Bufetades

VALENTIN.- ¡Vaja! ¿Con que estàs aquí, eh, malparit?

Fa mesos que estic buscant al tiu que enviava missatges d'amor
a la meva parella. ¡Per fi l’he trobat tinc! ¡Aquí tens el que et
mereixes!
¡Pocavergonya! ¡En vols una altra! ¡I una altra més! ¡xulo!
¡Aquest és el premi a la teva sensevergonyeria, Sr. Otto
Keilhauer!

KARLSTADT.- ¿Com s'atreveix a abofetejar-me? En primer lloc

no conec la seva parella i, en segon lloc, no
em dic Otto Keilhauer, sinó Alois Freiberger.

VALENTIN.- ¿Com? ¿Que vostè no és Otto Keilhauer?

¡No és possible! ¿Realment no és Otto Keilhauer?
Ho sento moltíssim, però s’assembla ell d’una manera
increïble. Li demano mil disculpes.

KARLSTADT.- ¡Esperi, esperi! ¿Què vol dir amb això

de disculpes? Això no s'arregla així, tan fàcilment.
M'ha ofès i m'ha deixat baldat.

VALENTIN.- Bé! Doncs li suplico que em perdoni, rectifico

I m’arrepenteixo de l'ofensa que li he fet.

KARLSTADT.- ¿I de les bufetades?

VALENTIN.- Encara que volgués, les bufetades no es poden

rectificar, tècnicament no és possible.

KARLSTADT.- Això és evident, però jo els hi puc tornar

i això és tècnicament possible.

VALENTIN.- Sí, però no tindria sentit, jo no sóc Otto Keilhauer

que és a qui li corresponen.

KARLSTADT.- Sí, sí... , jo tampoc sóc Otto Keilhauer i

però vostè m'ha fotut un jec d’hòsties.

VALENTIN.- No ho ha entès bé. Li he donat les bufetades

perquè creia que vostè era Otto Keilhauer.

KARISTADT.- ¿Què significa "era", si no sóc ell?

VALENTIN.- Jo tampoc en tinc la culpa de no ser ell

KARISTADT.- ¿La culpa és meva?

VALENTIN.- No, però menys culpa en tinc jo.

KARISTADT.- Si es fixés millor en la gesta a la qual foteu hòsties

no passaria això.

VALENTIN.- Ho hagués fet, però anava vostè tan ràpid,

que no el podia veure bé.

KARLSTADT.- ¡Idiota! ¿Pretén que la humanitat camini a poc a

poc perquè vostè no vagi pegant a qualsevol que li passi pel seu
davant?
VALENTIN.- És una discussió molt tonta i no té cap
sentit. Jo

VALENTIN.- ja m'he disculpat i pel que fa a allò de

les bufetades hem de trobar un acord.

KARLSTADT.- ¡Vaig a denunciar-lo!

VALENTIN.- ¡Per favor, no ho faci! O perdrem el tiempo

d' un despatx a un altre. Vostè em diu la indemnització
que exigeixo per una bofetada i jo li pago.

KARLSTADT.- D'acord. ¿Quantes bufetades m'ha

donat?

VALENTIN.- Si no recordo malament, sis.

KARLSTADT. -.- ¿Quant paga vostè per cada una?

VAI. ENTIN.- Crec que cinquanta cèntims està bé.

KARLSTADT.- ¡És vostè un pocavergonya! ¡Cinquanta cèntims per

cadascuna d'aquestes magnífiques bufetades! Això és
despropòsit. ¿Vostè se n’adona?

VAI. ENTIN.- No puc pagar més.

KARLSTADT.- Bé, en aquest cas el denunciaré.

VAI. ENTIN.- Està bé, 80 cèntims per bofetada.

Sis per 80 cèntims són quatre marcs amb vuitanta. Aquí
té els seus diners.

KARLSTADT.- Gràcies, és uns diners que he guanyat amb

molta facilitat. ¡Com es posarà el Sr. Otto
Keilhauer quan el trobi i li digui el preu de les bofetades!