INVITACIÓ A LA SOCIOLOGÍA

Capítol 3 → Digressió: Alternació i biografia (o, com adquirir un passat prefabricat)

Comencem parlant amb un concepte del capítol anterior com és l'"alternació", és a dir, la
possibilitat d'escollir entre sistemes de significació diversos i a vegades contradictoris.
Utilitzem aquest concepte per a entendre alguns trets fonamentals de la perspectiva
sociològica. Ens preguntem quina significació té aquest fenomen per a l'individu que vol
arribar a entendre la seva pròpia biografia. Aquesta digressió demostra que la consciència
sociològica és una opció real per a l'individu que tracta d'ordenar els esdeveniments de la
seva història personal d'una manera significativa.

El sentit comú tendiria a dir-nos que vivim uns esdeveniments, uns més importants que
altres, i que el conjunt d'aquests forma la nostra biografia. Per fer-la hauríem d'ordenar
aquests esdeveniments de manera cronològica o bé per l'importància. Tot i que l'ordre
cronològic ens provocaria un problema, ja que no sabríem quins esdeveniments posar i
quins no, perquè no podem abastar-los tots. Això ens fa plantejar qüestions sobre
l'importància relativa d'uns esdeveniments concrets, ho podem demostrar a l'hora de
prendre decisions (periodització). Aquestes decisions es prenen amb la base d'uns
esdeveniments que considerem que han estat moments decisius. Tot i això, tant els
historiadors com els biògrafs passen per moments de dubte a l'hora de triar aquests
esdeveniments decisius i concrets. L'opció de triar un o un altre depèn òbviament del marc
de referència de cadascú.

El sentit comú no ignora això, ja que hom sol considerar que cal haver assolit una certa
maduresa per poder arribar a comprendre el sentit global de la nostra existència. La
maduresa és un auxili psicològic de primera, ja que li proporciona a l'individu una
racionalització del fet d'haver rebaixat les seves pretensions. Allò mateix que pot semblar
maduresa serena des d'un punt de vista, des d'un altre es pot interpretar com a transigència
covarda. Sovint fer-se gran no vol dir ser més madur i la perspectiva que tinguem avui no té
cap prioritat epistemològica que la de fa un any. És el reconeixement d'aquest fet el que fa
que els historiadors actuals amb molta cautela tota idea de progrés.

Els esdeveniments que constitueixen la biografia de cadascú poden estar sotmesos a

interpretacions alternatives. Nosaltres mateixos estem en constant moviment interpretant i
reinterpretant les nostres vides. La memòria és un acte reiterat d'interpretació la que fa que
en recordar el passat, el reconstruïm amb les nostres idees presents, és el que els psicòlegs
anomenem per "percepció selectiva". El que vol dir que en qualsevol situació, de les infinites
coses que detectem, només percebem les que ens interessen d'una manera immediata, de
forma que acabem ignorant la resta. Quan es tracta de temps present, d'allò que hem
ignorat abans podem arribar a ser conscients si algú ens ho assenyala. En canvi, quan es
tracta de temps passat les coses que hem ignorat no poden lluitar contra el nostre oblit
anihilador.

Així doncs, el sentit comú s'equivoca de mig a mig quan ens diu que el passat és fix, ja que
dins la nostra pròpia consciència és mal·leable i canvia constantment, a mesura que el
nostre record reinterpreta i torna a explicar allò que ha esdevingut. Interpretem la nostra
biografia a còpia d'atribuir en un moment determinat una importància fonamental a certs fets
i relegar-ne d'altres a un oblit ignominiós.
Podem suposar que aquest procés de reconstrucció del passat és vell, però, tot i això,
ajudava a passar l'estona en un passat. Tot ritu de pas és un acte d'interpretació històrica i
tot home vell i savi és un teòric del desenvolupament històric. Al contrari, allò que és
típicament modern és la freqüència i la rapidesa amb la qual es produeix aquesta
reinterpretació de la vida de molts individus i també la situació més habitual de poder triar el
sistema d'interpretació en aquest oc de re-creació del món. Com vam dir al capítol anterior,
l'intensificació de la mobilitat social i geogràfica és una de les causes principals.

La "veritable" comprensió del nostre passat és una qüestió geogràfica o també pot ser una
d'hores. La "descoberta" d'avui es converteix en la "racionalització" de demà i viceversa. La
mobilitat geogràfica influeix en la reinterpretació de la mateixa biografia, la mobilitat social
també pot donar unes conseqüències similars. Després d'un exemple arribem a la conclusió
que quan a una societat hi ha molta mobilitat durant uns anys, molts dels seus membres
semblen tenir la necessitat de passar-se anys reinterpretant llurs orígens personals i a
explicar la història d'allò que han esdevingut.

L'individu tendeix a rectificar el passat, allí on fa falta i deixa intacte tot allò que pot
incorporar a la imatge actual que té d'ell mateix. Aquestes modificacions contínues del
nostre quadre biogràfic, poques vegades s'integren en una definició clara i coherent de
nosaltres mateixos. Per tant, ara podríem acceptar la noció que som nosaltres els qui ens
creem a nosaltres mateixos però amb la condició d'afegir un matís: que aquesta creació es
fa sense ordre ni concert i que nosaltres no en som del tot conscients.
Tot i això, en alguns casos en què la reinterpretació del passat forma part d'una activitat
deliberada, plenament conscient i intel·lectualment integrada, és el que passa quan la
reinterpretació de la pròpia biografia és una de les dimensions de la conversió a una nova
cosmovisió ideològica. En definitiva, la conversió és un acte pel qual el passat queda
transformat.

El budisme zen anomena satori l'experiència de la il·luminació, que descriu com el fet de
"veure les coses amb ulls nous". Els esdeveniments passats han d'ésser reinterpretats
radicalment, allò que abans era joia ara és pecat, mentre que allò que abans era integritat
personal ara és sentimentalisme burgès.

A la nostra societat, la psicoanàlisi proporciona un mètode d'ordenació dels elements

discrepants de llur biografia en un esquema significatiu. És un mètode escaient i ben
adaptat a les classes mitges benestants on la psicoanàlisi ofereix als seus adeptes de luxe
d'un retrat convincent d'ells mateixos. En relació amb el comunisme aquesta representa un
perfeccionament tecnològic pel que fa a l'organització de les conversions.

L'experiència de la conversió a un sistema de significació susceptible d'ordenar les dades

disperses d'una biografia, resulta alliberadora i satisfactòria. És possible que recolzi en una
necessitat humana d'ordre, finalitat i d'intel·ligibilitat al mateix temps ens adonem que no és
necessàriament definitiva i que ens podem reconvertir i tornar a convertir-nos. En aquest
sentit, l'experiència que hem anomenat "alternació" condueix a una sensació de vertigen, a
una agorafòbia metafísica davant els infinits horitzons de la nostra possible existència. Seria
perfecte si amb la nostra sociologia poguéssim arribar a oferir-la i fer encaixar tots aquests
horitzons, però si féssim això estaríem afegint una mitologia més. El sociòleg no pot oferir
això, però fora de les seves activitats professionals, pot esser un guru. En el fons el marc
sociològic de referència només és un sistema més d'interpretació que podem aplicar a
l'existència i el qual pot ser reemplaçat per altres intents d'hermenèutica biogràfica.

El sociòleg pot aportar la consciència que totes les cosmovisions, són construccions socials.
La majoria de les persones trobem el sentit de les coses gràcies als altres i, per tant,
necessitem suport constantment per mantenir la credibilitat. L'individu s'adapta a una
societat determinada i és madur en la mesura que habita en aquesta. També és assenyat si
en comparteix els pressupòsits cognitius i normatius i, en conseqüència, els individus que
canvien de sistema de significació han de canviar de relacions socials també.

En conclusió, en aquesta digressió ha tractat de demostrar que l'experiència de la relativitat i

de l'"alternació" és un problema existencial real a la vida de tot individu. En posar de
manifest les arrels socials d'aquesta experiència, ens adonem que la sociologia no serveix
per trobar una resposta filosòfica al problema, però en aquest món les revelacions van
relacionades com per no estar agraït pels petits favors. La consciència sociològica es mou
en un marc de referència el qual ens permet percebre la nostra biografia. Això no resol el
problema de la veritat, però fa que no tinguem tantes probabilitats de deixar-nos enganyar
pel primer que passi pel carrer.