTA
- Excessiva regulació
- Poca presencia
- Casos excepcionals
Durkheim: “És la constitució moral de la societat la que fixa en cada instant el contingent de morts
voluntàries. Existeix, per tant, en cada poble una força col·lectiva, de determinada energia, que impulsa
als homes a matar-se. Els moviments que el pacient executa i que, en un primer moment, semblen
expressar tan sols el seu temperament personal, són, en realitat, la continuació i la prolongació d’un estat
social que es manifesta exteriorment”.

2021-2022
2.4.1. RAONAMENT LÒGIC DEL SUÏCIDI EGOISTA
1. Postulat teòric à en qualsevol col·lectivitat, el suïcidi egoista varia directament amb el grau
d’individualisme.
2. Hipòtesi à el grau d’individualisme varia segons la incidència del protestantisme.
3. Conseqüència teòrica à per tant, la taxa de suïcidis variarà segons la incidència del protestantisme.
4. Dada coneguda à la incidència del protestantisme a Baviera és baixa.
5. Confirmació del postulat à per tant, e suïcidi a Baviera serà menys freqüent que en altres religions.
3. MAX WEBER (1864-1920)
3.1. BIOGRAFIA
• 1864 Neix a Erfurt, Turingia. Pare magistrat i polític liberal-conservador i mare en temes socials i
religiosos
• 1882 Estudia a la Universitat de Heildelberg Dret + filosofia, historia, economia i teologia
• 1886 Habilitat com advocat
• 1889 Doctorat en Dret a la Universitat de Berlín
• 1894 Professor de la Universitat de Friburg on ensenya economia política

• 1897
o Mor el seu pare
o Professor a Heildelberg però esta de baixa 4 anys
• 1902 Retorna a Heildelberg (renuncia al 1903)
• 1904
o Viatge a USA
o Publica la primera part de “La ètica protestant i l’esperit del capitalisme”
• 1905 Publica la segona part de “La ètica protestant i l’esperit del capitalisme”
• 1906
o Publica dos articles sobre Rússia
o Publica treballs sobre sociologia de la cultura i de la religió
• 1907 Rep una herència i té una intensa activitat cultural
• 1909
o Funda l’Associació Alemanya de Sociologia
o Comença a escriure “Economia i Societat”
• 1914-15
o Inici de la guerra
o Dirigeix hospitals de guerra
o Publica “La ètica econòmica de les religions universals”
• 1916-17 Participa en missions oficials a Brusel·les, Viena i Budapest
• 1918 Dues conferencies a la Universitat de Munic “La política com a professió“ i “La ciència com a
professió”
• 1919 Professor a la Universitat de Munic
• 1920 Mor a Munic als 56 anys
• 1922 Publicació de “Economia i Societat”

2021-2022
Prejudicis per limitar la realitat:
• A
- Eliminar continguts, únics, individuals i específics
- Conceptes universals
- Propi de les CC.NN.
• B
- Seleccionar el que és únic, peculiar i individual
- Mètode històric
- Relacionat amb els valors
- Propi de les ciències de la cultura

“Mètodes” científics:
• Mètode naturalista
- Ciències nomotètiques
- Conceptes universals
• Mètode històric
- Ciències ideogràfiques
- Conceptes individuals
- És necessària la selecció (judicis de valor)
Weber:
- S’oposa a la separació total i absoluta (solució sintètica)
- Posició flexible: segons el tipus de recerca es pot prioritzar un mètode o un altre
ACCIÓ à conducta humana amb sentit per el subjecte que la realitza.
ACCIÓ SOCIAL à comportament humà orientat cap als altres amb una significació subjectiva.
L’acció social és:

- Significativa à determinada per l’acord mutu
- Racional à expressa la racionalitat de l’autor
Classificació de les accions socials:

- Racional respecte a finalitats
- Racional respecte a valors
- Emocional
- Tradicional
3.3. OBJECTE I MÈTODE
SOCIOLOGIA à ciència que té per objecte d’anàlisi les accions i relacions socials, enteses com a
conductes humanes dotades de sentit i per tant accessibles a la comprensió.
Explicació causal: necessària però no suficient.
Comprensió del sentit subjectiu: condició suficient
2021-2022
Aportacions metodològiques:
- Delimitació del camp de recerca mitjançant els valors de l’investigador (punt de vista de l’analista).
- Estructuració de l’objecte d’estudi mitjançant instruments lògic-metodològics per evidenciar les
relacions causals.
Les ciències de la historia i de la societat tenen característiques pròpies (però comparteixen mateixa
inspiració racional que les CC.NN.):
- Són comprensives:
o Tota acció social té un sentit que pot ser interpretat
o No es compren intuïtivament (investigació)
- Són històriques:
o Interpreten el que és singular
o Importància de la dimensió històrica (que no tenen les CC.NN.)
o Reconstrucció conceptual de les institucions socials i del seu funcionament
- Es refereixen a la cultura: Pretenen comprendre i explicar les obres creades per els humans en
el curs de la història (institucions règims, religions...)
3.4. VALORS
Weber distingeix entre:
- Judicis de valor à són personals, subjectius i afirmacions morals

- Relació amb els valors à permet determinar quan un fet ha de ser motiu d’estudi
El sociòleg s’esforça per comprendre com els humans han viscut innumerables formes d’existència, que
són intel·ligibles únicament a la llum del sistema propi de creences i del saber d’una societat determinada.
Cap ciència pot indicar com s’ha de viure o com les societats han d’organitzar-se. La ciència pot ensenyar
el que es pot fer.
3.5. TIPUS-IDEAL
à Centre de la doctrina epistemològica de Weber.
Relació entre teoria i realitat: s’expressa en els tipus-ideals.
TIPUS-IDEAL à Procediments per a la formació de conceptes històrics, específics i rigorosos que

permeten l’anàlisi i la interpretació causal dels fenòmens històrics.
Construcció de tipus-ideals:
- Allunyament de la realitat buscant el nivell màxim de racionalitat a partir d’un punt de vista
valoratiu aportat per l’investigador.
- L’investigador construeix el tipus-ideal a partir dels seus interessos per aprendre els trets
essencials dels certs fenòmens socials.
- No són imatges especulars del món real.
Els tipus-ideals:
- Ni verdaders ni falsos
- Són útils o no, heurísticament considerats
- Són un mitjà en la recerca

2021-2022
Classes de conceptes típics-ideals:
- T-I d’individualitats històriques (capitalisme)
- T-I d’elements abstractes de la realitat històrica (burocràcia)
- T-I de reconstruccions racionalitzants de formes de conducta de caràcter particular (“homo
aeconomicus”)
3.6. CAPITALISME PROTESTANTISME
En quina mesura les concepcions religioses han influït sobre la conducta econòmica de les diferents
societats?.
No hi ha un “capitalisme”, sinó varis capitalismes.
Tipus-ideal de capitalisme occidental:
- Economia de producció de mercaderies

- Satisfacció de les necessitats per via de l’empresa sense importar la naturalesa de les necessitats
- Existència d’empreses amb l’objectiu d’obtenir el màxim benefici
- Organització racional del treball i la producció
- Organització del treball lliure
Hipòtesi à certa interpretació del protestantisme ha creat algunes de les motivacions que afavoreixen la
formació del règim capitalista.

Recerca en tres sentits:
- Anàlisi estadística
- Conformitat intel·lectual o espiritual entre l’ètica protestant i l’esperit del capitalisme.
- En quina mesura les condicions socials i religioses eren favorables o no per un capitalisme de
tipus occidental en altres civilitzacions.
Tesi à Adaptació entre l’esperit del capitalisme i l’esperit del protestantisme.

à Hi ha afinitat espiritual entre una certa visió del món i cert estil d’activitat econòmica.
Ètica protestant (calvinista):

- Déu absolut, més enllà de l’enteniment humà
- Predestinació
- pròpia gloria
- L’home ha de treballar per glorificar a Déu
- Salvació és un do gratuït de la gracia divina
Conseqüències:
- Exclou tot tipus de misticisme
- S’oposa als ritus
- Angoixa
Es realitza un encontre entre certes exigències de la lògica teològica i la lògica capitalista:
- Ètica religiosa à desconfiar de les riqueses i adopció d’un comportament ascètic

- Lògica capitalista à treballar racionalment per obtenir guanys i reinvertir-los
Conclusió final à l’estudi de Weber permet comprendre de manera positiva i científica la influència dels
valors i les creences sobre les formes de conducta humana.

2021-2022
4. TEORIA SOCIOLÒGICA S.XX – PERSPECTIVES TEÒRIQUES
• MACROSOCIOLOGIA
- Visió estructural
- Estudia la societat com una totalitat: la societat modela l’individu
- Visió à perspectiva Funcionalista i del Conflicte
• MICROSOCIOLOGIA
- Acció social
- Estudia els individus dins la societat: els individus creen la societat actuant i interactuant de
forma significativa
- Visió à perspectiva Interaccionista
Tipus de perspectives teòriques:
• PERSPECTIVA FUNCIONALISTA:
- Visió de la societat à estable i ben integrada
- Conceptes claus à funcions manifestes i funcions latents, disfuncions
- Visió de l’individu à les persones es socialitzaren per complir funcions socials
- Visió de l’ordre social à es manté per cooperació i consens

- Visió del canvi social à previsible, serveix com a reafirmació
- Autors à Durkheim, Talcott Parsons, Robert Merton
• PERSPECTIVA DEL CONFLICTE:

- Visió de la societat à en tensió, lluita entre grups
- Conceptes claus à desigualtat, capitalisme i estratificació
- Visió de l’individu à les persones són modelades per el poder, la coerció i l’autoritat
- Visió de l’ordre social à es manté per la força i la coerció
- Visió del canvi social à es reprodueix constantment i pot tenir conseqüències positives
- Autors à Karl Marx, Max Weber, Ralph Dahrendorf
• PERSPECTIVA INTERACCIONISTA:
- Visió de la societat à activa per influir en la interacció social diària
- Conceptes claus à símbols, comunicació no verbal, interacció personal
- Visió de l’individu à les persones manipulen els símbols i creen els seus mons socials
mitjançant la interacció
- Visió de l’ordre social à es manté per l’enteniment compartit del comportament quotidià
- Visió del canvi social à es reflexa en la posició social de les persones i en la comunicació
amb els demés
- Autors à G. H. Mead, C. H. Cooley, E. Goffman, H. Blumer

2021-2022
BLOC II: ESTRUCTURA SOCIAL
TEMA 3: POBLACIÓ, DEMOGRAFIA I GRUPS SOCIALS
1. POBLACIÓ
La població constitueix el denominador comú de totes les CC.SS.
DEMOGRAFIA à estudi científic de les poblacions humanes, en concret el seu volum, creixement,
estructura, distribució i mobilitat (aspectes quantitatius).
Sociologia de la població:
- Analitza el significat quantitatiu de les dades demogràfiques
- Població com a causa que possibilita o limita els fenòmens socials

Thomas R. Malthus (1766-1849):
- Interès científic per la població

- “Assaig sobre el principi de la població” (1789)
- Tesi: Mentre que la població tendeix a créixer en progressió geomètrica, la producció d’aliments
ho fa en progressió aritmètica.
Existència de frens positius: fam, guerres i epidèmies.

Necessitat de frens preventius: autocontrol moral (edat matrimonial) i abstinència sexual.
- Malthus à base de factors naturals

- Marx à base de factors socials
o No hi ha lleis naturals de població
o Cada mode de producció té la seva “llei" de població
o El capitalisme ha demostrat la capacitat d’augmentar els recursos per sobre de la
població
• Mecanismes d’evolució à moviments d’entrada i sortida
naixements defuncions Creixement
inmigrants emigrants Saldo migratori
• Educació dinàmica de la població à P1 = P0 + (N-D) + (I-E)
• Taxes brutes à mesurar els moviments de la població
Taxa bruta de natalitat nascuts vius en el període població total 1000
Taxa bruta de mortalitat difunts en el període població total 1000
Taxa de creixement natural TBN TBM
2021-2022
Taxa bruta d'immigració inmigrats en el període població total 1000
Taxa bruta d'emigració emigrats en el període població total 1000
Taxa de migració neta TBI TBE
Taxa de mortalitat infantil morts abans de 1 any nascuts vius durant l'any 1000
1.2. NATALITAT
FERTILITAT à capacitat potencial (de l’espècie) de reproduir-se (alta: 1 fill per any fèrtil).
FECUNDITAT à natalitat real de l’espècie (inferior a la capacitat biològica). Depèn de factors biològics i
socials.
total de dones (15-49 anys)

Taxa global de fecunditat nascuts vius en el període
en el període 1000
nascuts vius de total de dones d'edat X

Taxa de fecunditat per edat
dones d'edat X en el període 1000
Grups de factors amb incidència sobre la fecunditat:
• Factors que afecten a relacions sexuals: edat nupcial, divorcis, viduïtat, segones núpcies,

freqüència relacions en les parelles constituïdes.
• Factors que afecten a la concepció: esterilitat, ús d’anticonceptius.
• Factors que influeixen en la gestació: mortalitat fetal (voluntària o involuntària)
NATALITAT à disminueix amb el desenvolupament socio-econòmic. Fases:
1. Tots els estrats tenen la mateixa natalitat

2. Comença a caure en els estrats més alts
3. Continuen caient fins un mínim
4. Els estrats més baixos comencen a caure (desprès) fins a un mínim més baix
1.3. MORTALITAT
Fins fa (relativament) poc temps, tots som iguals davant la mort (medicina, epidèmies, alimentació).
Des de la Revolució Industrial hi han hagut canvis:

- Països desenvolupats à caiguda taxa de mortalitat
- Tecnologia (industrialització, alimentació, higiene, malalties)
No hi ha reducció homogènia entre els diferents grups socials (“mortalitat social”)

- Màximes diferències: S. XIX
- Actualitat: disminució de la mortalitat diferencial à més diferencies a edats avançades i població
adulta diferència de malalties
Tret diferencial: més mortalitat masculina (vida mitjana dels homes 6-7 anys menys que les dones).
Mortalitat condicionada per l’edat: és dèbil fins als 50-60 anys, desprès augmenta ràpidament.
Excepcions à 1- En els primers anys: disminució fins als 10 anys (per increment de defenses)
2- Al voltant dels 20 anys: increment (per accidents)

2021-2022
1.4. SEXE I EDAT
à Variables bàsiques de la població.
Piràmides d’edat à s’utilitzen per visualitzar aquests aspectes de la

població. Piràmide “normal” à forma triangular 22% < 15 anys, 12% >
64 anys, 65% = adults.
El sexe varia amb els grups d’edat:
- Neixen més homes: 105 nens / 100 nenes

- Taxes de mortalitat masculina més altes
- Al final queden més dones
o Als 50 anys à equilibri
o Als 75 anys à 80 homes per 100 dones
o A nivell global à 98 homes per 100 dones
1.5. MIGRACIONS
MOVIMENTS MIGRATORIS à conjunt de desplaçaments, amb trasllat de residència habitual, entre un

lloc d’origen i el lloc de destí (emigració, immigració, internes i externes).
Dificultats de l’estudi de les migracions:

- Arsenal estadístic poc desenvolupat
- Tot moviment migratori implica dues poblacions
Tipologies: voluntàries/forçoses, individuals/col·lectives, regulars/irregulars, laborals/d’oci,

permanents/temporals.
Factors: polítics (refugiats) i econòmics.
1.6. TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
Procés de canvi històric: les societats humanes passen d’un règim demogràfic amb altes taxes de
fecunditat à a un altre règim demogràfic amb un equilibri entre natalitat i mortalitat.
1ª Etapa 2ª Etapa 3ª Etapa 4ª Etapa

Post-industrial
Tipus de societat Primitiva agrària Pre-industrial Industrial
urbana
Taxa de natalitat Molt alta Alta Decreix fluctua Baixa controlada
Taxa de
Alta/Fluctua Decreix/Accelerada Baixa Molt baixa
mortalitat
Creixement Estable/Increment Estable/Increment
Molt alt Baix/fluctua
demogràfic lent lent

2021-2022
Conseqüències del nou equilibri post transicional:
- Envelliment
Principis S.XIX Actualitat

< 20 anys 40-50% < 20 anys 30%
> 60 anys 10% > 60 anys 20%
Adults 40-50% Adults 40-50%
- Descentrament de la mort
Vida d’un pare de família mitjana
FINALS S.XVII ACTUALITAT
Nascut en una família de 5 fills (només Nascut en una família de 3 germans
arriben 2-3 als 15 anys)
Casat als 27 anys Casat als 26 anys (amb una dona de 24 anys)
Ha tingut 5 fills (només sobreviuen 2-3) Ha tingut 2 fills
Ha vist morir 9 persones de la família Ha vist morir 4 avis
directe (fills, germans, pares i un avi)
Mort als 52 anys Els fills tindran entre 55 i 60 anys quan mori
2. GRUPS SOCIALS

GRUPS SOCIALS à elements bàsics de l’anàlisi social (no els individus).
SOCIOLOGIA à estudi dels grups socials.
Els grups socials tenen una estructura à cada membre: STATUS I ROLS
2.1. STATUS I ROL
Cada persona ocupa una sèrie de “posicions” dins dels grups i de la societat.
Cada posició és relaciona amb un ordre valoratiu à STATUS (ex: jutge, militar, metge)
A cada status li corresponen una sèrie de pautes i normes de comportament que prescriuen a la persona
com haurà d’actuar en cada situació.
ROL à conjunt de totes les pautes de comportament associades al status.
Status: s’ocupa (estàtic)

Rol: s’exerceix (dinàmic)
Una mateixa persona té diferents status: fill, net, alumne, pacient, advocat...
Status incompatibles: jutge i reu, cirurgià i pacient...
- Status adscrit à independent de la voluntat de l’individu (ex: fill, hereu, corona, classe social...)
- Status adquirit à depèn de les accions positives, de l’esforç de l’individu (ex: casat mare, càrrec
professional...)
STATUS PRINCIPAL:
- Individu: tants status com grups de pertinença
- Existeix sempre un status clau: identifica al individu socialment

2021-2022
La determinació del status principal depèn à forma valorativa de les activitats institucionals:
- Ex: si la majoria d’activitats es situen en torn al parentiu à Status familiar
- Ex: societat actual à valoració de l’èxit econòmic à Status professional
Jerarquització del status à diferenta valoració que fa una societat de les activitats institucionalitzades.
Fonament de la jerarquització à posició relativa a: control poder polític, poder econòmic...
2.2. GRUP SOCIAL
Característiques del grup social:
• Interacció recíproca à els individus han de mantenir entre si relacions regulars que s’ajustin a
pautes normades, amb una durada suficient per tal de que les pautes cristal·litzin en una

estructura de status i rols.
• Consciència de grup à els membres s’han de veure a si mateixos formant part d’una unitat
discernible.
• Existència d’objectius, valors i activitats compartides à la consciència del grup deriva del fet
que els seus membres comparteixen un conjunt d’objectius, valors i creences comuns. La cohesió
del grup depèn del grau d’acceptació d’aquests objectius i valors.
• Estabilitat i duració relativa à l’emergència de normes, valors i objectius, així com la definició
dels status i rols, exigeix que la interacció entre els membres tingui una certa durada temporal.
• Identificació social à les persones en interacció han de ser definides pels demés com a
“pertanyents al grup”.
GRUP SOCIAL à conjunt de persones que mantenen unes relacions que s’ajusten a un conjunt de status
i rols interrelacionats, que comparteixen valors, actituds i objectius comuns, i que posseeixen consciencia
d’unitat, essent la seva existència reconeguda com a tal pels altres.
No són grups socials:
- Categories socials à conjunt de persones que estan relacionades a judici de l’observador, només
per tenir una característica comuna; un tribut del qual poden esser agrupats lògicament
(estudiants, deones, aficionats a vídeo-jocs...)
No existeix interacció entre ells.
Utilitat pràctica (editors, fabricants, partits polítics...)
- Conglomerats à agrupació de persones que, malgrat la proximitat física, no mantenen cap tipus
d’interacció.
Vincles d’unió molt dèbils. (conjunturals)
No depenen del judici de l’observador, sinó del fet de compartir un espai físic comú (espectadors
futbol, assistents concert...).
QUASIGRUPS à forma d’agrupació idònies per el reclutament de grups socials.

- Fronteres difícils de precisar
- Freqüentment són camps apropiats per l’emergència de grups socials
2021-2022
2.2.1. CLASSIFICACIÓ DELS GRUPS
• Segons la pertinença (William G. Sumner):

o IN-Group (intra-grup)
- El grup de “nosaltres”
- Relacions de pau, orde i dret
- Concepte à “etnocentrisme”
o OUT-Group (extra-grup)
- El grup dels “altres”
- Relacions d’hostilitat
• Segons la pertinença (Robert K. Merton):

o Grup de pertinença à conducta condicionada per normes i valors del propi grup
o Grup de referència à conducta condicionada per grups exteriors
- Referència normativa (normes de valoració i conducta)
- Referència comparativa (estructura de comparació per valorar-se i valorar als
demés)
• Segons la naturalesa de les relacions integrants (F. Tönnies):

o Comunitat à vincles espontanis, el sentiment predominant és la cooperació més enllà dels

interessos particulars (família, grups de veïns, grups d’amics)
o Associació (“societat”) à neix com instrument calculat per aconseguir una finalitat
determinada. Relacions basades en els interessos particulars (gran ciutat, estat)
• Segons el tipus de relacions entre els integrants (Ch. Coooley):

o Grups primaris à nombre reduït, relacions directes, no organització formal, llarga duració,
clima d’espontaneïtat i caràcter afectiu de les relacions (família, grup d’amics, veïnat)
o Grups secundaris à caràcter impersonal i anònim, nombrós i organització formalitzada
(sindicat, partit polític)
Encuentra el balance entre el gym y el ñam

2021-2022
TEMA 4: ESTRATIFICACIÓ, CLASSES SOCIALS I MOBILITAT SOCIAL
ESTRUCTURA SOCIAL à sistema de relacions interhumanes, de distancies i jerarquies, tant en formes

organitzades com no organitzades.
à Disposició d’elements o unitats (subsistemes, tipus d’organització, institucions...) existents en
l’interior d’una societat (visió estàtica).
ESTRATIFICACIÓ SOCIAL à procés mitjançant el qual individus, famílies o grups socials s’ordenen
jeràrquicament (visió dinàmica).
ESTRUCURA DE CLASSES à forma d’estratificació social en la que la forma no igualitària de poder

s’expressa en classes antagòniques.
1. SISTEMES D’ESTRATIFICACIÓ
• Sistemes Comunals Primitius

- Economia à subsistència
- Forma de desigualtat à status i honor
• Esclavitud

- Forma de desigualtat: més persistent en la història
- És una relació econòmica (propietat éssers humans)
- Mitjans de legitimació:
■ Legal propietat sancionada per lleis
■ Ideològica à creences racistes / creences no racistes (més comú)
• Sistema de Castes
- Estrictament: Índia
- Origen: invasions àries
- 4 divisions principals: Brahamans, Xatries, Vaisves, Sudres
- Tancament total (no mobilitat)
- Ritualisme
- Justificació ideològica: religió
- Diferencies de poder econòmic à no són les més importants
• Sistema Estamental
- Base: propietat de la terra (“classe” militar, noblesa, clergat)
- Relació: treball i producció (divisió del treball)
- A partir del S. XII (Europa) à verdadera forma estamental
■ Sanció jurídica (llei)
■ Justificació ideològica: religió
■ Grau de tancament: variable
• Sistema de Classes
- Base econòmica: industrialisme (necessitat de FT més qualificada)
- Posicions obertes: basades en els mèrits no en l’adscripció
- Grau de desigualtat: menys en comparació
- Legitimació ideològica: igualtat d’oportunitats

2021-2022
Sistema de Classes VS Altres sistemes d’estratificació:
1. Són grups “de facto”

2. La classe es rep i s’adquireix
3. Depenen de diferències econòmiques (són més grups econòmics)
4. Les desigualtats s’expressen per connexions impersonals
2. TEORIES CLÀSSIQUES
2.1. KARL MARX
- Visió funcional: terratinents, capitalistes, assalariats
- Visió descriptiva: descripció detallada
- Visió conflictiva: plantejament dicotòmic i abstracte
Resum:
1. Les classes es formen al voltant de la propietat dels mitjans de producció

2. Dues classes fonamentals (tendència) en cada mode de producció)
3. L’existència de les classes està lligada a l’existència d’altres classes
4. No hi ha classes sense lluita de classes
5. “Classe en sí” i “Classe per a sí”

6. Les classes no són una realitat estable
2.2. MAX WEBER
CLASSES:
- Distribució desigual del poder econòmic

- Determinat per lleis objectives (es manifesten en el mercat)
- Classe = posició en el mercat
- Mercat = lloc d’intercanvi à en competència per realitzar interessos respectius
- Poder econòmic desigual per propietat
• La “situació de classe” reflexa “oportunitats de vida”

o Components causals à propietat, qualificacions, educació
o “Possibilitats de vida” = possibilitats de que l’individu aprofiti les seves capacitats i aptituds
per mediació del mercat
• El mercat representa el lloc de la racionalitat per excel·lència
• Les classes econòmiques no són grups reals
o Són grups de persones que ocupen el mateix lloc en el mercat (no tenen sentit objectiu)
o Circumstancialment poden esser base de certes formes d’acció social
GRUPS DE STATUS (estaments):
- Forma de distribució del poder social

- Distribució basada en el prestigi (qualitats de la persona i subjectivitat valorativa dels els altres)
o “Estil de vida” = base més característica del prestigi (educació, tipus de treball, costums,
gustos, tradicions...)
- Poden anar acompanyats d’atributs (carismàtics, de naixement, monopoli de poders religiosos o
polítics...)

2021-2022
• Obtenció de prestigi à pressuposa una actitud activa
• Son endogàmics
• Els grups dels status són grups reals (amorfes) à l’acció dels individus està subjectivament orientada
• Dificulten les lleis del mercat
PARTITS:
- Partit (en sentit general) à pluralitat d’individus associats per tal d’aconseguir objectius polítics
- Objectiu del poder polític à influenciar l’acció social
o Els interessos poden esser identificats amb classes, amb grups de status o altres
o L’associació prové d’interessos individuals similars (no col·lectius)
o La legitimitat és com el poder s’imposa
2.3. DIFERÈNCIES ENTRE MARX I WEBER
1. Marx à les relacions de classes es basen en l’explotació i en la denominació que es donen en les

relacions de producció.
Weber à Les situacions de classe reflecteixen diferents “oportunitats de vida” en el mercat.
2. Marx à Dona prioritat a la “classe” en l’evolució històrica (materialisme històric).

Weber à L’evolució històrica no es fonamenta en la “classe” (racionalitat).
3. Marx à Considera inevitable l’acció de classe.

Weber à Les classes representen només les bases possibles i freqüents per l’acció comunal.
3. TEORIES MODERNES
3.1. FUNCIONALISME
“Some principles of stratification” (1945) Kingsley Davis i Wilbert moore
Premissa: Si tota societat està estratificada, l’estratificació social ha de ser quelcom necessari.
Objectiu: Explicar la necessitat universal de l’estratificació.
ESTRATIFICACIÓ à sistema de desigualtats de prestigi i d’estimació entre els membres d’un sistema
social.
Diferències de prestigi à corresponen a les diferències entre les posicions que ocupen en l’estructura
social.
Tota societat:
- Ha d’assegurar que les tasques i funcions necessàries per a la supervivència siguin cobertes.
- La societat ha de trobar un mitjà eficaç, per atribuir als seus membres aquestes funcions.
La institucionalització d’un sistema d’estratificació:

- Comporta un sistema estable de recompenses (serveixen d’incentius)
- Les recompenses (estima i prestigi) són concedides per la col·lectivitat com a reconeixement
Els ingressos no son font de status. És el status el que implica uns ingressos determinats.
El valor personal ha de coincidir amb el valor per el sistema social.
2021-2022
El status de les posicions depèn de:
- La importància de les posicions à unicitat funcional / grau de dependència de les demés posicions
- Escassesa de personal à aptitud i talent / temps i dificultat de formació
3.2. CONFLICTIVISME
Tres processos fonamentals en la relació bàsica capital/treball.
- Control sobre els mitjans físics de producció

- Control sobre la forà de treball
- Control sobre les inversions i l’assignació de recursos
Primer nivell d’abstracció:

Dos llocs antagònics de classe à Capitalistes (controlen els tres processos) / Proletaris (no controlen cap
procés)
Segon nivell d’abstracció:

Societats capitalistes reals à mode de producció capitalista / mode de producció simple de mercaderies
4. CLASSES
• CLASSES ALTES (5%-10%)

o Classe alta-alta

- Resultat de l’origen (naixement)
- Grup dels super rics
- Vinculacions amb l’aristocràcia (“diner vell”)
- Món de relacions exclusives
o Classe alta
- Depenen dels seus ingressos (no del patrimoni heretat)
- Emprenedors rics. Grans inversors (“diner nou”)
• CLASSES MITJANES (35%)

o Classe mitjana-alta
- Acumulen propietats
- Fills universitaris (màsters i doctorats)
- Llocs de responsabilitat
- Paper important en política
o Classe mitjana
o Classe mitjana-baixa
• CLASSES TREBALLADORES (50%)

- Nova classe treballadora
- Rendes: inferiors a la mitjana
- Vulnerables als cicles econòmics
- Treball: menys satisfactori, rutinari
• SUBCLASE (5%)
- Al marge de l’estructura de classes (marginats, exclosos socials)
- Sobreviuen (ocupacions precàries, desocupació)
- Reben subsidis i ajuts socials

2021-2022
5. MOBILITAT SOCIAL
MOBILITAT SOCIAL à desplaçament d’individus o grups d’una posició a una altre en el sistema
d’estratificació.
• Sistema d’estratificació obert

o Importància de la posició adquirida
o Estimula la competència
• Sistema d’estratificació tancat
o Importància de la posició adscrita
o Importància de la raça o família
• Mobilitat horitzontal à entre posicions socials del mateix nivell jeràrquic

• Mobilitat vertical à entre posicions de diferent nivell jeràrquic
o Intergeneracional: canvi de posició social del fill respecte dels pares
o Intrageneracional: canvi de posició en la vida adulta d’una persona

2021-2022
BLOC III: RELACIONS SOCIALS

TEMA 5: CULTURA, SOCIALITZACIÓ I CONTROL SOCIAL
1. CULTURA
CULTURA à conjunt de valors, creences, actituds i objectes materials que constitueixen el mode de vida
d’una societat.
CULTURA à tot el que els humans construeixen mitjançant els esforços per resoldre el problema de
l’existència, el que realitzen per a la manipulació del seu món circumdant.
Cultura material à objectes que creen els membres de la societat (quadre, míssil...)
Cultura immaterial à món intangible (idees valors, percepcions del món que creen els membres de la
societat)
La cultura influeix:
- En les nostres accions
- En la nostra personalitat (és un producte social)
- No hi ha trets culturals que siguin “naturals”
- El que és “natural” és la capacitat de crear diferents cultures (els animals no tenen capacitat
creativa)

1.1. COMPONENTS DE LA CULTURA
SÍMBOLS à qualsevol cosa que conté un significat reconegut per aquelles persones que comparteixen
una cultura.
- Construïm una realitat de significats

- Transformen els elements del món en símbols
- Els donem per suposat
- Significats simbòlics canvien dins la mateixa cultura i amb el temps
- Permeten donar sentit a la vida
- El significat mai és inherent al objectes
LLENGUATGE à (component més important) sistema de símbols que permet als membres d’una societat
comunicar-se entre sí. Mitjà principal de reproducció cultural.
VALORS à pautes que utilitzen les persones per jutjar el que és bo i dolent i que varien en les diferents
cultures (patrons abstractes).
- Són normatius: declaracions sobre el que hauria d’existir en termes ètics

- Son principis amplis (base de les creences)
CREENCES à enunciats específics que les persones mantenen que són verdaderes (o falses).
- Els valors (abstractes) són subjacents a les creences

- Fan referència a aspectes més específics
NORMES à regles i expectatives per les quals una societat guia la conducta dels seus membres
- Normes prescriptives (el que no s’ha de fer)

- Normes prescriptives (el que s’ha de fer)

2021-2022
- Normes formals (explícites)
- Normes informals (implícites)
1.2. SUBCULTURA I CONTRACULTURA
SUBCULTURA (SC) à grups o categories amb característiques específiques dins de la cultura dominant.
Tipus de subcultures: ètniques, laboral, religiosa, política, geogràfica, de classe, desviades, del mitjans
de comunicació.
CONTRACULTURA (CC) à valors i normes de moltes SubC. que s’ajusten a les directrius de la cultura
dominant. Altres SubC. s’oposen als trets de la cultura dominant.
- La Contra Cultura desenvolupa una autoconsciència d’oposició a la cultura dominant

- Les SubC poden transformar-se en ContraC.
2. SOCIALITZACIÓ

2.1. CONSTRUCCIÓ SOCIAL
SOCIETAT = Construcció social + producte especial + caràcter dialèctic
“La construcció social de la realitat” Berger i Luckmann
Construcció social de la realitat à procés de tres moments: Exteriorització, Objectivització, Interiorització
- Exteriorització:
o Interacció amb els humans
o Transformació de l’entorn
o Produïm (coses, organitzacions, cultura)
o Ordenem la realitat = Posem regles per fer les coses
o Pautes de comportament = Normes
o Habituació (avantatges)
o Normalització del comportament = Comportaments institucionalitzats à Comencen a
independitzar-se
- Objectivització:
o La realitat social apareix com quelcom extern i coercitiu
o Una vegada produït no es pot eliminar fàcilment
o Realitat social acaba essent percebuda com una realitat natural
- Interiorització:
o Mitjançant la Socialització: pel fet de néixer en un món social construït à dues
conseqüències:
1. Assumim el món social com un món “natural” à fem nostra la realitat
2. Ens anem fem membres de la societat
2.2. SOCIALITZACIÓ
SOCIALITZACIÓ à inducció comprensiva i coherent d’un individu a participar del món objectiu d’una
societat o d’algun dels seus sectors.
Socialització primària à el individu arriba a ser membre de la societat

Socialització secundària à indueix a l’individu ja socialitzat a participar en nous sectors de la societat
2021-2022
Agents de la socialització: família, escola, amics, companys de treball, mitjans de comunicació...
SOCIALITZACIÓ PRIMÀRIA à la més important. Bàsica
1. Naixem dins d’una estructura social objectiva

• Encarregats de la socialització = “altres significatius” (imposats, realitat objectiva)
• Els “altres significatius” vehiculen o modifiquen al individu
• Filtren el món social. Trien en funció de: situació en l’estructura social i caract. biogràfiques
2. Importància de les connotacions afectives
• La identificació afectiva permet adquirir una identitat coherent i sòlida
• L’individu es converteix en el que els “altres significatius” l’han fet
• Procés dialèctic: autoidentificació / identificació amb els altres
3. Crea en la consciència la capacitat d’abstracció, dels rols i actituds dels altres significatius, a un
rols i unes actituds en general
• Gràcies a la generalització pot estabilitzar la seva autoidentitat (identitat independent dels
altres)
• Paral·lel al llenguatge
4. La identificació no és problemàtica
• Interiorització del món com l’únic real i possible
• El món interioritat penetra en la consciència amb una força especial

5. Els continguts específics varien d’una societat a una altre
• Alguns són universals (exemp.: el llenguatge)
• S’assimilen motivacions e interpretacions que estan definides institucionalment
• S’assimilen elements de l’aparell legitimador
Conclusions:
- El món de la infància = món molt sòlid (real)

- Seqüències d’aprenentatge definides socialment
- La SP s’acaba quan la noció de “l’altre generalitzat” ha quedat ben implantada en la consciència
- La socialització mai no és perfecte
SOCIALITZACIÓ SECUNDÀRIA à tota societat = mínima divisió del treball = mínima distribució social dels
coneixements.
- Interiorització d’uns sub-móns institucionalitzats

- Determinada per la complexitat de la divisió del treball (coneixements especials)
- Ritual de trànsit de la SP a la SS
1. Es construeix sobre els continguts de la primària

• Realitat anterior tendeix a subsistir
• Hi ha conseqüències. Limitacions no són de tipus biològic
2. Es pot prescindir de la identificació emocional
• Crisi à món dels pares no és l´únic possible ni el millor
• No hi ha altres significatius
• Els coneixements són fàcilment qüestionables

2021-2022
3. CONTROL SOCIAL
CONTROL SOCIAL à qualsevol forma d’induir en els individus conformitat envers les normes socials
establertes. Mecanismes interns i externs.
DESVIACIÓ SOCIAL à conjunt d’actes que no segueixen les pautes normatives i les expectatives d’un grup
societat. Concepte relatiu: depèn de la societat, circumstàncies i persones. Canvia amb el temps.
Funcions positives de la desviació (Durkheim):
- Consolidar els valors i les normes culturals
- La resposta a la desviació ajuda a clarificar les barreres morals
- La resposta a la desviació augmenta la cohesió del grup o de la societat
- Fomentar el canvi social
Tipus de Conducta Desviada:
• Comportament delictiu à aquella actitud que viola les lleis d’una societat (ex: delinqüència
juvenil, delicte estandarditzat, delicte de “guant blanc”, delictes sense víctima)
• Comportament no delictiu à accions desviades que no vulneren les lleis d’una societat (ex:
alcoholisme, malaltia mental)

4. TEORIES DE LA DESVIACIÓ SOCIAL
Teories de la desviació centrades en la societat (sociològiques):
4.1. FUNCIONALISME
Teoria de l’anomia (Robert Merton) “Estructura social i anomia”
Terme bàsic: ANOMIA (de Durkheim)

- “Sobre la divisió del treball”: possible base d’una teoria de la “desorganització social”
- “El Suïcidi”: possible desorganització individual
Merton busca una teoria que pugui explicar la conducta desviada sociològicament.
Busca la gènesi de la conducta desviada a través de l’anàlisi sistemàtic de les adaptacions individuals
desviades a l’anomia (entesa com a resultant de l’estructura social i cultural).
Culturalment, en tota societat té:

- Uns objectius per aconseguir
- Uns mitjans legítims per arribar-hi
Quan l’estructura social no assegura la relació entre mitjans i objectius. Anomia à pot aprèixer la
conducta desviada.
L’Anomia es converteix en la clau explicativa de la conducta desviada:

- Aplicable a diverses formes de conducta
- Per relació estructural (desequilibri objectius i mitjans / manca de camins socialment estructurats)

2021-2022
Tipus d’adaptació individual:
objectius mitjans
Conformitat + +
Innovació + -
Ritualisme - +
Retraïment - -
Rebel·lió +/- +/-
Teoria de Merton à Funcionalista
- Normes i valors són els que defineixen i regulen el sistema social (asseguren la funcionalitat de les
estructures)
- Disfuncionalitat quan normes i valors no defineixen, ni regulen el sistema social
4.2. ESCOLA DE XICAGO
Tensions (3 processos):
- Migracions (desarrelament / integració)
- Industrialització (desplaçament / assentament / aprenentatge)
- Urbanització (migracions / industrialització)
Tot el procés contribueix a la “Desorganització social” (crisis del context normatiu)

Possibles situacions de desorganització:
1. Desorganització de la societat (difícil d’estudiar per la sociologia americana)
2. Desorganització de l’individu o del grup
3. Desorganització per manca d’inserció de l’individu o del grup dins la societat
Estudis descriptius:
- Ecologia urbana: Robert Park i Ernest Burgess
- Desorganització del individu immigrant: Thomas i Znaniecki
- Distribució de la delinqüència juvenil en relació a l’estructura urbana: Shaw i Henry Mc Kay
- Estudi empíric de les bandes de Xicago: Frederic Thrasher
4.2.1. ASSOCIACIÓ DIFERENCIAL
Teoria de l’associació diferencial (Edwin Sutherland) à primera explicació sociològica de la gènesi de la

delinqüència
a) El comportament delictiu s’aprèn amb contacte amb altres individus (petit grup)
b) El comportament que s’aprèn inclou: ensenyament tècnic, i raonaments i actituds
c) Interpretacions desfavorables 8respecte a la llei) són superiors a les favorables (associació
diferencial)
d) Les “associacions diferencials” poden variar en freqüència, en duració i en intensitat
e) Mateixos mecanismes d’aprenentatge (com qualsevol tipus de formació)

2021-2022
4.2.2. SUBCULTURA CRIMINAL
Teoria de la transmissió cultural (Albert Cohen)
1. Els joves aprenen a delinquir en un mitjà subcultura.

• La dinàmica grupal permet construir un marc de referència propi, al marge de la societat
“externa”
2. Explica el perquè de les característiques de la subcultura delinqüent
• Els infants són socialitzats en els valors de classe mitjana
• Classes inferiors = dificultats
• No acceptació / nous valors adaptats
Teoria de l’oportunitat diferencial (Richard Cloward i Edgar Lloyd Ohlin)

Per a que existeixi cultura desviada és necessari que:
- Hi hagi desequilibri en l’estructura social
- Tenir l’oportunitat d’aprendre a utilitzar els mitjans il·legítims
No tothom té accés a la conducta desviada perquè no tots els individus tenen accés als mitjans
il·legítims.
És necessari poder aprendre (T. Associació diferencial) i tenir oportunitat (T. Anomia)
Clowars i Ohlin apliquen:

- A la Teoria de les subcultures i la teoria de l’oportunitat diferencial
- Subcultura: resultat de l’impossibilitat d’èxit amb els mitjans legítims
Tipus de subcultures:
1. Subcultura criminal
• Medi ambient delinqüent = oportunitat fàcil
• Prototip: delinqüent professional organitzat
2. Subcultura conflictiva
• Barris inestables i inestructurats, amb alta mobilitat social i precarietat
• Manca d’oportunitats d’integració als valors convencionals
• Manca estructurada estable d’oportunitats il·legítimes
3. Subcultura evasiva
• No possibilitats d’èxit per vies legals ni il·legals à frustració
• Doble fracàs à drogues i alcohol
4.3. INTERACCIONISME SIMBÒLIC
Teoria de l’etiquetatge (T.E.) à representa una inversió en el focus de la desviació
- Es passa de l’estudi de l’individu desviat al estudi de la reacció social

- Es passa d’infracció de les normes al estudi d’imposició de les normes
- Conseqüència: consideració del desviat com una víctima de la definició que d’ell fa la reacció
social
2021-2022
- Desviació primària à primera conducta desviada
- Desviació secundària
o Resultat de la intervenció de la reacció social
o El càstig de l’estigmatització tanquen el camí de retorn a la normalitat
o Acceptació de l’etiqueta
Procés:
1. Desviació primària
2. Càstigs socials
3. Nova desviació primària
4. Rebuig i càstigs més forts
5. Més desviacions, més hostilitat
6. Límit de la tolerància: accions formals que estigmatitzen al desviat
7. Reforçament de la conducta desviada com a reacció
8. Acceptació final de l’estat social desviat
Lemert: “El control social arriba a ser una causa abans que un efecte de la magnitud de les formes
variables de desviació”
Desviació à (segons la Teoria de l’Etiquetatge) els grups socials creen la desviació en fer les regles, la
infracció de les quals constitueix la desviació, i en aplicar aquestes regles a certes persones en particular
i qualificar-les de marginals (Howard Becker)

No tot marginal és un infractor i no tot infractor és marginal.
- Només els que són definits com a tals
- Depèn del temps i de l’espai, del estereotip i de qui s’hagi sentit ofès per aquest individu
Teoria del E. à és centra en els processos de creació i manteniment de les conductes desviades (i/o
delictives)
Es produeixen moltes infraccions; no totes són considerades conductes desviades.
Punt de partida: institucions amb poder social (forçes policials, judicials i correccionals.
Creen diverses categories de desviació.
Procés d’etiquetament à discrecionalitat

- Variables socio-demogràfiques (família, edat, raça)
- Variables socio-econòmiques (nivell de status, renda, habitat)
- Reacció pública davant del fet (nivell de tolerància, tipus de delicte)
Efectes:
1. L’etiqueta identifica i separa: desviació secundària
2. Expectativa social negativa: la societat espera la desviació
TEORIA DE L’ETIQUETATGE:
Resum: obre un nou paradigma en l’estudi de la desviació (enfocament sobre la societat)
Dificultats:
- No desenvolupa bé el tema del poder
- Excessivament centrada en l’individu


Sociologia 1

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Sociologia 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SOCIOLOGIA-I.

Facultad de Economía y Empresa

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

2. LA SOCIOLOGIA COM A CIÈNCIA

Hàbit (accions que es repeteixen i formen un coneixement)

Intuïció (origen desconegut)

CIÈNCIAà forma de coneixement més fiable per autocorrectiva.

Per a què un coneixement sigui predictiu/autocorrecció:

• S’ha de basar en l’objectivitat (paralitzar els prejudicis).

Sense la teoria no pot haver-hi anàlisi sociològic.

Exemple de dos models teòrics:

3. INICI DEL PENSAMENT SOCIOLÒGIC (autors i tendències)

Reaccions davant la revolució francesa:

3.2.1. EVOLUCIONISTES (Darwin)

Reservados todos los derechos.

• QUETELET (1796-1874): utilitzar l’estadística en estudis socials.

Dificultat per determinar l’objecte de la sociologia:

- Coincidència subjecte-objecte à volem estudiar la societat de forma analítica, però nosaltres

Encuentra el balance entre el gym y el ñam

Vies d’accés a l’objecte de la sociologia:

• Accés històric (el que han pensat els sociòlegs)

4.1.1. PRE-HISTÒRIA DE LA SOCIOLOGIA

• Grècia clàssica (Plató, Aristòtil)

4.1.2. PRIMERA ETAPA (1/2 S.XVIII-finals S.XIX)

Reservados todos los derechos.

Factors d’ordre intel·lectual i teòric:

- Positivisme à voluntat d’aplicar el mètode científic.

Factors d’ordre social i polític:

- Revolució industrial à gran canvi en l’activitat productiva: es deixa de treballar en l’agricultura i la

4.1.3. SEGONA ETAPA (ultima dècada S.XIX-final i GM)

Moment on es crea la ciència sociològica.

- Abandonament dogma evolucionista à s’abandonen les idees evolucionistes.

Si juegas con fuego, te fuegas

4.2.4. TERCERA ETAPA (anys 20 del S.XX-actualitat)

Dos fets fonamentals:

- Procés d’especialització i diferenciació interna

4.2. ACCÈS SISTEMÀTIC

- Acord per sota del desacord

Reservados todos los derechos.

4.2.1. SOCIOLOGIA COM ANÀLISI CIENTÍFICA DE L’ESTRUCTURA SOCIAL

Principals elements d’estudi de la sociologia:

• Grups socials i la seva conducta

• Estructura social = grups socials + institucions socials

Si juegas con fuego, te fuegas

1. KARL MARX (1818-1883)

Reservados todos los derechos.

Premissa à homes reals amb necessitats físiques.

- L'ésser humà és un ésser natural

Reservados todos los derechos.

1.3. CONCEPTES BÀSICS

Transició entre modes de producció: període de revolució social.

Si juegas con fuego, te fuegas

1.4. ETAPES/MODES DE PRODUCCIÓ

• SOCIETAT ASIÀTICA (Xina i Índia)

Reservados todos los derechos.

• SOCIETAT FEUDAL (Europa i Japó)

• SOCIETAT BURGESA (en la que Marx es centra)

Si juegas con fuego, te fuegas

Reservados todos los derechos.

Si juegas con fuego, te fuegas

• 1858 Neix a Epinal, França en una família rabínica

Reservados todos los derechos.

2.2. CONCEPTES BÀSICS