830554-7-4-Pa Tecno Castigliano 4 Eso

PROGRAMACIÓ D'AULA – Tecnologia ESO 4
CATALUNYA
Tecnologia
Projecte Castigliano
4 ESO edebé
PROGRAMACIÓ D’AULA
Para ver esta película, debe

Programació de les
unitats didàctiques
disponer de QuickTime™ y de
un descompresor BMP.
Dipòsit Legal B-12882-2012
© grup edebé 1
UNITAT DIDÀCTICA 1: El desenvolupament tecnològic

COMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D'AVALUACIÓ
Competència en el coneixement i la • Coneix els trets de les principals • Distingir les grans etapes que • Identificar els trets propis de
interacció amb el món físic etapes de la història de la determinen el desenvolupament cadascuna de les grans etapes
tecnologia. tecnològic i analitzar els avantatges i de la història de la tecnologia.
inconvenients d'aquests avenços.
• Analitzar les aportacions dels avenços
científics i tecnològics als llarg de la
història, per prendre consciència de les • És capaç d'identificar algunes • Conèixer a fons les grans fites de la • Descriure els grans avenços
seves implicacions en la societat. fites de la història de la tecnologia història de la tecnologia que van tecnològics que es van
i de reconèixer l'aportació de propiciar canvis significatius en el desenvolupar a partir de la
cadascuna a la millora de les desenvolupament tecnològic. Primera Revolució Industrial.
condicions de vida de les • Enumerar les fites tecnològiques
Competència en comunicació lingüística persones. que caracteritzen el segle XX.
• Conèixer els principals científics i
• Comprendre textos tècnics diversos investigadors relacionats amb la
per a obtenir informació. història de l'electricitat.
• Valora positivament l'evolució • Analitzar l'evolució dels objectes amb • Descriure l'evolució
dels objectes al llarg de la història el pas del temps, des de la seva experimentada per qualsevol
gràcies a la tecnologia. invenció fins al moment actual. objecte d'ús quotidià i justificar-la
a partir dels avenços tecnològics
que ha anat incorporant al llarg
del temps.
© grup edebé 2
CONTINGUTS
C P V
• La Revolució Neolítica. • Comparació entre dispositius domèstics antics i • Curiositat per conèixer el desenvolupament de la
• La Revolució Industrial. actuals. tecnologia en diferents etapes històriques.
• L'acceleració tecnològica del segle XX. • Anàlisi dels processos actuals d'impressió. • Interès per conèixer les grans fites en el
• Anàlisi del funcionament d'una màquina de vapor desenvolupament de l’electricitat.
• Perspectives del segle XXI.
primitiva. • Valoració de la importància del descobriment del
• La roda. microxip per al desenvolupament posterior de la
• Recerca d'informació històrica a la xarxa Internet.
• L'arada. tecnologia electrònica.
• La impremta. • Interès per conèixer els antecedents i l’evolució dels
• Tècniques d'impressió. objectes d’ús quotidià.
• La màquina de vapor: antecedents.
• La màquina de Watt.
• Evolució de la màquina de vapor. ENSENYAMENTS TRANSVERSALS
• El ferrocarril. • Educació per al consum: reconeixement de la utilitat
dels avenços tecnològics quan s’apliquen a objectes
• L'electricitat.
quotidians.
• El microxip.
• Educació moral i cívica: interès per conèixer les grans
• L'automòbil. fites de la història de la tecnologia.
• El telèfon.
• Evolució d’aparells i connexions.
• L'ordinador.
• Coneixements tecnològics necessaris per
resoldre un problema tècnic.
• El mètode de projectes: etapes.
© grup edebé 3
ACTIVITATS D'APRENENTATGE
1. Les grans etapes

• Llegir un text i observar unes imatges per descobrir l'avenç que va suposar l'anomenada Revolució Neolítica en diferents aspectes de la vida quotidiana.
• Llegir un text per prendre consciència dels canvis que va introduir la Primera Revolució Industrial en els sistemes de producció i els serveis que va proporcionar la
Segona.
• Reconèixer l'acceleració tecnològica experimentada durant el segle XX i identificar alguns dels elements causants d'aquesta acceleració mitjançant la lectura de textos i
l'observació d'imatges.
• Descobrir i reflexionar al voltant de les innovacions tecnològiques que es produiran previsiblement al llarg del segle XXI en diversos àmbits.
2. Fites en la història de la tecnologia

• Observar una seqüència d'imatges i llegir el text que les acompanya per descobrir l'evolució experimentada per la roda des de la seva invenció.
• Comprendre com l’arada va transformar radicalment les tècniques agrícoles i analitzar-ne els canvis al llarg del temps mitjançant la lectura d’un text i l’anàlisi d’imatges.
• Llegir un text i observar atentament les imatges que l’acompanyen per conèixer els antecedents del llibre, analitzar els elements innovadors de la impremta de Gutenberg,
distingir les tècniques actuals d’impressió i reconèixer el procés que s’hi duu a terme.
• Observar en imatges diferents artefactes antecessors de la màquina de vapor de Watt, identificar-ne els elements bàsics i descobrir-ne l’evolució i l’ocàs al llarg del segle
XIX.
• Consultar un eix cronològic de la història de l’electricitat per tal de valorar la importància d’aquesta font d’energia en el desenvolupament tecnològic.
• Investigar els orígens del microxip i analitzar-ne la tècnica de fabricació, la funció i les aplicacions.
3. Evolució dels objectes

• Llegir un text per reconèixer la importància dels canvis tecnològics que han possibilitat l'evolució dels objectes.
• Llegir textos i observar seqüències d'imatges per descobrir l'evolució de diferents objectes, com ara l'automòbil, el telèfon i l'ordinador, gràcies als avenços tecnològics.
4. La resolució de problemes tecnològics

• Llegir un text per prendre consciència de la gran varietat de coneixements que són necessaris per solucionar un problema tècnic.
• Evocar les etapes del mètode de projectes i les operacions que s'hi duen a terme a cadascuna mitjançant la lectura d'un altre text.
© grup edebé 4
ALTRES ACTIVITATS
AVALUACIÓ INICIAL Grup classe

• Resoldre exercicis diversos relacionats amb els ítems indicats en la Preparació de la unitat.
• Examinar els continguts de la unitat que contribueixen a assolir les competències bàsiques indicades.
MOTIVACIÓ • Observar la imatge de presentació de la unitat i relacionar-la amb els continguts que s’hi treballaran.
• Llegir el text d’introducció que planteja els avantatges i els inconvenients que ha comportat el desenvolupament tecnològic a la
nostra societat actual i introdueix els continguts que es treballaran en la unitat.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

• Identificar les parts d'un coixí de seguretat i descriure'n el funcionament.
• Esbrinar el terme anglès equivalent a coixí de seguretat.
• Explicar els conceptes de seguretat passiva i activa en el cas de l'automòbil i indicar els elements que en formen part en cada cas.
• Localitzar coixins de seguretat en diferents models d'automòbils.
• Assenyalar situacions i objectes als quals s'hi podria aplicar un coixí de seguretat.
COMPLEMENTÀRIES • Investigar els importants avenços que va suposar el Neolític en relació amb el Paleolític, ressaltant-ne la semblança de moltes de
les eines i estris de pedra amb els actuals.
• Justificar la importància de la roda per als transports i confeccionar un mural sobre l'evolució de la roda partint de les imatges que
apareixen en el llibre.
• Analitzar l'evolució de les tècniques d'impressió per grups (cada grup s’haurà d’ocupar d'investigar una tècnica determinada).
• Cercar informació sobre el microxip utilitzant Internet i localitzar-hi pàgines web a partir de les paraules clau: microxip,
microprocessador o microcomputador.
• Elaborar una llista d'objectes domèstics l'evolució dels quals interessi analitzar per equips de treball. En acabar, elaborar un mural
on, per mitjà d'imatges, s'hi apreciï clarament l'evolució experimentada.
• Enumerar els diferents tipus de coneixements necessaris per resoldre un problema tècnic i esmentar les etapes del mètode de
projectes. Analitzar les operacions que s'hauran de dur a terme en cada etapa per resoldre un problema.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ APROFUNDIMENT
Llibre de l’alumne Fitxa 3 (MC)
• Activitats 27 i 28. • Justificar la importància del microxip en l'evolució tecnològica del

segle XX.
Fitxes 1 i 2 (MC) • Enumerar deu invents tecnològics del segle XX i explicar-ne la
influència en la nostra societat.
© grup edebé 5
• Explicar el funcionament d'una màquina de vapor i identificar-ne els

• Completar textos sobre les grans etapes elements.
tecnològiques amb les paraules adients. • Identificar les maneres d'obtenir energia elèctrica a Espanya.
• Escriure termes relacionats amb diferents tècniques • Confeccionar un eix cronològic amb l'evolució dels ordinadors.
d'impressió al costat de la descripció que els • Descriure l'evolució experimentada per l'edició gràfica.
correspon.
• Relacionar el desenvolupament tecnològic amb la millora de la
productivitat en el sector agrícola.
AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Llibre de l'alumne Fitxa d’avaluació de competències bàsiques, fitxa 5 (MC)
• Enumerar els avenços tecnològics del Neolític. • Cercar informació en diverses fonts sobre algunes fites tecnològiques
• Indicar les fonts d'energia emprades per l'ésser (la roda, l'arada, la impremta, la màquina de vapor, l'electricitat i el
humà fins al segle XVIII. microxip) i completar una taula amb les repercussions que van tenir al
seu moment i les que tenen actualment.
• Assenyalar elements de construcció utilitzats abans
i després de la Revolució Industrial. • Comparar les imatges de dos cotxes, un de finals del segle XIX i un
altre de principis del segle XXI, analitzar els canvis que han
• Explicar la importància de la màquina de vapor per experimentat aquests vehicles i suggerir els que previsiblement es
als processos de producció. produiran en el futur.
• Comparar la impremta de Gutenberg amb els • Buscar informació, esbrinar la data de descobriment d'algunes fites
anteriors sistemes d'impressió. tecnològiques i proposar-ne d'altres més que haurien de ser incloses
• Descriure els trets que caracteritzen l'acceleració en la llista.
tecnològica del segle XX.
• Enumerar descobriments que van fer possible el Activitats competencials al final del bloc I
desenvolupament de l'electricitat.
• Relacionar l'evolució de l'automòbil amb la de les
fonts d'energia emprades. • Enumerar els trets que van caracteritzar la Primera i la Segona
Revolució Industrial.
• Ordenar en el temps les tecnologies emprades en la
fabricació d'ordinadors. • Explicar el funcionament de la màquina de vapor i el combustible que
utilitza, comparar-ne el funcionament amb les actuals locomotores i
• Justificar la importància del descobriment del fer càlculs tenint en compte la seva velocitat de desplaçament.
microxip.
• Cercar informació sobre l'evolució de la màquina d'escriure i les
• Descriure els canvis d'un objecte domèstic innovacions que van aportar els successius models que van sortir al
qualsevol al llarg del temps. mercat.
• Enumerar les fases del mètode de projectes. • Explicar el procés que cal seguir per resoldre diferents problemes
tècnics indicant, en cada cas, els materials, les eines i els estris
Fitxa d'avaluació, fitxa 4 (MC) necessaris.
© grup edebé 6
• Observar imatges de dues arades, identificar els Material complementari

seus elements comuns, explicar la funció de
cadascun i comentar breument la seva evolució.
• Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la unitat.
• Relacionar una sèrie d'investigadors i inventors amb
el dispositiu elèctric que va desenvolupar cadascun. • Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.
• Descriure breument els avenços tecnològics que va • Autoavaluació (O/E).
provocar la Primera Revolució Industrial.
ACTIVITATS DE PROMOCIÓ DE LA LECTURA I L’EXPRESSIÓ
Lectura
• Llegir de manera comprensiva problemes, situacions diverses i traduir al llenguatge tecnològic.
• Llegir comprensivament textos en els quals apareixen expressions en llenguatge tecnològic.
• Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per obtenir o ampliar informació, investigar…
• Utilitzar estratègies de comprensió lectora:
— Lectura silenciosa (autorregulació de la comprensió).
— Traducció del llenguatge quotidià al llenguatge tecnològic, en resolució d'activitats i en situacions diverses, i viceversa (elaboració de la informació).
— Elaboració de síntesi, esquema, resum (consciència de la pròpia comprensió).
Expressió
• Exposar de forma oral i escrita el plantejament i el desenvolupament en la resolució de les diverses activitats.
• Expressar adequadament els aprenentatges, utilitzant el vocabulari precís.
© grup edebé 7
ACTIVITATS TIC
• Activitat 7 (LA). Cercar informació al voltant de la xilografia com a tècnica d'impressió.

• Activitat 8 (LA). Esbrinar quan i per què es van deixar d'utilitzar les locomotores de vapor.
• Activitat 9 (LA). Descobrir les característiques del silici, el grafè i d'altres materials semiconductors que els fan especialment útils en aplicacions electròniques.
• Activitat 11 (LA). Cercar informació a Internet sobre la història i l'evolució de les càmeres fotogràfiques.
• Activitat 20 (LA). Utilitzar l'ordinador i la connexió a Internet per obtenir informació sobre la classificació dels electrodomèstics per la seva eficiència energètica.
• Activitat 22 (LA). Cercar informació a Internet sobre el desenvolupament del pneumàtic que va fer Dunlop i sobre els avantatges dels pneumàtics sense càmera.
• Activitat 23 (LA). Esbrinar en què consisteixen i com s'utilitzen diferents màquines relacionades amb les tasques agrícoles.
• Activitat 30 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques es formula una sèrie de preguntes sobre les característiques i el funcionament del coixí de seguretat.
• Activitat 32 (LA). Al mateix apartat es proposa també la recerca d'informació a Internet sobre els elements de seguretat passiva i activa d'un automòbil.
• A la mini webquesta es plantegen algunes activitats al voltant de la nanotecnologia (origen etimològic de la paraula, concepte i aplicacions…) que requereixen l'ús de
l'ordinador i la connexió a Internet.
• USB Mediateca.
• Recursos en suport digital:
— Internet.
— Pàgines web.
— Enciclopèdies virtuals.
MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA
• Identificar els trets propis de cadascuna de les grans etapes de la història de la tecnologia
• Enumerar les fites tecnològiques que caracteritzen el segle XX.
• Descriure l'evolució experimentada per qualsevol objecte d'ús quotidià a partir dels avenços tecnològics que ha anat incorporant al llarg del temps.
© grup edebé 8
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
• Ús correcte dels conceptes i del vocabulari tècnic en transmetre i sol·licitar informació.

• Habilitat i destresa mostrada en la realització de les pràctiques a l’aula taller.
• Domini de les fases d'elaboració d'un projecte tècnic.
• Ús espontani o en contextos quotidians dels aprenentatges realitzats.
• Grau d'elaboració personal de les idees, les respostes i els processos personals desenvolupats.
• Grau de comprensió i comunicació de la informació tecnològica.
• Ordre i claredat en la presentació d'activitats.
• Percentatge o nombre d'encerts en proves, exercicis i treballs escrits.
• Comportament: respecte, interès i motivació, atenció, tenacitat, perseverança, companyerisme.
METODOLOGIA
MATERIALS I RECURSOS ESPAIS - TEMPS ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES
• Llibre de text Tecnologia 4 ESO; • Aula taller. La metodologia proposada promou la construcció d'aprenentatges significatius a partir de la seqüència:
editorial edebé. • Aula d’informàtica. • Evocació de coneixements previs per abordar els nous continguts.
• Llibre digital Tecnologia 4 ESO; • Temps aproximat: • Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, mitjançant exemples extrets de situacions
editorial edebé. 3 setmanes. quotidianes, que afavoreixen la comprensió d'aquests i la seva generalització per mitjà de models,
• Recursos en suport digital. esquemes, plantejament de problemes... Això possibilita la transferència d'aprenentatges a la vida
• Ordinador i programes relacionats quotidiana, connectant amb l'adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria i el
amb la unitat 1. treball sistemàtic de les mateixes en cada unitat.
• Pissarra digital. • Elaboració de síntesis.
• Material fungible. • Recursos digitals de diversa índole, preparats per impartir classes des de la metodologia de la
pissarra digital o dels ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats interactives,
animacions, caceres del tresor, enllaços a Internet, banc d'imatges, presentacions...
• Resolució de problemes tecnològics amb els quals l'alumne o l'alumna desenvolupa i perfecciona les
seves pròpies estratègies, alhora que adquireix altres de generals i específiques.
• Exercicis i activitats diversificades (de reforç, d'ampliació, treball en grup, ús de les TIC...),
seqüenciats per nivells de dificultat i que faciliten l'adquisició de competències bàsiques a tots els
alumnes.
• Treball al taller on l'alumne o alumna desenvoluparà i practicarà les seves habilitats manuals en l'ús
de materials, eines i mètodes de treball tecnològic per construir els seus propis projectes, en grup i
parant atenció a les normes de seguretat al taller.
© grup edebé 9
ESTRUCTURA DE LA UNITAT 1: EL DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC
— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra les noves tecnologies (un hort solar amb
plaques fotovoltaiques) i un text que presenta els avantatges i els inconvenients del
desenvolupament tecnològic en la nostra societat actual.
— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i
subapartats. En aquesta unitat s'aborden Les grans etapes, Fites en la història de la tecnologia,
Evolució dels objectes i La resolució de problemes tecnològics..
— Preparació de la unitat: evocació de coneixements previs necessaris per abordar els continguts
de la unitat: època a la qual corresponen diferents objectes tecnològics, electrodomèstics i la
necessitat que resol cadascun, i màquines eina relacionades amb les eines manuals a les quals
substitueixen.
— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran a
partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en
el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència en comunicació lingüística.
— Desenvolupament dels continguts: seqüències d'aprenentatge per a cada contingut de la unitat,
abordades a partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d'aprenentatge en el
procés deductiu i que finalitzen amb activitats d'aplicació.
— Pràctiques de taller: proposta d'activitats de tipus manipulatiu que han de ser realitzades a l'aula
taller. En aquesta unitat es proposa la construcció d'un model de comunicador.
— Activitats finals: proposta d'activitats organitzades segons els continguts principals de la unitat i
de tipologia diversa. S'hi inclouen tasques individuals i de grup, activitats TIC, de reforç i
d'aprofundiment.
— Síntesi: resum que els alumnes han de completar amb paraules clau per obtenir una síntesi dels
principals continguts treballats en la unitat.
— Treballa les competències bàsiques: activitats de treball sistemàtic de les competències bàsiques
relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat consisteix a analitzar
què és un coixí de seguretat i com funciona..
— Avaluació: activitats per comprovar si s'han assolit els objectius proposats al començament de la
unitat.
— Mini webquesta: activitat d'aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre un tema
concret. En aquesta unitat, el tema proposat és la nanotecnologia.
© grup edebé 10
PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ
ESCRITS ORALS D’ALTRES
• Tasques diverses de l'alumne realitzades en • Preguntes individuals i col·lectives. • Fitxa de registre individual.
l'activitat diària de la classe. • Preguntes sobre els passos que cal seguir a l'hora • Registre per a l'avaluació contínua del grup-classe.
• Activitats diverses d'avaluació d'aprenentatges i d'elaborar el projecte en el taller. • Autoavaluació (oral i escrita).
de competències bàsiques. • Observació i valoració del grau de participació de • Blog del professor.
• Procés seguit en la resolució de problemes cada alumne i la qualitat de les seves intervencions.
tecnològics. • Portfoli.
• Procés desenvolupat per a l'elaboració del • Rúbrica d'avaluació de les competències básiques de la
projecte en el taller. unitat.
• Activitats TIC: interactives, mini webquesta, • Rúbrica d'avaluació trimestral de les competències
enllaços web... básiques.
• Quadern de l'alumne. • Rúbrica d'avaluació del projecte tècnic.
• Dossier individual. • Rúbrica d'avaluació d'habilitats generals.
• Valoració del plantejament i processos seguits, • Elaboració i presentació de projectes tècnics realitzats a
i també del resultat obtingut. l'aula taller.
© grup edebé 11
AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT
ADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ RESULTATS PROPOSTES DE

ACADÈMICS MILLORA
Preparació de la classe i els materials didàctics Hi ha coherència entre la programació i el desenvolupament de les
classes
Existeix una distribució temporal equilibrada.
S'adecua el desenvolupament de la classe amb les característiques

del grup.
Utilització d'una metodologia adequada S'han tingut en compte aprenentatges significatius.

Ha estat considerada la interdisciplinaritat (en activitats, en el
tractament dels continguts, etc.).
La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les

capacitats de cada alumne o alumna.
Regularització de la pràctica docent Grau de seguiment dels alumnes.
Validesa dels recursos utilitzats a la classe per als aprenentatges.
Els criteris de promoció han estat consensuats entre els professors.
Avaluació dels aprenentatges i informació Els criteris per a una avaluació positiva es troben vinculats als
que se’n dóna als alumnes i a les famílies objectius i als continguts.
Els instruments d'avaluació permeten registrar nombroses variables

de l'aprenentatge.
Els criteris de qualificació estan ajustats a la tipologia de les

activitats planificades.
Els criteris d'avaluació i els criteris de qualificació han estat

comunicats:
— als alumnes
— a les famílies
© grup edebé 12
Utilització de mesures per a l'atenció a la diversitat S'adopten mesures amb antelació per tal de conèixer les dificultats
d'aprenentatge.
S'ha ofert resposta a les diferents capacitats i ritmes

d'aprenentatge.
Les mesures i els recursos oferts han estat suficients.
S’apliquen mesures extraordinàries recomanades per l'equip

docent atenent els informes psicopedagògics.
PROGRAMACIÓ DE SUPORTS A LES N.E.E. Alumnes
1…
2…
3…
4…
5…
6…
7…
8…
…
Atenció individualitzada a l'aula per a la realització de les activitats proposades.
Adaptació de les activitats de la programació.
Atenció individualitzada, dins i fora de l'aula, per a la realització de les activitats adaptades.
Adaptació curricular significativa per NEE.
Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.
Adaptacions en el material curricular per incorporació tardana en el sistema educatiu.
…
© grup edebé 13
UNITAT DIDÀCTICA 2: La construcció d’habitatges

Competència en el coneixement i la • Reconeix la utilitat dels serveis • Diferenciar els espais habitables d’un • Distingir les dependències d’un
interacció amb el món físic que rep un habitatge i la habitatge, les condicions mínimes habitatge i determinar les condicions
necessitat que compleixi unes d’habitabilitat i els serveis de què en mínimes d’habitabilitat.
• Utilitzar els coneixements sobre normes mínimes d’habitabilitat. disposa.
materials, eines, estris i màquines • Justificar l’estructura d’un habitatge en
propis de la construcció, en funció dels condicionants dels quals
contextos reals. depèn.
• Buscar i seleccionar informació • Identificar els serveis que rep un
de diferents fonts sobre temes habitatge i valorar-ne la utilitat.
relacionats amb la tecnologia per
crear un pensament crític. • Reconeix les etapes d’un projecte • Reconèixer les etapes d’un projecte • Distingir tipus de sòls per la seva
de construcció i és capaç de construcció i els documents que utilitat des del punt de vista urbanístic.
Tractament de la informació i d’identificar els documents que s’elaboren a cadascuna. • Interpretar plànols d’habitatges.
competència digital s’elaboren a cadascuna i
• Utilitzar recursos informàtics per a comprendre’n la utilitat.
dissenyar habitatges.
• Identifica els materials, les eines, • Distingir els materials i els recursos • Enumerar diferents recursos
els estris i les màquines que tècnics i humans que s’empren en la (materials, tècnics i humans) que
s’empren en la construcció d’un construcció d’un habitatge. s’empren en un projecte de construcció
habitatge. i assenyalar-ne la utilitat i les
aplicacions.
• Coneix quins materials i quines • Conèixer les fases per les quals • Descriure, a grans trets, el procés de
eines són més adients en passa el procés de construcció d’un construcció d’un habitatge.
processos de manteniment senzill habitatge.
d’un habitatge.
© grup edebé 14
CONTINGUTS
C P V
• Concepte d’habitatge. • Anàlisi de les condicions d’habitabilitat d’un • Valoració dels serveis urbans que permeten
• Espai habitable. habitatge. millorar la qualitat de vida en els habitatges.
• Condicions mínimes d’habitabilitat. • Càlcul de la superfície útil d’un habitatge. • Interès per analitzar amb detall la memòria de
• Interpretació de plànols d’alçat i de planta d’un qualitats d’un projecte constructiu i comparar-
• Tipus d’habitatges. la amb el resultat final.
projecte de construcció.
• Serveis de què en disposa un habitatge.
• Anàlisi de les característiques tècniques dels
• Urbanisme: el PGOU. materials i les eines que es fan servir en la
• El projecte de construcció: concepte. construcció.
ENSENYAMENTS TRANSVERSALS
• Etapa imaginativa.
• Etapa gràfica: els plànols del projecte.
• Educación per al consum: reconeixement de
• Etapa documental.
la importància i la utilitat dels serveis que
• Recursos materials utilitzats en la construcció. reben els habitatges.
• Recursos humans: oficis i professions. • Educación per al consum: hàbit de consultar
• Recursos tècnics: maquinària i energia, eines i la memòria de qualitats d’un projecte
estris. constructiu per tal de comprovar l’ajustament
• El procés de construcció. d’aquest amb la realitat.
• Preparació del terreny.
• Execució de l’estructura.
• Tancament de l’edifici.
• Acabat interior: revestiments més usuals.
© grup edebé 15
1. Habitatge i qualitat de vida

• Llegir un text per prendre consciència de la diversitat de factors que intervenen a l’hora de triar les característiques del propi habitatge.
• Distingir entre dependències interiors i exteriors d’un habitatge i llegir un text per diferenciar els habitatges de protecció oficial (HPO) i els de preu taxat (HPT).
• Observar plànols i llegir textos per descobrir les condicions mínimes d’habitabilitat que ha de complir un habitatge.
• Distingir diferents tipus d’habitatge segons la disponibilitat de materials, l’adaptació al medi i l’activitat econòmica dels seus habitants.
• Identificar, en una imatge i en un text, els serveis que reben els habitants d’un habitatge urbà.
• Distingir els diferents tipus de sòls i les especificacions del PGOU.
2. El projecte de construcció
• Identificar les característiques generals de les etapes per les quals passa un projecte constructiu mitjançant la lectura d’un text.
• Descobrir els condicionants que determinen l’etapa imaginativa d’un projecte.
• Observar la imatge dels plànols d’un projecte i llegir un text descriptiu per descobrir la informació que aporta cada plànol.
• Llegir un text i consultar un document per identificar les característiques dels que s’elaboren en l’etapa documental i els canvis que poden afectar el projecte durant el
procés de construcció.
3. Recursos utilitzats en la construcció

• Observar un diagrama de blocs per prendre consciència de la gran varietat de materials que s’empren en la construcció d’un habitatge.
• Llegir un text descriptiu de les característiques dels materials de construcció.
• Llegir textos i observar imatges per descobrir els diferents oficis i professions que intervenen en el procés de construcció, les fonts d’energia que s’hi empren i les
diferents eines i estris.
4.- El procés de construcció

• Llegir textos i observar imatges per descobrir els treballs que es duen a terme a cadascuna de les fases del procés de construcció d’un habitatge.
• Consultar un quadre per identificar els revestiments més usuals que s’apliquen als elements estructurals d’un habitatge.
© grup edebé 16
ALTRES ACTIVITATS

• Llegir el text d’introducció per descobrir els factors dels quals depenen les caraterístiques d’un habitatge i els materials i altres
recursos que es fan servir en la seva construcció.

• Descobrir què és l’aluminosi.
• Esbrinar l’origen, les causes i l’afectació de l’aluminosi mitjançant la consulta d’una pàgina web.
• Cercar un sinònim de porositat que permeti comprendre aquesta propietat dels materials.
• Investigar sobre un cas famós d’aluminosi.
COMPLEMENTÀRIES • Classificar les dependències del propi habitatge en exteriors i interiors.

• Dibuixar a la pissarra els plànols d’un habitatge mínim i d’un habitatge de tres habitacions i indicar-hi les condicions mínimes
d’habitabilitat.
• Reproduir esquemàticament el dibuix en perspectiva de l’edifici que hi ha a la pàgina 39 del llibre de l’alumne i assenyalar-hi a
sobre els diferents serveis que acostuma a disposar un habitatge de la pròpia localitat i ampliar la informació amb altres serveis
disponibles en els habitatges de recent construcció, com ara l’aprofitament de l’energia termosolar.
• Reproduir a la pissarra el dibuix en perspectiva dels diferents plànols de què consta un projecte tècnic, assenyalar les
característiques i la informació que aporten, comentar plànols reals d’un projecte constructiu i distingir entre plànols d’alçat i de
planta.
• Reproduir a la pissarra el diagrama de blocs que apareix a la pàgina 45 del llibre de l’alumne i convidar als alumnes a descriure,
a partir d’aquest, les característiques dels materials de construcció distingint-hi entre materials naturals i transformats.
• Enumerar oficis i professions que intervenen en la construcció d’un habitatge.
• Indicar les fonts d’energia que s’empren en l’accionament de la maquinària de construcció i justificar-ne la varietat en funció de
les característiques.
• Classificar les eines i els estris que s’empren en construcció i, si és possible, convidar als alumnes a manipular-ne alguns per
comprovar les característiques.
• Descriure, pas a pas, el procés de construcció d’un habitatge.
• Enumerar diferents tipus de revestiments que s’empren en la construcció d’un habitatge i justificar-ne la utilització en funció dels
elements que hagin de cobrir i de les especificacions tècniques.
© grup edebé 17
• Activitat 32. • Dissenyar els plànols de distribució, de secció i de façana

d’un habitatge a partir de la seva descripció.
Fitxes 1 i 2 (MC) • Completar una taula amb les superfícies de les diferents
dependències de l’habitatge.
• Comparar les instal.lacions i els serveis d’un habitatge • Completar una altra taula amb els materials necessaris per
que es descriu en un text amb els de la pròpia casa i construir-lo en cada fase.
completar un quadre.
• Completar una taula amb les eines i la maquinària
• Enumerar els avenços tecnològics de què en disposem necessàries per construir-lo.
en l’actualitat i assenyalar els beneficis que ens
produeixen.
• Relacionar els plànols de construcció amb la informació
que aporta cadascun.
• Localitzar, en una sopa de lletres, els noms de quinze
materials de construcció i classificar-los en naturals i
transformats.
• Completar frases sobre diferents oficis i professions que
intervenen en el procés de construcció.
Llibre de l’alumne Fitxa d’avaluació de competències bàsiques, fitxa 5 (MC)
• Dissenyar un habitatge tenint en compte l’espai disponible i

• Enumerar les condicions mínimes d’habitabilitat d’un les dependències de què ha de constar.
habitatge.
• Reformar una habitació a partir de determinades
• Descriure les característiques que permeten qualificar un necessitats, calcular el cost de la reforma i enumerar les
sòl com a urbà, urbanitzable o no urbanitzable. eines i els materials necessaris per dur-la a terme.
• Dir quins aspectes abasten la memòria, el plec de
condicions i el pressupost en tant que parts de l’etapa
documental del projecte de construcció. Activitats competencials al final del bloc I
• Enumerar els diversos materials, naturals i transformats,
que s’utilitzen en la construcció d’un habitatge. • Enumerar els serveis de què disposa el propi habitatge i
• Reflexionar sobre els continguts tractats que afecten el indicar-ne l’empresa subministradora, el cost i els
sòl i els materials i respondre raonadament preguntes avantatges que suposa tenir-los.
sobre aquests. Material complementari
• Enumerar els diferents plànols de què consta un projecte
© grup edebé 18
de construcció i identificar-ne un. • Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la

• Classificar un seguit d’eines i estris de construcció unitat.
segons l’ús al qual es destinen. • Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.
• Descriure a grans trets les etapes per les quals passa el • Autoavaluació (O/E).
procés de construcció d’un habitatge i enumerar, a
cadascuna, les operacions que s’hi duen a terme.
Fitxa d’avaluació, fitxa 4 (MC)
• Relacionar les instal.lacions d’un habitatge amb els

avantatges que aporta cadascuna.
• Completar un diagrama amb les etapes d’un projecte de
construcció i les activitats que es duen a terme a
cadascuna.
• Ordenar les lletres dels noms de diferents materials de
construcció i relacionar-los amb la seva descripció
corresponent.
• Enumerar, com a mínim, deu eines o estris que s’empren
en construcció i assenyalar per a què s’utilitza cadascun.
Lectura
Expressió
© grup edebé 19
ACTIVITATS TIC
• Activitat 5 (LA). Cercar informació a Internet sobre les característiques dels habitatges de protecció oficial
• Activitat 7 (LA). Esbrinar, en equip, l’any en què es va aprovar l’últim Pla General d’Ordenació Urbana de la pròpia localitat, les zones de la ciutat programades com a sòl
urbanitzable en un futur pròxim, l’altura màxima fins a la qual es permet construir al carrer on hi ha el centre escolar i les edificacions o els espais protegits pel pla en el
barri.
• Activitat 12 (LA). Cercar informació sobre la funció de diferents professionals de la construcció.
• Activitats 17, 18 i 19 (LA). A l'apartat Recursos multimèdia, dibuixar l’interior d’un habitatge en tres dimensions amb l'ajut del programa Sweet Home 3D.
• Activitats 20, 21 i 22 (LA). Al mateix apartat anterior, confeccionar els plànols de distribució d’un habitatge amb l'ajut del programa Microsoft Visio.
• Activitat 27 (LA). Investigar les normes antisísmiques que existeixen en el disseny i la construcció d’edificis al Japó i a altres llocs de risc.
• Activitat 32 (LA). Identificar diferents eines i estris de construcció i explicar per a què s’utilitza cadascun.
• Activitat 35 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques es proposa la recerca d'informació sobre diferents aspectes de l’aluminosi com a problema que ha afectat
històricament la construcció d’habitatges.
• Activitat 37 (LA). Al mateix apartat anterior, esbrinar el problema que va patir l’estadi de futbol Vicente Calderón, de Madrid i la manera com es va solucionar.
• A la mini webquesta es plantegen algunes activitats al voltant de les característiques dels habitatges de protecció oficial a Catalunya que requereixen l'ús de l'ordinador i
la connexió a Internet.
• USB Mediateca.
— Internet.
— Pàgines web.
• Enumerar els serveis bàsics que rep qualsevol habitatge i els avantatges que suposa casdascun.
• Distingir els plànols d’un habitatge I reconèixer els documents que es fan servir en el procés de construcció.
• Esmentar algunes eines, estris I materials que s’utilizen per construir habitatges..
• Descriure, a grans trests, el procés de construcció d’un habitatge.
© grup edebé 20

METODOLOGIA
editorial edebé. • Aula d’informàtica. — Evocació de coneixements previs per abordar els nous continguts.
• Llibre digital Tecnologia 4 ESO; • Temps aproximat: — Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, mitjançant exemples extrets de
editorial edebé. 3 setmanes. situacions quotidianes, que afavoreixen la comprensió d'aquests i la seva generalització per
• Recursos en suport digital. mitjà de models, esquemes, plantejament de problemes... Això possibilita la transferència
• Ordinador i programes d'aprenentatges a la vida quotidiana, connectant amb l'adquisició de les competències
relacionats amb la unitat 2. bàsiques pròpies de la matèria i el treball sistemàtic de les mateixes en cada unitat.
• Pissarra digital. — Elaboració de síntesis.
• Material fungible. — Recursos digitals de diversa índole, preparats per impartir classes des de la metodologia de la
pissarra digital o dels ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats
interactives, animacions, caceres del tresor, enllaços a Internet, banc d'imatges,
presentacions...
— Resolució de problemes tecnològics amb els quals l'alumne o l'alumna desenvolupa i
perfecciona les seves pròpies estratègies, alhora que adquireix altres de generals i
específiques.
— Exercicis i activitats diversificades (de reforç, d'ampliació, treball en grup, ús de les TIC...),
seqüenciats per nivells de dificultat i que faciliten l'adquisició de competències bàsiques a tots
els alumnes.
— Treball al taller on l'alumne o alumna desenvoluparà i practicarà les seves habilitats manuals
en l'ús de materials, eines i mètodes de treball tecnològic per construir els seus propis
© grup edebé 21
projectes, en grup i parant atenció a les normes de seguretat al taller.
ESTRUCTURA DE LA UNITAT 2: LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES
— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra un habitatge singular (El Capricho,
d’Antoni Gaudí) i un text que explica la importància de tenir en compte les característiques dels
habitatges i també els materials amb què estan fets.
subapartats. En aquesta unitat s'aborden Habitatge i qualitat de vida, El projecte de
construcció, Recursos utilitzats en construcció i El procés de construcció.
de la unitat: descripció de diferents tipus d’habitatges, classificació del serveis urbans,
enumeració de materials de construcció, de professionals que hi intervenen i d’eines i estris
que fan servir, i recerca d’informació al voltant de la paraula àrid.
partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència
en el coneixement i la interacció amb el món físic i el tractament de la informació i competència
digital.
abordades a partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d'aprenentatge en
el procés deductiu i que finalitzen amb activitats d'aplicació.
— Recursos multimèdia: proposta d'activitats que han de ser realitzades en la pantalla d’un
ordinador i amb l’ajut de diferents programes informàtics. En aquesta unitat es proposa el
disseny d’un habitatge en tres dimensions, fent ús del programa Sweet Home 3D, i la confecció
de plànols d’un habitatge, fent ús del programa Microsoft Visio.
d'aprofundiment.
— Síntesi: esquema de claudàtors que els alumnes han de completar amb paraules i frases clau
per obtenir una síntesi dels principals continguts treballats en la unitat.
— Treballa les competències bàsiques: activitats de treball sistemàtic de les competències
bàsiques relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat gira al
voltant de l’aluminosi.
— Avaluació: activitats per comprovar si s'han assolit els objectius proposats al començament de
la unitat.
— Mini webquesta: activitat d'aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre un
tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és l’habitatge de protecció oficial a
Catalunya.
© grup edebé 22
• Valoració del plantejament i processos seguits, i • Elaboració i presentació de projectes tècnics realitzats a
també del resultat obtingut. l'aula taller.
© grup edebé 23

ACADÈMICS MILLORA
classes

del grup.



de l'aprenentatge.
Els criteris de qualificació estan ajustats a la tipologia de les activitats

planificades.

comunicats:
— als alumnes.
— a les famílies.
© grup edebé 24
d'aprenentatge.
S'ha ofert resposta a les diferents capacitats i ritmes d'aprenentatge.
S’apliquen mesures extraordinàries recomanades per l'equip docent

atenent els informes psicopedagògics.
1…
2…
3…
4…
5…
6…
7…
8…
…
…
© grup edebé 25
UNITAT DIDÀCTICA 3: Instal·lacions domèstiques

Competència en el coneixement i la • Identifica les característiques de • Reconèixer la funció de les • Identificar les característiques de la
interacció amb el món físic les instal·lacions domèstiques, el diferents instal·lacions que hi ha instal·lació elèctrica i calcular el grau
seu funcionament i la manera de en un habitatge per al d'electrificació.
• Utilitzar els coneixements tecnològics mantenir-les. subministrament d'electricitat,
en el reconeixement i la interpretació aigua i gas i per a l'evacuació • Interpretar plànols d'instal·lacions
de les instal·lacions domèstiques. d'aigües residuals. domèstiques: electricitat, aigua i gas.
• Reconèixer la influència de l'activitat • Explicar en què consisteix la domòtica i
tecnològica en el medi ambient. enumerar sistemes de control que
solen emprar-se en els habitatges
Competència en comunicació intel·ligents.
lingüística
• Interpretar factures de consum de
• Identifica les característiques de • Identificar els operadors que • Identificar els operadors que consten
diferents empreses de
les instal·lacions domèstiques, el consten les instal·lacions d'aigua i les instal·lacions d'aigua i gas i
subministrament de productes
seu funcionament i la manera de gas i confeccionar esquemes confeccionar esquemes utilitzant
energètics.
mantenir-les. utilitzant simbologia normalitzada. simbologia normalitzada.
Competència per aprendre a aprendre

• Aplicar els nous coneixements • Interpreta els termes de les • Calcular el cost del • Interpretar la informació que faciliten
referents a instal·lacions factures de consum que subministrament d'energia les factures i rebuts de consum
domèstiques en situacions reals. presenten les diferents empreses elèctrica, aigua i gas tenint en domèstic i comprovar els càlculs de
de subministrament de productes compte els preus vigents i els forma sistemàtica.
energètics. impostos.
Tractament de la informació i • Descriure el cicle integral de l'aigua.
competència digital • Valora la utilitat dels sistemes de
• Presentar la informació, obtinguda a control intel·ligent de les
partir de diverses fonts, mitjançant instal·lacions domèstiques.
gràfics i interpretar-la.
© grup edebé 26
CONTINGUTS
C P V
• Instal·lació elèctrica: elements de seguretat i • Determinació del grau d'electrificació d'un habitatge. • Respecte per les normes d’instal·lació elèctrica.
control.
• Confecció d'esquemes elèctrics. • Sensibilització per l'estalvi d'aigua.
• Grau d'electrificació.
• Interpretació d'esquemes dels circuits de distribució • Interès per aplicar hàbits d'estalvi energètic.
• Esquemes elèctrics i conductors. i evacuació d’aigües.
• Presa de consciència de la importància de les
• Normes d'instal·lació. • Interpretació de la factura de consum d'aigua. telecomunicacions en la societat actual.
• La factura de consum elèctric. • Interpretació d'esquemes de circuits de • La importància de l'estalvi energètic.
subministrament de gas.
• Generació pròpia d'energia elèctrica. • Presa de consciència de l'impacte ambiental que
• Interpretació de la factura del consum de gas. genera el consum d'energia.
• El cicle integral de l'aigua.
• Circuits de distribució i evacuació. d'aigua:
operadors.
• Aigües griese i aigües negres ENSENYAMENTS TRANSVERSALS
• La factura de consum d'aigua. • Educación per al consum: interès per conèixer la
simbologia normalitzada que s’utilitza en les
• Circuit de distribució d'aigua. instal·lacions domèstiques.
• Circuit d'evacuació. • Educación per al consum: hàbit de comprovar el
cost dels serveis que rep l’habitatge a partir de
• Tipus de subministrament de gas.
les dades que subministres els rebuts i les
• La factura de gas. factures.
• Calefacció. • Educación per a la salut: respecte per les normes
d’instal·lació elèctriques per tal d’evitar accidents.
• Refrigeració.
• Educación ambiental: responsabilitat en l’ús de
• Diferents sistemes de comunicació: telèfon, l’aigua i interès per conèixer els tractaments a
televisió i Internet. què se sotmet per depurar-la.
• Concepte de domòtica.
• Instal·lacions intel·ligents.
• El consum d'energia.
• Arquitectura bioclimàtica.
© grup edebé 27
1. La instal·lació elèctrica d’un habitatge

• Llegir un text i observar una sèrie d’imatges per descobrir la funció dels elements de seguretat i control d’una instal·lació elèctrica: comptador, ICP, ID i PIA.
• Observar un diagrama i llegir un text per tal d'identificar els circuits de què consta una instal·lació segons el seu grau d’electrificació.
• Analitzar les característiques dels esquemes elèctrics (general i sobre plànol en planta) i interpretar-ne correctament la simbologia.
• Identificar en una imatge la fase, el neutre i la presa de terra d’un conductor elèctric.
• Llegir i comentar algunes normes que cal respectar en efectuar la instal·lació elèctrica d’un habitatge.
• Observar una factura de consum elèctric i localitzar-hi els conceptes que es descriuen en un text.
• Calcular el cost real d’un consum determinat tenint en compte tots els factors implicats.
• Llegir un text per descobrir en què consisteix la generació pròpia d'energia elèctrica i quins avantatges presenta.
2. La instal·lació d’aigua
• Identificar les fases del cicle integral de l'aigua mitjançant la lectura d'un text.
• Observar una imatge i localitzar-hi els principals operadors que componen els circuits de distribució i d’evacuació d’aigua d’un habitatge.
• Analitzar un esquema i llegir un text per descobrir les característiques i la funció dels operadors del circuit de distribució.
• Llegir un altre text per descobrir les característiques i la funció dels operadors del circuit d’evacuació.
• Distingir entre aigües grises i aigües negres i descobrir els processos a què se sotmeten les primeres per tal de depurar-les i reutilitzar-les.
• Observar una factura de consum d’aigua i localitzar-hi els conceptes que es descriuen en un text.
3. La instal·lació de gas
• Distingir en un text els diferents gasos emprats en l'àmbit domèstic.
• Comparar textos i imatges per apreciar les analogies i les diferències entre la xarxa de subministrament de gas canalitzat, el subministrament mitjançant bombones de
gas envasat i el subministrament mitjançant dipòsits.
• Observar una factura de consum de gas i localitzar-hi els conceptes que es descriuen en un text.
• Llegir un text per aprendre hàbits d'estalvi energètic en el consum de gas.
4.- Climatització
© grup edebé 28
• Identificar les característiques de diferents sistemes de calefacció que es descriuen en un text.
• Descobrir el principi de funcionament d'un aparell d'aire condicionat i les seves característiques tècniques i funcionals.
5.-Comunicació
• Llegir un text per descobrir els avenços tecnològics aplicats a les comunicacions telefòniques i a Internet.
• Llegir un altre text per reconèixer el canvi tecnològic que ha suposat la implantació de la TDT en substitució de la televisió analògica convencional.
6. Introducció a la domòtica
• Llegir un text, observar una imatge i consultar un quadre per prendre consciència de la importància creixent de la domòtica i les instal·lacions intel·ligents en els
habitatges.
7. Estalvi energètic
• Identificar en un text hàbits d'estalvi energètic.
• Descobrir les característiques de l'arquitectura bioclimàtica i els seus avantatges a l'hora de reduir el consum energètic de climatització.
ALTRES ACTIVITATS

• Llegir el text d’introducció per descobrir els serveis que rep un habitatge i que el fan més confortable.

• Manifestar la pròpia opinió sobre la utilitat dels rentavaixelles.
• Elaborar i passar una enquesta per descobrir els hàbits d'ús dels rentavaixelles entre amics i coneguts. Presentar els
resultats mitjançant gràfics de barres i sectors i redactar les pròpies conclusions.
• Presentar mitjançant gràfics la informació sobre el consum energètic dels electrodomèstics més habituals i interpretar-la.
© grup edebé 29
• Buscar informació sobre els rentavaixelles bitèrmics i analitzar-ne els avantatges.
• Reflexionar sobre l'estalvi de temps que suposa l'ús dels rentavaixelles enfront dels processos de rentada manual.
COMPLEMENTÀRIES • Desmuntar i tornar a muntar un comptador convencional, un interruptor diferencial i un altre de magnetotèrmic per apreciar-
ne les característiques internes i la manera de funcionar.
• Reproduir en la pissarra diferents esquemes elèctrics i interpretar la simbologia que fan servir.
• Mostrar un conductor de tres fils i localitzar-hi la fase, el neutre i la presa de terra.
• Llegir i comentar algunes normes bàsiques d’instal·lació que es contenen en el REBT.
• Analitzar una factura real de consum elèctric i identificar cadascun dels conceptes que hi apareixen. Calcular el cost del
consum elèctric a partir de dades concretes.
• Organitzar un col·loqui a la classe sobre els avantatges de la generació pròpia d'energia elèctrica i els dispositius que s'hi
utilitzen.
• Organitzar un altre col·loqui a la classe al voltant del cicle integral de l’aigua i de la seva importància per preservar la qualitat
d’aquest bé escàs.
• Desplaçar-se per diferents dependències del centre per tal de localitzar els operadors dels circuits de subministrament i
d’evacuació d’aigua.
• Analitzar una factura de consum d'aigua i seguir el mateix procediment emprat en la factura de consum elèctric. Calcular el
cost del consum d’aigua a partir de dades concretes.
• Reproduir en la pissarra diferents esquemes d’instal·lacions de gas i interpretar la simbologia que fan servir.
• Analitzar una factura de consum de gas i seguir el mateix procediment emprat en les factures de consum elèctric i de
subministrament d’aigua. Calcular el cost del consum de gas a partir de dades concretes.
• Proposar als alumnes que analitzin, per grups, els diferents sistemes de climatització que s'empren en l'actualitat,
assenyalant-ne els avantatges i els inconvenients.
• Demanar als alumnes que aportin les seves experiències personals en relació amb les últimes innovacions tecnològiques
relacionades amb la comunicació (telèfon, televisió i Internet).
• Demanar als alumnes que aportin les seves experiències personals amb relació a les instal·lacions del propi habitatge o de
persones conegudes que posseeixin sistemes de control intel·ligent d’inbstal·lacions.
• Reflexionar amb els alumnes sobre la importància de l'estalvi energètic per reduir l'impacte mediambiental i els avantatges de
l'arquitectura bioclimàtica.
© grup edebé 30
• Activitat 38. • Dur a terme l’anàlisi de les instal·lacions de

subministrament d’aigua, gas i energia elèctrica, i
d’evacuació d’aigües residuals del propi habitatge.
Fitxes 1 i 2 (MC)
• Calcular el grau d’electrificació d’un habitatge de manera

que s’hi puguin connectar els receptors que apareixen en
un quadre.
• Confeccionar un esquema unifilar a partir d’un altre
multifilar.
• Completar un text relacionat amb la instal·lació d’aigua d’un
habitatge.
• Relacionar diferents operadors del circuit de distribució de

gas amb la seva descripció i classificar-los segons si
corresponen a la instal·lació de gas canalitzat o envasat.
• Explicar quina funció realitzen l'interruptor de control de • Analitzar les causes per les quals es desconnecta
potència, l'interruptor diferencial i els petits interruptors l’ICP d’un habitatge tenint en compte la potència
automàtics en la instal·lació elèctrica d'un habitatge i en contractada i els aparells que es connecten a la
quina part s'hi localitzen. instal·lació.
• Justificar raonadament la importància de sotmetre l'aigua • Interpretar el plànol d’un habitatge.
als diferents processos que constitueixen l'anomenat cicle
integral. • Calcular el consum d’electricitat i gas d’un usuari amb
una companyia subministradora concreta i analitzar
• Definir els conceptes d'aigües grises i aigües negres i els avantatges que li suposaria canviar-se de
explicar quines són susceptibles de ser reutilitzades i quins companyia subministradora.
mètodes s'hi fan servir.
• Definir el concepte de poder calorífic i indicar-ne el valor en
diferents gasos. Activitats competencials al final del bloc I
• Classificar operadors segons el circuit de subministrament • Enumerar els serveis de què disposa el propi
al qual pertanyen. habitatge i indicar-ne l’empresa subministradora, el
• Dibuixar esquemes elèctrics d'una instal·lació domèstica cost i els avantatges que suposa tenir-los.
senzilla. • Observar el quadre general de distribució del propi
habitatge, analitzar els elements que hi conté i
© grup edebé 31
• Descriure diferents sistemes de calefacció. explicar-ne el funcionament en situacions concretes.

• Calcular el cost de diferents subministraments energètics • Interpretar les dades que apareixen en una factura de
d'un habitatge a partir de les dades de consum. consum de gas.
• Indicar funcions que es poden dur a terme de manera
automàtica en un habitatge.
Material complementari
• Explicar com afecten el confort d’un habitatge diferents
factors. • Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de
• Assenyalar aspectes que puguin ser susceptibles d’estalvi la unitat.
energètic. • Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.
• Autoavaluació (O/E).
• Dibuixar els esquemes elèctrics, multifilar i unifilar, d’un

circuit connectat a la xarxa elèctrica de 220 V, que disposa
d’una sèrie d’elements concrets.
• Calcular la potència màxima de la instal·lació elèctrica d’un
habitatge que disposa d’una sèrie d’elements i indicar el
grau d’electrificació de l’habitatge tenint en compte el
coeficient de simultaneïtat.
• Confeccionar un gràfic evolutiu del consum d’energia
elèctrica en un habitatge a partir d’una sèrie de dades.
• Classificar operadors segons el circuit al qual pertanyen.
• Calcular el cost del subministrament elèctric d’un habitatge
a partir d’una sèrie de dades de consum.
• Calcular el cost del subministrament de gas natural d’un

habitatge a partir d’una altra sèrie de dades de consum.
Lectura
• Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per obtenir o ampliar informació, investigar,…
© grup edebé 32
Expressió
ACTIVITATS TIC
• Activitat 7 (LA). Esbrinar el principi de funcionament d'un cercapols.

• Activitat 9 (LA). Localitzar informació actualitzada sobre les tarifes de consum elèctric.
• Activitat 16 (LA). Localitzar informació actualitzada sobre les tarifes de consum de gas canalitzat i el preu de la bombona de gas envasat.
• Activitat 21 (LA). Cercar informació a Internet sobre els refrigerants que s'empren en els aparells d'aire condicionat.
• Activitat 22 (LA). Recopilar informació sobre les ofertes dels proveïdors de serveis de telefonia, televisió i Internet i comparar-les.
• Activitat 24 (LA). Descriure els avantatges que suposa disposar d'un sistema de control intel·ligent en un habitatge.
• Activitat 26 (LA). A l'apartat Pràctiques de taller es proposa l'ús del programa de disseny gràfic Microsoft Visio per dibuixar el plànol d'un habitatge i la seva instal·lació
elèctrica.
• Activitat 37 (LA). Cercar informació i respondre una sèrie de preguntes sobre hàbits d'estalvi energètic.
• Activitat 43 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques es proposa la recerca d'informació sobre les característiques dels rentavaixelles bitèrmics.
• A la mini webquesta es plantegen algunes activitats al voltant de la connexió wifi que requereixen l'ús de l'ordinador i la connexió a Internet.
• USB Mediateca.
— Internet.
— Pàgines web.
© grup edebé 33
• Interpretar plànols d’instal·lacions domèstiques: electricitat, aigua i gas.

• Identificar els operadors de què consten les instal·lacions d’aigua i gas.
• Descriure el cicle integral de l’aigua.
• Interpretar la informació que faciliten les factures i els rebuts de consum domèstic.

METODOLOGIA
relacionats amb la unitat 3. bàsiques pròpies de la matèria i el treball sistemàtic d’aquestes en cada unitat.
• Material fungible. — Recursos digitals de diversa índole, preparats per impartir classes des de la metodologia de
la pissarra digital o dels ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats
© grup edebé 34

presentacions...
específiques.
els alumnes.
ESTRUCTURA DE LA UNITAT 3: INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES
— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra un exemple concret d’aplicació de les
instal·lacions domèstiques a l’habitatge (una cuina dotada d’instal·lació d’aigua, de gas i
d’electricitat) i un text que presenta els beneficis d’aquestes instal·lacions per a la qualitat de
vida.
subapartats. En aquesta unitat s'aborden La instal·lació elèctrica, La instal·lació d’aigua, La
instal·lació de gas, Climatització, Comunicació, Introducció a la domòtica i Estalvi energètic.
— Preparació de la unitat: evocació de coneixements previs necessaris per abordar els
continguts de la unitat: diferència entre quilowatt i quilowatt hora, unitats en què es mesura el
consum d’electricitat, d’aigua i de gas en un habitatge, i descripció del cicle integral de
l’aigua.
— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran
a partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la
competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, la competència en
comunicació lingüística, la competència per aprendre a aprendre i el tractament de la
informació i competència digital.
— Desenvolupament dels continguts: seqüències d'aprenentatge per a cada contingut de la
unitat, abordades a partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats
d'aprenentatge en el procés deductiu i que finalitzen amb activitats d'aplicació.
— Pràctiques de taller: proposta d'activitats de tipus manipulatiu que han de ser realitzades a
l'aula taller. En aquesta unitat es proposa la construcció de la maqueta d’un habitatge i el
plantejament i la realització de la instal·lació elèctrica d’il·luminació.
— Activitats finals: proposta d'activitats organitzades segons els continguts principals de la unitat
i de tipologia diversa. S'hi inclouen tasques individuals i de grup, activitats TIC, de reforç i
© grup edebé 35
d'aprofundiment.
voltant de rentavaixelles, despesa o estalvi?
— Avaluació: activitats per comprovar si s'han assolit els objectius proposats al començament
de la unitat.
tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és la connexió wifi.
l'activitat diària de la classe. • Preguntes sobre els passos que cal seguir a • Registre per a l'avaluació contínua del grup-
• Activitats diverses d'avaluació d'aprenentatges i l'hora d'elaborar el projecte en el taller. classe.
de competències bàsiques. • Observació i valoració del grau de participació de • Autoavaluació (oral i escrita).
• Procés seguit en la resolució de problemes cada alumne i la qualitat de les seves • Blog del professor.
tecnològics. intervencions.
• Portfoli.
• Procés desenvolupat per a l'elaboració del
projecte en el taller. • Rúbrica d'avaluació de les competències
básiques de la unitat.
• Activitats TIC: interactives, mini webquesta,
enllaços web... • Rúbrica d'avaluació trimestral de les
competències básiques.
• Quadern de l'alumne.
• Rúbrica d'avaluació del projecte tècnic.
• Dossier individual.
• Rúbrica d'avaluació d'habilitats generals.
• Valoració del plantejament i processos seguits, i
també del resultat obtingut. • Elaboració i presentació de projectes tècnics
realitzats a l'aula taller.
© grup edebé 36
ADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ RESULTATS PROPOSTES

ACADÈMICS DE MILLORA
Preparació de la classe i els materials didàctics Hi ha coherència entre la programació i el desenvolupament de

les classes
S'adecua el desenvolupament de la classe amb les

característiques del grup.


Validesa dels recursos utilitzats a la classe per als

aprenentatges.
Els criteris de promoció han estat consensuats entre els

professors.
Els instruments d'avaluació permeten registrar nombroses

variables de l'aprenentatge.


comunicats:
— als alumnes.
© grup edebé 37
Utilització de mesures per a l'atenció a la diversitat S'adopten mesures amb antelació per tal de conèixer les
dificultats d'aprenentatge.

d'aprenentatge.

1…
2…
3…
4…
5…
6…
7…
8…
…
…
© grup edebé 38
UNITAT DIDÀCTICA 4: Sistemes pneumàtics i hidràulics

Competència en el coneixement i la • Interpreta esquemes de circuits • Estudiar el comportament dels • Aplicar la llei de Boyle-Mariotte per
interacció amb el món físic pneumàtics i en descriu el gasos, els circuits pneumàtics, la calcular la pressió exercida per un gas
funcionament i les aplicacions. seva representació simbòlica i les i expressar-la en diferents unitats.
• Utilitzar d'una manera adequada els peculiaritats dels sistemes
coneixements científics per tal • Identificar els principals elements
pneumàtics. components d’un circuit pneumàtic i
d'aplicar-los a explicacions
científiques del món tecnològic. explicar-ne la funció i el funcionament
general del sistema.
• Utilitzar els procediments de la
metodologia científica en la
interpretació d'esquemes de circuits
pneumàtics i hidràulics. • Interpreta esquemes de circuits • Estudiar l’equilibri i el moviment • Aplicar el principi de Pascal per
• Reflexionar sobre les implicacions hidràulics i en descriu el dels líquids per mitjà dels circuits determinar la pressió exercida per un
ambientals i socials d'alguns avenços funcionament i les aplicacions. hidràulics. líquid.
tecnològics en diferents àmbits. • Identificar els principals elements
components d’un circuit hidràulic i
Competència per aprendre a aprendre assenyalar-ne algunes de les
• Manejar de manera eficient un aplicacions a escala industrial.
conjunt de recursos, tècniques i
estratègies en el treball individual i en
el col·lectiu per emprendre nous • Valora la utilitat de diferents • Analitzar els fluids en l’àmbit • Valorar la utilitat dels refrigerants i els
aprenentatges i garantir-ne fluids de treball a escala industrial. lubrificants en l’activitat industrial.
l'eficiència. industrial i selecciona els més
adequats per a aplicacions
Autonomia i iniciativa personal concretes en funció de les
• Generar idees i propostes en seves propietats.
situacions pràctiques i de taller,
partint d'una informació i uns
components previs.
© grup edebé 39
CONTINGUTS
C P V
• Concepte de Pneumàtica. • Representació simbòlica de circuits i operadors • Interès per conèixer les aplicacions de la Pneumàtica a
• La pressió: unitats. pneumàtics. la vida quotidiana i a la indústria.
• Llei de Boyle-Mariotte. • Càlcul de pressions i expressió de la pressió en • Interès per conèixer les aplicacions de la Hidràulica a
diferents unitats. la vida quotidiana i a la indústria.
• El circuit pneumàtic: operadors.
• Confecció i interpretació d’esquemes de circuits • Curiositat per conèixer el cicle de funcionament d'un
• Compressors: funcionament i tipus. pneumàtics. refrigerador.
• Canonades de distribució. • Confecció i interpretació d’esquemes de circuits
• Actuadors pneumàtics: cilindres d'efecte hidràulics.
simple i d'efecte doble. • Anàlisi comparativa dels circuits pneumàtics i els ENSENYAMENTS TRANSVERSALS
• Elements de control i comandament: vàl- hidràulics.
vules. • Educació ambiental: valoració positiva de les
aplicacions de l’energia pneumàtica i la hidràulica per
• Altres elements auxiliars. la seva escassa incidència sobre el medi ambient.
• Electropneumàtica. • Educació ambiental: valoració de la substitució dels
• Concepte d'Hidràulica. CFC per d’altres refrigerants que siguin respectuosos
• Principi de Pascal. amb la capa d’ozó.
• El circuit hidràulic: elements.
• Característiques dels circuits hidràulics.
• Tipus de refrigerants: avantatges i
inconvenients de cadascun.
• Funcionament d'un refrigerador.
• Lubrificants: característiques i utilitat.
• Tècniques de lubrificació.
© grup edebé 40
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
1. Pneumàtica
• Reconèixer la Pneumàtica com la part de la Mecànica que estudia el comportament dels gasos.
• Memoritzar comprensivament la definició de pressió i la llei de Boyle-Mariotte.
• Analitzar una taula per identificar-hi les unitats de pressió i les relacions que s'estableixen entre elles.
• Reconèixer la funció d'un circuit pneumàtic i els operadors bàsics que el formen.
• Identificar les característiques i els components de cada operador a partir de la lectura de textos descriptius i l'anàlisi de figures i quadres comparatius.
• Consultar un quadre i memoritzar comprensivament els símbols que representen els elements d'un circuit pneumàtic.
• Llegir textos i observar imatges per identificar-hi algunes aplicacions pneumàtiques, reconèixer els avantatges de l'aire comprimit i prendre consciència de la necessitat
de respectar algunes normes de seguretat en la manipulació de circuits i operadors pneumàtics.
2. Hidràulica
• Reconèixer la Hidràulica com la part de la Mecànica que estudia l'equilibri i el moviment dels líquids.
• Memoritzar comprensivament la definició de pressió i la llei matemàtica que relaciona la pressió amb la força i la superfície.
• Identificar les característiques i els components dels operadors d'un circuit hidràulic a partir de la lectura de textos descriptius i l'anàlisi de figures. Establir comparacions
entre aquests i els components d'un circuit pneumàtic.
3. Fluids de treball
• Analitzar les característiques de diferents fluids de treball, com ara els refrigerants i els lubrificants, a partir de la lectura de textos descriptius i l'observació de quadres i
imatges.
ALTRES ACTIVITATS

• Llegir el text d’introducció que presenta la importància dels circuits pneumàtics i hidràulics i la utilitat dels refrigerants i els
lubrificants en les instal·lacions domèstiques i industrials.
© grup edebé 41
• Indicar si s'ha vist funcionar un sistema de tubs pneumàtics.

• Cercar informació sobre el funcionament dels tubs pneumàtics.
• Descobrir a Internet les característiques i la història del correu pneumàtic.
• Descriure i comparar diferents sistemes de comunicació (telègraf, telèfon i correu pneumàtic).
• Raonar sobre la possibilitat de transportar persones per mitjà de tubs pneumàtics.
• Investigar la presència al cinema dels tubs pneumàtics.
• Analitzar les aplicacions actuals d'aquest sistema de transport i els avantatges que suposa.
PROJECTE TÈCNIC CIRCUIT D’ACTIVACIÓ D’UNA PREMSA PNEUMÀTICA
Fase 1: Plantejament del problema

• L'objectiu d'aquest projecte és dissenyar i muntar un circuit pneumàtic capaç de governar una premsa per mitjà de dues vàlvules
que s'accionin simultàniament.
Fase 2: Recerca d'informació

• Per elaborar aquest projecte, cal cercar informació fent servir les TIC, que s'utilitzarà per poder dissenyar amb èxit el circuit i
verificar-ne el funcionament. Per fer-ho, es poden utilitzar diferents programes de programari, com ara FluidSIM, Automation
Studio o Pneumatic-Sim.
Fase 3: Disseny i elecció

• Cada component de l'equip ha de reproduir en el seu quadern l'esquema del circuit. Un cop confeccionats, l'equip s'ha de reunir
per analitzar els diferents esquemes, corregir els errors i elaborar finalment el disseny definitiu del circuit.
Fase 4: Planificació
• En aquesta etapa cal determinar quins operadors pneumàtics i quins altres recursos seran necessaris per construir el circuit. És
important confeccionar un full de planificació que servirà de guia d'execució del projecte.
Fase 5. Construcció
• Amb el full de planificació davant, es realitzaran, de manera ordenada, les operacions previstes per a la construcció del circuit. Cal
dur un seriós control dels passos que es donen i anotar-los en el diari tècnic.
Fase 6. Avaluació
• Un cop muntat el circuit de la premsa pneumàtica, cal verificar-ne el funcionament. A més de l'avaluació del producte, és necessari
també dur a terme l'avaluació del procés de treball i la del funcionament de l'equip. En cas d’avaluació negativa, haurem de revisar
el circuit per tal de trobar les possibles deficiències i subsanar-les. Si és positiva, cal obtenir les conclusions oportunes i omplir el
full d’avaluació que s’adjuntarà a l’informe tècnic.
© grup edebé 42
Fase 7. Divulgació
• Amb tota la informació recopilada, es confeccionarà un informe tècnic, que és un document mitjançant el qual es transmet tot el
procés de treball que s'ha seguit per dur a terme la solució a un problema tècnic (en aquest cas, el disseny i el muntatge del circuit
pneumàtic d'una premsa).
COMPLEMENTÀRIES • Reproduir en la pissarra el quadre amb les principals unitats de pressió i resoldre alguns exercicis senzills de càlcul de pressions i
de transformació d'unes unitats en d'altres.
• Resoldre alguns exercicis senzills de càlcul a partir de la llei de Boyle-Mariotte
• Si l'aula taller disposa d'una instal·lació pneumàtica, desplaçar-se fins a aquesta i mostrar, utilitzant elements reals, els diferents
components del circuit pneumàtic (el compressor, les canonades, els elements de treball, les vàlvules de distribució i altres
elements auxiliars, com ara les vàlvules de bloqueig, les de pressió i les antiretorn).
• Confeccionar circuits pneumàtics senzills utilitzant-hi simbologia normalitzada.
• Resoldre alguns exercicis senzills de càlcul per aplicació del principi de Pascal.
• Activitat 23. • Explicar els diferents processos de producció d’aire comprimit.

• Dibuixar un motor pneumàtic de paletes i un altre de pistons i
Fitxes 1 i 2 (MC) detallar-ne i explicar-ne les parts i el funcionament.
• Completar un quadre amb el nom de diferents operadors
• Relacionar els elements d’un compressor pneumàtic hidràulics que hi apareixen representats mitjançant el seu símbol
amb la funció que desenvolupen. normalitzat.
• Identificar els elements components d’un cilindre • Completar un quadre amb dibuixos del funcionament de
pneumàtic i situar-los sobre un dibuix. diferents tipus de vàlvules distribuidores.
• Indicar a quins elements del circuit pneumàtic • Completar un altre quadre amb dibuixos del funcionament de
corresponen diferents símbols que apareixen en un diferents models de cilindres.
quadre. • Dissenyar el circuit de control d’un cilindre d’efecte doble des de
• Identificar els elements components d’un cilindre dos punts i explicar-ne el funcionament.
hidràulic i situar-los sobre un dibuix. • Confeccionar l’esquema d’un circuit pneumàtic de regulació de la
• Observar la representació simbòlica d’una vàlvula velocitat d’un cilindre d’efecte doble.
hidràulica i completar un text on s’en descriuen les
característiques.
© grup edebé 43
• Enumerar els elements d'un circuit pneumàtic i • Completar un quadre comparatiu amb els elements d’un circuit
explicar la funció de cadascun. pneumàtic i un altre d’elèctric i la funció de cadascun.
• Identificar els símbols de diferents operadors • Interpretar imates obtingudes d’un catàleg de productes
pneumàtics. industrials.
• Dibuixar el símbol normalitzat d'una vàlvula
pneumàtica. Activitats competencials al final del bloc I
• Indicar diferents aplicacions dels circuits pneumàtics.
• Comparar els elements d'un circuit hidràulic amb els • Explicar el funcionament d’un dispositiu per aixecar vehicles en
de un pneumàtic. un taller, justificar el principi físic en què es fonamenta, realitzar
càlculs tenint-ne en compte les característiques tècniques i
• Completar frases relacionades amb els circuits suggerir altres maneres d’accedir a la part inferior d’un vehicle.
pneumàtics i hidràulics i amb els fluids de treball.
• Interpretar l’esquema d’un circuit pneumàtic, identificar-ne els
elements components, explicar el comportament de la vàlvula de
Fitxa d’avaluació, fitxa 4 (MC) comandament, enumerar altres modes de comandament i retorn
de les vàlvules pneumàtiques, descriure el funcionament del
• Determinar la força exercida per l’èmbol d’un cilindre circuit i suggerir-ne possibles aplicacions pràctiques.
pneumàtic, conegut el seu diàmetre i la pressió que • Identificar en imatges diferents eines pneumàtiques, reconèixer
l’aire hi exerceix. el tipus d’energia que fan servir i enumerar-ne els avantatges
• Explicar la funció del grup compressor en un circuit enfront de les manuals.
pneumàtic i completar un quadre amb els símbols i la • Enumerar sistemes, dispositius i mecanismes de l’entorn que
funció dels elements que l’integren. funcionin gràcies a l’energia pneumàtica o hidràulica.
• Explicar el funcionament d’una vàlvula pneumàtica a
partir de la interpretació d’una seqüència d’imatges. Material complementari
• Identificar els elements components d’un cilindre
pneumàtic representat en un esquema i explicar-ne el • Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la unitat.
funcionament.
• Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.
• Enumeras els avantatges de l’aire comprimit com a
font d’energia. • Rúbrica d’avaluació del projecte tècnic.
Lectura
© grup edebé 44
Expressió
ACTIVITATS TIC
• Activitat 7 (LA). Cercar informació sobre la funció dels elements components de la unitat de pressió d'un circuit hidràulic.
• Activitats 10 i 11 (LA). A l'apartat Recursos multimèdia, dissenyar diversos circuits pneumàtics amb l'ajut del simulador FluidSim.
• Activitat 18 (LA). Observar una animació i comprovar, amb el seu ajut, la llei de Boyle-Mariotte.
• Activitat 27 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques, localitzar informació sobre la invenció i el desenvolupament dels tubs pneumàtics.
• Activitat 30 (LA). Al mateix apartat anterior, descobrir les idees aportades pel cinema sobre la utilitat dels tubs pneumàtics.
• A la mini webquesta es proposa la recerca d'informació sobre el sistema de recollida pneumàtica de deixalles i les ciutats on hi està implantat.
• USB Mediateca.
— Internet.
— Pàgines web.
• Aplicar la llei de Boyle-Mariotte per tal de calcular la pressió exercida per un gas i expressar aquesta en diferents unitats.
© grup edebé 45
• Identificar els principals elements components d’un circuit pneumàtic.
• Aplicar el principi de Pascal per determinar la pressió exercida por un líquid.
• Identificar els principals elements components d’un circuit hidràulic.
• Justificar la utilitat dels refrigerants i els lubrificants com a fluids industrials.

METODOLOGIA
MATERIALS i RECURSOS ESPAiS - TEMPS ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES
presentacions...
© grup edebé 46
específiques.
els alumnes.
ESTRUCTURA DE LA UNITAT 4: SISTEMES PNEUMÀTICS I HIDRÂULICS
— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra una aplicació industrial dels circuits
pneumàtics i hidràulics (una premsa hidràulica) i un text que presenta la importància dels líquids
i els gasos en nombroses aplicacions.
subapartats. En aquesta unitat s'aborden la Pneumàtica, la Hidràulica i els Fluids de treball.
de la unitat: el fonament de les energies hidràulica i pneumàtica, enumeració de dispositius que
fan servir aire comprimit per funcionar, descripció del funcionament d’una atracció de fira que
utilitzi cilindres pneumàtics o hidràulics, etimologia de la paraula fluid, i justificació de la
necessitat de lubrificar les peces sotmeses a moviment o a fregament.
en el coneixement i la interacció amb el món físic, la competència per aprendre a aprendre i
l’autonomia i iniciativa personal.
— Pràctiques de taller: proposta d'activitats de tipus manipulatiu que han de ser realitzades a l'aula
taller. En aquesta unitat es proposa el muntatge de dos circuits pneumàtics: un per governar un
cilindre d’efecte simple i un altre per a un cilindre d’efecte doble.
ordinador i amb l’ajut de diferents simuladors informàtics. En aquesta unitat es proposa la
simulació de diferents circuits pneumàtics fen ús del programa FluidSIM Pneumatics.
d'aprofundiment.
— Síntesi: mapes conceptuals que els alumnes han de completar amb paraules clau per obtenir
una síntesi dels principals continguts treballats en la unitat
© grup edebé 47
bàsiques relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat consisteix a
analitzar el funcionament dels tubs pneumàtics.
la unitat.
tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és la recollida pneumàtica de deixalles.
ESTRUCTURA DEL PROJECTE TÈCNIC: CIRCUIT D’ACTIVACIÓ D’UNA PRENSA PNEUMÁTICA

— Plantejament del problema: identificació de les característiques del problema i de les condicions
necessàries per a la seva solució. En aquest cas, el problema consisteix a dissenyar i muntar
un circuit pneumàtic capaç de governar una premsa des de dues vàlvules que s’accionen
simultàniament.
— Recerca d’información: localització d’informació rellevant en diferents fonts. En aquest cas,
s’ofereix la possibilitat de utilitzar diferents tipus de simuladors informàtics, com ara FluidSIM,
Automation Studio o Pneumatic-Sim.
— Disseny i elecció: elaboració d’esbossos, esquemes i croquis, que permetin de definir la solució
d’una manera gràfica, i elecció, en el si del grup, de la més adient. En aquest cas, cal elaborar
l’esquema del circuit que volem muntar.
— Planificació: previsió de materials, eines i estris necessaris per desenvolupar el projecte, i
també del temps i els recursos econòmics que caldrà destinar. En aquest cas, hem de preveure
els operadors pneumàtics necessaris per muntar el circuit i les eines que haurem de fer servir.
Amb tota la informació, s’elabora el full de planificació.
— Construcció: seqüència ordenada d’operacions necessàries per muntar la solució al problema.
En aquest cas, les tasques són: localitzar les preses de pressió, connectar les vàlvules 3/2, fixar
i connectar la vàlvula de simultaneïtat, fixar i connectar la vàlvula 4/2, fixar i connectar el cilindre
d’efecte doble, verificar l’estanqueïtat de les connexions i connectar la premsa pneumàtica. Per
tal de dur un control rigorós de tot el que succeeix en aquesta fase, convé elaborar el diari
tècnic.
— Avaluació: realització de proves per tal de verificar que el resultat és l’esperat i que hem
obtingut solució al problema plantejat. En cas d’avaluació negativa, haurem d’investigar-ne les
causes i tornar a dissenyar i construir l’objecte. En aquest cas cal comprovar que el circuit
funciona correctament quan accionem simultàniamente totes dues vàlvules 3/2. A més, cal dur
a terme l’avaluació del procés i la del treball en equip. Amb tota la informació, redactem el full
d’avaluació.
— Divulgació: comunicació del procés seguit i dels resultats obtinguts. En aquest cas, només és
exigible l’elaboració de l’informe tècnic, al qual s’haurà d’adjuntar tota la documentació
elaborada al llarg del projecte.
© grup edebé 48
l'activitat diària de la classe. • Preguntes sobre els passos que cal seguir a • Registre per a l'avaluació contínua del grup-classe.
• Activitats diverses d'avaluació d'aprenentatges i l'hora d'elaborar el projecte en el taller. • Autoavaluació (oral i escrita).
de competències bàsiques. • Observació i valoració del grau de • Blog del professor.
• Procés seguit en la resolució de problemes participació de cada alumne i la qualitat de
tecnològics. les seves intervencions. • Portfoli.
• Procés desenvolupat per a l'elaboració del • Rúbrica d'avaluació de les competències básiques de
projecte en el taller. la unitat.
• Valoració del plantejament i processos seguits, i • Elaboració i presentació de projectes tècnics realitzats
també del resultat obtingut. a l'aula taller.
© grup edebé 49

ACADÈMICS MILLORA
classes

del grup.



de l'aprenentatge.

planificades.

comunicats:
— als alumnes.
© grup edebé 50
d'aprenentatge.

1…
2…
3…
4…
5…
6…
7…
8…
…
…
© grup edebé 51
UNITAT DIDÀCTICA 5: Electrònica analògica

Competència en el coneixement i la • Distingueix els operadors • Identificar i distingir els diferents • Identificar resistències i explicar-ne la
interacció amb el món físic electrònics per les seves components electrònics. utilitat en un circuit electrònic.
característiques tècniques i per la • Distingir condensadors fixos i variables i
• Distingir els operadors electrònics seva funció dins d’un circuit.
per les seves característiques explicar-ne el funcionament.
tècniques i per la seva funció dins • Descriure la utilitat de les bobines i
d’un circuit. explicar-ne el funcionament.
• Valorar la utilitat de l’amplificador • Identificar diferents components
operacional en el disseny de semiconductors (díodes, transistors,
diferents circuits elementals. resistències dependents) i explicar-ne la
utilitat.
Competència en comunicació
lingüística • Interpreta els valors dels • Aprendre conceptes bàsics • Definir i calcular alguns conceptes bàsics
paràmetres que figuren en la d’electrònica, com ara el guany, la en electrònica: guany, impedància,
• Interpretar els valors dels
descripció tècnica d’un impedància, la resposta amb la resposta amb la freqüència i realimentació.
paràmetres que figuren en la
component electrònic. freqüència i la realimentació.
descripció tècnica d’un
component electrònic.
• Valora la utilitat de l’amplificador • Conèixer què és un amplificador • Explicar diferents aplicacions de
Autonomia i iniciativa personal operacional en el disseny de operacional i els seus circuits l’amplificador operacional en circuits bàsics
• Detectar els perills per a la salut i diferents circuits elementals. bàsics. (inversor, no inversor i sumador) i realitzar
el medi ambient que poden els càlculs oportuns.
suposar les piles i els components
electrònics un cop usats.
© grup edebé 52
CONTINGUTS
C P V
• Tipus de components electrònics: passius i • Anàlisi gràfica del funcionament d’un • Rigor en la utilització de components
actius. condensador i d’una bobina. electrònics tenint en compte les seves
• Resistències: utilitat. • Càlcul de la impedància d’entrada i de sortida aplicacions.
• Condensadors. en un component electrònic.
• Bobines. ENSENYAMENTS TRANSVERSALS
• Associació de components passius.
• Díodes. • Educació del consumidor: identificació visual
de diferents components electrònics.
• Transistors.
• Educació del consumidor: valoració dels
• Resistències dependents. circuits integrats per les seves aplicacions.
• Circuits integrats.
• Guany.
• Impedància.
• Resposta amb la freqüència.
• Realimentació: tipus.
• Amplificador operacional: concepte i
elements components.
• Circuits bàsics.
© grup edebé 53
1. Components electrònics
• Distingir, segons la seva funció, els components passius i els components actius.
• Llegir textos i analitzar quadres, figures i fórmules per conèixer amb detall les característiques, la funció i les aplicacions de les resistències, els condensadors, les
bobines, l’associació de components passius, els díodes, els transistors, les resistències dependents i els circuits integrats.
2. Conceptes bàsics
• Llegir un text i analitzar figures i quadres per conèixer el concepte de guany i identificar els diferents tipus de guany segons la magnitud que considerem.
• Llegir un text i analitzar figures i quadres per conèixer el concepte d’impedància i identificar-ne els diferents tipus segons si és d’entrada o de sortida, ja que depenen de
paràmetres diferents.
• Analitzar un diagrama per adonar-se que la resposta amb la freqüència és diferent en un semiconductor, segons la freqüència a la qual es treballi.
• Identificar els tipus de realimentació mitjançant la lectura d’un text i l’anàlisi d’unes imatges.
3. Amplificador operacional
• Llegir un text i observar unes imatges per identificar un amplificador operacional i quins en són els elements bàsics.
• Llegir uns textos, analitzar unes figures i unes equacions per entendre el funcionament de diferents models de circuits basats en l’amplificador operacional: el circuit
inversor, el circuit no inversor i el circuit sumador.
ALTRES ACTIVITATS

• Llegir el text d'introducció que proposa l'estudi dels diferents components electrònics d'un circuit, els conceptes de guany, impedància,
resposta amb la freqüència i realimentación, i les característiques de l'amplificador operacional, com a component essencial de molts
circuits electrònics.

• Identificar qui són els responsables de la gestió de la brossa electrònica i quins metalls dels aparells amb circuits electrònics es poden
reciclar.
© grup edebé 54
• Identificar diferents tipus de piles i conèixer-ne els voltatges, reconèixer dispositius que poden funcionar amb piles o connectats a la
xarxa, i assenyalar avantatges i inconvenients de les piles respecte de la xarxa elèctrica.
• Consultar una pàgina web per respondre quins metalls es troben a les piles, de quina manera contaminen, quines diferències
existeixen entre una pila alcalina i una pila de botó, i què és una pila verda.
COMPLEMENTÀRIES • Definir el concepte de resistència i justificar raonadament la fórmula que estableix la resistència d’un conductor en funció de la seva
longitud, la secció i el material amb què està construït. Resoldre exercicis senzills de càlcul del valor òhmic de la resistència d’un
conductor. Introduir la unitat de resistencia recordant la relació entre resistència, tensió i intensitat (llei d’Ohm) i resoldre exercicis
senzills de càlcul. Reproduir a la pissarra la manera de conectar una resistència per tal de limitar el voltatge o la tensió i justificar-la a
partir de la llei d’Ohm.
• Justificar raonadament la fórmula que estableix la capacitat d’un condensador en funció de la superfície de les armadures, de la
distància que les separa i de la naturalesa del dielèctric. Resoldre exercicis senzills de càlcul de la capacitat d’un condensador.
Establir la relació que existeix entre la capacitat d’un condensador, la càrrega que emmagatzema i la tensió a la qual se sotmeten les
armadures. Comentar el funcionament d’un condensador en el període transitori i en l’estacionari.
• Justificar raonadament la fórmula que estableix l’autoinducció d’una bobina en funció del nombre d’expires, del flux magnètic que la
travessa i de la intensitat de corrent que hi circula. Comentar el funcionament d’una bobina en el període transitori i en el període
estacionari.
• Reproduir en la pissarra l’anàlisi comparativa del comportament dels components passius estudiats i comentar-la, així com les
imatges dels procediments de polarització directa i inversa d’un díode i justificar, a partir d’aquestes imatges, per què en uns casos el
díode es comporta com un conductor i en d’altres, com un aïllant.
• Familiaritzar-se amb diferents models de transistors comercials, tant bipolars (NPN i PNP) com d’efecte de camp (de canal N i de
canal P) i distingir-los. Explicar les aplicacions dels transistors i assenyalar diferents dispositius on aquests s’utilitzen.
• Observar algun model de circuit integrat. Assenyalar algunes aplicacions pràctiques dels microprocessadors en l’àmbit de la ciència,
de la tecnologia o de la llar. Muntar circuits electrònics senzills que incorporin alguns dels components estudiats i verificar-ne el
funcionament amb l’ajut d’un polímetre.
• Distingir entre guany de tensió, d’intensitat i de potència, explicar el concepte d’impedància, a quins components s’aplica i de quines
magnituds depèn. Distingir entre impedància d’entrada i de sortida i justificar la similitud d’impedància dels elements que es connecten
a un sistema electrònic per garantir el màxim aprofitament de la potència, Reproduir a la pissarra el diagrama que mostra la resposta
amb la freqüència d’un operador electrònic i justificar, a partir d’aquest, quin n’és el comportament segons la freqüència aplicada.
Explicar el concepte de realimentació i distingir entre realimentació positiva i realimentació negativa.
• Mostrar un amplificador operacional i dibuixar-ne el símbol normalitzat en la pissarra. Manipular-lo per prendre consciència de les
seves parts fonamentals: distingir els pius d’entrada, el de sortida i els de realimentació. assenyalar els avantatges d’aquest operador
amb relació a la impedància d’entrada, la de sortida, el guany de tensió i el guany d’intensitat. Reproduir a la pissarra l’esquema de la
manera de connectar un amplificador operacional per obtenir un circuit inversor, justificar la simplificació del circuit i deduir-ne la
fórmula que estableix el guany de tensió. Repetir el mateix procediment en el cas d’un circuit no inversor i un circuit sumador. Deduir,
en cada cas, les fórmules del guany de tensió i la tensió de sortida.
© grup edebé 55
Llibre de l’alumne Llibre de l’alumne
• Activitat 26 • Activitat 27
Fitxes 1 i 2 (MC) Fitxa 3 (MC)
• Completar textos sobre components electrònics. • En un circuit mixt de resistències calcular el voltatge i la intensitat de
• Calcular la intensitat i el voltatge d'un circuit. les diferents resistències, la seva resistència equivalent i la potència
dissipada per cadascuna.
• Completar un text sobre el funcionament d'un
condensador. • Assenyalar la diferència entre un condensador de ceràmica i un
d'electrolític. Dibuixar-ne les simbologies.
• Completar textos sobre la descripció d'un amplificador
operacional. • Identificar els elements d'un circuit i interpretar un gràfic de descàrrega
del condensador.
• Identificar els esquemes de diferents tipus de circuits
bàsics i dibuixar-ne els esquemes elèctrics simplificats • Explicar el funcionament d'un transistor en un circuit donat. Assenyalar
equivalents. les diferències entre els transistors NPN i PNP. Completar els
paràmetres d'una taula segons les diferents posicions del polsador del
circuit.
• Identificar els elements d'un circuit que controla el funcionament d'un
ventilador i explicar-lo.
• Explicar la manera de regular la intensitat elèctrica d'un • A partir de diferents gràfics que mostren el comportament de
circuit. resistències en funció de diferents paràmetres, raonar a quina
• Descriure com es poden associar les resistències i els resistència correspon cadascuna.
condensadors i com es calcula la resistència i la • A partir d’un circuit i dos gràfics, determinar quin correspon al circuit i
capacitat equivalents en cada cas. interpretar la diferència entre els màxims dels gràfics.
• Indicar l’estructura d’una bobina i la seva funció.
Activitats competencials al final del bloc II
• Interpretar el funcionament d'un circuit en diferents
situacions. • Buscar informació sobre el silici, les seves característiques i aplicacions.
• Dibuixar un circuit amb un díode i una font d'alimentació • Investigar sobre el grafè: estructura, propietats i aplicacions.
de manera que hi circuli el corrent i assenyalar com
caldria connectar-ho perquè no circulés. • Enumerar dispositius d'ús quotidià que presentin diferents components
electrònics i explicar-ne la funció.
• Descobrir la impedància de la font i de la càrrega d'un
amplificador d'àudio a partir de les dades d'impedància • Interpretar les especificacions tècniques que apareixen en un transistor
d'entrada i de sortida. comercial.
• Dibuixar un circuit no inversor i assignar valors reals als
seus components per tal d’aconseguir un determinat Material complementari
© grup edebé 56
guany de tensió.
• Respondre diverses preguntes sobre un circuit a partir • Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la unitat.
d'un esquema. • Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.
• Definir els components passius d'un circuit electrònic i

explicar-ne el funcionament en el període transitori i en
el període estacionari.
• Descriure el funcionament dels transitors bipolars i el
dels d'efecte de camp.
• Definir el concepte de guany i escriure’n l’expressió per
al cas de la tensió, la intensitat i la potència.
• Respondre preguntes sobre un esquema d'un circuit
inversor confeccionat a partir d'un amplificador
operacional.
Lectura
Expressió
© grup edebé 57
ACTIVITATS TIC
• Activitat 3 (LA). Cercar informació i assenyalar aplicacions concretes dels díodes.

• Activitat 5 (LA). Cercar informació i assenyalar aplicacions de cadascuna de les resistències depenents estudiades i justificar-les tenint en compte les característiques de
cada component.
• Activitats 16 a 18 (LA). A l'apartat Recursos multimèdia dissenyar, amb l'ajut del simulador Crocodile Clips, diferents circuits i resoldre qüestions sobre el seu funcionament.
• Activitat 22 (LA). Cercar informació sobre diferents qüestions relatives als transistors FET.
• Activitat 27 (LA). Cercar informació I explicar el funcionament d'un adaptador d'impedàncies.
• Activitat 29 (LA). A l’apartat Treballa les competències bàsiques, cercar informació i respondre preguntes relacionades amb la gestió de la brossa electrònica i el reciclatge
de metalls procedents dels circuits electrònics.
• Activitat 31 (LA). Al mateix apartat anterior, cercar informació i respondre preguntes relacionades amb el rebuig de les piles usades i els llocs on s’hi poden dipositar.
• A la mini webquesta es plantegen algunes preguntes relacionades amb els semiconductors que requereixen l'ús de l'ordinador i la connexió a Internet.
• USB Mediateca.
— Internet.
— Pàgines web.
• Conèixer les aplicacions dels circuits i els dispositius electrònics.

• Identificar resistències i explicar-ne la utilitat en un circuit electrònic.
• Descriure la utilitat de les bobines i explicar-ne el funcionament.
• Identificar els diferents símbols dels operadors electrònics i utilitzar-los de manera adequada.
• Conèixer els circuits integrats i les seves aplicacions.
© grup edebé 58

METODOLOGIA
— Elaboració de síntesis.
• Pissarra digital.
— Recursos digitals de diversa índole, preparats per impartir classes des de la metodologia de
• Material fungible.
presentacions...
específiques.
els alumnes.
© grup edebé 59
ESTRUCTURA DE LA UNITAT 5: ELECTRÒNICA ANALÒGICA

— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra diferents dispositius electrònics
analògics i un text que presenta els components d’aquests dispositius, alguns conceptes
bàsics associats al seu funcionament i les característiques tècniques de l’amplificador
operacional.
subapartats, que serveix com organitzador dels aprenentatges. En aquesta unitat s'aborden:
Components electrònics, Conceptes bàsics i Amplificador operacional.
— Preparació de la unitat: coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la
unitat: definició de diferents magnituds elèctriques i de les seves unitats, escriptura de la llei
d'Ohm i magnituds que hi apareixen, diferència entre un component electrònic passiu i un
actiu, i enumeració dels avantatges dels circuits impresos i dels circuits integrats enfront dels
muntatges convencionals.
en el coneixement i la interacció amb el món físic, la competència en comunicació lingüística i
la autonomia i iniciativa personal.
ordinador i amb l’ajut de diferents programes informàtics. En aquesta unitat es proposa
l’estudi del funcionament de diversos components electrònics fent servir el simulador
Crocodile Clips.
d'aprofundiment.
— Síntesi: diversos quadres que els alumnes han de completar amb paraules i frases clau per
obtenir una síntesi dels principals continguts treballats en la unitat.
voltant de la brossa electrònica i el seu tractament.
la unitat.
tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és l’anàlisi de les resistències dependents.
© grup edebé 60
• Activitats diverses d'avaluació d'aprenentatges i l'hora d'elaborar el projecte en el taller. • Autoavaluació (oral i escrita).
de competències bàsiques. • Observació i valoració del grau de participació • Blog del professor.
• Procés seguit en la resolució de problemes de cada alumne i la qualitat de les seves
tecnològics. intervencions. • Portfoli.
• Procés desenvolupat per a l'elaboració del • Rúbrica d'avaluació de les competències básiques
projecte en el taller. de la unitat.
• Valoració del plantejament i processos seguits, i • Elaboració i presentació de projectes tècnics
també del resultat obtingut. realitzats a l'aula taller.
© grup edebé 61

ACADÈMICS MILLORA
classes

del grup.



de l'aprenentatge.


comunicats:
• als alumnes
• a les famílies
© grup edebé 62
d'aprenentatge.

d'aprenentatge.

1…
2…
3…
4…
5…
6…
7…
8…
…
…
© grup edebé 63
UNITAT DIDÀCTICA 6: Electrònica digital

Competència en el coneixement i la • Identifica i diferencia senyals • Interpretar gràfics de senyals • Reconèixer el procés que se
interacció amb el món físic analògics i digitals. analògics i de senyals digitals. segueix en l'adquisició i la
• Valora la importància dels • Justificar la utilitat dels transmissió de dades i en la
• Identificar i diferenciar senyals conversió de senyals.
analògics i digitals. Valorar la sistemes digitals a l'hora convertidors ADC i DAC.
importància dels sistemes digitals d'adquirir, transmetre i interpretar
a l'hora d'adquirir, transmetre i dades.
interpretar dades.
• Reconèixer i descriure el • Confecciona taules de veritat • Confeccionar i interpretar les • Analitzar les funcions lògiques
funcionament de determinats a partir de funcions lògiques taules de les operacions binàries elementals.
circuits lògics presents en elementals i combinacions elementals: suma lògica, producte
dispositius del nostre entorn. senzilles d'équestes. lògic i negació.
• Elaborar taules de veritat de
Competència matemàtica funcions lògiques complexes i
interpretar-ne els resultats.
• Confeccionar taules de veritat a
partir de funcions lògiques
elementals i combinacions • Reconeix i descriu el • Indicar aplicacions concretes dels • Distingir els circuits lògics
senzilles d'aquestes. circuits combinacionals i dels combinacionals i els seqüencials.
funcionament de determinats
circuits lògics presents en circuits seqüencials.
dispositius del nostre entorn.
© grup edebé 64
CONTINGUTS
C P V
• Senyals analògics. • Confecció i interpretació de taules de les • Curiositat per conèixer les característiques dels codis
• Senyals digitals. operacions elementals: suma lògica, producte binaris emprats per processar senyals digitals.
lògic i negació.
• Senyals binaris elementals.
• Confecció de taules de veritat. ENSENYAMENTS TRANSVERSALS
• Senyals binaris codificats.
• Anàlisi del funcionament de dispositius seguint
• Convertidors de senyals. criteris lògics.
• Concepte d'àlgebra de Boole. • Educació per al consum: valoració de la utilitat de
l'àlgebra de Boole.
• Funcions lògiques.
• Taules de veritat.
• Portes lògiques: les funcions OR, AND, NOT,
NOR, NAND i ORex.
• Circuits combinacionals.
• Circuits seqüencials.
© grup edebé 65
1. Tipus de senyals
• Llegir un text i observar unes imatges per identificar els senyals analògics com a variables contínues en el temps i descriure’n les aplicacions.
• Conèixer la funció dels transductors.
• Classificar els senyals digitals en senyals binaris elementals i en senyals binaris codificats mitjançant la consulta d'una taula i la lectura d'un text descriptiu.
• Descobrir el funcionament dels convertidors de senyal a partir de casos pràctics.
2. Àlgebra de Boole
• Memoritzar comprensivament les característiques de les operacions bàsiques de l'àlgebra de Boole: suma lògica, producte lògic i negació.
3. Funcions lògiques
• Entendre els estats lògics d'una magnitud en el control digital després d'analitzar un text, uns quadres i unes imatges i, d'aquesta manera, comprendre què és una funció
lògica.
• Construir taules de veritat per representar les possibles combinacions d'estats de les variables i els valors de la funció per cadascun d'aquests estats.
• Identificar l'expressió algèbrica, la simbologia normalitzada i les característiques de les taules de veritat de cadascuna de les funcions lògiques elementals que permeten
construir qualsevol funció lògica complexa.
4. Circuits lògics
• Llegir un text i observar unes imatges per diferenciar els circuits combinacionals i els seqüencials i comprendre les característiques diferencials de cadascun.
• Llegir un text i analitzar un exemple per conèixer un circuit seqüencial especial que presenta dos estats estables en la seva sortida: els biestables.
• Analitzar el funcionament d'un dispositiu capaç de controlar l'encesa i l’apagada d'una làmpada mitjançant dos polsadors.
ALTRES ACTIVITATS

• Llegir el text d’introducció per distingir els senyals analògics dels digitals, reconèixer la necessitat de transformar uns en uns altres
i descobrir els codis que regeixen el comportament dels senyals digitals.
© grup edebé 66

• Completar una frase que resumeix per a què serveix un escàner.
• Consultar una pàgina web per respondre diverses preguntes: quin tipus de perifèric és un escàner, què és un equip multifunció,
com funciona un escàner i quins avantatge presenta una imatge escanejada.
• Cercar informació per descobrir què és un píxel, què indica la resolució d'un escàner i com afecta la resolució d'una imatge a la
grandària final de l'arxiu.
COMPLEMENTÀRIES • Reproduir en la pissarra el diagrama d’un senyal analògic i justificar-ne les característiques, destacant-hi el fet que es tracta d’una
magnitud que varia de manera contínua amb el temps. Demanar als alumnes que suggereixin altres magnituds la variació amb el
temps de les quals també es produeix de manera contínua.
• Comentar la funció dels transductors o captadors de senyals. Proposar alguns exemples de transductors analògics (de presència,
de posició, de velocitat, de temperatura, etc.).
• Reproduir en la pissarra el diagrama comparatiu d’un senyal analògic i un altre de digital i explicar, a partir d’aquests, la manera
com evolucionen amb el temps els dos senyals.
• Presentar alguns dispositius que utilitzin convertidors de senyal.
• Justificar el procés d’adquisició i transmissió de dades a partir de l’exemple que es mostra en les imatges. Proposar als alumnes
que investiguin altres sistemes de l’entorn en els quals també es produeixi adquisició, conversió, processament i transmissió de
dades.
• Presentar les operacions bàsiques de l’àlgebra de Boole justificant, un per un, els valors que adopta la funció segons els que
adopta cadascuna de les variables.
• Utilitzar el símil del circuit elèctric per explicar els estats possibles d’una variable i el funcionament d’un circuit lògic elemental.
• Enunciar les sis funcions lògiques elementals i escriure’n els noms en la pissarra.
• Analitzar la funció OR i descriure’n les característiques algèbriques (s’identifica amb la suma lògica), la representació simbòlica de
la funció (mitjançant blocs i portes lògiques) i la taula de veritat que la identifica.
• Repetir el mateix procés amb la resta de funcions.
• Proposar als alumnes alguns logigrames senzills perquè comprenguin la manera d’utilitzar les portes lògiques que representen
funcions elementals per definir funcions més complexes.
• Dibuixar en la pissarra el diagrama de blocs d’un circuit combinacional i d’un altre de seqüencial, mostrar-ne les analogies i les
diferències i comentar el funcionament d’un biestable.
Llibre de l'alumne Llibre de l'alumne
• Activitat 26. • Activitat 27.
© grup edebé 67
• Completar textos sobre la suma lògica i el • Descobrir com funciona el codi de numeració hexadecimal i
funcionament d'un circuit elèctric amb dos interruptors completar una taula de conversió de decimal a binari i a
connectats en paral·lel. hexadecimal. Dur a terme conversions i operacions entre
• Completar textos sobre el producte lògic i el expressions en els diferents codis.
funcionament d'un circuit elèctric amb dos interruptors • A partir d'una funció de sortida d'un sistema digital, completar-ne
connectats en sèrie. la taula de veritat i realitzar-ne el logigrama.
• Observar un xip 74L04 i respondre preguntes relacionades amb
la seva constitució i connexions.
• Simplificar funcions lògiques i elaborar-ne les taules de veritat.
• Completar la taula de veritat corresponent a una situació
determinada, calcular-ne la funció de sortida i representar-ne el
logigrama.
• Indicar les diferències entre un senyal analògic i un de • Completar una taula de veritat sobre diferents sensors d'un
digital. Posar un exemple de senyal de cada tipus. habitatge, indicar quina funció és la que la representa i
• Assenyalar quin dispositiu s’utilitza en cadascuna de confeccionar el logigrama corresponent.
les etapes per les quals passa un senyal durant el • A partir d'un logigrama deduir-ne la funció lògica i confeccionar-
procés d'adquisició i transmissió de dades. ne la taula de veritat.
• Confeccionar la taula de veritat d'una funció lògica. • Convertir expressions decimals en binàries i a l’inrevès.
• Escriure l'equació lògica que correspon a un circuit
donat i confeccionar-ne la taula de veritat. Activitats competencials al final del bloc II
• Esbrinar la funció que correspon a una taula de veritat
donada. • Explicar les diferències que hi ha entre una càmera fotogràfica
analògica i una altra de digital.
Fitxa d'avaluació, fitxa 4 (MC) • Confeccionar la taula de veritat i el logigrama d'una funció.
• Completar una taula amb les principals portes lògiques, la seva
• Elaborar un quadre de les funcions lògiques funció, l’equació lògica i la representació gràfica.
elementals i indicar-ne, per a cadascuna, l’equació Material complementari
lògica i els diagrames de bloc.
• Utilitzar les portes lògiques que corresponen a cada
funció elemental per confeccionar el logigrama de les • Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la unitat.
funcions. • Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.
• Explicar en què consisteix un circuit combinacional i • Autoavaluació (O/E).
què és un circuit seqüencial. Assenyalar-ne les
© grup edebé 68
analogies i les diferències.
Lectura
Expressió
ACTIVITATS TIC
• Activitats 9 a 14 (LA). A l'apartat Recursos multimèdia, utilitzar el simulador de portes lògiques Logicly per desenvolupar diferents circuits i comprovar-ne el funcionament.
• Activitat 30 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques, cercar informació i respondre una sèrie de preguntes relacionades amb l’escàner.
• A la mini webquesta es plantegen algunes preguntes al voltant del so digital que requereixen l'ús de l'ordinador i la connexió a Internet.
• USB Mediateca.
— Internet.
— Pàgines web.
© grup edebé 69
• Reconèixer el procés que se segueix en l'adquisició i la transmisió de dades i en la conversió de senyals.
• Identificar i descriure les funcions lògiques elementals.
• Distingir els circuits lògics combinacionals i els seqüencials.

METODOLOGIA
editorial edebé.
3 setmanes. situacions quotidianes, que afavoreixen la comprensió d'aquests i la seva generalització per
• Ordinador i programes relacionats d'aprenentatges a la vida quotidiana, connectant amb l'adquisició de les competències
amb la unitat 6. bàsiques pròpies de la matèria i el treball sistemàtic de les mateixes en cada unitat.
presentacions...
© grup edebé 70

específiques.
els alumnes.
ESTRUCTURA DE LA UNITAT 6: ELECTRÒNICA DIGITAL

— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra diferents dispositius que empren
tecnologia digital (targetes de memòria) i un text que explica les diferències entre els senyals
analògics i els digitals, la necessitat de transformar uns en uns altres i els codis que regeixen el
comportament dels senyals digitals
subapartats, que serveix com organitzador dels aprenentatges. En aquesta unitat s'aborden:
Tipus de senyals, Àlgebra de Boole, Funcions lògiques i Circuits lògics.
— Preparació de la unitat: coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la unitat:
identificació de dispositius electrònics que fan servir tecnología digital, descripció de les
característiques de la TDT i interpretació del significat de les seqüències de 0 i 1 en els senyals
digitals.
en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència matemàtica.
ordinador i amb l’ajut de diferents programes informàtics. En aquesta unitat es proposa la
comprovació del funcionament de diferents circuits confeccionats a base de portes lògiques
mitjançant el simulador Logicly.
d'aprofundiment.
© grup edebé 71
voltant del funcionament d’un escàner.
la unitat.
tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és el so digital.
• Activitats diverses d'avaluació d'aprenentatges i de d'elaborar el projecte en el taller. • Autoavaluació (oral i escrita).
competències bàsiques. • Observació i valoració del grau de participació de • Blog del professor.
• Procés desenvolupat per a l'elaboració del projecte • Rúbrica d'avaluació de les competències básiques de
en el taller. la unitat.
© grup edebé 72

ACADÈMICS MILLORA
Preparació de la classe i els materials Hi ha coherència entre la programació i el desenvolupament de les classes
didàctics
S'adecua el desenvolupament de la classe amb les característiques del grup.

Ha estat considerada la interdisciplinaritat (en activitats, en el tractament dels
continguts, etc.).
La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de

cada alumne o alumna.
Avaluació dels aprenentatges i Els criteris per a una avaluació positiva es troben vinculats als objectius i als
informació continguts.
que se’n dóna als alumnes i a les
famílies Els instruments d'avaluació permeten registrar nombroses variables de
l'aprenentatge.

planificades.
Els criteris d'avaluació i els criteris de qualificació han estat comunicats:

— als alumnes.
Utilització de mesures per a l'atenció a S'adopten mesures amb antelació per tal de conèixer les dificultats
la diversitat d'aprenentatge.
© grup edebé 73
S’apliquen mesures extraordinàries recomanades per l'equip docent atenent els

informes psicopedagògics.
1…
2…
3…
4…
5…
6…
7…
8…
…
…
© grup edebé 74
UNITAT DIDÁCTICA 7: Sistemes electrònics

Competència en el coneixement i la • Reconeix la necessitat i la utilitat • Reconèixer la necessitat i la utilitat • Descriure les característiques, el
interacció amb el món físic de les fonts d'alimentació per al de les fonts d’alimentació per al funcionament i les aplicacions d’una font
funcionament de qualsevol funcionament de qualsevol d’alimentació.
• Identificar les característiques sistema electrònic. sistema electrònic.
tècniques i les aplicacions de
diferents dispositius d’entrada i de
sortida de senyals en els sistemes • Identifica les característiques • Identificar diferents dispositius • Descriure el funcionament i les
electrònics. tècniques i les aplicacions de d’entrada d’un sistema electrònic aplicacions de diferents dispositius
• Reconèixer l’estructura i la diferents dispositius d'entrada de (interruptors, polsadors i d’entrada d’un sistema electrònic.
importància dels circuits integrats senyals en els sistemes resistències dependents) i
com a dispositius de processament electrònics. reconèixer-ne el funcionament i les
de qualsevol sistema electrònic. aplicacions.
Competència en comunicació • Descriu el funcionament de • Identificar diferents dispositius de • Descriure el funcionament i les
lingüística diferents dispositius de sortida de sortida d’un sistema electrònic aplicacions de diferents dispositius de
senyals i les aplicacions de (brunzidors, timbres, relés, díodes sortida d’un sistema electrònic.
• Conèixer i explicar el funcionament
cadascun. LED i visualitzadors) i reconèixer-
de diferents sistemes electrònics
ne el funcionament i les
habituals en el nostre entorn.
aplicacions.
Competència per aprendre a aprendre

• Reconeix l'estructura i la • Conèixer el funcionament dels • Reconèixer la utilitat dels circuits integrats
• Reconèixer la importància i la utilitat
importància dels circuits integrats dispositius de processament i i explicar-ne el procés de construcció.
dels sistemes electrònics en molts
com a dispositius de valorar la utilitat dels circuits
dispositius d’ús quotidiá.
processament de qualsevol integrats per a aquesta finalitat.
sistema electrònic.
© grup edebé 75
CONTINGUTS
C P V
• Elements components d’una font • Anàlisi gràfica del comportament de diferents • Valoració de la utilitat dels visualitzadors de
d’alimentació. termistors amb la temperatura. cristall líquid.
• Interruptors. • Anàlisi del funcionament de diferents
• Polsadors. dispositius de sortida: timbres, brunzidors, relés,
LED i displays.
• Resistències dependents de la llum. ENSENYAMENTS TRANSVERSALS
• Anàlisi dels processos que es duen a terme
• Varistors. per confeccionar circuits integrats.
• Termistors. • Educació per a la salut: respecte per les
• Timbres. normes de seguretat en el maneig d’eines i estris
per a electrònica.
• Brunzidors.
• Educació per a la salut: hàbit d’utilitzar els
• Brunzidors piezoelèctrics. elements de protecció personal quan es traballa
• Relés. amb eines i estris per a electrònica.
• LED.
• Visualitzadors o displays.
• Circuits integrats: funcions i classes.
• Tècniques bàsiques de construcció.
© grup edebé 76
1. Fonts d’alimentació
• Llegir un text i observar unes imatges per identificar les parts constituents d’una font d’alimentació i reconèixer-ne la necessitat i utilitat.
2. Dispositius d’entrada
• Llegir textos, observar imatges i analitzar quadres per reconèixer el funcionament i les aplicacions dels interruptors com a dispositius d’entrada.
• Repetir el mateix procediment amb els polsadors.
• Analitzar una sèrie d’imatges i de gràfics evolutius per identificar el comportament de les principals resistències dependents: LDR, varistors i termistors.
3. Dispositius de sortida
• Observar imatges, llegir textos descriptius i analitzar quadres comparatius per conèixer el funcionament i les aplicacions d’alguns dispositius comuns de sortida, com ara
el brunzidor, el timbre convencional i el brunzidor piezoelèctric.
• Llegir un text descriptiu i observar unes imatges per reconèixer les característiques tècniques i el funcionament d’un relé i distingir els diferents tipus de relés comercials,
segons el nombre de contactes que posseeixen.
• Observar imatges, llegir un text i consultar esquemes electrònics per identificar diferents models de díodes LED i reconèixer-ne la utilitat en determinades aplicacions
tecnològiques.
• Llegir la descripció de les característiques d’un visualizador i consultar una taula per apreciar el funcionament d’un display de set segments.
4. Dispositius de processament
• Llegir un text i consultar un diagrama de blocs per comprendre la funció dels dispositius de processament dins d’un sistema electrònic.
• Comprendre les funcions que desenvolupen els circuits integrats en diferents sistemes tecnològics mitjançant la lectura d’un text.
• Identificar i classificar els circuits integrats mitjançant l’observació d’imatges i la lectura dels textos que les acompanyen.
• Analitzar un diagrama de flux, llegir els textos que el descriuen i consultar unes seqüències d’imatges per identificar les tècniques bàsiques de construcció de circuits
integrats que s’utilitzen a escala industrial.
ALTRES ACTIVITATS

© grup edebé 77
• Llegir el text d’introducció per reconèixer la importància de les fonts d'alimentació, identificar els dispositius d’entrada i de sortida d’un
sistema electrònic I prendre consciència de la importància dels circuits integrats com a dispositius de processament.

• Conèixer les característiques i la utilitat d'un DNI electrònic després de consultar diverses pàgines web.
• Valorar la importància d'un document com ara el DNI i argumentar quina informació es podria afegir o suprimir en el xip.
• Raonar els avantatges de realitzar tràmits administratius de manera virtual.
• Conèixer els avantatges de l'ús de la signatura electrònica.
• Fer càlculs pèr tal d'adjudicar una lletra al DNI.
PROJECTE TÈCNIC CONTROL DEL SENTIT DE GIR D’UN MOTOR

• L'objectiu d'aquest projecte és dissenyar i muntar un circuit de control d'un motor elèctric que sigui capaç de governar el sentit
de gir d'aquest mitjançant dues resistències depenents de la llum (LDR).

• Per elaborar aquest projecte, cal cercar informació de les característiques dels motors elèctrics, de les resistències depenents
de la llum i d'altres components electrònics necessaris. Per fer-ho, es podran consultar diverses pàgines web, l’adreça electrònica de
les quals es troba en el llibre de l’alumne.

• Cada component de l'equip ha de reproduir en el seu quadern l'esquema del circuit que apareix en el llibre de l'alumne.
• En aquesta etapa del mètode de projectes cal planificar els materials que s’utilitzaran en la realització del projecte: placa
protoboard, leds, fonts d'alimentació, etc. És important confeccionar un full de planificació que servirà de guia d'execució del projecte.
• Amb el full de planificació davant, es realitzaran, de manera ordenada, les operacions previstes per a la construcció del circuit.
Cal dur un seriós control dels passos que es donen i anotar-los en el diari tècnic: estudi detallat dels components del circuit,
verificació de les connexions, connexió del motor, etc.
Fase 6. Avaluació
• Un cop muntat el circuit, cal verificar-ne el funcionament. Si el circuit està correctament connectat, el motor girarà en un sentit
quan un dels LED rebi llum, i en el contrari, quan la llum incideixi sobre l'altre.
Fase 7. Divulgació
• Amb tota la informació recopilada, es confeccionarà un informe tècnic, que és un document mitjançant el qual es transmet tot
© grup edebé 78
el procés de treball que s'ha seguit per dur a terme la solució a un problema tècnic.
COMPLEMENTARIES • Desmuntar i tornar a muntar una font d’alimentació d’algun aparell electrònic. Evocar les característiques i comprovar, amb l’ajut d’un
polímetre, la tensió de sortida de la font.
• Explicar la funció general dels dispositius d’entrada de qualsevol sistema electrònic. Manipular diferents models d’interruptors
electrònics i polsadors i analitzar-ne el funcionament. Suggerir aplicacions d’aquests dispositius d’entrada.
• Explicar la funció general dels dispositius de sortida de qualsevol sistema electrònic. Desmuntar i tornar a muntar un timbre, un
brunzidor convencional, un brunzidor piezoelèctric i diferents models de relés comercials. Observar-ne les característiques i realitzar
anàlisi anatòmiques, funcionals i tècniques dels models desmuntats.
• Realitzar exercicis de determinació dels segments que s’il·luminaran d’un displays de set segments per representar signes i símbols
coneguts
• Justificar la utilitat dels circuits integrats com a dispositius de processament i enumerar diferents sistemes tecnològics, tant domèstics
com industrials, on aquests circuits són presents.
• Completar uns textos, identificar el símbol que representa • Assenyalar sobre el diagrama de blocs d'una font d'alimentació la
cada tipus de resistència i dibuixar-lo on correspongui. composició i el funcionament del component que representa cada
• Observar dues figures i completar uns textos sobre el bloc.
funcionament d'un timbre convencional. • Indicar les diferències entre un polsador normalment obert i un altre
• Observar una imatge d'un relé i completar un text sobre normalment tancat, dibuixar-ne els símbols representatius i
la seva anàlisi funcional. esmentar-ne les aplicacions.
• Indicar aplicacions dels diferents tipus de resistències dependents.
• Completar una taula amb el principi de funcionament, els
avantatges i els inconvenients dels timbres, els brunzidors i els
brunzidors piezoelèctrics.
• A partir de l'esquema d'un circuit, explicar el funcionament d'un relé
de doble contacte. Assenyalar les aplicacions dels relés d'un, dos i
quatre contactes i el nombre de potes de cadascun. Dibuixar les
potes. Comparar el funcionament d'un relé de contacte amb el d'un
transistor en commutació.
• Observar una figura i determinar la seqüència dels interruptors d'un
display de 7 segments perquè apareguin visualitzats els nombres de
l’1 al 9.
© grup edebé 79
• Explicar les causes per les quals s'extremen les mesures d'aïllament
de l'exterior en la fabricació de xips.
• Assenyalar alguna aplicació d'una font d'alimentació de • Dibuixar l'esquema elèctric d'un circuit que consta d'un LED vermell
corrent continu. de 5 mm i una pila de 5 V i calcular el valor de la resistència
• Enumerar quins components s'han d'utilitzar per construir limitadora d'un circuit perquè la intensitat màxima que suporti el
una font d'alimentació de corrent continu d'unes díode sigui de 50 mA i el seu voltatge, 1,5 V.
característiques donades i explicar quina serà la funció • Observar les imatges de diferents dispositius i completar una taula
de cadascun. amb el nom, el tipus, la funció i les característiques de cadascun.
• Indicar quina tensió marcarà un polímetre a la sortida • Explicar el gràfic del circuit d'un transformador reductor 6 a 1.
d'un circuit electrònic determinat i justificar la resposta.
• Indicar on caldria connectar el termistor en casos Activitats competencials al final del bloc II
determinats i la manera de connectar-lo (en sèrie o en
paral·lel).
• Raonar per què els brunzidors poden funcionar • Identificar uns components electrònics, relacionar-los amb el seu
indistintament en corrent continu o en corrent altern. símbol normalitzat, explicar-ne el funcionament i assenyalar-ne les
aplicacions.
• Explicar el principi de funcionament d'un relé i indicar,
almenys, una aplicació d'aquest tipus de dispositius. • Observar unes figures i descriure el funcionament d'un timbre de
campana i un altre de carilló.
• Explicar què signifiquen les sigles LED i respondre
diverses qüestions sobre aquest dispositiu. • Indicar els segments que s'han d'activar en un display de 7
segments per obtenir determinats nombres i lletres.
• Indicar per què és necessari que el silici que s'utilitza per
fabricar circuits integrats sigui molt pur.
• Explicar què és un circuit integrat i assenyalar algunes Material complementari
aplicacions d'aquest dispositiu en l'àmbit domèstic.
• Rúbrica d’avaluació de les competencies bàsiques de la unitat.
• Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.
• Observar el diagrama de blocs d'una font d'alimentació i • Rúbrica d’avaluació del projecte tècnic.
completar un text sobre el seu funcionament. • Autoavaluació (O/E).
• Enumerar les resistències depenents i descriure el
funcionament de cadascuna.
• Realitzar l'anàlisi anatòmica i funcional d'un relé.
• Explicar què és un circuit integrat i assenyalar algunes
aplicacions d'aquest dispositiu en els àmbits domèstic i
industrial.
© grup edebé 80
Lectura
Expressió
ACTIVITATS TIC
• Activitats 8 a 10 (LA). A l'apartat Recursos multimèdia, dur a terme diferents activitats de control de dispositius electrònics fent servir el programa Simulador de construcció
de circuits digitals amb escenaris virtuals.
• Activitat 12 (LA). Cercar informació a Internet sobre els sistemes d'alimentació ininterrompuda.
• Activitat 16 (LA). Explicar el funcionament d'un relé a partir de l'observació d'un vídeo d’Internet.
• Activitat 24 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques, descobrir les característiques i els avantatges del DNI electrònic.
• A la mini webquesta es plantegen activitats al voltant de la tecnologia de fabricació de circuits integrats que requereixen l'ús de l'ordinador i la connexió a internet.
— Internet.
— Pàgines web.
© grup edebé 81
• Identificar els elements components d'una font d'alimentació, descriure’n el funcionament i assenyalar-ne les aplicacions.
• Enumerar els dispositius d'entrada d'un sistema electrònic i assenyalar-ne les aplicacions.
• Enumerar els dispositius de sortida d'un sistema electrònic i assenyalar-ne les aplicacions.
• Valorar la utilitat dels circuits integrats.

METODOLOGIA
• Llibre de text Tecnologia 4 • Aula taller. La metodologia proposada promou la construcció d'aprenentatges significatius a partir de la seqüència:
ESO; editorial edebé. • Aula d’informàtica. • Evocació de coneixements previs per abordar els nous continguts.
• Llibre digital Tecnologia 4 • Temps aproximat: • Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, mitjançant exemples extrets de situacions
ESO; editorial edebé. 3 setmanes. quotidianes, que afavoreixen la comprensió d'aquests i la seva generalització per mitjà de models,
• Ordinador i programes quotidiana, connectant amb l'adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria i el treball
relacionats amb la unitat 7. sistemàtic de les mateixes en cada unitat.
• Pissarra digital. • Elaboració de síntesis.
• Material fungible. • Recursos digitals de diversa índole, preparats per impartir classes des de la metodologia de la
pissarra digital o dels ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats interactives,
animacions, caceres del tresor, enllaços a Internet, banc d'imatges, presentacions...
© grup edebé 82
• Resolució de problemes tecnològics amb els quals l'alumne o l'alumna desenvolupa i perfecciona les
• Exercicis i activitats diversificades (de reforç, d'ampliació, treball en grup, ús de les TIC...),
seqüenciats per nivells de dificultat i que faciliten l'adquisició de competències bàsiques a tots els
alumnes.
• Treball al taller on l'alumne o alumna desenvoluparà i practicarà les seves habilitats manuals en l'ús
de materials, eines i mètodes de treball tecnològic per construir els seus propis projectes, en grup i
parant especial atenció a les normes de seguretat al taller.
ESTRUCTURA DE LA UNITAT 7: SISTEMES ELECTRÒNICS
— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra una aplicació típica dels circuits electrònics (un
conjunt de LED) i un text que presenta la importància dels sistemes d’alimentació i dels diferents
dispositius electrònics.
— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i subapartats. En
aquesta unitat s'aborden Fonts d’alimentació, Dispositius d’entrada, Dispositius de sortida i
Dispositius de processament.
— Preparació de la unitat: evocació de coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la
unitat: anàlisi d'un dispositiu electrònic d'ús quotidià i diferència entre interruptor i polsador.
— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran a partir
del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en el
coneixement i la interacció amb el món físic, la competencia en comunicació lingüística i la
competència per aprendre a aprendre.
abordades a partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d'aprenentatge en el
procés deductiu i que finalitzen amb activitats d'aplicació.
— Recursos multimedia: proposta d'activitats que han de ser realitzades en la pantalla d’un ordinador i
amb l’ajut de diferents simuladors informàtics. En aquesta unitat es proposa l'ús del Simulador de
construcció de circuits digitals amb escenaris virtuals.
— Activitats finals: proposta d'activitats organitzades segons els continguts principals de la unitat i de
tipologia diversa. S'hi inclouen tasques individuals i de grup, activitats TIC, de reforç i
d'aprofundiment.
— Síntesi: esquema que els alumnes han de completar amb paraules clau per obtenir una síntesi dels
principals continguts treballats en la unitat.
relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat consisteix a aprofundir en
el coneixement i ús del DNI electrònic.
— Avaluació: activitats per comprovar si s'han assolit els objectius proposats al començament de la
unitat.
© grup edebé 83
concret. En aquesta unitat, el tema proposat és la fabricació de circuits integrats.
ESTRUCTURA DEL PROJECTE TÈCNIC: CONTROL DEL SENTIT DE GIR D’UN MOTOR
necessàries per a la seva solució. En aquest cas, el problema consisteix a dissenyar i muntar un
circuit de control d’un motor elèctric que sigui capaç de governar el sentit de gir d'est mitjançant dues
resistències depenents de la llum (LDR).
— Recerca d’información: localització d’informació rellevant sobri de les característiques dels motors
elèctrics, de les resistències depenents de la llum i d'altres components electrònics necessaris. En
aquest cas, s'ofereix la possibilitat de consultar diferents pàgines web l'adreça de les quals s'ofereix
en el llibre de l'alumne.
— Disseny i elecció: elaboració d’esbossos, esquemes i croquis, que permetin de definir la solució d’una
manera gràfica, i elecció, en el si del grup, de la més adient. En aquest cas, cada component de
l'equip ha de reproduir en el seu quadern l'esquema del circuit que apareix en el llibre de l'alumne.
— Planificació: previsió de materials, eines i estris necessaris per desenvolupar el projecte, i també del
temps i els recursos econòmics que caldrà destinar. Amb tota la informació, s’elabora el full de
planificació.
— Construcció: seqüència ordenada d’operacions necessàries per muntar la solució al problema. En
aquest cas, les tasques són: estudi detallat dels components del circuit, verificació de les connexions
i connexió del motor. Per tal de dur un control rigorós de tot el que succeeix en aquesta fase, convé
elaborar el diari tècnic.
— Avaluació: realització de proves per tal de verificar que el resultat és l’esperat i que hem obtingut
solució al problema plantejat. En cas d’avaluació negativa, haurem d’investigar-ne les causes i tornar
a dissenyar i construir el circuit de control. En aquest cas, un cop muntat, cal verificar-ne el
funcionament. Si el circuit està correctament connectat, el motor girarà en un sentit quan un dels LED
rebi llum, i en el contrari, quan la llum incideixi sobre l'altre. A més, cal dur a terme l’avaluació del
procés i la del treball en equip. Amb tota la informació, redactem el full d’avaluació.
— Divulgació: comunicació del procés seguit i dels resultats obtinguts. En aquest cas, només és exigible
l’elaboració de l’informe tècnic, al qual s’haurà d’adjuntar tota la documentació elaborada al llarg del
projecte.
© grup edebé 84
• Valoració del plantejament i processos seguits, i • Elaboració i presentació de projectes tècnics realitzats a
també del resultat obtingut. l'aula taller.
© grup edebé 85

ACADÈMICS MILLORA
classes

del grup.



de l'aprenentatge.


comunicats:
— als alumnes.
© grup edebé 86
d'aprenentatge.

d'aprenentatge.

1…
2…
3…
4…
5…
6…
7…
8…
…
…
© grup edebé 87
UNITAT DIDÀCTICA 8: Elements d’un sistema automàtic

Competència en el coneixement i la • Identifica les característiques • Analitzar el fonament científic dels • Justificar el funcionament dels diferents
interacció amb el món físic tècniques i la funció de diferents transductors de presència, de detectors de proximitat en funció de les
• Identificar les característiques elements d'un sistema automàtic. moviment, de pressió i de seves característiques.
tècniques i la funció de diferents temperatura i distingir-ne els • Indicar aplicacions pràctiques de
elements d’un sistema automàtic. diferents tipus que existeixen en el cadascun.
mercat.
• Descriure les característiques d’altres
• Descriure el funcionament i les transductors que s’utilitzen en els
Competència en comunicació aplicacions de les fotocèl·lules.
lingüística sistemes automàtics, com ara
potenciòmetres, encoders, transductors
• Descriure el funcionament d’un de pressió, termoparells, termistors i
sistema automàtic, coneguts els fotocèl·lules.
seus elements components.
• Coneix la funció dels comparadors • Conèixer la funció dels comparadors • Valorar la utilitat dels comparadors o
o detectors d'error. o detectors d’error. detectors d’error en els sistemes
automàtics.
• Descriu el funcionament d'un • Prendre consciència de la utilitat • Comparar la resposta d’un sistema
sistema automàtic, coneguts els dels reguladors en un sistema de automàtic segons si s’utilitza un
seus elements components. control. regulador tot/res o un regulador
• Analitzar el funcionament dels proporcional.
motors pas a pas. • Descriure el funcionament dels motors
pas a pas i indicar aplicacions concretes
d’aquests dispositius a escala industrial.
© grup edebé 88
CONTINGUTS
C P V
• Detectors de proximitat inductius. • Anàlisi del funcionament dels detectors de • Respecte de les normes de seguretat en l’ús i maneig
• Detectors de proximitat capacitius. proximitat inductius i capacitius. de les fotocèl·lules per eviar lesions oculars.
• Detectors d’infrarojos. • Anàlisi del funcionament dels encoders
incrementals i dels absoluts.
• Potenciòmetres.
• Anàlisi comparativa del comportament dels ENSENYAMENTS TRANSVERSALS
• Encoders. termistors i les termoresistències de platí davant la
• Aplicacions dels encoders. temperatura.
• Transductors de pressió: tipus. • Educació per al consum: anàlisi de les prestacions dels
diferents components d’un sistema automàtic existents
• Termoparells. en el mercat.
• Termistors. • Educació per a la salut: utilització d’ulleres protectores
• Termoresistències de platí. en l’ús i maneig de fotocèl·lules.
• Fotocèl·lules: aplicacions.
• Precaucions en l’ús de les fotocèl·lules.
• Comparadors.
• Tipus de comparadors.
• Concepte de regulador.
• Tipus de reguladors: tot/res i proporcionals.
• Motors pas a pas.
• Tipus de motors: unipolars i bipolars.
© grup edebé 89
1. Transductors de presència
• Comprendre la utilitat dels transductors de presència en un sistema automàtic.
• Llegir textos i observar seqüències d’imatges per conèixer el funcionament i les característiques tècniques dels detectors de proximitat inductius i capacitius.
• Llegir un text per comprendre el principi de funcionament dels detectors d’infrarojos.
2. Transductors de moviment
• Identificar la gran quantitat i varietat de transductors de moviment que existeixen.
• Comprendre el funcionament dels potenciòmetres com a transductors de moviment.
• Distingir el diferent funcionament dels encoders incrementals i els encoders absoluts. Analitzar i valorar les aplicacions dels encoders en diferents dispositius tecnològics.
3. Transductors de pressió
• Llegir un text per distingir els diferents tipus de transductors de pressió.
4. Transductors de temperatura
• Reconèixer les característiques tècniques i la manera de connectar els termoparells mitjançant la lectura de textos i l’anàlisi de figures.
• Evocar els coneixements previs amb relació al funcionament de les resistències NTC i PTC. Comparar el comportament d’aquestes amb el de les termoresistències de
platí.
5. Fotocèl·lules
• Reconèixer el principi de funcionament i les característiques tècniques de les fotocèl·lules.
• Identificar aplicacions de les fotocèl·lules en diferents processos tecnològics mitjançant l’anàlisi d’imatges i la lectura de textos.
• Reconèixer la necessitat d’adoptar algunes precaucions bàsiques per evitar que es falsegi el senyal emés per una fotocèl·lula.
6. Comparadors
• Comprendre la funció dels comparadors o detectors d’error i reconèixer les característiques del pont de potenciòmetres i dels comparadors electrònics.
7. Reguladors
• Consultar un diagrama de flux i llegir un text descriptiu per descobrir la funció d’un regulador en un sistema automàtic i els avantatges que suposa disposar d’aquest
component.
8. Actuadors
• Analitzar comparativament el funcionament dels motors pas a pas unipolars i bipolars.
© grup edebé 90
ALTRES ACTIVITATS

• Llegir el text d'introducció per prendre consciència de la gran quantitat d'automatismes que ens envolten i que ens fan la vida més fàcil.
• Manifestar la pròpia opinió al voltant del protagonisme dels robots en les intervencions quirúrgiques del futur.
• Assenyalar els avantatges de l’ús del robot Da Vinci en el camp quirúrgic.
• Raonar una afirmació sobre la robòtica i les pràctiques quirúrgiques.
• Explicar què vol dir veure un objecte en tres dimensions.
• Explicar quin paper fa la pròstata i dir en què consisteix el càncer de pròstata.
• Buscar informació sobre la laparoscòpia i comparar-la amb el funcionament del robot Da Vinci.
COMPLEMENTÀRIES • Comentar la necessitat que tenen els sistemes automàtics de percebre els senyals que es produeixen en el seu entorn
• Justificar el principi de funcionament dels detectors inductius i capacitius. Si és possible, muntar una instal·lació senzilla proveïda d’un
detector inductiu o capacitiu i verificar-ne el funcionament acostant-li diferents tipus d’objectes.
• Mostrar algun detector d’infrarojos i justificar-ne també el funcionament.
• Justificar la utilitat dels transductors de moviment. Enumerar situacions en les quals un sistema automàtic necessita detectar moviment.
• Reproduir en la pissarra l’esquema d’un potenciòmetre i explicar per què aquest dispositiu es pot emprar per detectar moviments i en
quines condicions ho pot fer.
• Desmuntar i tornar a muntar un encoder incremental perquè els alumnes n’apreciïn l’existència del disc ranurat i dels emissors i receptors
del feix lluminós. A partir de la seva anàlisi anatòmica, descriure’n el funcionament. Repetir el mateix procediment de treball amb un
encoder absolut. Explicar amb claredat la diferència de funcionament entre l’un i l’altre i per a què serveix cadascun
• Explicar el diferent fonament dels transductors de pressió (mecànic, electromecànic i electrònic) i enumerar aplicacions d’aquests
dispositius. Si és possible, desmuntar i tornar a muntar un transductor de pressió perquè els alumnes en puguin apreciar les
característiques morfològiques i el mode de funcionament.
• Justificar la necessitat de controlar la temperatura d’un procés o de captar-ne el valor en l’entorn per multitud de sistemes tecnològics.
• Mostrar un termoparell de manera que els alumnes n’apreciïn l’existència de dos metalls diferents i de la unió soldada entre ambdós.
Descriure els diferents procediments per configurar un termoparell, i els avantatges i inconvenients de cada sistema.
• Representar en la pissarra els diagrames evolutius del valor òhmic d’aquests termistors i comparar-los amb el de la termoresistència de
platí. Assenyalar, a partir de la seva anàlisi, els avantatges d’aquest últim transductor per a petites variacions de temperatura.
• Desmuntar i tornar a muntar una fotocèl·lula per tal d’apreciar-ne els elements components; en particular, els elements emissor i receptor.
Muntar un dispositiu senzill proveït d’una fotocèl·lula i activar-lo de manera que sigui possible verificar el funcionament d’aquest
transductor.
© grup edebé 91
• Enumerar els processos productius en els quals s’utilitzen fotocèl·lules i indicar-ne els avantatges davant d’altres transductors
• Justificar la necessitat d’adoptar algunes precaucions elementals per evitar que la llum incideixi directament sobre l’element receptor de
la fotocèl·lula i en falsegi la lectura. Utilitzar el circuit muntat per justificar les precaucions i verificar el mal funcionament de la fotocèl·lula
en el cas d’exposició a la llum directa d’un focus potent.
• Justificar la funció d’un comparador, anomenat també detector d’error.
• Descriure de quina manera actuen un pont de potenciòmetres i un amplificador operacional com a detectors d’error.
• Justificar la funció dels reguladors en un sistema automàtic. Descriure el funcionament d’un regulador en un sistema senzill (control de la
temperatura de l’aigua d’una cafetera elèctrica) i comparar-lo amb el d’un control tot/res. Per fer-ho, reproduir en la pissarra el diagrama
comparatiu de l’evolució de la temperatura del sistema en tots dos casos.
• Reproduir els dibuixos esquemàtics dels motors pas a pas unipolars i bipolars. Assenyalar-ne a sobre les analogies i les diferències.
Descriure’n el funcionament i les aplicacions.

Fitxa 1 i 2 (MC) Fitxa 3 (MC)

• Completar un text sobre els detectors de proximitat inductius. • Assenyalar les diferències fonamentals entre un material
• Completar un text sobre els detectors de proximitat capacitius. ferromagnètic, un paramagnètic i un altre diamagnètic.
• Completar una taula sobre sensors i transductors que inclogui el
principi de funcionament, els camps d'aplicació, els dispositius que
hi incorporen i les limitacions.
• Esbrinar els camps d'aplicació i les aplicacions concretes dels
transductors de pressió mecànics, els electromecànics i els
electrònics en el camp de la indústria.
• Enumerar deu transductors que pugui contenir un automòbil de
gamma mitjana, classificar-los en els grups estudiats en la unitat i
explicar el seu funcionament.
• Cercar informació sobre els transductors d'ultrasò utilitzats per
mesurar distàncies i respondre preguntes relacionades amb el seu
funcionament.
• Completar una taula de diversos actuadors amb els dispositius que
hi incorporen i la seva funció.
• Respondre diferents preguntes sobre els motors pas a pas i els
motors lineals.
© grup edebé 92

• Llegir un text per respondre diverses qüestions relacionades • Analitzar el gràfic de funcionament d'un encoder constituït per una
amb els sensors i el tipus d'actuador que concorren en el roda foradada i un emissor receptor d'infrarojos. Calcular la velocitat
funcionament d'una escala mecànica. lineal i angular de la roda motriu.
• Indicar, de manera raonada, quins materials es poden detectar • Analitzar dues gràfiques sobre la resposta d'un comparador front
amb un transductor de proximitat inductiu i amb un altre de diferents funcions d'entrada.
capacitiu.
• Definir el funcionament d'una fotocèl·lula indicant-ne les parts. Activitats competencials al final del bloc III
Enumerar les aplicacions més destacades i explicar les
precaucions que cal tenir en compte per a la seva correcta
aplicació. • Respondre diferents qüestions sobre l'estructura i funcionament
• Explicar quina és la diferència fonamental entre les d'una radio-rellotge.
resistències NTC i PTC, i les termoresistències de platí. • Respondre diferents qüestions sobre l'estructura i funcionament
• Descriure el funcionament d'un motor pas a pas unipolar. d'un escalfador de gas.
• Respondre diferents qüestions sobre els robots d'una cadena de
muntatge.

• Completar un text sobre la constitució i funcionament d'un
termoparell.
• Identificar el dispositiu que apareix en una imatge, descriure el • Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la unitat.
seu funcionament i assenyalar alguna aplicació industrial. • Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.
• Indicar el fonament del funcionament d'un detector de • Autoavaluació (O/E).
proximitat capacitiu i explicar què ocorre quan s'aproxima un
objecte.
• Explicar la funció de cadascun dels elements d'un diagrama de
blocs corresponent al sistema de control de temperatura d'una
cafetera.
© grup edebé 93

Lectura
Expressió
ACTIVITATS TIC
• Activitat 2 (LA). Cercar informació i explicar què és la piezoelectricitat i quines són les seves aplicacions.
• Activitat 3 (LA). Cercar informació sobre el principi científic en el qual es basa el funcionament d'un termoparell.
• Activitat 5 (LA). Cercar informació sobre diferents aplicacions industrials de les fotocèl·lules.
• Activitat 8 (LA). A l’apartat Recursos multimèdia, dur a terme el disseny d’un circuit de control d’un sistema de díodes LED fent servir el llenguatge Visual Basic.
• Activitat 13 (LA). Cercar informació sobre el principi de funcionament de l'amplificador operacional.
• Activitat 19 (LA). Cercar informació sobre els diferents tipus de reguladors proporcionals que existeixen en el mercat.
• Activitat 26 (LA). A l’apartat Treballa les competències bàsiques, cercar informació sobre la tècnica de laparoscòpia.
• A la mini webquesta es planteja la recerca d’informació sobre els transductors de so i la seva utilització en aparells de música que requereixen l'ús de l'ordinador i la connexió
a Internet.
• USB Mediateca.
— Internet.
— Pàgines web.
© grup edebé 94

• Descriure les característiques i la funció dels diferents components d'un sistema automàtic.
• Justificar el funcionament dels diferents detectors de proximitat en funció de les seves característiques i descriure les característiques d'altres transductors que s'empren en
els sistemes automàtics.
• Descriure, a grans trets, el funcionament d'un motor pas a pas.
METODOLOGIA

• Llibre digital Tecnologia 4 ESO; • Temps aproximat: — Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, mitjançant exemples extrets de situacions
editorial edebé. quotidianes, que afavoreixen la comprensió d'aquests i la seva generalització per mitjà de models,
3 setmanes.
• Ordinador i programes quotidiana, connectant amb l'adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria i el treball
relacionats amb la unitat 8. sistemàtic de les mateixes en cada unitat.
• Material fungible. — Recursos digitals de diversa índole, preparats per impartir classes des de la metodologia de la pissarra
digital o dels ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats interactives, animacions,
caceres del tresor, enllaços a Internet, banc d'imatges, presentacions...
© grup edebé 95
— Resolució de problemes tecnològics amb els quals l'alumne o l'alumna desenvolupa i perfecciona les
— Exercicis i activitats diversificades (de reforç, d'ampliació, treball en grup, ús de les TIC...), seqüenciats
per nivells de dificultat i que faciliten l'adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes.
— Treball al taller on l'alumne o alumna desenvoluparà i practicarà les seves habilitats manuals en l'ús de
materials, eines i mètodes de treball tecnològic per construir els seus propis projectes, en grup i parant
especial atenció a les normes de seguretat al taller.
ESTRUCTURA DE LA UNITAT 8: ELEMENTS D’UN SISTEMA AUTOMÀTIC
— Activitat inicial i de motivació: una imatge que presenta un sistema automàtic molt habitual en el nostre
entorn (un caixer automàtic) i un text que explica la gran quantitat d’automatismes que ens envolten i
que ens fan la vida més fàcil.
— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i subapartats. En
aquesta unitat s'aborden Transductors de presència, Transductors de moviment, Transductors de
pressió, Transductors de temperatura, Fotocèl·lules, Comparadors, Reguladors i Actuadors.
— Preparació de la unitat: evocació de coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la
unitat: descripció del funcionament dels sensors de presència dels dispositius d'alarma i funció dels
termòstats en els electrodomèstics.
— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran a partir del
desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en el coneixement
i la interacció amb el món físic i la competència en comunicació lingüística.
abordades a partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d'aprenentatge en el procés
deductiu i que finalitzen amb activitats d'aplicació.
— Activitats finals: proposta d'activitats organitzades segons els continguts principals de la unitat i de
tipologia diversa. S'hi inclouen tasques individuals i de grup, activitats TIC, de reforç i d'aprofundiment.
— Síntesi: quadre síntesi que els alumnes han de completar amb paraules i frases clau per obtenir una
síntesi dels principals continguts treballats en la unitat.
relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat consisteix a estudiar el robot
quirúrgic Da Vinci.
— Avaluació: activitats per comprovar si s'han assolit els objectius proposats al començament de la unitat.
concret. En aquesta unitat, el tema proposat és la utilització de transductors de so en els aparells de
música.
© grup edebé 96

© grup edebé 97

classes

del grup.



de l'aprenentatge.


comunicats:
• als alumnes.
• a les famílies.
© grup edebé 98
d'aprenentatge.

d'aprenentatge.

1…
2…
3…
4…
5…
6…
7…
8…
…
…
© grup edebé 99
UNITAT DIDÀCTICA 9: Control i comunicacions

Competència en el coneixement i la • Coneix els elements físics d'un • Familiaritzar-se amb els • Descriure les característiques i la funció
interacció amb el món físic ordinador i les seves funcions. elements físics i les funcions dels diferents components del maquinari
• Identificar els diferents components d'un ordinador. d'un ordinador.
que s'insereixen en la placa base
d'un ordinador i assenyalar-ne la
funció. • Identifica les característiques • Identificar les característiques • Conèixer els principals llenguatges de
diferencials dels llenguatges de diferencials dels llenguatges de programació de baix i d'alt nivell i utilitzar-
programació emprats en l'actualitat. programació emprats en los per generar programes senzills.
Tractament de la informació i l'actualitat.
competència digital
• Valora la comunicació entre • Valorar la comunicació entre • Descriure el funcionament de diferents
• Utilitzar ordinadors per controlar
ordinadors com un mitjà per ordinadors com un mitjà per xarxes d'ordinadors, tant amb fil com
processos senzills, elaborant
intercanviar informació. intercanviar informació. sense fil.
prèviament un programa que els
governi.
• Valorar la importància de les xarxes • Coneix els diferents tipus de • Conèixer què és Internet, els • Distingir els protocols TCP i IP i els tipus
de comunicació i utilitzar-les de connexió a Internet existents. protocols que s’empren en de connexió a Internet.
manera eficient per transmetre i l'intercanvi de dades i els
compartir informació. diferents tipus de connexió.
• Reconeix les funcions i la utilitat de • Reconèixer les funcions i la • Reconèixer la importància de les xarxes
les grans xarxes de comunicació utilitat de les grans xarxes de Internet i Intranet.
que existeixen. comunicació que existeixen.
• Reconeix la utilitat de l'ordinador • Reconèixer la utilitat de • Distingir sistemes en llaç obert i en llaç
com a sistema de control. l'ordinador com a sistema de tancat i hi reconèixer la funció de
control. l'ordinador.
© grup edebé 100

CONTINGUTS
C P V
• Breu història de l'ordinador. • Anàlisi de les característiques i el funcionament • Curiositat per conèixer les característiques dels
• Components físics d'un ordinador. de diferents elements del maquinari. diferents llenguatges de programació que
• Generació de programes senzills d'ordinador s'empren en informàtica.
• Llenguatges d'alt nivell i de baix nivell.
utilitzant el llenguatge BASIC. • Curiositat per conèixer el fonament científic de
• Llenguatge BASIC. la transmissió de dades a través de xarxes
• Localització d'informació en una xarxa
• Llenguatge COBOL. d'ordinadors. sense fils.
• Llenguatges tipus script. • Identificació de l’IP d’un ordinador.
• Llenguatges d'Internet. • Identificació dels diferents dispositius per
• Tipus de xarxes. connectar-se a Internet. ENSENYAMENTS TRANSVERSALS
• Connexió amb fil.
• Connexió sense fil: infrarojos i radiofreqüència. • Educació per al consum: curiositat per conèixer
• Cables de connexió. les formes de comunicació entre ordinadors i
les característiques de les xarxes de
• Orígens de la xarxa.
comunicació.
• Connexió a Internet.
• Protocols.
• Tipus de connexió a Internet.
• Perspectiva, desenvolupament i seguretat de les
grans xarxes de comunicació.
• Control en llaç obert.
• Control en llaç tancat.
© grup edebé 101

1. L'ordinador personal
• Llegir un text que fa referència a la història de la informàtica.
• Llegir un text i observar unes imatges per identificar els components físics que formen part d'un ordinador, els perifèrics d'entrada i de sortida i les funcions que
desenvolupa cadascun.
2. Llenguatges de programació
• Llegir un text per comprendre la importància dels llenguatges de programació.
• Identificar la denominació i les característiques dels diferents llenguatges.
• Conèixer i utilitzar el llenguatge de programació BASIC.
• Conèixer el llenguatge COBOL i les divisions de què consta a partir de la lectura d'un text i l'anàlisi d'un quadre.
• Llegir un text relacionat amb les característiques dels llenguatges tipus script.
• Conèixer els llenguatges que s'utilitzen a Internet i reconèixer les etiquetes del llenguatge HTML.
• Explicar quina diferència hi ha entre un llenguatge de programació de baix nivell i un altre d'alt nivell, assenyalar els avantatges i els inconvenients de cada llenguatge i
posar un exemple de cada tipus.
• Explicar què significa que un determinat llenguatge està estructurat.
3. Comunicació entre ordinadors

• Llegir un text i observar unes imatges per identificar diferents formes de connexió amb fil entre ordinadors.
• Llegir un text i observar unes imatges per tal de conèixer els dos tipus de configuració de les xarxes sense fil: la peer-to-peer (P2P) i la client/server, i entendre el
funcionament de la transmissió per infrarojos i per radiofreqüència.
• Identificar les vies de connexió amb fil, els cables de connexió i els connectors més comuns mitjançant la lectura de textos i l'observació d’imatges.
• Raonar quins avantatges comporta el fet de disposar de dos o més ordinadors interconnectats.
• Descriure breument les característiques dels materials que s'utilitzen per connectar físicament dos ordinadors i assenyalar-ne avantatges i inconvenients.
• Explicar quan cal fer servir cables apantallats i quins fenòmens es poden evitar amb aquests.
4. Internet. Conceptes bàsics

• Llegir un text relacionat amb els orígens d'Internet i les seves característiques.
• Conèixer els protocols que es fan servir a Internet.
• Llegir un text per conèixer els diferents tipus de connexió a Internet que existeixen en l'actualitat.
© grup edebé 102

5. Grans xarxes de comunicació
• Identificar els problemes que ocasiona Internet per a les empreses, el benefici d'Intranet, la perspectiva i el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació, i també la seguretat en la comunicació.
6. L'ordinador com a sistema de control

• Llegir textos i observar diagrames de flux per tal de reconèixer les característiques dels sistemes de control en llaç obert i en llaç tancat i la funció de l'ordinador a
cadascun.
• Distingir entre un sistema en llaç obert i un altre en llaç tancat i enumerar els dispositius que hi intervenen (sensors, controladors i actuadors).
ALTRES ACTIVITATS

• Llegir el text d’introducció per descobrir avenços en el camp de la informàtica que s'han produït en els darrers anys i el fet que es
tracta d’un element present en molts ámbits d'activitats del nostre entorn.

• Explicar en què consisteix el procés de traducció que fan els servidors DNS.
• Definir què és una base de dades.
• Indicar quin és el dispositiu que dirigeix les peticions d'Internet cap als servidors DNS.
• Reconèixer, a partir d'una taula, quin servidor DNS resoldrà amb més rapidesa les peticions d'accés a Internet.
• Convertir en segons els temps indicats en una taula.
• Crear un gràfic comparatiu de diversos servidors DNS.
• Usar indistintament l’adreça URL o l’IP per tal d’accedir a una mateixa pàgina web.
COMPLEMENTÀRIES • Mostrar un ordinador complet i descriure’n els elements físics, els elements components, els diferents sistemes
d'emmagatzematge i els suports físics que s'utilitzen en cadascun.
• Proposar als alumnes que analitzin la diferència que hi ha entre els diferents CD i DVD existents en el mercat.
• Generar un programa en sistema BASIC i comentar-ne la facilitat de programació i les limitacions.
• Unir dos ordinadors per mitjà d'un cable i comprovar-ne el funcionament. Demanar als alumnes que expliquin quines limitacions
presenta aquesta xarxa a l'hora d'accedir a d’altres xarxes.
• Accedir a la xarxa Internet i connectar-se a d’altres xarxes d'ordinadors a través d’aquesta.
© grup edebé 103

• Demanar als alumnes que enumerin dispositius que utilitzin la tecnologia Bluetooth per connectar-se.
• Establir un debat a la classe al voltant dels avantatges i els inconvenients de les dues tecnologies sense fil estudiades (infrarojos
i radiofreqüència).
• Observar un ordinador d'última generació i identificar-hi els diferents ports i connexions de què en disposa
• Mostrar un fragment de cable de coure convencional (del que es fa servir per transmetre dades) i un altre de fibra òptica, indicar
les diferències entre tots dos i mostrar també els connectors que fa servir cadascun.
• Establir un debat a la classe al voltant dels mecanismes de seguretat que cal establir per garantir la privacitat de les dades que
circulen per la xarxa.
• Proposar als alumnes l’anàlisi comparativa del control de l'encesa d'una làmpada en funció de la lluminositat ambiental amb un
sistema en llaç obert i un altre en llaç tancat, assenyalant-ne elements comuns i diferències.
Llibre de l'alumne Fitxa 3 (MC)
• Activitat 26. • Indicar les millores en prestacions que han incorporat diferents processadors
comparats amb els seus predecessors.
Fitxes 1 i 2 (MC) • Construir una taula de dispositius d'emmagatzematge d'informació amb els
paràmetres següents: capacitat, temps d'accés, volum, facilitat per al seu
• Observar el diagrama de blocs d'un maneig o transport, i preu.
sistema de control en llaç obert i
completar frases que el descriuen. • Confeccionar en llenguatge de programació BASIC o Visual Basic un
programa que demani per pantalla dos nombres, en faci la suma i torni el
• Observar el diagrama de blocs d'un resultat també per pantalla. Representar l'organigrama corresponent.
sistema de control en llaç tancat i
completar frases que el descriuen. • Escriure la llista de maquinari necessari per muntar una xarxa local LAN de
cable sense apantallar UTB amb dos ordinadors. Explicar la funció i les
• Reproduir els dibuixos esquemàtics de característiques de cada element dins de la xarxa.
dos sistemes de comunicació sense fil
entre ordinadors i identificar a quina • Cercar informació sobre diferents tipus de xarxes i completar una taula amb
configuració correspon cadascun. els elements que les formen, un esquema i les seves característiques.
• Descriure breument les característiques • Cercar informació sobre diferents tipus de programari. Assenyalar-ne els
de dos tipus de connexió sense fin que efectes i les conseqüències.
apareixen en unes imatges.
• Reconèixer en una imatge d'una placa

base els diferents components físics • Identificar en una taula diferents dispositius i assenyalar-ne la funció i les
analitzats en la unitat. característiques.
• Consultar una pàgina web sobre els nous Mac mini d'Apple i cercar
© grup edebé 104

• Explicar per què són necessàries les informació sobre l'eliminació de la unitat lectora de CD o DVD en aquests
fonts d'alimentació en els ordinadors. ordinadors.
• Definir i representar gràficament dos
tipus de sistemes de control: un en llaç Activitats competencials al final del bloc III
obert i un altre en llaç tancat.
• Identificar i assenyalar la funció de les
diferents parts en què es divideix • Observar dos dibuixos i identificar-ne el que correspon a la xarxa
l'estructura d’una pàgina web. d'ordinadors de l'aula d'informàtica. Explicar les diferències entre una xarxa
LAN i una xarxa WAN. Assenyalar el procediment per transmetre informació
• Classificar diferents connexions entre entre dos alumnes. Indicar els suports físics que es poden fer servir en cas
ordinadors segons l'ámbit o la que la xarxa faci fallida. Explicar en quin tipus de xarxa s'integra l'ordinador
distribució física en xarxes LAN o del professor que disposa d'accés a Internet per mitjà d'un Access Point.
xarxes WAN.
• Indicar quin tipus de sensor fa servir un sistema d'il·luminació i assenyalar-ne
• Indicar els avantatges dels cables de les característiques i el funcionament. Identificar si es tracta d’un sistema en
fibra óptica davant els diferents llaç obert o en llaç tancat, si funciona amb temporitzador i si ho fa amb
cablejats de coure. sensors. Assenyalar els avantatges i els inconvenients del sistema controlat
• Definir i distingir les xarxes Intranet i la amb sensors respecte del que fa servir un temporitzador. Explicar de quina
xarxa Internet. manera es podria governar el sistema amb un programador que pogués
variar l'hora d'encesa i apagada.
Fitxa d'avaluació, fitxa 4 (MC) • Consultar una pàgina web, confeccionar un document Excel i enviar-lo a un
company o companya i al professor mitjançant el correu electrònic.
• Indicar si un diagrama de blocs

representa un sistema en llaç obert o en Material complementari
llaç tancat i descriure-hi la funció de
cadascun dels blocs. • Rúbrica d'avaluació de les competències bàsiques de la unitat.
• Descriure les característiques generals • Rúbrica d'avaluació d'habilitats generals.
dels programes d'ordinador escrits en
BASIC. • Autoavaluació (O/E).
• Explicar les característiques de les
sortides USB i IEEE 1394.
• Identificar dues imatges de
configuracions de xarxes sense fil i
assenyalar els avantatges d'aquestes
enfront les cablejades.
© grup edebé 105

Lectura
Expressió
ACTIVITATS TIC
• Activitat 11 (LA). Descarregar-se el programa Everest i analitzar, amb el seu ajut, les característiques del propi ordinador.
• Activitat 24 (LA). Cercar informació i esbrinar què és un domini d'Internet, quants dominis genèrics existeixen i quants dominis territorials hi ha.
• Activitat 33 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques es proposa accedir a una adreça d’Internet i confeccionar un gràfic comparatiu amb la informació que
proporciona respecte de diferents servidors DNS.
• Activitat 34 (LA). Al mateix apartat anterior, comprovar que és posible d’accedir a la pàgina web del Museu del Louvre tant fent servir l’adreça URL com l’adreça IP.
• A la mini webquesta es plantegen algunes activitats al voltant del funcionament de la CPU i de les solucions als problemes que el seu ús ocasiona, que requereixen l'ús
de l'ordinador i la connexió a Internet.
• USB Mediateca.
— Internet.
— Pàgines web.
© grup edebé 106

• Identificar i descriure sumàriament les característiques i la funció dels diferents components del maquinari d'un ordinador.
• Conèixer els principals llenguatges de programació de baix i d'alt nivell.
• Descriure el funcionament de diferents xarxes d'ordinadors, tant amb fil com sense fil.
• Distingir els protocols TCP i IP i els tipus de connexió a Internet.
• Reconèixer la importància de les xarxes Internet i Intranet.
• Distingir sistemes en llaç obert i en llaç tancat i reconèixer-hi la funció de l'ordinador.

METODOLOGIA
• Material fungible. — Recursos digitals de diversa índole, preparats per impartir classes des de la metodologia de
© grup edebé 107


presentacions...
específiques.
els alumnes.
ESTRUCTURA DE LA UNITAT 9: CONTROL I COMUNICACIONS

— Activitat inicial i de motivació: una imatge relacionada amb les grans xarxes de comunicació
(un servidor de xarxa) i un text que explica els avenços en el camp de la informàtica que
s'han produït en els darrers anys i el fet que es tracta d’un element present en molts ámbits
d'activitats del nostre entorn.
subapartats. En aquesta unitat s'aborden L’ordinador personal, Llenguatges de programació,
Comunicació entre ordinadors, Internet: conceptes bàsics, Grans xarxes de comunicació i
L’ordinador com a sistema de control.
continguts de la unitat: elements i components informàtics de l'entorn, significat de paraules
del món de les comunicacions, feines realitzades amb un ordinador i capacitats possibles
dels futurs ordinadors.
— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran
competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i el tractament de la
— Pràctiques de taller: proposta d'activitats de tipus manipulatiu que han de ser realitzades a
l'aula taller. En aquesta unitat es proposa la construcció d'un cable de connexió de xarxa
Ethernet.
d'aprofundiment.
— Síntesi: resum que els alumnes han de completar amb paraules i frases clau per obtenir una
© grup edebé 108

síntesi dels principals continguts treballats en la unitat.

voltant dels servidors DNS.
de la unitat.
tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és el funcionament de la CPU d’un
ordinador personal.
l'activitat diària de la classe. • Preguntes sobre els passos que cal seguir a • Registre per a l'avaluació contínua del grup-
• Activitats diverses d'avaluació d'aprenentatges i l'hora d'elaborar el projecte en el taller. classe.
de competències bàsiques. • Observació i valoració del grau de participació de • Autoavaluació (oral i escrita).
• Procés seguit en la resolució de problemes cada alumne i la qualitat de les seves • Blog del professor.
tecnològics. intervencions.
• Portfoli.
• Procés desenvolupat per a l'elaboració del
projecte en el taller. • Rúbrica d'avaluació de les competències
básiques de la unitat.
• Activitats TIC: interactives, mini webquesta,
enllaços web... • Rúbrica d'avaluació trimestral de les
competències básiques.
• Quadern de l'alumne.
• Rúbrica d'avaluació del projecte tècnic.
• Dossier individual.
• Rúbrica d'avaluació d'habilitats generals.
• Valoració del plantejament i processos seguits, i
també del resultat obtingut. • Elaboració i presentació de projectes tècnics
realitzats a l'aula taller.
© grup edebé 109


classes

del grup.



de l'aprenentatge.

planificades.

comunicats:
— als alumnes.
d'aprenentatge.
© grup edebé 110


1…
2…
3…
4…
5…
6…
7…
8…
…
…
© grup edebé 111

UNITAT DIDÀCTICA 10: Disseny gràfic

Competència en el coneixement i la • Coneix la normativa en • Conèixer les normatives en • Conèixer les normes del dibuix tècnic
interacció amb el món físic dibuix tècnic i com aquesta dibuix tècnic. que afecten aspectes com ara vistes
afecta aspectes com ara vistes d'objectes, seccions, escales, tipus de
 Identificar el fonament dels d'objectes, seccions, escales, línia i acotació.
sistemes que utilitza un tipus de línia i acotació.
ordinador en els programes de
disseny gràfic.
• Identifica el fonament dels • Conèixer les característiques • Distingir les característiques dels
sistemes que utilitza un diferencials dels sistemes de programes de dibuix vectorial i dels
Tractament de la informació i ordinador en els programes de representació gràfica per
competència digital programes en sistema bitmap.
disseny gràfic. ordinador: sistema vectorial i
• Utilitzar amb agilitat i sentit sistema bitmap.
artístic alguns programes de
disseny gràfic habituals en els
ordinadors domèstics. • Utilitza amb agilitat i sentit • Analitzar i manejar programes • Utilitzar l’aplicació de dibuix de Word
artístic alguns programes de de dibuix en sistema vectorial, com per generar dibuixos.
• Valorar la importància dels
disseny gràfic habituals en els ara l’aplicació de dibuix de Word i • Conèixer, a grans trets, les
dibuixos clars i precisos com a
ordinadors domèstics. els programes AutoCAD. característiques dels programes
mitjà de transmisió ón
d'informació tècnica. AutoCAD.
• Valora la importància dels • Analitzar i manejar programes • Conèixer les característiques d’alguns
dibuixos clars i precisos com a de dibuix en sistema bitmap, com programes de dibuix en sistema bitmap,
mitjà de transmissió ara Draw Le, Picture Publisher i com ara Draw Le, Picture Publisher i MS
d’informació tècnica. MS Paint. Paint i utilitzar-los per generar dibuixos.
© grup edebé 112

CONTINGUTS
C P V
• Vistes d'objectes, seccions, escala, tipus de • Creació de dibuixos amb l'aplicació de dibuix de • Curiositat per conèixer les aplicacions dels
línia i acotació. Word. programes AutoCAD.
• Tipus de programes de disseny. • Inserció de textos i d’imatges per mitjà del • Curiositat per conèixer el fonament dels programes
• L'aplicació de dibuix de Word. processador de textos Word. de disseny gràfic.
• Els programes AutoCAD. • Anàlisi de la barra de menús i la barra d'eines de • Rigor i gust artístic en la utilització dels programes de
les aplicacions Draw Le, Picture Publisher i MS disseny gràfic.
• Draw Le. Paint.
• Picture Publisher. • Creació de dibuixos amb les aplicacions Draw Le,
• MS Paint. Picture Publisher i MS Paint.
ENSENYAMENTS TRANSVERSALS
• Educació per al consum: curiositat per conèixer les

aplicacions dels programes AutoCAD.
© grup edebé 113

1. Normativa en dibuix tècnic

• Llegir textos i observar imatges que permeten conèixer la normativa en dibuix tècnic, així com distingir la manera com aquestes afecten aspectes com ara vistes
d'objectes, seccions, escales, tipus de línia i acotació.
2. Disseny assistit per ordinador

• Llegir textos i observar imatges per identificar les característiques del sistema vectorial i del sistema bitmap, representar imatges, treballar amb aquestes i reconèixer els
programes que utilitza cada sistema.
3. Programes en sistema vectorial

• Familiaritzar-se amb el programa de dibuix de Word i crear imatges, modificar-ne el format, inserir-hi títols de l’aplicació WordArt i incorporar-hi figures.
• Analitzar la finestra principal d’AutoCAD i reconèixer-hi les eines principals que s’utilitzen en l’aplicació.
4. Programes en sistema bitmap

• Observar en l’ordinador la pantalla principal del programa Draw Le i analitzar amb detall les opcions que ofereix cadascun dels menús de la barra de menús.
• Analitzar la barra d’eines del programa Draw Le i verificar, amb l’ajut de l’ordinador, les opcions que permet cadascuna de les icones que hi apareixen.
• Treballar amb l’aplicació Draw Le per crear i modificar qualsevol dibuix, a partir de la lectura d’uns textos i l’observació d’una seqüència d’imatges.
• Observar en l’ordinador la pantalla principal del programa Picture Publisher i analitzar els elements que hi apareixen.
• Analitzar la barra d’eines del programa Picture Publisher i verificar, amb l’ajut de l’ordinador, les opcions que permet cadascuna de les icones que hi apareixen.
• Treballar amb l’aplicació Picture Publisher per crear i modificar qualsevol dibuix, a partir de la lectura d’uns textos i l’observació d’una seqüència d’imatges.
• Observar en l’ordinador la pantalla principal del programa MS Paint i analitzar els elements que hi apareixen.
• Analitzar la barra d’eines del programa MS Paint i verificar, amb l’ajut de l’ordinador, les opcions que permet cadascuna de les icones que hi apareixen.
• Treballar amb l’aplicació MS Paint per crear i modificar qualsevol dibuix.
ALTRES ACTIVITATS

© grup edebé 114

• Llegir el text d’introducció que presenta les característiques dels programes de disseny gràfic més habituals en els ordinadors
domèstics i la manera d’utilitzar-los.

• Explicar si els logotips es poden considerar com una eina de comunicació universal.
• Reconèixer els elements que intervenen en el procés comunicatiu.
• Respondre diverses preguntes relacionades amb un logotip.
• Indicar quines sensacions transmeten diferents colors.
• Plantejar el disseny d'un logotip.
PROJECTE TÈCNIC MÀQUINA TREPANT AUTOMÀTICA I MANUAL

• L'objectiu d'aquest projecte és dissenyar i muntar un trepant de columna que pugui funcionar en mode automàtic o manual,
seleccionant-ho prèviament des d'un comandament.

• Per elaborar aquest projecte, cal cercar informació fen servir les TIC, que s'utilitzarà per poder dissenyar amb èxit el trepant i
verificar-ne el funcionament. Amb aquesta finalitat cal consultar els continguts treballats en el tercer bloc del llibre de l’alumne, i
també algunes pàgines web, l’adreça de les quals s’ofereix en el mateix llibre.

• Per al disseny del trepant cal elaborar dos tipus de documents:
— Esbossos i dibuixos en perspectiva de l'estructura del trepant i de les seves parts o peces més importants. Per fer-ho, cal fer
servir els aprenentatges que s'han adquirit relatius a disseny gràfic assistit per ordinador, programes AutoCAD, etc.
— Esquemes elèctrics dels diferents circuits que faran funcionar els mecanismes.
• En aquesta etapa del mètode de projectes cal planificar els materials i els components que s’utilitzaran en la realització del
projecte: taulers, llistons, tub de PVC, corda, bombetes, relé tèrmic, finals de cursa, etc. Així mateix, caldrà tenir en compte les
eines, els estris i altres tipus de materials. És important confeccionar un full de planificació que servirà de guia d'execució del
projecte.
• Amb el full de planificació davant, es realitzaran, de manera ordenada, les operacions previstes per a la construcció del trepant
Cal dur un seriós control dels passos que es donen i anotar-los en el diari tècnic.
Fase 6. Avaluació
© grup edebé 115

• Un cop finalitzada la construcció del trepant, cal verificar-ne el funcionament. Concretament cal comprovar:
— Que el sistema es connecta i es desconnecta quan accionem l'interruptor.
— Que el commutador permet seleccionar el circuit de comandament en mode automàtic o manual.
— Que el trepant funciona en mode manual quan accionem els comandaments corresponents i que s'il·luminen les bombetes
específiques de cada operació (pujada, baixada i gir).
— Que el trepant funciona en mode automàtic quan hi col·loquem una peça en el suport que fa de taula de treball.
— Que, en qualsevol dels modes de funcionament, la carcassa es desplaça sense dificultat pel tub de PVC i a través de la
finestra de l'estructura.
• A més de l'avaluació del producte, és important també dur a terme l'avaluació del procés de treball i la del funcionament de
l'equip. En cas d’avaluació negativa, haurem de revisar la màquina per tal de trobar les possibles deficiències i subsanar-les. Si
és positiva, cal obtenir les conclusions oportunes i omplir el full d’avaluació que s’adjuntarà a l’informe tècnic.
Fase 7. Divulgació
• Amb tota la informació recopilada, es confeccionarà un informe tècnic, que és un document mitjançant el qual es transmet tot el
procés de treball que s'ha seguit per dur a terme la solució a un problema tècnic (en aquest cas, el disseny i el muntatge d’una
màquina trepant).
COMPLEMENTÀRIES • Connectar un ordinador i activar un programa de disseny en sistema vectorial per tal d’evocar els coneixements previs dels
alumnes amb relació a l’ús i maneig d’aquest tipus de programes i descriure’n les característiques generals més destacades.
• Repetir el mateix procediment de treball amb un altre programa que utilitzi el sistema bitmap. Assenyalar les analogies i les
diferències entre tots dos tipus de programes.
• Visualitzar imatges en diferents formats d’arxiu, comparar-les i indicar les característiques de cada format i també els seus
avantatges i inconvenients.
• Obrir l’aplicació Microsoft Word i activar la icona Dibujo de manera que s’apreciï en pantalla la barra d’eines de dibuix. Projectar
la imatge, si és possible, i descriure les característiques més destacades de les icones que apareixen en aquesta barra d’eines.
Traçar figures geomètriques, línies poligonals obertes i tancades i línies a mà alçada utilitzant els recursos que ofereix la barra
d’eines de dibuix. Obrir la finestra de diàleg Formato de autoforma, fer clic a sobre de cadascuna de les pestanyes que hi
apareixen i dur a terme la modificació del format d’una figura. Explicar, sobre la marxa, les opcions possibles. Dur a terme la
incorporació de títols o textos rellevants utilitzant l’aplicació WordArt. Mostrar, en la pràctica, la manera com se’n pot modificar a
voluntat el format, el tipus i la mida d’una llegenda, un cop creada. Obrir el quadre de diàleg Galeria de imágenes i inserir en un
document una imatge predissenyada. Fer veure la manera com es pot modificar el format d’aquesta imatge utilitzant el quadre
de diàleg Formato de imagen Inserir-hi també altres imatges disponibles en el propi arxiu de l’ordinador. Modificar-les utilitzant el
mateix procediment que en el cas anterior.
• Obrir la finestra principal de l’aplicació AutoCAD i analitzar-ne amb detall les característiques formals. Dur a terme alguna
experiència de dibuix senzill utilitzant les eines disponibles.
• Obrir l’aplicació Draw Le i projectar la imatge de la pantalla principal. Desplegar, un per un, els menús que apareixen en la barra
de menús i descriure’n les possibilitats. Observar les icones que apareixen en la barra d’eines. Fer clic a sobre de cadascuna i
descriure les opcions que ofereixen.
© grup edebé 116

• Obrir l’aplicació Picture Publisher i projectar la imatge de la pantalla principal. Descriure’n els elements principals i parar
especial atenció en les icones de la barra d’eines. Dur a terme un dibuix amb l’ajut de l’aplicació Picture Publisher i descriure,
pas a pas, el procés que se segueix per definir-lo, modificar-ne el format, incorporar-hi efectes de color, de farcit, etc. Proposar
als alumnes que, per equips, realitzin alguns dibuixos per familiaritzar-se amb les prestacions de l’aplicació
• Repetir el mateix procés amb l'aplicació MS Paint.
Llibre de l'alumne Fitxa 3 (MC)
• Activitat 15. • Construir, amb l’ajut de l'opció Organigrama de la barra de

dibuix del Word, l' árbre genealògic de la família d’un mateix
Fitxes 1 i 2 (MC) prenent com a punt de partida els avis.
• A partir d'una taula de la variació de la resistència d'un
• Desplegar la barra d'eines de dibuix de Word, fer clic a material en funció de la seva temperatura, reproduir-ne la
Autoformas i descobrir les possibilitats que ofereix el representació gràfica, utilitzant l'opció Asistente para gráficos
submenú. del full Excel.
• Localitzar en una imatge els elements principals de la • Utilitzar l'editor d'equacions de Word per reproduir una
pantalla de l'aplicació de dibuix de Word. igualtat i una reacció química.
• Relacionar les icones que apareixen en una taula amb • Amb l' Asistente para gráficos del full Excel reproduir, en un
l'opció que permet cadascuna. diagrama de sectors, les dades recollides en una taula de
• Relacionar diferents menús del programa Draw Le amb l'energia produïda a Espanya durant l'any 2010.
el seu significat i amb les funcions que desenvolupen. • A partir de les opcions de dibuix i l'editor d'equacions de
• Identificar les icones del programa de dibuix Picture Word, reproduir una expressió i una funció matemàtica.
Publisher. • A partir de les opcions que ofereixen les eines de dibuix de
• Completar frases relacionades amb accions que es Word, representar una figura.
poden dur a terme amb el programa MS Paint.
• Definir els conceptes de programari propietari i • Utilitzar el programa de dibuix de Word per reproduir la
programari lliure i explicar les diferències entre tots dos imatge d'una roda i un encoder. Explicar els passos que cal
tipus de distribucions de programes. donar per obtenir-la.
• Enumerar programes vectorials i programes bitmap. • Reproduir una figura en 3D amb el processador de textos
• Assenyalar les característiques més significatives de Word.
diferents formats d'arxius gràfics.
• Indicar quins inconvenients presenta el programa MS Activitats competencials al final del bloc III
© grup edebé 117

Paint enfront d'altres aplicacions de disseny.

• Enumerar utilitats de l'aplicació WordArt. • Observar la imatge d'un tamboret i indicar en quin tipus de
• Indicar aplicacions del programa Draw Le. perspectiva està dibuixat. Descriure les característiques de la
perspectiva cavallera i de l'axonomètrica. Prendre les
• Explicar quins efectes es poden aconseguir amb les mesures del dibuix, determinar l'escala i calcular les mesures
opcions Feather i Transparancy del programa Picture reals. Confeccionar les vistes d'alçat, planta i perfil esquerre.
Publisher.
• Amb un programa de disseny gràfic, dibuixar un cargol i una
• Explicar el potencial d’un determinat programa de femella. Explicar les característiques del programa utilitzat.
disseny assistit per ordinador, i també els tipus de Assenyalar els formats en què es pot guardar el dibuix
dibuixos o creacions que es poden realitzar amb realitzat. Indicar quin programa s'utilitza per retocar
aquest. fotografies.
• Explicar què vol dir que un programa de dibuix treballa • Reproduir el cicle del nitrogen amb un programa de disseny
per capes. gràfic, modificant-ne colors i formes respecte del model
• Explicar la utilitat de la reixeta, el regle i el zoom, eines original presentat.
que apareixen en els programes de dibuix.
Fitxa d'avaluació, fitxa 4 (MC)
 Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la

• Utilitzar el programa de dibuix de Word per reproduir unitat.
una figura donada. Explicar els passos que cal donar
 Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.
per obtenir-la.
 Rúbrica d’avaluació del projecte tècnic.
 Autoavaluació (O/E).
© grup edebé 118

Lectura
Expressió
ACTIVITATS TIC
• Activitat 1 (LA). Investigar sobre les característiques de resolució de pantalla de determinats ordinadors.
• Activitat 4 (LA). Editar colors personalitzats a partir de la paleta de colors de l’aplicació MS Paint.
• Activitat 5 (LA). Utilitzar el programa MS Paint per reproduir l’esquema d’un circuit elèctric.
• Activitat 6 (LA). A l'apartat Recursos multimèdia, representar una eina de l’aula taller, juntament amb les seues mesures, amb l'ajut del programa Autoskech.
• Activitat 10 (LA). Confeccionar un diagrama de blocs amb l’ajut del programa de dibuix de l’aplicació Word.
• Activitat 11 (LA). Inserir textos en el diagrama de blocs de l’activitat anterior amb l’ajut de l’aplicació WordArt.
• Activitat 12 (LA). Dibuixar un hexàgon inscrit en una circumferència i modificar-ne l’aspecte formal amb l’ajut del programa Draw Le.
• Activitat 13 (LA). Reproduir un gràfic fent servir qualsevol programa de disseny.
• Activitat 14 (LA). Amb l’ajut d’un programa de disseny, confeccionar l’esquema del circuit elèctric d’una habitació que disposa d’un punt de llum accionable des de dos
commutadors, i dues bases d’endoll.
• Activitat 15 (LA). Esbrinar les diferents opcions que ofereix la icona Autoformas de la barra de dibuix de l’aplicació Word.
• A la mini webquesta es plantegen algunes activitats relacionades amb la producció de pel·lícules de dibuixos animats que requereixen l'ús de l'ordinador i la connexió a
Internet.
• USB Mediateca.
• Internet.
• Pàgines web.
• Enciclopèdies virtuals.
© grup edebé 119

• Conèixer les normes del dibuix tècnic que afecten aspectes com ara vistes d'objectes, seccions, escales, tipus de línia i acotació.
• Distingir les característiques dels programes de dibuix vectorial i dels programes en sistema bitmap.
• Utilitzar l'aplicació de dibuix de Word per generar dibuixos senzills.
• Conèixer, a grans trets, les característiques dels programes AutoCAD.
• Conèixer i utilitzar alguns programes de dibuix en sistema bitmap, com ara Draw Le, Picture Publisher i MS Paint.

METODOLOGIA
editorial edebé. • Aula — Evocació de coneixements previs per abordar els nous continguts.
• Llibre digital Tecnologia 4 ESO; d’informàtica. — Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, mitjançant exemples extrets de
editorial edebé. • Temps aproximat: situacions quotidianes, que afavoreixen la comprensió d'aquests i la seva generalització per
• Recursos en suport digital. 3 setmanes. mitjà de models, esquemes, plantejament de problemes... Això possibilita la transferència
relacionats amb la unitat 10. bàsiques pròpies de la matèria i el treball sistemàtic d’aquestes en cada unitat.
© grup edebé 120

presentacions...
específiques.
els alumnes.
ESTRUCTURA DE LA UNITAT 10: DISSENY GRÀFIC
— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra una pantalla d’ordinador on apareix
una aplicació de disseny gràfic (un programa CAD) i un text que introdueix la utilitat i la
manera d’utilitzar els programes de disseny assistit per ordinador.
subapartats. En aquesta unitat s'aborden: Normativa en dibuix tècnic, Disseny assistit per
ordinador, Programes en sistema vectorial i Programes en sistema bitmap.
continguts de la unitat: enumeració de diferents programes de disseny gràfic i de
manipulació d’imatges, concepte de bitmap i característiques dels dibuixos que es poden
elaborar amb el programa de dibuix del processador Word.
— Competències bàsiques: relació de les competències bàsques fonamentals que s'adquiriran
competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i el tractament de la
— Recursos multimèdia: proposta d'activitats que han de ser realitzades en la pantalla d'un
ordinador i amb l’ajut de diferents simuladors informátics. En aquesta unitat es proposa la
representació d'una eina utilitzant el programa Autoskech.
— Activitats finals: proposta d'activitats organitzades segons els continguts principals de la
unitat i de tipologia diversa. S'hi inclouen tasques individuals i de grup, activitats TIC, de
reforç i d'aprofundiment.
— Síntesi: prenent com a model un quadre síntesi de l'aplicació de dibuix de Word, els
alumnes han de confeccionar altres quadres semblants per als diferents programes
© grup edebé 121

estudiats en la unitat.
voltant de l’anàlisi i el disseny de logotips.
de la unitat.
— Mini webquesta: activitat d’aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre
un tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és la realització de pel·lícules de
dibuixos animats, mitjançant tècniques d'animació informàtica i tècniques tradicionals.
ESTRUCTURA DEL PROJECTE TÈCNIC: MÀQUINA TREPANT AUTOMÀTICA I MANUAL
necessàries per a la seva solució. En aquest cas, l'objectiu d'aquest projecte és dissenyar i
muntar un trepant de columna que pugui funcionar en mode automàtic o manual, seleccionant-
ho prèviament des d'un comandament.
— Recerca d'informació: localització d’informació rellevant en diferents fonts. Per elaborar aquest
projecte, necessitem informació sobre el funcionament d'alguns dispositius elèctrics que
s’utilitzen en el muntatge. Amb aquesta finalitat cal consultar els continguts treballats en el tercer
bloc del llibre de l’alumne, i també algunes pàgines web, l’adreça de les quals s’ofereix en el
mateix llibre.
— Disseny i elecció: elaboració d’esbossos, esquemes i croquis, que permetin de definir la solució
d’una manera gràfica, i elecció, en el si del grup, de la més adient. En aquest cas, cal elaborar
dos tipus de documents:
— Esbossos i dibuixos en perspectiva de l'estructura del trepant i de les seves parts o peces
més importants. Per fer-ho, cal fer servir els aprenentatges que s'han adquirit relatius a
disseny gràfic assistit per ordinador, programes AutoCAD, etc.
— •Esquemes elèctrics dels diferents circuits que faran funcionar els mecanismes.
— Planificació: previsió de materials, eines i estris necessaris per desenvolupar el projecte, i també
del temps i els recursos econòmics que caldrà destinar. En aquest cas: taulers, llistons, tub de
PVC, corda, bombetes, relé tèrmic, finals de cursa, etc. Així mateix, caldrà tenir en compte les
eines, els estris i altres tipus de materials. Amb tota la informació, s'elabora el full de planificació.
— Construcció: seqüència ordenada d’operacions necessàries per muntar la solució al problema.
En aquest cas, les tasques són: preparar el suport, preparar la carcassa del trepant, subjectar
verticalment el suport, fixar el tub de PVC, decorar i il·lustrar l'estructura, instal·lar i connectar les
bombetes indicadores, fixar i connectar el motor de pujada i baixada, subjectar la carcassa al
motor, preparar el motor del trepant, fixar la broca, instal·lar la fotocèl·lula i el reflector, instal·lar
els finals de cursa, instal·lar l'interruptor i el commutador i fixar els operadors del circuit. Per tal
de dur un control rigorós de tot el que succeeix en aquesta fase, convé elaborar el diari tècnic.
© grup edebé 122

— Avaluació: realització de proves per tal de verificar que el resultat és l’esperat i que hem obtingut
solució al problema plantejat. En cas d’avaluació negativa, haurem d’investigar-ne les causes i
tornar a dissenyar i construir el trepant. En aquest cas, cal comprovar:
— Que el sistema es connecta i es desconnecta quan accionem l'interruptor.
— Que el commutador permet seleccionar el circuit de comandament en mode automàtic o
manual.
— Que el trepant funciona en mode manual quan accionem els comandaments
corresponents i que s'il·luminen les bombetes específiques de cada operació (pujada,
baixada i gir).
— Que el trepant funciona en mode automàtic quan hi col·loquem una peça en el suport
que fa de taula de treball.
— Que, en qualsevol dels modes de funcionament, la carcassa es desplaça sense dificultat
pel tub de PVC i a través de la finestra de l'estructura.
A més, cal dur a terme l’avaluació del procés i la del treball en equip. Amb tota la informació,
redactem el full d’avaluació.
— Divulgació: comunicació del procés seguit i dels resultats obtinguts. En aquest cas, a més de
l’elaboració de l’informe tècnic, amb tota la documentació elaborada, cal afegir una exposició
oral que inclogui una demostració del funcionament del trepant.
© grup edebé 123

• Activitats diverses d'avaluació l'hora d'elaborar el projecte en el taller. • Autoavaluació (oral i escrita).
d'aprenentatges i de competències bàsiques. • Observació i valoració del grau de participació • Blog del professor.
• Procés seguit en la resolució de problemes de cada alumne i la qualitat de les seves
tecnològics. intervencions. • Portfoli.
• Valoració del plantejament i processos • Elaboració i presentació de projectes tècnics realitzats
seguits, i també del resultat obtingut. a l'aula taller.
© grup edebé 124


classes

del grup.



de l'aprenentatge.

planificades.

comunicats:
— als alumnes.
© grup edebé 125

d'aprenentatge.

1…
2…
3…
4…
5…
6…
7…
8…
…
…
© grup edebé 126

830554-7-4-Pa Tecno Castigliano 4 Eso

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

830554-7-4-Pa Tecno Castigliano 4 Eso

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROGRAMACIÓ D'AULA – Tecnologia ESO 4

Para ver esta película, debe

Dipòsit Legal B-12882-2012

UNITAT DIDÀCTICA 1: El desenvolupament tecnològic

1. Les grans etapes

2. Fites en la història de la tecnologia

3. Evolució dels objectes

4. La resolució de problemes tecnològics

AVALUACIÓ INICIAL Grup classe

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ APROFUNDIMENT

Llibre de l’alumne Fitxa 3 (MC)

• Activitats 27 i 28. • Justificar la importància del microxip en l'evolució tecnològica del

• Explicar el funcionament d'una màquina de vapor i identificar-ne els

AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Llibre de l'alumne Fitxa d’avaluació de competències bàsiques, fitxa 5 (MC)

• Observar imatges de dues arades, identificar els Material complementari

ACTIVITATS DE PROMOCIÓ DE LA LECTURA I L’EXPRESSIÓ

• Activitat 7 (LA). Cercar informació al voltant de la xilografia com a tècnica d'impressió.

MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA

• Ús correcte dels conceptes i del vocabulari tècnic en transmetre i sol·licitar informació.

MATERIALS I RECURSOS ESPAIS - TEMPS ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

ESTRUCTURA DE LA UNITAT 1: EL DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC

PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

ESCRITS ORALS D’ALTRES

AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

ADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ RESULTATS PROPOSTES DE

Existeix una distribució temporal equilibrada.

S'adecua el desenvolupament de la classe amb les característiques

Utilització d'una metodologia adequada S'han tingut en compte aprenentatges significatius.

La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les

Regularització de la pràctica docent Grau de seguiment dels alumnes.

Validesa dels recursos utilitzats a la classe per als aprenentatges.

Els criteris de promoció han estat consensuats entre els professors.

Els instruments d'avaluació permeten registrar nombroses variables

Els criteris de qualificació estan ajustats a la tipologia de les

Els criteris d'avaluació i els criteris de qualificació han estat

S'ha ofert resposta a les diferents capacitats i ritmes

Les mesures i els recursos oferts han estat suficients.

S’apliquen mesures extraordinàries recomanades per l'equip

PROGRAMACIÓ DE SUPORTS A LES N.E.E. Alumnes

UNITAT DIDÀCTICA 2: La construcció d’habitatges

1. Habitatge i qualitat de vida

3. Recursos utilitzats en la construcció

4.- El procés de construcció

AVALUACIÓ INICIAL Grup classe

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

COMPLEMENTÀRIES • Classificar les dependències del propi habitatge en exteriors i interiors.

Llibre de l’alumne Fitxa 3 (MC)

• Activitat 32. • Dissenyar els plànols de distribució, de secció i de façana

AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Llibre de l’alumne Fitxa d’avaluació de competències bàsiques, fitxa 5 (MC)

• Dissenyar un habitatge tenint en compte l’espai disponible i

de construcció i identificar-ne un. • Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la

Fitxa d’avaluació, fitxa 4 (MC)

• Relacionar les instal.lacions d’un habitatge amb els

ACTIVITATS DE PROMOCIÓ DE LA LECTURA I L’EXPRESSIÓ

MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA

• Ús correcte dels conceptes i del vocabulari tècnic en transmetre i sol·licitar informació.

MATERIALS I RECURSOS ESPAIS - TEMPS ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

projectes, en grup i parant atenció a les normes de seguretat al taller.

ESTRUCTURA DE LA UNITAT 2: LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES

PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ