Historia Eco Apunts

HISTORIA-APUNTS.
pdf
user_3346971
Historia Económica
1º Grado en Administración y Dirección de Empresas
Facultad de Derecho, Economía y Turismo

Universidad de Lleida
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
WUOLAH
PRIMERA PART
12/09/2022
1. QUÈ ÉS UNA UNIVERSITAT

CIÈNCIA
 FALIBLE: es fa líquid (s’equivoca, perquè sinó s’equivoca no és ciència). Les
persones no som ciència perquè ens equivoquem. Hipòtesis contrastades com
per exemple la de que Déu crea el món en una nit o si Déu existeix o no.
 SIMPLE: angelet podria ser + simple, gravetat no.
 GENERAL: ho estudia tot i no té cap tabú.
 UNIVERSAL: té validesa a tots llocs.
 EMPÍRICA: és real, principi de la veritat (ex. Déu).
Si compleix tot aquests punts, es considera ciència.
CRÍTICA DEL CONEIXEMENT

Abans sols es transmetia el coneixement i això crea un problema. No es podien criticar
els coneixements, per tant, no s’avançava i aquests eren limitats. Es pot crear criticant un
coneixement o una hipòtesis… Fins el 1805 no es creen nous coneixements (alguns a
partir de la crítica).
Capitalisme: propietat, protegir una propietat privada.

Propietat: capacitat d’una cosa sinó criticar i crear per obtindre una renda.
En l’ECONOMIA existeix el capitalisme que hi ha a la societat. (exemple dels bolis) En el
capitalisme només hi ha un tipus de propietat la privada i única. Encara que es mentira
perquè molta gent pot ser propietària.
LA DIFUSIÓ DEL CONEIXEMENT

A la universitat s'adquireixen uns coneixements que no s’han de quedar allí. (Passa per la
universitat deixant que ella passi per tu també). Tenim el compromís social d’expandir el
que coneixem. El que ens transmet la universitat s’ha de notar al carrer. Hi ha diferents
espais: classe, la biblioteca i el bar. L’últim, el més important degut a que és on es fa
difusió dels coneixements.
En canvi, la universitat no ens proporcionarà un lloc de treball ni cap ofici, sinó que ens
ensenyarà a aprendre a ser “x”, en aquest cas: economistes, emprenedors, etc.
CONCEPTES
 ENSENYAMENT: forma de capital - actuar amb la realitat per obtindre a canvi
algo.
 CONEIXEMENT: també és una forma de capital (financer per exemple).
 CAPITAL HUMÀ: saber fer alguna cosa - intangibles i els més cars.
 CAPITAL RELACIONAL: contactes.
 RENDIMENTS DECREIXENTS:
HISTÒRIA: és la ciència que estudia com canvien les societats ja que tenen una dinàmica
i una facilitat per adaptar-nos.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7470560
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ECONOMIA: és una etiologia (ciència que estudia com és el comportament). Estudia allò
que ens fa humans. I el que ens fa humans és el desitjar, el voler, etc. Quan som
consumidors no ens importa res. És la ciència que estudia com cobrir les nostres
necessitats basades en recursos escassos.
Hi ha necessitats que no podem tocar o no podem aconseguir perquè són limitats. Ex/
fa uns anys no es pagava res per l’aire, l’aigua perquè es pensaven que eren il·limitades,
avui en dia són limitades i les hem de pagar.
L’HISTÒRIA ECONÒMICA: com la gent ha complit les seves necessitats al llarg del
temps.
RENDA: coses que volem/desitgem (yield) Y
1. PRODUCCIÓ: fabricar-la
2. MERCAT/INTERCANVI/DISTRIBUCIÓ
3. POLÍTICA (no es basa en intercanvis, sinó en càstigs)
La renda s’obté d’a partir d’un instrument anomenat riquesa. La riquesa és la manera
d’obtenir la renda i la renda és el que desitgem.
20/09/2022
2. RENDA I RIQUESA
El que connecta la renda i la riquesa és el que anomenem VALOR.
La renda (Y) és allò que es pot valorar en valor. Ex/ algo que vull té molt valor, algo que
no vull no té valor. En canvi, la riquesa (W) la podem valorar però canviarà segons el
valor de la renda. Una cosa que crea molta renda crea riquesa i viceversa. Però no té
perquè tindre els dos. Ex/ hi ha països amb molta renda però poca riquesa i viceversa.
La riquesa (wealt) es divideix en MECANISMES DEL VALOR (poden fer variar la riquesa i
canviar el valor d’una riquesa):
- Mercat: pot fer variar una riquesa i canviar el valor d’una riquesa segons el factor
de l’OFERTA I LA DEMANDA. Ex/ retolador i reina Isabel II. També el exemple del
valor del petroli abans i ara.
Ha incrementat la demanda, per tant, puja el valor del producte. Això s’anomena
REVALUARITZACIÓ d’algun producte. Encara que també existeix la
DEVALUARITZACIÓ que és una escassetat de productes.
- L’ús dels béns: fa que perdin valor i això s’anomena AMORTITZACIÓ. Ex./ compro
un polo de 20 euros, l’utilitzo i l’amortitzo i el dono per segona mà, he amortitzat
la renda del polo. Quan la renda és =/> al valor del que vam comprar nosaltres
es considera que s’ha amortitzat.
si lees esto me debes un besito

Historia Económica
Banco de apuntes de la
També existeix la DESAMORTITZACIÓ, que és afegir capital a una riquesa per
recuperar la seva capacitat de producció de renda. Per tant, afegir-li capital
augmenta el temps de vida útil del producte i la seva capacitat de producció de
renda.
EX/ cotxe (Y) + neumàtics nous (K)
- Tecnologia: pot canviar el valor d’una riquesa i s’anomena REVALORITZACIÓ. És
bàsicament una millor productivitat, és a dir, una millor productivitat. Ex./ el carbó
abans era essencial i gràcies a aquest es va poder dur a terme la Revolució
Industrial als països. El carbó ha passat a ser OBSOLECIÈNCIA degut a que per la
tecnologia ha perdut el valor que tenia. Un altre exemples són els CD que s’han
tornat obsolets perquè ha sortit una tecnologia millor.
La riquesa es valora segons la renda i a Història Econòmica estudiem com amb el pas del
temps canvia la tecnologia per obtindré més renda i més riquesa.
Creixement NO és igual a desenvolupament en temes econòmics. El creixement és quan

augmenta la producció de renda per càpita. En canvi el desenvolupament és augmentar
la producció de la renda canviant els factors de producció (alguns o tots) per produir més
ràpid i obtindré més. Ex./ tractor o a mà.
3. EL PLAÇ O TERMINI.
Canvis a curt termini (c/t) i que són reversibles s’anomenen canvis CONJUNTURALS. El
concepte de curt termini és relatiu i depèn del sector el qual estiguem parlant. Ex./
conjunturalment porto un polo (mentre faci calor) però en un curt termini i en un
determinat temps, però el tornaré a portar l’estiu que ve. La borsa baixa o puja
conjunturalment com per exemple en una guerra.
També hi ha els canvis a llarg terminis i que no son revers. Són els anomenats canvis
ESTRUCTURALS. Es defineix a partir de DISCONTINUÏTATS que són coses que no
canvien que sempre estan, PERMANÈNCIES que són coses que resisteixen a canviar i
PERSISTÈNCIES que és allò que hauria de canviar però es resisteixen. Ex. La UDL es
col·loca al centre de la ciutat i no la podrem moure.
4. COM CANVIA LA SOCIETAT I LA ECONOMIA.
Existeix la teoria de les edats que és POSITIVISTA. Les edats es basaven en que les
societats es poden dividir en fets per etapes.
EUROPA POSITIVISTA al llarg de la historia:
(prehistòria)

1. Escriptura
EDAD ANTIGA
2. Imperi Romà
EDAD MITJANA
3. Impremta
EDAD MODERNA
4. Revolució francesa
EDAD CONTEMPORANIA
5. Bomba atòmica
EDAD ACTUAL
S. XVIII volien canviar la societat uns grans economistes i es van centrar en les FORMES
DE PRODUCCIÓ, és a dir, de quina manera les societats obtenen el que necessiten. En
l’economia clàssica la societat està dividida:
- La caça i la recol·lecció: renda a partir d’aquesta activitat. (societats caçadores i

recol·lectores). +
- Societats agricultores: obtenen la renda a partir de la agricultura. +
- Societats ramaderes: domestiquen animals. +
- Societats comercials: intercanvi del que produeixen. +
I això ens porta a la TEORIA DELS QUATRE ESTADIS. On avui en dia s’han afegit les
societats industrials que obtenen la renda a partir del que distribueixen. Després de la
segona guerra mundial les societats post industrials passen a ser en Europa dedicades
als serveis, no es dediquen a produir, sinó al disseny, serveis, tecnologia, etc.
El concepte de formes de producció és que cada estadi inclou als estadis anteriors, per
tant es acumulatiu. I això realment crea un problema perquè planteja un
desenvolupament lineal, ja que es duu un canvi a partir d’una innovació tecnològica, és
a dir, de la obsolescència de les tecnologies. Ja que el que volem és buscar més renda i
obtindré més coneixements per millorar i ens porta al desenvolupament.
En cada estadi hi ha persistència. Es desmunta quan els científics europeus surten de

Europa al finals del s. XVIII a principis del s. XIX. Hi ha societats que no coneixen altres
sectors perquè son més pesats. Ex./ els europeus van a sud americà a una tribu que
conreen blat de moro i anaven canviant de terreny cada cop que la terra s’esgotava. Un
cop a l’any passaven búfals, i anaven a caçar-los. Però quan els europeus porten el cavall
a les tribus es donen compte de que poden caçar més ràpid, més fàcilment i més cops a
l’any amb l’ajuda del cavall. Per tant, aquí hi ha un retrocés en la teoria dels 4 estadis.
26/09/2022
Errors:
- No és lineal. Ex./ agricultura tots coneixen el cicle agrari però no el duen a terme
perquè has d’estar molt temps sense saber si funcionarà al 100%.

WUOLAH
- Tenia importància en la supervivència i importància com caçador. Arriben els

blancs a les tribus i porten cavalls. Les tribus els domestiquen i s’adonen que
poden caçar més ràpid i més cops a l’any. Per tant, van fer un endarreriment en
la teoria. No volien tornar a l’agricultura perquè ara tenien millor alimentació i
millor vida. Guerra amb els blancs i guanyen.
- País més industrialitzat al món (Uganda) tenien conreus de cotó, el
manufacturaven i l’enviaven a Àsia. Arriben els europeus i els hi prohibeixen i els
hi van destruir totes les fàbriques. Ex./ tarzan, blancs i negres.
Els errors són empírics no per cap error en la teoria, sinó que no funciona amb la realitat.
No explica la realitat ni la història de la humanitat.
5. LA TEORIA DELS CICLES DE MALTHUS.
Estava preocupat per saber perquè hi ha moments més bons i més dolents en l’economia.
Parteix d’un concepte el sostre maltusià de recursos. En cada estadi el límit màxim de
recursos que cada estat pot obtindre. Ex./ una illa, si conrea pot mantenir a x persones,
si fa comerç amb una altra illa augmenta el nombre de persones que pot mantindré.
És dinàmic, però sol evoluciona quan canviem d’estadi. Agafem una illa on trien a gent
d’alta capacitat reproductora. Arriba un moment en el que la població de la illa
sobrepassa el SOSTRE MALTUSIÀ. Quan es supera el sostre, s’ha de regular la població
amb els recursos. Es moriran de gana perquè no hi ha recursos suficients per tots. Es
pensaven que tornarien al sostre però segons Malthus això es mentida perquè quan les
coses es fan així es pot acabar amb el 70% i inclús hi ha poblacions que s’han extingit.
Això es degut a la infraalimentació que hi ha, per tant la gent acaba morint de gana. En
les economia també passa el mateix i això dona lloc a CICLES ECONÒMICS molt
intensos.
Els cicles econòmics han de ser com fer l’amor: llargs i suaus. I Malthus és el que planteja
i es creen CICLES ECONOMICS PREVENTIUS. Que són bàsicament reduir la fecunditat de
les dones per disminuir la natalitat, amantar els fills el màxim de temps possible i allargar
l’edat del matrimoni. Davant d’una escassetat de recursos, apliquem el control de cicles
preventiu que afavoreix l’estalvi i la societat funcionarà més bé. Això s’aplica a Europa i
per tant, tenim un gran percentatge d’estalvis.
Per tant, la teoria dels 4 estats no serveix.
6. KARL MARX
La teoria de Malthus no era dolenta, però apareix Marx i es pregunta “Quanta gent pot
alimentar el planeta terra? Quin és el nostre sostre maltusià?” a les quals respon DEPEN.
Ell es posa a pensar si mengem com americans o com africans. Els americans són menys
persones que els africans i mengen el triple que els d’origen africà. Per exemple, el sostre
d’una illa és de 1000 persones i hi ha cocos per menjar però és un recurs limitat, i el rei
es menja 200 cocos. El sostre maltusià serà de 801 persones perquè una sola persona
s’alimenta del que es podria alimentar un altre. Per tant, arriba a la conclusió de que el
nostre sostre maltusià depèn de COM DISTRIBUIM ELS RECURSOS, les formes de
producció son molt importants, però encara ho és més la manera en que es distribueix
tot.
Al món hi ha un % de recursos i del qual els europeus i americans consumim el 80% de
recursos i els hi deixem un 20% al restant. Marx, diu que quan s’analitza una societat, s’ha
de analitzar les formes de producció i per les formes relacionals socials de la producció.
La forma en que distribuïm l’excedent és molt important.
Y = f (N, L, K) E
Per Marx, tenim una renda d’un valor de 1000€, com produïm el valor?
1000 = y = f (50, 60, 100) E costos de producció
Amb els costos de producció hem obtés un bé de valor de 1000. Sempre volem algo de
més valor del produït. Vendre per menys del produït es fer el gilipolles. La diferencia
entre els costos de producció i el valor final obtingut és la PLUSVÀLUA o VALOR AFEGIT
(750€). L’EXCEDENT SOCIAL és el que ens ha sobrat, és a dir, la suma de totes les
activitats econòmiques i això que ens sobra s’ha de repartir.
Hi ha diferents modes de producció. Un MODE DE PRODUCCIÓ és la combinació de les

formes de producció i les relacions socials de la producció. Per tant, hi haurà tants tipus
de societats com modes de producció.
 Comunisme primitiu i les seves formes de producció: les bases de producció

eren l’agricultura - i la caça i la recol·lecció + . Les relacions socials es basaven en
que els productors controlen tots els factors de producció sense intermediaris.
Combinava la terra, el treball i el capital, canvien els seus recursos sense
intermediaris. Necessitem diferents individus que es dediquin a coses diferents,
perquè la desigualtat és fundamental en la societat.
 Les societats agràries avançades: els productors no controlen factors de
producció sinó uns intermediaris. Moren d’èxit perquè tenen problemes de
rendiments decreixents. Ex./ hi ha una redona circuit de patates. Cada cop que
augmentis la terra es produirà un rendiments decreixent i es produirà una
destrucció del món rural.
La funció de l’estat era reproduir el que es torna a produir, guardant collites,
fonamentant el regadiu, etc.
Ex./ baixen impostos, per tant, la lliura baixa també, les parcel·les petites al costat
de la ciutat i grans a les afores, no compensa perquè el cost de portar les collites
a les ciutats és més gran. Cada cop que augmenten les terres la producció és
pitjor. Per tant, la llei de rendiment decreix.
Com evitar? Els esclaus els compraven. Eren societats esclavistes, factors de producció...
hi ha poques terres però concentrat en molts pocs productors però son jefes de tot. Un
sol latifundi acumula tota la plusvàlua per després de vendre-la. Tot era seu (el K,

persones, carreteres, etc.) per evitar caure en rendiments decreixents, per una manera
d’estalvi. Però hi ha un problema: la productivitat del treball. No tenen cap motivació. Un
esclau treballa el menys possible i menys que el dia d’abans. La productivitat del treball
està relacionada amb el salari: quan el salari augmenta, també ho fa la productivitat del
treballador. Si tens un empleat és per guanyar-te la vida. Països de producció on els
salaris son mes alts, la productivitat ho és més.
27/09/2022
Efecte frontera als EEUU:
Al est dels Estats Units pagaven molt bé, molta gent volia anar allí a treballar perquè
pagaven bé. Les fàbriques canvien persones per màquines perquè hi havia una millor
rendibilitat i contra més beneficis obtenien més beneficis gracies a les màquines, millors
salaris. La productivitat va molt relacionada amb els salaris, si la productivitat augmenta,
els salaris també ho fan i viceversa.
A la societat romana, hi havia molts esclaus (70%) per tant, la productivitat dels esclaus
era gairebé nul·la. No hi ha ciutats, sols comunitats d’esclaus (època fosca a Europa). Els
esclaus produeixen poc, l’alimentació no arriba a les ciutats, per tant, desapareixen.
A finals del s. XVII, principis del s. VIII, s’ha d’intentar millorar la productivitat és
INCENTIVAR LA PRODUCCIÓ DELS ESCLAUS. Com es fa? Fent-los treballadors. Donen
parcel·les petites del latifundi a cada família i poden fer el que vulguin a canvi d’un
percentatge que li havien de donar al senyor propietari. Per tant, passen a ser
CAMPEROLS. Així incentivem la producció i produeixen el màxim possible perquè contra
més produeixen, més guanyen. Encara que un 10% de la producció ha d’anar destinada
al senyor propietari anomenat SUBTRACCIÓ SENYORIAL.
RESERVA DOMINICAL: camperols obligats a treballar uns dies gratis pel senyor.
TERRA COMUNA: pastures i boscos on tots van buscar llenya, caçar, passeig, pasturar,
etc.
FEUDALISME: nou mètode de producció molt potent.
Marx, formes de producció basades en un petit camperolat que treballaven les terres de
la seva propietat. Al món de la terra, la forma d’agricultor que no treballa buscant
l’enriquiment personal sinó que busca la reproducció de la seva unitat de producció
domestica. No treballa per fer-se ric, sinó per la casa. L’han de deixar igual o millor pels
seus nets de com ells la van trobar. S’exploten a ells mateixos i a la seva família. Això no
es capitalisme.
En aquell moment, hi havia un 15% de serveis, 15% de manufactures i un 70% de

agricultors. El 65% destinada a la producció o serveis i actualment la 5% de la població
es dedica a l’agricultura.

Les formes de producció del feudalisme estava controlar per un camperolat que controla
el capital, els recursos naturals, etc. A canvi, lis donaven la subtracció senyorial.
Com produïm? Extraient el màxim possible a les terres més la plusvàlua al senyor feudal.
Excusa del senyor era que com les terres eren seves lis proporcionava una protecció. Però
ell no tenia cap poder econòmic, sinó una relació política on solament cobrava. Però els
camperols començaven a enganyar-lo per tindre més ells i el senyor menys i es donaven
un cabreig quan anava el senyor feudal a veure si tot estava correcte i això cabrejava
molt els camperols.
El feudalisme proporcionava molta bona feina al camp, bons aliments que portaven als
pobles i les ciutats. Però cada cop les ciutats s’anaven fent més grans i allí no havien de
pagar la subtracció, per tant, la gent marxava a treballar a les ciutats. Perquè les ciutats
fan lliures als camperols. El camperol passava a ser un sabater, fuster, mestre, etc. A
Europa es fan les ciutats més grans i els feudals són una petita part.
PETRIFICACIÓ FISCAL: camperols especials, individualistes i odien pagar impostos.
La subtracció senyorial és fixa i el volum de la producció és variable. Canviant la collita,

amb els pas dels anys, la producció augmenta però no volia pagar al senyor, per tant, no
li deien. La taxa de la subtracció senyorial passa de ser fixa a variable però la producció
es fixa. Per tant en una gràfica, els senyors es mantenen estables i els pagesos
augmenten. Cada cop amb la inflació cobren menys encara que es pensin que cobren el
mateix i la inflació es va menjar el seu poder adquisitiu. El senyor feudal perd importància
perquè no cobra res i el feudalisme s’acaba.
Per tant, sorgeix el CAPITALISME (K). El capitalisme és maximitzar la producció de la

plusvàlua per obtindré el màxim benefici utilitzant els menys costos possibles. El
capitalisme ho controla tot segons Marx, com s’ha de produir, compra el treball, compra
les matèries primeres, etc. Mana i acumula tota la plusvàlua i tot acaba en el capital.
03/09/2022
Marx, diu que això s’acabarà molt ràpid degut a la acumulació de plusvàlua on els
capitalistes es quedaran amb una gran part de la renda i la producció en canvi, és a dir, els
treballadors es quedaran amb menos.
Com això es fa en cada cicle econòmic creix la plusvàlua de forma exponencial. Hi haurà
un desajustament entre la oferta i la demanda. Ex./ tothom té un sou de merda menys 4.
CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ on els treballadors no poden comprar-ho tot per tant, hi ha

una sobreproducció. Per tant, Marx diu que s’ha de passar al SOCIALISME que és un
mode de producció on el K no controla la producció sinó que ho fa l’ESTAT. Per tant,
l’estat acumula plusvàlua i després la distribueix. Problema: els individus que la controlen
es faran més rics que els altres. Arriba al mercat i llavors es va centrar en que la fent sol
obtindrà el que necessitarà.

WUOLAH
Però s’equivoca bastant perquè no ha passat la sobreproducció ni el jefe ho domina tot.

Per tant, s’equivoca en que es el K i com funciona aquest. Ex./ BBVA jo tinc un 10%
d’accions, la meva tieta es pensionista i cobra d’ells i el president del banc, tots som
propietaris del banc.
Quan Marx mor no sabria que el món funciona per empreses amb accions, que no sols
hi ha un controlador de tot. Per tant, no va entendre que l’accés al K és el domini de la
plusvàlua. Li va dir CAPITALISME a un sistema que no esta completament dominat pel
CAPITAL.
7. J.M. KEYNES
No va preveure a J.M. Keynes que no era ni socialista, ni comunista, etc. Va ser un

economista molt important. Es va enfrontar al crack del 29 (crisi de sobreproducció). Ell
volia arreglar el K per tant, ell era capitalista. Es va fixar en la ràtio RENDA CONSUM, tot
el que tens ho gastes. Es planteja la següent pregunta: què és un senyor pobre? I és
aquell qui no pot cobrir les seves necessitats bàsiques amb el que guanya. Per tant, tot
el que guanya ho gasta. Si guanya 1000€ gasta 1000€, en canvi, si guanya 2000€ potser
pot estalviar una mica. Quan augmenta la renda disminueix el % que necessites gastar en
necessitats bàsiques. Ex./
P1: 100 + 1000€ (ho gastarà tot) 90% gastat 10% estalviat.
P2: 1.000.000€ + 1000€ (gastarà igual que ho feia abans) 90% estalviat 10% gastat. La
seva capacitat d’estalvi és molt gran.
Si fem REDISTRIBUCIÓ DE LA RENDA com el que proposa Keynes, agafaran els diners
dels rics per donar-los als pobres, per tant, augmenta la despesa total.
Com es fa? Amb l’IMPOST DE LA RENDA.
1. Totes les rendes han d’estar subjectes, per tant tothom ha de pagar per tant
aquesta es la primera norma, és UNIVERSAL.
2. Es JUSTA. Cadascú paga segons el que guanya.
3. Es REDISTRIBUTIVA.
Depèn del que guanyis pagues un %. L’estat cobra aquest impost i el distribueix de forma
diferent, sinó no seria proporcional. De manera progressiva cobrant molt als que tenen
molt i donant molt al que tenen poc. Per tant, és més o menys igual que el socialisme,
l’estat controla la plusvàlua.
MECANISMES KEYNAISTES: solució sobre la producció. Aquest impost pot arribar a

crear un 60% de l’economia del país i ho gasta progressivament. Espanya té un
percentatge baix. No es basa sols en l’ingrés, sinó en la distribució. L’educació o la sanitat
és publica. Com el nivell de renda determina els estudis. Keynes, no es revolucionari, no
vol implantar el socialisme ni vol acabar amb el capitalisme, sinó Marx tindria raó.
Si no hi ha estalvi, no hi ha inversió.
Com ens assegurem la supervivència del capitalisme? Donant-li el bàsic: la sanitat,

educació, atur, pensions, etc. Per a que puguin comprar altres coses que no son
necessàries bàsiques per a que pugui funcionar el sistema. Si ho fan bé pot durar molts
anys.
8. NEW ECONOMIC HISTORY (N.E.H. / N.E.W.)
Es basa en:
1. ECONOMIA TEORIA DELS JOCS: Marx planteja que el motor de la història és la

lluita de les classes pels recursos. I la N.E.H. diu que no es així, que lo important
no és la competència, sinó la col·laboració. Ex./ Dilema del presoner.
A B Total
Diu un 5 30 35
Diu un 30 5 35
No diuen res 10 10 20
Diuen els dos 20 20 40
Al primer, ningú diu res. Al segon A confessa, per tant, surt guanyat. Al tercer, diuen els
dos, perquè un ha guanyat l’anterior i a l’altre ha sortit perdent. Si hi ha moltes
oportunitats el ser egoista, és una mala estratègia.
Per tant, la TEORIA DELS JOCS diu que la millor estratègia es cooperar. On tenim més
oportunitats i més beneficis. Perquè competir és la ruïna de la renda. Això contradiu a
Marx i la N.E.H diu que s’ha de substituir la competència per la col·laboració.
2. TEORIA SOBRE L’EFICIÈNCIA I L’EFICÀCIA: existeix r’ i K’.
r ‘ : gastant molt poc obtenen molt. Com treballen per exemple els animals petits que
gasten pocs recursos per sobreviure i amb poc son capaços de reproduir-se. Això
s’anomena EFICIÈNCIA. Livi-Bacci diu que r’ es com jugar a la loteria compres molts
bolets, et tocarà.
K ‘ : amb molts recursos per preparar molt bé la supervivència. Dos individus acumulen
molt K i els inverteixen en pocs individus ben preparats. Ex./ tens 30 anys i tens un
embaràs de 9 mesos. Per tant, això s’anomena EFICÀCIA.
N.E.H. afirma que el capitalisme és haver començat com r’ i ha acabar com K’ per tant
combina l’eficiència amb l’eficàcia.
04/10/2022
El capitalisme priva l’eficiència però ha de ser una combinació entre les dos.
La segona innovació que agafa la N.E.H. és la INDETERMINACIÓ EN CIÈNCIES, és a dir,

la incapacitat de preveure i prevenir, ja que s’equivoquen. Es van fer una pregunta: quant
10

medeix la costa d’Anglaterra? (és material per tant es pot saber, però és irregular) No hi
ha cap solució única, depèn de l’escala en la que medim.
Quan analitzem un cicle econòmic es repeteixen les estructures amb les passades i això
s’anomenen MATEMÀTIQUES (infragnals ?). La naturalesa per exemple té tendència a
reproduir patrons grans en termes petits. A vegades es produeixen patrons que semblen
lleis però realment no ho son, perquè més o menys són similars però no són idèntiques.
Coses que semblen quantificables i mesurables molts cops no ho son.
Això, es vol carregar l’estructuralisme marxista, Marx pensava que havia d’estar
predeterminada la història dels humans ja que el comportament d’aquest era ciència.
Esclavisme, després feudalisme, després capitalisme, etc. Les coses del passat no
determinen el futur, les coses no tenen una única resposta, si les coses han passat d’una
manera concreta no té perquè tornar a passar, per tant la resposta és DEPEN. EL PASSAT
NO TÉ RES A VEURE AMB EL FUTUR, EL PASSAT ENGANYA.
Als anys 20, les accions a la borsa feien una corba exponencial, per tant, si tu redueixes a
una altra escala potser estàs en un altre punt. La gent va comprar accions i la borsa va
caure. Marx posava lleis del passat al futur i això no funciona així, la història no es repeteix
mai. Podem aprendre del passat ex./ llei de la moneda que augmenta o disminueix el seu
valor. Cada imperi que augmenti la moneda caurà l’imperi? No, perquè per exemple a
Anglaterra no li va passar. Espanya es va arruïnar per importar or de EEUU i aquest es va
convertir en monedes, va augmentar els salaris i els preus de tot, per tant els costos eren
molt cars a Espanya i desapareix tota la industria tèxtil perquè era més barat comprar a
un altre país que aquí i va estar 400 anys a remuntar, i els anglesos tenia por de fer el
mateix i ells no es va enfonsar perquè no agafaven molt or, sinó que l’importaven.
Anglaterra i Holanda van quedar-se amb el poder d’Espanya. Van aprendre que la inflació
es dolenta, per tant no va passar el mateix però va aprendre.
PRINCIPI D’INDETERMINACIÓ CIENTIFICA: el passat no determina el present. Creen

nova teoria INSTITUCIONALISTA.
A més a més d’estudiar les relacions socials de producció i altres coses, estudien els
mecanismes de col·laboració. Són les institucions que són bàsicament acords socials
que fem per ajudar-nos. Ex./ gremis medievals. Tenien cicles econòmics molt bruscos i
podria haver gent que no tenia clients i altres que no podien donar a l’abast. Per tant, es
creen els gremis per tindre estabilitat entre ells i els productes tots als mateixos preus.
La tecnologia i el capitalisme van fer que morissin els gremis (institucions medievals),
encara que aquests es van resistir ja que havia funcionat durant anys i van durar molt
més del que la societat necessitava. (en farmàcies encara perdura). Els hi havia fet
prosperar i ser rics, encara que ja havia passat de moda. Una institució vol durar més del
que ha de durar i per a el que ha estat creada.
Les institucions ajuden a col·laborar però després es converteixen en un problema. Ex./

monarquia absoluta al s.XVIII, era important perquè no hi havia ningú popular entre els
rics, i el únic que podia manar per sobre dels rics és el rei. Aquest elimina parlaments
(gent rica) perquè l’únic que representa el poble és el rei, que és el que defensa els seus
11

beneficis. Al cap dels anys, els parlaments ja no representen sol als rics perquè molta més
gent podia votar. Avui en dia la monarquia ja no és qui defensa els pobres dels rics, i la
monarquia és una institució, ja ha perdut la seva importància i la seva funcionalitat que
segles abans si que funcionava.
La historia es la recerca de l’eficiència dins les societats humanes mitjançant
institucions i la desaparició d’aquestes institucions. La historia de la humanitat es
passar de ser una espècie K’ mitjançat institucions i quan deixen de funcionar s’han de
treure però no volen morir. (teoria) i aquestes ens ajuden a explicar la història. I això es
dona perquè existeixen cicles econòmics que passen de K’ a combinar K’ amb r’ amb una
tendència de créixer. Ex./ jaqueta del avi del profe vs jaqueta del zara.
Els cicles econòmics: son fluctuacions en determinades variables de l’economia que es

repeteixen periòdicament. Passant pel treball, la inversió, els estalvis, la borsa, els
matrimonis, etc. Tot fluctua. L’economia no es mou de forma lineal sinó en fluctuació.
Períodes bons que semblen curts i períodes dolents que semblen llargs.
Per què hi ha cicles?
1. En l’antiguitat creien que els cicles pensaven que venia pel clima i l’energia solar
i eren economies orgàniques (que l’economia es basava en l’energia del sol
directa o indirectament i el sol va en cicles aprox. 100 anys períodes on fa més
calor o més fred, pluja o sequeres). També hi havia els errors humans a l’hora
d’assignar el crèdit i la inversió.
Com espècie humana el que ens defineix es que som carronyaires i aquests no estalvien,
simplement consumim. Ens portem com consumidors no acumulant coses, quan hi ha
molt consumim molt, quan hi ha poc consumim poc. Això en comportament econòmic
es tradueix en que quan les coses van bé consumim molt, quan comença a haver-hi crisi
comencem a estalviar. Quan tot va bé els preus pugen perquè hi ha més demanda.
1 - També hi ha els cicles Juglars. Cicles que duren 14 anys. Període de vaques grasses
(període on va bé) període de vaques primes (període on va malament).
El cicle el mesurem i els dividim en fases. El cicle juglar clàssic té 4 fases: període de
creixement, període de crisi, període de contracció i període de recuperació. La crisi sols
dura un any, tot lo altre és el període de contracció.
Hi ha dos maneres de mesurar els cicles: segons la intensitat o segons la durada. Medim
dos cicles idèntics de cicles subsecsius/consecutius. Normalment la llargada es fa de PTP
(de punta d’un pic a l’altre pic), també es pot fer en períodes de recuperació. La llargada
és molt important en l’economia. En canvi, la intensitat és la distancia entre dos fases
oposades del mateix cicle (pic i la recuperació, quant més alt més dràstic és la distància).
17/10/2022
2 - Cicles Nikolai Kondràtiev científic (llargs) va fer taules correlacionades amb els
creixements de l’economia. Per exemple, feia taules de quin color de roba portava la gent
12

WUOLAH
en crisi o sense crisi (colors) i que això ens passa com a societat. Quan hi ha crisi també
hi ha tendència al totalitarisme i política.
Crisi de pintallavis (EEUU): quan hi ha crisi es maquillen més perquè es mer barat que la
roba.
Els cicles Kondràtiev duren entre 40 i 50 anys i son molt llargs (període A = creixement i
període B = decreixents)
3 - Cicles Akerman té 6 fases: creixement, punt d’equilibri, crisi, contracció, depressió

(quan ja no pot baixar més) i recuperació. Duren aproximadament 10 anys i analitzen els
canvis de tendència
9. TEORIES SOBRE ELS CICLES ECONÒMICS
TEORIA CLÀSSICA
Ens equivoquem quan invertim segons la tendència passada i així ens equivoquem perquè
ens enganyen. Pot ser que després caigui i no sigui tendència. El que aguanta no sempre
guanya perquè sempre gastem quan tenim i estalviem quan no tenim. Si ho hi hagués
aquesta gent, especuladors, l’economia no funcionaria perquè impedeix que un preu
arribi a zero o agafi un preu altíssim. Hi ha gent que ven quan els altres compren i
compren quan els altres venen. I gràcies a això hi ha cicles econòmics. Quan tothom
compra el mateix inclús els pobres, no hem de comprar.
MALTHUSIANISME
Sostre de recursos i controls demogràfics. Pàgina 5-6. Control constructiu demogràfic. Si

intentem no arribar al sostre maltusià i no creixem més, els cicles seran més suaus i és el
que s’anomena control demogràfic preventiu.
10. DAVID RICARDO
És el pare de l’economia contemporània. Parteix de: mercat (oferta i demanda),

economies d’escala i els rendiments decreixents.
DEMANDA
El VALOR és una funció de demanda. És el nivell de necessitat que tenim d’una cosa. Si
la necessitem molt diem que val molt. La seva funció és decreixent a mesura que
consumim.
Ex./ estatunidenc va a un país on no el volen, necessiten un got d’aigua i sols hi ha un sol

lloc per comprar-la. Com venien amb metralletes els hi van vendre perquè sinó els
13
mataran. Els hi cobren el got d’aigua a 10.000$. A la segona, no s’estan morint d’aigua
però els hi apeteix, i els hi tornen a cobrar a 1.000$. A la tercera, els hi venen per 100$. A
la quarta que sols es volen refrescar, i els hi venen per 10$. I per últim, els hi va sortir a
0$. El jefe els hi diu que els matarà perquè han salvat la vida a l’enemic. El sisè got costa
-100$, etc. No sabem realment el valor de l’aigua. Tot el que consumim baixa contra més
ho consumim, excepte els col·leccionistes. Perquè cada peça és única per ells.
Coses bàsiques tenen demanda bastant inelàstica i els hi costa baixar de preu. També hi
ha demandes molt elàstiques que sols la consumim a un valor són els diners, ningú els
comprarà per sobre del seu preu i ningú el vendrà per menys del que costa.
OFERTA
LLEI DE L’OFERTA: fa que a mesura que anem ofertant augmenten els costos d’aquesta
oferta. Ja no parlem de valor, sinó que parlem de costos.
Ex./ Rellotge 1 = 0€ (gratis), rellotge tieta 2 = 5€ (gratis), amigues tieta rellotge 3 (x5) =
30€/u. Cobrarà el material i el temps que ha estat. Es cor la veu dels rellotges i llavors,
haurà de pagar impostos, crear empresa, local, materials, etc. Per tant, el seu n.100
rellotge l’haurà de vendre a més de 50€ cadascun per no tindre pèrdues. A mesura que
va augmentant l’oferta, més despeses.
On es creuen l’oferta i demanda s’anomena preu de mercat en una gràfica. Corba de valor,
corba de cost i punt de preu. Si augmenta el valor augmenta el preu, si augmenta el cost,
augmenta el preu, etc.
Problema: no sempre actua així. Hi ha cops que quan produeixes més augmenta el cost
unitari sinó que a l’inrevés. Ex./ el rector de la uni i els estudiants (li va millor més que
menys perquè els costos son més barats). Costos unitaris en canvi d’augmentar amb
l’escala de producció és menys.
Economies d’escala: augmentant els costos de producció baixen el seu preu. De tant en
tant es compleixen i es algo molt bo. Però arriba un moment que s’esgota: LA LLEI DEL
RENDIMENT DECREIXENT. Que es que bàsicament, totes les economies d’escala
s’esgoten. 1.Qualsevol cost fixe es susceptible de tornar-se un cost variable. Un cost fixe es
aquell que no varia independentment que augmentin el cost de producció. En canvi, el
cost variable es aquell que varia amb l’escala de producció.
Ex./ el profe cobra fixe fins a 60 alumnes, com hi ha més de 60 i s’ha hagut de fer més
aules, el seu sou és variable.
Cada cop els recursos son més escassos. Per exemple potser hauria de buscar a un altre
professor. Si augmentes l’escala de producció els recursos es tornen més escassos.
2.Qualsevol recurs que fem anar, augmentant l’escala de producció, cada cop serà més
escàs.
14

3.La nostra capacitat econòmica l’administració que fem dels recursos es limitat.
24/10/2022
CICLES DE MARX.
Marx està preocupat per el contrari que Malthus. Ell està preocupat per la crisi
maltusiana. En canvi, Marx esta preocupat per com defineix capitalisme per la distribució
de la renda i l’acumulació cada cop més de la plusvàlua i la seva maximització. Produir
cada cop més però que em costi menys.
Problema: el valor de la producció total superi el valor dels salaris, llavors la gent no
podrà comprar. Això s’anomena CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ on les empreses produiran
molt que sol es vendran poques, per tant, deixen de fabricar, la gent es despatxada, etc.
Com que augmenta l’atur, augmenta l’estoc, disminueix la producció, disminueix el consum
i augmenta l’atur un altre cop (cicle). Es basa en el feedback que es un cicle viciós.
Acaba amb una deflació, baixen els preus, la gent pot tornar a comprar i llavors es pot
recuperar l’economia. I llavors es crea un cercle virtuós: com que augmenta la producció,
augmenta el treball, augmenten els salaris, augmenta la demanda i per tant augmenta la
producció.
Problema: inflació (els preus augmenten). La gent estalvia també en les èpoques més
dolentes, llavors s’ho gasten quan es surt.
Que baixin els preus (deflació) es el pitjor que pot passar en economia, perquè es
símptoma de crisis i perquè la gent no consumeix perquè s’esperen a poder comprar
més barat d’aquí x temps i com tothom fa el mateix, baixa encara més la producció. Un
cert nivell d’inflació petita es bo però quan es més fort és el pitjor.
Quan la gent torni a comprar es recuperarà l’economia, hi haurà una sobreproducció i

amb un preu molt alt. Ex./ crisi de pisos a Espanya.
En el capitalisme, la manera de fer-se ric és produir més i guanyar més però que els sous
siguin iguals i això per Marx no era un problema perquè era anticapitalista i així
s’enfonsaria el sistema. Hi ha crisis recurrents de sobreproducció: inflació i deflació, no
hi haurà cap període bo en el capitalisme.
11. JOSEPH SCHUMPETETER.
EFECTE FRONTERA: quan hi ha molts recursos en un país sense explorar i pots extreure
molt d’aquest, les oportunitats de negoci son molt altes i rentables i pots decidir en quin
sector estar. Quan hi ha diners per fer qualsevol cosa que vulguis fer.
A + B = 30 A =30 B=20 Si la empresa A no copia a B, l’empresa desapareixerà, perquè

ningú comprarà el cotxe amb un preu més car. El que diu J.S. a B no li toca més remei
que rebaixar, per tant, totes dues empreses acaben fent cotxes a 20€. Diu que hi ha
d’haver un moment d’innovació. Si aquesta es dona a moltes empreses i a lliure
15

competència, cauran els preus dels cotxes. Els altres diners que sobren s’anomenen
ESTALVI SOCIAL. És a dir, abans ens gastàvem 30€ per comprar un cotxe, i ara ens gastem
20€, per tant, podem dedicar 10€ a gastar en una altra cosa.
Un procés de I+D la innovació porta al desenvolupament. Ex./ ferrocarril i preus vs mula.
Un altre exemple es Henry Ford, que va crear una fabrica de cotxes com ningú mai abans
l’havia fet i es pot permetre el luxe de multiplicar per dos el salari dels treballadors i fent
cotxes més barats. Llavors els treballadors podrien comprar els seus cotxes. Fa un canvi
de producció i així les empreses lo que voldran es copiar-lo.
Segons Schumpeter això ho fa un EMPRENEDOR (entrepreneur). Des de aquesta

innovació provoca estalvi social i això crea desenvolupament. Va facilitar la II Revolució
Industrial. Quan l’estalvi social s’esgota, sinó hi ha un altre que el suplanti, l’economia no
avança. No poden haver ni monopolis, hi ha d’haver lliure competència per a que es
puguin copiar les unes a les altres. Una empresa voldrà innovar quan tingui competència
amb algú. Si no hi ha cap estímul a la innovació, no cal innovar. Per la innovació cal
recerca: els estats es gasten diners en recerca/innovació. Les ajudes a Espanya les dona el
ministeri d’economia perquè ens porti a un desenvolupament i l’estat ha de motivar a
que siguem ser empresaris i fer trampes intel·ligents. Per Schumpeter, s’ha de mimar el
emprenedor, la competència, que no hi hagi sol una empresa que ho controli tot. Si hi
ha monopoli, rarament es creen estalvis socials.
12. KEYNES
Vol arreglar el capitalisme.
Q CAFE VALOR PREU

1 5.000€ 1 4999
2 3.000€ 1 2999
3 500€ 1 499
4 100€ 1 99
5 10€ 1 9
6 5 1 4
1 0 1 -1
25/10/2022
Taula d’utilitats marginals, Teoria utilitarista/monetarisme: La manera en la que

ordenem els valors. Quan consumim fem una manera de prioritats inconscientment que
ens fa ordenar. Fem una balança entre el preu de mercat, el valor que té, etc. Anem
prioritzant lo bàsic.
16

WUOLAH
El que planteja Keynes es que el que augmenta la renda de una persona consumeix
productes amb una utilitat molt baixa perquè es gasten els diners en coses inútils i ja
tenen les seves necessitats completes. Ex./ em compro un anell de diamants perquè amb
un de plata no tinc suficient o si ja tinc un. Teoria utilitats marginals.
Quan tens molta renda no gastes i quan tens poca renda gastes. La gent pobra es
gastaran els diners en educació, sanitat, menjar, etc. Els rics en canvi, son més supèrflues
i poden permetre’s altres coses.
Esta preocupat per les crisis de sobreprotecció, en el capitalisme la gent rica se li donen
més diners i al que té menys diners li treuen diners. No hi ha res més car que ser pobre.
Es produeix un procés d’acumulació de renda. Aquesta renda a mesura que s’acumula
cada cop té uns rendiments més decreixents, es a dir, els diners dels rics cada cop s’anirà
més a coses amb productivitat més baixa (xorrades). Hi haurà un procés d’estancament
econòmic. Si els rics ja ho tenim tot i els pobres no tenen res no hi ha desenvolupament.
Els rics ja hauran comprat la xorrada més gran (ho tenen tot) del món i els pobres sempre
gastaran per lo bàsic i poc.
I així trenca la teoria de Schumpeter, que passa quan l’economia d’una població
s’estanca? Llavors s’ha de donar algun fet dolent tipus crisi per a que hi passi algo. Hi
haurà un procés d’acumulació, després estancament, equilibri macroeconòmic (no
etern), la tendència llavors es porta a un període de decreixement. Però segons Keynes
no ha de passar això, i diu que es pot fer una política econòmica anticíclica. Els polítics
poden canviar la fase dels cicles econòmics. Com?
Recorrent al dèficit públic (gastant més del que ingressa). Donant ajudes al sector
perjudicat, suspensions a les empreses per tindre uns preus equilibrats, etc. Per fer front
a situacions que no preveu. Fa l’emissió de deute públic, compensa el dèficit, en
determinats moments ha de gastar més del que ingressa. L’estat compensarà qualsevol
possible contracció o recessió, i quan l’economia s’adreci, cobrarà més impostos perquè
la gent cobrarà més i gastarà menys. Política acíclica: quan hi ha crisi, l’estat gasta molt
fins i tot tenint dèficit, quan les coses van bé, ingressa molt i no gasta tant, per tant,
recupera el deute. Els estats no estalvien mai, els diners que tenen son per gastar-los.
Tots els països a partir de la IIGM apliquen teories keynesianes (1945-1973).
Al 1973, es va anar a prendre per sac perquè va haver-hi una crisi que Keynes no tenia
previst. Van augmentar els preus, i no perquè la gent compres, sinó que un grup de
països productors de petroli, van pujar el preu del petroli moltíssim i com era una
necessitat de primera mà, van pujar els costos de fabricació i repercutia en el preu final del
producte. La gent va deixar de consumir algunes coses. Com per exemple avui en dia amb
la guerra de Ucraïna. Van reaccionar amb les teories keynesianes, empreses deixen de
fabricar o fabricaven menys, gent a l’atur, l’estat donava subsidis d’atur i com hi havia
inflació, la gent que treballava demanava que li ajustessin a la inflació (preus pugen un
10%, jo voldré cobrar un 10% més) i van començar a augmentar salaris a partir de l’IPC
que comportava més inflació encara.
PUJA PETROLI – PUGEN PREUS - PUGEN SALARIS – PUGEN PREUS
17
Com tot puja, els preus no paren de pujar, es a dir, hi ha estancament econòmic amb
inflació. S’anomena estagflació, perquè hi ha el estancament econòmic més pujada de
preus quan això en principi no es podia donar. Hi va haver una inflació del 300%, estalvies
durant tota la vida i arriba un moment que no valen per a res. Ex./ Estalvies 10.000€ i en
aquell moment es basen en 3.000€ (valor), la gent es queda sense estalvis. S’anomena
HIPERINFLACIÓ. Ex./ Alemanya després de la IGM, van començar a produir un munt de
bitllets per donar-los als aliats, especialment EEUU. Això ho van rebre els bancs i van anar
a Alemanya a gastar-se els diners, van comprar la oppel... i van començar a comprar un
munt de coses. Tot va pujar de preu molt radical. Un cafè que un dia valia 1€, al cap d’un
temps valia més d’un milió. L’estat no donava a més, els bitllets van passar de ser una
moneda fiduciària (que val lo que val) a una moneda real. Havien d’anar a comprar amb
un munt de diners, però al desembre abandonen els diners ja que no valien per a res i es
van desfer d’ells.
Van entrar en un bucle, els preus continuaven pujant. Van aparèixer els monetaristes.
13. NILTON FRIEDMAN
Friedman diu que no sols tenim el dèficit públic per arreglar tot, sinó tenim un tipus
d’interès. Quan pugen els preus hi ha una manera de que baixin i es baixant el tipus
d’interès d’un banc quan sol·licites un crèdit. I això ens permet estalviar ja que el banc
em dona un tipus d’interès, tinc tendència a estalviar més, llavors la inflació em compensa
estalviar i no perdré diners. Augmentant l’interès, augmenta l’estalvi.
Tota la renda o ens la gastem o no ens la gastem (tot el que guanyem). La renda és igual
a consum + estalvi. Si s’augmenta l’interès, augmenta l’estalvi i no augmenta el consum.
Sempre i quan el banc et compensi amb la inflació. Si la inflació es del 10%, a tu et donarà
un 15%. Cap a on va aquesta inversió? Amb els diners que nosaltres posem al banc, fan
crèdits i transformen l’estalvi en inversió, i com més augmenti la taxa d’estalvi, més
augmentarà la taxa d’inversió. L’estalvi va a inversió.
RENDA = CONSUM + ESTALVI Y=C+S
RENDA = ESTALVI + INVERSIÓ Y=C+I
El que han de fer l’estat és no endeutar-se, no donar diners, sinó augmentar el interès de
la moneda (monetaristes), augmenti l’estalvi i es creen més llocs de treball. Però lo dels
salaris ha de ser moderat, per tant, si hi ha inflació, no s’ha d’augmentar i quan les coses
vagin millor ja s’augmentaran. Teoria del monetarisme. Quan les coses van millor, han de
baixar els tipus d’interès així els preus pugen. Els bancs centrals son la referencia dels
bancs normals. Si puja l’interès, la gent gasta menys. Política molt més senzilla que la de
Keynes. L’estat no s’arruïna. S’ha d’actuar sobre la política monetària. Deia que l’estat es
el problema no la solució, contradient a Keynes. No ha de donar ajudes ni subsidis.
POLITIQUES NEONIDERALS. L’estat ha de ser molt petit, no cobrar molts impostos i
deixar que tot es reguli a partir del consum i l’estalvi que es molt més fàcil per l’estat. Es
que l’estat l’única funció que ha de tindre es marcar el tipus d’interès.
18

Les teories monetaristes van acabar funcionant molt bé, la crisi es va acabar és aviat als
països que van utilitzar-la.
19

SEGONA PART
14/11/2022
1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Sobretot no és una revolució. No és una revolució perquè es una revolució econòmica,
ja que va passar al mateix temps que la revolució francesa i els anglesos es van voler
copiar. NO ÉS UNA REVOLUCIÓ, ÉS UNA EVOLUCIÓ.
Aquesta evolució comença al s. XVI quan descobreixen Amèrica. Com erem els més
pobres després d’Àfrica, i volíem anar a Àsia on allí si que eren rics. Per tant, ens
equivoquem, i arribem a Amèrica on allí eren els més pobres. Com no podien comprar
res, van decidir prendre-les el or i la plata.
Problema: PARADOXA DE SANT GABRIEL. Ex./ angelet que mentre dormim multiplica
per dos els diners que tenim, però les coses continuarien sent les mateixes i gastaríem
més. Per tant, hi haurà inflació perquè els preus augmentaran.
La inflació quan augmenta no es comporta igual per a tots, sinó a coses que es
consumeixen més i majoritàriament a les que consumim els pobres. Si ens augmenten el
sou no tot augmentarà el preu.
Això comporta a una gran inflació (el portar el or) perquè es carrega l’economia
castellana. Els preus pugen, els salaris també ho fan. Castellà es basava en la producció
de productes de llana. Per tant, els costos de les empreses també augmentaven els
costos. Era més barat comprar teles angleses que teles de Salamanca, perquè a
Anglaterra no havia arribat tot aquest or americà. Així es va enfonsar l’economia en 40
anys. Catalunya al s.XVI eren els vagos i beguts i nosaltres ja erem pobres, per tant, no
ens va afectar.
Al llarg del temps, tot això es va enfonsar l’economia d’Europa, per la circulació d’aquest.
Per tant, entrem en crisi, i quan hi ha crisi, la gent vol comprar barat. Ex./ profe cafè amb
llet condensada, crisi, va a comprar una llet condensada més barata.
Per tant, quan hi ha crisi, no ens hi estem de coses, sinó que comprem més barat. I es el
que va passar en aquella època. Problema, l’economia estava basada per gremis.
GREMIS: associacions de productors que intenten controlar la producció de sabaters,

fusters...
L’economia medieval es basa en cicles, les gràfiques tenien alts i baixos molts seguits. La
funció dels gremis era: en el període de creixement limitem els sabaters (per exemple) i
en períodes decreixents, tindrien feina tots i així es podria estabilitzar la producció.
Controlen el mercat de dos maneres: controlant el preu de venta i controlant la
producció. Ex./ sabaters de Lleida prohibit fer sabates florentines (sense cordons) perquè
no es podien vendre tot l’any. A més a més havien de fer de la mateixa qualitat, perquè
tots oferien el mateix productes.
20

2. PROTOINDUSTRIALITZACIÓ
La protoindustrialització és el procés d’evolució des dels gremis fins les industries d’avui
en dia.
PUTTING OUT SYSTEM:
Botiguer del s.VXII veu bolígrafs bons i cars, però els clients volen més barats. Alemanys
van anar cap als pagesos quan no treballaven i lis deien que lis donarien totes les eines
per produir, i com no estarà fet per algú que no coneix el tema, seran més barats. Gent
que produeix a casa. Amb això, els comercials europeus, es forren perquè la gent com
estava en crisi, no li importava tindre sabates més bones, sinó unes sabates més barates.
PUTTING IN SYSTEM:
L’economia millora i la gent vol comprar més però vol comprar millor i vol aplicar control
de qualitat al producte. Agafa un magatzem i posa maquines, i aquests pagesos treballin
en canvi de a casa allí i així jo puc incrementar la qualitat dels productes i els podran
repetir. La gent que treballa a les naus, cobren per peça feta. Quan tu controles al
treballadors, augmenta la qualitat sense que augmenti molt el preu.
Continua el creixement econòmic i de població, per tant, hi ha molta gent que vol coses
bones. Per tant, màquines mes complexes, etc. per tant, el comerciant ha de posar
màquines més cares.
Problema: la gent ve quan vol i quan pot, i les màquines no treballen tot el rato, per tant,
deixarà de fer que la gent vingui quan pot i en certes temporades a fer-los treballadors
que vinguin a treballar x hores. Per tant, guanyaran per dia no per producte. Per tant
entrem al:
FACTORY SYSTEM:
Transformar putting in a un sistema on els treballadors tenen un salari. El treballador es

una màquina més.
Es una evolució perquè evolucionem, no una revolució.
TAYLORISME:
La gent busquen el major rendiment per tal d’amortitzar les màquines.
PER TANT, LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ES DE COM PASSEM ALS GREMIS AL

FACTORY SYSTEM.
21
3. ECONOMIA POLÍTICA.
Com es fa Europa pobra a rica?
Es fa a partir de l’economia política. Com s’organitza l’estat per aconseguir creixement

econòmic. L’estat es un instrument pel creixement de l’economia. La teoria serà
L’ECONOMIA POLÍTICA i la pràctica serà L’ECONOMIA POLÍTICA ECONÒMICA.
15/11/2022
La primera Economia política que es va fer va ser el MERCANTILISME:
Tota economia, és una economia moral. Una economia moral es aquella que subordina
els resultats als mitjans. Balança moral. Els resulats no importen, sinó la manera
d’aconseguir-lo (economia moral dolenta que els pobres siguin pobres i els rics rics).
1- És nacionalista. Vol que l’enriquiment del propi estat i del país, es desitjable a no
pas el creixement econòmic universal. L’economia es com un pastís, si jo tinc més
trossos es igual, els altres seran més pobres que jo.
Adam Smith: la riquesa de les nacions (llibre). S’ha d’aconseguir un sistema on
tots ens podem fer rics. La riquesa es algo dinàmic. S’ha de aconseguir un sistema
on les nacions es puguin fer riques. El mercantilisme sols vol fer ric al seu país.
2- La moral d’un estat no es la suma de la moralitat dels seus individus. Els
estats no tenen una moral igual que les persones, té una individual. Per exemple,
poden matar.
3- El mercat determina el preu de les coses. Es pensaven que els preus els fixaven
els productors. Els preus els fixen les corbes de l’oferta i la demanda. Es pensaven
la teoria del justi preu o el preu just. El preu d’una cosa és igual als costos de
producció més el benefici pel productor . Totes les coses han d’estar en un preu
just. La corba els hi marca un valor inferior que els hi costa produir. Ex./ la gent
pensa que s’ha de limitar els preus dels pisos, això no passarà perquè avui en dia
no ens basem en el preu juts sinó en la oferta i la demanda. També creuen que
els estats poden manipular els preus al seu favor. Per exemple establint un preu
als productes bàsics com és el pa, creant monopolis, etc.
4- El mercantilisme és monetarista. Vol dir que és favorable a lluitar contra la
inflació controlant la quantitat de moneda en circulació. Epsm’re8snés una
equació entre la quantitat de monedes i la quantitat de coses.
P = m (quantitat de moneda) / t (quantitat de coses)
Per tant, si tu vols reduir els preus, has de reduir la quantitat de circulació de la
moneda. Fórmula és falsa. La bona és la de Fisher:
MV = PT P = MV / T (v= velocitat circulació)
No tot és la quantitat de la moneda, sinó la predisposició de gastar-la.
La inflació fa que estiguem més o menys disposats a gastar els diners. I la velocitat
de circulació és molt important ja que marca el tipus d’interès i els moviments
dels preus. La moneda per existir, sol marca els preus quant tu la vols gastar, sinó
no els marca. La massa monetària circular és la que defineix el preu. Per lluitar
22

contra la inflació s’ha de reduir la circulació. I com es pot reduir? Els estats han de
gastar poc perquè hi hagi poca moneda.
5- Són partidaris d’una economia restrictiva. És aquella que intenta fomentar la
competitivitat de les empreses reduint els costos, especialment els salarials. La
gent, empresaris, han de produir barat per a que la gent pugui comprar més i els
sous s’han de limitar en un primer moment. Son retallades, baixades de sous,
limitar el tipus d’interès.
6- Els mercantilistes son antiagriaristes. No estan en contra de la agricultura.
Creuen que la agricultura genera menys valor afegit que la industria. ( y = f (n, k,
L) e). Ex./
1000 = f (150, 200, 150) E PV=500 AGRICULTURA
1000 = f (30, 100, 100) E PV= 770 INFORMÀTICA
Acumula molta més plusvàlua la informàtica. Els productes de l’agricultura
generen molt menys valor afegit que els altres. Per aquest motiu hi ha menys
impostos en la agricultura. L’estat ha d’incentivar els sectors que menys plusvàlua
acumulen.
7- Els mercantilistes son proteccionistes. Vol dir que estan a favor de les
polítiques aranzelàries. Aranzel de doble columna és imposar aranzels però s’han
de posar a l’entrada de productes industrials per protegir la industria del propi
país. I per fotre als altres països s’han de posar aranzels a la sortida de matèries
primeres, perquè així es protegeix la industria de dos maneres: no hi ha
competència i a la industria dels altres països els hi costen més. L’aranzel el paga
l’estranger però el disfruta el nacional. E. Lluch.
ENTRADA SORTIDA
P2 SÍ NO
P3 NO SI
Impediments de productes industrials en altres països i sortida de matèries
primeres = aranzel de coble columna.
8- Els mercantilistes son poblacionistes. Estan a favor d’incrementar la població.
Hi ha dos raons: si hi ha més població, hi ha més treballadors, els sous baixaran
(lliga amb el que son restrictius); la segona es que els aranzels mercantilistes, si
tu l’apliques i jo l’aplico, ens quedem igual, ningú guanyen, per tant, s’exigeix que
si tu fas mercantilisme polític, tu no el fessis. Ex./ guerra espanya i UK per les
ovelles. Si tens exercits mes grans pots imposar que els altres no posin i quines
quantitats d’aranzels i tu si. És a dir, que els altres no fessin el que faig jo, i l’única
manera era la guerra (forma part de la política econòmica).
9- El mercantilisme està en contra dels salaris alts i en general d’afavorir el

consum. Això afavoria a la inflació. Els mercantilistes no volen que es repeteixi el
que va passar a Espanya al s.XVI, no volen que la gent gasti, perquè això crea
inflació. Estan en contra dels articles de luxe. Ex./ Holanda primer productor de
porcellana, van prohibir vendre-la al país, havia d’anar cap a fora perquè si no hi
havia inflació. Consideraven que no valia per a res.
23

10- Els mercantilistes creuen que s’ha d’augmentar els intercanvis desiguals. Els
intercanvis desiguals son intercanvis entre països o regions i que tenen valors
afegits desiguals. Vendre camises elaborades i comprar cotó. Hi ha d’haver divisió
mundial del treball. Hi ha països que han de fer les matèries primeres i d’altres a
la producció, per tant, sempre hi haurà països molt més pobres que d’altres.
Explicació de perquè Europa puja de nivell econòmic respecte altres països.
Nosaltres produïm els productes industrials i a ells lis comprem les matèries
primeres, ells gasten el doble que nosaltres. Vendre a molt algo que costa poc.
Mercantilisme= explicació eu i eeuu mes rics.
21/11/2022
4. ESCOLA CLÀSSICA.
s. XVIII – s.XIX
· Karl Marx: 2 + important.
· Adam Smith. El més important:
- L’economia clàssica no creu en l’economia moral. No creu en la distinció de

una economia clàssica amb una economia moral. Decisions basades en interès.
Adam parlava d’un sà egoisme.
- L’escola clàssica és extremadament antiliberalista. Esta en contra de les
fronteres, creu que es pot aconseguir el creixement econòmic universal. Tenen
una visió dinàmica de la riquesa. Per tant, creu que tots els països poden créixer
a la vegada. Diu que els països no haurien d’existir sinó que ha de ser tot una
comunitat i no estar dividit en països.
- Son antiproteccionistes o lliurecanvistes. Ex./ país A fa agulles a 50€ i la tela a
30€, per tant, a la costurera 80€. País B fan agulles a 30€ i la tela 50€, per tant, a
la costurera li costa 80€ fer el vestit. Son països mercantilistes i posen aranzels.
Per tant, les teles de A no poden anar a B ni viceversa. I diu que passaria si no hi
hagués països. Competirien agulles entre agulles i teles entre teles. A una
costurera lis costaria 60€ fer un vestit ja que produiran el doble. Hi ha d’haver
lliure competència, no aranzels. Això produirà que podran fer vestits mes barats i
podran invertir els altres diners en altres coses. Els països s’han d’especialitzar.
- No son antiagraristes. Creuen que la base d’una bona economia es la
abundància de matèries primeres i per això creu que ha d’haver-hi una bona
agricultura i ramaderia. Fisiocràcia: corrent que defensa que al final tot procés
industrial, és un procés físic en el qual es transforma un producte de matèria
primera. Si no hi ha una gran matèria primera no serà un bon producte final.
- Els lliurecanvistes, estan en contra de qualsevol forma de manipular preus.
Juga molt també David Ricardo. Quan es reuneixen els comerciants, al final els
que acabem pagant el té, son els compradors dels comerciants perquè
manipulaven els preus. No hi poden haver monopolis, ni que siguin de l’estat. El
preu s’ha de fixar segons la llei D’OFERTA I DEMANDA. La mà invisible del mercat
24

és la que si deixem que l’oferta i demanda marquin els preus, el propi mercat,
regularà l’economia. Res de marcar preus ni manipular-los. Si hi ha molta oferta i
poca demanda, els ofertants que sobrem desapareixeran. Si hi ha molt poca
oferta i molta demanda, serà al contrari. Diu que els estats no han de fer res en
l’economia. Però que si ha de fer coses que ha de fer l’estat tipo la sanitat, la
justícia, etc.
· David Ricardo.
· John Stuart Mill. (es creu que ell no era el autor del que feia, sinó la seva filla i la seva
dona, ell sol ho firmava per a que ho acceptessin). Teories utilitats marginals.
5. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL II.

La revolució Industrial busca l’augment de l’eficiència productiva. (definició
capitalisme) busca produir el màxim possible el més barat possible. Com ho fa?
- DIFUSIONISME. La RI és un procés que funciona per difusió. Hi ha un nucli inicial

i es va expandint (taca d’oli).
La RI a EUROPA: punt inicial  Anglaterra, Holanda i Bèlgica (nucli inicial) 

s’expandeix a  Espanya, Itàlia, França, etc. First commerce (primers en arribar) 
expansió per Europa (tercera etapa) a Alemanya, Dinamarca, Polònia, etc. ultimes en
incorporar-se (Late joiness).
PERIFERIA
PUNT INICIAL
FIRST COMMERCE
LAST JOINESS
25
Ex. Cas de Japó. També va passar el mateix. Cadascú té la seva perifèria.
La perifèria en Europa, la perifèria és Àfrica. Existeixen fins i tot perifèries.
6. A. G. FRANK
El èxit del centro es depenen de la seva perifèria, els rics depenen dels pobres. Europa
necessita una bona perifèria per poder fer-se rica. Àfrica no depèn d’Europa, sinó que
ella depèn d’Àfrica. Tots els sistemes industrials capitalistes tenen una perifèria. La nostra
riquesa forma part de la pobresa de la perifèria.
7. TEORIA J. WALLERSTEIN.
Parla de la globalització. Formació de l’economia del tercer món. Hi ha una incorporació
de totes les economies del país, tant les pobres com les riques. No son economies
separades, sinó economies integrades. Hi ha diferents estadis d’industrialització (redona).
En quins sectors es fan? Es fa en cinc sectors.
- Demogràfic. Revolució demogràfica.

- Agrari. Revolució agrària.
- Tecnològic. Revolució tecnològica.
- Transports. Revolució transports.
- Financer. No parlem de revolució financera. La transformació dels sistemes
monetàries i la transformació dels sistemes bancaris.
LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA és composa per 5 punts:
- Transició demogràfica: (def.) procés en el qual es passa d’altes taxes de natalitat

i mortalitat a baixes taxes de natalitat i mortalitat mantenint tant al principi com
al final del procés creixements vegetatius similars.
· Models de gràfiques:
Model clàssic: suècia, caiguda mortalitat, augment natalitat i al mig un baby

boom.
Model angles: natalitat no només es manté sinó que augmenta. La mortalitat
disminueix.
Model mediterrani: ho fan molt tard, (Catalunya excepció), natalitat i mortalitat
van pràcticament paral·leles. Per tant, el baby boom és molt petit.
Model Africà i Àsia: es mantenen (baby boom) però baixant. Conserven distància
i es queden = per les tradicions que tenen. La transició no l’han fet.
Model Llatinoamericà: paral·leles natalitat i mortalitat, baixen en paral·lel però
amb molta distància.
26

22/11/2022
· Canvi en el cicle vital: canvi en el cicle anual.
- El canvi en la destacionalització de les defuncions. És estiual. La major part de qui
es mor es a l’estiu i son nens. Els nens es morien més en certes èpoques de l’any,
principalment, la gent moria més a l’estiu i menys a l’hivern. En la revolució
industrial ja no es moren els nens a l’estiu, sinó els avis al hivern. Ens morim més
a l’hivern amb alguna punta de sobre mortalitat a l’estiu. Per tant, hem canviat
l’estació de l’any en el qual ens morim. Avui en dia els nens i els avis es moren de
coses diferents i en temps diferents.
- La destacionalització dels naixements. Els naixements abans de la RI estan

concentrats en uns mesos de l’any i a partir del maig fins al juliol no hi havia gaire
naixements. Les dones planificaven les dates de naixements. Per dues raons: no
volien que naixessin en l’època que més infeccions hi havia. Com que es una
societat rural, si tu ets una dona pagesa intentes no fer feines dures de conreu a
l’època que més feina hi havia amb una panxa de 8 mesos o 9. Això funcionava
per tindre una bona supervivència de la família. Avui en dia, ja no es planifiquen
a quina època de l’any haurien de néixer.
· Canvi en el model matrimonial:
A partir de la RI, ens comencem a casar més tard, entre 3 i 4 anys. Mitjana d’edat abans
de 23 els homes i passen als 27, i les dones dels 21 als 24. Que implica? Causa augment
d’estalvi europeu. L’estalvi es transforma en inversió. Com que ens comencem a casar
més tard, hi ha més estalvi. Com més tard ens casem, més estalviem. Aquest es dona a
Europa.
· Canvis en el poblament:
- La caiguda de la població rural no agrària que es concentra en les ciutats. Tendim

a pensar que la gent marxa del camp a la ciutat. No és veritat. Perquè els
fenòmens d’èxit rural, a Europa no s’ha donat, i perquè els que han emigrat a la
ciutat son els no agricultors. El que ha canviat és que als pobles ja no queden
ningú que no siguin pagesos. Han desaparegut els que no son agricultors, que
son els que han marxat a la ciutat.
- El procés de litoralització. La gent va a viure a les zones costaneres, als litorals. Es
un fenomen mundial. A partir de la RI la major part de la gent es concentra a les
zones litorals i s’abandona a les zones d’interior. La major part de les mercaderies
es transporten per vaixell. Per tant, la gent va cap allí a buscar feina.
· El canvi en la població activa:
27

Abans de la RI, en tot el mon, la població activa té una estructura molt definida. El 70%
es dedica a l’agricultura, el 15% a la industria i l’altre 15% als serveis. Es necessitava que
els homes conreessin la terra, per tant, 7 homes podien alimentar a 10. Avui en dia, amb
un 5% de gent dedicada a l’agricultura es suficient. ÉS MENTIDA. El concepte de població
activa en aquella època, era masculina. Ex./ la mare del profe. Que va treballar molt, però
no se’l moneteritzava el treball. Contem com població activa, és la que cobra, i no es
veritat. Les dones, continuen fent el que feien des del neolític però ara cobrant. Cuiden
els fills, cuidar dels malalts, cuidar dels vells, etc. la feina que feien dins de casa, ara la fan
fora. Des de sempre, dediquem la major part del treball en els serveis. El que ha canviat
és el que feien els homes. Les dones majoritàriament son poblacions passiva en el món.
LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA es composa de 5 punts:
· El pas d’una agricultura d’autoconsum i policonreu a una agricultura comercial i

especialitzada. Abans de la RI, els pagesos produeixen tot el que necessita la família.
S’ha de fer policonreu per fer tot el que necessita la família. Per tant, també es
autoconsum. Si el teu nivell d’excedent es molt poc, si conrees una sola cosa, pot fallar, i
deixar a tota la família sense menjar, per tant, s’ha de produir diversificant el màxim el
que produeixes. A partir de la RI, les societats industrials es monetitzen. Abans de la RI,
els pagesos pagaven impostos amb especies, avui en dia, amb diners. NO POLICONREU
AL MONOCONREU, SI AL POLICONREU A UNA AGRICULTURA ESPECIALITZADA.
· Es passa d’una agricultura extensiva a una agricultura intensiva. L’economia

extensiva és que s’augmenta el producte on també augmenta el nombre de factors de
producció. En canvi, el creixement intensiu, l’únic que augmentem és el factor capital.
Amb la mateixa terra produeixo més. Substituir el conreu de blat, per una de fruiters es
fer aquest canvi. Amb el mateix tros de terra es guanyen molt més diners. Implica més
capital, però obtens més beneficis.
· L’ús intensiu de fertilitzants artificials. Abans de la RI, els agricultors no feien servir
productes que compressin, i menys abonos, sinó que utilitzaven els dels animals i els
seus propis. Produeix un desequilibri inestable entre terres de conreu i de pastures. Si
dedico mes terres per conrear que per pasturar no tindre tants fertilitzants. Com es
soluciona? Amb el guaret. Deixar descansar els camps un any de cada 3. En un moment
el 50% de la terra esta sense conrear. Amb la RI, es va fer la REVOLUCIÓ DEL GUANO.
Guano és merda d’ocell mineralitzada. Allò es un excel·lent fertilitzant. Els van portar a
Europa. Va ajudar a superar la crisi. Cada 30 anys ens moríem de gana i gracies al Guano
es va solucionar.
· El canvi tecnològic en l’agricultura. Passem d’una agricultura no tecnificada a una

molt tecnificada. Els pagesos europeus es poden comprar eines de ferro. Sistema agrari
de 1 3 a 1  40, hem de guardar el 33% de blat per poder collir-lo l’any que ve, en
canvi, ara, només s’ha de reservar el 2’5%. Per tant, s’està posant al mercat molt més
percentatge que abans, casi un 50% més que abans. Sols amb els canvis tecnològics, si
se li sumen els altres canvis, millora la productivitat i la producció.
28

· Els canvis en l’ús de la renda agrària. Abans de la RI, pràcticament tot surt de
l’agricultura. Per exemple, els impostos, un 80% sortien de l’agricultura. No podien
aprofitar al 100% les seves terres per varies raons. La primera: major part de la fiscalitat
depenia de la renda agrària, lis cobraven impostos. La segona: totes les limitacions a la
distribució de la renda agrària, ex./ abans RI, pagesos europeus tenien prohibit aprofitar
les espigues que cauen quan estàs segant. Perquè no hi havia seguretat social, i les
persones pobres podien alimentar-se amb allò. ENCLASURES: terres comunes
privatitzades.
28/11/2022
EFECTES REVOLUCIÓ AGRÀRIA:
- Fa possible l’augment de matèries primeres. La RI, proporciona matèries

primeres per la industria.
- La revolució agrària, proporciona més aliments. Per tant, augmenta la
població i el treball.
- Permet que hi hagi un mercat pels productes industrials. Si els pagesos no
s’haguessin enriquit, ningú podria haver comprat els productes. Proporciona un
mercat de sortida a aquests productes.
- La Revolució agrària, també va subministrar a la RI el capital per muntar
fàbriques i industries. Acumulació primitiva del capital industrial. Els diners per
muntar fabriques surt de l’agricultura. Es fa per tres vies: directa, indirecta i fiscal.
Com més aviat utilitzen la directa, com més tard, la fiscal. Perquè cada cop
s’industrialitzen més, i es necessita més capital.
· DIRECTA: pagès agafa beneficis de l’agricultura i munta una industria.
EX./ cat, ang, eeuu...
· INDIRECTA: hi ha intermediari entre beneficis dels pagesos i la revolució
industrial. El intermediari són els bancs. Ex./ França.
· FISCAL: enlloc de fer-ho persona individual o intermediari, ho fa l’estat.
Ell recapta diners dels pagesos (món agrari) i dona subvencions. Ex./
Alemanya, Japó...
LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA: consisteix en 3 punts.
· La substitució de treball per capital. És a dir, en canvi de treball de persones i/o

animals, posem màquines. Ex./ canviem mules per locomotora.
· Pas de una economia orgànica a una economia inorgànica. (economia o societats

=) Eco. Orgànica es aquella que obté tota la seva energia directa o indirectament del sol
(vent, aigua, fusta, etc.) totes depenen de l’energia solar. Eco. Inorgànica és aquella que
no totalment ni majoritàriament, però de manera important, obtenen la seva energia no
29
del sol, sinó de minerals (carbó, urani i petroli). Perquè es pot planificar la producció a
ll/t. Dels pocs llocs a ESP d’industrialització sense carbó és CAT, perquè tenim rius estrets
que quan ploia una mica, podien funcionar gràcies a aquestes, al cantó del Ter i el
Llobregat. Tampoc hi havia carbó a cat. Té problemes: contaminant planeta, ens estem
matant, etc.
· Pas d’un ús intensiu a un ús extensiu en les matèries primeres. Abans de la RI, les
matèries primeres s’aprofiten al màxim i es reutilitzen les vegades que es puguin. Ara, les
llancem sense aprofitar-les i molt menys les reutilitzen.
EFECTES REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA:
- Augmenten efectes BACKWARD front FORWARD. En economia lo normal és

el forward, efectes originats per un augment de la demanda. La Revolució Agrària,
fa que els països europeus, els agricultors es fan més rics i volen més productes
de béns de consum. Millora de vida dels productors volen més coses i millors.
Això provoca l’augment de la demanda tèxtil i l’augment de productes de ferro.
Que la tèxtil comportarà a la química. A partir de purins es feien lleixius, i sobraven
nitrats, que es podien utilitzar per fer-los servir de abono. (efecte backward)
perquè es crea més abono pels camps. Creixement de l’agricultura crea un efecte
que la beneficia, retroalimentació.
Agricultura
Augment béns de consum
Augment tèxtil Augment ferro
Augment química
béns de producció
Construcció
Sustained growth: diu que hem de parar el creixement sostenible de innovació

comporta a una altra innovació. Procés del que ja ha passat. / Creixement sostenible
(propostes).
29/11/2022
LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS: consisteix en 2 sectors: marítim i terrestre. El

objecte principal de la revolució dels transports és la construcció de mercats integrats.
I per tant l’acumulació de l’estalvi social. Mercats integrats:
30

Integració de mercats: mercat productor i mercat consumidor. Els preus son més bruscos
en mercats productors i més suaus en mercats consumidors.
Com aconseguim la integració de mercats? A partir dels sectors marítims i terrestres.
 MARÍTIM. A la integració de mercat a nivell europeu es va fer a través de canals

de navegació. Els canals tenen problemes: que no es poden construir en zones
muntanyoses i que es necessita molt espai per fer-lo. Va significar el primer pas
de comunicació de mercats. Eren poc pràctiques perquè les arrossegaven mules.
 TERRESTRE. El ferrocarril és molt més pràctic i menys costosa que els canals. Pot
arribar al centre de les ciutats, i funcionava a partir d’un motor i la màquina de
vapor. El ferrocarril passa a ser la eina principal de la integració de mercats.
Destaquem les formes de construcció del ferrocarril. Hi ha tres models:
o Model anglès o de lliure adjudicació. Per construir un ferrocarril, del
punt A al punt B, necessitem que el ferrocarril sigui una obra de interès
públic per expropiar les terres que hi ha al mig. Es basa en que l’estat
autoritza a les companyies privades a construir vies de ferrocarril. L’estat
no manté el ferrocarril, ni les línies que té, etc. Ex./ GB i EEUU. Problema:
com companyies fan lo que lis dona la gana, no hi ha interconnexió entre
els trams, és a dir, hi ha trams que no es fan perquè bàsicament a les
companyies no lis interessa, per tant, hi ha ciutats que queden sense
connexió. Es deixa d’utilitzar.
o Mètode francès o de concessió. Es basa en que l’estat abans de construir
els ferrocarrils, dissenya un pla de construccions d’infraestructures
ferroviàries. Ho planifiquen. L’estat adjudica a la mateixa companyia trams
bons i trams dolents, és a dir, si tu vols fer un tram de Lleida-Barcelona,
també has de fer un de Lleida-Saragossa que aquest costa més de fer. Si
vols fer un tram d’alta demanda, has de fer un amb menys demanda. Ex./
Espanya. Problema: paradoxa de Hirschman, en les infraestructures
publiques, els costos de manteniment, consisteixen que els costos de
manteniment tendeixen a reconvertir-se en costos d’amortitzament. Ex./
carretera Lleida-bcn no té costos d’amortització perquè ja hem pagat la
carretera (molt transit) però hem de pagar costos de manteniment. En
canvi la carretera Lleida-Huesca, si que té costos de amortitzament però
no de manteniment. Les infraestructures estan per perdre diners. Entre
1870-1980 totes les vies grans de ferrocarrils quebren, perquè o bé no
podien amortitzar o trams que tenien molts costos de manteniment, per
tant, tanquen.
o Model alemany o concessió i nacionalització. Es basa en separar les
diferents funcions que hi ha en una infraestructura. En un ferrocarril hi ha
tres funcions diferents: construcció, manteniment i donar servei a la
infraestructura. Separa les funcions. Es l’estat qui concedeix a una empresa
privada la construcció del ferrocarril, però després, l’estat es queda amb
la via, és a dir, la nacionalitza. Ja no hi ha costos d’amortització perquè
l’estat es fa càrrec de la construcció. Demana que una empresa els hi faci
31

un manteniment de les vies. I si algú vol fer una via de entre per exemple
Madrid-Barcelona, l’ha de pagar ell a l’estat. A partir del s.XX és fa servir a
tot el món, excepte a EEUU.
La construcció del ferrocarril ha donat resultats diferents a Europa i fora d’Europa. Per
exemple, a Europa el ferrocarril funciona molt bé, en canvi, fora no gaire. La raó es que a
Europa a la xarxa urbana, el lloc on estan ubicades les ciutats, és molt optima, és a dir,
les ciutats estan on han d’estar. Fora d’Europa, les ciutats creixen al cantó del ferrocarril.
Els transports marítims tenen la mateixa funció que el terrestre però en canvi de ser
nacionals/regionals, son intercontinentals, es a dir, integren tots els mercats del món. El
80% de les mercaderies del món viatgen a través del mar.
Com ha estat la revolució industrial amb el transport marítim. Abans es feia per la
navegació triangular o navegació tancada. A partir de la revolució industrial es fa la
navegació oberta. Per tant, la revolució al mar es basa en com es passa de la navegació
triangular a la navegació oberta.
- Navegació triangular és quan un vaixell comença i acaba la seva navegació al

mateix port. Per exemple, Barcelona-Guinea-Cuba-Barcelona. Vaixell Clipper.
Els vaixells eren petits i no podien portar ni moltes mercaderies ni molts mariners. La
única manera de impulsar el vaixell era amb unes pales a l’aigua i aixecar-les, per tant,
eren super ineficients. (Clipper) Milloren els vaixells i els feien de ferro, i és un sistema
molt més barat i més efectiu. Cada vegada que esta a l’aigua sense guanyar res, son
diners que perden. Per tant, el steamer o paquibot, en aquest tipus de vaixell, agafarà la
primera mercaderia que vegi per tornar amb algo ni que sigui a Bcn.
No te perquè tornar mai al port on ha sortit. Per tant, canviaven de vaixell en cada port.
Problema: que en cada vaixell tenim un propietari, una empresa que contracta
treballadors, empresa que s’encarrega de les mercaderies al port de sortida, una empresa
que ha comprat la mercaderia... molt complicat perquè que passa si s’enfonsa el vaixell
en mig del trajecte. Qui paga tot lo que s’ha perdut en el vaixell? Ho paguen tots, perquè
això es el inici del comerç marítim internacional. Hi ha contractes que es fan especialitzats
per especificar qui pagui x quan passa algo. Ex./ vaixell de Galicia, judici perquè encara
no saben qui ha de pagar la indemnització de les persones mortes: el capità, el del petroli,
el de Amsterdam... Al canviar el sistema de transport va canviar la vida.
- Navegació oberta és quan un vaixell amb steamer.
Conseqüència: aparició del dret mercantil internacional.
12/12/2022
TRANSFORMACIÓ FINANCERA: consisteix en les transformacions del sistema

monetari i les transformacions del sistema bancari.
TRANSFORMACIONS SISTEMA MONETARI
Què és una moneda? Hi ha dues teories:
32

Marxista: moneda es la representació del treball. Ex./ si em dius que aquest cotxe costa
30.000€, realment a mi em costen 6 mesos de feina. Manera de comptabilitzar-ho (en
temps). Problema: que passa amb la gent que viu de renda i no treballa? Teoria actual:
Diem que la moneda és representació de valor. Ex./ si em dius que aquest cotxe em costa
30.000€, m’estàs dient que em costa 3 mesos de vacances a Honolulú. Per tant, li dones
un altre valor que no és en temps.
Per tant, la moneda, representa el valor que nosaltres li donem a les coses, si a tu t’agrada
algo ho compres, sinó no ho faràs.
Característiques de la moneda:
- Ha de ser rara. No poden ser per exemple pedres del riu. Si tothom pot fer
moneda ràpidament, la moneda perdrà el valor que té.
- Ha de ser difícilment falsificable.
- Ha de ser transportable.
- Ha de ser divisible, és a dir, ha de tindre canvi dividint-la en parts més petites.
Tipo de monedes: hi ha dos gran tipus.
- Les de compte. És una moneda que no existeix realment, però que ens ajuda a
fer-nos una idea del valor de les coses. Un exemple de moneda és la pesseta. T’ha
dit quin és el valor amb una moneda que no existeix. Un altre exemple és la lliura
catalana.
- Les reals. Totes les que si que existeixen. Es divideixen en tres tipus:
 La moneda efectiva o efectiu: té un valor intrínsec. La moneda val el
material amb el que esta fet la moneda (or, plata o coure). Per tant, la
moneda d’or val el que val en aquell moment l’or. Per cada gram d’or, et
donen 20 de plata. Les de coure son cèntims perquè val 100 de una de
plata.
 La moneda fiduciària. Ve de la paraula fides del llatí que significa fe. És
una moneda religiosa. Val la fe que tinguem nosaltres en la moneda. Ex./
bitllet de 50.
 Moneda virtual. No són bitcoins. Són aquells que només existeixen en els
comptes corrents del banc, que estan relacionats amb la moneda
fiduciària. Em crec el que diu el banc.
Les monedes s’organitzen en sistemes monetaris. Nosaltres tenim el nostre patró

monetari que és l’€. Tenim:
- Patrons monetaris metàl·lics:

 Bimetàl·lics. Les monedes estan fetes amb més d’un metall. És lo normal
en els països amb l’or i la plata. Perquè l’or és dur, no es degrada, es pot
fondre i reutilitzar-lo. Problema: és massa raro. Hi havia molts europeus
mai havien vist una moneda d’or. Era molt difícil de veure. Necessitaven
una moneda més barata i que hi hagués molt més material, per tant,
33
utilitzaven la plata. Dins del patró eren dos les monedes: or i plata. Han
de complir tres normes:
- Capacitat liberatoria il·limitada. Es pot pagar qualsevol cosa amb
aquells diners. Amb calderilla no, perquè sol es podia o or o plata.
- Llibertat d’encunyament. No és que tothom pugui fer monedes, és
que tothom pot portar metalls del patró a un lloc que es diu ceca.
Tu portes algo i t’ho canvien per monedes.
- Lliure convertibilitat dels metalls dins del patró. Les monedes es
poden intercanviar. Es com per exemple, pagar amb un bitllet de
5€ o amb 5 monedes de 1€.
 Monometàl·lics. Normalment ha sigut d’or al llarg de la historia. Hi ha
països que van haver de canviar la moneda a un sol metall. Com per
exemple, a EEUU com que hi havia moltes mines d’or i era molt normal,
es podia canviar un dolar per plata. Es pot dir gold Standard.
LLEI DE GRESMAN: en tot sistema econòmic, la moneda dolenta expulsa
la moneda bona. Ex./ Paris, per cada una moneda d’or, et donen 20 de
plata (sistema bimetàl·lic). A Londres, per una moneda d’or, et donen 21
monedes de plata (perquè a Ang, hi havia molta més plata). Però amb la
Rev. Dels transports, era molt més fàcil anar a Londres.
Que passa quan hi ha sols un sol patró monometàl·lic? Hi ha moneda
fiduciària i efectiva, però eren intercanviables. Per exemple, jo podia anar
a un banc i demanar que amb un bitllet em donessin or.
La quantitat de moneda en circulació esta relacionat amb el que sobra al
banc monetari, amb una ratio fixa. Per poder fer més bitllets, he de tindre
més or. Perquè sempre ha d’haver per cada bitllet en circulació un gram
d’or.
- Patrons monetaris no metàl·lics: hi havia per exemple a Alemanya després de
la guerra on la gent com no tenia monedes, utilitzaven cigarros. Hi havia un
sistema monetari on un cigarro era més car que un altre segons la marca. Per
exemple, el euro, que es un valor.
13/12/2022
*COMENTARI ESQUEMA: Els països europeus més pobres (Espanya, Portugal, Grècia...)
tenen un tipus d’interès més alt que els que son rics. Si no es creen tantes fàbriques hi
ha més gent a l’atur, per tant, es redueixen també els salaris. Com els salaris son més
baixos i hi ha molta gent a l’atur, baixa el consum. I a més a més, baixen els preus i el
país es torna més barat, per tant, els de fora compren coses, per tant, entra or. Això crea
més negocis, baixa l’atur, puja els salaris, puja el consum... hem passat d’una deflació i
que tothom compra a que ningú compri. Hem passat del patró or al patró euro. Per
exemple, amb el covid, ha baixat el tipus d’interès i s’han creat moltes empreses. En un
sistema euro, els països rics continuen sent rics, i els pobres pobres. Alemanya dona dels
seus diners als pobres per trencar el cicle viciós.
34

A partir de la primera guerra mundial, funciona el PATRÓ DE DIVISA O DOLAR. On els
països han de vendre or. Es basa que enlloc de que el bitllet representi una quantitat d’or,
representa la riquesa d’un país. Ha d’haver una moneda de compte, en aquest cas el dolar.
Perquè EEUU era el país que continuava en un patró monetari després de la IGM. Per
tant, podem contar per exemple Espanya amb tot el que té: coneixement de la gent,
taules, edificis, etc. ex./ Espanya = 1.000.000$ i hi ha 2.000.000 pessetes en circulació, per
tant, una pesseta val 0,5$. (Sistema que no s’utilitza avui en dia). Finalitza quan EEUU
perd la guerra de Vietnam.
Avui en dia no utilitzem cada patró, tot fluctua lliurement, encara que a Europa, funciona
el patró Euro. El problema és que cada país té un tipus d’interès. A nivell mundial no ni
ha cap.
LA REFORMA DEL SISTEMA BANCARI
Que feien els bancs abans de la RI? Feien tres operatives bàsiques:
- Canvi de moneda. Abans hi havia moltes monedes diferents i es necessitava

canviar-les.
- Descompte de lletres o descompte comercial. (lletra = pago aplaçat a c/t) quan
algú t’adelanta la lletra (banc). Adelantaven diners als botiguers.
- Fer d’intermediaris financers. Ex./ vull anar a comprar bonos a l’estat a Madrid
(que costava molt perquè tardava molts dies i era car) anava a un intermediari i li
enviaven una carta a canvi d’una comissió.
Que no feien els bancs abans de la RI?
- No guardaven els diners de la gent. Operaven amb els seus propis diners.
- No donaven crèdits. Perquè si donessin crèdits es quedarien sense diners.
Simplement, eren gent rica, que es dediquen a operar amb els seus diners i fer les tres
coses anteriors.
Com era el crèdit abans de la RI? No hi havia a c/t, hi havia lletres. També hi havia
CRÈDITS PERPETUS. Funcionaven per exemple, un senyor posa en venta un tros de terra
i un home que no té diners vol comprar-la. Costava per exemple 10.000€ i feien CENSALS,
ell li donava la terra i cada any li donaven normalment un 3%. No s’acabava mai i es
pagaven els fills dels fills i etc. Hi ha censals del s.XII que es continuen pagant avui dia.
Tots dos es consideraven propietaris de la terra. Al cap del temps, van perdre valor i la
gent va deixar de fer-ho. Hi havia una manera d’acabar amb el censal que era entregar
els 10.000€ de cop i feien una CARTA DE GRÀCIA i quedaven en pau.
Amb la RI, es crea una nova tipologia d’empresa: SOCIETAT ANÒNIMA. Abans, sol hi
havia dos tipus d’empresa: propietat individual i les societats en comandita (associació
amb una persona que sapigui com funciona ex. un bar perquè jo no se com es fa, i jo
35

solament poso els diners). Es diu comandita, perquè li encomanes a algú que porti el
negoci per mi. Si l’empresa té pèrdues, tu eres el responsable, si el encarregat te la foteia,
erets tu el responsable. S’havia de fiar molt d’algú.
A GB, es va iniciar la SOCIETAT ANÒNIMA (a Esp.) fora és diu societat limitada. NO ÉS EL

MATEIX. És una empresa la qual es fa per accions, propietaris tenen una part del negoci
per tant, tenen accions. Aquests propietaris poden nombrar un gerent o un director
executiu, però si aquest la caga, els propietaris de una empresa de SA no han de posar
els seus diners per solucionar-ho. En una empresa SA la responsabilitat dels accionistes
esta limitada al capital aportat. Per això a GB es diu SOCIETAT DE RESPONSABILITAT
LIMITADA. Primeres empreses: ferrocarrils. Tenien PUNTES DE CAIXA. Ex./ UDL
setembre fins gener té molts diners, un cop deixa de cobrar matricules, a partir del febrer,
està en pèrdues perquè ha de pagar sous. Es diu puntes de caixa perquè en un punt té
molts diners i en un altre punt té molts pocs. No es podien crear SA si no hi havia bancs
que puguessin guardar els diners. Necessitaven caixes que servien de complement a les
caixes de les empreses que eren creades per l’estat. Per exemple, ajuntament de bcn crea
La Caixa. Els banquers van veure que hi havia aquí un negoci, però eren molt petits per
fer-ho a grans empreses, per tant, s’associa amb altres banquers i creen (Magi Llorenç)
el Banc Santander on es poden donar crèdits a les empreses. Ni amb tots els diners que
tenien tots tenien prou, i van deixar que els particulars puguessin posar els diners dins. I
amb aquests diners amb un tipus d’interès, es poden fer crèdits.
Empreses tenen puntes de caixa i els bancs neixen per ajudar-les. La operativa dels bancs
son: les altres que feien abans més LA CAPTACIÓ DE PASSIU (estalvis) i DONEN CRÈDITS.
Poden ser:
- c/t: per empreses normalment que tenen problemes amb punta de caixa. Com a
molt d’un any.
- Mig termini: finançament industrial i d’inversió. Ex./ Vull muntar un negoci i
demano un crèdit.
- ll/t: crèdits hipotecaris.
36

PEL·LÍCULA.
A partir d’un capital principal de 1.111’12€ (x10) el banc pot concedir un crèdit i llavors
tindrà: 10.000€. Aquest s’ingressa al banc com un dipòsit i amb aquest altre, el banc ho
divideix per la reserva (10) i pot donar un altre crèdit de 9.100€. Això es converteix en un
altre dipòsit i es pot concedir un crèdit de 8.200€. Segons la pel·lícula, si afegim tots els
dipòsits, tindrem 100.000€ i tindríem 90.000€ en crèdits. Per tant, d’un capital principal
acabem tenim molts més diners. És veritat però hi ha un problema que no diu la
pel·lícula: els bancs no tenen tots els diners. Però es una petita part de tots els diners que
hi ha al banc. La gent posa diners allí. Per tant, això no crea massa monetària circular.
La tesis de la pel·lícula que els diners se creen al banc, es FALSA.
PREGUNTES PEL·LÍCULA:
- Per què els estats no creen diners?

Sí que ho fan, cada dia, però limiten la creació de diners a la riquesa creada. En
funció del que es fa durant x temps, es fan diners. Els preus no varien, per tant,
ex./ 50 cadires i 50 alumnes, cada cadira costa 1€. També pot ser que el estat fassi
menys diners que cadires hi ha (deflació) o que fassi més diners amb les mateixes
cadires (inflació).
- Per què els estats no demanen crèdits als bancs en canvi de crear-los ells?
Perquè augmentaria moltíssim la inflació, perjudicaria a la població. El estat fa el
que fa un particular. Normalment no demanen diners als bancs. El que fan és
demanar diners als seus ciutadans, que es el anomenat deute públic.
- Per què hem de dependre de una economia on hi ha crèdits?

Perquè ens fan més rics. Ex./ treball a Alcarràs (bona feina) però necessito una
moto, i demano un crèdit per comprar-la. A curt termini no és un benefici, però
a llarg si. Per tant, els crèdits no t’empobreixen, excepte no parar de demanar
crèdits per tonteries. La riquesa no la dona els diners, sinó el que pots comprar
amb ells.
- Qui necessiten crèdits?

Els pobres, els rics ja tenen pasta. Si no hi haguessin crèdits, la majoria de gent
seria pobra.
37

Historia Eco Apunts

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Historia Eco Apunts

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

HISTORIA-APUNTS.

1º Grado en Administración y Dirección de Empresas

Facultad de Derecho, Economía y Turismo

Reservados todos los derechos.

1. QUÈ ÉS UNA UNIVERSITAT

CRÍTICA DEL CONEIXEMENT

Capitalisme: propietat, protegir una propietat privada.

LA DIFUSIÓ DEL CONEIXEMENT

RENDA: coses que volem/desitgem (yield) Y

El que connecta la renda i la riquesa és el que anomenem VALOR.

si lees esto me debes un besito

Creixement NO és igual a desenvolupament en temes econòmics. El creixement és quan

4. COM CANVIA LA SOCIETAT I LA ECONOMIA.

EUROPA POSITIVISTA al llarg de la historia:

si lees esto me debes un besito

- La caça i la recol·lecció: renda a partir d’aquesta activitat. (societats caçadores i

En cada estadi hi ha persistència. Es desmunta quan els científics europeus surten de

si lees esto me debes un besito

- Tenia importància en la supervivència i importància com caçador. Arriben els

5. LA TEORIA DELS CICLES DE MALTHUS.

Per tant, la teoria dels 4 estats no serveix.

1000 = y = f (50, 60, 100) E costos de producció

Hi ha diferents modes de producció. Un MODE DE PRODUCCIÓ és la combinació de les

 Comunisme primitiu i les seves formes de producció: les bases de producció

si lees esto me debes un besito

Efecte frontera als EEUU:

FEUDALISME: nou mètode de producció molt potent.

En aquell moment, hi havia un 15% de serveis, 15% de manufactures i un 70% de

si lees esto me debes un besito

PETRIFICACIÓ FISCAL: camperols especials, individualistes i odien pagar impostos.

La subtracció senyorial és fixa i el volum de la producció és variable. Canviant la collita,

Per tant, sorgeix el CAPITALISME (K). El capitalisme és maximitzar la producció de la

CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ on els treballadors no poden comprar-ho tot per tant, hi ha

si lees esto me debes un besito

Però s’equivoca bastant perquè no ha passat la sobreproducció ni el jefe ho domina tot.

No va preveure a J.M. Keynes que no era ni socialista, ni comunista, etc. Va ser un

Com es fa? Amb l’IMPOST DE LA RENDA.

MECANISMES KEYNAISTES: solució sobre la producció. Aquest impost pot arribar a

Com ens assegurem la supervivència del capitalisme? Donant-li el bàsic: la sanitat,

1. ECONOMIA TEORIA DELS JOCS: Marx planteja que el motor de la història és la

2. TEORIA SOBRE L’EFICIÈNCIA I L’EFICÀCIA: existeix r’ i K’.

La segona innovació que agafa la N.E.H. és la INDETERMINACIÓ EN CIÈNCIES, és a dir,

si lees esto me debes un besito

PRINCIPI D’INDETERMINACIÓ CIENTIFICA: el passat no determina el present. Creen

Les institucions ajuden a col·laborar però després es converteixen en un problema. Ex./

si lees esto me debes un besito

La historia es la recerca de l’eficiència dins les societats humanes mitjançant

Els cicles econòmics: son fluctuacions en determinades variables de l’economia que es

Per què hi ha cicles?

si lees esto me debes un besito

3 - Cicles Akerman té 6 fases: creixement, punt d’equilibri, crisi, contracció, depressió

9. TEORIES SOBRE ELS CICLES ECONÒMICS

Sostre de recursos i controls demogràfics. Pàgina 5-6. Control constructiu demogràfic. Si

10. DAVID RICARDO

És el pare de l’economia contemporània. Parteix de: mercat (oferta i demanda),

Ex./ estatunidenc va a un país on no el volen, necessiten un got d’aigua i sols hi ha un sol

si lees esto me debes un besito

Quan la gent torni a comprar es recuperarà l’economia, hi haurà una sobreproducció i

11. JOSEPH SCHUMPETETER.

A + B = 30 A =30 B=20 Si la empresa A no copia a B, l’empresa desapareixerà, perquè

si lees esto me debes un besito

Segons Schumpeter això ho fa un EMPRENEDOR (entrepreneur). Des de aquesta

Vol arreglar el capitalisme.