Apunts Sencers

ELS INICIS DE LA PSICOLOGIA DELS GRUPS
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.
CONTEXTUALITZACIÓ
- La psicologia de grups → Tracta de l’estudi del comportament humà en el nivell de

relacions de grup.
Els orígens ronden pels nals del segle XIX I la primera meitat del segle XX.
La psicologia dels grups es comença a desenvolupar arran de la segona guerra mundial,

degut a que desprès d’ella la gent es va preguntar com una sola persona podia arrosegar
a tanta gent a fer aquelles arrocitats. Es van donar molts recursos a fer estudis i
recerques en la psico. dels grups, això va fer que es multipliquessin.
- Desenvolupament losò c: interès de diversos pensadors pel fenomen grupal.

Manca de suport empíric, no hi havia investigació.
- Desenvolupament en el camp aplicat: es fa servir el grup com a instrument

d’intervenció per a diverses nalitats, les quals en aquella època eren: clíniques,
organitzacionals, educatives.
2
fi
fi
fi
fi
¿Wuolah sin publicidad GRATIS? ¡Clic aquí!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4545325
- Desenvolupament en el camp de la recerca: primeres investigacions que tracten de
sistematitzar determinades hipòtesis des d’àmbits més acadèmics. Sobretot en el
àmbit del treball empreserial (si es treballa millor sol o en grup, com treiem més
rendiment). Apartir d’un estudi es va veure que quan es treballa en un grup, un
individual es relaxa ja que la responsabilitat no recau tot en ella.
- La consciència de grup com a objecte d’estudi → Psicologia dels grups.
La piscologia de grup estudia la conciència de grup.
DESENVOLUPAMENT FILÒSOGIC
1. Perspectiva sociològica

- Charles Fourier (1772-1837): Considera que s’ha de conèixer el temperament de les
persones per agrupar-les. Formula el falansterio: societat utòpica d’individus que
treballen agrupats per preferències. Més productivitat, menys con ictivitat. Pensava en
una societat en la qual les persones s’havien d’agrupar amb una sèrie de
característiques, falansterio. En aquest edi cis vivien 1.600 persones repartides entre
800 dones i 800 homes. Aquest havien d’estar formats amb persones de diferents
caracteristiques, aixi que la societat seria menys con ictiva i més productiva.
- Auguste Comte (1798-1875). Parla de la dimensió moral humana està relacionada

amb els sentiments i emocions derivats de la interacció social, és a dir el grup té un
gran pes. Considera la família com a unitat social a partir de la qual s’organitza la
societat.
- Charles Cooley (1869-1929). Classi ca l’estructura social dividida en grups primaris i

grups secundaris. Els grups primaris són fonamentals per formar la naturalesa social i
ideals de l’individu. Els primaris són els espontanis o vuluntaris, com la família i els
amics. Els secundàris són els grups “obligats”, els companys d’una empresa.
3
fi
fi
fl
fl
2. Perspectiva psicosocial
- Gustave Le Bon (1841-1931). S’interessa per l’estudi de “l’ànima de les masses”. Ja

que era una època de moltes manifestacions i revoltes. Va deduir que tenien
pensenaments irracionals. Aquesta fa pensar, sentir i actuar de manera diferent a com
faria cada individu per separat. Considera el grup/massa inferior intel·lectualment i
conduït per l’emoció i l’instint.
- Sigmund Freud (1856-1939). S’interessa pels treballs de Le Bon i aplica la teoria
psicoanalítica als grups a Tòtem i tabú. On destaca el paper del líder (pare, cap, etc.)
en els processos identi catius. Tanmateix, en el “superjo” s’introjecten els patrons
normatius que permeten viure en societat, és a dir, amb les normes amb les qual em
conviscut tant dels pares, com el cole… El grup es forma en base a lligams afectius i
libidinosos sorgits entre els seus membres. L’individu no desapareix en el grup, sinó
que estableix vincles grupals que més aviat l’ajuden a equilibrar la seva personalitat.

- William McDougall (1871-1938). Estudia les bases instintives del comportament
social. A La mente colectiva (1920) planteja la in uència de la societat de referència
sobre la conducta individual. El comportament dels individus es modi ca en formar
part d’un grup i sorgeix una mena de “ment grupal” que transforma la ment individual.
En grups poc estructurats, aquesta “ment grupal” es converteix en irracional.
DESENVOLUPAMENT APLICAT
1. Clínica
- Joseph Hersey Pratt (1872-1956): 1905 → Va funda la Clínica de Control del

Pensament (Boston), per a malalts de tuberculosi. Creia que individus amb un mateix
problema es podien ajudar mútuament si se’ls deixava interactuar, el va anomenar el
mètode de classe. Els feia parlar i els hi feia explicar com estaven portaven el
tractament. Sobretot va ajudar a les persones que no estaven ingresades, ja que no
disponien dels diners su cients. Els reunia en grups de 20.
4
fi
fi
fl
fi
- Altres metges com L. C. Marsh, E. W. Lazell i E. L. Snowden apliquen i desenvolupen
el mètode de classe amb resultats positius.
- Marsh incorpora els familiars del malat i personal de l’hospital a les reunions. (tmb
estan amb tuberculosis.)
- Lazell 1921 fa una primera aproximació a la psicoteràpia de grup en aplicar el mètode

de classe a pacients psicòtics a l’hospital St. Elizabeth (Washington).
- Snowden aplica el mètode de classe impartint un cicle de conferències sobre les

malalties mentals per promoure que cada malalt establís una relació entre el tema

tractat i la seva malaltia. Al nal, feien una intervenció comuna, i depenen de la seva
intervenció sabia si estava millor o no.
- La crisi econòmica als Estats Units en la dècada de 1930 facilita una ràpida propagació
de l’aplicació del grup en la intervenció terapèutica perquè redueix costos. Autors més
destacats: T. Burrow, P. Schilder, L. Wender, S. R. Slavson i A. Wolf.
- Burrow, deixeble de Freud i Jung, aplica els conceptes psicoanalítics en el treball amb
grups. Formula el terme “anàlisi de grup” per primera vegada en 1925. Els problemes
individuals com a símptomes de problemes socials subjacents.
- Schilder, pioner de la teràpia analítica de grup. Aplica l’anàlisi dels somnis i de la

transferència en grup.
- Wender considera que les causes de les neurosis es troben en la família i planteja el
grup terapèutic com una nova família que facilita el tractament.
- Slavson crea en 1934 l’activitat terapèutica de grup per treballar amb nens. Els grups
representaven famílies més sanes en què l’absència de repressió facilitaria la tasca
terapèutica.
- Wolf forma un grup terapèutic en 1938 i el denomina psicoanàlisi en grup. Va estar

molt in uenciat per J. L. Moreno (teràpia de grup).
5
fl
fi
2. Pedagogia
- August Aichhorn (1878-1949) va organitzar un centre de reeducació per a joves

delinqüents en Oberhollabruner, prop de Viena, amb la in uència de Freud, aplicant
alguns principis entre els que es trobava reunir els joves en grups petits d’acord amb el
tipus de di cultats que presentaven. El comportament antisocial o violent, era causat
per experiències emocionals viscudes en la infantesa, moments traumàtics.
- Harvard Business School, en la dècada de 1920, va crear el mètode pedagògic de
l’estudi de casos en grup. L’objectiu era que els estudiants adquirissin un coneixement
més pràctic de la realitat econòmica. Consistia a reunir els estudiants en grups per
comentar i discutir sobre un cas escrit que havien estudiat prèviament de forma
individual. Un professor dirigia la discussió, I els propis alumnes havien de resoldre’l.

3. Organitzacions
- Elton Mayo (1880-1949), en 1924, va dur a terme una sèrie d’experiments sobre
condicions ambientals i productivitat amb un grup de treballadores de la Western
Electric Company (Hawthorne, barri de Chicago). Importància dels factors grupals en la
productivitat. En una empresa els hi interessava augmentar l’efectivitat de les
treballadores, creia que basant-se en variar les condicions ambientals (temperatura,
lluminusitat, música, nestres llum natural…) podien aconseguir un millor rendiment.
Les treballadores sabien que estaven seleccionades, ja que les van apartar del grup
principal. Van tornar al grup principal, per tal de comparar els diferents resultats. El
resultat que va obtenir és que canvian les condicions ambientals el rendiment era el
mateix que sense. Elles ho van justi car que l’empresa havia con at amb elles per el
projecte i no volien quedar malament, així que elles van donar el millor d’elles. Aquí es
va adonar la força que té el fenomen de grup sobre la productivitat, ja que es van sentir
com un grup escollit a la qual se li demanava unes espectatives.
- Alex Faickney Osborn (1888-1966), publicitari americà, crea la tècnica grupal del
brainstroming en 1938. És una tècnica per trobar solucions creatives en grup.
6
fi
fi
fi
fl
fi
Inicialment va sorgir en l’àmbit de la publicitat, però de seguida es va aplicar a la
resolució de problemes en altres àmbits de les organitzacions. Va descobrir que si
treballem en grup i ens demanen idees, nosaltres individualtment fem com un ltre de
certes coses no les diem ja que pensem que són tonteries. I amb aquest métode, tots
diuen el que pensen i, a la vegada, s’utilitzen les idees dels demés per pensar unes de
noves.
DESENVOLUPAMENT RECERCA
1. Processos bàsics de recerca
- Les primeres investigacions es centren en els efectes del grup sobre el rendiment de
l’individu.
- Triplett, en 1897, estudia els efectes de la competència en el comportament individual.

En un estudi de camp, ciclistes obtenien millor temps si competien en grup que en
solitari. En experiment de laboratori, nens obtenien millor resultat treballant en parelles
que en solitari.
- Moede, a partir de 1913, estudia l’efecte de la presència d’un número variables de

persones sobre el treball individual. Observa que, a mida que s’amplia el grup,
disminueix el treball de cada membre Ganduleria social (social loa ng).
- Allport, en la dècada de 1920, realitza investigacions comparant el comportament

d’individus treballant sols o en presència d’altres sense competitivitat i obté resultats
contradictoris (facilitació social). Més tard, Zajonc observa que la presència d’altres
facilita el rendiment en tasques senzilles i ben apreses, però el di culta en
comportaments o tasques complexes.
- La cultura és un seguit de costums, que es transmet a través dels grups. És un conjunt

de comportaments tradicions, que en moments no sabem perquè les fem, i
bàsicament és pequè ens van ensenyar així. Ens hem de qüestionar les coses, hem de
tenir esperit crític.
7
fi
fi
fi
2. La sociometria com a línea de recerca
- Jacob Levy Moreno (1889-1974), gura clau de la psicologia dels grups, se’l
considera el seu fundador.
- Va crear el psicodrama, aplicant tècniques d’improvisació teatral a la teràpia de

grup.
- Investiga sobre la millora del clima social en diferents grups i institucions.
- Crea el concepte de “lliure elecció”, base de la sociometria, en contraposició al

concepte “d’associació lliure de paraules” formulat per la psicoanàlisi.
- Va ser el primer a fer servir el terme “psicoteràpia de grup”, en 1931, com a

procés curatiu promogut per les forces del grup, inclòs el terapeuta, en una

reunió de la American Psychiatric Association.
- En 1932, aplica per primer cop la sociometria de forma sistemàtica en un centre

de rehabilitació de menors de Hudson, obtenint una notable millora del clima.
- En 1941 es funda el centre terapèutic de l’hospital general St. Elisabeth, que es

converteix en el centre més gran de difusió i de formació d’experts en
psicodrama i l’any següent el “Moreno Institute” a Nova York.
3. La dinàmica de grups com a línia de recerca:
- Kurt Lewin (1890-1947), es considerat com un dels pioners de la psicologia social

moderna.
- Va formar part de l’Escola Gestàltica de Berlin juntament amb Wertheimer,

Köhler i Ko ka, els seus creadors.
- Construeix el concepte de “camp perceptiu”, segons el qual tota observació

depèn del conjunt de forces que interactuen en cada moment.
8
ff
fi
¿No te llega para pagar Wuolah Pro? ¿Un año sin anuncios gratis?
- En 1921, entra com a professor assistent en l’Institut de Psicologia de Berlin i en
1926 passa a ser professor titular de Psicologia en aquesta universitat.
- En 1933, ha d’emigrar als Estats Units. Exerceix com a professor en les
universitats de Stanford i Cornell, i posteriorment com a catedràtic de Psicologia
de la infància en la Universitat d’Iowa.
- Juntament amb Lippitt i White, va dur a terme en 1938 una famosa investigació
sobre els efectes que els estils de lideratge autocràtic (més autoritari),
democràtic (feia participar al grup) i “laissez-faire” (no intervenia per res, deixava
fer les coses com vulgessin) produeixen en el clima grupal.

- En 1945, crea el seu Centre d’Investigació sobre la dinàmica de grups en el M. I.
T.
- En 1946 comença a crear grups de formació o T-group amb la idea de prendre

consciència i aprendre de les actituds que la persona adopta davant els altres.
- Mor prematurament poc després, en 1947, d’una aturada cardíaca.
CONTEXTUALITZACIÓ DISCIPLINAR
- Psicologia: estudia una persona individual.
- Sociologia: Estudia la ciència general d’una societat, un grup.
- Antropologia: estudia la cultura dels ésser humans.
- Biologia: estudia el origen, l’evolució i les característiques dels éssers vius.
Parson considerava que la psicologia dels grups es trobava entre la psicologia i la
sociologia. Tot I així, l’antropologia també juga un paper important.
TEORIES COL·LECTIVISTES
- Existència d’una clara discontinuïtat entre la conducta individual i la d’aquests

mateixos subjectes quan formen part d’un grup.

- Existència d’una “ment grupal” diferent de la cada individu i capaç d’anular o restringir
en determinades circumstàncies la personalitat conscient d’aquests.
- El comportament individual en situacions grupals s’explica a partir de mecanismes

psicològics de desindividuació, contagi i suggestió.
- El comportament individual s’explica per allò que és social.
- En les investigacions, es fa servir el grup com a variable independent i se li atribueixen

propietats causals sobre el comportament dels individus (Exemple: millor “crono” del
ciclista que competeix en grup).
10

TEORIES INDIVIDUALISTES
- Neguen que el grup tingui una existència diferenciada dels individus que el composen
(negació de la “ment grupal”). L´únic que te sentit és estudiar al individu.
- Es basen en postulats conductistes: Es basen en estimul-resposta. El grup només fa

d’un estímul més, fem coses perquè hi ha algú davant que ens mira.
- El grup és resultat dels processos psicològics dels individus → Els fets grupals
s’expliquen a partir dels processos mentals individuals.
- La conducta grupal es pot induir arti cialment a partir d’una simple categorització,
sense necessitat d’una experiència concreta de grup (“paradigma de grup mínim”)
Els grups existeixen fonamental en la ment dels individus.

- El paradigma del grup miním és un experiment. El que volia demostrar és que el grup
era una cosa arti cial, ja que ens podem sentir part d’un grup sense coneixer’ls. Va
agafar un grup de persones que no es coneixien. Els hi va ensenyar unes pintures que
havien de dir quines li agradaven i quines no. Depenent de les respostes deia a tu
t’agarada aquests pintor A o B (no existia, tot era ctici). Despres d’aixo els
proposaven participar en un premis de unes ajudes econòmiques. Nomès del pintors
sabia que uns eren d’un seguidor d’un dels pintors cticcis. Va observar, que les
persones que els hi havia dit que li agradava el pintor A, donava més ajudes als pintors
novells del grup A. Així fa crear un grup, basant-se en l’invent.
TEORIES INTERACCIONISTES
- La conducta individual produeix la vida social, alhora que es veu transformada per
aquesta → La in uència individu-grup és recíproca.
- El grup és més que la suma de les parts.
- La conducta grupal es descriu preferiblement en termes de multicausalitat més que no

pas en termes de causalitat lineal.
11
fl
fi
fi
fi
fi
- Exemple: el fenomen de la conformitat grupal pot referir-se a un estat produït com a
conseqüència de certs processos, però també a un estat que provoca certs resultats
posteriors.
12

EL GRUP: CONCEPTE I DIFERENTS
CLASSIFICACIONS
CONCEPTE DE GRUP:
- No hi ha una de nició acceptada universalment.
- Molts tipus de grup, diferents entre ells en molts aspectes

- Quins criteris es fan servir?
- Model de la Cohesió Social o Interdependència: el que fa una persona dintre

del grup afecta el que fagin els altres. Si pasa això vol dir que hi ha grup. Tindrà
una incidència tant
- Model de la Identi cació Social: No es necessari una interdependencia, és

necessàri només una caracteristica en comú entre aquestes persones. Si es
de neixen com participans del grup ja és su cient.
MODEL DE LA COHESIÓ SOCIAL O INTERDEPENDÈNCIA
- Les persones s’agrupen quan s’adonen que només poden aconseguir el que volen a
través d’una actuació conjunta i coordinada → interdependència
de destí: els membres del grup tenen un destí comú.
- interdependència
de tasca o de resultats: els èxits de cada individu tenen
implicacions en els èxits dels altres.
13
fi
fi
fi
fi
- La cohesió és l’element clau perquè un grup es pugui considerar com a tal.
- Els resultats in ueixen sobre la cohesió i la condicionen. L’existencia del grup està molt
lligada amb els resultats. Si ens agrupem perque junts aconseguim més, si no
aconseguim res no cal estar junts.
- Criteris que s’han fet servir tradicionalment, ha d’haver-hi:
a) Interdependència.
b) Estructura social.
c) Interacció cara a cara.
d) Relació estable entre els membres.

e) Objectius comuns.
- Exemples: família, departaments d’empresa, partits polítics, grup d’amics, grup de

treball, etc.
MODEL DE LA IDENTIFICACIÓ SOCIAL
- Hi ha grups que no compleixen els criteris anteriors.
- Per a molts individus, la pertinença a ells és fonamental i poden tenir gran in uència
sobre el seu comportament.
- Es poden de nir des d’una perspectiva més subjectiva, més psicològica o cognitiva, en
termes de categories del jo.
- Exemples: el gènere, la nacionalitat, l’ètnia, la religió, la categoria professional, etc.
14
fi
fl
fl
- Criteris que fa servir:
a) Que hi hagi consciència o percepció subjectiva de pertinença. La conciència de

voler ser grup perquè Així t’identi ques amb altres persones.
b) El grup es de neix i és de nit atenent a criteris interns o externs d’identi cació

grupal. Ex.: sóc estudiant/és estudiant. Es basen en el jo sóc: jo sóc catalana, jo sóc
sabadellenca… Són categories, unim tot el grup amb una qualitat: els catalans són
rates, els alemans són capsquadrats. No és de nit per tu, sino que els altres et
de neixen a tu i et situen en una determinada categoria.
c) 3 components de la identi cació grupal:
- Cognitiu
- Avaluatiu

- Emocional
• Què fa que un conjunt d’individus es percebi a sí mateix com a diferent d’altres

grups?
- Categorització: procés cognitiu que simpli ca la percepció, estructurant i reduint a un

nombre manejable de categories la gran variabilitat d’estímuls a què s’enfronta una
persona → doble direcció: deductiva i inductiva.
- Deductiva → Quan coneixes a una persona alemana diràs que té el cap cuadrat.
- Inductiva → agafar elements i arribar a una conclusió nal. (és alt, ros, fort, cap
cuadrat, diràs que és alemn).
- Efectes de la categorització (Tajfel):
a) Accentuació de les diferències entre els membres del propi grup i els d’altres
grups o categories (diferències intercategorials).
15
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
b) Accentuació de les semblances entre els membres del mateix grup o
categoria (semblances intracategorials). → va descobrí que a partir del procés
de categorització posem una sèrie de mecanismes que tendeixen a accentuar
les diferències entre uns i altres, és a dir, amb altres grups. Nosaltres som del
barça i evidentment tots els altres grups són molt diferents a nosaltres. També
hi ha un procés de les semblances dintre del propi grup, busques allò que teniu
en comú, allò que ens fa igual i accentues aquestes característiques.
Exemples: Som d’un poble i els altres pobles són diferents a nosaltres.
c) Favoritisme cap al propi grup. → L’efecte del favoritisme, és que aquelles

persones que tu consideres que són de la mateixa categoria que tu o
consideres que tenen la teva categoria, tendeixes a afavorirle. El meu veí
l’ajudaré, els altres que s’apanyin.
QUÈ ÉS UN GRUP?

- HARRÉ (1962): “Els membres del grup estan en interacció els uns amb els altres,
comparteixen una ta en comú i un conjunt de normes, i desenvolupen diferents rols
en una xarxa d’atracció interpersonal”.
- McDAVID & HARARI (1968): "Sistema organitzat de dos o més individus associats de
forma tal que posibiliten funcions comuns, estableixen relacions de rols i xen normes
que regulen el comportament del grup i dels seus membres”.
- SHERIF (1979): “Unitat social que: a) consta d’una pluralitat d’individus que mantenen
una certa relació d’interdependència (quant a status i funció), durant un cert temps, i b)
amb uns valors o normes acceptats de manera expressada o tàcita, que regulen el
comportament de cada individu respecte el grup”.
- TAJFEL & TURNER (1986): “Conjunt d’individus que es perceben a ells mateixos com
a membres de la mateixa categoria social, que comparteixen alguna implicació
emocional respecte a la de nició compartida d’ells mateixos i que arriben a algún grau
de consens social envers l’avaluació del seu propi grup i la seva pertinença al mateix”.
16
fi
fi
fi
- LERSCH (1990): “Persones que es perceben amb la consciència de nosaltres”.
Per què les persones formen grups?
- FUNCIONS DELS GRUPS:
- Promoure la integració social, establir vincles entre les persones, satisfer la

necessitat d’a liació i el sentiment de pertinença.
- Facilitar la consecució d’allò que la persona desitja.

- Proporcionar coneixements i información.
- Protecció, seguretat.
- La percepció d’a nitats o semblances i la valoració positiva de les activitats o dels

objectius del grup.
- La contribució a establir una identitat social positiva com a part de l’autoconcepte.

Com + restricció, + autoconcepte.
CLASSIFICACIÓ
Criteris:
- Interacció: primaris / secundaris. → directa (directa) qualsevol persona del grup

interactua amb una altre sense intermediari. O indirecta (secundari), jo no puc
interactuar amb qualsevol membre del grup
- Nombre de membres: grans / petits → a partir de quan un grup es gran? A partir de

20 membres. El fet de ser grans o petit va directament lligat amb la interacció. A partir
de 20 comença a ser complicat que hi hagi una interacció uida amb els demés
membres del grup.
17
fi
fi
fl
- Funcions necessàries: organitzats / no organitzats → Si s’han distribuït tasques, ens
hem repartit la feina? Cada membre del grup te unes funcions a fer? En funció d’això
veure si es un grup organitzat o no organitzat.
- Estructura organitzacional: formals / informals → Si hi ha uns que manen més que

uns altres, si uns tenen més funcions que uns altres. Formals i informals. Te relació de
qui depens, relació de jerarquies (grup formal). Si no hi ha jerarquies, dependència, es
un informal.
- Fluxe de membres: oberts / tancats. → Grup obert → per exemple un equpi de futbol
del poble, que van justos de personal, els hi dona igual si ets bo o no. Grup tancat →
un equip de futbol professional, molta gent vol accedir hi ha uns ltres que has de
demostrar que pots jugar en aquell equip.
- Durada en el temps: permanents / temporals → si el grup te data de caducitat, te data

de nalització o es un grup que no te data de nalització i mentre tingui sentit la raó per
la que s’ha construït seguirà.
- Origen: naturals / ad hoc. → Natural, que ha sigut de forma natural, que es algo que
no s’havia plantejat i a surgit sense intenció prèvia. Hi ha altres grups que surten amb
una intenció prèvia (ad hoc, creat per l’oacació), com un grup de seminari, un grup de
treball.
- Sentiment d’a liació: de pertinença / de referència. → Segons si em sento unit d’una

forma o un altre. Partinença → grups als cuals jo pertanyo i no cal que sigui de forma
voluntària, perquè estan de nits de manera que jo hi formo part (la família per exemple,
tu no ho decideixes, ser català, ser espanyol). Grups de referencia → grups que no hi
pertanyo però em comporto com si hi partenyes, m’in uencian com si hi partenyes. Pq
no hi pertanyo? Pq les condicions d’acces son molt elevades o no tinc l’edat per
pertànyer. Exemple: un germà petit vol portar la carpeta de la universitat, però la porta
perquè li agradaria ser universitari. La persona que juga a l’equip del poble, però li
agradaria jugar al barça, aquest es comportara com un jugador del barça.
18
fi
fi
fi
fi
fl
fi
Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!
- Característiques del membres: homogenis / heterogenis. → Homogenis → tots els
membres del grup tenen unes mateixes característiques. Heterogenis → diferents
característiques
- Àmbit d’actuació: psicosocial (experiencials), pedagògic, terapèutic, laboral, lúdic,

esportiu, socio-cultural, religiós, de creixement, etc…
Grups primaris:
- Relació directa deIs seus membres (cara a cara)
- Nombre restringit de membres (≤20).
- Certa durada en el temps.

- Relació afectiva entre els seus membres.
- Consciència de “nosaltres”.
- Sentiment de simpatia i identi cació amb els objectius grupals.
- Unitat psicològica especí ca que solidaritza els seus membres entre si respecte
d'altres grups i del seu entorn social.
- Existència de normes que formen un codi de valors (conducta).
- Emocions i sentiments col·lectius.
- Estructura informal que posiciona els membres.
19
fi
fi
Grups secundaris:
- La relació no és directa.
- Es coneix l’existència dels altres, però sense integració ni llaços afectius (en la
totalitat).
- Són més objecte d’estudi de la sociologia que de la psicologia.
Segons sentiment d’a liació:
Grups de pertinença:
- S’hi pertany de fet per naixença o per circumstàncies de la vida.
- La pertinència no sempre és voluntària.

20
fi
Grups de referència:
- Són escollits lliurament.
- In ueixen en el comportament, valors, etc
- Tenen una doble funció: comparativa (com a model) i normativa (la conducta s’ajusta a
les normes del grup amb l’aspiració de formar-ne part).
LA FAMÍLIA
Socialització:
Procés d'in uència entre una persona i els seus semblants, que resulta d'acceptar les
pautes de comportament social i d'adaptar-se a elles.
El grup és un element imprescindible per a la socialització del individu.
- Socialització primària: primera infància, nucli familiar, component afectiu-emocional.
- Socialització secundària: internalització d’“altres móns”, incidència de les institucions

socials.
21
fl
fl
Els processos d’INDIVIDUACIÓ i de SOCIALITZACIÓ tenen a veure amb la IDENTITAT
SOCIAL:
- Necessitat de “ser” i de “pertànyer”.
- La frontera entre el self i els altres (de nició de la pròpia identitat) involucra la família.
S’avalua la pròpia identitat a partir de l’intercanvi de conductes.
- El manteniment de les propietats individuals malgrat els canvis imposats pel sistema.
W. R. Bion (1965)
- Correspondència entre els factors intrapsíquics i les relacions familiars.
- La interiorització d’aquestes relacions permet la formació de l’aparell psíquic.

- El vincle familiar crea un sentiment d’identitat i de pertinença al grup familiar.
Aproximació sistèmica
- Unitat dinàmica, no suma de relacions paternals i fraternals.
- Amb les propietats dels sistemes oberts.
SISTEMA
Conjunt d’elements relacionats entre si, que tenen una unitat de propòsit.
- ESTRUCTURA: forma en què els elements estan connectats entre si.
- RELACIONS: característica pròpia del sistema, gràcies a la qual es manté unit com un
tot.
22
fi
- MEDI: tots els atributs que són susceptibles de ser modi cats per la conducta del
sistema i que quan canvien també afecten el sistema.
Concepte de família sana:
- Pollack, 1957:
- Interdependència basada en la satisfacció de la parella.
- Primacia de sentiments positius vers la parella.
- Promoció de relacions sanes entre germans.
- Relacions pares- lls que promouen intercanvi mutu.

- Whit eld, 1993; Minuchin, 1977:
- Bona comunicació: basada en límits personals clars i en pautes que regeixen la

jerarquia, la complementarietat de funcions, els límits i la llibertat dins el grup.
- Meneses, 1967:
- Correcte exercici de l’autoritat.
Concepte de família funcional:
- Hansen 1981:
- Estil de vida tranquil i relaxat.
- Estil de comunicació clara i directa, sense poder autoritari ni repressiu
- Resolució abans possible de problemes familiars.
23
fi
fi
fi
- Relacions interpersonals caracterizades per l’acord, les expectatives realistes i
l’interès pels demés.
- Part del temps compartit per compartir interessos.
- Solís, 1962:
- Són grups organitzats: condicions materials i morals; amb pautes de regulació
interpersonal
24

ESTRUCTURA DE GRUPS
- Estructura: coordinació i distribució dels elements que componen el grup, així com la
seva consistència, estabilitat i el patró de relació entre ells.
- Elements de la de nició:
• Ordre i distribució dels elements que el formen.

• Consistència i estabilitat en la disposició d’aquests elements.
• Existència d’uns patrons o models de relació entre ells.
- Característiques distintives de l’estructura:
• Tots els grups la tenen, ni que sigui en un nivell molt rudimentari.
• Un cop consolidada, no canvia fàcilment.
• Incrementa la uïdesa de la interacció i, per tant, la comunicació i l’e càcia dels

grups. L’èxit de les accions que durà a terme el grup estarà relacionat amb el fet
que les conductes dels altres sigui previsible.
25
fl
fi
fi
Components de l’estructura grupal:
- Diversitat de components en funció dels autors.
- Roda (1999) recopila els components a partir de diferents autors i proposa els
següents:
− Estatus.
− Rols.
− Normes.
− Lideratge.
− Xarxa de comunicació.
- Alguns autors, a més, afegeixen:
− Composició del grup.

− Mida del grup.
COMPOSICIÓ DEL GRUP
Component de l’estructura que pot in uir sobre mots aspectes de la vida del grup. Fa
referència a les diferències o semblances entre els seus integrants.
Composició heterogènia:
- Promou les oportunitats d’aprenentatge en el grup (Stock, 1975), però di culta la

consolidació d’una estructura formal de relacions entre els seus membres per la major
presència de problemes de comunicació i lideratge (Husenman, 1979).
- L’excés d'heterogeneïtat pot di cultar els processos d’aprenentatge generant un tipus

d’interacció denominat “dinàmica de complaença”, en la qual els subjectes amb
menys nivell cognitiu no integrarien els nous coneixements. Ha d’existir una certa
reciprocitat. (Mugny i Doise, 1983).
26
fi
fl
fi
Una composició heterogènia te uns avantatges respecte a la homogènia. En el grup
heterogeni al ser més diferents hi ha més possibilitat d’aprenentatge. Però alhora al ser
tant diferents poden haver més con ictes.
Si un grup és molt heterogeni poden ser molt complaents entre si, el seu pensament es
que son molt diferents i quan aprenen, però en realitat no estan avançant.
MIDA DEL GRUP
No hi ha un número ideal a priori per aconseguir un funcionament òptim del grup, però
algunes investigacions apunten que els grups de 5 membres són els que generen un
nivell de satisfacció més alt.
- Menys de 5: més inhibicions en la comunicació. → La comunicació ueix poc, el

numero d’intercanvi es reduït.

- Més de 5: més di cultat per organitzar-se, increment de l’agressivitat i de la
competitivitat. → La di cultat de grup està en organitzar-se.
- A mesura que augmenta el número, es redueix la possibilitat d’intervenir. Es pot passar

desapercebut.
- A partir de 8-12 membres augmenta la possibilitat de formar subgrups. → A partir de

8-12 membres augmenta la possibilitat de formar subgrups. Quan son més es veu com
a una classe, son un gran grup però en realitat son petits subgrups de 5-6 personas.
En els números parells pot aparèixer l’empat, però en els senars sempre hi haurà una
majoria, per això hi ha millor presa de decisions.
ESTATUS
- Fa referència a l’ordre o posicionament jeràrquic que ocupa una persona en un grup en

funció de certes dimensions. → L’ordre jeràrquic es el valor que cada persona té dintre
d’un grup.
27
fi
fi
fl
fl
- Tot estatus comporta una valoració o prestigi associat al mateix, així com un conjunt
de drets i obligacions. → En un grup l’aportació de tothom no es la mateixa. Exemple:
Un equip de futbol, hi ha jugadors que son millors que altres i com es reconeix? Amb el
sou per exemple.
- L’estatus o posicionament jeràrquic es produeix d’acord amb tres criteris:
1. Activitat. → energia, ganes que poses, energia que tens per que el treball
surti endavant. Una persona que treballa per el grup.
2. Habilitat en les tasques grupals. → si ets hàbil en les tasques que fas, si ets
music doncs si ets bon music, si ets futbolista quan bon jugador ets.
3. Atracció o simpatia. → habilitats socials, si ets empàtic, si tens bona relació

amb la gent, simpàtic o si generes con ictes.

- Les valoracions que els membres del grup facin uns dels altres en cada uns d’aquests
criteris donarà lloc als diferents estatus.
CLASSIFICACIÓ:
- LÍDER: Altes valoracions en els tres criteris. → és el que està més valorat dintre del
grup, té grans valoracions en les 3 característiques.
- ESPECIALISTA EN TASCA: Altes valoracions en activitat i habilitat, però no tant en

simpatia. → És una persona que te habilitats per fer la feina que el grup a de fer, es
activa, però li falla les habilitats socials.
- ESPECIALISTA SOCIAL: Alt en simpatia, però baix en habilitat i activitat. → És una

persona que potser no te moltes habilitats en la feina, potser el seu nivell d’activitat no
és molt alt, però és algu que té una gran capacitat de relacions personals, de
comunicació, de tracte, sap com fer que el grup es destensi.
28
fl
- DESVIAT HIPERACTIU: Activitat frenètica, però baixa habilitat i simpatia. → es algu
que a vegades pot empentar, perquè té energia, però al nal es pot fer pessat. Un altre
problema es que es poc hàbil en activitat i te poques habilitats socials.
- DESVIAT HIPOACTIU: Baixes valoracions en els tres criteris. Sovint és el boc

expiatori. → Té baixes valoracions en els 3 criteris. És la persona en la que se li
carreguen les culpes quan algo no va bé (chivo expiatorio).
ROLS
- És el conjunt de conductes que realitza o que s’espera que realitzi un individu en un

grup en funció de l’estatus que ocupa (conducta esperada). Patró de conductes
relativament estable.
- Pot ser assignat formalment (normalment pel cap o qui tingui autoritat en el grup) o
sorgir de manera espontània.
- El rol contribueix a crear una identitat.
Problemes de rol:
- Extensió del rol a situacions extragrupals.
- Ambigüitat de rol: manca informació sobre les conductes pròpies del rol.
- Con icte de rol: una mateixa persona ocupa rols diferents que reclamen conductes
incompatibles.
Concepció del rol:
- Dimensió situacional: conjunt d’expectatives vinculades a una determinada posició

en el grup, amb independència de la persona que l’exerceix. És la idea clàssica del rol
com a paper de l’actor dintre d’una representació teatral.
29
fl
fi
- Dimensió personal: el rol respon a una vocació personal de cada persona, a unes
actituds que predisposen la persona a d’actuar d’una manera determinada en un grup.
Les persones tendeixen a repetir sempre els mateixos comportaments dintre d’un
grup.
Classi cació de Benne i Sheats:
Van observar diferents grups de treball i van veure que en un equip de treball es poden
observar molts rols.
- ROLS DE TASCA: Aquells que es relacionen directament amb la solució dels

problemes que sorgeixen en el grup i/o amb la consecució dels seus objectius. →
Rols relacionats en que algú faci la feina. Persones enfocades a la feina. (bene ciosa
pel grup)
- ROLS DE COHESIÓ: Conductes que tendeixen a reforçar la cohesió i el manteniment

del grup. → Enfocades a la relació, al clima, a que hi hagi bon rotllo. (bene ciosa pel
grup)
30
fi
fi
fi
- ROLS INDIVIDUALS: Pretenen la satisfacció de necessitats individuals ns i tot en
perjudici del grup. → Aquests rol no son bene cioses pel grup. Utilitzen al grup per un
bene ci propi, veuen en el grup una plataforma ideal per lluir-se, parlar i que l’escoltin
(pq m’agrada que la gent vegi lo llest que soc). Volen satisfer necessitats individuals,
però que no ajuden gens al grup.
ROLS DE TASCA (BENNE I SHEATS):
31
fi
fi
fi
Rols individuals:
Rols de cohesió:

32
CLASSIFICACIÓ DE BELBIN:
Es va dedicar a estudiar els rols de la gent en grups de treball, és a dir en treball en equip.
Considera que per reballar en equip, ens hem de xar en els equips amb bon rendiment,
ja que la clau pel rendiment és els diferents rols complerts pels membres. Que són:
Rols de treball en equip:

- Desa ant (“Plant”)
- Investigador de recursos
- Coordinador.

- Impulsor (“Shaper”).
- Controlador-avaluador.
- Cohesionador.
- Implementador.
- Finalitzador.
- Especialista: no fa falta que hi sigui, sols ser un de fora el grup.
Una mateixa persona per tenir diversos rols a la vegada.
TIPUS DE ROLS, aquets mateixos els agrupa en diferents categories:
1. Rols socials:
- Coordinador.
- Cohesionador.
- Investigador de recursos.
2. Rols mentals:
- Desa ant (“Plant”).
- Controlador-avaluador.
- Especialista.
33
fi
fi
fi
3. Rols d’acció:
- Implementador.
- Impulsor (“Shaper”).
- Finalizador.
34

DESEFIANT (“PLANT”)
Objectiu
- Desa ar les pràctiques existents i introduir noves formes de veure les coses.
Punts forts:
- Genera gran quantitat d’idees noves.
- Té punts de vista independents.
- Veu les coses des de punts de vista frescos i renovats.

Punts febles:
- Pot ser poc pràctic.
- Més interessat en les idees que en les persones.
- Sensible a les crítiques.
INVESTIGADOR DE RECURSOS
Objectiu:
- Recopilar i mantenir actualitzada la informació que es genera fora de l’equip.
- Establir contactes externs.
Punts forts:
- Capta les possibilitats implícites en tot allò que és nou.
35
fi
- Utilitza la seva pròpia iniciativa.
- Bon negociador.
Punts febles:
- Excessivament entusiasta
- Perd l’interès una vegada que passa la fascinació inicial.
- No és e cient en el seguiment de les coses.
COORDINADOR
Objectiu:

- Controlar i coordinar els recursos dins del grup.
Punts forts:
- Establir equilibri entre punts forts i febles de l’equip.
- Aclarir tes i objectius.
- Coordinar, establir normes, de nir límits de les àrees de treball.
- No sobre-reacciona a les pressions.
Punts febles:
- Necessita ésser el cap.
- Competitiu, intolerant i compulsiu.
36
fi
fi
fi
- Tendeix a ésser crític, irritable i impacient quan té un desacord.
CONTROLADOR-AVALUADOR
Objectiu:
- Anàlisi dels problemes.
- Avaluar les idees i les possibles solucions per garantir decisions ben fonamentades.
Punts forts:

- Pensa amb esperit crític. Detecta les possibles de ciències en les idees.
- Interpreta i aclareix assumptes complexes.
- Manté la pressió sobre els objectius, no es deixa in uenciar per l’entusiasme d’altres
Punts febles:
- Excés de crítica i negativisme.
- Poques habilitats per a la relació interpersonal.
- Creure que sempre té la certesa.
COHESIONADOR
Objectiu:
- Proveir coneixements i habilitats singulars.
- Pot ser algú convidat temporalment per tractar temes especí cs.
37
fi
fl
fi
Punts forts:
- Té habilitats especials.
- Independència.
Punts febles:
- Acostuma a ser algú d’idees xes.
IMPLEMENTADOR
Objectiu:
- Convertir els conceptes en plans i procediments pràctics de treball.

- Implantar, de forma sistemàtica i e cient, els plans aprovats.
Punts forts:
- Aconsegueix que tot es faci d’acord les normes i límits del grup.
- És realista.
- Fa el que ha de fer, encara que no li agradi.
Punts febles:
- Pot ésser rígid i quedar-se atrapat en les rutines.
- Infeliç i improductiu si no es poden interpretar el procediments i els objectius de forma

prou Clara.
38
fi
fi
- No respon amb facilitat a noves idees que no han estat aprovades.
FINALITZADOR
Objectiu:
- Assegurar-se que es faci tot.
- Mantenir els programes i calendaris de treball.
Punts forts:
- Busca i detecta errors.
- Treballa amb autodisciplina.

- Busca la perfecció.
- Té una gran capacitat per fer un seguiment de les coses.
Punts febles:
- Queda atrapat en els petits detalls.
- Es mostra reticent als avenços.
- Pot irritar als altres i afectar la moral de grup.
ESPECIALISTA
Objectiu:
- Proveir coneixements i habilitats singulars.
39

- Pot ser algú convidat temporalment per tractar temes especí cs.
Punts forts:
- Té habilitats especials.
- Independència.
Punts febles:
- Acostuma a ser algú d’idees xes.
CLASSIFICACIÓ DE BALES
- Anàlisi del procés d’interacció (IPA-1950): 12 categories.

- Rol “persona d’idees”: inicia el major nombre d’interaccions en la zona de la tasca.
- Rol “persona més estimada”: inicia el major nombre d’interaccions en l’àrea

socioemocional positiva.
Sistema per a l’observació de grups a nivell múltiple (SYMLOG-1970): 3 dimensions / 2

categories (cada dimensió)
- Poder i autoritat → dominància-submissió.
- Tracte → amistós-hostil.
- Facilitació de la tasca → instrumental controlat - emocional expressiu
40
fi
fi
Adaptació de Vendrell i col·laboradors (1999):
6 categories.
1. A nitat (categories 1 i 2).
2. Acord (categoria 3).
3. Continguts (categories 5, 6, 7 i 8).
4. Suggeriments (categories 4 i 9).
5. Desacord (categoria 10).
6. Antagonisme (categories 11 i 12)
41
fi
SOCIOGRAMA (Jacob L. Moreno):
Representació grà ca de les relacions informals entre els individus d’un grup.
- Per observació directa.
- A través del test sociomètric:
1. A qui escolliries en primer lloc com a company/a per…?
2. A qui escolliries en últim lloc com a company/a per…? Percepció
3. Qui creus que t’ha triat en el primer lloc? sociomètrica
4. Qui creus que t’ha triat en l’últim lloc? (opcional).
42
fi
NORMES
Concepte:

- Rommeveit, 1965:
a) Norma social: com a uniformitat de conducta (el que tothom fa). És la conducta
que ens iguala
b) Norma com a pressió social: el que has de fer, perquè et toca. El tema de porta
mascaretes, si un dia vas sense tothom et mirara malament.
c) Norma com a interpretació de la realitat: marc de referència compartit per a

comportaments i percepcions. Quan una situació és ambigüa ens crea
inseguratats, pero si trobem altres persones que pensen com nosaltres ens sentim
més comodes. Entre aquestes persones creem unes normes. (Vas per un carrer
estret i ve una persona de cara. En el moment de creuar-nos nosaltres ens tirem
cap a la dreta, perquè l’altre passi per l’esquerra. Ens posem d’acord)
- Una norma és una escala de valors que de neix un rang de conductes i actituds
acceptables (i inacceptables) per als membre d’una unitat social (Sherif & Sherif, 1969).
- Normes de grup poden ser iguals o diferents les normes del context social més ampli.
El més habitual és que un grup tingui normes iguals que en el context social que es
43
fi
mouen. Per exemple, una banda de deliqüents tenen normes contràries a les normes
de la societat en que viuen. (Els yihadistes amb la cultura musulmana)
Quina funció tenen?:
- Marc de referència per interpretar el món.
- Necessàries per coordinar les activitats de cada membre del grup.
- Redueixen la incertesa i la inseguretat sobre el comportament adequat en cada

moment.
- Disminueixen el risc de con ictes entre els membres del grup com a reguladores de
conducta que són. Les normes ens diuen qui té raó i que no.

- Poden servir per distingir-se socialment d’altres grups [forma de vestir, estil de pentinat
(skinheat, rastafaries…), llenguatge (tipus de paraules que utilitzen els grups, és
espotàni) , etc.].
Com es formen?:
- Normes institucionals: establertes pel líder, autoritat externa o context social més
ampli. La mascareta és una normal insttitucional ja que no ho hem decidit nosaltres,
sino una autoritat externa. Les normes a la Universitat.
- Normes voluntàries: negociades entre els membres del grup, és un acord.
- Normes evolucionades: van emergint gradualment a partir del propi desenvolupament

del grup. (Per exemple: conductes que satisfan una persona són apreses per altres
membres del grup i es van estenent a la resta). Són espotànes, a parir d’aquell dia ho
han fet tots.
44
fl
Per què s’accepten (conformitat) (Deutsch i Gerard, 1955)?:
- In uència informativa: s’accepta la conducta de la majoria com a font d’informació
per interpretar la realitat. Tots tenim “miniteories” que ens ajuden a guiar les nostres
accions i a interpretar fets socials. El que fan els altres ens aporta informació sobre la
correcció de les nostres creences. (És com quan nosaltres observem la realitat ens fem
les nostres teories de com ens hem de comportar i actuar, i el que fan els altres ens
ajuda a rear mar aquestes teories o no. Ens comparem amb els altres, ens donen
informació).
- In uència normativa: l’acceptació de les normes es produeix com a forma de buscar

el reconeixement del grup i/o evitar-ne el rebuig o el càstig. Acceptem les normes de la
mascareta, per evitar les multes i les mirades de la gent, de rebuig a nosaltres.
Transgressió de les normes: (incompliment)
- Model del càlcul social (Homans, 1961): els membres que es senten més lliures per
comportar-se diferent a la resta són els que es troben en els extrems superior i inferior
de l’estatus. El risc d’equivocar-se es compensa pel possible bene ci. És a dir, associa
saltar-se les normes amb l’estatus, compararen el bene ci amb les conseqüències. Els
de nivells baixos, si es salten la norma no tenen res a perdre ja que no poden estar
més baixos; però si una cosa li surt bé el been ci és molt alt, ja que puja d’esglaó. En
canvi, els que estan més alts si s’equivoquen no els hi passa res, ja que tenen un
estatus alt (tenen impunitat) i s’enten que s’havien d’arriscar; i si guanyen reforçen el
seu estatus. Els del mitg del estatus no s’ho poden permetre.
- Model de sistema de crèdits (Hollander, 1958): Cada membre del grup gaudeix d’un
cert crèdit entès com a disposicions favorables dels altres cap al membre. Com més
gran és el crèdit social de què es disposa, més llibertat per desviar-se de la majoria i
actuar de forma no conformista. És a dir, dins d’un grup hi ha persones que tenen més
prestigi, popularitat… això els permet tenir més crèdit social que et dona permís a
desviar-te del que fa la majoria. Per exemple, el prestigi d’artista et permet fer coses
extranyes que la majoria no fara.
45
fl
fl
fi
fi
fi
fi
- Perspectiva de la identitat social: els grups com a categories socials busquen
reforçar la identitat social positiva i diferenciada. Qui es desvia de la norma posa en
perill la con ança de les persones del endogrup pel que fa a les característiques i
diferències amb l’exogrup. És a dir, les normes són per reforçar les identitas socials del
grup, i transgredir les normes és una amença al grup.
COMUNICACIÓ
Xarxes de comunicació (Leavitt, 1951):

Hi havien unes cabines de fusta, que només es podia veure amb una nestreta com la de
bústia. Leavitt, repartia tarjetes a les 5 persones que estaven dins. Cadauna tenia unes
tarjetes amb gures. Amb aquelles tarjetes havien de fer feines: s’ha de conseguir que
totes tinguessin la mateixa gura. Si no volien aquella tarjeta la passaven per la nestreta.
Leavitt, colocava les persones seguint les gures que hi han a la imatge. En el cas de la
Roda, el del mitg es convertia en el centre de comunicació, ja que totes les tarjetes
passaven per ell. La cadena és com el joc del teléfon.
- Les xarxes centralitzades són: la Roda, Y , cercle de triple barra.

- Ja que hi ha una persona que està al centre i no tothom es comunica amb tothom
- Desentralitzades: interconexió total i giràndula.

46
fi
fi
fi
fi
fi
fi
Centralització versus descentralitzacíó:
- Lideratge: quan la xarxa té una posició central, aquesta acostuma a atribuir-se al líder.
En les xarxes circulars no hi ha cap posició que a priori s’identi qui amb el líder. És el
distribuidor de la comunicació.
- Organització: una xarxa de comunicació centralitzada indueix a organitzar-se de forma
centralitzada. (Provoca que el grup es xi en una persona, ja que es troba al centre). Si
la comunicació no presenta restriccions o no hi ha ningú en una posició molt central,
es tendeix a una comunicació de “tots amb tots”.
- Satisfacció: les xarxes descentralitzades són avaluades pels seus membres com a
més satisfactòries que les centralitzades.
- Solució de problemes: en tasques simples, la xarxa centralitzada és més e cient

(temps necessari, quantitat d’errades i quantitat de missatges). En tasques complexes
en què cal una anàlisi a fons de la informació, les xarxes descentralitzades són més
e cients.
L’organigrama també és una Xarxa de comunicació. En les líneas veiem qui es comunica
amb qui. Si una persona de abaix es vol comunicar amb algú de dalt, prèviament a de
passar per les persones del mitg.
47
fi
fi
fi
fi
Pot tenir tres tipus de misatges:
- Ascendet: de baix cap a dalt. → per demanar permissos als jefes.
- Descendent: de dalt a baix. → ordres
- Horitzontal: entre persones del mateix nivell. → compartir informació per tal de poder
col·laborar.
LIDERATGE
- LIDERATGE: Acció d’in uir sobre els altres, induint-los a cooperar per aconseguir
algun objectiu que com a grup es consideri desitjable.
- PODER: Capacitat d’una persona per a controlar i in uir sobre d’altres.

Funcions del líder:
- Cohesionar i mantenir al grup unit.→ vigila i cuida que el grup no es desfagi.
- Facilitar la consecució de mitjans que permetin aconseguir els objectius col·lectius.
- Determinar els objectius del grup.
- Dirigir les accions dels membres del grup.
- Instruir al grup des de la seva condició d’expert. → no sempre ha de ser així.
- Arbitar en els con ictes.
48
fl
fl
fl
Tipus de lideratge
- LIDERATGE FORMAL: El seu poder ve donat per la línia jeràrquica del grup formal. És
el poder legítim, o bé li dóna una persona amb més poder. Sovint no li diem líder sinó
jefe, professor, pares… In ueix de dalt cap a baix.
- LIDERATGE INFORMAL: Té el poder que li atorga el grup que li dóna suport. És el

propi grup el que l’escull. In ueix de baix cap a dalt. Ex: delagada de classe
- Un president té els dos lideratges, l’ha escollit informalment, pero depres és formal
perquè mana als altres. S’ajunten els dos. Tens una estructura organitzada, pero el

poble l’ha escollit.
Fonts de poder:
1. Legítim: Derivat de l’organització estructurada jeràrquicament. → policies (l’estat els

hi ha donat per posar ordre), els jutges, alguns jefes…
2. Expert: Basat en l’autoritat que dóna la possessió de coneixements especí cs sobre

determinats temes. → professor
3. Carismàtic: El que té la persona que és admirada per les seves qualitats personals
com a model a seguir. Que pugui inspirar, i que una vegada mort es segueix → Ganhi,
Mare de Calcuta, Martin Luther King, Obama, Bob Marley, Jesus Crist, Freddy
Mercurie…
4. Premiador: Relacionat amb la capacitat per recompensar. → jefe (pujar salari),

jutges..
5. Coercitiu: Representa la capacitat per castigar i sancionar. Normalment el poder

legítim va relacionat amb aquest. → la policia, jutges, jefe
49
fl
fl
fi
TEORIES DE LIDERATGE
- trets: caracteristiques persona
- Conducta a les situacions
- Universalistes: el líder és algu que sempre és lider sigui on sigui. Hi han formes de fer
de líder millor que altres, és a dir, hi ha una forma bones i hem de trobar quina.
- Contingens: no en totes les situacions és sempre líder la mateixa persona, i no totes

les situacions requereixen les mateixes característiques/actuacions com a líder. Depen
de moltes variables.
50

Trets de personalitat més freqüents en el líder:
El líder és algu que té unes característiques determinades i sempre serà el líder. Neix
líder.
- Trets motivacionals:
- Motivació vers l’èxit i els reptes.
- Motivació per in uir sobre els altres.
- Capacitats i sociabilitat:
- Coneixements rellevants per al funcionament del grup.

- Competència cognitiva per integrar i interpretar grans quantitats d’informació. →
amb intel·ligència.
- Competència social.→ capacitat de comunicació, empatia,
- Autocon ança en les seves pròpies competències.
- Fiabilitat que el converteix en una persona de con ança per als seus seguidors. →
able.
- Flexibilitat per adaptar el seu comportament a diferents seguidors i situacions.
TEORIES UNIVERSALISTES/CONDUCTUALS
AUTOCRÀCIA / DEMOCRÀCIA: (Lewin, Lippitt i White, 1939)
- AUTORITARI: Centrat en l’activitat, no en les necessitats del grup. Presa de decisions

personals. El grup és un executor d’ordres.
51
fi
fi
fl
fi
- Reaccions agressives, tendència apatia. Rendiment alt al principi, després baixa.
Quan el líder no hi és, el grup no treballa.
- DEMOCRÀTIC: Participació del grup en la realització dels objectius i en l’avaluació

dels resultats.
- Sensació de grup, rendiment més igualat, més creativitat.
- LAISSEZ-FAIRE: Totes les decisions es deixen al grup, no hi ha avaluació ni control
per part del líder.
- Tendència a la desorganització, rendiment baix.
TEORIES UNIVERSALISTES/CONDUCTUALS

Universitat d’Ohio
Conducta d’iniciació d’estructura:

- El líder de neix i estructura el seu rol i el de l’equip, assignant tasques i terminis.
Conducta de consideració:
- Interès pel benestar i satisfacció dels subordinats, tracte amistós i igualitari.
Universitat de Michigan:
Conducta orientada a la producció:

- Prioritat pels aspectes tècnics i de tasca.
Conducta orientada a l’empleat:

- Interès per les relacions interpersonals i necessitats dels subordinats.
52
fi
QUATRE SISTEMES DE DIRECCIÓ (Likert) (dins de l’apartat)
- AUTORITARI EXPLOTADOR: Jerarquitzat i autoritari. Con ança nul·la en el grup.
Objectius de nits per la cúpula. Comunicació descendent. Disciplina, control, coacció.
- Por, pressió, càstig.
- AUTORITARI BENEVOLENT: Autoritari amb con ança i condescendència cap als

membres del grup. Inici comunicació ascendent.
- Lloança, càstig.

- CONSULTIU: Presa de decisions unilaterals, però amb consulta prèvia.
- Lloança, càstig ocasional, admissió restringida del grup en les decisions.
- PARTICIPATIU: Decisions preses en grup. Responsabilitats repartides. Con ança i

bona coordinació.
- Reconeixement econòmic, lloança, premis grupals, participació del grup en les

decisions.
53
fi
fi
fi
fi
MODEL CONTINGENT (Fiedler).
Estils del líder:

- Estil orientat a les PERSONES. → Tolerants, preocupats per les relacions socials, no
directius.
- Estil orientat a la TASCA.→ Directius, controladors del treball
- Són estils incompatibles, no es poden donar en un mateix líder a la vegada.
- Són trets de personalitat, innats.
- L’estil més apropiat vindrà determinat per la situació.

- RELACIONS ENTRE EL LÍDER I MEMBRES. → Grau de con ança dels membres cap
al líder. Si és alt no cal un poder jeràrquic especial.
- ESTRUCTURA DE LA TASCA. → Grau de sistematització de les tasques. Si no és alt,

el poder líder disminueix, ja que augmenta la discrepància entre els membres.
- PODER FORMAL DEL LÍDER.→ Grau d’in uència sobre les variables de poder.
Contractar, acomiadar, augmentar sou, etc.
54
fl
fi
MODEL CONTINU DE CONDUCTA (Tannenbaum i Schmidt).
ESTIL AUTORITARI
- Decideix amb els seus propis criteris.
- Diu què s’ha de fer i com s’ha de fer.
- No dóna informació sobre les decisions.
- Manté el control personalment.
Punts forts:
- Funcionament ràpid.
- Responsabilitats ben de nides.
- Accepta personalment la responsabilitat.
- Hi ha disciplina aparent.
55
fi
- Limiten el risc per la manca de capacitat del seu equip.
Punts febles:
- No provoca col·laboració.
- No crea esperit d’equip, estimula conductes individualistes.
- Satura la capacitat de treball del cap.
- No facilita la maduresa del equip.
- Els seus possibles errors frenen tota la feina.
ESTIL VENEDOR

- Utilitza el coneixement que té dels membres del seu equip per manipular i aconseguir
l'aprovació de les seves decisions.
- Dóna la sensació que els consulta, però de fet està estudiant si estan a favor o en
contra de les seves decisions.
- Ven la seva decisió in uenciant l’individu i pressionant el grup.
- Tracta personalment amb els membres de l’equip abans de les reunions.
Punts forts
- Pot estimular l’aportació de forma similar a l’estil consultiu.
- Estan condicionats a que es pugui descobrir el seu doble joc.
Punts febles
- Di cultats per mantenir l’engany a llarg termini.
56
fi
fl
ESTIL CONSULTIU
- Consulta als membres del grup.
- Abans de prendre una decisió s’informa de tots els punts de vista.
- Es reserva el dret de prendre la decisió.
- S’interessa pel grup i el grup ho sap.
- Aprecia els informes i consells que se li donen.

Punts forts
- Crea atmosfera de participació.
- La decisió té el suport del grup.
- El control s’adopta en funció de la marxa del projecte.
Punts febles
- Els mateixos que el líder democràtic, però mes atenuats.
ESTIL DEMOCRÀTIC
- Forma un equip amb els seus col·laboradors.
- Comparteix tota la informació de què disposa.
- Informa i delega.
- Les decisions són preses conjuntament amb el grup.
57
Punts forts
- Estimula la participació.
- El grup és el responsable dels efectes de la decisió presa.
- Les errades del cap no afecten la bona marxa de la feina.
- El grup s’uneix al cap.
Punts febles
- Riscs de manca de capacitat de l’equip.
- Procés lent.

- S’inverteix molt temps en la informació i participació del grup.
- La decisió del grup pot ser contrària a la del cap.
L’elecció de l’estil per part del líder depèn de:
1. FORCES DEL LÍDER
- El seu sistema de valors.
- La seva inclinació a un determinat tipus de lideratge.
- La seva tolerància a l’ambigüitat.
- L’estimació que fa de la competència pròpia i la dels seus subordinats.
58

2. FORCES DEL GRUP
- Les seves necessitats de dependència / independència.
- La maduresa / immaduresa del grup.
- La disposició per assumir responsabilitats.
- El seu interès en el problema.
- El grau amb què es comprenen i identi quen amb les metes de l’organització.
- El seu coneixement i experiència de la tasca.
- La tolerància de l’ambigüitat.

- Les seves expectatives.
3. FORCES DE LA SITUACIÓ
- TIPUS D’ORGANITZACIÓ
- Cultura: Valors i tradicions.
- Mercat.
- Mida.
- Distribució geogrà ca.
- NATURALESA DE LA TASCA
- Complexitat.
- Necessitat de molts tipus d’experiències.
- Necessitat de creativitat.
- Pressió de temps.
59
fi
fi
TEORIA DEL LIDERATGE SITUACIONAL (Hersey i Blanchard)
Els diferents estils de lideratge vénen delimitats per tres variables:
1. Dedicació del líder a les persones del grup.

2. Dedicació del líder cap a la tasca.
3. Maduresa de les persones del grup.
E1 ORDENAR (DIRIGIR)
E2 INSTRUIR (PERSUADIR)
E3 PARTICIPAR
E4 DELEGAR

El grau de participació que el líder dóna al grup ha de ser més gran com més gran és la
maduresa dels seus membres.
60

PROCESSOS DE GRUP
Processos de grup: són fenòmens propis dels grups que succeeixen com a resultat de la
interacció entre els seus membres.
PROCESSOS:
- Presa de decisions.
- Polarització.
- Pensament grupal.

- In uència.
- Formació dels grups.
- Cohesió.
- Desindividuació.
- Facilitació social.
- Ganduleria social.
POLARITZACIÓ → RADICALITZACIÓ
- Els primers estudis sobre decisions arriscades mostren resultats contradictoris. Alguns
estudis indiquen que els grups suavitzen i moderen els judicis extrems dels seus
membres, mentre que d’altres indiquen el contrari. En aquest segon cas, s’atribueix a:
- Quan jo surto de la meva zona de confort, que provoca un risc, si la faig amb grup
m’arrisco més o menys? Si anem amb grup fa que siguem més imprudents? Prenem
més riscos?
a) La decisió en grup disminueix el sentiment de responsabilitat personal i

provoca que s’assumeixin més riscos. → el grup et diu que no passa res, és
perd la prudència, és a dir, passa a un segon terme.
b) Els membres del grup partidaris d’assumir més risc tenen més in uència. →
quan els més llençats són els més líders i ens impulsen a fer conductes
arriscades.
61
fl
fl
- Posteriorment, es considera que la tendència al risc forma part d’un fenomen més
general en què, quan hi ha discussió de grup i, per tant, interacció grupal, la postura
inicialment dominant en els seus membres s’accentua (polarització grupal).
- Es diu que un grup s’ha polaritzat quan en prendre una decisió consensuada s’acosta
més al pol de l’escala que ja era dominant abans del consens.
Depenen de quin extrem estem pot ser bo o dolent. Cosa que provoca que no hi pugui
haver un enteniment entre punts. Si ens trobem al mitg, pero no ens podem moure no
trobarem un punt mitg. El fet de no posar-te d’acord amb l’altre pot ser que estiguis a un
extrem o bé, que estiguis al mitg pero no et mous. El problema és que et tornes in exible.
Perquè es produeix la polarització?
3 diferents enfocaments:
- Polarització a través de la comparació: és un intent per diferenciar-se positivament

dels demés. Es produeix quan es coneix la posició dels altres. No és imprescindible
que hi hagi discussió. → apareixer com el millor el grup, això provoca que hi hagi
conductes radicalitzades (en un grup racista, un vol demostrar que és el que més i fa
certes conductes per demostrar que ho és. També un grup animalista, dintre d’aquest
grup pot haver persones que tingui un pensament moderat pero hi pot haver gent que
és radical) Ets capaç de fer coses besties per tal de demostrar.
62
fl
- Polarització a través de la persuasió: és fruit dels arguments. Els arguments dels
subjecte es veuen enfortits quan els observa en els altres, i ns i tot en descobreix de
nous, fruit de la discussió grupal. Persuasió mútua. → Es realimenten amb els altres,
els arguments Estan compartits I ens poden oferir més arguments. Cada vegada ens
fan sentir que tenim més raó, perquè hi ha molta gent que els comparteix.
- Polarització com a forma de diferenciació intergrupal: és basa en la teoria de
l’autocategorització. Es dóna quan la postura adoptada remarca la identitat endogrupal
i les diferències amb l’exogrup. → per diferenciar-nos d’un altre grup politic ens hem
de radicalitzar, portar els principis ns al extrem. Perque a la ciutadania els hi quedi clar
que són diferents als altres. S’intenten diferenciar a través de la polaritazació
PENSAMENT GRUPAL
El pensament grupal (Janis, 1982) és una forma de pensar en grup que apareix quan el

desig d’arribar a un acord en un grup homogeni és tan gran que tendeix a eliminar la
crítica i, per tant, l’avaluació objectiva de totes les alternatives. → Ens referim quan un
grup perd la capacitat d’autocritica per tal de prioritzar el fet de que tots ens posem
d’acord. Les ganes d’estar tots d’acord provoca que les veus crítiques no es tinguin en
compte. No s’ha analitzat prou el problema. (“Alomillor aqui podrem tenir problemes
millor ens ho pensem”, no ho diuen per no trencar la cohesió del grup o bé perquè la
critiquin perquè calli → les persones critiques callen).
- Condicions que afavoreixen el pensament grupal:
• Alta cohesió.
• Absència de fonts d’informació alternatives.
• Líder directiu decantant cap a una determinada decisió.
• Situació estressant.
• Grup homogeni.
- Principals símptomes de pensament grupal:
• Il·lusió d’invulnerabilitat (excés d’optimisme).
63
fi
fi
• Racionalització (justi cació de les decisions sense re exió). → és un mecanisme
de defensa, de buscar excuses sense una re exió.
• Pressió cap a la conformitat. (Anar tots a una)
• Autocensura. (Si tens una idea o dubte si el que s’esta fent és el millor tu calles)
• Il·lusió d’unanimitat.
• Aparició de guardians mentals. → són persones que vetllen perquè ningú surti
de l’idea marcada. Quan hi ha un intent de proposar una idea rapidament
aquets diuen que no cal, que són tonteries, que tots estan d’acord i que no cal.
PRESSA DE DECICIONS
Com pren les decisions d’un grup esta relacionat amb el tipus de lideratge. El líder és qui
sol guiar les decicions.
Model normatiu (Vroom i Yetton) → Proposen un model per si una decició esta ben feta

o no. Diuen que si volem pendre bones decicions ens hem de xar en tres qüestions,
variables:
- Qualitat (probabilitat d’encert). → ens hem de preguntar si aquesta decicó té risc

d’equivocar-nos o no, és a dir, la possibilitat d’encert. El risc ho enten que hi ha
vegades que com a grup hem de decidir una cosa i tenim la sensació que estar bé. Si
ens volem divertir, tenim tres posibilitats anar a la platja, anar a pendre algo o escolta
música en un lloc. En aquesta situació decidim el que decidim ens ho pasarem bé,
perquè a tots ens agrada, no té risc sempre encertarem. Però si volem decidir quina
peli anirem a veure, potser aquí depen de quina pel·licula ens equivocarem. Si no ens
agrada el terror, si anem a veure una de terror estarem dos hores sense pasar-nos-ho
bé.
- Acceptació (cal?, la tinc?). → vol dir que quan sovint prenem una decició necessitem
l’acceptació de tothom, pero sovint no cal perquè no els hi afecta als altres. En el cas
que sigui el capità, no ens importa si els homes no accepten la decició, és el que els hi
toca. Pero si som els líders d’un treball i volem demanar que facin hores extres als
demés, hi ha una necesitat d’acceptació perquè sino no ho faran.
64
fi
fl
fl
fi
- Temps (el mínim possible). → quan temps tenim per pendre la decició. Ells recomanen
sempre l’estil més ràpid, el mínim possible.
Ells formen 5 formes de decisió.
- A1 → decidir amb l’informació que tens com a líder d’una formació individual
- A2 → la teva informació i amb la que reculls dels demès, pero decidiras tu sol.
- C1 → compartir el problema amb algunes persones del grup (els hi preguntes,
expliques, demanes opinió), pero nalment decideixes t.
- C2 → comparteixes amb tot el grup, pero decideixes tu.
- G2 → consultes amb tot el grup, comuniques els problemes, pero decideix tot el grup
conjunt.
Van disenyar aquests abre, amb aquestes preguntes per tal de arribar al model idoni per
tal de solucionar el problema amb la decició encertada.
65
fi
A. Tinc posibilitat d’equivocar-me? Hi ha risc? → tinc gent que ho pugui fer, material…
B. Tinc informació su cient per pendre una decició sense equivocar-me? → si conec
prou bé al ameva gent, la feina…
C. Tinc clar el problema? De que es tracta? Que Haig de decidir? → necessito una
persona que fagi aquest projecte.
D. Necessito que els meus col·laboradors estiguin d’acord amb la meva decició?
Acceptació? → si els demano que fagin hores extres si que ho necessito o, al
contrari, si ets el coronel no cal. Quan més autoritat menys acceptació necessita.
E. Si prenc la decició per mi mateix, recolçaran la decició que prengui? Estaran d’acord
amb mi?
F. Comparteixen els meus col·laboradors els meus objectius? Es senten part dels
objectius? Es senten implicats?
G. Podria haver con ictes entre ells en funció de la decició? Podria ser que perjudiques
a uns i bene cies als altres?
66
fi
fl
fi
INFLUÈNCIA
- In uència social: qualsevol canvi en les activitats intel·lectuals, emocions o accions

dels individus provocat per les relacions amb altres persones (individus, grups,
institucions o societat).
- Es refereix tant al resultat de processos intencionats com no intencionats, en els quals
les persones que in uencien, així com les que són in uenciades, no són conscients de
la in uència produïda o dels seus efectes.
Antecedents
- Estudiades des de la psicopatologia.
- Liebeault, en 1866, introdueix el concepte de suggestió com l’acceptació

irracional de la in uència exercida per altres persones sobre un individu en base a
l’establiment de forts lligams emocionals i socials entre el subjecte suggestionat i
el suggestionador. → quan acceptem sense que hi hagi una raó molt clara de
perquè ho fem.
- La hipnosi es considera una forma extrema de suggestió. → col·locaves a una

persona en un situació i ella feia tot el que volies. Es considerava una patologia. →
charcot va ensenyar a Freud la hipnosi
- Sidis, deixeble de Charcot, manté l’existència d’una hipnosi i una suggestionabilitat de

caràcter normal. → Qualsevol de nosaltres pot estar sotmés a la suggestió →
Posteriorment, se n’ocuparà la psicologia individual.
- En 1900, Binet aplica el mètode experimental a l’estudi de la suggestió.
- En 1921 i 1924 respectivament, Moore i Allport l’estudien des de la perspectiva de la

in uència social.
67
fl
fl
fl
fl
fl
fl
Doble perspectiva:
- In uència majoritària → és l’in uència d’una majoria sobre una persona o minòria →
quan formes part d’un grup i et deixes in uir en el teu comportament per les coses que
diuen en ell.
- In uència minoritària → quan una persona in ueix en un grup sencer → emperadors,
dictadors, Mandela, líders…
Tipus d’in uència (Moscovici, 1985):
- Normalització (Sherif, 1935): in uència recíproca entre individus que es troben al

mateix nivell, no mostren cap judici ni norma prèvia, ni disposen de cap marc de
referència (efecte autocinètic). → situacions on no tenim referències, que no sabem
com resoldre-la, ens xem amb els altres, que els utilitzem com a norma o com a

referència.
- Sherif → posar una persona en una habitació fosca (no es veia ni la mida de
l’habitació, res) i projectava un punt lluminós a la paret. Aquest es movia, i ell li
preguntava al participant quina distància creia que s’havia mogut. Això ho va fer
amb varies persones. Els participans al sortir de la habitació parlaven entre ells les
respostes. Va observat que aquelles persones establien uns punts de referència. I
quan els va tornar a posar a la habitació, ells contestaven amb base el que havien
parlat fora. Havien fet una norma per adaptar a la situació, fruit de l’in uència de
parlar-ho entre ells.
- Conformitat (Asch, 1951): l’individu compta amb un marc de referència i un judici previ
sobre l’assumpte que es discuteix, però es conforma amb els criteris dels altres. Si la
pressió prové d’un grup, s’anomena conformitat i si prové d’una gura d’autoritat,
obediència. Si la resposta es fa en privat, la conformitat disminueix notablement →
acceptem els criteris dels altres. → Alhora de votar alguna cosa, no és el mateix que el
vot sigui Secret que sigui a mal alçada. Hi ha persones que es poden in uenciar per el
que digui la majoria.
68
fl
fl
fl
fi
fl
fl
fl
fl
fi
fl
fl
- Estudi de Milgram → de les decàrregues elèctriques. Venia algu i li deien que cada
vegada que s’equivoques aquella persona (actor) li fes una descàrrega elèctrica.
La gent obeia a Milgram quan els hi deia que pujessin la intensitat de la
descàrrega, tot i que fossin mortals. (Una obediència a l’autoritat).
- L’holocaust → es limitaven a obeir ordres tot i que impliqui que hagis de matar 100
persones de cop desprotegides.
- Innovació: apareixen noves normes, noves maneres de fer, que substitueixen les
anteriors. → allò que és nou atrau més i in ueix més. A més si ho fan altres persones

encara in ueix més.
FORMACIÓ DELS GRUPS
Fenomen de caràcter continu (excepte grups creats arti cialment) que es desenvolupa al
llarg d’un cert període de temps. → es desenvolupa al llarg d’un cert temps. En aquets
temps formen part I desformem part de molts grups. Al Principi tan sols estem al de la
família, desprès a l’escola, pero quan canviem d’escola deixem un grup…
Per què es formen els grups?
- Perquè el grup satisfà alguna necessitat de caràcter individual.
- Fonts de satisfacció (Shaw, 1979):
1. Atracció interpersonal → desde e punt de vist que ens sentim atrets per les
persones que formen part del grup, ens cauen bé, ens sentim bé…
2. Atracció envers les activitats del grup
3. Atracció envers els objectius del grup → la taula rodona del open arms, la
ONG, ens atreu els seus objectius. Si volem participar com a voluntaries ho
farem per poder salvar vides.
69
fl
fl
fi
4. La pertinença en si mateixa → el fet de pertanyer en aquest grup ja hem
sento satisfet.
- Per a molts autors, el mecanisme de la categorització és el procés psicològic bàsic

subjacent en la formació d’un grup. → perquè compartim característiques personals
que ens fan sentir-nos identi cats amb ells. La categorització pot ser el sexe, edat, el
lloc de residència…
Com es formen els grups?
Integració social (Moreland, 1987): conjunt de vincles ambientals, comportamentals,

afectius i cognitius que uneixen els membres d’un grup entre ells. → el fet que fa que
formen grups és per els vincles amb altres persones.
- Integració ambiental.

- Entorn físic. → veïns, els que vivim al mateix poble…
- Entorn social →
- Entorn cultural → la mateixa cultura
- Integració comportamental: el grup es forma a partir de la mútua satisfacció de

necessitats. Seguretat personal i accés sexual. Teoria de l’intercanvi. → jo faig
coses pel grup i el grup els fa per mi. → la família. Pero no t’ho poden cobrir tot.
Ja que la necessitat sexual, l’hem de cubrir fora de la família, cosa que ens
impulsa a busacr altres grups.
- Integració afectiva: encadenament de relacions diàdiques. → són com una

cadena. Jo tinc un amic molt íntim, ens entenem molt bé, peró aquet amic també
té un altre amic. I apartir d’ell també conec aquesta persona I els tres ens entenem
I creem un grup. I de la mateixa manera alomillor també conec algú que poc
encaixar amb les personalitats i les presento.
70
fi
- Integració cognitiva: es comparteixen característiques personals rellevants. →
sóc una persona negra, i considero que tots els que són negres formem un grup i
hem sento identi cat amb ells. Si sóc jove em sento que comparteixo moltes
característiques amb els que també ho són.
COHESIÓ GRUPAL
Concepte de cohesió
- És la resultant de totes les forces que actuen sobre els membres d’un grup per
mantenir-los units.
- La cohesió es basa en l’atracció personal.
Efectes de la cohesió

- Increment de la productivitat (especialment en grups petits).
- Increment de la conformitat. → més cohesió més acceptem la opinió dels altres,

disminueix el sentit crític. (No volem ser l’element discordant).
- Increment de la diferenciació amb altres grups. → més identitat com a grup, més
personalitat.
- Els membres dels grups amb alta cohesió es comuniquen més entre si amb continguts
positius. → és més uïda i els misatges són positius (que bé que ho has fet, que bé
que et queda la camiseta, quina bona idea…)
- També són més cooperadors, més amistosos i més orientats a la integració grupal.
Motius que impulsen el procés de cohesió ( no ho ha explicat a classe)
- La interdependència (Lewin): el desig d’aconseguir els objectius individuals de

manera més efectiva.
71
fi
fl
- L’autovalidació (Festinger): la necessitat que té cada persona de contrastar les seves
actituds, creences i emocions a través de la comparació social.
- Els bene cis (Thibaut i Kelley) que obté la persona per la seva pertinença al grup
(teoria de l’intercanvi social).
Si la cohesió es basa en l’atracció interpersonal, com s’explica en grups grans en
què no hi ha relació cara a cara?
- Atracció intragrupal: pertinença a una mateixa categoria. → el fet de sentir que altres
persones comparteixen unes mateixes característiques també t’atrau. També ens
podem sentir units amb persones que no coneixem i no ens hem relacionat, pero et
sent unit que penses que pateixen la mateixa situació que tu; o bé creus que tenen la
mateixa manera que pensar i de fer que tu.

DESINDIVIDUACIÓ.
Concepte: estat psicològic de disminució de l’autoavaluació que causa conductes

antinormatives i desinhibides (inapropiades). El sentit d’individualitat es perd i la conducta
es transforma. → ens deixem de reprimir certes conductes, “hem deixo anar”. Perdem el
sentit de responsabilitat sobre la nostra propia conducta. Perque ens sentim autoritzats
pel grup, l’in uència del grup. És una barreja de sentiment d’impunitat amb el grup, com
que ho fem junts no ens passarà res. Alomillor individualment ens empenedim d’aquestes
conductes més tard. → el bulling és dins d’aquest procès. L’inica una persona i desprès
altres s’apunten, acaba sent un atac en grup. I fas coses que no faries sol.
- Antecedents: la psicologia de les masses (Le Bon, 1895). → parla sobre la idea que les
masses són irracionals.
Condicionants:
- anonimat → sino se’m reconeix (manifestacions)
72
fi
fl
- mida del grup → quan més gran més posibilitat de desindiviluaritzar-te
- autoconsciència → si ets més inconcient és més fàcil.
- interpretació de les claus ambientals. → en el moment que pasen les coses.
FACILITACIÓ SOCIAL
És el procè que es pregunta si la prècencia de altres persones ens permet rendir mitjor o
pitjor. És a dir l’in uència que es transmeten.

- Triplett, en 1897, estudia els efectes de la competència en el comportament individual.
En un estudi de camp, ciclistes obtenien millor temps si competien en grup que en
solitari, corrien més. En experiment de laboratori, nens obtenien millor resultat
treballant en parelles que en solitari.
- Allport, en la dècada de 1920, realitza investigacions comparant el comportament

d’individus treballant sols o en presència d’altres sense competitivitat i obté resultats
contradictoris (facilitació social). Més tard, Zajonc observa que la presència d’altres
facilita el rendiment en tasques senzilles i ben apreses, però el di culta en
comportaments o tasques complexes. → si és una feina complexa la presència dels
atres la di culta.
GANDULERIA SOCIAL
- Moede, a partir de 1913, estudia l’efecte de la presència d’un número variables de

persones sobre el treball individual. Observa que, a mida que s’amplia el grup,
disminueix el treball de cada membre. → si posem quatre persones estirant d’una
Corda en una banda i quatre a l’altre cantó. Observarem que a mida que anem posant
més persones a la Corda. La força que fa cada membre va disminuint.
- Latané, Williams i Harking (1979), parlen de ganduleria social (social loa ng) com a
una reducció en l’esforç individual quan els subjectes són responsables de manera
73
fi
fl
fi
fi
col·lectiva de la realització d’una tasca, en comparació amb el treball individual en la
mateixa tasca.
74

AREES D’APLICACIÓ
ÀREA DE LA SALUT

- L’OMS de neix salut com a estat de benestar físic, psicològic i social i no només com
a absència de malaltia. → enten que la salut va més enllà de la falta de malaltia i parla
de qualitat de vida. Parlem d’una psicologia ens permet tenir un benestar, sentir-se bé.
- El concepte de salut, per tant, es basa en l’estat de benestar o qualitat de vida.
- Els grups constitueixen un instrument poderós per a la prevenció, aprenentatge i canvi

en relació amb la qualitat de vida de les persones.
- Grups d’intervenció en l’àrea de la salut:
- Grups terapèutics: diferents tipus de grups que responen a les distintes formes
d’aplicació de la pràctica clínica. → modi cació de conducta, psicoanalítics,
cognitius, humanista… el fet d’utilitzar el grup com a teràpia no esta restringit a
una vasant. Però la que la defensa més és la sistemica, creuen que la teràpia no
pot ser individual.
75
fi
fi
- Grups de suport: faciliten l’adaptació de persones a pressions circumstancials
que requereixen la gestió recursos d’afrontament de la nova situació. → són grups
que treballen amb persones que pateixen circumstàncies que els hi són di cils i es
reuneixen per trobar recursos per superar aquestes. Estan dirigides per un
terapeuta. I quan un ja l’ha superada surten del grup. Però aquets no tenen
transtorns, només passen en un moment de di cultat. Ex: haver perdut un ll,
divorci…
- Grups d’autoajuda: idèntics objectius que els anteriors, però amb dinàmiques i
estructures diferents. → No hi ha cap psicòleg dirigint el grup, sinò que són els
pròpis membres que s’organitzen per poder busacr la solució.
- Alcoholics → si ha generat una conducta antisocial (un adolescent que pega als
seus pares) aquí parlem d’un trastorn de conducta i llavors aniria a un grup
terapèutic. És més d’una addició. Però si el que pasa és que la persona és un

fumador i vol deixar de fumar, aniria a un grup de suport. No ha tingut mai cap
problema amb ningú, pero ho vol deixar.
GRUPS TERAPÈUTICS
- El grup és un instrument al servei d’una nalitat terapèutica.
- En el grup terapèutic són de gran importància les interrelacions i els vincles que
s’estableixen entre els seus membres, a diferència de la relació dual (terapeuta-
pacient) que s’estableix en la teràpia individual.
- els teràpeutics no són voluntàris, sovint ho ha determinat un professional o bé la teva

pròpia família, no és voluntari.
- Van sorgir per una qüestió econòmica, ja que és més econòmic tractar-los tots de cop
que d’un en un. Però es van donar compte que realement funcionava. Per aquest
motiu hi han dos plantejaments:
76
fi
fi
fi
fi
Plantejament minimalista: el grup terapèutic com a forma d’estalvi de temps, diners i
personal. Modalitat de categoria inferior en la psicologia individual.
Plantejament maximalista: la psicoteràpia de grup és l’única vàlida. (La psico.
Sistèmica). → diuen que no té sentit fer teràpia amb un de sol, ja que la persona viu dins
del sistema, sino el sistema no canvia no serveix de res que la persona ho fagi.
El fet de triar una o l’altra dependrà dels possibles bene cis que cada una pugui aportar a
cada client segons el cas.
- Característiques diferencials entre la teràpia de grup i la teràpia individual (Rosenbaum,

Martin i Roback, 1992):
1. En la teràpia de grup, la in uència dels seus membres juga un paper important

en el procés de canvi personal. → el que els altres diuen I pensen de mi té un
paper important en el procès de canvi.
2. En el procés terapèutic de grup, entren en joc els sentiments grupals. → allò de

la moral de grup, la cohesió grupal, tots formem part del grup… provoca uns
sentiments molt útils dins la teràpia.
3. Els estats d’ànim o d’humor s’encomanen. → molta importància al paper de la

persona que dirigeix la teràpia, ha de crear un clima que els sentiments del
grup siguin els que es necessiten per la curació.
4. En la teràpia de grup, la realitat és reconstruïda per distintes perspectives

individuals. → el grup reconstrueix la realitat. Els nens que ha viscut situacions
de maltracte, en la teràpia es reconstruixen relacions amb els altres que amb la
família eren absolutament negatives. El grup et permet reconstruir una realitat a
partir de les diferents perspectives.
5. La teràpia de grup es desenvolupa en un àmbit públic i això genera un major

compromís de solidaritat i protecció mútua. → esperen a veure si realment has
fet allò que faries. No beure més alcohol, estas exposat a tot el grup.
77
fl
fi
6. Les forces del grup són cegues. Poden ser dirigides per participants que no
tenen preparació professional ni es fan responsables dels seus companys. →
pot agafar el lideratge algú que no es professional i pot dirigir-lo en coses
perjudicatives. Per aquest motiu el professional ha d’estar pendent, i fer la seva
feina perquè si està mal utilitzada pot ser desastrosa.
Grups experiencials
Per a Lakin (1972), els grups terapèutics formen part d’una categoria de grups més
àmplia que són els grups experiencials. Els grups experiencials són grups formats amb el
propòsit general d’obtenir algun bene ci de l’experiència grupal. → apendre a funcionar
en grup, tenir vivències de grup per sociabilitzar-me. El grup m’aporta uns bene cis per
funcionar per la vida.

Tres tipus de grups experiencials:
1. Grups terapèutics, on els participants tenen com a objectiu canviar o millorar algun
aspecte del seu funcionament psicològic.
2. Grups d’aprenentatge o formació, on els subjectes busquen comprendre fenòmens

grupals, com ara els processos d’in uència, comunicació, etc. (el que hem après a
l’assignatura)
3. Grups expressius o d’encontre, on els assistents tenen com a objectiu

desenvolupar recursos per assolir una major expressivitat afectiva. (Fer-te més
expressiu, més oberta…)
78
fl
fi
fi
GRUPS DE SUPORT
Característiques:
- Grups petits i de pertinença voluntària.
- Es reuneixen periòdicament.
- Amb l’objectiu de compartir experiències, estratègies i habilitats d’afrontament,
retroalimentació, identi car recursos, etc. → com afrontar un divorci?, el dol?…
- Sota supervisió d’un professional que ha d’evitar la dependència del grup en relació
amb la seva gura i que dóna per acabada la seva feina quan els membres del grup
són capaços d’afrontar la realitat per ells mateixos o quan el grup ha aconseguit un
nivell òptim d’autogestió. → que el grup pugui funcionar de forma autònoma. És el

prèvi al grup d’autoajuda.
- Composició: persones que comparteixen algun tipus de problema que altera o

modi ca aspectes dels seu funcionament normal. El grup proporciona nous lligams i
relacions socials (xarxa de relacions) i permet interaccionar amb persones que
presenten problemes, experiències o carències comuns.
GRUPS D’AUTOAJUDA
Característiques:
- Gestionen els seus propis objectius i forma de funcionament. Per tant, funcionen de
forma autònoma i sense limitació temporal. → cada quan ens trobem?, quines
activitats fem?… Funciona ns que funcioni.
- Ocasionalment, poden recórrer a l’ajut d’un professional o d’una institució i funcionar

així un cert temps com a grup de suport. → perquè hi ha un tema que no saben
gestionar, per exemple.
79
fi
fi
fi
fi

Apunts Sencers

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Sencers

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ELS INICIS DE LA PSICOLOGIA DELS GRUPS

- La psicologia de grups → Tracta de l’estudi del comportament humà en el nivell de

La psicologia dels grups es comença a desenvolupar arran de la segona guerra mundial,

- Desenvolupament losò c: interès de diversos pensadors pel fenomen grupal.

- Desenvolupament en el camp aplicat: es fa servir el grup com a instrument

La piscologia de grup estudia la conciència de grup.

Reservados todos los derechos.

- Auguste Comte (1798-1875). Parla de la dimensió moral humana està relacionada

- Charles Cooley (1869-1929). Classi ca l’estructura social dividida en grups primaris i

- Gustave Le Bon (1841-1931). S’interessa per l’estudi de “l’ànima de les masses”. Ja

Reservados todos los derechos.

- Joseph Hersey Pratt (1872-1956): 1905 → Va funda la Clínica de Control del

- Lazell 1921 fa una primera aproximació a la psicoteràpia de grup en aplicar el mètode

- Snowden aplica el mètode de classe impartint un cicle de conferències sobre les

Reservados todos los derechos.

- Schilder, pioner de la teràpia analítica de grup. Aplica l’anàlisi dels somnis i de la

- Wolf forma un grup terapèutic en 1938 i el denomina psicoanàlisi en grup. Va estar

- August Aichhorn (1878-1949) va organitzar un centre de reeducació per a joves

Reservados todos los derechos.

1. Processos bàsics de recerca

- Triplett, en 1897, estudia els efectes de la competència en el comportament individual.

Reservados todos los derechos.

- Moede, a partir de 1913, estudia l’efecte de la presència d’un número variables de

- Allport, en la dècada de 1920, realitza investigacions comparant el comportament

- La cultura és un seguit de costums, que es transmet a través dels grups. És un conjunt

- Va crear el psicodrama, aplicant tècniques d’improvisació teatral a la teràpia de

- Crea el concepte de “lliure elecció”, base de la sociometria, en contraposició al

- Va ser el primer a fer servir el terme “psicoteràpia de grup”, en 1931, com a

Reservados todos los derechos.

- En 1932, aplica per primer cop la sociometria de forma sistemàtica en un centre

- En 1941 es funda el centre terapèutic de l’hospital general St. Elisabeth, que es

3. La dinàmica de grups com a línia de recerca:

- Kurt Lewin (1890-1947), es considerat com un dels pioners de la psicologia social

- Va formar part de l’Escola Gestàltica de Berlin juntament amb Wertheimer,

- Construeix el concepte de “camp perceptiu”, segons el qual tota observació

Reservados todos los derechos.

- En 1946 comença a crear grups de formació o T-group amb la idea de prendre

- Mor prematurament poc després, en 1947, d’una aturada cardíaca.

- Sociologia: Estudia la ciència general d’una societat, un grup.

- Antropologia: estudia la cultura dels ésser humans.

- Biologia: estudia el origen, l’evolució i les característiques dels éssers vius.

- Existència d’una clara discontinuïtat entre la conducta individual i la d’aquests

Reservados todos los derechos.

- El comportament individual en situacions grupals s’explica a partir de mecanismes

- El comportament individual s’explica per allò que és social.

- En les investigacions, es fa servir el grup com a variable independent i se li atribueixen

¿Wuolah sin publicidad GRATIS? ¡Clic aquí!

- Es basen en postulats conductistes: Es basen en estimul-resposta. El grup només fa

Reservados todos los derechos.

- El grup és més que la suma de les parts.

- La conducta grupal es descriu preferiblement en termes de multicausalitat més que no

¿Wuolah sin publicidad GRATIS? ¡Clic aquí!

- No hi ha una de nició acceptada universalment.

- Molts tipus de grup, diferents entre ells en molts aspectes

Reservados todos los derechos.

- Model de la Cohesió Social o Interdependència: el que fa una persona dintre

- Model de la Identi cació Social: No es necessari una interdependencia, és

MODEL DE LA COHESIÓ SOCIAL O INTERDEPENDÈNCIA

de destí: els membres del grup tenen un destí comú.

d) Relació estable entre els membres.

Reservados todos los derechos.

- Exemples: família, departaments d’empresa, partits polítics, grup d’amics, grup de

MODEL DE LA IDENTIFICACIÓ SOCIAL