LA CIÈNCIA

CONDUEIX A
DÉU? EDICIÓ CATALANA

DR. MUHÀMMAD SOLAIMAN

LA CIÈNCIA CONDUEIX DÉU?
Tot i que es reuneixi evidència que recolza l'existència de Déu,
encara alguns en els mitjans de comunicació contínuament estan
agitant les ments i posant en dubte la fe dels creients.

En aquest fulletó, proporcionem evidència de l'existència de

Déu, la importància de la fe i com trobar el veritable Camí de
Déu.

Expliquem com les nostres ànimes necessiten aliment a través de la fe, i

per què la vida pot ser dissortada sense aquesta, no importa quants
gaudis físics puguem tenir.

Discutim com tenir fe significa reformar les nostres vides d'acord amb
la Voluntat de Déu i sotmetre'ns a Ell. La submissió a la Voluntat de Déu
es coneix com "Islam" i aquells que se sotmeten a la voluntat de Déu són
anomenats "musulmans”.

L'Islam no és una nova religió portada pel Profeta Muhàmmad (la

pau sigui amb ell) al segle VII, sinó que és la veritable religió de Déu
que va començar amb Adam i va ser predicada pels profetes
posteriors de Déu, com Noè , Abraham, Moisès i Jesús (la pau sigui
amb ells). El verset següent demostra com Jesús (PiB) va afirmar la
importància de sotmetre's a la voluntat de Déu: “No tot el que em
digui: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del Cel, sinó el que faci la
voluntat del meu Pare celestial.” (Mateu 7:21)

Per tant, l'Islam és la religió que has de seguir per assolir la felicitat
en aquesta vida i l'altre.

“Viuran on corren rius i diran [en agraïment]: 'Lloat sigui Déu, Qui
ens ha guiat!, i no hauríem pogut encaminar-nos de no haver estat
per Ell. La promesa amb què van venir els Missatgers de nostre
Senyor era veritat'. Se'ls dirà: 'Aquest és el Paradís que han heretat
[en recompensa] pel que solien obrar.'” (Noble Alcorà, 7:43)
2
 TRADUIT PER: CINTHIA N. MASCARELL
EDICIÓ CATALANA PER: TABI'IN AL-HAQQ

3
 Que Déu accepti i recompensi a tots els que van contribuir escrivint,
revisant, esmenant, traduint i imprimint aquest llibre.

Els drets estan reservats per a l'autor excepte per a aquells que volen
distribuir gratuïtament aquest llibre.

4
 ‫ٱﻟرﺣْ ٰ َﻣ ِن ﱠ‬
‫ٱﻟرﺣِ ِﯾم‬ ‫ٱ� ﱠ‬ِ ‫ﺑِﺳ ِْم ٰ ﱠ‬

EN EL NOM DE DÉU, EL MÉS COMPASSIU, EL MÉS MISERICORDIÓS

Aclarint els dubtes

Contingut
1, Introducció 6
2. Evidència del Creador Suprem 8
2,1 Univers 8
2.2. Lleis Uniformes de la Natura 9
2.3. L'Harmonia de l'Univers per sostenir la vida 10
2.4. La Importància de la Lluna per a la Vida a la Terra 15
3. Improbabilitat d'un sorgiment espontani de la vida 17
3.1. Els Aminoàcids Esquerrans 17
3.2 El Mecanisme de la Síntesi Proteica 18
3.3. El Codi d'ADN 19
3.4. El Material Genètic Mínim d'una Cèl·lula Viva 20
3.5 La Membrana Cel·lular 21
4. És possible que la vida vingui de lespai? 23
5. Darwinisme 24
5.1. Alguns Desafiaments al Darwinisme 25
5.2. Les Implicacions Morals de l'Evolució 32
5.3. Referència a l'Evolució a l'Alcorà 32
5.4. Darwin creia en Déu? 33
5.5. Darwin canviaria d'opinió? 37
6. Hi ha més d'un Déu? 40
7. La Necessitat de la Fe 42
7.1. Els Humans Creuen Instintivament en Déu 42
7.2. Ànimes Inquietes i Tranquil·les 43
7.3. La Fe Ens Dóna Fortalesa 45
7.4. La Fe Dóna Sentit a Les Vides 46
8. El Camí Recte de Déu 48
8.1. Necessitat de la Religió 48
8.2. Trobar el Camí Recte de Déu 48
9. L'Islam és el Camí Recte 50
9.1. Què significa Islam? 50
9.2. Inflexible Unicitat de Déu 50
9.3. Què és Únic Sobre l'Islam? 51
9.4. Els Pecats i el Pecat Original 52
9.5. Islam: Crea Millors Societats 53
9.6. Calúmnia del Terrorisme 53
10. El Profeta Muhàmmad (PiB) 60
11. El Miracle Vivent de l'Alcorà 63
12. Observacions Finals 66
13. Referències 68

5
 1. INTRODUCCIÓ
A un beduí en un desert se li va preguntar una vegada sobre Déu. La seva
resposta va ser: "L'empremta demostra el caminar d'una persona i els fems de
camell indiquen que un camell ha passat. No revelarien les constel·lacions
celestials del cel, les planes de la Terra entre les muntanyes i els mars amb les
ones, la presència de Déu?"

Aquesta va ser una resposta directa, simple i franca d'un home senzill i
inculte que va viure fa segles. Quina seria la resposta avui? Canviaria
d'opinió sota la influència d'alguns sistemes educatius seculars i de la
cobertura secular dels mitjans de comunicació que en general són parcials
a favor de l'ateisme? (7)
L'educació secular i alguns mitjans seculars encara difonen la idea que
l'univers i la vida van arribar merament a existir per casualitat a través de
la Mare Natura. Tots dos aplanen el camí cap a l'ateisme i serveixen per
donar forma a la situació en contra de la religió. De manera que avui
l'ateisme és més convincent per a un gran nombre de persones. No
obstant això... El que es difon és la veritat?
En aquest fullet, trobarem que la resposta és “No”, perquè, a diferència del
que actualment estan difonent, els científics estan acumulant grans dades
que donen suport al teisme (8). En altres paraules, com més sabem sobre
l'univers, la Terra i la vida, més ens adonem que tots aquests secrets
naturals extremadament complexos i mecanismes perfectament precisos
no tenen possibilitat d'existir per casualitat. Tots apunten a Déu, el
Creador Suprem. Aprendrem que no hi ha contradicció entre la fe i la
ciència. Per contra, com més coneixem, més tenim fe en Déu. També
trobarem que fins i tot Darwin, que va presentar la teoria de l'evolució,
creia en Déu, encara que no creia que el cristianisme fos la religió revelada
per Déu.

"En la creació del cel i de la Terra, i en la successió de la nit i el dia, hi

ha signes per als dotats d'intel·lecte." (Noble Alcorà, 3:190)
“Els servents que tenen més temor devocional de Déu són els savis. Déu és
Poderós, Absolvedor.” (Noble Alcorà, 35:28)

A més, també tractarem sobre la necessitat de la fe per a l'home, el qual va

adquirir la seva ànima a través de l'alè de Déu al cos. Descobrirem que les
nostres ànimes mai no descansaran a no ser que creguem en Déu i
reformem les nostres vides d'acord amb la Seva Voluntat.

6
També parlarem de com podem trobar el Camí Recte de Déu, que
garanteix el nostre goig en aquesta vida i en la vida futura.

Figura 1: Un simple beduí poc instruït va poder adonar-se que,

igual que la petjada és un senyal que una persona va estar
caminant, les constel·lacions celestials són signes de Déu. Per
què no veiem els signes de Déu, tot i que estan al nostre
voltant en tot allò que veiem o toquem?

7
 2. EVIDÈNCIA DEL CREADOR
SUPREM
2.1.L'Univers
L'univers inclou temps, espai i tot el que hi ha. Inclou vidres, planetes,
estrelles, galàxies, el contingut de l'espai intergalàctic, les partícules
subatòmiques més petites i tota la matèria i l'energia.

L'univers observable té aproximadament 91 mil milions d'anys llum de

mida. Un any llum comprèn més de 9 bilions de quilòmetres. La mida
exacta de l'univers sencer no es coneix i pot ser finit o infinit. Tot i això, les
observacions i el desenvolupament de les teories físiques han portat a
deduccions sobre la composició i l'evolució de l'univers (8).
L'univers s'està expandint i el ritme d'expansió s'ha accelerat. L'historial de la
radiació de les microones còsmiques suggereix que l'univers va tenir un
començament. La majoria de l'energia a l'univers que condueix a la seva
expansió accelerada és desconeguda i s'anomena Energia Fosca. La majoria de
la massa a l'univers sembla existir en una forma desconeguda, anomenada
Matèria Fosca. La Matèria Fosca no emet ni absorbeix llum o una altra radiació
electromagnètica i constitueix el 26.8% de l'energia i la massa total a l'univers.

El nostre sistema solar es troba en una galàxia composta de milers de

milions d'estrelles que es diu Via Làctia. S'assumeix que la distribució de
les innombrables galàxies a l'univers és uniforme i igual en totes les
direccions.

Les estrelles es mouen de manera ordenada a través de les galàxies i estan

envoltades per planetes que les orbiten de manera organitzada i sistemàtica.
Al voltant d'alguns planetes hi ha petites llunes que es mouen en òrbites
regulars.

Les unitats més petites que constitueixen la matèria de lunivers són els àtoms.
Un àtom consisteix en un nucli carregat positivament que li dóna pes. Aquest
àtom està orbitat per electrons petits amb càrrega negativa. Aquest sistema és
molt similar als sistemes solars a l'univers i les galàxies i es regeix per un
conjunt similar de lleis de moviment (9).

8
Ara, després d'aquest breu aclariment sobre l'univers, la pregunta que
sorgeix és: Qui va originar els àtoms més petits i l'univers sense fi? Han
vingut del no-res? No són aquests signes de Déu, el Creador
Omnipotent?

Figura 2: L'univers observable (esquerra) té uns 91 mil milions d'anys

llum. Un any llum té més de 9 bilions de quilòmetres. La Via Làctia
(dreta).

"En la creació del cel i de la Terra, i en la successió de la nit i el dia, hi

ha signes per als dotats d'intel·lecte." (Noble Alcorà, 4:82)
“ És que van sorgir del no-res o són ells els seus propis creadors? ” (Noble
Alcorà, 52:35)

2.2. Les lleis uniformes de la natura

Els científics usen el concepte de llei , que és un llenguatge matemàtic lògic per
descriure les propietats existents de la naturalesa. Això és possible a causa del
comportament de la naturalesa que permet que les lleis científiques es
descobreixin i es descriguin amb fórmules matemàtiques (10).

El concepte de llei s'ha aplicat a tots els camps de la ciència, inclosa la física
clàssica, la física matemàtica, l'òptica, la dinàmica de fluids, la cosmologia,
l'astronomia, la biologia, la química, etc. Tot a l'univers, des de l'electró
més petit en un àtom fins a una gran galàxia, segueix les lleis de la natura.
La intel·ligibilitat d'aquestes lleis no es pot considerar una
conseqüència de la selecció natural o de l'evolució, com es va proposar
per als sistemes biològics...

Qui va fixar aquestes lleis? És possible que la Mare Natura, l'aleatorietat

o la coincidència hagin creat conjunts definits de lleis complexes, i que
aquestes lleis mantinguin i regulin tot a l'univers i ho mantinguin en
harmonia i en ordre? No és la meravellosa coherència de les
9
lleis científiques en tots els camps un testimoni de la presència del Creador
Súper Intel·ligent? (11)

Això ens porta a la conclusió que Déu ha planificat, dissenyat,

determinat les dimensions i creat tot l'univers, des del minúscul
electró en un àtom fins a les vastes galàxies, a l'univers sense fi. Ell els
ha mantingut en harmonia i ordre a través de lleis perfectes i precises.

"He creat totes les coses en la seva justa mesura." (Noble Alcorà, 54:49)

“doncs amb Ell tot és [creat] d'acord al seu àmbit i al seu propòsit.” (Noble
Alcorà, 13:8)
“Potser no veus que es prosternen davant Déu els qui són al cel i a la
Terra, i el Sol, la Lluna, les estrelles, les muntanyes, els arbres, els
animals, i molts dels éssers humans?” (Noble Alcorà, 22:18)

Robin Collins, un professor amb tres títols i dos doctorats en

matemàtiques, física i filosofia, va dir:
“L'ajust excepcional de les lleis i constants de la natura, la seva bellesa, la seva
descobribilitat, la seva intel·ligibilitat, tot això es reuneix per fer de la hipòtesi
de Déu l'alternativa més racional que tenim. Totes les altres teories es queden
curtes.” (12)

2.3. L'Harmonia de l'Univers per sostenir la

vida
2.3.1. L'Equilibri Entre l'Expansió i la Gravetat
Durant el Big Bang
L'univers ha estat ajustat o equilibrat per fer viable el desenvolupament de la
vida a la Terra. Això es pot observar des del començament, durant el Big Bang.

Quan va passar el Big Bang fa milers de milions d'anys, només hi havia

àtoms flotant al buit fosc de l'espai. La força gravitatòria havia de ser
exactament la correcta perquè es formin les estrelles.

Si la gravetat fos modificada per una petita fracció (una bilionèsima

part d'un gram més pesat o més lleuger), no hi hauria hagut estrelles,
galàxies o planetes.

10
Per contra, si la gravetat hagués estat més forta, les estrelles i les galàxies
haurien col·lapsat ràpidament i la història còsmica ja podria haver acabat.
D'altra banda, l'univers deu haver mantingut una densitat global
extremadament precisa. Un canvi d'una part en 1015 (és a dir,
0.0000000000001%) hauria resultat en un col·lapse o una ràpida expansió
de l'univers, de manera que no es podrien haver format estrelles, galàxies
o la vida. (13).

2.3.2. La Perfecció dels Àtoms

L'àtom es compon de tres partícules principals: protons, neutrons i
electrons. Els electrons, carregats negativament, es mantenen en òrbites
al voltant del nucli per la força electromagnètica del nucli amb càrrega
positiva. D'altra banda, al nucli, hi ha una força forta que s'oposa a la força
de repulsió electromagnètica entre protons i els manté junts al nucli (13).

Figura 3: Des del naixement fa 15 mil milions d'anys, l'univers s'ha

expandit. La força de la gravetat havia de ser exactament la correcta
perquè es formessin les estrelles.

Sense aquesta força ferma, no existirien àtoms més grans que l'hidrogen,
que té un sol protó (és a dir, no hi ha repulsió entre els protons) i, per tant,
no existiria matèria o molècules complexes perquè la vida existeixi.

Si la força nuclear hagués estat més feble, no hi hauria estrelles de llarga

vida com el sol, ni aigua, i probablement cap química complicada a
l'univers (13).

11
Si la força hagués estat més forta, tot l'hidrogen a l'univers hauria
estat cremat amb l'heli al Big Bang, o almenys la producció de carboni i
oxigen a les estrelles es reduiria en gran mesura (14).
El carboni és un element important per a totes les formes de vida
conegudes. Les fortes nuclears i electromagnètiques fortes cooperen per
crear els nivells d'energia que permeten la producció de carboni a partir
de la fusió de tres àtoms d'heli. El canvi més mínim en la força nuclear i la
força electromagnètica alteraria els nivells d'energia i reduiria en gran
mesura la producció de carboni (15).

2.3.3. La Perfecció de La nostra Galàxia

El nostre sol és una estrella més de les més de dos-cents mil milions
d'estrelles que componen el disc pla de la Via Làctia.

El sol i el nostre sistema solar es troben en una òrbita estable dins la nostra
Via Làctia. Aquesta òrbita es troba lluny del centre de la nostra galàxia i, per
tant, és més segur perquè és lluny de les àrees més densament ocupades, on
les interaccions estel·lars pertorben les òrbites planetàries. (13)

Les estrelles que orbiten el centre de la galàxia no hi són per molt temps i
finalment són escombrades dins d'un braç espiral. A més, la majoria de
les estrelles de la nostra galàxia estan prou allunyades del nostre sistema
solar i, per tant, obtenim quantitats més baixes de radiació que podrien
haver afectat greument el nostre sistema solar.

A més, el sistema solar és molt lluny dels efectes letals de l'explosió

d'una estrella que ha arribat al final de la seva vida, o el que s'anomena
explosions de supernoves .

2.3.4. La Perfecció de la Terra Per Albergar Vida

A més de la ubicació del nostre sistema solar, que fa que sigui menys
probable que pateixi col·lisions amb altres estrelles, com es va explicar
anteriorment, la ubicació de la Terra està perfectament posicionada en relació
amb el sol per mantenir la vida. Si la distància fos més gran, la Terra hauria
estat massa freda perquè es formés un cicle d'aigua estable i si la distància fos
més curta hauria estat massa calenta per a un cicle d'aigua estable. La Terra
tampoc no és gaire a prop dels planetes gasosos gegants com Júpiter que li
farien patir un desfasament de la seva òrbita.

12
Al nostre Sistema Solar, hi ha centenars de milers d'asteroides i meteoroides
ubicats entre Mart i Júpiter, anomenats col·lectivament com cinturó
d'asteroides. L'objecte més gran en aquest cinturó d'asteroides es diu Ceres, i
el diàmetre és d'aproximadament 945 km. Què passaria amb la Terra si Ceres la
colpegés? Aquest desastre no passa a causa de la forta força gravitatòria de
Júpiter, que impedeix que els grans asteroides i meteoroides colpegin la Terra
(16).

L'òrbita de la Terra és el que s'anomena la "zona habitable" d'una estrella,

on és capaç de tenir aigua líquida que és essencial per a la vida. L'aigua és
un solvent excel·lent, que és capaç de dissoldre moltes substàncies i, per
tant, ajuda i facilita que tinguin lloc els processos bioquímics essencials de
la vida. A diferència de molts altres líquids, l'aigua flota quan està
congelada, cosa que aïllaria el fluid fonamental de congelar-se encara més.

Figura 4: La força electromagnètica conté electrons i la força ferma

manté els protons als àtoms (esquerra). El sol es troba lluny del dens
centre de la nostra galàxia (dreta).

La inclinació de l'òrbita de la Terra al voltant del sol s'ajusta per permetre

la vida. Si fos més gran, el rang de temperatura a la superfície del planeta
seria massa extrem i si fos més excèntric, el rang de temperatura
estacional seria massa extrem també perquè hi hagi vida.

A diferència dels planetes gasosos, la Terra és un planeta terrestre amb

una superfície sòlida (escorça). L'escorça és summament important per
mantenir la vida a la Terra reciclant minerals i nutrients. (17)

13
La Terra es caracteritza per la presència de plaques tectòniques. Aquestes
plaques tectòniques i els seus moviments han dut a la formació de masses
de terra separades (continents), amb diversos ecosistemes que permeten
la presència i el suport de les diverses formes de vida complexa.

Les plaques tectòniques també regulen els nivells de diòxid de carboni i

mantenen estable la temperatura global. També estan involucrades a la
generació d'un camp magnètic per la convecció del nucli parcialment fos
de la Terra.
La mida de la Terra és adequada perquè emergeixi la vida. Un planeta més
petit, com Mart, no podria mantenir l'atmosfera necessària per a la vida.
En contrast, un planeta més gran, com Neptú, retindria massa atmosfera i,
en conseqüència, la temperatura augmentaria enormement i quedarien
atrapats gasos nocius a l'atmosfera.
El gran nucli de níquel i ferro és responsable de la producció del gran
camp magnètic de la Terra. Aquest camp magnètic actua com un escut de
radiació desviant els vents solars i protegint la Terra del bombardeig de
radiació. La radiació solar fa malbé l'ADN dels organismes i causa
mutacions.
El camp magnètic de la terra protegeix l'atmosfera de l'erosió eòlica. L'altre
planeta rocós al nostre sistema solar que té un camp magnètic és Mercuri. No
obstant això, pel fet que la força del seu camp magnètic és 100 vegades menor
que la de la Terra, gairebé no té atmosfera. (18)

La Terra té la força gravitatòria correcta per retenir-ne l'atmosfera.

L'atmosfera protegeix les formes de vida de les radiacions solars
perjudicials, protegeix la Terra dels asteroides, que es cremen quan
ingressen a l'atmosfera (Figura 6) i manté una temperatura mitjana
adequada per suportar la vida.
L'atmosfera també conté la proporció i la quantitat correcta dels gasos. Si
la quantitat d'oxigen a l'atmosfera fos més gran, les plantes i els
hidrocarburs es cremarien massa fàcilment, i si fos menor, seria insuficient
per suportar l'existència d'un gran nombre d'organismes. D'altra banda, si
la quantitat de diòxid de carboni a l'atmosfera fos més gran o més petita,
l'efecte hivernacle i una fotosíntesi ineficient ocorrerien respectivament
(19). El metà és un d'aquests gasos de l'efecte hivernacle. Curiosament, els
científics han descobert un tipus de bacteri que pot metabolitzar i
consumir 300 milions de tones de metà cada any. Aquest organisme va
venir per casualitat o Déu ho va crear?

14
Una de les capes de l'atmosfera és la capa d'ozó. Si la quantitat d'ozó
en aquesta capa fos més gran o més petita, la radiació UV seria,
respectivament, massa petita o massa intensa perquè hi hagi vida.

S'ajusta la pressió atmosfèrica per controlar l'evaporació de l'aigua. La baixa

pressió atmosfèrica conduiria a l'evaporació de l'aigua amb massa facilitat i
en disminuiria la condensació, mentre que una pressió atmosfèrica més alta
conduiria a una evaporació inadequada d'aigua.

2.4. La Importància de la Lluna per a la Vida a la

Terra

Figura 5: El camp magnètic de la Terra protegeix

l'atmosfera terrestre de l'erosió pels vents eòlics.

Figura 6: Júpiter protegeix la Terra de la majoria dels estels de

període curt expulsats del cinturó d'asteroides, que es mostra com
una àrea més clara amb punts.

15
La lluna de la Terra és inusualment gran i, per tant, funciona com una
àncora estabilitzadora per al nostre planeta. La nostra lluna evita que el
nostre planeta s'inclini massa lluny de l'atracció del sol o Júpiter. També
protegeix la Terra de molts asteroides que creuen el camí del planeta (20)

L'efecte gravitacional de la lluna manté el grau de l'eix de rotació inclinat

de la Terra, i això manté estable el cicle de les estacions quan la Terra
orbita al voltant del Sol. Si la lluna no hagués existit o hagués estat molt
més petita, el pendent dels nostres pols hauria estat molt diferent, cosa
que podria haver tingut conseqüències devastadores en el clima i la vida al
nostre planeta.

Sense lefecte gravitacional de la lluna, la Terra completaria la seva rotació

al voltant del seu eix una vegada cada 8 hores en lloc de 24 hores. Amb
aquesta alta velocitat de rotació, hi hauria menys temps perquè el sol
calenta la Terra. Per tant, hi hauria una caiguda substancial de la
temperatura a la Terra i les variacions de temperatura serien massa
abruptes en la transició del dia a la nit. En conseqüència, els vents serien
més poderosos i violents i el camp magnètic de la Terra seria tres cops
més intens. Tot això tindria un gran impacte en la producció daliments i no
afavoririen les formes de vida que habiten a la Terra.

La lluna afecta l'embolcall líquid de la Terra i causa l'ascens i el descens de

les marees. El flux de la marea dels oceans ajuda a transportar la calor des
de l'equador fins als pols. La força de marea de la lluna també provoca un
escalfament i una dissipació d'energia significatius i influeix en la biologia
d'algunes espècies que viuen a l'aigua o a prop de les costes.

“[També] va posar al servei de vosaltres el Sol i la Lluna, que segueixen el seu curs
incessantment, i també va posar al vostre servei la nit i el dia.” (Noble Alcorà, 14:33)

Dels exemples donats anteriorment, podem concloure que Déu va

planejar tot per sostenir la vida a la Terra, i en conseqüència, va organitzar
i ajustar els petits àtoms i tot el vast univers per mantenir la vida, perquè
existeixi i floreixi a la Terra. Això no és sorprenent ja que Déu té les claus
de tot i quan vol alguna cosa, simplement li diu: "Sé", i així és (Noble
Alcorà, 36:82).

16
“Ell és Qui va crear per a vosaltres tot el que hi ha a la Terra, després es
va girar cap al cel i en va fer set cels; Ell coneix totes les coses.” (Noble
Alcorà, 2:29)

Figura 7: Actualment, la Terra està inclinada a 23/04o sota la influència de

la força gravitacional de la lluna.

3. Improvabilitat d'un
Sorgiment Espontani de la
Vida
Els ateus tenen fe que la vida va evolucionar espontàniament a partir de
substàncies químiques almenys d'una sola vegada. Tot i que passar una
espurna a través d'una barreja escollida de gasos pot formar aminoàcids, que
són els components bàsics de les proteïnes, aquesta síntesi d'aminoàcids mai
no conduirà a la formació d'una cèl·lula viva, com descobrirem.

3.1. Els Aminoacids Esquerrans (21)

Una proteïna funcional mai es formarà a la naturalesa fora de les cèl·lules
vives perquè els aminoàcids són estereoquímicament de dos tipus; esquerrans
i destres. Només les proteïnes que contenen aminoàcids esquerrans són
funcionals a les cèl·lules vives . En experiments de laboratori on es fa servir
una espurna per a la síntesi química d'aminoàcids, hi hauria una barreja
d'aminoàcids esquerrans i destres. Per tant, per raons d'argumentació,

17
fins i tot si una proteïna es forma a la natura, seria inútil perquè estaria feta
d'una barreja d'aminoàcids tant destres com esquerrans.

Les proteïnes estan fetes de centenars d'aminoàcids. Si tenim una

proteïna de 300 aminoàcids (diguem, un enzim, per exemple) no seria
funcional llevat que tots aquests aminoàcids estiguin exactament ordenats
correctament. La probabilitat d'organitzar de manera precisa i correcta
aquests aminoàcids és de 1/20300 o 1 possibilitat a 2.04 x 10390, la qual cosa
és gairebé impossible. Els matemàtics generalment estan d'acord que,
estadísticament, qualsevol probabilitat més enllà d'1 a 10-50 vegades (1:
1050) té una probabilitat zero que succeeixi alguna vegada
D'altra banda, hi ha la necessitat que almenys 400 enzims coexisteixin i
treballin juntes simultàniament en orquestració en una sola cèl·lula viva.
Per tant, pot concloure que la formació de l'organisme unicel·lular més
simple és impossible i que necessitaria un miracle extraordinari perquè
succeeixi, o bé hauria estat creat per Déu, el Dissenyador Magnífic i el
Creador.

3.2. El Mecanisme de la Síntesi Proteica

Les cèl·lules vives contenen el material hereditari (ADN) que transporta la
informació requerida per a la síntesi de proteïnes. Els àcids nucleics ribosòmics
(ARN) transcriuen la informació de l'ADN i alineen els aminoàcids de les
proteïnes en seqüència. Aquesta tasca només es podria fer en una cèl·lula viva
perquè:

Figura 8: Mentre se sintetitzen químicament, els aminoàcids (esquerra) són

50% esquerrans (isòmer L) i 50% dretans (isòmer D), però només els
aminoàcids esquerrans s'usen generalment en proteïnes biològicament
actives i han de ser arreglats amb precisió. Una proteïna funcional ha de ser
plegada en una forma tridimensional altament complexa (diagrama de la
dreta) per una proteïna anomenada chaperonina que també existeix només
a les cèl·lules vives.

18
• La cèl·lula viva només és capaç de sintetitzar els aminoàcids esquerrans
requerits perquè les proteïnes funcionin.

• Perquè una nova proteïna sigui biològicament funcional, cal plegar-la en una
forma tridimensional altament complexa. Fins i tot el mínim canvi en el
procés de plegament pot tornar a la proteïna a una manera no funcional.
Només les cèl·lules vives poden plegar tals proteïnes usant proteïnes
especialitzades anomenades xaperonines . (22)

• Les proteïnes noves han de contenir una cadena d'aminoàcids que

determini el lloc eventual apropiat a la cèl·lula. Les cèl·lules vives
necessiten que cada proteïna estigui ubicada amb precisió al lloc
correcte per poder funcionar. Qui podria proporcionar una proteïna
formada espontàniament amb aquesta cadena de direcció?
• La cèl·lula necessita sintetitzar proteïnes només quan és requerit. Si la
cèl·lula no conté informació per activar correctament i desactivar la
producció de proteïnes, la seva síntesi continuarà fins que la cèl·lula
quedi exhausta i mori.
Per tant, podem concloure que fer una proteïna funcional d'aminoàcids
esquerrans plegats correctament, dirigits a la ubicació correcta, i
produïts només quan sigui necessari, no passaria si no és en una cèl·lula
vivent creada per Déu.

3.3. El Codi d'ADN

Perquè hi hagi i funcioni una cèl·lula viva, instruccions molt detallades han
d'estar disponibles i registrades en forma d'ADN cromosòmic. L'ADN es
compon de quatre tipus d'unitats de construcció organitzades en cadenes.
Aquestes unitats de construcció s'abreugen com A, T,G i C. Hi ha quatre
milions d'aquestes lletres (unitats de construcció) a cada cèl·lula
bacteriana, i tres mil milions d'aquestes a cada cèl·lula humana. Aquestes
unitats de construcció estan organitzades amb precisió per lletrejar els
programes detallats que controlen tot a la cèl·lula viva, incloses les
instruccions necessàries per a la síntesi de proteïnes. L'ADN a la petita
cèl·lula bacteriana, que té un micròmetre de longitud, conté tanta
informació com un llibre de 1000 pàgines. Qualsevol canvi en la seqüència
de fins i tot una sola unitat de construcció d'ADN podria conduir a una
proteïna no funcional i, per tant, a una cèl·lula bacteriana discapacitada o
morta, depenent de la seva importància. (24)
És lògic acceptar la idea que un programa informàtic sofisticat necessita un
programador intel·ligent. No són aquests programes d'ADN de

19
una cèl·lula viva i la seva gran quantitat d'informació una prova de la
existència dun programador i fabricant intel ligent?

En criatures sofisticades com els humans, tenim programes addicionals d'ADN per
organitzar diferents tipus de cèl·lules a cada òrgan, i programes d'ADN per
organitzar tots els òrgans per finalment crear un ésser humà saludable. A més, hi
ha innombrables programes d'ADN a innombrables organismes unicel·lulars i
multicel·lulars en diferents ecosistemes que organitzen la coexistència de totes les
criatures vivents a la Terra.

Qui, a banda de Déu, el Creador Suprem i el Dissenyador, és darrere

d'aquests incomptables i intel ligents programes d'ADN?

"He creat totes les coses en la seva justa mesura." (Noble Alcorà, 54:49)
“no trobaràs cap canvi en el procedir de Déu; i no trobaràs cap desviació en el
procedir de Déu!” (Noble Alcorà, 35:43)

Figura 9: Una cèl·lula bacteriana llisada (1 micròmetre de longitud). El

material fibrós que l'envolta és l'ADN cromosòmic alliberat.

3.4. EL Material Genètic Mínim d'una

Cèl·lula Viva
Qualsevol bacteri viu ha de poder copiar el seu ADN, transcriure'l i traduir-lo
a proteïnes, i coordinar tots els passos involucrats en la divisió cel·lular. Ha de
ser capaç de sintetitzar totes les coses necessàries que no estan disponibles al
vostre entorn. Perquè això es dugui a terme, la cèl·lula ha de tenir un genoma
que contingui tots els gens que contenen tota la informació necessària per dur
a terme totes aquestes funcions.

20
El genoma bacterià més petit conegut consta de 480 gens i es
troba en un bacteri anomenat Mycoplasma genitalium (25). Després
d'anys de recerca intensa, va ser possible reduir els 480 gens de M.
genitalium a 250 gens, que són el conjunt mínim de gens essencials
requerits perquè M. genitalium viva i funcioni.
Per tant, aquesta cèl·lula microbiana mínima és un sistema irreductible, en
què l'eliminació de qualsevol dels 250 gens provocaria que la cèl·lula
bacteriana deixés de funcionar i morís. En altres paraules, perquè aquesta
cèl·lula bacteriana existeixi com una entitat vivent necessita tots aquests gens.
Com es va esmentar anteriorment, cada gen consta de potser mil unitats de
construcció (nucleòtids), que s'han d'organitzar en l'ordre correcte perquè el
gen sigui funcional.

Com podrien tots aquests gens funcionals, membranes cel·lulars i altres

orgànuls cel·lulars aparèixer per casualitat perquè una cèl·lula mínima
emergeixi com una cèl·lula bacteriana viva? Per tant, fins i tot aquesta cèl·lula
mínima no pot sorgir per casualitat i no es podria abstreure a una forma
menys sofisticada. Aquesta cèl·lula bacteriana no necessita un Creador
superintel·ligent, omnipotent i omniscient?

Figura 10: Mycoplasma genitalium és un tipus de bacteri de

transmissió sexual. Posseeix un petit genoma que porta 480 gens.

3.5. La Membrana Cel·lular (23)

Cada cèl·lula està envoltada per una membrana composta per dues capes de
fosfolípids. Aquests tipus de lípids se sintetitzen mitjançant reaccions
controlades amb precisió que existeixen només dins de les cèl·lules vives. La
membrana serveix com una barrera per evitar que el contingut de la cèl·lula
s'escapi i es barregi amb l'entorn circumdant.
A través de les membranes, els nutrients passen cap a dins i les deixalles
passen cap a fora. La membrana també és mantinguda per canals

21
i bombes altament selectives, formades a partir de molècules de proteïnes que
permeten l'importació de substàncies específiques i l'exportació d'altres.

Algunes molècules de proteïnes a la membrana actuen com a sensors per

permetre que la cèl·lula respongui als canvis a l'entorn. Perquè aquesta
membrana faci la seva funció, ha d'estar completament intacta amb tots els
components presents. Qualsevol cosa que falti (és a dir, fosfolípids, proteïnes
estructurals, sensors, bombes o enzims) faria que aquesta estructura sigui
inútil. Una membrana inútil significa la mort de la cèl·lula. Com emergiria
aquesta membrana espontàniament?

Qui sinó Déu va planejar aquesta membrana irreductible complexa

que és essencial per a una cèl·lula viva des del principi?

Figura 11: Perquè funcioni una cèl·lula viva, necessita una maquinària sofisticada que
consti de diversos orgànuls, com la membrana (esquerra) i un nombre més gran de
proteïnes. La membrana és una estructura altament sofisticada amb canals altament
selectius i bombes de proteïnes i enzims.

Podem, per tant, concloure que els materials de construcció d'una

cèl·lula viva són increïblement complexos i és impossible que es formin
espontàniament a la natura. Fins i tot si un component d'una cèl·lula vivent
es formés per casualitat, és inútil en absència de milers d'altres. A més, es
degradaria espontàniament mentre s'espera l'existència d'altres
components.

D'altra banda, perquè hi hagi una cèl·lula viva, hi ha d'haver una gran quantitat
d'informació heretada emmagatzemada en forma de gens. Qualsevol canvi en
la seqüència dels milions d'unitats de construcció de gens podria ser letal per a
la cèl·lula viva.

22
Si la natura ha fallat durant milers de milions d'anys a crear a l'atzar
una màquina de treball simple com un rellotge, encara que tots els
elements requerits estan disponibles a la natura, per què aleshores un
podria imaginar que la natura pot crear una cèl·lula vivent, que és una
cosa molt més sofisticada?

Figura 12: La fricció d'un meteoroide que entra a l'atmosfera de la Terra eleva
la temperatura a 1.650 graus Celsius. Això mata qualsevol organisme viu.

4. És possible que la vida vingui de

l'espai?
Perquè, com es va explicar anteriorment, l'aparició espontània de la primera
cèl·lula viva o els seus components és científicament impossible, alguns ateus van
proposar que la vida va començar en un altre lloc de l'espai, on les condicions
podien ser permissibles, i després va arribar a la Terra.

23
 Si és així, la cèl·lula viva o part dels seus components hauria de recórrer un
llarg viatge per l'espai durant el qual estaria exposada a l'efecte destructiu dels
raigs ultraviolats i còsmics, a més del clima extremadament fred.

L'exposició dels components cel·lulars no protegits com el material

hereditari (ADN) a la llum ultraviolada solar i la radiació ionitzant
còsmica li provocaria dany i destrucció. Per tant, el transport d'un ADN
desprotegit a l'espai durant vols interplanetaris és extremadament
improbable (45).

D'altra banda, dades experimentals suggereixen que el transport d'una

forma de vida resistent sense protecció, com una espora bacteriana, a
través de l'ambient espacial en causaria la destrucció en uns segons. Si les
espores fossin protegides incrustat-les en argila o pols de meteorit, poden
sobreviure a l'espai fins a 6 anys. Tot i això, en aquest cas, es requereixen
roques d'un diàmetre igual o major a 1 metre per escudar eficaçment i
protegir les espores bacterianes de les radiacions còsmiques (46).

Tot i això, aquí no acaba la història perquè, a més del problema de les
radiacions perjudicials durant el viatge espacial, hi ha un altre problema
important que enfronta el meteor quan entra a l'atmosfera de la Terra.

Un meteor es mou a través del buit de lespai a velocitats molt altes

que arriba a desenes de milers de quilòmetres per hora. Quan aquest
meteorit colpeja l'atmosfera, l'aire davant seu es comprimeix ràpidament i
la temperatura s'eleva fins als 1.650 graus Celsius. Per tant, el meteorit
generalment és cremat per l'aire fins que no en queda res. És per això que
veiem meteors brillant al cel (Figura 12). Òbviament, a aquesta
temperatura extremadament alta, no sobreviuria cap forma de vida
resistent o qualsevol dels seus components orgànics (47).

Per tant, podem concloure que la suposició que la vida es va

desenvolupar a algun lloc de l'espai abans d'arribar a la Terra és
pràcticament impossible.

5. DARWINISME
El darwinisme és una teoria de l'evolució biològica desenvolupada per
Charles Darwin (1809-1882) i d'altres. D'acord amb aquesta teoria de
l'evolució, els éssers vius han baixat d'un únic ancestre comú, de la
mateixa manera que un arbre, que brolla d'una sola arrel, produeix
branques separades i cada cop més distants (26). 24
La teoria de l'evolució afirma que els organismes sorgeixen i es
desenvolupen a través dun procés de selecció natural de variacions
heretades que augmenten la capacitat de l'individu per competir,
sobreviure i reproduir-se en diferents entorns.
Inicialment el darwinisme es va trobar amb l'oposició dels científics; no
obstant això, finalment ha rebut una aclaparadora acceptació a la comunitat
científica. Avui, el darwinisme com a teoria s'enfronta a diversos desafiaments
científics i objeccions.

Com més sabem sobre biologia molecular, més trobem evidència

científica contra la teoria darwiniana de levolució. Els punts següents són
només alguns exemples de les objeccions contra el darwinisme.

5.1. Alguns Desafiaments al Darwinisme

5.1.1. El Període Càmbric
El Període Càmbric es defineix com el primer període geològic del
“temps de la vida antiga”. Aquest període va durar de 541-485,4 milions
d'anys. Va estar marcat per un esclat dramàtic de canvis evolutius en les
formes de vida a la Terra, conegut com "Explosió Càmbrica". Aquest
esclat evolutiu va produir els primers representants de tots els talls dels
animals moderns.
Per què les transicions entre els grups principals van ser
característicament abruptes? No és això una evidència de la Voluntat
del Creador? (27)
D'acord amb la teoria de l'evolució, les espècies més simples haurien
d'haver aparegut primer i gradualment més complexes. No obstant això,
per contra, els registres fòssils demostren que els membres del regne
animal han estat molt diferents entre si i molt complexos des que van
aparèixer per primera vegada, i tots van aparèixer alhora durant el Període
Càmbric.

Com podria explicar la teoria evolutiva aquest esclat dramàtic i

l'aparició dels primers representants de tots els talls dels animals
moderns?

25
Figura 13: Hi ha almenys un quart de milió de fòssils de diferents espècies a
l'arbre de la vida. No obstant això, no hi ha una línia contínua de fòssils, des
del començament de la vida fins a les espècies modernes. Les formes
intermèdies o "bretxes" evolutives no s'han omplert.

26
 A B

Figura 14: El registre dels fòssils demostra que els membres del regne
animal han estat molt diferents entre si (A) i molt complexos (B) des
que van aparèixer per primera vegada a la Terra alhora durant l'era
geològica del Període Càmbric.

5.1.2. Complexitat Estructural

L'evolució va ser una explicació convincent per als científics perquè es
pensaven que les estructures eren simples. No es van adonar que
l'evolució en realitat requereix processos bioquímics sorprenentment
complicats. Per tant, la sofisticació de les criatures i els seus orgànuls com
descoberts per la bioquímica i la biologia molecular han proporcionat
desafiaments a l'evolució darwiniana. Prenguem l'exemple dels cilis,
semblants als cabells, i del cervell.

La Complexitat dels Cilis

Els cilis són necessaris tant per a les formes simples d'organismes,
com el parameci, i els organismes sofisticats, com els éssers humans.
Un parameci necessita cilis per a la motilitat, mentre que els humans
els necessiten al pulmó, per exemple, per escombrar la mucositat cap
a la gola i així desfer-se'n. Segons l'evolució, tant el parameci com el
pulmó s'adaptarien gradualment i pas a pas a la necessitat de cilis i
gradualment els adquiririen. Això, però, és completament impossible.

Cada cèl·lula que recobreix el tracte respiratori dels humans té al

voltant de 200 cilis. Però sota un examen més detallat, un pot veure
que el cili és massa sofisticat (28) per formar-se gradualment (Figura
15).

27
Cada cili està envoltat per una membrana. El cili consisteix en un
manat de fibres, es diuen axonemes . Cada axonema conté un anell de 9
"microtúbuls" exteriors dobles que envolten dos microtúbuls individuals
centrals.

Figura 15: L'estructura complexa del cili.

Cada parell exterior consisteix en un anell de 13 filaments (subfibra A) fusionat

a un conjunt de 10 filaments (subfibra B). Els filaments dels microtúbuls es
componen de dues proteïnes anomenades tubulina alfa i beta .
Els 10 parells de microtúbuls (els nou externs i l'intern) es mantenen
units per tres tipus de connectors: les subfibres A s'uneixen als
microtúbuls centrals mitjançant radis proteics; les parelles externes
adjacents s'uneixen mitjançant una proteïna altament elàstica anomenada
nexina, i els microtúbuls centrals s'uneixen mitjançant un pont de
connexió. Finalment, cada subfibra A té dos braços; un braç intern i un
braç extern, tots dos contenen una proteïna motora anomenada dineïna .
El moviment ciliar és del moviment induït per la dineïna que condueix
al moviment de flexió de tota l'axonema. Això és impulsat químicament
per l'energia química continguda a les molècules ATP. Aquestes són
hidrolitzades per un ATP que és associat amb una dineïna.
La manca de qualsevol component constructiu o unitat d'aquest cili
resultaria a la pèrdua de la mobilitat. En altres paraules, el cili és una
maquinària sofisticada en què tots els seus components han d'estar
intactes i funcionant.

28
Aleshores, podríem concloure que el cili és una estructura cel·lular que va ser
acuradament dissenyada i adaptada per Déu, el Creador Suprem.

Hi ha d'haver com una entitat completa i intacta, des del principi. La

formació gradual o pas a pas al llarg del temps, tal com proposa la teoria
de l'evolució, no podria crear una estructura complexa funcional com
aquest cili.

La Complexitat de l'Estructura i la Funció del Cervell

El cervell humà és un òrgan complex biològic i electroquímic que pesa
aproximadament 1,5 kg. Té 100 mil milions de cèl·lules nervioses
(neurones), i cadascuna envia una sèrie de fibres nervioses per crear
aproximadament 100 bilions de connexions neuronals, que és almenys
1.000 vegades el nombre d'estrelles a la nostra galàxia. Imagineu que la
comunicació entre els milers de milions de neurones i totes les cèl·lules i
òrgans de tot el cos a través de trilions de fibres nervioses continua
ininterrompudament durant tota la vida d'un humà (48).
Fisiològicament, el cervell a través de les connexions neuronals
exerceix un control centralitzat sobre tots els òrgans del cos. Això permet
respostes ràpides i coordinades als canvis a l'entorn i un control de
comportament sofisticat. A més a més, el cervell té la capacitat d'adquirir,
emmagatzemar i processar informació del món circumdant (48).
Aquest cervell podria ser una conseqüència d'una llarga cadena
d'evolucions físiques, químiques, accidentals, aleatòries i no racionals?

5.1.3. No Hi ha Evidència que la Selecció

Natural Pugui Formar Noves Espècies
Els investigadors han estat estudiant i observant bacteris durant més dun
segle i mig. En condicions favorables, les cèl·lules bacterianes es poden
dividir cada 20 minuts. Per tant, més d'un segle i mig els científics han
observat milions de generacions de bacteris. No obstant això, després
de totes aquestes generacions, els científics mai no han observat el canvi
de bacteri a un altre gènere o espècie bacteriana.

Els evolucionistes dirien que els bacteris poden adquirir gens de

resistència als antibiòtics. Això és veritat; això, però, és més aviat una
adaptació que passa a la mateixa espècie sota l'estrès de la presència
d'antibiòtics. Aquesta adaptació requereix una mutació d'un gen
existent o l'adquisició d'aquest gen d'un altre organisme al seu entorn

29
proper. Per tant, es considera una adaptació o una "microevolució",
com en diuen alguns científics.

5.1.4. Llacunes Evolutives (Fòssils de Transició)

(29)
Tot i l'acumulació de milions de fòssils de diferents espècies, les
formes intermèdies (o "bretxes evolutives") no s'han omplert.

Darwin no va proposar que els humans

Figura 16: Una caricatura
de Darwin amb un cos de
mico.
fossin originalment simis, com els
ximpanzés. Va proposar que els humans
i els simis, com els ximpanzés, tenen un
ancestre comú, o el que s'anomena
una "etapa de transició".
Fins ara, no s'ha identificat cap
fòssil com a candidat probable per a
l'ancestre comú ximpanzé-humà.
Vostè per què creu?

Els evolucionistes han intentat proporcionar alguns exemples de fòssils, però

fins ara no hi ha evidència òbvia d'espècies transitòries. Curiosament, el mateix
Darwin va trobar que l'escassetat d'espècies de transició era una de les
debilitats més grans de la seva teoria. Ell va escriure a "L'origen de les
espècies", pàg. 280:

“Per què aleshores no totes les formacions geològiques i tots els estrats estan plens
d'aquests enllaços intermedis? ... Aquesta, potser, és l'objecció més òbvia i més
greu que es pot al·legar en contra de la meva teoria.”

5.1.5. Podria l'evolució explicar la misteriosa

intel·ligència d'alguns paràsits?
De vegades els paràsits mostren un comportament excepcionalment
intel·ligent durant els seus complexos cicles de vida. Se suposa que els
paràsits són criatures primitives, en el sentit que no tenen cervell per
pensar, planificar i dissenyar cicles de vida intel·ligents. Prenguem com a
exemple el Leucochloridium paradoxum , que és un cuc paràsit trobat
en diverses aus a Europa i Amèrica del Nord. Els hostes intermedis
d'aquest
30
cuc són diferents tipus de cargols terrestres. El cargol s'infecta amb el
paràsit després d'alimentar-se de la femta d'una au infectada.
Després de la infecció, els tentacles dels ulls del cargol canvien la seva
aparença de manera que es tornen colorits i pulsàtils i, per tant, es veuen
com una certa eruga. Amb aquesta aparença, atrauen diverses aus per
menjar-los. A més, encara que els cargols usualment busquen foscor per
por de les aus, un cargol infectat s'exposa a les aus en àrees obertes per
atraure'ls (30).

Figura 17: Ulls d'un cargol saludable (esquerra) i un cargol infectat

(dreta).

Ara, aquest paràsit canvia la morfologia dels tentacles del cargol i en

controla el comportament per assegurar-se que el seu cicle de vida es
completi a costa de la vida del cargol.

Qui és darrere aquest pla intel·ligent del paràsit per completar el seu cicle de
vida? Aquesta astúcia és una conseqüència de l'atzar? O Déu és qui va
dissenyar el cicle de vida d'aquest paràsit?

5.1.6. L'evolució no explica les reaccions

humanes
El darwinisme no pot explicar els fenòmens de la consciència humana
com l'emoció, la felicitat, el dolor, l'amor i la capacitat de pensar i de
planificar. No pot explicar com ponderem les opcions i triem entre
alternatives sobre la base de les nostres pròpies experiències (12).

31
5.2. Les Implicacions Morals de l'Evolució

Tot i que la teoria darwiniana és una obra científica, s'ha utilitzat per
justificar altres propòsits que el mateix Darwin mai no va pensar.

Com que els humans es classifiquen com a animals, d'acord amb

l'evolució darwiniana, el seu comportament de vegades similar a un
animal està justificat. Per tant, s'ha argumentat que la teoria de l'evolució
ha degradat els valors, soscavat la moral i fomentat l'ateisme.

A més, l'evolució s'ha utilitzat per justificar el racisme i la creença a

les races superiors, l'imperialisme, el comunisme, el socialisme, el
genocidi i la guerra. (traductor: de fet, Darwin era racista, i el seu context en aquest cas no ho
justifica, el dany era clar i els profetes de Déu havien vingut en tots els temps a predicar l'igualtat humana)

5.3. Referència a l'Evolució a l'Alcorà

“Digues [a qui neguen la Resurrecció]: “Viatgeu pel món i observeu
com [Déu] va originar la creació. Després, Déu la farà sorgir novament [el
Dia de la Resurrecció]. Déu és sobre tota cosa Poderós.” (Noble Alcorà,
29:20)
“Lloat sigui Déu, l'Originador del cel i de la Terra! Va disposar que els
àngels fossin els Seus enviats [per transmetre el Missatge als seus
Profetes], dotats de dues, tres o quatre ales. [Déu] augmenta en la
creació qui vol. Déu té poder sobre totes les coses.” (Noble Alcorà, 35:1)
Déu sap que els humans són prou curiosos i intel·ligents com per
descobrir, indagar sobre la Terra, la història de formes de vida simples i
sofisticades a la Terra. Déu, en el primer verset anterior, ens encoratja a
recórrer la Terra per descobrir com va començar originalment la vida. Això
implica que les formes de vida al començament de la creació són diferents
i poden diferenciar-se de les que es van crear més tard. Curiosament, va
ser Darwin qui va viatjar per la Terra al seu viatge del Beagle durant cinc
anys per concloure la seva teoria de l'evolució.
En el segon verset, Déu crida la nostra atenció sobre el fet que Ell afegeix a
la seva creació, cosa que implica que la creació després de les addicions
evolucionarà a alguna cosa diferent. També crida la nostra atenció sobre el
fet més important que és que Ell és capaç, com a Creador, de fer
qualsevol cosa en la seva creació. En altres paraules, la creació canvia o
evoluciona per l'acció i la Voluntat de Déu i no espontàniament, com es
proposa a l'evolució darwiniana.
32
5.4. Darwin creia en Déu?
5.4.1. Darwin Mai Va negar a Déu
Darwin va créixer en un ambient Cristià Unitari. Va assistir a una escola
pública Anglicana pertanyent a l'Església d'Anglaterra, amb l'objectiu de ser
clergue. Va anar a la Universitat de Cambridge per obtenir el seu títol de
Batxiller, que incloïa estudis de teologia Anglicana. (32)
Durant el seu temps escolar, ell solia resar a Déu ferventment per aclarir els
seus dubtes. Darwin va escriure sobre el seu èxit:

“Quan els dubtes m'envaïen, pregava ferventment a Déu perquè m'ajudés, i

recordo bé que vaig atribuir el meu èxit a les oracions i no a la meva
ràpida carrera, i em vaig meravellar de com vaig ser ajudat."

Figura 18: Per cristal·litzar la teoria de l'evolució, Darwin va fer el viatge

de cinc anys del Beagle (1831-1836). No és això el que Déu ens va
ordenar que féssim a l'Alcorà Gloriós per veure les meravelles de la seva
creació, per creure en Ell?
“Digues: Viatgeu pel món i observeu com [Déu] va originar la creació"
( Noble Alcorà, 29:20)

Darwin estava convençut que Déu va crear l'univers, i en la segona

edició del seu llibre “L'Origen de les Espècies” publicat el 1860, va escriure
sobre l'alè de vida de Déu en una forma de vida primordial:

33
 “Puc dir que l'impossibilitat de concebre que aquest grandiós i
meravellós univers, amb aquests éssers conscients que som nosaltres,
s'origini per atzar, em sembla el principal argument a favor de la
existència de Déu.”

“He d'inferir per analogia que probablement tots els éssers orgànics que
han viscut en aquesta terra han baixat d'alguna forma primordial, en què
alè de vida va ser bufat per primera vegada pel Creador.”
El 1879, va escriure que mai havia estat ateu. Això vol dir que fins i tot 20
anys després de publicar la primera edició del seu llibre, i tres anys abans de la
seva mort, Darwin no era un ateu, sinó que, com ell mateix s'etiquetava a si
mateix, un agnòstic (1888), perquè va fracassar a trobar la veritat sobre Déu a
través del cristianisme.

“El meu judici sovint fluctua... En les meves fluctuacions més extremes, mai no
he estat ateu en el sentit de negar l'existència d'un Déu. . . un agnòstic
seria la descripció més correcta de mi mateix.”

5.4.2. Les objeccions de Darwin sobre la religió (32)

Darwin mai va negar Déu. Estava completament convençut que Déu és el
creador del vast univers i la primera vida. Tot i això, va renunciar a la seva
religió original i es va etiquetar d'agnòstic perquè tenia algunes objeccions.

5.4.2.1. Objeccions a l'Antic Testament

Ningú culpa Darwin per les seves objeccions contra la ingènua
humanització de Déu a la Bíblia, un Déu que va baixar a la Terra per veure
la Torre de Babel o per venjar-se com un tirà, a més de molts altres contes
inacceptables sobre Ell a la Bíblia. (32)

D'altra banda, Darwin, a partir de les seves observacions geològiques, es va

adonar que la història de les espècies ens diu que van aparèixer a la Terra
gradualment, a diferència del que la Bíblia ensenya al llibre de Gènesi, en què
Déu va crear plantes i animals de sobte. Per tant, va deduir que "l'Antic
Testament manifesta la falsa història del món."

Per contra, Déu indica a l'Alcorà que la terra manté un registre dels
canvis a la vida.

“Digues: Viatgeu pel món i observeu com [Déu] va originar la

creació." (Noble Alcorà, 29:20)

34
 D'altra banda, Darwin tampoc no acceptaria la presència d'errors
científics a la Bíblia, un llibre que se suposa revelat per Déu. Exemples són:
la Terra plana (Ezequiel 7: 2); la classificació dels ratpenats com a ocells
(Levític, 11: 13-19); l'afirmació que els insectes tenen quatre potes (Levític
11: 21) i la descripció de la concepció dels humans com la llet vessada i el
formatge quallat (Job, 10:10-11).

5.4.2.2. Objeccions als Miracles de Jesús (PiB)

"Els miracles contradiuen les lleis fixes de la naturalesa". Darwin,
que va quedar sorprès per la creació de l'univers i les lleis de la naturalesa,
s'hauria d'haver adonat que Déu, que crea les lleis, les pot anul·lar. No va
ser només Jesús (PiB) qui va ser recolzat amb senyals miraculosos de Déu,
sinó també altres profetes, com Moisès (PiB). (Traductor: "PiB", es a dir, que la pau i les
benediccions de Déu siguin sobre ell)

5.4.2.3. Objeccions a les Contradiccions dels Evangelis

Darwin va descobrir moltes "contradiccions" i "inexactituds" als
Evangelis. Això és cert i força obvi, especialment amb els relats de
la crucifixió.1
Això, però, és natural perquè hi ha quatre escriptors dels Evangelis i
no van ser testimonis oculars de Jesús (PiB). Per tant, els seus relats de
la biografia de Jesús (PiB) lògicament difereixen.

5.4.2.4. Objeccions a la Divinitat de Jesús

Darwin, com a unitari, creia en un Déu i en Crist (PiB) com un ésser
humà profètic. Per tant, la seva fe es va contradir amb la divinitat difosa de
Jesús (PiB). La noció de la divinitat de Jesús es basa en les Epístoles de Pau
al Nou Testament. Jesucrist (PiB), en la seva missió profètica, va emfatitzar
el fet que Déu n'és un. (33)

5.4.2.5. Objeccions als Desastres Naturals i al Patiment

Ningú no escapa del patiment; és inevitable a la nostra vida com a humans.

L'estrès i el patiment afligeixen tant els justos com els malvats. Això ha
plantejat preguntes sobre com un Déu d'amor podria permetre en el seu

1 Trobi més exemples a "Restaura la teva religió original":

http://www.islamicinvitation.com/book_details.php?bID=1847

35
món desastres naturals com volcans, terratrèmols, tornados, tsunamis i
fam, tot això afecta persones innocents. Per què deixa que les persones
pateixin estrès, malaltia i dolor? És el Déu de l'amor la causa d'aquests
patiments o és incapaç d'aturar-los? De fet, Darwin no sols fa aquestes
preguntes, sinó també milions d'altres persones.

Per explicar aquest tema polèmic, els cristians afirmen que el Déu de l´amor no
és responsable de les dificultats. És Satanàs qui va ser deixat per Déu el causar
destrucció a través de la natura. Si és així, per què culpem Darwin de suposar
que Déu va crear la primera forma de vida i la va deixar evolucionar
independentment sense interferir?

Déu no deixa Satanàs fer el que vulgui. Ell és l'Omnipotent, el Poderós,

i Ell ho controla tot.

Figura 19: El Profeta Muhàmmad

(PiB) va dir: "No hi ha fatiga, ni
malaltia, ni pena, ni tristesa, ni
dolor, ni angoixa que li passi a un
musulmà, fins i tot si fos la
punxada d'una espina, sense que
Déu n'expiï alguns dels seus
pecats per això." (Una dita del
Profeta Muhàmmad, 2)

“Ell és Al-lah, no hi ha cap altra divinitat llevat d'Ell, el Coneixedor del que
és ocult i del que és manifest. Ell és el Compassiu, el Misericordiós. Ell és
Al-lah, no hi ha cap altra divinitat excepte Ell, el Sobirà Suprem, el
Santíssim, el Salvador, el Dispensador de seguretat, el Custodi [de la fe], el
Totpoderós, el Dominador i el Soberbi. Glorificat sigui Déu! Està per sobre
de les divinitats que l'associen. Ell és Al-lah, el Creador, l'Iniciador i el
Formador. Seus són els noms més sublims. Tot el que existeix al cel i a la
Terra ho glorifica. Ell és el Poderós, el Savi.” (Noble Alcorà, 59:22-24)

Per què aleshores Déu permet el patiment?

Aquesta vida és una vida temporal. La vida eterna és al Més Enllà. En aquesta
vida Déu ens prova no només amb la dificultat sinó també amb l'abundància.

36
“Tota ànima provarà la mort. Els posaré a prova amb coses dolentes i
bones, però finalment tornaran a Mi per ser jutjats.” (Noble Alcorà,
21:35)
Així que l'abundància de la riquesa que aparentment es veu com a bona
pot ser realment dolenta si ens distreu i ens manté allunyats de Déu. Fins i
tot podria ser una raó perquè perdem el nostre més enllà. Per contra,
podem ser provats per temps difícils que eventualment passaran. Durant
la nostra perseverança en enfrontar una dificultat, podem estar més a
prop de Déu i tindrem l'oportunitat de demostrar que tenim una fe
genuïna en Ell. A canvi, Déu perdonaria els nostres pecats. Per tant, fins i
tot amb les dificultats, hi ha una misericòrdia perquè aconseguim que els
nostres pecats siguin perdonats.
"No hi ha musulmà afligit per algun dany; malaltia o una altra cosa, sense que Déu
tregui les seves males accions d'ell com un arbre que es desposseeix de les seves
fulles." (Una dita del Profeta Muhàmmad, la pau sigui amb ell, Sahih Al-Bujari)

5.4.2.6. Objeccions a la Creença Instintiva dels Nens

Darwin va pensar que els nens creuen en Déu a causa de "l'inculcació
constant" dels seus pares. La veritat és que tots els nens humans, fins a una
certa edat, independentment del seu origen ètnic, cultura, educació, etc.
creuen en Déu. Això és perquè Déu hi ha posat una fe instintiva.

5.4.2.7. Objeccions al Càstig al Mas Allà

Déu és just i no castiga les persones sense advertir primer.
“Ningú no carregarà amb pecats aliens. No he castigat cap poble sense abans
haver-li enviat un Missatger.” (Noble Alcorà, 17:15)

Per tant, quan Déu ens adverteix a través dels seus missatgers i
insistim a negar-ho, no hauríem d'objectar en el Dia del Judici quan
trobem un veritable “càstig etern”. Hauríem de culpar-nos nosaltres
mateixos i no Déu.

5.5. Darwin Canviaria d'Opinió?

Darwin va ser un científic franc. Ell va edificar la seva fe sobre la base del seu
instint i fets científics. No va poder acceptar allò que li van dir la Bíblia o els líders
de l'Església.

37
Per tant, encara que Darwin creia en Déu, va tenir un problema en acceptar el
cristianisme o el Llibre Sagrat. Va dir: "Vaig creure en allò que no podia
entendre i allò que és, de fet, inintel·ligible”.
Malauradament, no hi havia ningú al voltant de Darwin que discutís
aquestes coses amb ell i el convencés que l'evolució de les criatures sí que
existeix, però succeeix seqüencialment per la Voluntat de Déu. (Alcorà, 29:20;
35:1).

Sembla que un home com Darwin que va admetre que hi havia una forma
de vida primordial en què Déu va bufar l'alè de vida, i un univers harmoniós
creat per Déu, no hauria tingut un problema en acceptar que Déu va crear
seqüencialment tota mena d'organismes.

Tot i els misteris enormes i contínuament desentranyats de la biologia

molecular d'avui dia, els evolucionistes d'avui encara insisteixen a defensar
la teoria de l'evolució per tots els mitjans possibles. No obstant això, un
científic sincer com Darwin, que va ser prou valent per admetre que
l'absència d'espècies intermèdies és la debilitat més gran de la seva teoria,
presumiblement podria tenir el valor de tornar a estudiar la seva teoria de
l'evolució.
“Per què, doncs, no totes les formacions geològiques i tots els estrats
estan plens d'aquestes baules intermèdies? La geologia certament no
revela cap cadena orgànica tan finament graduada; i aquesta, potser, és
l'objecció més òbvia i més greu que es pot al·legar contra la meva
teoria. L'explicació rau, segons crec, en la imperfecció extrema del registre
geològic.”

38
Figura 20: Qui hi ha darrera aquesta devoció especial? Déu o l'evolució?
“Potser [els que es neguen a creure] no viatgen pel món, i no tenen
intel·lecte per reflexionar, ni orelles? No són els seus ulls els que estan
cecs, sinó els cors dins dels seus pits.” (Noble Alcorà, 22:46)

39
6. HI HA MÉS D'UN DÉU?
Suposem que n'hi ha més d'un déu. Aleshores, aquests déus s'ajudarien
i col·laborarien els uns amb els altres i compartirien el procés de creació
i l'establiment de les lleis de la natura? O lluitarien l'un contra l'altre? (34)

• La idea de déus cooperatius vol dir que hi ha una deficiència en les

seves habilitats. Un déu poderós no necessita cap company o
col·laborador amb ell.

• Si un dels déus és més poderós i dominant, aleshores els déus febles

no mereixen ser déus.

• Si hi hagués més d'un déu, això potser significaria la multiplicitat de

les seves voluntats. Si les seves voluntats fossin contradictòries, cada
déu prendria la creació i la retiraria de l'univers?

• Si hi hagués més d'un déu, no hi hauria lleis conflictives? Hi hauria un

univers ben organitzat i una Terra ecològicament balancejada?
• Si hi hagués més d'un déu i es reunissin en una assemblea, qui la
presidiria? Són els altres déus més febles per ser presidits i en
conseqüència ser desqualificats per ser déus?

• Si el déu triat per presidir no fos prou bo, això no vol dir que els altres
déus són incapaços d'escollir correctament?

Podem concloure que el sentit comú i el raonament racional suggereixen

que només hi ha un Creador Suprem sense cap company.

“Déu no ha tingut un fill, ni existeix una altra divinitat excepte Ell. Si fos així, cada
divinitat acapararia la seva pròpia creació, i llavors pretendrien dominar-se les unes
a les altres. Glorificat sigui Déu! Déu està per sobre del que li atribueixen.” (Noble
Alcorà, 23:91)

“Si hi hagués hagut al cel i a la Terra altres divinitats a més de Déu,

aquests s'haurien destruït.” (Noble Alcorà, 21:22)
“A Ell pertany la sobirania del cel i de la Terra. Ell no ha tingut cap fill, i no
comparteix la seva sobirania amb ningú, va crear tots els elements de la
creació i va facultat plenament cadascun d'ells per complir la seva
funció.” (Noble Alcorà, 25:2)

40
 Mitologia grega de l'assemblea dels déus.

L'hinduisme adora més d'un déu incloent Shiva, Vishnu, Xakti,

Ganesha (el déu elefant) i Surya (el déu del sol) entre molts altres
déus i deesses.

Figura 21: Déus a l'antiga mitologia grega (a dalt) i Índia (a baix).

41
7. LA NECESSITAT DE LA FE
Tenir fe en Déu vol dir estimar, confiar plenament i dependre de Déu.
Significa sotmetre's a Ell i basar les nostres accions en la vida en allò que
Ell vol. En altres paraules, vol dir reformar voluntàriament tota la nostra
vida d'acord amb la Voluntat de Déu. Però, no és la fe, així, restrictiva per
al gaudi de la vida? Llegim els passatges següents per saber més sobre la
nostra necessitat de tenir fe.

7.1. Els Humans Creuen Instintivament en

Déu
Els humans al llarg de la història, on sigui que hagin existit, han estat
units a Déu. Tot i que el seu concepte de Déu ha estat diferent, el principi
d'adorar Déu sempre va existir. Alguna vegada t'has preguntat per què?

Abans de respondre aquesta pregunta, primer fem una altra pregunta.

Qui ha guiat un animal com un gat en donar a llum els gatets, mantenir-
los en un refugi segur adequat i lluitar per protegir-los? Qui els va
ensenyar als gatets a buscar i mamar dels pits de la seva mare? És l'instint
heretat o la informació heretada que Déu hi ha posat? De la mateixa
manera, els humans creiem en l'existència de Déu instintivament.

Els resultats d'un projecte dirigit pel Dr. Justin Barrett, del Centre
d'Antropologia i Ment de la Universitat d'Oxford, a 20 països, van suggerir
que la religió és un fet comú de la naturalesa humana a diferents
societats. Sembla que els humans estan arrelats en conceptes religiosos,
com l'existència de poders sobrenaturals. La gent de moltes cultures
diferents creu instintivament que una part de la seva ment, ànima o
esperit viu després de la mort. A més, els nens també creuen en agents
sobrenaturals que tot ho veuen i que ho saben tot, com un déu o déus.
(35)
D'altra banda, després de vint-i-cinc anys com a metge i investigador, el
Dr. Herbert Benson de l'Escola de Medicina de Harvard, va revelar que les
creences, particularment la creença en un poder superior, fan una
contribució important a la nostra salut física. Va concloure que el cos
humà i la ment estan regulats per creure en Déu i que res no podria
proporcionar tanta pau mental com la fe. (36)

42
 Curiosament, el Gloriós Alcorà va precedir Herbert Benson per més de 1400
anys i ha afirmat que Déu va crear els humans amb l'instint de tenir fe en Ell.

Figura 22: Els creients són menys vulnerables a l'estrès de la vida

“Quan el teu Senyor va treure de les esquenes dels fills d'Adam a la seva
descendència i els va fer donar testimoni [preguntant-los]: 'És que no Sóc
Jo el vostre Senyor?' Van respondre: 'Sí, testifiquem que així és'. Això és
perquè el Dia de la Resurrecció no diguin: 'No en sabíem res'.'" (Noble
Alcorà, 7:172)
“Consagra't al monoteisme, que és la inclinació natural amb què Déu va
crear la gent.” (Noble Alcorà, 30:30)
Per ajudar-nos a trobar el nostre camí cap a La seva veritable fe, 1) Déu ens ha
donat una ment intel·ligentment única i cors purs per ajudar-nos a sospesar
les coses i diferenciar entre la veritat i la falsedat, 2) Déu va enviar profetes per
transmetre el Seu missatge i 3 ) Déu va revelar als seus profetes llibres sagrats
per guiar-nos.

“T'he enviat amb la Veritat, com a albriciador i amonestador; no hi va

haver cap nació a qui no se li hagi enviat un amonestador.” (Noble Alcorà,
35:24)

7.2. Ànimes Inquietes i Ànimes Tranquil·les

Déu ens ha creat de carn i ànima. Per tant, les coses materialistes o les
distraccions momentànies d'entreteniment poden ser físicament suficients
per als nostres cossos, però mai no serien suficients per a les nostres ànimes.

43
"[Recorda] quan el teu Senyor va dir als àngels: 'Crearé un ésser humà d'argila,
de fang mal·leable. Quan ho hagi completat i insuflat en ell l'esperit que he
creat per a ell, facin una reverència [en honor a Mi] davant ell'." (Noble Alcorà,
15:28-29)

Quan Déu va crear l'home, ho va fer de fang terrenal (veure també, Alcorà,
32: 9), i després va bufar-hi l'esperit (ànima). És aquesta ànima, inspirada
en nosaltres per Déu, la que ens fa diferents a altres criatures. Ens dóna
coneixement, poder, lliure albir, consciència, discreció i judici,
discerniment i discriminació. Totes aquestes característiques i altres són
regals per a l'Home de Déu, cosa que el distingeix de totes les altres
criatures terrenals. És aquest esperit pel qual l'home va ser honrat, i per
tant, Déu va ordenar als àngels que es postressin davant d'Adam, el
primer humà creat.

Ens enganxaríem a l'argila terrenal i oblidaríem les ànimes amb què Déu
ens va honrar? Aleshores les nostres ànimes no estarien satisfetes perquè
necessiten comunicar-se i estar unides per la fe a Déu, el seu amo.

Els musulmans resen a Déu almenys cinc vegades al dia. Tenen cinc
oracions o reunions amb Déu per alimentar les seves ànimes. Estan
disposats a mantenir aquestes reunions diàries sense importar com n'hi
ha d'ocupades. Deixen tot enrere i s'aturen davant Déu expressant el seu
amor perquè per ells Ell és més gran que les coses mundanes. Expressen
el seu amor per Déu amb les seves accions i no només en afirmar-ho
verbalment.

Els musulmans també nodreixen les seves ànimes a través d'altres rituals
com el dejuni, meditant diàriament i recitant l'Alcorà.

“Els cors dels creients se soseguen amb el record de Déu. ¿Que potser no
és amb el record de Déu que se assosseguen els cors?” (Noble Alcorà,
13:28)
La fe omple les nostres vides d'esperança, felicitat, alegria i pau, i ens
permet enfrontar les tensions i les angoixes de la vida.

Totes les parts i membres del nostre cos se sotmeten a la Voluntat de Déu.
Tenir fe i sotmetre's a Déu fa que les nostres ànimes es reconciliïn amb els
nostres cossos i estiguin en harmonia i en coordinació amb cada àtom, cada
molècula, cada cèl·lula, cada òrgan i tots els sistemes dels nostres cossos.

44
Sense satisfer les nostres ànimes, sempre estarem buits i portarem vides
plenes de por, preocupació, ansietat, tensió i estrès, sense importar com de
rics siguem i quant gaudi físic i plaers experimentem. Sense fe, algunes
persones voluntàriament fins i tot poden posar fi a les seves vides suïcidant-se.

“Però qui s'allunyi del meu record [La Meva religió] portarà una vida de
tribulació, i el Dia del Judici ho ressuscitaré cec.” (Noble Alcorà, 20:124)

Figura 23: Els musulmans es reuneixen amb Déu durant les cinc
oracions diàries; no importa on o quant ocupats estiguin.

7.3. La Fe Ens Dóna Fortalesa

Tenir fe en Déu significa confiar en Ell. Confiar en Déu, que posseeix les
claus de tot, ens dóna la força per enfrontar qualsevol problema.

45
"Oh, Senyor nostre! A Tu ens encomanem, a Tu demanem perdó ia Tu
tornarem." (Noble Alcorà, 60:4)

“Qui dipositi la seva confiança en Déu, sàpiga que Ell n'hi haurà prou.
Déu farà que el designi es compleixi, i ha establert per a cada cosa un
terme i una mesura.” (Noble Alcorà, 65: 2-3)

L'any 2012, Miller i col·legues (37), a l'American Journal of Psychiatry,

van presentar dades dels seus estudis sobre una mostra de subjectes
deprimits i no deprimits per determinar si la religió o l'espiritualitat
havien influït en l'inici i el curs de la depressió més gran durant 10
anys. Van descobrir que els subjectes que consideraven que la religió o
l'espiritualitat eren de gran importància tenien un 76% menys de
probabilitats d'experimentar un episodi de depressió més gran durant
els 10 anys (37). Es van revisar cent quinze articles sobre religió i
espiritualitat pel que fa als símptomes psiquiàtrics dels adolescents.
Les dades obtingudes suggereixen que la depressió, el suïcidi i
l'ansietat van ser significativament menors entre els adolescents
religiosos (38). La investigació suggereix que als Estats Units, les àrees
amb percentatges més alts d'individus amb afiliació religiosa tenen
taxes de suïcidi corresponentment menors en comparació de persones
religiosament no afiliades, ateus i agnòstics (39).

7.4. La Fe Dóna Sentit a Les nostres Vides

La fe dóna sentit a les nostres vides fins i tot a les dificultats perquè
sabem que aquesta vida és temporal. No és el nostre destí final. El
nostre destí final és el Més Enllà.

Vam deixar el Paradís temporalment quan Adam i Eva van desobeir

Déu. Aquesta vida és una prova per a nosaltres si comprovem que som
obedients i prou bons per tornar al paradís al Més Enllà. Això dóna
sentit a la dificultat, l'agonia i el dolor als quals ningú escapa a la vida.

"Que vaig crear l'ésser humà per a una vida de dificultats

contínues.” (Noble Alcorà, 90:4)

“Ell és Qui va crear la mort i la vida per provar-los i distingir qui obra
millor. Ell és el Poderós, el Perdonador.” (Noble Alcorà, 67:2)

46
Amb fe, una dificultat no és la fi del món perquè tenim fe que serem
recompensats i rescabalats pels nostres patiments i agonies en
aquest món, i esperem una gran recompensa al món futur.

La fe il·lumina les nostres vides perquè servim Déu i en servir-lo

també servim tota la humanitat i tota la seva creació. La fe ens permet
construir i no destruir; ajudar i consolar els altres i no alienar-los i
terroritzar-los.

“Potser qui era mort [en el seu cor] i li vaig donar vida [guiant-lo], i li
vaig proporcionar una llum amb la qual transita entre la gent, és igual
a aquell que es troba entre tenebres i no en pot sortir?” (Noble Alcorà, 6:122)

Figura 24: Déu ens recompensa per la bondat que fem encara
que no en puguem veure el fruit. Una planta de palmera
necessita uns quants anys abans de produir fruits. Tot i això,
si fos l'Últim Dia i estàvem plantant una planta de palmera,
hem de continuar plantant, perquè serem recompensats.
"Si arriba l'Hora Final mentre tens un palmell tallat a les teves
mans i és possible plantar-lo abans que arribi l'Hora (s'estableixi),
has de plantar-la". (Una dita del Profeta Muhammad, 2)

47
De fet, la fe en Déu ens protegeix de servir inconscientment a Satanàs;
terroritzant, devastant, explotant i matant altres.

“Quan se'ls diu: No sembreu la corrupció a la Terra! Responen: 'Però si

nosaltres som els que fem el bé!' ” (Noble Alcorà, 2:11-12)

8. EL CAMÍ RECTE DE DÉU

Hem demostrat la importància de la fe i com la fe és essencial perquè
els nostres cors i ànimes trobin tranquil·litat i pau. Tanmateix, cal tenir
una religió o amb la fe n'hi ha prou?

8.1. La Necessitat de la Religió

És bo tenir fe en Déu i ser una bona persona disposada a fer coses
bones; això no és suficient perquè necessitem tenir una referència per
jutjar què és bo i què és dolent.
Prenguem l'exemple d'una parella amb relació casual. Això està bé o
malament? Si aquesta relació porta a l'embaràs i decideixen desfer-se
del nadó concebut, està bé o malament? Només als Estats Units, 1,06
milions de nadons van ser assassinats per avortament el 2011. Va ser
just matar tots aquests nadons? Quina és la referència per al nostre
judici?
D'altra banda, si aquest nadó naixés i els seus pares se separessin i
cadascú seguís el seu camí, és just que el nen no gaudeixi d'una vida
familiar? No és aquesta parella egoista i injusta pensant només en un
plaer momentani i oblidant-se de les conseqüències?
Als ulls de Déu, la felicitat d'un bebè concebut o nascut és tan
important com la felicitat de la parella. Per tant, la Llei divina de Déu es
preocupa per la felicitat de tota la humanitat i garanteix que ningú no
violi els drets dels altres.
“Potser hi ha algú més extraviat que qui segueix les seves passions sense cap
guia de Déu? Déu no guia la gent que comet injustícies.” (Noble Alcorà, 28:50)

8.2. Trobar el Camí Recte de Déu

Aquesta vida present només és una prova per a la propera existència. A
diferència de la vida ara, la del més enllà és eterna. El nostre lloc al més
enllà és Cel o Infern. El que decideix on anar és el camí que prenem.

48
Si viatgem i fem servir el mapa equivocat, anirem en la direcció
incorrecta i mai no arribarem al nostre destí. Per tant, ens hem
d'assegurar de seguir el camí recte de Déu.
El gran problema és que la majoria de religions o filosofies afirmen
ser l'únic i veritable camí cap a Déu. Per tant, per poder reconèixer la
religió correcta o el camí recte de Déu, hem de deixar de banda les
emocions i els prejudicis per poder veure la veritat. Déu, per la Seva
Gràcia, ens va donar cors sensibles. Són com a sensors que ens poden
guiar cap al Seu Camí Correcte. Déu també ens ha donat intel·lecte i
ments racionals per poder pesar i jutjar les coses i diferenciar entre la
veritat i la falsedat. Primer hem de seguir demanant sincerament a
Déu que ens mostri el seu camí correcte i obri els nostres cors a la
veritat i ens doni el coratge per seguir endavant amb ella.S

Figura 25: Les accions malignes poden semblar tan atractives com la llum de
la flama que atrau un insecte i finalment ho crema.
“Potser a qui [el dimoni] li va fer veure les seves obres dolentes com a
bones [és comparable a qui Déu ha guiat]?” (Noble Alcorà, 35:8)

Figura 26: Per tal d'un plaer momentani, un nadó pot ser assassinat i tallat
a trossos durant un avortament.
“Qui mata una persona sense que aquesta hagi comès un crim o
sembrat la corrupció a la Terra, és com si matés tota la humanitat.
Però qui salva una vida és com si salvés tota la humanitat.” (Noble
Alcorà, 5:32)

49
En segon lloc, podem ometre aquelles religions que admeten que no
són revelades per Déu.
En tercer lloc, hem d'ignorar aquelles religions que tenen un petit
nombre de seguidors, perquè la veritat de Déu és evident i atraurà
persones fidels. Nota: A més, com voldria Déu que seguissin la seva religió sinó la fa accesible?
“Certament, li hem mostrat el camí: [i depèn d'ell mostrar-se] agraït o
ingrat.” (Noble Alcorà, 76:3)

9. L'ISLAM ÉS EL CAMÍ RECTE

9.1. Què significa la paraula “Islam”?
Islam significa "submissió a la voluntat de Déu" i aquells que se sotmeten a
Déu són anomenats musulmans. L'Islam no és una nova religió portada pel
profeta Muhammad (la pau sigui amb ell) al segle VII, sinó que originalment
era el missatge de Déu a Adam i predicat pels profetes de Déu posteriors, com
Noè, Abraham, Moisès i Jesús (la pau sigui amb ells). Tots aquests Profetes de
Déu van demanar als seus seguidors que se sotmetessin a la voluntat de Déu i
seguissin els seus manaments.

“Certament, l'única religió [veritable] davant Déu és l'autosubmissió [de

l'home] a Ell (Islam).” (Noble Alcorà, 3:19)
“[Quant a tu, Oh Profeta,] no se't diu sinó el que va ser dit a tots els
enviats de Déu anteriors a tu.” (Noble Alcorà, 41:43)
Jesús (la pau sigui amb ell) va ordenar, per exemple, als seus seguidors que
se sotmetessin a la voluntat de Déu.

“No tothom qui em digui: "Senyor, Senyor, entrarà al Regne del Cel,
sinó el qui faci la voluntat del meu Pare celestial." (Mateu, 7:21)
Malauradament, l'Església va ignorar el missatge de Jesús i va adoptar el
cristianisme paulí. Pau va afirmar que Jesús (la pau sigui amb ell) era diví i que
va ser crucificat per la redempció de la humanitat del pecat original d'Adam i
per a la llibertat dels seus seguidors de la Llei de Déu.

9.2. La Inflexible Unicitat de Déu

Creure en un Déu està profundament arrelat a tothom sense importar la
seva religió. Atribuir divinitat als altres juntament amb Déu és un pecat
imperdonable a l'Islam. D'acord amb les ensenyances de l'Islam, Déu, el
Totpoderós
50
és absolutament Un i La seva Unicitat mai no s'ha de veure compromesa
associant companys o intermediaris amb Ell, ni en adoració ni en creença.
“EN VERITAT, Déu no perdona que s'atribueixi divinitat a res excepte a Ell,
però perdona allò que és més lleu a qui Ell vol.” (Noble Alcorà, 4:48)
“Els qui atribueixen divinitat a uns altres juntament amb Déu s'han perdut en un
extraviament llunyà.” (Noble Alcorà, 4:116)

9.3. Què és Únic sobre l'Islam?

Les religions poden entreveure's amb mites de déus creats per l'home
degut a interpretacions errònies. Això passa sovint quan els llibres revelats
no estan disponibles en les seves formes originals o en els idiomes
originals, cosa que dóna lloc a traduccions o interpretacions incorrectes
intencionals o no intencionals.

L'Islam és l'única religió que manté les creences i els rituals

estrictament tan purs com els va ensenyar originalment el seu profeta,
Muhàmmad (PiB).
El Sagrat Llibre revelat de l'Islam, l'Alcorà, es conserva sense cap canvi
des que va ser revelat fa més de 14 segles.2 Per tant, no calen altres
revelacions o missatgers de Déu.
Els musulmans creuen en Déu amb els Seus atributs com està revelat a
l'Alcorà. Saben que "No hi ha res ni ningú semblant a Déu" (Alcorà, 42:11). En
altres religions, la gent en la seva ignorància pot imaginar Déu a semblança de
la seva creació, per exemple, poden retratar Déu com un home o un animal.

L'Islam ens ajuda a jutjar correctament les coses perquè la guia de Déu és
el criteri. L'Islam ens protegeix d'anar a cegues darrere falsos lemes,
pensaments, idees, líders, costums, hàbits, plaers i desitjos.
L'Islam ens ensenya a estar conscients i íntimament a prop de Déu. Ens
ensenya com observar el nostre amor per Ell i tractar de complaure'l tot el
temps i en totes les nostres accions. Encaixa bé amb els nostres instints i no
contradiu el nostre pensament racional. A l'Islam, la vida de l'home és sana,
perquè proporciona pautes a seguir en tots els aspectes de la vida.

L'Islam no representa la negació de la vida i la renúncia al món.

Estableix un equilibri entre allò material i les necessitats espirituals del

2 Per a més informació, llegiu la secció 11 d'aquest llibre.

51
home. A l'Islam, l'elevació espiritual es pot aconseguir vivint piadosament,
purificant les nostres ànimes i reformant les nostres vides.
“Senyor nostre! Dóna'ns benestar en aquesta vida i en l'altra.” (Noble Alcorà, 2:201)

"Digues: "La meva pregària, la meva ofrena, la meva vida i la meva mort
pertanyen a Déu, Senyor de l'univers, Qui no té iguals. Això és el que se
m'ha ordenat creure, i sóc el primer a sotmetre's a Déu.” (Noble Alcorà, 6:162-163)

9.4. Els Pecats i el Pecat Original

Tots naixem purs, sense pecat. Cadascú de nosaltres és responsable dels
pecats que ell comet.

“i ningú no carregarà amb els pecats aliens.” (Noble Alcorà, 6:164)

La cova d'Hira', al cim Gent mirant la mesquita sagrada a

de la muntanya Noor. Makkah des de la muntanya Noor.

Figura 27: Els primers versos de l'Alcorà van ser revelats a la

cova de Hirà.

Déu, nostre Senyor, l'Amorós, el Perdonador i el Misericordiós, ens va crear i

coneix les nostres debilitats i deficiències. Per tant, Ell ens perdona tots els
nostres pecats una vegada que ens penedim sincerament, fins i tot si pequem
una vegada i una altra. Ell ens perdona per molts o grans que siguin els
nostres pecats. L'únic pecat imperdonable és associar-ne d'altres amb Déu.

52
"Oh, servents meus que estan sumits en el pecat [perjudicant-se a si
mateixos]! No desesperin de la misericòrdia de Déu. Déu té poder per
perdonar tots els pecats. Ell és el Perdonador, el Misericordiós." (Noble Alcorà,
39:53)

9.5. L'Islam Crea Millors Societats

Els ensenyaments de l'Islam permeten als musulmans sobresortir,
mitjançant accions i no de paraules. Els musulmans són millors candidats
per contribuir a establir una família millor, una societat millor, un país
millor i un món millor. Els veritables musulmans construeixen i mai
arruïnen i són amigables amb el medi ambient i totes les creacions de
Déu. Malauradament, avui dia, encara que hi ha molts bons musulmans,
no hi ha cap lloc o nació on s'apliquin els principis de l'Islam per demostrar
una veritable societat musulmana.
L'Islam no distingeix entre les persones pel color, la raça, l'idioma, l'educació,
la nacionalitat, etc. L'Islam no creu en una raça escollida. Un estatus escollit es
va fer en el passat abans de Jesús amb els jueus per portar el missatge de Déu.
Quan van rebutjar Jesucrist (PiB), que va ser enviat com a profeta per guiar-los,
van perdre aquest estatus.

“Oh, éssers humans! Els he creat a partir d'un home i d'una dona, i els vaig
congregar en pobles i tribus perquè es reconeguin els uns als altres. El
millor de vosaltres davant Déu és el de més pietat. Déu tot ho sap i està
ben informat del que fan.” (Noble Alcorà, 49:13)
L'Islam respecta els drets humans i va establir aquests drets fa més de
14 segles. Homes i dones són igualment apreciats com a companys
complementaris en la construcció d'una bona societat. L'Islam
prohibeix l'explotació dels altres. El benestar d'algunes persones o
països no justifica l'explotació d'altres, com va fer Occident durant l'era
de l'imperialisme, i encara ho fa.
"Al creient que obri rectament, sigui home o dona, li concediré una vida
bona i li multiplicaré la recompensa de les seves bones obres." (Noble
Alcorà, 16:97)

9.6. La Calúmnia del Terrorisme

9.6.1. Què diu l'Islam sobre el terrorisme?
La pau és una regla a l'Islam, com ho és a les altres religions principals.
Per entendre la postura de l'Islam sobre el terrorisme, cal

53
referir-se a les seves fonts originals, l'Alcorà i els ensenyaments del Profeta
Muhammad (la pau i les benediccions siguin amb ell). Tots dos són explícits en
la seva prohibició de qualsevol forma de violència que busqui infondre temor,
dany o mort als civils. Els següents són alguns exemples:

“Com a conseqüència [d'aquest assassinat], vaig legislar per als Fills d'Israel
que: 'Qui mata una persona sense que aquesta hagi comès un crim o sembrat
la corrupció a la Terra, és com si matés tota la humanitat. Però qui salva una
vida és com si salvés tota la humanitat.” (Noble Alcorà, 5:32)

Abans d'enviar una expedició militar, el Profeta Muhàmmad (PiB) va dir

als soldats musulmans:

“No traeixin, no siguin excessius, no matin els nens nounats.” (3)

“Qui hagi matat una persona que tingui un tractat amb els musulmans ni
farà olor de la fragància del Paradís, encara que la seva fragància s'estén a
una distància de quaranta anys.” (2)
Quan van trobar una dona morta en una batalla, el Missatger de Déu
(Muhàmmad, PiB) va posar èmfasi en la prohibició de matar dones i nens
(3). Nota: Y també els treballadors, els grans, ermitans...Bàsicament lliutar només contra combatents.

-
Figura 28: Incidents terroristes a terra dels Estats Units (esquerra) i del
Regne Unit (dreta), des del 1980 fins al setembre del 2014. Els
musulmans van causar només el 4% dels atacs terroristes.

Abu Bakr, el primer califa després del profeta Muhàmmad (PiB), va

ordenar al líder de la seva primera expedició militar islàmica dir:

54
"... No s'han de talar arbres fruiters ni s'han d'incendiar cultius. No s'ha de
matar cap animal, excepte per menjar... Només s'ha de matar aquells que
prenguin les armes en contra de vosaltres (combatents). (5)
“Els instrueixo en deu assumptes: no matin les dones, els nens, els
ancians ni els malalts; no talin arbres fruiters; no destrueixin cap ciutat...
”(4)
Per altra banda, els captius durant la guerra han de ser tractats amb
dignitat i han de ser alimentats i vestits.
“I, malgrat l'amor que tenen pels seus béns materials, alimenteu el
pobre, l'orfe i el presoner.” (Noble Alcorà, 76:8)
A més, als musulmans també se'ls anima a ser amables amb els animals i
se'ls prohibeix ferir-los. El Profeta (la pau sigui amb ell) va esmentar que els
pecats d'una prostituta van ser perdonats per donar aigua a un gos assedegat
que no podia assolir l'aigua d'un pou (3), i una dona va ser condemnada
a l'infern perquè va tancar un gat sense donar-li menjar, fins que va morir (3).
Quan algú fa explotar una bomba o comet un atac suïcida en un lloc
públic, moren homes, dones, nens i ancians innocents. El tràgic atac a les
Torres Bessones a Nova York, els bombardejos de Bali, Madrid, Londres,
etc. són incompatibles amb l'Islam. Per tant, es pot concloure que no
importa com "l'Estat Islàmic" (ISIS, ISIL o Daesh) o Al-Qaida s'anomenin a si
mateixos, només estan usant l'Islam per obtenir validesa i suport per als
seus atacs violents no acceptats contra persones civils innocents.

9.6.2. Els musulmans són els que més pateixen

pel terrorisme
El terrorisme no diferencia entre musulmans i no musulmans. De fet,
els terroristes maten més musulmans que no musulmans (40).
-ISIS és responsable de més atacs brutals als musulmans que a víctimes
occidentals. Els musulmans han patit entre el 82% i el 97% de les
fatalitats relacionades amb el terrorisme en els darrers 5 anys.
-Els musulmans han patit massacres fins i tot durant el mes islàmic de
Ramadà, el qual és un període de reflexió espiritual i serveix com a temps
d'abstenció de tot comportament que podria ser pecaminós.
-Els musulmans arreu del món han expressat patiment psicològic
profund, dolorós, estressant i extens.

55
 9.6.3. El Terrorisme Històricament ha estat
aclaparadorament realitzat pels no
musulmans
Segons un estudi de l'FBI que va analitzar el terrorisme comès en sòl
nord-americà entre el 1980 i el 2014, el 94% dels atacs terroristes van ser
comesos per no musulmans. Aquest va ser també el cas al Regne Unit, on
el percentatge de terroristes que eren musulmans, des del 1980 al 2014,
era inferior al 4%. La investigació mostra que els extremistes de dreta a
Occident han matat més persones que els terroristes amb noms
musulmans (41).
Això vol dir que un sospitós de terrorisme és aproximadament nou
vegades més probable que sigui no musulmà que sigui musulmà. De
fet, els atacs terroristes comesos a terra dels EUA o del Regne Unit han
estat aclaparadorament polítics i no religiosos.

9.6.4. El Rol d'Occident al Foment del

Terrorisme
Els següents són alguns exemples que demostren el paper d'Occident en el
foment del terrorisme:
-El suport financer, militar i polític a Israel, malgrat la seva ocupació del
territori palestí des de la guerra del 1967 i el seu rebuig a retirar-se malgrat
la resolució 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
-El seu suport a les dictadures de les nacions Musulmanes.
-La doble moral de recolzar la independència de Timor Oriental d'Indonèsia i
el Sudan del sud del Sudan i ignorar el cas de la independència del Caixmir.
-Discriminació religiosa contra els musulmans a Occident.
-L'anunci d'una invasió creuada l'Iraq per part de George W. Bush,
l'expresident dels EUA, quan va parlar espontàniament després de l'atemptat
11 de setembre del 2001.
-Després de la invasió, destrucció i desplaçament de milions a l'Iraq, llavors
va ser revelat que no hi havia raons per a la invasió i que la guerra iniciada
pels EUA estava basada en una intel·ligència exagerada i falsa.
-La tortura de musulmans innocents al camp de detenció de
Guantánamo, la qual cosa ha creat i fomentat més actes terroristes.

56
Figura 29: Quantitat acumulada de víctimes per trets massius, començant el
1982; morts infligides per no musulmans (vermell fosc), ferits per no
musulmans (rosa), morts infligides per musulmans (blau fosc), ferits per
musulmans (blau clar). Mother Jones, informes de notícies del juny del 2016.

-Les descripcions hostils del Profeta Muhàmmad a Occident han estat

sempre associades amb protestes i violència d'alguns musulmans
extremistes.
L'Islam instrueix els musulmans a respectar els sentiments religiosos dels
altres, i els musulmans esperen que aquest respecte sigui mutu. Tot i això, el
concepte de llibertat d'expressió no justifica la manca de respecte i la lesió dels
sentiments de 1.600 milions de musulmans. Nota: Ara 2.000 milions de musulmans (moroccoworldnews).
Tot i això, cal esmentar clarament que tots els punts anteriors només
s'han fet per aclarir el paper d'Occident en l'agreujament del terrorisme.
Aquests, de tota manera, no justifiquen la violència d'alguns musulmans
ignorants que responen o reaccionen de manera no islàmica.

9.6.5. El Paper dels Mitjans a la Creació del

Terrorisme
9.6.5.1. Els Termes Difamatoris Són Sols Usats Per
Referir-se als Musulmans
Nou de cada deu notícies sobre musulmans i islam als EUA, El
Regne Unit, França i Alemanya tracten sobre la guerra o el terrorisme.
En altres paraules, la majoria de notícies no són representatives de la
comunitat musulmana, que és la segona religió més gran al món
d'avui (41).

57
Desafortunadament, molts mitjans de comunicació difamen l'Islam i 1.600
milions de musulmans pacífics en retratar els terroristes com a
"fonamentalistes islàmics", "islamistes" o "gihadistes".
És just difamar els musulmans per les accions d'alguns individus que
s'atribueixen l'Islam? Per què els mitjans de comunicació no van difamar el
cristianisme pel genocidi dels nadius americans, les atrocitats de la Segona
Guerra Mundial o els bombardejos de l'Exèrcit Republicà Irlandès?

El "Ku Klux Klan" és el nom de tres moviments diferents als Estats

Units que creuen en la supremacia blanca, el nacionalisme blanc,
l'antimimgració, l'anticatolicisme i l'antisemitisme. Tot i que es van
identificar com un moviment cristià i van ser responsables d'atacs
terroristes, els mitjans de comunicació no els van identificar com a
"fonamentalistes cristians" o "terroristes cristians".
L'Anti-Balaka és una milícia cristiana formada a la República Centreafricana
(CF). Aquest grup de milícies cristianes va destruir la majoria de les mesquites a
CF. Des del desembre del 2013 fins al maig del 2014, els musulmans van haver
de fugir als països veïns, el Camerun, el Txad i el Congo, portant la quantitat de
refugiats en aquests països a uns 350.000. El cristianisme no va ser culpat o
condemnat per aquests genocidis antibalaka (42).
Els budistes a Birmània van matar i van cremar vius els musulmans el 2013,
però ningú va acusar o etiquetar el budisme o els budistes com a terroristes.

9.6.5.2. Per què Només Els Musulmans Són Etiquetats

Com a Terroristes?
Per què llavors només l'Islam i els musulmans són etiquetats com a
terroristes i no els seguidors d'altres religions que terroritzen, torturen i
maten musulmans o no musulmans? Els musulmans no es mereixen el
mateix respecte que els seguidors d'altres religions?
Un cop més, emfatitzem que exposar el rol dels mitjans de
comunicació occidentals en l'agreujament del terrorisme no està
destinat a justificar el terrorisme fet per alguns musulmans, que de
manera ignorant i indeguda prenen represàlies pels danys i perjudicis
causats als musulmans.

58
 Figura 30: Els musulmans són els que pateixen més pel terrorisme.

Figura 31: El terrorisme ha anat augmentant des de la invasió de

l'Afganistan el 2001 i la invasió de l'Iraq el 2003.

59
10. EL PROFETA MUHÀMMAD
El Profeta Muhàmmad (la pau sigui amb ell) és el segell (final) dels profetes de
Déu perquè l'Alcorà revelat a ell ha estat ben preservat. Igual que tots els
altres profetes, Muhàmmad (la pau sigui amb ell) va predicar la Unicitat de Déu
i va emfatitzar en la Seva obediència.

S'ha dit que el Profeta Muhàmmad (la pau i les benediccions siguin amb ell) va viure
en plena llum de la història perquè els detalls de la seva vida, les dites i els
ensenyaments han estat ben conservats. No obstant això, cal entendre que els
musulmans creuen que el Profeta Muhàmmad va ser només un home elegit per
Déu i que ell no és diví de cap manera. Muhàmmad (la pau sigui amb ell) va ser un
profeta que va ensenyar, predicar i va posar en pràctica la revelació de Déu.

Va néixer l'any 570 D.C. en una societat majoritàriament analfabeta a la ciutat de La

Meca a la Península Aràbiga. El seu pare va morir abans del seu naixement i la seva
mare va morir quan tenia cinc o sis anys. El seu avi, que era un home respectat a la
tribu de Quraix, es va convertir en el seu tutor. A l'edat de vuit anys, el seu avi va
morir i el seu oncle Abu Tàlib va passar a ser el seu tutor.

Ell era un pastor quan era jove, i després de l'edat adulta, es va unir al seu oncle en
el seu negoci de comerç a Síria. Quan tenia vint-i-cinc anys, una vídua anomenada
Khadija el va contractar per portar les seves mercaderies a Síria. El Profeta
Muhàmmad (la pau sigui amb ell) es va casar amb Khadija, que era més gran que
ell. Van viure junts durant gairebé un quart de segle i va donar a llum totes les filles.

El Profeta Muhàmmad (la pau sigui amb ell) solia anar a una cova aïllada coneguda
com a Hirà en una de les muntanyes de La Meca, per meditar. En aquesta cova, a
l'any 610 D.C., a l'edat de quaranta anys, el Profeta Muhàmmad (la pau sigui amb
ell) va rebre la primera revelació de l'Alcorà de Déu, a través d'Àngel Gabriel, i les
revelacions van continuar durant vint-i-dos anys fins a la seva mort a l'any 632 D.C.

Al principi, l'Islam va ser predicat en secret pel Profeta a persones de

confiança durant dos o tres anys. Després d'això, va començar a trucar a la
gent a l'Islam públicament. Quan la gent va abraçar l'Islam, els musulmans
es van enfrontar a una creixent hostilitat per part dels

60
adoradors d'ídols de la Meca. Tot i la protecció del seu oncle Abu Tàlib, el
Profeta i els seus seguidors van ser objecte de fustigació i abús.

Sota tota mena de persecucions, tortures brutals i assassinats, el Profeta va

haver de donar instruccions a un grup de musulmans l'any 614 D.C. per
escapar a Etiòpia i buscar la protecció del seu just rei cristià. Els Quraixites
després van enviar una delegació al rei amb regals per convèncer-lo que enviï
els musulmans de tornada a la Meca; no obstant això, el rei va rebutjar els seus
regals i va deixar que els musulmans es quedessin.

Els incrèduls de Quraix, llavors, van imposar sancions econòmiques i socials

sobre el Profeta, els seus seguidors i el seu clan, cosa que no va afectar la
determinació dels musulmans de mantenir i propagar la seva fe.

Després de la mort de la seva esposa Khadija i el seu oncle Abu Tàlib, la

situació va empitjorar. Tot i això, durant la temporada de pelegrinatge l'any
622 D.C., el Profeta Muhàmmad (PiB) es va trobar amb diverses persones de la
ciutat de Yathrib que es van convertir a l'Islam i van prometre protegir-lo.

El Profeta Muhàmmad (la pau sigui amb ell) va instruir els seus seguidors a
emigrar individualment o en petits grups a Yathrib. La nit en què els Quraixites
van decidir matar a Muhàmmad (la pau sigui amb ell), ell va escapar en secret
de la Meca a la ciutat de Yathrib, que més tard es va anomenar "Medina".

El Profeta va viure a Medina durant uns deu anys. En el moment de la seva

mort l'any 632 D.C., l'Islam s'havia establert bé com la religió de la Península
Aràbiga i havia fet incursions a les regions veïnes.
Muhàmmad (la pau sigui amb ell) va viure una vida humil al servei de Déu i va
exemplificar l'Islam com una forma de vida en mostrar el que significa ser un
líder ideal, amic, marit, mestre, governant, guerrer i jutge. Tot i que la seva
missió va començar en una societat endarrerida, dins dels cent anys de la mort
del profeta Muhàmmad (la pau sigui amb ell), la civilització islàmica s'havia
estès des d'Espanya a la Xina.

Els seus consells, instruccions, advertiments i orientació, pel que fa a tots els
aspectes de la vida, han estat registrats dins de les declaracions rigorosament
autenticades (hadits) que han estat meticulosament documentades de fonts
directes d'aquells que hi van estar en contacte.

Muhàmmad (la pau i les benediccions siguin amb ell) ha inspirat els
musulmans i els ha ensenyat la decència, la integritat, la sensibilitat,
l'autocontenció, la paciència, el perdó i el respecte pels altres. Ell va tractar els
seus enemics més hostils amb clemència i paciència.

61
Ell ens va instruir a fer la nostra feina perfectament fins a l'últim moment de la
vida i ens va ensenyar que el significat veritable de l'amor pur no es basa en el
parentiu ni en els beneficis materials.
“'Entre els Servents de Déu hi ha persones, no són profetes ni màrtirs, i ells
seran anhelats pels profetes i màrtirs en el Dia de la Resurrecció per la seva
condició davant Déu, l'Altíssim'. Van dir: 'Oh Missatger de Déu, digues-nos qui
són ells'. Ell va dir: 'Són les persones que s'estimaven mútuament per amor a
Déu, no per mutu parentiu ni per beneficis materials. Per Déu, les seves cares
estan il·luminades i estan en una llum. No temeran quan les persones temin i
no s'afligiran quan la gent s'afligeixi'". (Una dita del Profeta Muhàmmad)

El Profeta Muhàmmad mereix no només reverència sinó també amor, a causa

de la seva humilitat, noblesa, puresa, decència, austeritat, refinament i
devoció.

Cap home a la història ha estat estimat i seguit a fons en tots els aspectes
de la vida com Muhàmmad (la pau i les benediccions siguin amb ell). Més
de 1.600 milions de musulmans de diverses races, grups ètnics i nacionalitats
de tot el món coneixen, estimen, adoren i segueixen el Profeta Muhàmmad (la
pau i les benediccions siguin amb ell).

Els qui ataquen el Profeta Muhàmmad no el coneixen. Si el coneguessin, ho

respectarien, estimarien i ho seguirien. Aquells que l'ataquen estan equivocats
o intencionalment volen mantenir-te a tu allunyat.

"No t'he enviat [oh, Muhàmmad!] sinó com a misericòrdia

per a tots els éssers.”

(Noble Alcorà, 21:107)

62
 Figura 32: La mesquita del profeta Muhàmmad (PiB) a la ciutat de
Medina. El profeta va ser enterrat sota la cúpula verda de la mesquita
mostrada a dalt.

11. EL MIRACLE VIVENT DEL CORAN

El Gloriós Alcorà són les paraules de Déu, revelades al Profeta

Muhàmmad (PiB) a través de l'Àngel Gabriel, fa més de 14 segles. Des de
la seva revelació, va ser documentat paraula per paraula, i memoritzat
íntegrament en l'idioma àrab per musulmans de tot el món,
independentment de les seves nacionalitats o idiomes nadius (43).

"No se li poden introduir mentides ni pot ser adulterat, perquè és una

revelació provinent d'un Savi, Loable." (Noble Alcorà, 41:42)

“Jo he revelat l'Alcorà i Jo en sóc el custodi.” (Noble Alcorà, 15:9)

L'Alcorà toca, obre i mou cors sincers. Estimula les ànimes i alleuja
l'ansietat. Guia a les persones a la veritat sense importar-ne l'edat, el
coneixement o els antecedents culturals.

63
“Vaig revelar l'Alcorà, que és cura per als cors i misericòrdia per als
creients.” (Noble Alcorà, 17:82)

El Noble Alcorà va ser revelat en l'idioma àrab. Aquest llenguatge té un

elaborat sistema de gramàtica i un ric vocabulari. A més, les paraules
àrabs tenen diversos significats i nombrosos sinònims. Per tant, l'idioma
àrab proporciona un marge immens per expressar pensaments de
diferents maneres. Això ha permès a les persones en diferents moments
comprendre els significats dels versets alcorànics d'una manera adequada
per al seu coneixement.

“Aquest Alcorà ha estat revelat en idioma àrab i sense contradiccions,

perquè tinguin temor de Déu.” (Noble Alcorà, 39:28)

A més de ser un llibre de guia, el Gloriós Alcorà és el miracle vivent i la prova

per al profeta de Muhammad (la pau i les benediccions siguin amb ell). El
Gloriós Alcorà cobreix tots els aspectes de la vida i s'ocupa de qüestions
històriques, religioses, morals, socials, financeres i científiques.

“No he omès res al Llibre.” (Noble Alcorà, 6:38)

Com a tal, la revelació de Déu a l'Alcorà se centra a ensenyar als éssers humans
la importància de creure en la Unicitat de Déu i emmarcar les seves vides al
voltant de la guia que Ell ha enviat (43).

L'Alcorà ens anima a ser coneixedors. De fet, la primera aleia revelada a

l'Alcorà ens ordena llegir. Òbviament, Déu sap que com més coneixem,
més apreciem l'omnipotència i la magnificència de la creació de Déu.
L'Alcorà també ens anima a mirar al nostre voltant, fer servir les nostres
ments i contemplar la creació de Déu.

“Llegeix! En nom del teu Senyor, Qui va crear totes les coses.” (Noble
Alcorà, 96:1)

"En la creació del cel i de la Terra, i en la successió de la nit i el dia, hi

ha signes per als dotats d'intel·lecte." (Noble Alcorà, 3:190)
Moltes dades científiques diverses, que s'han descobert relativament
recentment, són esmentades a l'Alcorà. Aquests fets tracten sobre embriologia,
cosmologia, geologia i biologia. Com que aquestes dades no podrien

64
haver estat conegudes al segle VII, quan es va revelar l'Alcorà, és el
miracle vivent del Profeta Muhàmmad (PiB). (44)3

Figura 33: Els musulmans ensenyen als seus fills l'Alcorà i els animen a
memoritzar-ho.

L'Alcorà conté les històries dels profetes anteriors, com ara Abraham,
Noè, Moisès i Jesús, per aclarir que el missatge de Déu transmès per tots
els profetes és el mateix: la Unicitat de Déu i la submissió a Ell.

"No diuen de tu [oh, Muhàmmad!] sinó el que ja havia estat dit sobre
els Missatgers que et van precedir.” (Noble Alcorà, 41:43)

3 Per aprendre més, vegeu “Science in the Glorious Qur'an” :

http://www.islamic-invitation.com/book_details.php?bID=1857

65
 En els temps moderns, on tantes persones estan atrapades en el dubte, la
desesperació espiritual i la “correcció política”, els ensenyaments alcorànics
ofereixen solucions per al buit de les nostres vides i la confusió que s'apodera
del món d'avui. En resum, l'Alcorà és el llibre de guia per excel·lència.

Figura 34: El manuscrit de Taixkent o el manuscrit de Samarcanda és la

còpia més antiga de l'Alcorà. Va ser compilat en el temps d'Uzman, el tercer
califa després del Profeta Muhàmmad (PiB), al voltant de l'any 651 D.C. (20
anys després de la mort de Muhàmmad).

12. OBSERVACIONS FINALS

Tot i que alguns científics, els mitjans de comunicació seculars i materials
educatius poden sembrar dubtes sobre l'existència de Déu, cada dia els
científics proporcionen noves evidències que donen suport a l'existència de
Déu.

Tot al vast univers observable de 91 mil milions d'anys llum, ha estat

originat, dissenyat i mantingut en harmonia i ordre, mitjançant lleis
perfectes de la natura. A més, tot aquest univers, des de l'àtom més petit
fins a les vastes Galàxies, ha estat ajustat per sostenir la vida a la Terra.

Qui va originar, dissenyar i harmonitzar l'univers sense fi per

sustentar la vida?
Perquè la vida emergeixi en forma d'una sola cèl·lula viva, tots els sistemes
bioquímics i mecanisme cel·lular complex i interdependent han de coexistir
simultàniament en formes funcionals des del principi. En altres paraules, no hi
havia cap possibilitat que sorgís una cèl·lula viva mitjançant l'adquisició gradual
dels seus components cel·lulars.

Qui va armar la sofisticada cèl·lula vivent i al seu mecanisme?

66
Els milions d'unitats de construcció, proteïnes i material hereditari (ADN)
estan disposats amb precisió per fer components cel·lulars funcionals.

Qui va organitzar perfectament i amb precisió les unitats de

construcció d'ADN i proteïnes?
Els programes d'ADN de cada cèl·lula viva no sols estableixen una cèl·lula viva
perfectament funcional sinó també la seva integració amb altres cèl·lules en un
organisme i amb altres criatures vivents en diferents medis ambients. És per
això que tenim ecosistemes globalment equilibrats.

Qui està darrere d'aquesta integració intel·ligent d'innombrables

programes d'ADN d'un gran nombre d'organismes?

“I he fet créixer en ella (la Terra) de tot de manera equilibrada.” (Noble

Alcorà, 15:19)

Tot i que l'evidència suggereix l'evolució de les criatures vivents, la teoria

de l'evolució espontània no ha pogut respondre diverses preguntes. Per
exemple, per què hi va haver una aparició sobtada de fòssils
multicel·lulars complexos a l'explosió de l'era Càmbrica, i per què falten
els fòssils de transició de l'evolució (les bretxes evolutives). Darwin , el
fundador de la teoria de l'evolució, va admetre que l'absència de fòssils
transicionals és un punt feble en la seva teoria. L'evolució succeiria sense
la Voluntat de Déu?

Totes les preguntes a dalt esmentades a més dels molts altres arguments
discutits en aquest llibre, porten a la conclusió que Déu és el Dissenyador
Intel·ligent i Creador de l'Univers i tot el que hi ha.

Però, es suficient creure en Déu? NO, perquè una vegada que Déu ha insuflat en
nosaltres les nostres ànimes, elles necessiten comunicar-se contínuament amb Ell.
Les nostres ànimes sense comunicació amb Déu estaran inquietes i no tindran pau,
no importa quant plaer físic tinguem.

“Els cors dels creients se soseguen amb el record de Déu.” (Noble

Alcorà, 13:28)
“Però qui s'allunyi del meu record portarà una vida de tribulació.” (Noble
Alcorà, 20:124)

L'única manera de conèixer Déu i comunicar-se amb Ell és mitjançant el

Seu camí recte revelat. Els principis del Camí Recte de Déu han estat els
mateixos des del temps d'Adam i van ser transmesos per tots els seus
profetes com Noè, Abraham, Moisès, Jesús i Muhàmmad (la pau i les
67
benediccions siguin amb tots ells). El camí recte de Déu és l'Islam, que per
definició significa creure en Déu i sotmetre's a Ell.

“Consagra't al monoteisme, que és la inclinació natural amb què Déu va crear

la gent. La religió de Déu és inalterable i aquesta és la forma d'adoració
veritable, però la majoria de la gent ho ignora.” (Noble Alcorà, 30:30)

L'Islam s'adapta bé al nostre instint i no es contradiu amb el nostre

pensament racional. Tots naixem purs, sense pecat original. Som
responsables de les nostres obres i tots som iguals independentment del
nostre color, raça, idioma, nacionalitat, etc. L'Islam és el camí cap al goig
en aquesta vida i en la vida futura.

“Aquell dia veuràs la llum dels creients i de les creients irradiar davant
d'ells i a la seva dreta. [Els serà dit]: 'Avui són benaurats, tindran
jardins per on corren rius, on viuran per tota l'eternitat! Aquest és el
triomf grandiós!” (Noble Alcorà, 57:12)

13.REFERÈNCIES
1. Quran
2. Saheeh Al-Bukhari
3. Saheeh Muslim
4. Malik's Muwatta
5. Ta'rikh Al-Tabary
6. Bible
7. Secular Media, http://www.creationists.org/secular-media-bias-
concerningcreation-and-evolution.html How the secular media distorts the
facts
8. Strobel, L. (2004). The Case for Creator: Journalist investigates scientific
evidence that points toward God. Zondervan, USA.
9. Kurtus R., Are Atoms Tiny Solar Systems? http://www.school-
forchampions.com/science/atoms_solar_systems.htm#.V8ShlVt95dg
10. Tanzella-Nitti G., Laws of Nature, http://inters.org/laws-of-nature
11. Morris HM, Does Entropy Contradict Evolution? http://
www.icr.org/article/does-entropy-contradict-evolution/
12. Elst, PV, Does Science Contradict Religion? http://www.bethinking.org/
does-science-disprove-god/does-sciencecontradict-religion

68
13. What is the "fine-tuning" of the universe, and how does it servi as a "pointer to
God"? http://biologos.org/common-questions/gods-relationshipto-creation/
fine-tuning
14. Bai TL (2016) The Universe Fine-tuned for Life.
http://quake.stanford.edu/~bai/finetuning.pdf
15. Fine-tuned Universe, https://en.wikipedia.org/wiki/Fine-tuned_Universe
16. Davies, P. (2007) Cosmic Jackpot: Why Our Universe és Just Right for Life.
Houghton Mifflin Harcourt.
17. McGrath AE (2009) A Fine-Tuned Universe: The Quest for God in the education
and theology, Westminster John Knox Press, et USA.
18. Condie, KC (1997) Plat Tectonics and Crustal Evolution (4th Edition). 288
page, Butterworth-Heinemann Ltd.
19. Ross H., Fine-tuning for Life on Earth (Updated June 2004), http://
www.reasons.org/articles/fine-tuning-for-life-on-Earth-june-2004
20. If We Had No Moon, http://www.astrobio.net/topic/exploration/moon-
tomars/if-we-had-no-moon/
21. Bergman, J. (2000). Why Abiogenesis is Impossible. Creation Research
Society Quarterly, 36(4)
22. Ranford JC, Coates ARM and Henderson B., 2000, Chaperonins Are Cell-
signalling Proteins: Unfolding Biology of Molecular Chaperons, Expert
Reviews in Molecular Medicine, http://www-ermm.cbcu.cam.ac.uk
23. Cooper Geoffrey, M. (2000). The Cell: A Molecular Approach, http://
quake.stanford.edu/~bai/finetuning.pdf, Retrived, 27 August 2016.
24. Alberts, B., Bray, D., Johnson, A., Lewis, J., Raff, M., Roberts, K., & Walter, P.
”. Garland Publishing, Inc., 1998.

25. Fraser CM, Gocayne JD, White O., Adams MD, Clayton RA. et al., (1995).
The Minimal Gene Complement ofMycoplasma genitalium. Science,
270: 397–403.
26. Was Darwin a Christian? Did He Believe in God? Did he Recant Evolutionism
When He Died? http://christiananswers.net/q-aig/darwin.html, Retrieved 17
August 2016.
27. Valentine, JW, Jablonski, D. & Erwin, DH (1999). Fossils, Molecules and
Embryos: New Perspectives on the Cambrian Explosion Development, 126
(5), 851-859.
28. Drummond, IA (2012). Cilia Functions in Development. Current Opinion in
Cell Biology, 24 (1), 24-30.
29. Morris, JD (2011). The Biggest Problems for Evolution. Acts & Facts, 40
(4), 15.
30. Wesołowska, W., & Wesołowski, T. (2014). Do Leucochloridium Sporocysts
Manipulate the Behaviour of Their Snail Hosts? Journal of Zoology, 292(3),
151-155.
31. Weikart, R. (2004). From Darwin to Hitler: Evolutionary Ethics, Eugenics, i
Racism in Germany.

69
32. R. Darwin's Arguments Against God, http://creation.com/
darwinsarguments-against-god#txtRef4.
33. Solaiman, M., Restore Your Original Religion, http://
www.islamicinvitation.com/book_details.php?bID=1790 .
34. Al-Islam.org, The Divine Presence, 1st Case Study: The Divine Presence, http://
www.al-islam.org/printpdf/book/export/html/29873
35. Science Daily,
https://www.sciencedaily.com/releases/2011/07/110714103828.htm, Retrieved, 26
August 2016.
36. McCormick TR, Spirituality and Medicine, https://
depts.washington.edu/bioethx/topics/spirit.html
37. Wickramaratne P., Gameroff MJ, Sage M., Tenke CE, Weissman MM (2012).
Religiosity and Major Depression in Adults at High Risk: a Ten-Year Prospective
Study. Am J. Psychiatry, 169:89–94
38. Dew RE, Daniel SS, Armstrong TD, Goldston DB, Triplett
MF, Koenig HG. Religió/Spirituality and Adolescent Psychiatric Symptoms: a
review, Child Psychiatry Hum Dev. 2008, 39:381-98.
39. Dervic K., Oquendo MA, Grunebaum MF, Ellis S., Burke AK, and Mann JJ
(2004). Religious Affiliation and Suicide Attempt, 161:2303-2308. http://
ajp.psychiatryonline.org/cgi/content/abstract/161/12/2303
40. Independent, Paris attacks: Isis responsible for more Muslim deaths than
western victims, http://www.independent.co.uk/news/world/europe/parisattacks-
isis-responsible-for-more-muslim-victims-than -western-deathsa6737326.html
41. Abdelkader E. Fear Breeds Extremists, http://time.com/4270539/fearextremism/
42. The Times of India (2015). March,18, Retrieved 31 August 2015.
43. Miller G, (1992). The Amazing Qur'an, Abul-Qasim Publishing House
44. Science in the Glorious Qur'an, (http://
www.islamicinvitation.com/book_details.php?bID=1857)
45. Nicholson, WL, Schuerger, AC, & Setlow, P. (2005). El solar UV environment and
bacterial spore UV resistance: consideracions per Earth-to-Mars transport per
natural processes and human spaceflight. Mutation Research/Fundamental and
Molecular Mechanisms of Mutagenesi, 571(1), 249-264.
46. Horneck, G., Klaus, DM, & Mancinelli, RL (2010). Space microbiology.
Microbiology and Molecular Biology Reviews, 74(1), 121-156.
47. Hills, JG, & Goda, MP (1993). The fragmentation of small asteroids in the
atmosphere. The Astronomical Journal, 105, 1114-1144.
48. Fox, MD, Snyder, AZ, Vincent, JL, Corbetta, M., Van Essen, DC, & Raichle, ME
(2005). The human brain és intrinsically organitzat into dynamic, anticorrelated
functional networks. Proceedings of National Academy of Sciences of the United
States of America, 102(27), 9673-9678.

70