HISTÒRIA DEL SEGLE XX

TEMA 1. La fi de la «Belle Époque » i la Primera Guerra Mundial

“Les llums s’apaguen a tota Europa” és una frase que va dir el ministre d’exteriors britànic
Edward Grey quan va començar la IGM i venia a dir que les llums no s’encendrien en el que
quedava de vida.

Belle Époque: l’època preciosa de quan acaba la IGM i recordin els anys previs a aquesta.
Sobretot a Europa (abans de la Gran Guerra era un continent de monarquies), que era el millor
lloc per viure, la resta del món eren colònies. És un concepte retrospectiu, a l'època mai parlava
d’aquest concepte.

- Barbara Tuchman
- Philipp blom
- Margaret MacMillan

Com era el període que anomenem Belle Epoque?

Keynes diu que durant la belle époque té lloc la primera globalització: es podien comprar
productes gairebé de qualsevol origen. Aquesta globalització acabaria amb la IGM. Fins que
arriba la segona globalització.

S’assemblava al nostre període en algunes coses i en altres era molt diferent. Europa en aquell
moment era el centre del món perquè els imperis europeus controlaven la major part del món. Un
llegat d’això és que les llengües considerades imperials són europees: anglès, castellà, francès,
portuguès.

A Europa en aquesta època, el règim implantat principalment era la monarquia. Gairebé no hi

havia repúbliques: Suïssa, Portugal des de 1910 i França des que van perdre la guerra amb els
alemanys el 1870 (III República).

Era realment bell?

Es desenvolupa principalment a França i és retrospectiu, quan recorden el període d’abans de la

IGM els hi semblava que era bell, i ho era. Però és una bellesa relativa.

Són els anys que van de la última dècada del segle XIX fins a l’esclat de la IGM, al 1914. Però
políticament, podem dir que el seu inici se situa al 1871, quan neix l’imperi alemany. Abans, no
hi havia un estat alemany, hi havia estats alemanys, el més important Prússia. De fet, el creador
d’aquest estat serà el primer canceller d’alemanya, Otto Von Bismarck. Alemanya sorgeix a
partir de 3 guerres triomfants: contra Dinamarca, contra Àustria i contra França al 1870.

L’imperi alemany neix com una monarquia federal. El que fan els prussians no acaba amb les
sobiranies d’aquests petits principats. De fet, l’emperador segueix sent rei de Prússia, el que fan
és convertir-lo en emperador, en kàiser: un rei de reis. Arran d’això, es creen dues grans aliances:
Bismarck crea la Triple Aliança, i l’”entesa”, que es crea més tard i com una reacció a la triple
aliança.

Aquí parlem de belle époque, influenciats per la histografia francesa. Espanya està en crisi i ha
deixat de ser un imperi, són els Estats Units els que la derroten al 1898, gran derrota amb la
intervenció dels americans per alliberar Cuba. Els americans diuen que un estat d’antic règim i
corrupte estava oprimint Cuba, Puerto rico i Filipines i ells van intervenir. Per què?

Cuba és l’antilla més gran i per guanyar una guerra de guerrilles, Weiller va inventar un sistema:
camps de reconcentració. Aplegar la població local en aquests camps i matar a tothom que no
estigués dins d’aquests perquè seria considerat enemic. Molts cubans van morir així, però la
guerra la estaven guanyant els espanyols.

Per l’incident amb Maine, Estats Units entra amb guerra amb Espanya i acaba comprant la
sobirania de Cuba, Puerto Rico i Filipines, per això Cuba s’independitza el 1902.

Era la Gran Guerra realment inevitable?

Moltes vegades es diu allò de que la guerra comença l’agost de 1914 arran de l’assassinat de
l’arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo el 18 de juny. En aquest període de la pau armada, que
comença amb la creació de l’Entesa el 1904 i acaba l’agost de 1914 quan comença la I GM, era
realment la guerra inevitable?

Es parlava de Gran Guerra perquè les grans potències acabarien establint o consolidant el nou
ordre internacional a través d’una gran Guerra, però no estava clar qui lluitaria en aquesta.

Per què, com i quan es va crear l’Entesa?

L’entesa es va crear perquè una sèrie de potències se sentien amenaçades per una potència
emergent: el nou imperi alemany, que es crea el gener de 1871 al Saló dels Miralls de Versalles.
Alemanya passa a ser un dels estats més industrialitzats del món, el segon després dels EEUU, en
tercer lloc el Regne Unit.

El Regne Unit aplicava l’esplèndid aïllament que mantindran fins al 1904. En aquell moment,
l’imperi britànic només controlava 1/5 part del planeta, amb França i, 3 anys després, amb
Rússia. Gran Bretanya controlava de forma desigual. L’entesa es crea quan els britànics
decideixen aliar-se amb els francesos. Era normal? Al segle XIX els grans enemics dels britànics
havien estat França (a Àfrica) i l’imperi rus (a Àsia) i diverses vegades van estar a punt d’entrar
en guerra amb els que després serien els seus aliats a la I GM.

Què fa que els britànics creïn una aliança amb els francesos i després amb els russos? Què
tenien en comú? Volien aconseguir l’hegemonia política mundial i tenien un rival comú:
Alemanya. I què havia fet alemanya per posar tan nerviosos als britànics com per haver de
demanar una aliança als francesos primer i després als russos? Els britànics tenien un exèrcit
molt petit, gairebé ridícul, com podien controlar el seu immens imperi si el seu exèrcit era
ridícul? Controlant els mars. Els britànics, des de la batalla de Trafalgar, tenen el domini dels
mars i inventen un vaixell revolucionari reanact (el que no té por a res), l’arma destructiva més
poderosa creada fins al moment, era un encuirassat. El seu problema és que hi havia pocs països
que els podien construir: EEUU, França, Rússia, Itàlia i Alemanya. De fet, Alemanya decideix
començar a construir reanacts per assolir la paritat amb els britànics. Quan els britànics veuen
que Alemanya, que té l’exèrcit més poderós del món, està construint aquests vaixells, es posen
nerviosos i comencen a buscar aliats aplicant una premisa de politologia (els enemics dels meus
enemics són els meus amics). Es crea l’entesa i es creen dues aliances.

***Dreadnought: acuirassat. En el moment en què es creen, són l’arma més poderosa del món.
Vaixell gran, amb més blindatge i artilleria. Podia enfonsar tota la flota espanyola. Quin
problema tenien? Eren molt cars i només els podien construir les potències industrialitzades:
Gran Bretanya, Alemanya, França, Itàlia o Rússia. Però Alemanya decidirà que vol una flota
d’alçada i els britànics es posaran molt nerviosos. És aquí quan es crea l’entesa.***

Quan es creen aquestes aliances comença el període de Pau Armada, amb una cursa
d’armaments que s’acabarà el 1914 amb l’inici de la guerra.
Era realment inevitable la Guerra?

Sorgiria un nou ordre després de la guerra però no quedava clar qui lluitaria contra qui. Estava
l’imperi central, Itàlia, Alemanya i Àustria-Hongria; la triple entesa, França, Rússia i Gran
Bretanya; i els aliats eslaus de Rússia, Montenegro i Sèrbia.

Per què comença la guerra? La triple aliança ajuntava els dos imperis alemanys amb
l’austrohongarès i el regne d’Itàlia.

Norman Angel deia que la guerra no podia començar. Per què? Perquè no tenia sentit, si
començava, tots perdrien. Perquè no hi hauria ningú que vencés. Les economies estaven tan
interconnectades que a la guerra entre potències imperials no hi hauria vencedors. Ni els
vencedors podrien recuperar tot el que perdrien durant la guerra. Com va ser possible, doncs, que
s’iniciés la guerra? Perquè moltes vegades les decisions polítiques no són lògiques.

Que té a veure Churchill amb la pau armada?

Churchill era ministre de l’armada, qui gestionava la part del pressupost més gran del govern
britànic. Ell decidia quants dreadnoughts es construïen.

Winston Churchill és un dels grans polítics del període. La seva formació era de militar i
periodista, però quan deixa l'exèrcit havia participat en 4 guerres, entra a la política en el partit
conservador però no hi està d’acord i es fa liberal, després torna amb els conservadors i
finalment arriba a primer ministre i es manté en la política fins que mor. Ell ocupava un dels
càrrecs més importants de l’imperi britànic i prendrà una decisió molt important: que els vaixells
britànics aniran amb petroli, cosa que els donava més autonomia comparat amb Alemanya, però
necessitaven defensar un territori molt llunyà al seu imperi: Kuwait, d’on treien el petroli.

***“Pau armada”: 1904-1914. Ucraïna és la tercera potència nuclear a finals del segle XX. La
mútua destrucció assegurada de Rússia i Estats Units va garantir que no hi hagués una tercera
guerra mundial. Per què ara Rússia té tant de poder? Té l’arsenal d’armes de destrucció massiva
més gran del món. Aquest període acabarà amb la guerra.***

En què consistia la diplomàcia familiar?

És el que utilitzava el kàiser. El 1901 mor la emperadriu Victòria del Regne Unit envoltada de
tots els seus familiars i fa una putada a totes les dinasties regnants que hi ha a l’Europa de
l’actualitat, inclosa l’espanyola. Les cases reials tenien la costum de casar-se entre ells, i la reina
Victòria va transmetre a tots els seus descendents hemofilia. Què implica? La transmeten les
dones i la pateixen els homes. Implicava que qualsevol petit accident li podia provocar la mort, i
era problema per les monarquies.

En què consistia la diplomàcia familiar? Guillem II d’Alemanya era el preferit de la reina

Victòria d’Anglaterra. Ell volia una aliança on Alemanya fos el centre.

Quan Victoria està morint, el seu nét més estimat, Guillem II, l’està abraçant i, quan l’enterren,
Eduard VII l’acompanya. Aquest era cosí germà de Jordi V de Gran Bretanya i de Nicolau II de
Rússia.

La IGM és també una guerra familiar, i, de fet, el kàiser intentava utilitzar aquestes relacions
directes amb els seus parents per intentar canviar les aliances. Intentar ajuntar els règims d’antic
règim per garantir la pau.
Per què es van revoltar els bòxers entre 1899 i 1901?

Boxejadors xinesos. Es van revoltar perquè els europeus s’estaven introduint a l’imperi xinès,
que estava en decadència. Els bòxers seran esclafats per una aliança de què formen part els
alemanys, els francesos, italians, britànics, americans, japonesos i austrohongaresos. Els que
s’estaven matant a la primera guerra mundial, el 1901 eren aliats.

No podien repartir-se Xina igual que Àfrica, a finals del segle XIX, quan hi havia 3 estats
independents (Marroc, Etiòpia, Libèria). Marroc passarà a ser un protectorat francès (zona
d'influència nord: rif, i la zona sud: el Sàhara).

Quan, com i per què s’inicia la guerra russojaponesa?

1904-1905. És per Corea. Russos i japonesos volen la llibertat de Corea i transformar-la en un

protectorat. Com ho solucionen? La guerra és la última forma de diplomàcia. Això podia iniciar
la Gran Guerra. Els russos des de 1894 estaven aliats amb els francesos i els japonesos estaven
aliats amb els britànics. Els alemanys van aprofitar per intentar donar suport als russos. Podia
iniciar-se la Gran Guerra amb unes aliances molt diferents de les que hi va haver finalment?

Com va ser possible que els japonesos destruïssin dues flotes russes?

Els japonesos van iniciar un procés de modernització accelerada i van començar a imitar les
potències imperialistes i van començar a creure que necessitaven un imperi com el dels russos,
dels britànics, dels francesos, etc. Van començar a crear vaixells molt ben fets perquè rebien
ajuda dels britànics.

Els japonesos van desenvolupar una flota per acabar amb dues flotes russes. En 40 anys, els
japonesos van acabar la guerra dels samurais amb fletxes i van desenvolupar aquesta flota.

Quina relació té amb la primera revolució soviètica de 1905?

Molta. La revolució soviètica és diferent a la revolució bolxevic. No es pot entendre la revolució

soviètica de 1917 sense entendre la belle epoque amb la revolució soviètica de 1905 i la I GM,
que és on realment sorgeix la revolució soviètica.

Soviet vol dir comitè, junta. No té a veure amb bolxevic, que era la facció del partit
socialdemòcrata rus, que, després, es convertirà en el partit comunista.

La primera revolució soviètica de 1905 sorgeix arran de la derrota dels russos amb els japonesos
a la guerra russojaponesa de 1904-1905. Té això a veure amb el que passa al Marroc i amb la
política espanyola? Sí, la política en aquell període estava molt interconnectada. En ple conflicte
a l’extrem orient, els russos estan perdent la guerra i els hi esclata una revolució dins del país que
portarà que el tsar es vegi obligat a donar la ç primera carta atorgada. És com una constitució,
però és el monarca qui decideix i dóna unes normes als seus súbdits, el sobirà és el sobirà, no el
poble.

Un conflicte a l’extrem orient tenia alguna relació amb la situació al Marroc, que en el període
era conegut com l’imperi jerifià?

Sí. El kàiser decideix anar a Tànger i diu que defensarà la sobirania del imperi marroquí, que
estava en guerra civil. Per què ho diu? Perquè hi havia dos estats que volien transformar el
Marroc d’imperi jerifià en un protectorat. Quins territoris, cap al 1900, són independents a
Àfrica? Libèria, Etiòpia, Marroc. La resta de territoris estaven, gairebé tots, sota les mans dels
imperis britànic i francès. El Marroc deixa de ser independent cap al 1912 amb el protectorat
francoespanyol. Etiòpia serà conquerida per Itàlia el 1935.
Què hi tenia a veure Theodore Roosevelt?

Serà un dels presidents més estimats de la història nord-americana. Va desenvolupar la teoria del
gran garrot: quan vagis a una negociació porta un gran garrot. El gran garrot de Roosevelt era la
flota nord-americana, una de les més poderoses del món seguint el model imperial dels britànics.
Intervindran al Marroc.

Qui era Ahmed al-Raisuli?

El Marroc vivia una situació complicada on el sultà controlava el país, tot i que hi havia
cavil·les que tenien un poder prou considerable. Un dels senyors de la guerra era Ahmed
al-Raisuli, que segrestarà un ciutadà nord-americà i demanarà un rescat i Roosevelt, en període
electoral, tenia dos opcions: tornar al ciutadà o matar al-Raisuli. Enviarà la flota nord-americana
al Marroc o bombardejarà el Marroc. El govern del Marroc pagarà a Ahmed per a que deixi lliure
al ciutadà i després d’això tindrà lloc la conferència d’Algeciras, ciutat europea més propera al
Marroc.

Què es necessita per a que un estat sigui independent? El control efectiu del territori i el
coneixement internacional.

La qüestió de Creta

No formava part de Grècia fins al 1913, formava part de l’imperi otomà, de Turquia. Fins al 1912
els otomans controlaven territoris, no només de l’actual Turquia, sinó també al pròxim orient,
Europa i Àfrica. Ciutats otomanes eren Jerusalem, Beirut, la meca, Bagdad, Istanbul…

Era un estat independent, però que el tractat internacional no ho reconeix.

Què és una suzerania?

Creta ho era. El 1897 els nacionalistes de Creta volien unir-se a la Grècia independent i fan una
rebel·lió esclafada per l’imperi otomà i la comunitat internacional decideix protegir la illa de
Creta i envien tropes de les principals potències de l’època (britànics, francesos, alemanys,
austrohongaresos...). I què fan amb Creta? Fan que es faci un govern autònom, serà independent i
que no s’annexiona a Grècia, però formalment Creta continúa formant part de l’imperi otomà.
Fins que a l’imperi otomà hi ha una revolució, la dels joves turcs, que volen nacionalitzar l’estat i
al 1908 Àustria-Hongria s’annexiona a Bòsnia perquè feia 30 anys que ho controlaven i tenien
por que la revolució dels otomans reivindiqués el poder real de Bòsnia. Quan Bòsnia és
annexionada, ho fa 6 anys abans de l’inici de la IGM.

Per què, com i quan l’imperi jerifia (al Marroc) perd la seva sobirania i es transforma en un
protectorat?

França vol transformar el Marroc en un protectorat. Pels francesos, Argèlia era part del territori
nacional francès i ho seria fins a la independència. Pels francesos lo d’Argelia és l’equivalent al
que passarà a Espanya amb Cuba el 1898: es consideraven part de la nació i no pas colònies.

Els francesos volen transformar el Marroc en un protectorat i la voluntat dels marroquins no

compta, compta si la comunitat internacional està disposada a acceptar que França transformi el
Marroc. Si el Marroc es manté independent és perquè els alemanys ho permeten.

Hi ha un problema, i és que des de 1904 els francesos són aliats amb els britànics i aquests no
volen que els francesos estiguin a prop de Gibraltar, i han de trobar una solució per a que el
Marroc passi a ser un protectorat francès però que els britànics no vegin amenaçat el seu control
sobre Gibraltar. Llavors transformaran Tànger en una ciutat internacional i decideixen que la
zona de l’estret no sigui controlada pels francesos sinó per Espanya, que era una potència molt
menor. Espanya també estava interessada en el Marroc. Finalment, després de diverses crisis, la
última de 1911, el Marroc es transforma es un protectorat, a Espanya li donaran la zona
d’influència nord i després crearan la sud. Aquesta zona d’influència nord en teoria no és que
fossin dos protectorats marroquins (que a la pràctica ho eren), sinó que legalment era un
protectorat on el sultà era controlat pels francesos i hi havia una autonomia al sud que era
controlada per un califa que vivia a Tànger i estava controlada pels espanyols.

Què té a veure el Marroc amb el Camerun?

Abans de la IGM, Berlín i Londres havien arribat a un acord per dividir-se les colònies
portugueses d’Angola i Moçambic perquè els portuguesos estaven endeutats.

Com solucionen la crisi de 1911 amb els francesos a Agadir?

Al final accepten que es creï el protectorat al Marroc però a canvi ells havien de cedir territoris al
voltant de Camerun i el 1914, que és quan els francesos cedeixen aquests territoris als alemanys,
Camerun protectorat alemany dobla el seu territori.

Com justificaven els imperialistes francesos, britànics i alemanys la transformació del Marroc en
un protectorat?

No deien que anirien a explotar-lo. Però el que volien els imperialistes era recursos i prestigi. De
fet, gairebé totes les colònies no donaven beneficis, però consideraven que el prestigi valia les
despeses que costaven les colònies als imperis. Anaven a portar la civilització, el progrés i la
cultura a aquests territoris.

Els imperialistes espanyols veien que només els hi quedaven els ossos, els altres s’havien quedat
els territoris més rellevants i Espanya tenia una misèria.

Com, quan i per què s’inicia la guerra Italotomana?

És al 1912. Els italians volen un imperi. Consideren que els francesos els hi havien pres Tunísia.

Es podia internacionalitzar el conflicte i, per tant, iniciar la I GM? Sí, quan els italians inicien el
conflicte bèl·lic amb els otomans pel control de tripolitania, els britànics fan una declaració dient
que no entraran en el conflicte.

Mussolini era un dels principals socialistes italians i dels principals dirigents de l’extrema
esquerra europea. Deia que la guerra d’Itàlia contra els otomans a Tripolitania era una guerra
d’agressió imperialista, i el govern italià el tanca a la presó per dir això.

La primera guerra balcànica

La primera guerra balcànica i la segona estan connectades. Com que els italians estan en guerra
amb els otomans el 1912, els petits estats balcànics veuen que l’imperi otomà està dèbil i
decideixen apoderar-se dels seus territoris europeus. Per tant, els petits estats balcànics fan una
aliança (Bulgària, Sèrbia, Montenegro i Grècia), l’ofensiva d’aquests estats contra els otomans és
exitosa i capturen gairebé tots els territoris europeus. Els búlgars arriben a les portes de
Constantinoble, la qual no arriben a atacar perquè la comunitat internacional no ho permetria.

La segona guerra balcànica

És conseqüència de que els que han vençut la primera guerra balcànica no es posin d’acord en
com repartir-se els territoris de l’antic imperi otomà. Fins al punt que, de fet, els serbis estan
ocupant la major part del que ara entenem com Albània. Albània és un dels últims estats que es
crea a Europa abans de la IGM, el 1913.
Per què creen l’estat albanès, que, de fet, és una suzerania?

Els albanesos són europeus i la majoria de religió musulmana. En l’imperi otomà, eren els que
estaven a la guàrdia del sultà. Eren els musulmans més radicals. Per què Àustria-Hongria vol
crear un estat albanès? El que està fent Àustria-Hongria amb Albània és el mateix que fan els
Estats Units amb Panamà. Els nord-americans volen fer el canal de Panamà i prefereixen tenir
relacions amb un estat petit que no amb un colombià. Creen un cop d’estat fals per crear un estat
nou que els hi doni la sobirania del canal de Panamà. El mateix volen fer els austrohongaresos i
italians amb Albània.

La primera guerra mundial

“No és res” 28 de juny de 1914. És el que es diu que va dir Franz Ferdinand quan Gavrilo
Princip li va disparar un tret. Però es va morir.
Els nacionalistes serbis volen canviar de dinastia i maten als reis i un dels que està implicat en el
cop d’estat és un coronel molt involucrat en una organització nacionalista d’extrema dreta sèrbia
que es deia la Mà negra i és dels que envia a matar Franz Ferdinand, que era l’hereu de la
corona. Aquest és el precipitant que portarà a l’inici de la IGM. No per aquest assassinat inicia la
guerra, els diferents estats decideixen si entrar o no, i no entren per l’assassinat de Francesc
Ferran a Sarajevo. Abans d’això, ja hi havia crisis molt més importants: la guerra russo-japonesa,
la de tripolitania, les guerres tripolitanes, la crisi del Marroc... La de Sarajevo era una crisi més
que es podria haver solucionat com les altres, però les diferents diplomàcies europees
decideixen que aquest cop no aniran a una solució pacífica, i s’equivoquen pensant que la guerra
serà curta i victoriosa.

Sarajevo era una ciutat que feia 6 anys se l’havien annexionat els austrohongaresos, però mai cap
autoritat austrohongaresa l’havia visitat i decideixen fer una visita a l’estiu i quan l’informació
arriba a Belgrad, on estan els nacionalistes serbis que no volen que es consolidi l’imperi
austrohongarès als Balcans, envien una sèrie d’assassins. Gavrilo Princip ho fa perquè sap que
hauria de morir per tuberculosi i per la seva pàtria, Iugoslàvia.

Els nacionalistes austrohongaresos i els serbis patien perquè Francesc Ferran fes amb els eslaus
de l’imperi el mateix que Francesc Josep, donar-los-hi autonomia i no permetre la creació de la
gran Sèrbia.

Però no és amb el primer intent, sinó amb el segon, que aconsegueixen matar Francesc Ferran.
Aquí comencen les negociacions entre diplomàcia per veure com solucionar aquesta crisi.
Àustria-Hongria vol una guerra amb Sèrbia perquè hi havia proves vinculants entre Sèrbia i
l’atemptat de Sarajevo. Els serbis tenien una aliança amb els russos, així que demanarien la seva
ajuda si es proclamés la guerra. Àustria-Hongria demana suport als seus aliats. Com que els
russos mobilitzen el seu exèrcit, ho fan també els alemanys i els francesos. Els italians diuen que
no hi ha hagut una guerra ofensiva per part dels contendents i es mantindran neutrals. Els
britànics fan una oferta als alemanys: els alemanys feia temps que tenien la guerra preparada
amb dos fronts contra els russos i els francesos i la gran ofensiva d’Alemanya contra França
passava per Bèlgica, i els britànics van dir: si no ataqueu Bèlgica, no entrarem en la guerra. Per
què? Perquè si les tropes alemanyes passen per Bèlgica, la guerra s’estancarà i durarà molts anys
i alemanys, francesos i russos s’aniran matant sense que ningú guanyi la guerra. Per aquest
motiu, cap al 4 d’agost, les principals potències imperials d’Europa i del món estan en guerra. El
que es comença anomenant guerra d’Europa acaba sent mundial. Tot i que els principals fronts
de combat són a Europa, la guerra és mundial.
Què diu Morrow? EXAMENNN

John H. Morrow diu que la IGM era una guerra entre imperis per l’hegemonia política mundial.
Tindrà lloc a Europa però afectarà a tot el món perquè els imperis que estan en guerra controlen
tot el planeta. La guerra és mundial. El que diu Morrow és que el que els europeus havien fet
abans fora d’Europa i el seu discurs imperialista d’abans deia que anaven a portar la llum
d’Europa a altres territoris, la llum al cor de les tenebres: civilitzar i culturitzar. Però l’objectiu
són els interessos econòmics, únicament. Morrow diu que quan han fet això a Àfrica i Àsia, ho
faran a Europa: amb ortodoxes, catòlics... gent no massa civilitzada. Això portarà a la fi del que
quedava de l’antic règim.

La tesi de Morrow (historiador afroamericà) és que el que fan els europeus a la IGM, i que Hitler
farà a la IIGM, és aplicar a Europa el que Europa ha estat aplicant a la resta del món: el que els
francesos han fet a Indoxina, el que les potències imperials han fet en els seus imperis en pobles
que consideren no civilitzats ara ho aplicaran als pobles civilitzats. El problema és que aquests
pobles civilitzats sí estan armats.

Arnold Meier: La persistència del vell règim

La seva tesi és que el vell règim s’acaba amb la IGM, ja que, fins aleshores, Europa estava plena
de monarquies.

La revolució soviètica també marca el final del vell règim. Tampoc és que l’antic règim arribés
intacte fins la IGM. El cas britànic és l’exemple de com pots agafar un parlament d’antic règim
(com a Gran Bretanya) i transformar-lo en una monarquia parlamentària (Gran Bretanya a
l’actualitat). La religió oficial del Regne Unit és l’anglicana.

Els límits de la novel·la i la història és que la història ha d’estar fonamentada en lectures i

estudis.

Inici Primera Guerra Mundial

El que coneixem com antic règim és un procés, i quan realment s’acaba a Europa és amb la IGM
i la revolució soviètica. Fins aleshores, hi havia antic règim però depenent del país, no a tot arreu
era igual. Una de les característiques és la vinculació de l’església a l’estat, confessionalitat.
Depèn del país, de les institucions, de la tradició històrica, ce que un país sigui liberal o d’antic
règim, tot i ésser un estat confessional.
Els propagandístics d’ambdós bàndols presentaven l’aliança rival com un monstre que no
respectava cap regla ni legal ni moral. Els uns i els altres coincidien en assenyalar que el seu
bàndol era el defensor de la cultura i de les nacionalitats oprimides, mentre que els seus rivals
defensarien la barbàrie i l’imperialisme. I una visió molt estesa durant la I GM és la lluita de les
democràcies parlamentàries contra l’antic règim. Això és fals. L’imperi rus no és defensor de les
nacionalitats oprimides, ni l’imperi britànic. La tercera república francesa no era defensora de la
llibertat. Tot això és propaganda. Eren imperis tant els uns com els altres. És una guerra entre
imperis, i l’objectiu és la supremacia mundial.
En la batalla propagandística, els de l’entesa són molt millors que els altres, que, per exemple, en
el cas de Miss Cavell, aconseguiran una batalla propagandística. Miss Cavell era una infermera
britànica que estava a Bèlgica, però era un patriota britànica. Els alemanys portaven els ferits a
l’hospital per a curar-los i fer-los presoners de guerra i Miss Cavell el que feia era ajudar a
escapar-se a els que eren capaços. Els alemanys la van descobrir i, com era una espia, la van
afusellar. Hi haurà una gran campanya nacional en favor de no matar a Miss Cavell, però els
alemanys l’afusellen igual i això posa de relleu el grau de salvatgisme dels alemanys.
Quan la Gran Guerra s’inicia, van ser molt pocs els que mantingueren un discurs pacifista, com
els escriptoris Romain Rolland i Stefan Zweig. A Catalunya, els neutralistes pacifistes,
encapçalats per Eugeni d’Ors, asseguraven que el “ principio de que partimos es que la terrible
guerra que hoy desgarra el cuerpo de nuestra Europa constituye, por definición, una guerra
civil”, alhora que es declaraven partidaris de l’”Europa una”.

Aquesta guerra portarà el primer genocidi important, després del Congo, l’armeni. Els que viuen
a Turquia són turcs, els que no ho són, els fem fora i, sinó, els matem. Diuen que la població
armènia és aliada de Rússia, motiu per matar-los. La nova Turquia i la Rússia soviètica de Lenin
es partiran Armènia.

Molt poques persones es van mantenir en contra de la guerra. La IGM va suposar la fi de la belle
époque i la fi del domini europeu, que va durar dos segles.

Al segle XX, els europeus i EUA posen les normes. La I GM és bàsica per entendre el sorgiment
de les idees totalitàries.
Hitler i Mussolini deien que la guerra els havia canviat la visió del món. Un serà creador del
nazisme alemany i l’altre del feixisme italià. A les guerres no hi ha bons i dolents, hi ha dolents i
pitjors. En una guerra la legalitat no serveix per res. La legalitat de les trinxeres era matar gent.
Aquesta ideologia és més similar als totalitarismes i no a les democràcies parlamentàries.

Els principals fronts de la guerra eren fronts europeus. Hi va haver una revelació per part dels
soldats francesos, i els van assassinar. Els francesos van aplicar el delme, això és matar
aleatòriament 1 de 10 soldats. L'exèrcit decideix afusellar-los. El govern francès va prohibir la
pel·lícula, perquè no volia que el poble veiés el que van fer.
Al front occidental molts morts, el front rus era més movible. Va haver-hi altres fronts
marginals. També a l’Àfrica oriental. Els principals camps de batalla estaven a Europa. L’imperi
francès era mitja Àfrica. Els britànics el que feien era dominar el mar, ja que la major part de la
superfície de la terra era mar.

Els imperis centrals, amb els russos, el que feien era no deixar que els seus aliats enviessin
subministres als imperis russos. No deixaven els britànics que els països neutrals negociessin
amb els imperis centrals. L’objectiu d’aquest bloqueig era obligar als imperis centrals a rendir-se.
Com podien obligar als imperis centrals a rendir-se? Matant-los de fam al no poder
comercialitzar amb altres imperis. L’objectiu era no permetre que tinguessin aliments. És el
motiu que portarà a l’inici de la revolució soviètica.

La revolució de febrer comença el 8 de març, amb la gran reivindicació de pau i pa. Pa perquè
els imperis centrals els feien un bloqueig d’aliments. A l’est, la guerra la guanyen els alemanys.
Quan comença la guerra al 1914, trobem guerra de moviments, de trinxeres enormes amb
búnkers, sobretot al front occidental. Després, la guerra de moviments passarà a ser estàtica.
L’única arma que permetrà acabar amb l’arma estàtica serà una dels britànics quan Churchill
presidia: els tancs.

Al 1916, un mariscal alemany tindrà una idea genial: la guerra de desgast. Se li acut que la
guerra de moviments ja no és possible. Dirà que com que estem amb empat tècnic, el que hem
de fer és buscar el punt fort de l’enemic, concentrar allà el gruix de les nostres tropes i
desgastar-los. Això ho apliquen a Verdum. El Verdum acaba en empat. La guerra al principi
estava en empat. Alemanya, però, havia guanyat la guerra als Balcans.
Al 1916, Rússia està a punt de guanyar la guerra. L’any clau de la guerra es al 1917, ja que els
alemanys guanyen la guerra a l’est i els nord-americans entren en guerra.
Alemanya fa una de les pitjors gestions diplomàtiques de la història: els alemanys estan
preveient l’entrada en guerra d’Estats units i el que fan es contactar amb mexicans i japonesos
perquè entressin en guerra amb Estats Units. El telegrama és interceptat per britànics, i els
americans se n’enteren. Amb això, els americans tenen excusa per entrar a la guerra. Wilson
estableix els 14 punts de Wilson.

L’estat major alemany sap que si volen guanyar, la guerra ha d’acabar abans que arribin les
tropes americanes, ja que consideren que el gruix americà arribarà cap al 1919. El que fan és
arribar a un acord amb els partits d’oposició que estan a Suïssa, i només col·laboren amb ells els
bolxevics. El tren segellat: agafen els dirigents bolxevics i els porten a Finlàndia. A quin acord
arriben amb els serveis secrets tsaristes? Que si arriben al poder, signaran la pau amb Alemanya.
Al final, quan arriben al poder, signen la pau de Brest-Litovsk, que aplica que tots aquests
territoris passen a ser controlats per l'exèrcit alemany (la major part de l’antiga indústria russa).

Els alemanys guanyen la guerra a l’est i signen la pau per llençar una gran última ofensiva en
occident. L’ofensiva queda aturada i comença la contra ofensiva, i saben que tenen la guerra
perduda. Per tant, des de 1914 tota la guerra s’ha fet fora d’Alemanya i Alemanya ha tingut
l’ofensiva. L’imperi alemany, després de perdre la guerra, es transforma en la República de
Weimar.

La primera guerra mundial té molt a veure amb els inicis de la IIGM i amb la revolució russa.

Entre 1918 i 1919, van morir entre 50 i 100 M de persones per la grip espanyola. Una mortalitat
que va superar el 6-7% de la població mundial. I la guerra va ajudar a estendre la pandèmia. Per
què es diu grip espanyola? Els espanyols eren neutrals a la primera guerra mundial i la premsa
podia publicar el que volia, mentre que als altres països i havia censura.

Potser la última ofensiva Alemanya va fracassar perquè estaven contagiats de grip.

TEMA 2. La Revolució Russa
Després de la Revolució de 1905, el tsar ha de fer una carta atorgada.
La revolució russa va ser la tragèdia d’un poble? POSIBLE PREGUNTA EXAMEN Tesi
(lectura):
Figes defensa dues tesis envers la revolució russa:
1. L’acceptada per tothom, la revolució era inevitable perquè el tsarisme s’havia negat a
modernitzar políticament el país, tot i que l’imperi rus sí que s’havia modernitzat
econòmica i socialment. Així doncs, la revolució política era inevitable. El que és més
discutible que no fos inevitable és que guanyessin els bolxevics. Revolució russa,
soviètica, i bolxevic no són el mateix. Revolució russa és la revolució que passa en el
país, soviètica, que ve de soviet, és com la que passa al 1905. Soviet vol dir consell,
comitè. Bolxevic primer era una facció del partit social demòcrata i després seran els
creadors del comunisme contemporani. Diu que com és que una petita elit de
revolucionaris, perquè els bolxevics no eren el partit majoritari, es pogués fer amb el
poder del govern i consolidar-se? Figes diu que una elit revolucionista suplanta una elit
immobilista i governa de la mateixa manera. Passen de una dictadura autocràtica a una
dictadura comunista que ells anomenen com una dictadura del proletariat. Des de les
esquerres, però, com els anarquistes ho veuen com un altre dictadura sobre el proletariat,
Rosa Luxemburg diu que és una dictadura i punt. Figes, historiador progressista,
considerava que la revolució era inevitable perquè el règim polític rus era obsolet mentre
que la economia russa s’estava modernitzant, s’estava desenvolupant una economia de
mercat (capitalista). Era molt possible que quan hi hagués una crisi com la de 1905, com
la de 1914 que fou encara pitjor, succeís la primera revolució russa. Que guanyessin els
bolxevics la segona revolució russa no era obligatori ni tenia per què passar, després de
1917 eren un partit petit, però creixeran molt ràpid dins dels soviets i acabaran dominant
la revolució. Com pot ser que un grup molt reduït acabi controlant la revolució soviètica?
Figes diu que la Rússia tsarista la controlava un petit grup polític blanc/absolutista, el
que farien els bolxevics es substituir aquesta elit per un grup de revolucionaris però
continuar controlant Rússia de manera autocràtica.
2. …….

Com era l’imperi rus?

És l’estat més actual de món, i abans tenia, a l’època del tsar, més terreny. En el segle XX la
Rússia post-revolucionària era més petita que la Rússia Tsarista i només superada en terreny pel
Regne Unit. La creació de la gran extensió de Rússia, la seva mítica és el Far Est, l’equivalent
dels cowboys, eren els cosacs. Soldats que vivien a la frontera i regulaven amb les seves pròpies
normes. Els cosacs arriben a Canadà i fins Califòrnia.

Majoritàriament la població i producció russa està a la part europea. Dins de Rússia hi havia
unes 200 nacionalitats, la més important russa, però també, ucraïnesa i polonesa. Es parlaven 146
llengües. 100 milions de camperols i 17000 estudiants (major part de l'oposició de la
presidència). Entre aquests estudiants, de famílies adinerades. Els grans teòrics de l’anarquia. Al
segle XIX es parla de socialistes autoritaris i socialistes anti-autoritaris, els marxistes usaven la
paraula anarquia com a insult. Marx i Engels diuen que els anti-autoritaris són uns anarquistes,
entenent la relació entre anarquia i caos. Tot i que les dades de Rússia eren molt elevades a nivell
absolut, a nivell comparat eren mediocres.
La renda per càpita era tres cops menor a la d’Alemanya. La producció de ferro per treballador
era la meitat de l’Europa occidental i un 25% de EEUU.
Més de les ¾ eren analfabeta. A Espanya a l’època, el 66% de la població també ho era.
Theodore Shanin diu que fins i tot ara veiem la Rússia dels Tsars era molt pobre i endarrerida,
tot i la modernització econòmica i el desenvolupament d’una de les indústries més grans del
món. Shanin diu que en el moment en què Rússia entra a la IGM, ja és un Estat en vies de
desenvolupament.

Oposició tsarista
L’oposició havia de ser clandestina. Així doncs, no hi havia grans partits polítics perquè era molt
complicat fer oposició en llibertat. L’oposició era molt àmplia.
- Nihilistes: Sorgit entre intel·lectuals, acaben sent terroristes. Esquerra no marxista o de
base agrària. Llarga tradició terrorista. Principal objectiu és matar el tsar.
- Narodniki: Populistes en contra de la industrialització i favorables a donar un tarannà
socialista a les tradicions comunes del rurals.
- Partit Socialista Revolucionari: hereu del populisme (fundat 1901) que pretenia superar
la revolució burgesa i lliurar el poder als camperols.
- Partit Obrer Socialdemòcrata: ideologia marxista i membre de la II Internacional, es
separa en dos grups. Bolxevics (majoritaris: superar la etapa de la revolució burgesa i
passar directament a la revolució social) i Menxevics (minoritaris: necessitat de
consolidar la democràcia i la industrialització com a pas previ cap a la revolució social).

Aquestes paraules les designa Lenin, ell diu que els seus són els majoritaris.
- Tot i que en molts cops es pensa que els bolxevics són els menys revolucionaris, això no
tenia per què ser així. Un dels menxevics era Leonor Trotski, un radical. Però els
menxevics eren marxistes més ortodoxos.
- La divisió entre Bolxevics i menxevics Lenin defensa en un llibre que en lloc de
pretendre de fer un partit de masses inorganitzable pels motius polítics s’organitzen el
que anomenaríem un partit de quadres. Inventa Lenin el revolucionari professional.
- Anarquistes/ llibertaris: Màxims exponents Bakunin i Kropotkin, tots dos nobles.
Bakunin comte i Kropotkin príncep. Kropotkin és el gran ideòleg de l’anarcocomunisme.
Aquest últim és extremadament crític amb el socialisme.
- Kadet: Constitucional-demòcrates, només volien que la carta otorgada es convertís en
constitució i que l’imperi rus fos equiparable políticament als països moderns.
- Assadites: Esquerra i dreta

La tragèdia de quin poble? Els súbdits del tsar de diferents nacionalitats, religions i oficis. Com
era el règim polític rus fins al 1905?

Què era l’Okhrana?

Era la policia política del tsarisme i que permetia que un petit grup pogués controlar Rússia. Era
tan eficient que va aconseguir tenir infiltrats a pràcticament tots els partits de l'oposició, fins i tot
el número dos o tres dels bolxevics era de l’okhrana. En aquest moment els bolxevics es van
adonar que no podien confiar en ningú, que qualsevol podia ser un traïdor. L’okhrana és el model
en què es van fixar els bolxevics per crear la seva pròpia policia política.

Per què es divideixen els SD en Bolxevics i Menxevics?

Bolxevic vol ser majoritari i Menxevic minoritari, però no sempre era així. Parlem de partits
clandestins i de nombre reduït.
Lenin, escriu un llibre “Que fer” que provoca debat entre els socialdemòcrates russos (1901). Ell
defensa que Rússia és un estat absolutista amb policia política molt eficient, per tant, diu que la
millor opció en unes circumstàncies on es veuen obligats a la clandestinitat és un partit de
quadres. El que intenta amb aquest partit és que sorgeixi la figura del revolucionari professional,
l’única tasca del qual era reparar la revolució. L’organització d’un partit d’aquest tipus és
piramidal, poc democràtica, com els bolxevics, el revolucionari dels quals era Lenin.

Va ser rellevant la guerra russo-japonesa de 1904-1905?

Ambdós països estaven en expansió, període imperial i tots dos volien Corea, al no arribar a cap
acord diplomàtic entren en guerra. Els japonesos, com a país no occidental, no “blanc” guanyen
a una potència europea. A partir de la religió, justificaven el tsar i el seu govern. La revolució
justifica que hi hagi una posició superior. El tsar ve donat per la divinitat de Déu. Si Rússia
estava perdent la guerra contra els japonesos i déu no s’equivoca mai, com podia ser que estigués
perdent i hi hagués crisis? El culpable no podia ser el tsar, eren els polítics que l’envoltaven. En
conseqüència, Gapon organitza una manifestació pacífica a Sant Petersburg per demanar que es
canviés el govern per millorar les coses. Els resultats de la manifestació van ser morts, milers de
ferits (fet conegut per diumenge sagnant), important perquè per primera vegada es qüestiona la
posició semi divina del tsar. Potser el tsar no és tan bo.

Què va passar a la revolució soviètica de 1905?

Va ser una revolució molt complexa, hi van participar diferents faccions. Insurreccions urbanes,
exaltació de les minories, insurreccions camperoles (majoria de la societat russa). Els camperols
no volen un mal govern, rebel·lions en la majoria de zones més poblades.

On vivia la major part dels russos era a la zona europea. La primera ciutat de Rússia era
Petrograd i la segona Moscou. Hi havia insurreccions als camps, no volien ser oprimits i que hi
hagués mal govern, rebel·lions a les zones més poblades.
Es una revolució molt complexa i al final el tsar opta per fer una carta atorgada. Serà una guerra
d’alliberació nacional per Polònia i altres pobles del Caucàs.

Aquesta revolució obliga al tsar, en contra de la seva voluntat, a fer canvis polítics. Fa una Carta
Atorgada a l’octubre de 1905. Els moderats ho veuen com un pas cap a una modernització
similar a la de RU, França o Alemanya. Es crea el Parlament Rus. No obstant, la voluntat del
Tsar no és aquesta. Es crea la Duma, el parlament rus.

Entre 1905 i 1914 a Rússia hi haurà 4 Dumas (Parlaments). Els Kadetes guanyen les eleccions
amb l’aspiració de modernitzar el país. El tsar ho veia bé, modernitzar-lo social i
econòmicament, però no acceptava el canvi polític. Per assegurar-se que això succeeixi imposa el
seu propi candidat, Stolypin, que porta a terme una gran repressió política contra els dirigents de
la Revolució de 1905.

Un plebeu analfabet podia dirigir l’imperi rus?

Sí, Rasputin. Entre 1911 i 1914 l’home més poderós serà ell, un siberià.
L’hereu al tro patia hemofilia i tenia moltes crisis de salut. Rasputin era analfabet però era
curandero. El Tsar encapçala l'exèrcit a la IGM, deixa el tro en mans de la Tsarina (Alemanya),
influenciada per Rasputin i Yusupov mata a Rasputin.

La IGM és una guerra familiar, tres cosins-germans barallats, Jordi V, Guillem II i Nicolau II.
Guillem II vol fer la gran aliança imperial que unís Alemanya, Àustria- Hongria i Rússia, però
no va acabar passant.

A finals de 1916, Yusupov el va matar, per què? Estava comprat pel servei secret alemany. Els
alemanys van veure que no podien guanyar la guerra si no simplificaven els dos fronts, de
manera que el que havien de fer era tancar el front rus. Com? Comprant a Rasputin. Per què
Yusupov no volia signar la pau? Ja portaven dos anys i mig de guerra, molt costosa per tothom.
La guerra accelerà la caiguda del tsarisme
- Disminució de la producció agrària.
- Augment del preu dels aliments.
- Disminució de la producció dels béns de consum.
- Carència de matèries primeres i tancament de moltes fàbriques.
- Descomposició de l’exèrcit tsarista, grans fracassos militars.

Els Imperis Centrals tallen les comunicacions entre els aliats de la Rússia i l’Imperi Tsarista.
Volen que incrementi la fam, obligant-los a demanar la pau.

Com va ser la revolució de febrer/març 1917?

Similar a la de 1905 però el tsar cau. Al 1917 els russos tenien un calendari diferent, d’aquí la
diferència entre els mesos. Com comença la revolució del 8 de març de 1917? S’aprofita que es
el dia de la dona treballadora per fer manifestacions on es demanaven pau i pa, i les tropes que
envien a reprimir-la, s’uneixen. Aquest és l’origen de la revolució soviètica. Durarà fins al 1921.
Quan esclata la revolució s’organitzen en soviets (consells/assemblees), els soldats decidiran de
manera assembleària si faran cas als oficials o no. Hi havia soviets més importants que els altres.
Faran un primer congrés de soviets per intentar organitzar-se. El primer govern provisional
estava presidit per un príncep. És una revolució democràtica, gràcies als soviets. Al final acaba
governant Kerenski, qui volia transformar Rússia en una república democràtica.
Els soviets i el govern provisional protagonitzaren un període de dualitat de poder o la seva
atomització? Figes diu que hi va haver una atomització del poder. Permet que hi hagi un govern
que fa veure que governa però qui realment té el poder son els soviets.

És rellevant el retorn de Lenin a Rússia?

Quan esclata la revolució i es consolida el govern provisional, aquest fa amnistia pels presos
polítics. Rússia està en un procés de democratització accelerada i Lenin pot tornar a la capital.
Lenin i la direcció bolxevic i gran part de la oposició al tsarisme estava a Suïssa, a l’exili.
Lenin havia participat als congressos pacifistes però no ho era, deia que els soldats que estaven
lluitant són germans i no s’han de matar, el que havien de matar era als rics. L’objectiu de Lenin
és començar la revolució i si el servei secret alemany li permet, perfecte. L’imperi alemany
l’últim que vol és una revolució alemanya. Quan torna Lenin a Rússia? Abril 1917. El primer
que fa Lenin en arribar són les tesis d’abril de 1917. Lenin arriba amb un discurs absolutament
radical: tot el poder pel soviets, no igualtat de poders.

Els bolxevics són molt pocs però estan molt ben organitzats i està creixent, tot el poder pels
soviets i els soviets controlats pels bolxevics, que no són moderats.

Les jornades de juliol

Els més radicals dels seguidors de Lenin intentaran fer un assalt al poder. Busquen realitzar un
cop d’estat que fracassa perquè el Juliol de 1917 els bolxevics encara són un partit d’oposició
molt petit. En conseqüència, no tenen prou força per fer caure el Govern, però si per fer caure el
Govern de Lvov. Substituït per Kerenski, socialista moderat, que va més lluny, atès que vol
implantar una república democràtica.

Kerenski té el poder entre juliol i octubre de 1917. Els bolxevics es trobaven a la clandestinitat
des del juliol. Vol transformar Rússia en una república democràtica, s’oposava bona part de
l’exèrcit consideren que necessiten un dictador. Torben el seu candidat en el general Kornilov,
inicia un cop d’estat. Demana ajuda als soviets, dins dels quals es troben els bolxevics.
S’aconsegueix frenar el cop d’estat i els bolxevics són alliberats.
El front ha desaparegut, i els alemanys estan avançant. Des del febrer, les unitats de l'exèrcit
estan controlades pels soviets, els soldats decideixen el compliment d’ordres i decideixen que no.
Els soldats prefereixen estar presents en el repartiment de terres, els alemanys avancen amb
l’objectiu de signar la Pau. No hi ha Govern per signar-la.

Té raó Martin Malia? És conservador. Es pot entendre la revolució russa sense la IGM? No, és la
guerra el que explica el que passa políticament a Rússia. Sense la Gran Guerra no hi hauria hagut
revolució.

Que va passar l’octubre/novembre de 1917?

L’important és la que té lloc al març i no al novembre. L’assalt al poder és un cop d’estat. Però li
diu així perquè un cop d’estat es fa per part dels burgesos.

Lenin imposa als bolxevics que aquest cop d’estat s’havia de fer abans del 2n congrés dels
soviets perquè el volen presentar com un “fait accompli”, és a dir, estan en el poder i volen el
suport dels soviets. Les tropes alemanyes estan arribant a les portes de la capital i es produeix un
canvi del poder. El Palau d’Hivern on es troba Kerenski esta protegit per dones i nens (últims
defensors de la democràcia russa), poca resistència. Kerenski sobreviu a l’assalt.
Arriba Lenin al congrés dels soviets i diu que ara hi ha comissaris del poble, presidit per Lenin i
format per 7 comissaris bolxevics, sis homes i una dona.

Sujanov, menxevic revolucionari, va descriure la revolució d’octubre com un simple cop d’estat
del qual molts no va ser conscients que hi havia hagut un canvi de govern.

Què va passar amb el parlament elegit democràticament? Els sociorevolucionaris van guanyar
les eleccions però Lenin dissol el parlament perquè diu que no es necessari, ells responen als
soviets (que són democràcia directa). Però aquesta democràcia cada vegada es va reduint més i
més. Dira que és una situació excepcional la solució és una dictadura del proletariat.

Tenia raó Rosa Luxemburg? Diu que amb les millors intencions del món, un grup selecte de
revolucionaris el que han establert a Rússia és una dictadura, no una dictadura del proletariat.

Qui lluitava la guerra civil?

La veritable revolució bolxevic és la guerra civil, i es aquí on naixerà la URSS. Els esserites
lluitaven contra els opressors a través de la revolució armada. L’agost de 1918 un esserita
decidirà que el dictador que en aquell moment tenia Rússia era Lenin. Kaplán, esserita
d’esquerres, intenta assassinar a Lenin però no ho aconseguirà. S’acaba tota llibertat dins els
soviets. La guerra civil va ser pitjor que la IGM en molts aspectes.

Què era la Txeca?

La okhrana dels bolxevics. Es va crear el desembre de 1917. Aquesta organització tenia com a
símbol el punyal de la revolució. Estaven disposats a matar a qualsevol, la fi justificava els
mitjans. Txeca, KGB… Ha tingut diferents noms, però tots responen que són txequistes; el
txequista més important és Vladimir Putin.

Què va implicar la creació del partit comunista rus (bolxevic)? I la III Internacional?
És aquí quan diu que són comunistes i no socialdemòcrates. Quan Lenin crea el seu Estat treu el
nom de Rússia per anomenar-lo Federació de Repúbliques Soviètiques, amb l’objectiu que acabi
en Estat Mundial.
Lenin decideix que el Comitè Central, de 27 membres, ha de ser molt reduït per tal de que sigui
efectiu, en la línia de la fi justifica els mitjans. El partit és únic des de que els esserites intenten
matar a Lenin, i tots els partits son prohibits i tota l’oposició.

El març de 1919 es decideix que els integrants del Comitè General, massa nombrós per
dictaminar la política del partit i de Rússia, designarien una direcció, el Politburó amb 5
membres. Integrat per Lenin, Trotsky, Stalin, Kamenev i Krestinski.

Com és possible que guanyés l’Exèrcit Roig?

El 1919 la guerra la etsaven perdent els bolxevics. La guerra serà especialment dura a Ucraïna.
Qui lluitava a la guerra civil? L’Exèrcit Roig creat per Trotski, que s’enfrontarà als exèrcits
blancs, però també hi havia un exèrcit negre. Hi havia exèrcits de les diferents nacionalitats que
es volien independitzar: exèrcits de polacs, exèrcits verds (camperols i islamistes d’altra banda).
Tots els antics aliats de Rússia passen a estar en contra per haver trencat els seus acords.

Com guanyen els bolxevics contra tots? Calen exercits, amb jerarquia piramidal i sense que les
ordres s’incompleixin. Com aconseguiran el que volen? Barrejant una visió simplificada de
l’internacionalisme i un ferotge nacionalisme rus. Tots estaven atacant a la mare pàtria russa.
Control de partit únic i capitalisme regulat per l’estat.

Fase final de la Guerra

Els refugiats no els vol ningú, perquè necessiten molts recursos. Ucraïna és un estat que
desapareix. Polònia neix com a Estat, iniciarà una guerra contra l'Exèrcit Roig. El Miracle del
Vístula, on les tropes nacionalistes republicanes poloneses frenaran l’Exèrcit Roig gràcies al fort
esperit combatiu de les tropes polonès i el suport armamentistic dels estrangers. S’arribarà a un
pacte amb la consolidació de la República de Polònia i la de la Unió de Repúbliques Soviètiques.

Visió de Dora Russell

Van viatjar per conèixer la Rússia comunista. Els bolxevics els hi ensenyaven les seves fites
aconseguides. Ella explica que els bolxevics no són marxistes ortodoxos. Perquè el Marxisme
Ortodox es basa en el materialisme històric, provocar una revolució burgesa industrial – creació
de classe proletària – revolució proletària que acabi amb la diferència de classe – Estat
internacional Universal.

Russell s’adona que els dirigents bolxevic són una dotzena d’homes i poques dones, amb
voluntat de ferro i que a partir del seu idealisme volen canviar el mon saltant-se etapes.

Perspectiva d’Àngel Pestaña Núñez.

Anarcocomunista, secretari general de la CNT. Observa que a Rússia hi ha una gran diferència de
classes, però no entre propietaris i no propietaris, sinó entre els que tenen el control dels mitjans
de producció (bolxevics) i la resta que viuen del mercat negre.

Aconsella a la CNT de no entrar en la Tercera Internacional ni a la Internacional Sindicalista, ja

que no correspon a la revolució que ells no volen fer.

Crisi de subsistències
Durant la Guerra Civil es produeixen requises, les quals resulten en la reducció de la producció
per part dels camperols com a senyal de protesta. Degut a la caiguda de la producció agrícola, es
produeix una crisi de subsistències. Molt centrada a Ucraïna i la zona caucàsica. Lenin demana
ajuda a la Comunitat Internacional.
L’impulsor de l’enviament va ser EEUU, encarregat per Herbert Hubert, es va encarregar
d’ajudar els països afamats europeus. Els bolxevics cataloguen aquesta acció coma un intent
d’acabar amb el seu règim polític.

La Nova Economia Política

El 1920, al naixement de la Unió Soviètica, havia perdut el 87% de la seva indústria i capacitat
productiva en comparació amb l’any 1913. Quan s’acaba la Guerra Civil i la crisi de
subsistències, la capacitat productiva es troba en el 23%. En aquesta situació de greu
endarreriment econòmic és quan es comença a aplicar la nova economia politica NEP. El 1925
es va arribar a una recuperació del 70%.

La NEP es reconèixer que el comunisme de guerra no funciona, i en conseqüència, per poder

sortir de la crisi, aplacar moviments insurrectes del propi exèrcit i fer que tornés la producció
agrícola, calia realitat una sèrie de canvis. Lenin defineix la NEP com a capitalisme d’estat, ja
que considera necessari la reintroducció de diners, salaris, el mercat, la producció del camp, la
inversió burgesa estrangera, etc. La política la seguirien controlant però necessitaven un relatiu
lliure mercat controlat per l’estat.

La mort de Lenin
Lenin, abans de morir, intenta dur a terme el seu somni internacionalista. Decideix acabar amb
Rússia, el 1922, Rússia i tres repúbliques (Ucraïna, Bielorússia i Transcaucàsica) s’unirien
formant la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques mitjançant el Tractat de la Unió. El 1924
aprovaran la primera Constitució de la URSS. El fet que Lenin s’està morint és un secret d’estat.
Es discuteix qui el substituirà, el Politburó i el Govern.
TEMA 3: La URSS i l’stalinisme
La corte del zar rojo, Sebag Montefiore. “La mort d’una persona és una tragèdia, la de milions,
estadística”

Lenin el 1919 mata Rússia, del 1922/1924 al 1991 el que existeix és la URSS. El somni
internacionalista que s’havia de dur a terme fos com fos era mitjançant la revolució mundial, al
1919 crea la III Internacional, comunista, i fa una crida a nivell mundial per a que els sectors
d’esquerres creïn partits comunistes.

No es poden autoanomenar comunistes, Lenin estableix 21 condicions i diu: nosaltres no som

maximalistes ni bolxevics, som comunistes. A partir del 1921/22 transformen el partit comunista
rus en el partit comunista de la Unió soviètica PCUS. Qui vulgui anomenar-se comunista haurà
de complir les 21 condicions. Si no es compleixen totes no són comunistes.

L’objectiu de Lenin és la revolució mundial.

Durant molt temps s’han establert diferents visions on Lenin i Trotski serien els bons i Stalin el
dolent. Això és més complex.

Hi ha el tema de la rellevància dels individus, si estudiem el marxisme trobarem que diuen que
els individus són molt poc importants, que l’important és l’economia, les classes socials, els
moviments socials, etc. Però quan estudiem el naixement de la unió soviètica i de l’stalinisme
veiem que acull a pocs individus: no hi ha perspectiva de gènere, només hi ha homes. Es dóna la
paradoxa del marxisme que diu que els individus no són importants i els dirigents de la revolució
són una elit extraordinàriament reduïda.

Qui crea la policia política? Qui dissol l’assemblea constituent elegida democràticament? Qui
inicia els camps de concentració? Qui estableix la dictadura del proletariat? Lenin. Stalin sempre
dirà que l’únic al que aspira és a ser un deixeble de Lenin. Lenin es presentava com a marxista.
Qui inventa el leninisme? Stalin. De fet, Trotski és més Leninista que el mateix Stalin.

Herbert Wells va estar 3 vegades a la URSS, 1 durant Lenin i 2 sota el règim de Stalin. Va
escriure diferents llibres sobre la Rússia revolucionària i de la URSS. Era anti-marxista.
Admirava a Lenin i Stalin. Deia que a Lenin se li podia perdonar tot.

El 1934 aquest burgès ignorant, Wells, va entrevistar a Stalin i va assegurar que era l’home més
pioner que havia conegut i va dir que era cert que ningú li tenia por. La major part de la població
confiava en ell, només quan va començar la desestalinització alguns van començar a dir que li
haurien d’haver tingut por. Hem de recordar que parlem d’una dictadura que es transformarà en
una dictadura totalitària, on no hi ha llibertat ni pensament crític. Hi ha culte a la personalitat, al
dictador no se’l critica.

Durant molt temps, el que es publicava a la URSS era el que escrivien els desertors: els que
s’havien passat del comunisme al capitalisme.

Ettore Vanni
Ettore Vanni va ser un dels principals dirigents del partit comunista italià., un dels principals
dirigents de la Tercera Internacional i va ser enviat a la guerra civil espanyola. Vanni quan va
viure a la URSS va descobrir que no era com es pensava i quan va tornar va fer un llibre.

Sergei Tkachenko
Va explicar com funcionaven moltes coses, va explicar com es feia la col·lectivització, el que
implicava, el que era l’Holodomor, el que va passar durant el gran terror… Va escapar de la Unió
Soviètica perquè tenia un alt càrrec durant la IIGM. Va ser un dels primers desertors. Es va
quedar als Estats Units protegit per la CIA.

Quan van començar a canviar les coses?

Quan mor Stalin al 1953, el seu successor Kruschev, que no era stalinista, diu que la culpa era de
Stalin, que el comunisme és quelcom diferent al que va imposar Stalin. I comença a criticar-lo
des de la Unió Soviètica.
Voslensky, historiador marxista i membre de la Nomenklatura, diu que els càrrecs a la URSS
tendeixen a transformar-se en hereditaris.
Des de occident, historiadors capitalistes, com el nord-americà Robert Conquest, van començar a
parlar del gran terror.

***Al 1922 desapareix Rússia i apareix la URSS i al 1924 s’estableix la primera constitució de
l'URSS i el nou règim soviètic busca aliats i els troba a la República de Weimar i a Turquia.***

Qui era Stalin?

Era una excepció perquè en la oposició tsarista, gairebé tots els dirigents provenien de les
classes dirigents i de l’intel·ligència, el 66% de la població era analfabeta i camperola. Si et
dedicaves a la política és perquè tenies el plat a taula garantit, sabies llegir i escriure, etc.
L’excepció va ser Stalin.
Com algú pobre podia tindre una bona educació? A través de l’església. Què fan les esglésies?
Les que no permeten l'auto reproducció dels seus sacerdots, per reproduir-se han de buscar
sacerdots entre la població bàsica masculina, i agafen els més brillants. Stalin va néixer a
Geòrgia i era molt intel·ligent, i a l’escola li proposaren entrar al seminari, i així ho va fer. Va
estudiar la carrera de sacerdot de l’escola ortodoxa georgiana. Va estudiar el millor que podia
estudiar per transformar una ideologia en una religió política. Stalin: “nosaltres us direm què heu
de llegir i què heu de creure, no hi haurà pensament crític.”. Quan ha de decidir si ser o no
sacerdot, decideix fer-se revolucionari professional.
Stalin era brillant tot i venir d’una família pobre i va arribar a ser l’amo de la URSS. Com ho va
fer? La primera decisió important que va prendre va ser no fer l’examen final per unir-se a un
partit revolucionari dominat per Lenin.
Stalin des del principi és bolxevic. Revolucionaris hi havia de dos tipus: el revolucionari ideòleg
del qual Lenin és l’exemple més clar, i l’activista polític. És molt difícil trobar algú que
compleixi amb les dos característiques: Stalin.
Què fa ell? Com comença a escalar en les posicions del partit? Al Caucas, Stalin encapçalarà una
sèrie de revolucionaris per a robar bancs, assassinar, etc. I ho feia per beneficiar al partit, no per
enriquir-se ell mateix.
Era un home d’acció i un intel·lectual. A ell li anava bé que la gent pensés que era inútil.
Quan deixa Geòrgia i va a Rússia, canvia de sobrenom. Abans li deien Cova i a Rússia li diran
Stalin.
Stalin= Acer, per tant, Stalin és l’home d’acer. És un revolucionari professional, però no de base.
És un dels dirigents dins de la direcció del partit bolxevic. El mateix Lenin li diu que ha de
viatjar i veure món. Comptava amb el suport de Lenin, participa activament en la revolució
russa, era amic íntim de Molotov. La fi justificava els mitjans per a ell.
Va ser director de Pravda.
Quan Lenin crea el seu primer ministeri, fa a Stalin comissari del poble.
Era Stalin el tsar roig?
Si no hagués tingut tant de suport per part de la població i de la elit dirigent no hauria aconseguit
res, ni ell ni qualsevol altre dictador. No estava boig, no era el culpable de tot. Si Lenin no hagués
tingut un ictus, tot hauria canviat?
Stalin va passar de Vozd (Cabdill) a Jozyain (Amo)? Jozyain només s’aplicava a alguns tsars, als
més poderosos. Va ser Jozyain de la URSS? Segons Montefiore, sí.
Stalin passa de Vozd a Jozyain, a Lenin mai li van dir Jozyain. Qui prenia les decisions quan es
consolida la dictadura fou ell, Stalin.

Tenia raó Djilas?

Era un dels màxims dirigents comunistes iugoslaus. Djilas deia que Stalin és el major criminal de
la història. Qualsevol crim és possible si es tracta de Stalin.

Tenia raó Trotski?

Era un gran teòric i va escriure una biografia de Stalin, una biografia no neutral. La visió que va
elaborar de Stalin deia que no era un gran orador perquè mai va arribar a parlar bé el rus. A
Stalin li anava bé que els altres pensessin que era idiota, i per aquest motiu van matar a Trotsky.
Quina és la base sobre la qual Stalin crea el seu poder? Ell era secretari general del Partit Únic.
Fonamentarà el seu poder en aquest partit.
Crea el mite fals de que Stalin era una persona gris, poc intel·ligent i que la mateixa burocràcia
l’havia creat. Però també se li escapa que és Stalin qui crea la burocràcia soviètica i no al revés.
L’ordre dels factors altera el producte. El que Trotski més admirava de Stalin era el pragmatisme.
Stalin era molt intel·ligent i havia estat un gran dirigent revolucionari a la Geòrgia i després a
Rússia.

Té raó Lord Acton?

“La responsabilitat històrica s’ha de completar amb la recerca de la responsabilitat legal”. Ell
diu que tot el poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament. Els grans
homes són gairebé sempre homes dolents. Poques persones han tingut més poder que Iosif Stalin.
Segons el profe, Stalin no és el tsar roig, sinó el Princep de Maquiavel. Si algú simbolitza allò de
que la fi, la revolució russa i la necessitat de consolidar la unió soviètica, justifica els mitjans, és
Stalin.

Qui va elegir el successor de Lenin?

Un d’ells va ser Burkharin.
A Dzerzhinski, gran amic de Lenin i fundador de la Txeca (policia secreta), Burkharin li dibuixa
un punyal, que és el símbol de la policia política russa.
Molotov té una trajectòria d’una dècada de cap del govern i ministre d’exteriors de Stalin,
havien compartit pis, es pensava que seria el substitut de Stalin. Si Stalin no hagués mort al 1953,
Molotov no hauria arribat de cap manera als 96 anys i sempre es va presentar com a stalinista i
deia que si Stalin l’hagués executat hauria sigut per una bona raó.

Mikhail Kalinin era el cap d’estat de la URSS, en teoria el màxim dirigent de la revolució i de la
URSS. Quan Kalinin mor d’un càncer de gola després de la IIGM, li envia una carta d'agraïment
a Stalin, el vertader líder, que ell sempre li havia estat fidel i sempre havia confiat en ell.
Voroixilov era un mariscal de l'exèrcit roig i serà el responsable de purgar l'exèrcit roig que havia
creat Stalin i d’executar, aproximadament, a 41 mil oficials de l'exèrcit roig. Aquesta era l’elit
dirigent.

És certa la faula d’Orwell?

Crític de l’stalinisme, és marxista. A “Rebelión en la granja” li explica al seu fill una faula de la
revolució soviètica i com era possible que allò s’hagués transformat en una dictadura. L’animal
que simbolitza als comunistes són els porcs, els animals més llestos de la granja, tots els porcs
són iguals excepte els dos líders: un es blanc (Trotski) i l’altre negre (Stalin), de diferent color
perquè no era rus. Tots els animals són iguals però uns més iguals que altres.
Els proletaris són les ovelles. Els dos grans porcs acaben discutint, que són les figures
enfrontades per succeir a Lenin.

Quina era la forma de govern de la URSS?

Es crea al 1924. Era una dictadura de partit únic.

Qui sabia que Lenin es moria?

Va tenir un ictus i era secret d’estat la seva salut durant un any, fins que va morir. Qui va succeir
a Lenin? En aquell moment només hi havia el Partit comunista de Rússia bolxevic. Qui sabia que
moria? Qui estava preparant qui el succeiria? Els membres del politburó i el govern, unes 13-14
persones en total. És això govern del poble? És democràcia? No.
Lenin sap que els dos candidats més forts per succeir-lo son Trotski i Stalin. Lenin els hi diu als
que poden decidir que no triïn a cap dels dos, però no li faran cas. Lenin era el cabdill, no era
l’amo. Stalin no perquè era massa bèstia, massa directe, i per a un bolxevic està bé, però no per a
un màxim dirigent. Trotski tampoc perquè feia molt poc temps que era bolxevic. En
conseqüència, la presa d’aquesta decisió dividiria el partit.

Com es va produir la successió de Lenin? Què diferenciava el projecte de Trotski del de Stalin?
Qui sintetitza la ideologia de Lenin va ser Stalin. Stalin demana als seus partidaris fe, no
pensament crític.
Qui està decidint qui serà el nou dirigent soviètic? El politburó, que realment són unes 6
persones. A Lenin li hauria agradat que el seu successor fos Bukharin.
Trotski era l'exèrcit roig, i si l’enfrontament hagués estat Trotski vs. Stalin, Trotski hauria
guanyat. Però no va ser així, com es tracta d’un petit número de dirigents i ha de convèncer a
molt poques persones, Stalin s’alia amb Kamenev i Zinoviev, lideraven els dos soviets més
importants. La suma del control del partit únic i dels dos soviets més importants: el de la capital,
que es dirà Leningrad i la nova capital (Moscou) més la tercera internacional, que pesava més
que l'exèrcit roig de Trotski.
Stalin i els seus defensaven la NEP, el capitalisme d’estat i el socialisme d’un únic país, Trotski
defensava la planificació de l’economia per continuar la revolució mundial. Però Stalin, quan
arriba al poder, aplicarà el que volia fer Trotski. No es tractava d’una diferència ideològica, sinó
de la lluita per aconseguir el poder.
Stalin no utilitza la mort ni el terrorisme polític, però quan arriba al poder sap que pots tornar de
qualsevol lloc del món excepte del cementiri, per qual cosa matarà a tots els dirigents.
El 1924 Stalin s’alia amb Zinoviev i Kamenev, derriben a Trotski i el fan fora del politburó.
Encara no s’utilitza la mort com a aliment polític, a Trotski no el maten.

Un cop Trotski és fora, Stalin canvia d’aliança i s’uneix a Bukharin i van contra Kamenev i
Zinoviev, que passen a ser l’esquerra del partit. Quan aquests dos se’n adonen que Stalin els ha
traït, busquen la unió amb Trotski, però aquest ja està fora dels seus càrrecs de direcció i l’havien
expulsat del partit. Ara la suma de la dreta del partit, Stalin i Bukharin, era superior a l’esquerra
del partit, Kamenev i Zinoviev. Així, Stalin farà fora a aquests dos i després a Bukharin, fins
quedar-se amb tot el poder. Quan tingui tot el poder sí utilitzarà la mort política.
Dirà que cal transformar la URSS en una superpotència i, per tant, fer d’ella un imperialisme
soviètic. El 1928 introdueix els plans quinquennals, acaba amb la NEP, i torna a nacionalitzar-ho
tot.

Consolidació del poder de Stalin

Stalin consolida el seu poder entre 1928/29-1934. Expulsen a Trotski del politburó, li treuen els
càrrecs polítics, l’expulsen del partit i el 1928 l’expulsen de la URSS.
Als anys 40, quan Stalin tingui la oportunitat, a través d’un stalinista, l’expulsarà de la vida.

Stalin era líder de la burocràcia.

Quan comença la NEP, Rússia està a un 17% de la capacitat industrial que tenien el 1913, però a
Rússia quedaven grans cotxes de la noblesa, entre ells el que portava Stalin. Hi havia problema
d’habitatge a la URSS. Els únics que no tenien problemes eren els dirigents bolxevics.
Segons Montefiori, Stalin va edificar el seu poder lentament a pesar de la seva rígida aparença.
La política sempre es fa fora de càmera, Stalin era el millor en això.

Per què es va suïcidar la seva dona?

Es va suïcidar el 9 de novembre de 1932. Era molt més jove que ell, filla d’un revolucionar
georgià i era molt bolxevic. Quan els bolxevics s’emprenyaven molt, la solució era suïcidar-se.
Stalin no perdonarà a cap de les amigues de la seva dona que haguessin permès que es suïcidés.
Gran part de les dones de la seva família que havien estat amigues de la Nadia, en especial la
dona del seu amic Molotov, van estar tancades en un gulag.

És certa la teoria de Djilas sobre la “nova classe”?

Djilas va arribar a ser el número 2 de tito, sempre es va presentar com a marxista. Al final,
acabaria sent dissident. Voslensky, un altre dissident i també marxista, resumeix la teoria de
Djilas: Després de la victòria de la revolució socialista, l’aparell del Partit Comunista (partit
únic) tant a la URSS com a la posterior Iugoslàvia de tito, es transforma en una nova classe
dirigent. Aquesta burocràcia monopolitza el poder de l’estat i s’apropia, mitjançant la
nacionalització, de tots els mitjans. Resultat: a l’apropiar-se de tots els mitjans de producció, la
nova classe es converteix en una nova classe explotadora, aixafa tota moral i instal·la la seva
dictadura (la seva, no la del proletariat) mitjançant el terror i el control ideològic total. És a dir,
una dictadura totalitària. Els que més han combatut per l’ideal revolucionari, els que han exigit
les més amples llibertats, es transformen en horribles revolucionaris des que tenen el poder.
L’únic element positiu de la nova classe que pot tenir-se en compte és la d’aixecar el nivell
econòmic dels països poc desenvolupats mitjançant la industrialització massiva i una millora
general del nivell cultural. Però una cultura que cada vegada s’assembla més a la cultura política.

Djilas conclou: Quan la nova classe abandoni l’escena de la història, deixarà enrere d’ell menys
nostàlgies que totes les classes que els van precedir.

És certa la teoria de Voslensky sobre la creació de la “nomenklatura”?

Voslensky diu que això de la classe està molt bé, però que aquest senyor és iugoslau i ell és rus i
per tant, ell pot explicar què passa a la Unió Soviètica.
Voslensky diu que el gran èxit de Stalin és allò que tant li criticava Trotski: que crea la
burocràcia. El gran èxit de Stalin és la burocràcia, que la va crear a través de la nomenklatura.
Stalin, durant molts anys, va ser revolucionari professional, assaltador de bancs, comissari polític
de l'exèrcit roig, etc, i buròcrata.

Voslensky: La invenció de Lenin va ser la palanca que va permetre donar la volta a Rússia, una
palanca que va entrar molt aviat al museu de la revolució. La invenció de Stalin va ser una eina
que li va permetre dirigir Rússia, la URSS, de fet, i es va mostrar molt més duradora.

Què vol dir Nomenklatura?

1. Significa llista dels llocs de direcció designats per les autoritats superiors.
2. Llista de les persones que ocupen aquests càrrecs o que son mantingudes en reserva per
ocupar-los.

L'organització dels revolucionaris professionals no disposava dels efectius suficients per exercir
ella sola la direcció de l’enorme imperi i ocupar els llocs de responsabilitat del creixent Partit i de
l’aparell estatal. En el buit existent entre les distintes esferes de poder hi havia una gran multitud
d’arribistes. Per tenir alguna oportunitat d’èxit valia amb poca cosa: no ser d’origen burgès o
noble, i ingressar al partit (o el Komsomol si s’era molt jove). Haver estat membre de l’Exèrcit
roig durant la guerra civil. Si no es podia provar res d’això, existien milers d’altres possibilitats
d’inventar els serveis prestats tenint en compte el desordre que regnava a tot arreu.

La necessitat d’una selecció era necessària. A partir de quins criteris? El criteri més important no
era el professional, sinó el perfil polític.

Això vol dir que qualsevol càrrec a la URSS era escollit pel perfil/càrrecs polítics, no per
eficiència. Els que havien de manar eren els que estaven a la Nomenklatura, els militants del
Partit Únic, els que estaven a la llista. Tots els càrrecs estaven vinculats al partit únic.

Qui va crear la Nomenklatura? Qui va crear aquesta burocràcia? Stalin. Aquest va ser l’origen
del poder de Stalin.
***Exemple: S’ha de triar qui és el cap de la física atòmica soviètica. Candidats: Albert
Einstein (no és membre del partit) i Ivan Estupidov (que no sap física però és membre del
partit). A qui es tria? A Ivan. ***

Com, quan i perquè s’introdueixen els plans quinquennals?

El gran defensor de la NEP, el 1928 va decidir que la NEP s’havia acabat i que s’havia de
planificar tota l’economia a través dels plans quinquennals. Stalin afirma que aplica el que havia
defensat Trotski perquè és necessari accelerar la industrialització soviètica i s’ha de garantir la
seguretat de la URSS i de la revolució que algun dia seria mundial.
La tasca essencial del pla quinquennal era transformar a la URSS en un país industrial per
eliminar fins al final els elements capitalistes, estendre el front de les formes socialistes de
l’economia i crear una base econòmica per la supressió de les classes a la URSS i per la
construcció d’una societat socialista. L’objectiu era crear una industria capaç de reorganitzar,
sobre la base del socialisme, no només la indústria en el seu conjunt sinó també els transports i
l’agricultura.
La tasca essencial del pla quinquennal consistia en fer passar la petita economia rural
parcel·lada a la via de la gran economia col·lectivitzada, assegurar d’aquesta manera la base
econòmica del socialisme en el camp i liquidar la possibilitat de reinstaurar el capitalisme a la
URSS.

Què és el gran salt endavant? Té raó Ulam?

Quan ho planifiquen tot, s’acaba la propietat privada i tot passa a ser de l’estat. Comença la
industrialització accelerada motivada per l’estat.
Cal crear una indústria d’armament per poder-se defensar. Si un se centra en les mesures
macroeconòmiques, el que va ser conegut com a “gran salt endavant” es agafar un estat
endarrerit agrari i transformar-lo en una superpotència industrial. És el que va fer Stalin del 1928
al 1936, aproximadament 2 plans quinquennals.
Ulam diu que per a alguns va ser l’èxit més important d’enginyeria social de la història, per altres
va ser un dels crims contra la humanitat més gran de la història.
Què va ser realment? Probablement les 2 coses.
La URSS va passar d’un estat agrari a una superpotència industrial, es va a triplicar la producció
d’electricitat, es va acabar amb l’analfabetisme, etc. Però com diu Ulam, aquí els conquistats van
ser la major part dels habitants de la nació, del camperolat. Als pocs anys es van veure obligats a
canviar tota la seva modalitat de via, oblidar els seus costums. Va ser una guerra contra la nació
empresa per Stalin al front del Partit Comunista. D’aquesta guerra en va sortir victoriós Stalin.
Què és el stakhanovisme?
Com se’n va sortir Stalin? Introduint stakhanoviste: treballar per objectius. Per als treballadors
soviètics és una putada perquè quan Stalin decideix acabar amb la NEP i aplica la planificació
accelerada i la industrialització (idea de Trotski), l’objectiu és que els treballadors produeixin
més del que els enginyers diuen que és físicament possible. Però Stalin diu que els límits aquests
no són suficients i que han d’anar més enllà. Com? A través del voluntarisme pur i dur (cosa que
és antimarxista).
Com es pot fer això? Van agafar a Stakhanov, un miner ucraïnès i l’heroi del treball, si ell podia
esforçar-se, tothom podia fer-ho, arribar a un nivell de quotes i així assolir el salari mínim, però
ni amb 8, 10, 12 hores arribaven a aquestes quotes, que eren impossibles d’assolir. Si no ho feien,
els enviaven als gulags, uns camps de treball forçós.
És una putada perquè, com l’estat ho regulava tot i establia el límit que havies de fer de treball, si
algú produïa molt més, això volia dir que es podien incrementar els ritmes de producció de
tothom, però cobrant el mateix. I com que els límits de producció eren molt alts, al pujar-los era
impossible arribar a la quota establerta. Si la major part de treballadors no arribava a la quota, no
s’estaven esforçant prou i podia significar que no creien en la revolució i com que no hi havia
sindicats (només el Sindicat únic controlat pel partit), i les vagues estaven prohibides, resulta que
per la major part dels treballadors industrials, per arribar a la producció mínima, oficialment
només havien de treballar 8 hores, però com que no hi arribaven, feien hores extres no pagades i
els hi resultava gairebé impossible arribar al nivell de producció.

Desenvolupament de la col·lectivització en el temps de Stalin: 1928-1941.

El 1937, quan Stalin té el poder absolut, el volum de negocis al comerç detallista, està en un
100% en mans de l’estat i la renda nacional, un 99’1% està en mans de l’estat.
Però això es el que aconsegueix i no el com.

Què és el Holodomor?
És una paraula d’origen ucraïnès i és “infligir la mort per gana”. Van utilitzar la fam per acabar
amb l'oposició política. A la zona més rica agràriament de Rússia van treballar poc, si no els hi
donaven res, no treballarien. S’estaven enfrontant al poder soviètic i no acceptaven les directrius
de planificació i els hi havia de donar una lliçó: matar-los de fam. Una fam provocada que mínim
causarà 6 milions de morts.
Van morir entre 3.3 i 3.9 milions d’ucraïnesos i 2 milions de kazakhs. La fam va afectar més a la
zona cap al centre entre Ucraïna i Rússia.
Això va passar entre el 1931 i el 1932, època en la que la dona de Stalin es va suïcidar.
Stalin sempre intentava superar a Lenin, amb la crisi de subsistència també. Però compte, tots
sabien que la crisi de subsistències de Lenin va existir perquè Lenin va demanar ajuda a la
comunitat internacional, però ningú la qüestionava. Però la de Stalin sí, perquè durant molt
temps la Unió Soviètica va negar que hagués existit. De fet, Ucraïna ho considera un genocidi i
demana que la comunitat internacional també ho consideri així. No només va afectar a Ucraïna,
de fet a Kazakhstan van morir el 40% de la població d’aquesta crisi de subsistències.

Salrach: Resten dues qüestions:

1. Quan va tenir el coneixement el govern que havia sobreestimat les collites i com va
rectificar, si es que ho va fer? Tard i malament. Després de la collita de 1931 i les
requises conseqüents, la pagesia va sobreviure com va poder durant la tardor i l’hivern
del 31 fins que va arribar la primavera de 32, esgotades totes les reserves, la fam va
esclatar.
2. Qui robés una mica de menjar seria considerat un delinqüent i tancat en un gulag. Com a
la crisi del 21-22 hi haurà morts de fam, milions, i canibalisme.
La conclusió de Salrach és: Un dels objectius era, no només impulsar la revolució bolxevic, el
que explica és que això, els dirigents bolxevics ho sabien tot. Què deia? Que es tractava d’una
lluita de classes entre revolucionaris i pagesos revolucionaris (dolents). I que per assolir la nova
societat, calia no parar la col·lectivització encara que part dels pobres es morissin de fam. Per
què? Per que la fi justifica els mitjans.

Va ser una fam decidida pel Kremlin, un genocidi, un suplici imposat a 32M d’ucraïnesos per
trencar la seva resistència i acceptar el domini soviètic. “El pitjor, diu Adam Ulam, és que va ser
provocada i organitzada per la política del govern soviètic, o més exactament, per la de Stalin”.

En aquests anys, que són els anys de gran industrialització de la URSS, quan es converteix en el
segon país més industrialitzat del món només per sota dels EUA, com podia ser possible que 6M
de ciutadans soviètics morissin de fam? Qui es creuria que un estat obrer que necessita
l’exportació d’aliments per industrialitzar-se deixaria morir de gana als seus ciutadans?
Hi ha una diferència substancial amb Lenin. Lenin va demanar ajuda, Stalin ho va amagar. Va
utilitzar políticament la fam per aconseguir els seus fins polítics. La fi justifica els mitjans.

Que estava passant a la URSS entre el 1928 i 1932?

La fam

Què va passar al XVIIè Congrés?

L’abril del 1934 van organitzar el XVII congrés, que havia de ser el congrés de la victòria.
Havien aconseguit l’objectiu de socialitzar tots els mitjans de producció. La unió soviètica ja és
la segona potència mundial. En 6 anys es passa de ser una economia en desenvolupament a ser la
segona potència econòmica mundial. Com? Per a Stalin i els seus havien aconseguit la victòria, la
guerra agrària i les crisis de subsistència, tot i haver-les negat, havien acabat.
La qüestió no era els objectius que havien aconseguit, sinó com ho van fer. A fora es podia dir
que això era propaganda capitalista, però dins no, i menys a l’elit dirigent.

Els 1966 delegats comunistes que es trobaren a Moscou es van reunir al Congrés, que era
l’òrgan suprem del partit i en teoria havia d’elegir el comitè central que havia de governar fins al
proper congrés (generalment al cap de 4 anys), però el proper congrés trigà més de 4.
Normalment era una pantomima triomfalista supervisada per Stalin i Kaganovitx, i el candidat
dels descontents era Kirov.

Què va passar en aquest Congrés? La realitat sempre supera la ficció. Els reunits al XVII
congrés van fer un vot de càstig contra Stalin, van votar més a Kirov i van decidir que el càrrec
de secretari general del partit era massa important per a què estigués en mans d’una persona, i
per tant, estaria en mans de Stalin i de Kirov, mentre que l’OGPU passava a ser el Comissariat
del Poble per Assumptes interiors (NKVD), i per tant, a dependre del govern.

Qui era Kirov?

El 1934 a Kirov el van matar. Era amic, molt amic de Stalin. A qui va beneficiar el seu
assassinat? Aquest fet obrirà el període del gran terror, 17 anys després de la guerra civil
arribaria el terror de Stalin, molt pitjor que el terror de Lenin.
Primer de manera lenta, al 1936 fins que Yagoda, cap de la policia política, serà substituït per
Yezhov i començarà el gran terror a nivell soviètic industrialitzat. Terrorisme d’estat a escala
soviètica.

A Stalin li agradava dirigir el país perquè qui manava era ell, les decisions importants les prenia
ell tot i ser únicament secretari del partit.
El pecat de Beria és que durant la revolució havia estat menxevic. Això en el temps de Lenin no
hauria estat un gran problema, però quan arriba el gran terror, era molt greu. Els caps de la
policia política serien Yagoda, Yezhov i Beria.

Yagoda sabia que començar un terror a escala industrial era perillós fins i tot per a les elits
dirigents i va intentar frenar-lo. A Yagoda el van fer ministre i el van ascendir, i el seu lloc a la
policia el va substituir Yezhov, quan considera que aquest ha anat massa lluny, considera un altre
candidat i l’acusen d’un cas fictici i els executen a tots. El mateix succeirà amb Beria.
Quan comença el gran terror, si un queia en desgracia, ho feia també la resta de la família. Un
sistema d’innocents i culpables. A uns els executaven i als altres els enviaven als gulags.

Què era la gulag?

A la època, els que estaven empresonats al gulag, la minoria eren presos comuns i la resta presos
polítics. Els presos del gulag s’autoanomenaven zeks. I aquests anomenaven al gulag la
trituradora de carn. Stalin utilitzarà el gulag com una font de mà d’obra esclava. Qui va construir
les grans obres de l’stalinisme? Els stakhanovistes i la sobre població dels gulags. Stalin va fer en
temps de pau el mateix que Hitler faria en tempos de guerra. Utilitzar a milions de soviètics com
mà d’obra esclava.
Les xifres, des que es creen els gulags el 1918 amb la guerra civil fins al 1960, van ser tancats als
gulags, sobre tot per motius polítics, 18M de persones, de les quals n’haurien mort 1’6M. Però
aquestes 18M haurien estat utilitzades com a esclaus durat els plans quinquennals.
Es creen 53 camps, i d’aquests, 423 subcamps. A diferència dels camps de concentració nazis, no
hi ha ni un sol gulag que es pugui visitar.

Té raó Montefiore?
La constitució de Lenin és la del 24 i la de Stalin la del 1936.
A la època es dirà que és la constitució més democràtica del mon. És una de les poques
constitucions del món que recull el dret a l’autodeterminació dels pobles. Però una cosa és el que
està escrit i l’altre el que es feia a la pràctica.
De fet, la Unió Soviètica era una federació, però com que el marxisme-leninisme s’inventarà el
centralisme democràtic, totes les grans decisions s’havien de prendre de manera centralitzada. En
el cas de la Unió Soviètica, les decisions les prenia Stalin.

Què van ser les purgues? Qui eren els responsables?

Què s’havia de fer amb els contraris al règim? S’havien de destruir. Mes de mig milió
d’executats pels stalinistes. Els encarregats d’això eren la policia política.
Quan mor el creador Dzerzhinski, Yagoda el substitueix. Des de la perspectiva de Stalin,
Yagoda no és prou dur i el substitueix per Yezhov, un jove stalinista. Quan Yezhov ha fet tota la
feina bruta i a algú se li han de carregar els milions de morts, és substituït per Laurenti Beria.

Què va passar amb Kirov?

El van assassinar. Era un dels homes més importants a Leningrad (la segona ciutat del país),
l’havien triat per ser l’equivalent de Stalin i havia d’anar a Moscou.
El va matar un estudiant que, abans de morir, va fer una declaració dient que ell és un partidari
Zinoviev, que han creat un grup d’oposició i que volen matar als stalinistes.
Comencen a passar coses rares. Els que havien estat a la mateixa cel·la que aquest estudiant
comencen a morir-se. Yagoda és el responsable d’això i detén a Zinoviev i Kamenev. Però Stalin
no vol fer amb aquests dos el que havia fet amb Trotski (expulsar lo de la URSS). Stalin ara els
vol liquidar, però a Yagoda li fa por. Per tant, a Yagoda l’anomenen ministre i és substituït per
Yezhov.
Yagoda, Yezhov i Beria acabaran sent executats per delictes que no havien comès.
Qui dirigia la Unió Soviètica?
Era una elit molt reduïda. En el temps de Lenin hi havia alguna dona però en el de Stalin, només
homes.
L’última decisió era de Stalin. El grup dirigent era: Molotov, Kaganovitx, Mikoyan, Kalinin i dos
joves que comencen a entrar: Yezhov i Kruschev (que serà el successor de Stalin).

Què diu Snyder?

És partidari de la global history. Diu que hi ha una diferència entre els nazis i Stalin. Que Stalin
va matar més en temps de pau (gran terror i Holodomor) i Hitler va matar més durant la II GM
(la xoà i polítiques racials).
Explica l’increment del gulag. En els gulags, els presos havien de treballar per garantir la seva
subsistència. Al 1938, quan acaba el gran terror, els que estan tancats en els gulags la major part
era per ser antirevolucionaris, després per antisoviètics i la minoria per altres delictes. La
mortalitat era molt elevada.

Què van ser els judicis de Moscou?

Van ser judicis a grans dirigents de la Unió Soviètica, en tots els judicis els acusats es van
declarar culpables. És en aquest període que Stalin s’inventa el concepte d’enemic del poble.
Què s’havia de fer amb els enemics del poble? Executar-los.
Comencen a l’agost del 1936 amb Kamenev i Zinoviev, que havien estat els seus aliats contra
Trotski i havien sigut els màxims dirigents comunistes a Leningrad i Moscou. El segon a gener
del 1937, pràcticament tots els amics Stalin. A l’últim, al març del 1938, Bujarin i pràcticament
tota la dreta del partit. Tots, excepte Bujarin, diran que són culpables i que sí que estaven
preparant un cop d’estat contra Stalin.
Per què ho van fer? Per què diuen que han conspirat contra la Unió Soviètica si saben que els
executarien? Realment creien que estaven fent l’últim servei a l’estat que havien ajudat a crear,
la unió soviètica. Si no feien això, per a què hauria servit, si no, la seva vida? Creien que la unió
soviètica havia de seguir.

Què van fer amb els kulaks i tots els elements antisoviètics a partir de 1937? Per què?
El juny del 1937 va ser purgada tota la cúpula de l’estat major soviètic. Tant tots els mariscals
com els comissaris polítics amb rang de generals. Tots són executats, començant per Mijail
Tujachevski.
Qui és el que informa al NKVD que els militars estan preparant un cop d’estat per acabar amb
Stalin i els stalinistes? Una organització alemanya: les SS.

Què passa després?

Cap al 1938, quan ja han executat 41.000 oficials, han acabat amb els gulags i amb els judicis. I
consideren que s’han passat, perquè comencen a necessitar enginyers, oficials, cosa que està
afeblint el desenvolupament de la unió soviètica i cal buscar a un culpable. A qui culparien? A
Yezhov.
Només un altre dirigent es va reunir molt amb Stalin: Molotov. Yezhov es reunia gairebé cada
dia amb Stalin.
Del Congrés de la Victòria del 1934, dels 15 membres del politburó, 5 van ser executats. Dels
139 integrats del comitè central, 98 van ser executat. Dels 1966 delegats, 1108 va ser executat. I
en alguns casos Yezhov portava llistes a Stalin enquadernades amb noms que l’NKVD volia
executar. Llistes que van ser signades per Stalin, Molotov, Kaganovitx i Mikoyan.
Voslensky explica que amb Yezhov es va fer una excepció, perquè tota la elit stalinista sabia que
Yezhov només havia complert ordres i només havia fet la voluntat de Stalin. L’excepció és que a
Yezhov el van executar però a la seva família no la van tocar.
Hi havia diferències entre Lenin i Stalin?
Sí. Totes les xifres que hem vist surten de Kruschev, de l’informe secret del XXè congrés del
PCUS.
Quan els nazis arriben al poder el 1933, la III Internacional convocada per Stalin impulsa els
fronts populars. El que va ser sorprenent és que l’agost del 1939, el pragmàtic Stalin va signar un
pacte amb l’Alemanya de Hitler: el pacte de No-agressió i acordaven el repartiment de Polònia i
de tot l’est d’Europa a l’estiu de 1939. Un mes més tard començava la II GM i a l’iniciar-se
aquesta, Hitler i Stalin eren aliats.
TEMA 4. Els bojos anys vint
Els canvis no van afectar igual a tots els territoris. La guerra implica un trencament en
l’economia, la política i la cultura.
L’art de socialisme real de Stalin acaba amb totes les avantguardes socialistes i s’assembla a l’art
de Hitler. La CIA va impulsar a tots els grans pintors i l’art avantguardista que va sorgir als anys
20.
La propaganda de l’Entesa deia que lluitaven per la democràcia, per la llibertat dels pobles
oprimits, per acabar amb les esquerres, etc. fins i tot alguns pensaven que la Gran Guerra seria
l’única guerra. Els marxistes deien que era un discurs imperialista. La realitat és que lluitaven
per salvar el seu propi imperi.
El món del període d’entreguerres és un món controlat per nous i vells imperis. Imperis
tradicionals: britànics i francesos; imperis nous: EEUU i la URSS.
El que havia de ser el triomf de la democràcia es convertirà en el triomf de la dictadura.

Negociacions de Pau de París i els tractats de pau

Tothom tenia clar que les negociacions de pau de paris eren entre vencedors i perdedors, van ser
entre els vencedors únicament. Als perdedors no els hi deixaven participar, només signaven els
tractats, en alemany es diu diktat: imposició. No es va negociar res amb els perdedors.
L’armistici de la IGM havia sigut signat l’11 de novembre de 1918. No obstant això, els Tractats
de Pau no van arribar fins el 28 juny de 1919. Els Tractats de Pau de Paris van ser signats per les
potències que van formar l’Entesa.
Els tractats de pau que es signen a França, el de Versalles és el més important i és el primer, on es
signa la pau amb Alemanya 1919 i també es crea la societat de nacions: són les nacions unides
amb un altre nom. Li canviaren el nom perquè no va complir amb els seus objectius i no evitar la
IIGM. Els idealistes que pensaven que la Gran Guerra seria la única guerra, ara es parlaria de la
IGM perquè després vindria una pitjor.

Tots els tractats es signen en castells francesos. Són 5 tractats, un per cada potència perdedora. El
més important és el de Versalles.
El primer va ser el de Versalles, el 28 de juny de 1919, amb Alemanya (sorgeix la Societat de
Nacions). Posteriorment, es van signar els de Saint Germain-en-Laye amb Àustria, el 4 de juny
de 1920; el de Trianon amb Hongria, el 4 de juny de 1920; el de Neuilly amb Bulgària, el 27 de
novembre de 1920; i el de Sèvres amb Turquia, el 10 d’agost de 1920, no va arribar a aplicar-se,
substituït pel Tractat de Lausana.
L’objectiu francès, encapçalat per Clemenceau era destruir l’Imperi Alemany tal i com havien fet
amb l’Otomà i l’Austrohongarès. Es volia tornar a la situació prèvia a la unificació alemanya de
conflicte intra-germànic.

Visions critiques
- Margaret MacMillan al seu llibre “Paris 1919: sis mesos que van canviar el món”, en
aquest temps es va produir una gran transformació a la societat mundial encapçalat pels
presidents George (britànic), Georges Clemenceau (francès) i Woodrow Wilson
(americà).
- David A. Andelman amb la seva obra “Pau feta miques: Versalles 1919 i el preu que
paguem avui dia” comenta com les males decisions preses a Paris el 1919 són una de les
causes de la IIGM. Decisions polítiques que es van prendre en aquell moment continuen
sent vigents.
- Keynes va ser un dels negociadors de les conferències de Pau fins que va dimitir per
escriure “Les Conseqüències Econòmiques de la Pau”. En aquesta obra critica durament
 les sancions a Alemanya. Considerava que la destrucció d’una de les economies més
importants del món i la més important d’Europa seria perjudicial pel conjunt del sistema
econòmic mundial i faria gairebé impossible la reconstrucció econòmica. Per sortir de
la crisi ho havien de fer tots plegats, vencedors i vençuts.
- El Generalíssim dels exèrcits aliats, Ferdinand Foch, va expressar durant les
negociacions que allò que s’estava produint no podria ser considerat un tractat de pau,
sinó un armistici de vint anys. Els vint anys era el que es considerava que es trigarien a
cobrir les baixes provocades per la guerra i la grip espanyola.

Qui es va reunir a Paris? La Conferència de Versalles

Que es signi un armistici no significa que hagi pau, sinó que es comença a negociar. Els trets van
acabar al 1918, però la pau es va signar entre 1919 i 1920.
Es van reunir els 32 estats vencedors, amb 70 plenipotenciaris i 1037 delegats. Espanya no va
participar perquè va ser neutral durant tota la IGM. Els perdedors tampoc hi van assistir. Són els
vencedors els que negociaven quina pau imposar a les potències perdedores.
Com que hi havia tants delegats, van crear una ponència o comissió amb els 5 estats més
importants d’aquests 32: Japó, EEUU, França, Regne Unit i Itàlia. Els japonesos tenien molt clar
el que volien però al final van sortir. Els italians van entrar en guerra contra els aliats de tota la
vida. Itàlia va guanyar, però va guanyar poc. Va acabar sortint també, de manera que només en
quedaven 3.
Són 3 persones concretes les que acaben prenent les decisions: Lloyd George, Clemmenceau i
Wilson.
És simbòlic? Què havia passat el 28 de juny de 5 anys abans? El 28 de juny de 1914 va ser
l’assassinat de Sarajevo. Era un tractat que establís bases per una pau duradora? Què implicava
aquest tractat que és una forma de dret públic internacional? Alemanya perdia el seu imperi i
quedava desarmada.

Contrarietats de l’idealisme
Els italians van entrar en la guerra per egoisme nacional, degut a la promesa d’obtenció de
territoris. En el moment en què aquests territoris no van ser concedits basant-se en la doctrina
defensada per Wilson, Itàlia va abandonar la negociació. Això va deixar els altres tres com a
únics regidors de la política internacional en el període d’entreguerres. Entre les reivindicacions
dels francesos estava la voluntat de quedar-se amb els vaixells de la flota alemanya com a
contraprestació per les naus que havien estat destruïdes durant la guerra.

L’Imperi Alemany havia controlat uns tres milions de quilòmetres quadrats que van ser dividits
en diversos mandats i repartits entre les potències vencedores. A la vegada, l’Imperi Otomà
controlava un vast territori del Pròxim Orient. Tots aquests van ser repartits malgrat que el
colonialisme era una pràctica rebutjada per l’Idealisme i els 14 Punts de Wilson. La nova
Societat de Nacions, basada en l’idealisme liberal, buscava la unificació de totes les nacions del
món, suprimir les guerres a través de la democràcia, la desaparició dels imperis i la llibertat dels
pobles, i el desenvolupament econòmic portaria el progrés arreu.
No obstant això, britànics i francesos van argumentar que alguns pobles no estaven prou
evolucionats com per a ser lliure. Per tant, necessitaven “mandats” de la Societat de Nacions on,
estats altruistes, els tutelarien fins que poguessin ser independents. Estats Units va rebutjar
adquirir qualsevol mandat i els territoris van ser repartits entre britànics i francesos. Els mandats,
a la pràctica, no diferien de les antigues relacions colonials.
Què volien els japonesos?
Per Wilson el més important era crear la societat de nacions. En el tractat de Versalles és on es
parla de crear aquesta organització, per tant, tothom que el signés estaria d’acord amb la seva
formació.
Els japonesos reclamaven una important qüestió política sobre la Societat de Nacions reclamant
la igualtat racial. Això entrava en conflicte amb les pràctiques colonialistes dels Imperis
occidentals i, per tant, no va poder ser acceptada. Es contradictori voler fer una societat de
nacions i que no hi hagi un article on es reconegui la igualtat de tots. Va ser l’únic tema en el que
es demanava unanimitat i l’únic tema en el que el Japó es va pronunciar.
Però a més els japonesos demanaven també la península de Shandong, que està a Xina, però els
alemanys també el van demanar.
Els japonesos el volien per introduir els seus productes industrials a la Xina. El problema és que
Xina era un estat independent però al final la península va acabar sent japonesa.

Canvis a les fronteres

Es produeix una veritable primavera dels pobles. Moltes d’aquestes fronteres van ser
delimitades per un grapat de persones sobre un mapa a Paris sense tenir res en compte. Es van
determinar les fronteres de l’Est d’Europa, d’Orient Mitjà, de bona part d’Àfrica i d'Oceania. A
Europa van néixer estats com Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Finlàndia, Iugoslàvia,
Txecoslovàquia, Àustria i Hongria. Altres com França, Grècia, Itàlia, Romania o Alemanya van
veure modificades les seves fronteres.
Aquests canvis, en un principi, estaven emparats pel dret a l’autodeterminació dels pobles. No
obstant, només ho van aconseguir aquells pobles que havien estat sota el control de les potències
perdedores. Aquest dret neix de la idea de l’estat-nació, per contra, molts d’aquests nous estats
eren plurinacionals, multiculturals i molt diversos ètnicament.

L’estructuració d’Orient Mitjà

Amb la desintegració de l’Imperi Otomà neix Turquia, Aràbia Saudita i es creen estats. Durant la
IGM, Laurence d'Aràbia (coronel britànic del servei secret) és enviat per tal de desestabilitzar
l’Imperi Otomà. Per fer-ho s’arriba a un acord secret Sykes-Picot amb el senyor de la Meca, una
de les grans famílies àrabs, prometent-li la creació d’una gran nació àrab. No obstant, britànics i
francesos es reparteixen per a ells les zones més riques, el Fèrtil Creixent. França es queda amb
Síria, segregant el Líban. El britànics es queden amb el que anomenaran Palestina, Jordània i
Iraq. Aquests estats existien com a vilayats de l’Imperi Otomà fins a la seva desintegració, quan
es van convertir en mandats britànics i francesos.
Per tant, la promesa feta als nacionalistes àrabs no s’havia complert. Els àrabs volien reunificar
tot el territori sota una monarquia absoluta Hachimita (els senyors de la Meca). Únicament se’ls
va permetre col·locar membres de la família com a prínceps dels dominis sense control real
efectiu, deixant-li únicament el desert com a territori per a crear la nació àrab. Riad (situat al
centre de la Península Aràbiga) es va negar a les pretensions de la Meca, creant la república
integrista islàmica de l'Aràbia Saudita (primer país integrista del món, existent en l’actualitat).

El poder de Riad es basa en la interpretació integrista de la religió, formant part dels sunnites
wahhabites. La seva principal família eren els Saud, d’aquí el nom del país. Les fronteres de
l’Aràbia Saudita es van construir a través de la gihad (guerra santa), ampliant se fins els límits
dels dominis europeus. La família Saud va establir el seu poder monàrquic a tot el territori. Els
Saud van establir relacions amb Occident a través de la venda de petroli a canvi de llibertat en les
seves pràctiques polítiques dins d’un règim teocràtic integrista.
Alemanya signa la Pau
Després de sis mesos de duríssimes negociacions entre els vencedors, el Tractat de Pau va ser
presentat a la principal potència vençuda, Alemanya. No obstant, l’Imperi Alemany havia
desaparegut per deixar pas a la República de Weimar, amb un govern i un president
socialdemòcrates. L’exèrcit alemany ja havia començat a desarmar-se després d’una revolució i
una petita guerra civil (assassinat dels dirigents comunistes alemanys com Rosa Luxemburg).
El Tractat va ser presentat amb la condició de que si no era signat en 48h es tornaria a declarar la
guerra. En definitiva una invasió, ja que no disposaven de forces per a defensar-se. El govern
socialdemòcrata alemany, el 28 de juny de 1919, decideix signar lo al Saló dels Miralls de
Versalles. La guerra finalment havia acabat, i amb ella, va arribar la pau.

No obstant, molts eren els que preveien que aquell Tractat no podria posar fi al conflicte
definitivament, doncs Alemanya no havia sigut destruïda de la mateixa manera que ho havien
estat els seus aliats, austrohongaresos i otomans. Els seus imperis havien sigut desmembrats,
resultant en diversos estats. L’Imperi Alemany havia sigut desposseït de tots els seus territoris
imperials, el seu exèrcit havia quedat destruït i la seva economia s’havia vist greument afectada.
Tot i així, Alemanya continuava sent la potència industrial més poblada i més potent d’Europa
Occidental, amb una gran capacitat de recuperació. Es calculava que 20 anys després Alemanya
es trobaria amb capacitat de reprendre la Guerra (i així va ser).
De fet, l’article més polèmic del Tractat va ser el 231, el qual determinava que els alemanys eren
els culpables d’haver iniciat la Guerra, tot i que aquests no ho consideressin així, no es veien més
responsables que anglesos, francesos o russos. A més, es prohibia l’ingrés d’Alemanya a la
Societat de Nacions. La major part dels alemanys sentia que el Tractat de Versalles no era més
que un Diktat, una imposició.
En definitiva, el Tractat establia la pèrdua de totes les seves colònies, perdien el 90% de la seva
flota mercant, havien de destruir tot el seu exèrcit, quedant reduït a 100.000 homes sense
artilleria pesada, tancs o submarins, pèrdua de territoris a Europa en favor de Dinamarca, de
Bèlgica, de França, i de Polònia. A més, cap de les seves fronteres podia estar vigilada
militarment o aquesta podria ser traspassada.

Què son els mandats de la Societat de Nacions?

Abans el que hi havia eren protectorats: estats que no estaven capacitats per autogovernar-se i
que necessitava un altre estat que el controlés. Podien aquests estats ser independents o calia que
es desenvolupessin per a que algun dia fossin suficient poderosos per arribar a poder
autogovernar-se? Per això es van desenvolupar aquests mandats. Tot i que no hi havia cap
diferencia real entre protectorat i mandat.

Origen de la Societat de Nacions

Els seus origen estaven a Wilson, un dels màxims impulsors de l’idealisme liberal. Ell defensava
que la guerra podia suprimir-se si es creava un gran organisme que unís a les nacions
democràtiques, perquè pensava que les democràcies no lluitaven entre elles.

Al Tractat de Versalles es crea el precedent a les Nacions Unides, la Lliga de Nacions o Societat
de Nacions, que era el principal objectiu de Wilson. El problema de la Societat de Nacions era
que els propis estats decidien si complir o no allò marcat per l’organització, i els estats no
responen a grans ideals com fa aquest organisme internacional si no que responen a objectius i
interessos propis. I per tant, compleixen o no tot allò que marca l’SN d’acord a si dita decisió els
perjudica o els beneficia.
A més a més, la Societat de Nacions neix amb un greu problema, un dels seus creadors, Wilson,
president d’Estats Units, país amb una separació de poders forta, i el president no pot prendre
decisions unilateralment. La creació de la SN va ser una condició necessària per a què Wilson
signés alguns dels tractats contraris a la seva postura idealista. Generalment, els Estats Units, han
estat aïllacionistes, la Doctrina Monroe deia que Amèrica pels americans i la seva creença de
perfecció política, democràtica i ideològica, és inconcebible un organisme internacional que es
posicioni per sobre de les institucions americanes. Però aquesta idea tradicional nord americana
és totalment oposada a la de Wilson.

La Societat de Nacions es crea en un primer moment a Londres i després passa a Ginebra. Els
problemes principals que s’intenten afrontar són, en primer lloc, sortir de la guerra, també la
crisis de subsistència que havia a Rússia l’any 1921, la crisi dels refugiats que van generar les
guerres posteriors a la IGM com la Guerra Civil Russa. A més es crea un organisme que
actualment continua existint que és l’OIT (Organització Internacional del Treball). Un dels
objectius d’aquesta organització era acabar amb el treball infantil.

La Gran Guerra va ser la darrera guerra?

Molts pensaven que amb la societat de nacions acabarien les guerres, però potser era simplement
propaganda.
Després dels tractats de pau, van guanyar les democràcies? Lluitaven per la democràcia, però el
que va acabar guanyant van ser les dictadures.
Va ser el triomf del dret a l’autodeterminació dels pobles? Hi haurà una primavera dels pobles,
però que passa amb el dret a l’autodeterminació? Al centre i l’est d’Europa el dret
d’autodeterminació s’aplica als perdedors, no als guanyadors. Però s’hauria d’aplicar a tothom
independentment de guanyar o perdre.
Quins eren els veritables objectius dels vencedors? Per què un dels màxims coneixedors de
l’economia del període, Keynes, que forma part de la negociació britànica, veu com seran les
negociacions i escriu un llibre per intentar evitar el resultats dels tractats de pau?
Gran part dels problemes de la societat de nacions són problemes que encara avui continua tenint
la ONU.

Com era Europa després de la guerra?

En aquests anys hi ha la crisi econòmica de la postguerra. Durant més de 4 anys, la població
masculina havia estat mobilitzada, ara havien de tornar a la normalitat. S’havia de tornar al
capitalisme, l’economia de mercat, però es van trobar amb una crisi d’inflació que en alguns
llocs va ser hiperinflació. Hiperinflació: els bitllets no tenen cap valor, perdem la confiança de
que el que portem no té valor. Això passarà a Rússia per la guerra civil i a Alemanya, que patirà
un procés de hiperinflació molt rellevant que no té cap vinculació a l'economia, sinó que els
motius son polítics. Per aquest motiu ara són contraris a qualsevol política inflacionista a
Alemanya.

El que han guanyat han sigut les dictadures, tota Europa ha patit moviments revolucionaris tant
d’esquerra com de dreta, Mussolini arriba al poder el 1922, etc.
Després de la guerra sorgeix una nova Europa, amb problemes com la desmobilització,
l’establiment de les noves fronteres i la crisi econòmica de la postguerra (inflació i
hiperinflació), que més o menys acaba l’any 1924.
El tractat de Saint-Germain-en-Laye (10 setembre 1919) i el Tractat de Trianon (4 juny 1920).
Finalitzada la IGM, i una vegada dividit l’Imperi Austrohongarès en les seves dues principals
potències, es signen aquests dos tractats emmarcats en les negociacions de Versalles. El primer
va ser el presentat a Àustria i el segon a Hongria. Cal recordar que ens aquests tractats es
determinava la total dissolució d’aquestes dues potències (abans unides) amb greus
conseqüències, com la pèrdua de terreny, població i sortida marítima. A partir d’aquests dos
tractats, s'opta per desfer el segon estat més poblat d’Europa, Àustria-Hongria, plurinacional i
multicultural. Conseqüentment, es creen dos estats més petits Àustria i Hongria. Aquí veiem com
entra en contradicció l’idealisme i el dret d’autodeterminació dels pobles.

Tractat de Saint Germain-en-Laye

Els austríacs volien ser alemanys. Als territoris dels sudetes la població era germànica i que el
80% parlava alemany. Amb el dret d’autodeterminació aquests pobles haurien d’haver anat a
parar a Txèquia o a Austria? Van anar a Austria.

Els territoris dels Sudetes haurien d’haver format part d’Àustria, no obstant, el territori passa a
formar part de Txecoslovàquia perquè els permetia crear fronteres més defensables i
especialment perquè era on es situava la major part de la industria de l’Imperi Austrohongarès,
per tant, aquests territoris controlats pels txecs estaven habitats per germànics (90% de la
població). Txecoslovàquia tenia 10 milions d’habitants, els Sudetes eren 3,5 milions.
En el moment que Hitler ocupa aquests territoris al 1938 el reben plorant d’alegria. De fet, els
austríacs, que queden com estat alemany, també aplicant el dret d’autodeterminació dels pobles,
decideixen que per mantenir un mercat considerable han d’entrar a la nova Alemanya, que ja no
és un imperi sinó una república democràtica federal governada per socialdemòcrates. En el
moment que passés això Alemanya seria l’estat més gran d’Europa i això òbviament preocupava
tant a britànics com a francesos.
Els britànics i els francesos van intentar convèncer a Wilson de que Àustria no s’annexionés a
Alemanya. Consideraven que el que s’havia de fer era crear una Àustria sense nacionalitats
oprimides i fer d’aquesta una democràcia, en el moment que ho fos ja podrien organitzar un
referèndum, demanant a la Societat de Nacions l’annexió a Alemanya. Però clar, estats com
Regne Unit i França amb poder de vot a l’ONU no permetrien que això finalment es produís.

Tractat de Trianon
Neix l’actual estat hongarès. Tot el centre d’Europa era plurinacional i multicultural.
Translivània, amb gran ocupació hongaresa, passarà a ser romanesa.
Quan els hongaresos es veuen obligats a acceptar la petita Hongria i perdre gran part del regne
històric i la seva única sortida al mar, el que fan és una Revolució Soviètica, la Revolució de
Béla Kun (soldat hongarès, capturat per l’exèrcit tsarista que s’havia fet bolxevic). Estableix la
dictadura soviètica d’Hongria.
La Comunitat Internacional demana a Romania que hi intervingui. Hongria és envaïda per
Romania i, durant aquest període, l'extrema dreta nacionalista hongaresa es fa forta. Quan les
tropes romaneses es retiren s’inicia una dictadura sota les ordres d’Horthy (últim almirall de la
flota austrohongaresa). Es considerava regent, ja que tenia la voluntat de restaurar la monarquia
a Hongria, no obstant, quan els Habsburgs van voler tornar a regnar no els ho va permetre.
Tractat de Neuilly-sur-Seine (27 novembre 1919)
Bulgària es veu obligada a cedir territoris habitats per búlgars. Pensaven que per aquesta raó, i
seguint la doctrina de Wilson, no es veurien afectats. Finalment, els efectes no van ser gaire
transcendentals en comparació. No obstant, van haver de pagar reparacions de guerra, cedir
territori als grecs i al Regne dels serbis, croats i eslovens (posterior Iugoslàvia).

Tractat de Sèvres
Portarà al naixement de Turquia i gran exemple de real politik. El que es signa és que les
fronteres que hauria d’haver tingut Turquia és el territori al costat d’Ankara. Com es crea
Turquia? Mustafa Kemal no acceptarà el tractat i diu que qui vulgui imposar quelcom, que vingui
i lluiti. Lenin i Ataturk s’aliaran per destruir Armènia i es dividiran el territori.
Els territoris de l’est havien de passar a Grècia, els estrets amb Europa es van determinar com a
zona internacional (amb predomini britànic), una important zona al sud va ser establerta com a
mandat italià (els italians es van retirar al poc temps), un mandat francès i un mandat britànic. A
més, s’esperava que armenis (després de patir un devastador genocidi) i els kurds tinguessin un
estat propi o adquirissin autonomia. Això és el que es va signar i el que hauria d’haver estat
defensat per la Comunitat Internacional. Per contra, això no és el que va acabar succeint.

Grècia, en front d'això, i amb el suport de la Comunitat Internacional, decideix envair territoris
otomans que li havien sigut atorgats a través dels tractats de pau i sobre els quals considera tenir
un dret històric. L'estratègia d’Ataturk es basarà en el desgast de l’enemic, van permetre la
invasió grega sense resistència amb la confiança de que l’enemic es debilitaria poc a poc, i amb
la tranquil·litat de que els turcs superaven en gran nombre els grecs. A més, van trobar com aliats
la Rússia de Lenin amb el pacte de dividir-se el Caucas, en concret Armènia. I així, la Turquia
nacionalista d’Ataturk des del seu naixement serà aliada de la Rússia revolucionària de Lenin i
posteriorment de l’URSS, de la qual rebrà ajuda militar i armamentística.

Tractat de Lausanne
És en aquest moment quan arribarà el contraatac i es crearà l’actual Turquia. Ataturk va basar
aquesta creació en la figura de l’estat-nació. Per aquesta raó es van produir nombrosos fluxos de
població, “neteja ètnica”. Els grecs assentats a territoris turcs van marxar cap a Grècia i el mateix
van fer els turcs. La ciutat de Salònica va suposar un important conflicte, tant grecs com turcs la
reclamaven com a seva. De fet, en aquesta ciutat va néixer un grup terrorista búlgar, un grup
nacionalista turc i el propi Ataturk. Finalment, va passar a formar part de Grècia. Els grecs van
ser expulsats d’Anatòlia, deixant la mort de 264.000 grecs morts en el procés.
El model d’estat en el qual es va inspirar Ataturk per la nova Turquia va ser el de França, volent
occidentalitzar la societat turca per tots els mitjans. És per això que va redactar una constitució
que seria aplicada quan morís i amb ell la dictadura. També va copiar el Codi Civil Napoleònic,
va obligar a escriure el turc en alfabet llatí, va canviar els vestits tradicionals, va obligar els
homes a afaitar-se i va reduir el poder dels religiosos. Tot això amb pena de presó i execució,
assassinant a 21.000 ghulams. Les dones també van adquirir drets. Voluntat d’aproximar-se a
Occident.

Els clarobscurs dels anys 20

Els anys 20 i les dictadures.
En síntesi, els anys 20, el que havia de ser el triomf de la democràcia, van ser un triomf per a les
dictadures. Hongria des de 1920, Rússia, Turquia i Bulgària des del 1923, Iugoslàvia des del
1929, Polònia i Lituània des del 1926, la Itàlia feixista des del 1922 i l’España de Primo de
Rivera des del 1923. Això va ser degut al llegat de la Guerra i dels Tractats de Pau.
Espanya tenia una guerra al Rif, el seu protectorat al Marroc. Aquest territori s’organitzava a
través de cabiles, comunitats autònomes armades molt difícils de controlar. Aquest territori havia
estat mitjanament controlat pels espanyols des del 1909-1912 fins el 1921, quan es produeix una
important derrota. Un dels generals espanyols que hi estava era Fernàndez Silvestre, amic del rei
Alfons XIII, el qual va decidir que el Rif havia de ser controlat en contra de l’Estat Major
Espanyol que demanava prudència per la dificultat del conflicte (els rifenys practicaven la
guerra de guerrilles i coneixien el territori a la perfecció).

El rei va encoratjar al general, portant a la Derrota d’Annual amb la conseqüent pèrdua dels
territoris espanyols al Marroc i la mort de 13.363 persones (bona part d’aquests rifenys que
lluitaven al bàndol espanyol). L’únic que van acabar controlant va ser Ceuta i Melilla. La Legió
va sorgir d’aquest conflicte, amb Milan-Astray i Franco com a fundadors.

La primera dictadura espanyola va ser la de Primo de Rivera (pare del que serà el líder del
feixisme espanyol). Va ser dictador del 1923 fins el 1930, fent el cop d’estat des de Barcelona, ja
que ell era Capità General de Barcelona. Estableix la dictadura per tal de que no es llegís al
Parlament l’informe Picasso, es reconeixia la participació del rei en la Derrota d’Annual.

Qui va guanyar la primera guerra mundial?

Els Estats Units.
Quan s’acaba la guerra el món es troba molt perjudicat. La crisi de la postguerra destrossa
l’economia, a més, va ser una de les principals causes d’una de les primeres onades de
dictadures. El 1925 la crisi de la postguerra ja ha acabat, però el 1929 arriba el Crack. A Europa
es redueix la capacitat productiva manufacturera un 23% aproximadament. En canvi, EEUU amb
la guerra ha guanyat quelcom més d’un 22%. Simplificadament, es podria entendre que el que
perd Europa ho guanya els EEUU. El 1913 EEUU ja era l'estat més industrialitzat del món. La
URSS es trobava en una situació devastadora. La crisi va ser principalment d’hiperinflació i
inflació desmesurada.
El 1925 el món s’ha recuperat, en general. Estats -units està perfecte i clarament, els feliços anys
20 ho són als EEUU. Això va provocar que es produís un canvi en l’hegemonia mundial
econòmica. La principal borsa passa a ser la de Nova York, i la principal divisa, el dòlar.

La situació econòmica a Alemanya

S’acaba la guerra amb l’economia alemanya molt perjudicada. Existia un important
ressentiment entre els antics enemics. Hi havia nombrosos problemes sorgits en els tractats de
pau. Els alemanys afirmaven que el Tractat de Versalles era un Diktat.
El 1924 el canceller Hans Luther va negociar el Tractat de Locarno, el qual determinava que
França, Alemanya i Bèlgica reconeixien com permanents les seves fronteres, a partir de
l’acceptació del Tractat de Versalles, amb la promesa alemanya de mantenir desmilitaritzada
Renania i acceptar que Alsàcia-Lorena eren territoris francesos. La tensió es va dissipar en
acabar la crisi econòmica, arribant el 1928 a firmar el Pacte Kellogg Briand, que prohibeix la
guerra. Aquest no es va poder dur a terme a causa del Crack del 29 i l’arribada al poder de Hitler.

Com era el món en el període d’entreguerres?

Continuava essent un món imperialista, de grans imperis, encara que molts no s’anomenaven
imperialistes, com els Estats Units, que dominaven pràcticament tota Amèrica. Els
nord-americans tenen molt interioritzat que ells son Amèrica.
La URSS, França, Gran Bretanya eren imperis. La Xina estarà en guerra civil durant
aproximadament 40 anys.
El 1923 Alemanya pateix una gran hiperinflació. Durant el període d’entreguerres la gran
majoria de reunions internacionals es centren en què havien de pagar els alemanys per la guerra,
ja que eren els únics que podien pagar reparacions. Es determina que han de pagar 132 mil
milions de marcs or. Aquest or i matèries primeres que es veuen obligats a pagar eren necessaris
per a la pròpia reconstrucció alemanya. El procés d’hiperinflació va suposar la pèrdua total del
valor del marc i va obligar a la població a subsistir a través de la bestreta. El canvi d’un dòlar per
un marc durant la guerra era d’1 a 4, en acabar era d’1 a 64. En arribar la pau, el marc es va
recuperar 39. En aquest moment s’estableix que els alemanys han de pagar dues vegades el seu
PIB. Això dispara la hiperinflació i el dolar passa a valdre 191 marcs.
Degut a que els alemanys no paguen el deute al ritme adequat, els francesos, juntament amb els
belgues, decideixen ocupar el Ruhr (zona d’importància industrial). Com a resposta, els
alemanys decideixen fer una vaga general que empitjora encara més la situació d’hiperinflació.
La vaga es manté i el juliol de 1923. Van inventar una nova moneda nova ajudats pels EEUU.

Per què els bojos i feliços anys vint?

El procés de democratització fracassa, de la mateixa manera que també ho va fer la revolució
mundial que es va intentar dur a terme del 1919 al 1923. Després d’aquesta onada revolucionària
(només triomfa a l’URSS i Mongòlia) i de l’intent de democratitzar el món, només queda que
gran part dels estats europeus siguin dictadures. El 1930 Hitler va arribar al poder.
Els que havien sobreviscut a la IGM i a la Grip Espanyola tenien ganes de viure. És per això que
es van començar a fer el que algun anomenaren bogeries com curses d’estruços, la volta a França
en barrica, es va fer el pastís més gran del món, es feien concursos de beure cervesa, etc. També
hi havia la sensació de crisi i degeneració causada pel reduït nombre d’homes que hi havia en
comparació al nombre de dones, amb les generacions joves amb ganes de festa. A nivell de les
arts era el període de l’Avantguardisme, considerat per molts com a degenerat. El prototip de
noia actual neix en aquest moment amb la figura de la Betty Boop, una noia independent que
treballa, que es vesteix com vol, que té diverses relacions sentimentals, etc. Això comença als
anys 20 a les zones més industrialitzades d’Occident.

On van ser feliços als anys 20?

Als Estats Units. Aquest període és conegut com els Roaring Twenties per la creixent prosperitat
i el conservadorisme. La IGM va modificar l’equilibri del capitalisme mundial, i va consolidar
l’hegemonia econòmica i el predomini sociocultural dels EUA, però no anaven acompanyats de
l’hegemonia política i militar, ja que la majoria dels nord americans eren aïllacionistes.
Els anys pels EUA van ser els anys de la prosperitat, dels béns de consum, de la llibertat, del
republicanisme, però també a la Llei Seca i a l'increment del crim organitzat a través del
contraban d’alcohol. Aquest període de conservadorisme va estar marcat per nombrosos
escàndols polítics. A l’àmbit financer, el dòlar nord-americà va començar a ser utilitzat com a
divisa de referència i a substituir la lliura esterlina. Wall Street substituïa a la City de Londres
com a borsa referència. Els EUA es consolidaren com a principal prestamista mundial, alhora
que les reserves nord-americanes d’or es van triplicar entre 1913 i 1923.
La prosperitat va ser únicament pels WASP (Blanc, Anglosaxó i Protestant). L’increment de
l’oferta només es podia mantenir si també es desenvolupava la demanda i sorgia el capitalisme
del benestar o societat de consum. La prosperitat es desenvolupa a les zones urbanes i industrials,
especialment, entre la població d’orígens anglosaxons i de religió protestant. No obstant, van
quedar al marge els agricultors, els estats agraris i les minories ètniques dels EUA. Aquestes
minories les formaven italians, irlandesos, jueus, i, especialment, els afroamericans.
En aquest període, tots els presidents són republicans, començant per W. G. Harding conegut per
la frase de “menys govern en els negocis i més negocis en el govern”. El seu vicepresident era
Calvin Coolidge, i Herbert C. Hoover el va substituir en la presidència. Durant el mandat de
Hoover va esclatar el Crack del 29. Hoover va ser de gran importància, ja que durant la guerra
era el cap de l’American Relief Administration (l’ajuda nord-americana). Aquesta es va crear pel
sobre excedent de producció agrícola que hi va haver a EUA i posava en risc el mercat.

La part fosca del somni americà. WASP (blanc, anglosaxó i protestant)

En aquells moments EUA, amb molta diferència, era el país més ric del món. El dòlar s’havia
establert com la gran divisa. Ni hi havia pràcticament atur, ni tensió social. La part fosca en el
seu punt àlgid va ser la decisió de limitar la immigració. EUA va néixer de la immigració,
especialment Europea. És per això que era considerada com la nova Europa, com una ampliació.
En ple creixement econòmic es va decidir regular el flux migratori no per criteris racials, sinó per
criteris polítics i racials. A més es va refundar el Ku Klux Klan. Aquesta organització actuava
com a lobby de pressió, amb molt de poder als estats del sud.
Les Lleis Jim Crow eren les lleis segregades (l’Apartheid americà). Establien la segregació racial
tant a fonts, al transport públic, a les escoles i als barris. La Llei Seca establia la prohibició de
l’alcohol, especialment defensada per les feministes.
Bona part dels revolucionaris americans eren immigrants europeus, com és el cas del italians
Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, anarquistes. Es va produir un robatori amb un mort i van
ser detinguts sense estar clara la seva participació. Tenien por de ser deportats a la Itàlia feixista,
però la fiscalia els va executar l’any 1927 com a mostra d’intransigència amb qualsevol tipus de
moviment revolucionari.

Fi dels anys 20
Els anys 20 acaben amb la democràcia amb hores baixes i amb el sorgiment de dues alternatives
a la totalitat del sistema democràtic: per l’extrema esquerra, l’URSS de Lenin; i per l’extrema
dreta el Feixisme italià de Mussolini.
TEMA 5. La Gran Depressió i el feixisme
La crisi va començar quan ningú se l’esperava. Hem parlat de la crisi de la postguerra, d’una
crisi d’inflació, etc.
Un dels problemes que tenen les economies de mercat (capitalisme) és que bona part no es basen
en l’economia real, sinó en l’especulativa. El més rellevant de l’economia són els intangibles: les
borses. Van ser creades quan la iniciativa individual no podia aconseguir un objectiu, es feien
participacions que després donaven uns diners. Aquest és l’inici històric de les borses.
L’economia de mercat es basa en la confiança que tenen els consumidors de que tot anirà bé, és
la base de la societat de consum que sorgeix als anys 20 i que s’estén en un procés de
globalització a nivell mundial.

En un període fins al 1929, si podem parlar de feliços anys 20 és als Estats Units. No devien
diners a ningú, tothom els hi devia diners, el dòlar s’havia convertit en la divisa internacional, la
gran borsa ja no era la de Londres, sinó Wall Street, tots els indicadors de producció eren
positius... fins a l’octubre del 29 era el millor any des del 1913. L’American Way of life s’estava
convertint en el model a seguir pels països occidentals. En molts altres llocs els nord-americans
començaven a ser referents en molts altres àmbits: boxeig, aviació, actuació, etc. fins i tot la
diplomàcia quan les coses anaven bé podia caure en l’idealisme absolut.

Milton Friedman és un dels principals impulsors del neoliberalisme.

Els estats del benestar es basaran en la idea de que el que va passar a l’octubre del 29 va ser per
manca de regulació, i per tant, s’havien de regular els mercats per a que no tornés a passar.
L’economia de mercat s’autoregula, el que passa és que el sistema capitalista té les seves
paradoxes i les autoregulacions poden ser molt traumàtiques per a qui visqui en una economia
com aquesta.

El que dirà Keynes és que l’estat ha d’intervenir en l’economia per evitar aquestes sotragades
massa grosses. És bo que els estats capitalistes intervinguin en les economies, però Friedman no
estarà d’acord, el que va passar no és que el mercat no estigués regulat, el problema és que estava
massa regulat.
Les autoregulacions del mercat són molt bèsties i s’han de regular per a que no torni a tenir lloc
una gran recessió com la del 29. El nostre sistema en decreixement no funciona.

El crac de Wall street

23 d’octubre de 1929: la borsa de Wall Street tanca amb pèrdues i s’aprova el final del mes quan
els especuladors venien les seves accions per pagar els seus préstecs.
Dijous negre (24 octubre): uns 13M de títols van canviar de mans, el mercat s’autoregulava sense
cap límit, l’acció en venda disminuïa de valor fins que algú la comprava.
Després de 1929 hi ha hagut més baixades i pitjors als Estats Units, però els efectes no han sigut
tan greus.
Per què la crisi de la borsa de Nova York acaba afectant a tota l’economia nord americana i a
tota la comunitat mundial?

Herbert Clark Hoover, el president dels EUA durant la crisi del 1929. Era un polític molt
respectat dins i fora dels EEUU, però ara és dels més detestats perquè el vinculen amb els anys
de la gran depressió.
La crisi és una de les grans crisis sistèmiques, des que hi ha economies de mercat, cada X anys hi
ha una crisi més o menys rellevant d’autoregulació. De crisis que podrien haver destruït el
sistema no hi ha hagut tantes: una al segle XIX, la Gran Depressió de 1929, la del petroli de
1973, la gran recessió del 2008, i la que vindrà quan acabi l’actual pandèmia.
Des que les economies de mercat han tingut números negatius, ha decrescut, han vingut
depressions, el que va vindre després va ser la depressió dels anys 30 i feixisme.
Fins octubre del 29 les accions havien pujat moltíssim, s’havia multiplicat el valor de les
accions. Octubre del 29, petita baixada en el preu de les accions. És important aquesta data
perquè hi ha bombolles especulatives, qui juga a la borsa vol especular. Kennedy va tenir sort
quan va vendre les accions abans de que baixessin. Per què? Explica que quan va anar al seu
neteja sabates, aquest li va preguntar en que podia invertir a la borsa. Ell va dir que quan tothom
vol invertir, es quan has de vendre perquè el que acostumen a fer es demanar un crèdit per
invertir. Quan passa això, tots els economistes són keynesians.

Què fa Hoover?
Hoover, quan fa el salt a la política, es un dels responsables que la crisi de la postguerra afecti
molt poc als EUA. Quan hi ha la crisi de la postguerra, el que aplica Hoover és el que diuen els
manuals liberals: s’ha d’ajudar als empresaris per a que la oferta acabi arrossegant la demanda
perquè crearan llocs de treball, hi haurà més consum, etc.
Això mateix apliquen al 1929 però no va funcionar. Hoover va aplicar tot el que deien els
manuals clàssics per sortir de la crisi, però no ho va aconseguir. L’economia dels EUA era el
motor de la resta d’economies capitalistes.
Els polítics han de decidir en què invertir els diners.
El punt més baix és març del 1933, quan Roosevelt arriba al poder.

Per què una crisi financera es transforma en una crisi política?

El sector agrari estava en crisi abans del 1929 als EUA.
Als EUA les entitats religioses van intentar suplir a l’estat per intentar que la gent no passés
gana. En honor al president Hoover, es van crear coses utilitzant aquest cognom, com els
hoovervilles, que eren barris de xaboles, dormien en hooverblankets, portaven hoovershoes, etc.

En la mateixa època, a Alemanya, Adolf Hitler arriba al poder. La situació allà, econòmicament,
era molt semblant.
L’economia especulativa no està lligada a l’economia real. A les economies de mercat el més
important és l’economia especulativa. Als EUA hi havia milers de bancs i la gent eren botigues
financeres, portaven els diners als banquers del barri demanant els màxims interessos possibles.
Com? Ficant aquells estalvis a la borsa. Hi havia molts estalviadors que pensaven que tenien els
seus diners tancats en una caixa però això no és real. Si tots anéssim ara al banc i retiréssim els
nostres estalvis, cauria el sistema capitalista.
Els bancs que van perdre els estalvis dels seus clients es van veure obligats a tancar i els
americans pensaven que tenien estalvis i no en tenien. Quan no tens estalvis no tens confiança en
comprar i per tant no demanes crèdits als bancs perquè t’han deixat sense estalvis, no
consumeixes i les botigues no venen, es veuen obligades a acomiadar treballadors i augmenta
l’atur.

Crisi agrària, financera, econòmica, milions d’aturats... Això va ser als EUA, perquè va afectar a
la resta del mon? Perquè les economies estan interconnectades. L’agricultura nord-americana
estava en crisi perquè produïen molt i no eren capaços de vendre tot.

Com s’internacionalitza?
Els estats opten per polítiques proteccionistes quan hi ha una crisi, normalment. Quan això passa,
es redueix el comerç internacional.
El país més desenvolupat on arribarà més aviat la crisi que comença als EUA és a Alemanya. A
les eleccions polítiques alemanyes durant la república de Weimar havia passat que des dels anys
20 fins al 1930 el partit que va guanyar democràticament totes les eleccions va ser el partit
demòcrata. A partir de 1930 guanyaran els nazis. Qui son els polítics que obtenen millors
resultats a partir de la gran depressió que afecta a Alemanya? Per l’extrema dreta els nazis
alemanys i per l’extrema esquerra els comunistes stalinistes. Ni uns ni els altres demòcrates.
Els demòcrates estatunidencs que portaven més d’una dècada fora del poder veuen l’oportunitat
de recuperar la presidència. Va haver-hi estats on va haver-hi gran depressió, que són els
territoris on hi havia la crisi d’agricultura i ecològica, altres es va quedar a 0 i a altres estats
l’economia va créixer fins a un 20%.

El bonus army
Quan no hi ha crisi econòmica els estats poden ser generosos i el nord-americà també. Els
soldats enviats a la I GM eren voluntaris. Quan acabà la guerra, la major part de les baixes que
va tenir l'exèrcit americà va ser per la crisi espanyola.
Els nord-americans decideixen que faran un fons de pensions per als veterans de la guerra
mundial per a que al cap dels anys aquest fons els hi doni una pensió i quan siguin grans no
hagin de treballar.
Però comença la gran depressió de 1929 i aquells soldats tenien uns 30 anys i estaven a l’atur i
ho havien perdut tot i la majoria eren WASP. Que se’ls hi va acudir? Com que el pla de pensions
era seu, van demanar-li al govern que els hi donessin els diners en aquell moment i no en el
moment de la jubilació perquè sinó no arribarien a la jubilació per motius econòmics.
Demanaven el bonus army.

Hoover va agafar por perquè sabia que la policia de Washington no podria aturar a tota la banda
de militars emprenyats que anaven a demanar el bonus army, i per tant, li demana a Douglas
MacArthur (cap d’estat major) qui entenia les ordres a la seva manera i era d’extrema dreta, que
enviï algunes unitats militars a reforçar la policia, però MacArthur entén que el sistema polític
nord-americà està en perill de cop d’estat i que el que s’ha de fer és dissoldre.
Els dos ajudants de MacArthur seran immensament famosos: George Patton i Dwight
Eisenhower. Patton era l’home d’acció. Què van fer? Carregar contra els manifestants pacífics,
cremar les barraques i els obliguen a marxar. Va haver-hi un miler de ferits i 4 morts.

Qui sabia que Roosevelt era un discapacitat?

No podia caminar, es desplaçava amb cadira de rodes. La població no sabia que no podia
caminar.

Quina és la rellevància de Roosevelt?

Durant el seu mandat i després el seu successor Truman, la política nord-americana té la
voluntat d’intervenir en l’economia de la societat.
En plena depressió van arribar les eleccions, que mai s’han suspès per cap motiu. Hoover és el
president amb qui havia esclatat la crisi i el seu rival és Franklin D. Roosevelt.
Als estats units hi havia per costum que cap president es presentava a més de dues eleccions, cap
president governa més de 8 anys. Roosevelt va guanyar a les eleccions del 32, del 36, del 40 i del
44. Cap president des del segle XVIII havia guanyat 4 eleccions seguides; i després de Roosevelt
estableixen una norma que com a màxim es poden presentar a 2, de manera que mai més (si no
es canvia la constitució) cap president governarà més de dos mandats. Va complir tres mandats i
va guanyar un quart.
Roosevelt es va casar amb la seva cosina germana que és neboda de Theodore Roosevelt.
Franklin era demòcrata i Theodore era republicà demòcrata, però després serà un dels líders
populistes nord-americans. Roosevelt era un populista i que estava molt a l’esquerra que la major
part dels demòcrates.
Els referents polítiques de Roosevelt seran un demòcrata: Wilson, y el seu parent: Theodore
Roosevelt.
Roosevelt va impulsar el New Deal, el país necessita i exigeix una experimentació audaç i
persistent. És de sentit comú escollir un mètode i provar-lo, si falla, admetre-ho amb franquesa.
Però, sobretot, provar quelcom. Això és empirisme.
El New Deal és el nou tracte, i sorgeix del tema de Theodore Roosevelt del Square Deal (Tracte
Just) i de Wilson de la seva New Freedom (Nova Llibertat).

Quan va ser el zenit de la crisi econòmica?

El més rellevant és el que passa entre novembre del 32 i març del 33. El que passa amb el zenit
de la crisi és que l’economia nord-americana se’n va a fer punyetes juntament amb el sistema
polític i possiblement totes les economies de mercat. No a l’octubre del 29, sinó en aquest
període.
El novembre del 32 Roosevelt guanya les eleccions. Què s’establia en els EUA? En el canvi del
president, durant 4 mesos l’antic president continuava estant en el càrrec. Per tant, Hoover seguia
en el poder però el nou president era Roosevelt. Durant aquests 4 mesos Hoover va seguir
intentant recuperar l’economia i els capitalistes demanen que Roosevelt expliqui què vol fer i
què és el New Deal.
Quan Hoover li demana a Roosevelt que tranquil·litzi el mercat, Roosevelt no va actuar fins
passats els 4 mesos. Què va aconseguir? Els mercats es posaren nerviosos i pensaven que podrien
tornar a perdre els estalvis. Que passa amb Wall Street? Torna a caure en picat. Durant aquests 4
mesos van intentar assassinar a Roosevelt
Els governadors el que fan és una crida al banc central per a imprimir diners perquè sinó no hi
havia líquid. Què decideixen? Declarar que estan en vacances.
Quan Roosevelt arriba al poder, la crisi està en el seu període àlgid. Es tractava d’una situació
crítica, donar que era evident que es podia arribar a la fallida del sistema financer nord-americà.
Durant aquesta crisi sense precedents, quin era el gran tema de debat polític als EUA? Derogar
la Llei Seca.
Entre el 3 i el 4 de març, els bancs que es declaren en vacances són els de NY i, per primera
vegada en la història, la Borsa de Wall Street també. O s’utilitzaven dòlars canadencs o pesos
mexicans. Desastre absolut. La crisi havia tocat fons.
Com se’n van sortir? En períodes excepcionals calen mesures excepcionals.
Això està passant en el mateix moment que Hitler està arribant al poder i que Hitler està
utilitzant les institucions democràtiques per arreplegar Alemanya en temps record amb una
dictadura totalitària.
Si Roosevelt hagués fet el mateix que Hitler se n’hauria en sortit? Probablement sí. Però
Roosevelt el que volia era salvar el sistema polític democràtic, no destruir-lo.

Hauria estat possible una dictadura feixista als EUA?

L’extrema esquerra nord-americana existia i existeix però es dèbil. L’extrema dreta
nord-americana sempre ha estat molt forta. La ficció moltes vegades està basada en la història.
Long, governador de Louisiana fins que l’assassinen. Ell era demòcrata però, de facto, era un
populista i estava disposat a deixar els demòcrates per fer la seva pròpia política.
Louisina era un estat subdesenvolupat dins de l’economia més gran del mon. Eren pobres, hi
havia racisme.
Durant la gran repressió va fer polítiques populistes. Farà política d’infraestructures, obligant a
tota la població a anar als col·legis. Ell es presentava més pobre del que realment era, es
dedicava al comerç i tenia gran habilitat per convèncer la gent i tenia una gran memòria.
Long és el personatge que hi ha hagut als EUA més semblant a un dictador, fins al punt que un
moment Louisiana era ell. O ell o contra ell. Utilitzà les milícies locals per manifestacions,
utilitzarà la violència, etc. S’autoanomenà senador i farà que la seva dona tingui un paper igual.
Era un candidat rellevant a la presidència dels EUA amb un discurs molt populista. El problema
que té Roosevelt és el tribunal suprem.

6 o 7 mesos abans de que els japonesos els ataquessin a Pearl Harbor, l’administració de
Roosevelt havia tallat l’aixeta del petroli als japonesos. Els japonesos necessitaven el petroli.
Tenien una alternativa, atacar als EUA.
A les eleccions del 40, Roosevelt havia promès no entrar en guerra als ciutadans. Així entraren
en guerra. Després, Hitler els declararia la guerra. El New Deal s’ha acabat perquè la crisi s’ha
acabat.

Què caracteritza el New Deal?

New Deal: els cent dies. El primer que s’havia de fer era solucionar els problemes de la borsa.
Tots els bancs nord-americans estaven en fallida i la solució era intervenir. Però com que els
governs controlaven els bancs, sabien el que havien fet: retallar.
Van donar la ordre d’imprimir bitllets i amb sort el sistema va continuar perquè hi havia
moviment de diners.

Tennessee Valley Authority: una de les companyies elèctriques més gran dels EUA creada el
1933 per l’administració de Roosevelt. És una companyia pública encara a dia d’avui.
Durant la guerra l’administració de Wilson havia impulsat la creació d’una presa. Van acabar la
central hidroelèctrica però no va funcionar durant 13 anys. Roosevelt va dir que no només es
posaria en marxa aquesta, sinó que se’n construirien més per sortir de la crisi. Però això va en
contra de la mentalitat nord-americana.

El que caracteritzava el New Deal són les mesures polítiques, no econòmiques.

- Llei de relacions laborals
- Creació de la Social Security Administration

No podrien generar més del que hi havia abans de la crisi, el que podien fer era repartir el que
tenien d’una manera més equitativa.

Com s’acaba d’evitar la gran depressió?

Amb l’entrada dels EUA a la guerra. Es torna a produir com mai a la història. És tràgic que una
de les crisis més grans de la història s’acabi amb una guerra.
En el seu últim missatge, Roosevelt diu que els EUA haurien de fer un estat social i de dret, els
welfare State que s’instaurarien a Europa després de la guerra.

Per Friedman son rellevants els motius pels que s’inicia la Gran Depressió?
Nixon no estarà d’acord amb les bases econòmiques neoliberals de Friedman. Friedman tenia la
seva ideologia a banda de ser un gran economista i volia destruir l’estat del benestar, creu que va
contra el progrés de l’economia. Creu que l’estat no ha d’intervenir en l’economia, com més
desregulada estigui, millor.
Qui desenvolupa els estats del benestar són els socialdemòcrates i el cristianodemòcrates.
TEMA 6. Feixisme italià i nazisme
El feixisme italià és important perquè és el primer.
Benito Mussolini (1883-1945) és una persona que va canviar molt ideològicament entre la
joventut i la maduresa política.
Emilio Gentile considera que és més important el moviment polític, el feixisme italià, que no pas
el líder Mussolini.
Mussolini serà el màxim líder del feixisme italià i el màxim teòric d’aquest. El seu pare li va
posar el nom de Benito en honor a un dirigent que el seu pare socialista admirava molt, Benito
Juárez.
Venia d’una família d’esquerres i va entrar en la política en el partit de la seva família, el Partit
Socialista Italià, quan no existien els partits comunistes. El comunisme històricament sorgeix al
1919 amb la Tercera Internacional. Dins dels socialdemòcrates hi havia els maximalistes d’on
sortiran la majoria que després seran comunistes.
Amb 18 anys Mussolini ja era mestre, va estudiar magisteri, de petit tenia intel·ligència però era
propens a la violència. Des del 1900 milita en el partit socialista italià i el 1902 ha de fer el servei
militar però va marxar a Suïssa per no fer-lo. L’estada li anirà bé i aprendrà idiomes a més
d’ensenyar-los. Fins al 1904 treballarà en oficis diversos i es relacionarà amb revolucionaris de
tot el mon i es convertirà en un líder de l’extrema esquerra revolucionaria europea. És una de les
grans esperances de l’extrema esquerra, no només italiana sinó també europea.
Torna a Itàlia i l’empresonen perquè quan allà comença el 1911 la guerra contra Tripolitània,
Mussolini dirà que es tracta d’això, d’una guerra d’agressió i imperialista en contra de l’imperi
otomà i ell es manifestarà com a pacifista.
Quan surt, s’adona que ser professor no és lo seu, s’adonarà que lo seu és la política, i serà
dirigent polític del Partit Socialista Italià. Per guanyar-se la vida es dedicarà a la premsa política.
Quan té 20 anys és dels millors periodistes polítics d’esquerres italians fins al punt que el 1912,
amb 29 anys, és director d’Avanti, el principal diari vinculat al partit socialista italià. Els que
crearan el PCI són els amics íntims de Mussolini. Una evolució ideològica com la de Mussolini
és molt poc comú i molt radical, anirà de l’extrema esquerra a l’extrema dreta.
Segons Mussolini, els principals autors que l’havien influït eren Marx, Nietzsche, Sorel i Pareto,
els principals teòrics del marxisme, del vitalisme, de l’anarquisme violent i un teòric de
l’economia liberal.
En tres mesos Mussolini va passar de ser un internacionalista pacifista a ser tot el contrari, motiu
pel qual serà expulsat del partit socialista italià i crea un nou diari que es dirà Il Popolo d’Italia,
de caràcter feixista i finançat per inversors francesos que volen que Itàlia entri en guerra al costat
dels seus antic enemics: França i l’imperi britànic. El 1914 Mussolini encara és jove i és cridat a
files, anirà a lluitar. Quan s’acaba la guerra no pot tornar al seu antic partit.
Quan Mussolini veu que no pot tornar al seu partit i que les esquerres estan molt ocupades, tenia
un àmbit on podia exercir de dirigent i era a l’extrema dreta italiana.
Un dels amics íntims de Mussolini era Nicola Bombacci, que l’esquerra italiana odia per sobre
d’ell. Van ser executats a la vegada. Bombacci va arribar a ser secretari general del PSI el 1919
sent de la branca maximalista. Per Bombacci el candidat perfecte per a ser el Lenin italià era
Mussolini. Podria haver-ho estat però va decidir ser el Hitler de l’extrema dreta italiana.
Bombacci serà un dels primers membres del PCI (Partit Comunista Italià), però serà odiat perquè
els seus últims anys defensarà la república social italiana que impulsà Mussolini.

El feixisme es crea el 1919, el 23 de març, a Milà. El primer fascio de combattimento el formen

ex: ex sindicalistes, ex socialistes, ex llibertaris, etc. Tots ells són nacionalistes i tots han lluitat a
la Primera Guerra Mundial i creuen que no s’ha acabat.
La violència és un element clau, és la base, dins el primer feixisme. Més que voler convèncer els
altres, volen aplicar allò de “o amb mi o contra mi”. Mussolini veu la possibilitat de
consolidar-se a l’extrema dreta, per la IGM. Però el primer dirigent de l’extrema dreta italiana al
1919 és Gabrielle D’Annunzio i és qui inventa la major part de símbols feixistes i que després
s’apropiarà Mussolini.

La simbologia del feixisme italià és d’origen republicà. Els fascios, reivindicaven el poder
delegat del poble, però Mussolini s’ho va apropiar. L’altra part de l’origen feixista: una bandera
negra amb una calavera amb dues tíbies com els pirates.
A diferència del nazisme, el feixisme no tenia un programa molt tancat. Ho faran quan estiguin al
poder, Mussolini.

Com en 3 anys, de 1919 a 1922, passen a governar a Itàlia?

La força real de Mussolini era molt petita. Sempre havia d’arriscar i gairebé sempre guanyava.
De pocs centenars, passen a ser 148.000. Inicialment, fins al 1921 no existeix el partit nacional
feixista, del 19 al 21 existeix el moviment polític que son els fascios de combattimento. Són un
moviment polític amb un líder carismàtic que es el principal ideòleg i actuen com un grup
terrorista, qui no està d’acord amb ells, estan en contra d’ells i són capaços de fer qualsevol cosa
per imposar les seves idees.
Mussolini aconsegueix ser el principal líder, per sobre de Gabrielle; es presenten a les eleccions i
aconsegueixen 34 escons, un bon resultat per ser el principal partit de l’extrema dreta italiana.
Per què reben finançament de les classes benestants? Perquè Mussolini creu que una part dels
italians tenen por que Itàlia segueixi el camí de l’imperi tsarista i que esclati una revolució.

***Bienni roig: ocupacions de fàbriques, ocupacions de camps, s’ha format el PCI, Nicola
Bombacci defensa que italià esdevingui una república soviètica. La burgesia te por i considera
que la política tradicional no podrà frenar aquesta onada de revolució soviètica i que es
convertirà en un país comunista. Per tant, creuen que han de lluitar contra els comunistes de la
mateixa manera que els comunistes. Mussolini i els seus fascios estaven disposats a combatre a
l’esquerra italiana revolucionaria (llibertaris, socialistes, comunistes). Són coneguts com els
anys de plom (guerra civil de baixa intensitat).***

El feixisme italià és tolerat i cada vegada tenen més força. Per què no detenen a Mussolini?
Té immunitat parlamentària, és diputat. S’adona que encapçalant un grup rellevant d’extrema
dreta difícilment pot aconseguir el poder a Itàlia i, en conseqüència, transforma els fascios de
combatimento en el Partit Nacional Feixista el 7 de novembre de 1921 amb un ideari molt
convencional: monàrquic, partidari de l’economia de mercat, antirevolucionari d’esquerres.
La pressió dels feixistes creixerà i a banda d’assaltar ajuntaments, ocuparan ciutats com Gènova,
Parma, Trento... I a algú se li va acudir ocupar Roma (marxa sobre Roma) i exigir al cap d’Estat
(rei Victor Emmanuel III) que anomeni cap de govern a Mussolini.
El 24 d’octubre de 1922 organitzen els feixistes per fer-ho. És un cop d’Estat? Sí, però a l’estil
italià. Mussolini no hi va participar perquè sabia que podien sortir perdent, ell es va quedar a
Milà.
Per què va triomfar? Perquè el que podia fer l’estat per a que no triomfés era establir l’estat
d’excepció i el cap de govern que es deia Facta va anar amb el monarca per a que signés i
establís aquest estat d’excepció per treure l'exèrcit als carrers, però el monarca no va signar
perquè estava en plena postguerra i estaven en risc de revolució social.
Com és el primer govern de Mussolini?
Van anomenar Mussolini cap de govern en un govern de coalició on hi havia des del centre dreta
fins a l’extrema dreta, els feixistes eren minoritaris. Era un govern de concentració nacional
d’orientació dretana amb objectiu de restablir la pau social. El seu poder real era petit però
l’aritmètica parlamentaria li preocupava poc, va aconseguir la confiança de la càmera amb 316
vots afirmatius.

Quines són les principals normes que canvia?

Mussolini farà una nova llei electoral, més majoritària amb elements de proporcional. Qui
guanyi les eleccions, tindrà majoria absoluta del parlament i els que perdin es repartiran la resta
d’escons de manera proporcional. La segona cosa que farà per establir la pau social a Itàlia és
crear una nova força d’ordre públic: Milizia volontaria per la Sicurenzza Nazionale formada pels
seus camises negres.

Llavors, el seu govern era, inicialment, monàrquic, no tolerava els moviments de protesta ni
intervenia en economia.
La seva política exterior és agressiva amb els veïns i reconeixerà la URSS establint relacions
diplomàtiques.
Pel que fa a la seva política social, controlarà els mitjans de comunicació posant fi a la llibertat de
premsa.

Què passa a les eleccions d’abril de 1924?

Convocarà eleccions el 6 d’abril de 1924, on es presentaran els feixistes i la coalició
parlamentària: obtindran el 65% dels vots i 375 parlamentaris.
Amb les eleccions hi haurà violència per part de les camises negres. El partit socialista italià serà
la principal oposició, dirigit per Giacomo Matteotti. Al final l’acaben assassinant, fet important
per l’inici de la dictadura feixista a Itàlia.

Va ser fonamental l’ús de la violència coercitiva per a que Mussolini obtingues aquests resultats?
No. Mussolini convoca les eleccions quan la crisi de la postguerra s’ha acabat, hi ha bones xifres
econòmiques, la política exterior és exitosa... Sense violència hauria tingut els millors resultats.
Els camises negres van usar la violència contra els seus rivals polítics, per què? Tenien altra
manera de fer política? No.
Mussolini es queixarà de la oposició de Matteotti, el segrestaran i el mataran. Li expliquen a
Mussolini i el va encobrir. Però la policia italiana descobreix que l’han matat i que els culpables
son molt propers a Mussolini, i per tant, si Mussolini no ha manat matar-lo, sap que ha ocorregut.
Però el principal lema dels italians era me ne frego (me importa un comino), així que Mussolini
no va dimitir.

Definició d’estat segons Mussolini

Partint de la nació arribem a l’estat, que és el govern en la seva expressió tangible. Però l’estat
som nosaltres: a través d’un procés volem identificar la Nació amb l’estat. La diferència entre
l’estat liberal i l’estat feixista consisteix en això: l’estat feixista no només es defensa, sinó que
ataca.
L’estat és fonamental per al feixisme italià. Sense estat no hi ha nació, solament agregats
humans susceptibles de desintegracions. Per Hitler, l’estat no es el rellevant sinó que ho era la
nació.
Com va ser el procés de feixistització?
Volien que Itàlia fos un gran estat i van transformar les institucions de la monarquia
parlamentaria en una monarquia feixista. Des de 1922 fins al 1943 Mussolini és el dictador, però
no el cap d’Estat. Ho serà del 43 al 45, abans ho era Victor Emmanuel. Aprovaran lleis per
concentrar el poder executiu i legislatiu en Mussolini, no en els feixistes. Faran una llei per la
qual Mussolini pot governar sol.
Crearan una càmera nacional de les corporacions: òrgan consultiu del dictador. Crearan una
policia política.
Creen generacions d’italians de pensament feixista, Mussolini tindrà dues dècades per fer això.
Giovanni Gentile es dedicarà a això, obligaran als professors universitaris a ser feixistes i a jurar
fidelitat al feixisme. Creure, obeir, combatre.

Què són els pactes de Latera?

Un dels grans èxits de Mussolini seran els Pactes de Latera de l’11 de febrer de 1929. Un dels
problemes de la política italiana era el problema romà: des de la unificació italiana el 1870 és
que no hi havia democràcia cristiana.
Mussolini era ateu i ho serà sempre, el que farà es agafar al papa i amenaçar-lo amb
nacionalitzar tots els béns de l’església per a que negociï. Arriben a un acord: L’església obté
que el catolicisme sigui la religió oficial del feixisme, no es nacionalitza res i l’estat italià paga a
la Santa Seu. A canvi, Mussolini obtindrà legitimitat, el que no ha aconseguit cap estatista italià.

Què fa a Etiòpia de 1935 a 1936?

I comença una política exterior molt agressiva i començarà una guerra d’agressió amb Etiòpia.
L’emperador etiopià retirarà les tropes de la frontera i no faran res però Mussolini volia conquerir
al preu que fos. Va dir als seus militars que fessin el que volguessin, el resultat van ser crims de
guerra. La Societat de nacions no va fer res.
Hitler li donarà suport a Mussolini dient que està bé el que està fent a Etiòpia. És en aquest
moment, 1935, quan Mussolini s’adona que Hitler ha de ser el seu aliat contra les democràcies.

Què fa a la Guerra Civil espanyola?

Per Mussolini, que volia crear un règim mediterrani, considera una prioritat que Franco guanyi la
Guerra Civil i per això enviarà 70000 soldats que acabava de sortir d’Etiòpia i envia l’aviació
legionària que era la millor del món aviació en aquell moment. Alguns dels bombardejos més
greus a espanya seran provocats pels italians. Sense l’ajut de Mussolini, difícilment Franco
hauria guanyat la Guerra Civil.
Mussolini estava a la guerra civil espanyola perquè considerava que era una guerra ideològica
entre els dos estats totalitaris: el feixisme i les decadents democràcies.

La política pacifista de la societat de nacions a la Guerra Civil va ser encertada?

La societat de nacions va establir un bloqueig d’armes als contendents. França i GB va bloquejar
las republicans, l’únic que venia armes a la república era Stalin.
La societat de nacions demana a l’Alemanya de Hitler i a Itàlia que facin el mateix amb el bàndol
nacional.
EL NAZISME
Bibliografia:
- Shirer
- Ian Kershaw
- Richard J.Evans
- La utopia nazi
- Dictadores, Richard Overy. Dedica un capítol a Stalin i Hitler. Compara els dos grans
sistemes totalitaris del període d’entreguerres, la unió soviètica i el III Reich
- Història d’un alemany, Sebastian Haffner

Quins són els orígens de la ideologia nazi?

Hi ha diferències importants entre el feixisme italià i el nazisme.
El feixisme italià es va crear sobre la marxa, i la figura de Mussolini és molt important. En el
nazisme Hitler encara és més important i tenien un corpus doctrinal important i tenien clar el que
volien fer si arribaven al poder.

La doctrina nazi es basa en l’antisemitisme: molt difós a tots els pobles cristians i es fonamenta
en l’odi als semites (jueus i àrabs), ja que les esglésies cristianes culpaven als jueus d’haver matat
a Jesús; i en el concepte de raça ària. Les teories de la raça ària venen de la sociolingüística. On
acaba la religió i neix la raça?
Els que estudien les llengües es van adonar que les principals llengües que es parlen al món eren
les eslaves, germàniques, anglès, llatines, les que es parlen a la Índia… Tenen una base comuna.
Hi ha molts pocs pobles des de la Índia fins a Europa que no utilitzin llengües amb una base
lingüística comuna indoeuropea. Sí hi havia una base comuna: on estaven les bases d’aquestes
llengües que es parlen des de la Índia fins a Europa? I aquí van començar a intervenir
historiadors.
Hi havia un poble que parlava l’indoeuropeu: els aris. Hi ha prova de que hagin existit? No.
Els aris havien creat les principals cultures de la humanitat i les llengües que parla la major part
de la població humana, per tant, aquest poble era superior a la resta. I els racistes trobaran que es
un camp a estudiar. El compte de Gobineau defensarà que els humans no som iguals i que la
democràcia no té sentit. No som iguals perquè existeixen races i que són diferents: hi ha races
superiors, els aris. Per Gobineau, els aris s’haurien concentrat en la noblesa i, per tant, com eren
superiors, tenien dret a governar a la resta de la societat.

Què defensava Chamberlain?

Houston Stewart Chamberlain era music i uns dels màxims especialistes en Wagner. Era dels
principals politòlegs del racisme. Li agradava tant Wagner que es casà amb una filla seva, viurà a
casa seva. A Hitler li agradava molt Wagner també. Chamberlain escriurà un llibre racista “Els
fonaments del Segle XX”: defensa que tots els grans genis de la humanitat provenen de la raça
ària, començant per Jesucrist. El principal poble ari: els alemanys. Amic de Chamberlain:
Guillem II.

On s’acaba el racisme per motius religiosos i passa a ser racisme ètnic?

Pureza de sangre és que si volies tenir un càrrec públic el segle XIX a Espanya havies de provar
que la teva sang era pura, que no descendies ni de jueus ni de musulmans, sinó eres un cristiano
nuevo.
Adolf Hitler
Ell ajuntarà les dues teories anteriors: l’antisemitisme i la supremacia de la raça ària i les
fusionarà en el nazisme.
Què fa? Sintetitzar aquestes teories. Hi ha un poble constructor de les cultures: els aris i
alemanys. I els destructors de cultura: els jueus, que son nocius.

La trajectòria de Hitler
Tenia 2 germans. Era intel·ligent i odiava rebre ordres. Ell volia ser artista: pintor o arquitecte.
És a Viena on es crearà la ideologia de Hitler: profund nacionalista germànic. Ell se sent
alemany, la seva documentació diu que es austríac però sempre va ser nacionalista i racista.
Què provoca el seu salt a la política? La IGM. Ell havia marxat d’Àustria per no fer el servei
militar i marxa a Munich i es allà on li pilla la guerra. L’estiu del 1914 anirà voluntari a l'exèrcit
bavarès que està dins de l'exèrcit alemany. Diu que vol lluitar per Baviera a la IGM i l’accepten
sense demanar-li documentació.
El que aprèn a la I GM considera que és el que hauria de ser. Hi ha una jerarquia clara i no es
qüestiona. Comença a interessar-se per la política. Decideix dedicar-se a la política quan li
comuniquen que Alemanya s’ha rendit.
Veuen que Hitler és un jove nacionalista d’extrema dreta que els hi pot ser útil per un petit partit
polític: Partit Obrer Alemany. Si no tenien un nacionalisme fort de base popular no podrien
recuperar el poder. Necessitaven gent del poble, que hagués viscut a la misèria per impulsar un
nacionalisme alemany d’extrema dreta, el problema és que Hitler tenia un element molt
rellevant: l’antisemitisme.
S’adonen que és molt bon orador.
1921: Van sintetitzar el seu ideòleg en 25 punts. Són nacionalistes i racistes. Estan orientats a la
classe mitjana i baixa, especialment a les classes populars. Volen expandir Alemanya el màxim
possible fora de les fronteres tradicionals i, com el feixisme italià, són un moviment polític i són
un grup terrorista que usa la violència creant les SA: camises pardes.
Es fusionen amb dos partits polítics més i neix el NSDAP: els nazis. Nacionalistes com? No eren
nacionalistes tradicionals ni d’extrema dreta, eren nazis. L’esvàstica és un símbol budista,
simbolitza el sol decreixent. Creen una simbologia nova.
Els límits de l’estat racial és on la guerra els porti. El Mein kampf és la bíblia dels racistes.
Traduït a gairebé totes les llengües europees. De fet, es convertirà en best seller i es farà ric amb
la venda del seu llibre. Aquí es on ho explica tot fins el punt que es el segon llibre amb més
edicions de la història, darrere de la Bíblia.

Mein Kampf idees

- Crear un estat racial on els jueus, tot i tenir nacionalitat alemanya, no són alemanys per
ser jueus. Nuremberg 1935
- Alemanya no pot generar prou aliments i necessitaven més territoris que havien de
buscar a Europa de l’Est. Amb els pobles eslaus que consideraven inferiors.
- L’objectiu de Hitler era conquerir el far est: cap a Polònia i la URSS.

Intentarà arribar al poder amb un cop d’estat a Baviera pensant que arribarà al poder a punta de
pistola: 20 nazis mort, i a ell el jutgen i es condemnat a la pena mínima. Allà es convenç que
crearà un partit de masses per acabar amb el sistema democràtic. Quan Karl Popper formula la
seva paradoxa sobre la tolerància es que sap història, parla de la pujada al poder de Hitler. La
paradoxa és com s’utilitza la democràcia dient que la destruiràs i quan arribes, la destrueixes.
S’han de posar límits?
Quan surt de la presó, entre 1925 i 1933, els nazis demanaven que els votessin per tal de poder
suprimir el sistema democràtic.
Per a la nova tàctica electoral dels nazis va ser fonamental la incorporació d’un nou dirigent que
no va lluitar a la I GM: Joseph Goebbels, professor universitari i tan racista o més que Hitler.
Serà responsable del creixement a través de la propaganda dels nazis.
Els nazis volien una alemanya centralitzada.

Gotz Aly diu que els nazis era el partit dels joves, començant per Hitler, tenia 30 i pocs anys i al
1933 té 44. Des de Hitler fins a la base del partit eren molt joves. El NSDAP no era el partit
nacionalista alemany d’extrema dreta, aquest espai era del Partit Popular Nacional Alemany, el
que singularitzava els nazis era el seu nacionalisme racista.

Quan creixen els nazis?

De 1919 a 1929 totes les eleccions les guanyen els socialdemòcrates.
Quan arriba la Gran Depressió. Eren el principal partit de l’extrema dreta, però estaven allunyats
dels socialdemòcrates. El país que pateix la crisi que comença l’octubre de 1929 als EEUU és la
república de Weimar, on l’atur creix exponencialment i quan hi ha eleccions el 1930, el partit
nazi passa a ser el segon partit més votat i des del 1932 el partit més votat. Passaren de 12 a 107
diputats. La ideologia nazi estava claríssimament explicada.
Del 1930 al 1933 els alemanys aniran moltes eleccions: 5 eleccions generals. Els nazis mai
trauran majoria absoluta, però si que aconsegueixen més de 13 milions de vots. Utilitzaven la
violència però no eren els únics.

Què va passar els 30 dies abans de que Hitler arribés al poder? La crisi havia sigut tan dura a
Alemanya que des de 1930 el parlament no controlava el govern. En aquell moment, el mariscal
Hidenburg volia restaurar la monarquia però no li passava pel cap poder trencar amb la legislació
vigent, detestava la democràcia però havia de respectar la legislació.
Gregor Strasser era el número dos de Hitler, el segon nazi més important i de la branca socialista
del nazisme. Schleicher estava segur que podia convèncer Strasser per dividir el nazisme i que
l’ajudés a establir una dictadura militar. Von Papen es sent traït i ajuda a convèncer a Hindenburg
que li doni la cancelleria a Hitler fent-lo vicecanceller a ell on només hi ha 3 nazis.
Hitler, quan arriba al poder, no vol instaurar una dictadura militar ni autoritària, volia un règim
autoritari, crear els seus somnis socialracistas, establir les seves idees polítiques. Una cop al
poder, no tenia intenció de consensuar res amb ningú. Al 1933 Hindenburg li dóna el poder en un
govern de coalició on només hi ha 3 nazis. Fora d’Alemanya es coneixia el nazisme perquè eren
anticomunistes.

Com transformes una república democràtica federal en un estat totalitari en 6 mesos?

Fent trampes. El 27 de febrer de 1933 té lloc l’incendi de Reichstag. Utilitzen a un home dient
que és comunista quan no ho era per a que incendiï el Reichstag. El van detenir, jutjar i executar.
Hitler li diu a Hindenberg que l’incendi del Reichstag és l’inici de la guerra civil a Alemanya. El
que més detestava Hindenberg era als nazis, i no estava disposat a que hi hagués una guerra civil i
que la guanyessin els nazis, així que accedeix i Hitler convoca eleccions i les guanya sense
majoria absoluta. Ja no hi ha llibertat, no hi ha propaganda política. Els nazis no fan una
constitució nazi.
 - Llei de Capitació: durant quatre anys el parlament no cal que es reuneixi, qui governa és
el govern a través de decrets llei. Així, cada 4 anys farà aprovar aquesta llei per governar
sol.
- Llei d’unificació: s’acaba el federalisme. Alemanya és un estat centralitzat i l’estructura
del partit és la mateixa que la de l’estat.
- Comencen a fer camps de concentració. Diferència substancial amb els camps
d’extermini.

Just després de la mort de Hindenger, Hitler unifica els càrrecs de president del Reich i
Canciller: i substitueix la figura de president de la república per Führer, cabdill. Ordena a
l'exèrcit que li juri fidelitat i el poder judicial es doblega de la concepció de la justícia dels nazis.
No controlava plenament el seu partit perquè hi havia la part socialista/ progressista encapçalada
per Röhm, l’únic dirigent nazi al que Hitler no tractava d’inferior. Röhm era un primus inter
pares, un igual que Hitler. Controlava les SA i Röhm vol que sigui l'exèrcit alemany, com un
poble en armes i volen dur a terme la segona revolució. Lluita de poder dins el partit nazi que
solucionaran a la seva manera amb la Nit dels Ganivets Llargs. Saltant-se la legalitat vigent,
convenceran a Hitler que Röhm i Strasser que estan preparant un cop d’estat. De fet, Hitler
encara no controla l'exèrcit.

La nit dels ganivets llargs és la segona gran nit dels nazis. El 30 de juny de 1934 decideixen
acabar amb tota la oposició dins del partit. Executaran a Röhm, Strasser… unes mil persones
aproximadament i Hitler assumeix la responsabilitat.
Les SA seran una milícia i continuaran existint, però ja sense poder.

Les SS
Originàriament, eren els guardaespatlles de Hitler. Després es dedicaran a la policia. Creen una
subsecció de les SS, les SD, el servei de contraespionatge del partit nazi. El cap d’aquestes SD
era Heydrich.
Els nazis diuen que defensen el cristianisme positiu, volen substituir la bíblia pel Mein Kampf.
Només pot haver-hi una educació, la de l’estat totalitari. Van cap a l’economia totalitària, no
qüestionen la propietat dels mitjans de producció sempre que es faci el que diuen, sinó cap al
camp de concentració.
Fess: al final són les persones les que decideixen que fan i que no fan. La major part dels
alemanys acceptaren la utopia social-racista nazi que es basava en el discurs racial, l’espoli, el
crim organitzat i el genocidi.
Els sindicats van desaparèixer i sorgeix el sindicat únic.
A partir d’aquí Hitler començarà a vulnerar tota la legalitat internacional. El Tractat de Versalles
deia que l’exèrcit alemany només podia tenir 100.000 soldats, sense armament pesat, aviació i
flota i no permetia la unió Alemanya-Àustria. El rearmament alemany va començar a ser
manifest el 16 de març de 1935: instauració del servei militar obligatori.
Arriba a un acord amb els britànics per construir una flota de guerra que només sigui igual que la
francesa amb el que, de facto, el tractat de Versalles deixa de funcionar.
Quan el rearmament alemany deixa de ser un secret, el 7 de març de 1936 Hitler dóna l’ordre al
seu exèrcit per ocupar Renania.

Es pot frenar a algú com Hitler a partir del pacifisme?

Al 1939 Alemanya era l’estat més poderós militarment i la comunitat internacional no fa res. A la
guerra civil espanyola no fa res, diu que s’ha de fer un embargament d’armes per parlar la pau i li
demana a les potències feixistes que facin el mateix. El 1938 Àustria s’annexiona a Alemanya.
Són comparables el nazisme i l’estalinisme? Té raó Payne?
Overy no només compara els dictadors, sinó també els règims stalinista i nazi. Si no haguessin
tingut suport social, probablement no haurien aconseguit res. Hitler i Stalin van imposar
dictadures totalitàries.
Per socialisme entenem social, moviment de masses. Per definir socialisme s’ha d’entendre en un
context històric.

Realment va ser un socialista revolucionari?

Si, pertany a l’ala esquerra del PSI.
TEMA 7: Segona Guerra Mundial i Xoa
La Gran Guerra és aquesta.
Adolf Hitler en el Mein Kampf 1924 no enganyava amb els seus objectius. Els que no eren aris,
eren utilitzats com a esclaus o bé van ser aniquilats. Hitler no creia en la humanitat, creia en la
raça. Creia en Darwin, sobreviuen els més forts i més capacitats.

Era previsible que Hitler iniciés la guerra?

Si, tot es troba al seu llibre Mein Kampf. Si Hitler guanyava les eleccions era molt possible que
hi hagués guerra, tot i així va ser escollit democràticament. Pedro la majoria d’alemanys no
volien anar a la guerra. Göring, número 2 del partit nazi deia que l’únic que havia de fer Hitler
era fer creure que estaven sent atacats.
El número 2 de Hitler era el Baró Roig, Hermann Göring. El tribunal de Nuremberg el va
condemnar a mort. Ell pensava que la gent no vol anar a la guerra, tot el que has de fer és dir que
estan sent atacats i denunciar als pacifistes per la seva falta de patriotisme i per posar en perill el
país.
La majoria d’alemanys no volien la guerra, la volien Hitler, Goebbels, Göring.
Goebbels continua sent un dels principals teòrics i pràctics del marketing polític. Va dir que no hi
ha res més fàcil que conduir a la gent com si fos bestiar. Només es necessari, segons ells, una
campanya deslumbrant. Els nazis eren pitjors.

Què feia un coreà a Normandia el juny del 1944?

Corea era part de l’imperi japonès i tenen conflictes amb Mongòlia, que estava controlada per
Moscou.
Els japonesos tenen una guerra no declarada amb la urss i perden. L'exèrcit roig convenç a
aquest soldat corea, Yang, per a que s’uneixi.

Què és la guerra segons Le May?

General nord-americà. Un bombarder pesat era una arma estratègica, però no precisa. Els
objectius dels bombarders pesats, que els nazis no en tenien, son les ciutats. La guerra es tracta
de matar gent i quan hagis matat prous, ells deixaran de lluitar.

Curtis Lemake, protagonista de la crisi dels míssils, era l’encarregat de bombardejar a la guerra
freda. Cal tenir en compte que les armes serveixen pel que serveixen, i els bombarders pesats van
ser utilitzats com armes estratègiques. El seu objectiu, per tant, era destruir fàbriques, Lemake el
que feia era destruir grans zones urbanes. En realitat, la guerra és matar gent. Lemake, quan
donava una ordre, deia destruir una ciutat sencera. Això els polítics ho sabien. Errors militars no
vol dir destruir el 70% de les cases a Alemanya, com va fer Churchill.
A vegades, la norma és: o mates o et maten. Has de triar. Si la opció és matar, oblidat de tots els
ideals. A la guerra no hi ha normes.

Tenen raó Murray i Millett?

Hi havia una altra manera de derrotar l’Alemanya nazi? No, la única manera era lluitar.

Quan comença la guerra a Àsia?

Estiu del 37, abans que a Europa. Els seu nacionalisme xenòfob, amb somnis imperials també va
donar lloc a tremendes atrocitats, com la invasió de Xina l’estiu del 37, els japonesos
s’embarcaren en una guerra on hi havia assassinats, violacions... A un nivell que no s’havia vist
des de les conquestes dels mogols al segle XVII.
A Àsia, els japonesos no van adoptar una ideologia de superioritat racial com els nazis. El seu
nacionalisme xenòfob, no obstant, combinat amb els seus somnis imperials també va donar lloc a
tremendes atrocitats. La invasió de Xina al 37 va acabar al setembre del 45. Els japonesos van
dur a terme violacions a Xina, i van afegir una nova dimensió a la matança afegint l’ús d’armes
bacteriològiques i gas tòxic. A partir de la IIGM, totes les guerres, la major part de les baixes no
són militars, sinó civils.
Del 1937 cap a avui en dia, hi ha més morts de civils que de militars. Els militars maten civils, a
totes les guerres. Al desembre del 37, els japonesos van fer una de les primeres grans carnisseries
de la segona guerra mundial (si considerem que la IIGM comença el 1937).
A Nankin, van matar a població civil utilitzant katanes. A quants van matar aquí? No se sap. Els
japonesos no tenien la capacitat de guanyar la segona guerra mundial degut a que no tenien la
capacitat tecnològica de les potencies occidentals. Quanta guerra va morir en la guerra entre
xinesos i japonesos? Alguns parlen de 20 milions de morts.

Què hi té a veure EEUU al que està passant a la Xina?

El 1937, malgrat els New Deals, EUA estan en crisi, una guerra llunyana a la seva economia els
hi va bé.
El 1941 diuen: s’ha acabat, els obligaven a tornar a les fronteres del 1933, i no els vendrien
petroli ni cap altra matèria primera ni els EUA ni els seus aliats.

Com podia saber Roosevelt que l’atacarien?

L’atac del Japó a la Xina va coincidir en un període de crisi als EUA. La borsa al 1937 tornava a
estar en crisi. Els japonesos no tenien petroli. D’on van arribar les matèries primeres a Japó?
Dels Estats Units. Grans diaris del Washington Post ho van criticar. Deien que l’efecte real de les
polítiques americanes va ser que van ajudar als japonesos. Per què? Perquè la normativa
americana deien que no podien els americans no podien enviar armament a països en guerra,
però el Japó no estava legalment en guerra. La realitat és que l’economia nord-americana estava
en crisi, i els japonesos estaven disposats a pagar el petroli i els materials necessaris per construir
armes als EUA.

Van funcionar les polítiques d’apaivagament?

En el cas d’Europa, no. Quan Hitler arriba al poder i mentre Alemanya havia estat governada per
demòcrates, la legalitat no es compleix, vulnera la legalitat internacional, el Tractat de Versalles.
Just en el període en que els japonesos han començat la segona guerra mundial a l’extrem orient,
el nazisme s’està consolidant gràcies a les polítiques d’apaivagament, que són un fracàs absolut.
Les democràcies no volien la guerra, però aquestes polítiques van consolidar un règim que de bo
no tenia res. A cada fracàs de la democràcia, el règim nazi era més fort.
Què va fer la societat de nacions? Res. Les normes es compleixen fins que es deixen de complir,
quan tenim normes tenim marc normatiu. Quan no tenim normes, això es la llei de la selva. Quan
re introdueix el servei militar vulnerant el dret internacional, hagués estat molt fàcil derrotar-lo.
Quan reocupa Renània tornant a vulnerar el dret hagués estat molt fàcil derrotar-lo. Quan intervé
a la guerra civil espanyola enviant les seves armes per provar-les, hagués estat fàcil derrotar-los.
És realpolitik pura i dura.
Qui manen sempre són els estats, i els estats responen a interessos propis. Quan al 1938, els
alemanys s’annexionen Àustria vulnerant 2 tractats internacionals, hauria estat fàcil derrotar-los.
Quan al 1939, els nazis ocupen Txèquia i estableixen un protectorat, la comunitat internacional
no va fer res. Hitler estava molt molest amb Chamberlain, ja que des del Mein Kampf deia que
les fronteres d’alemanya serien on arribessin els exèrcits alemanys. Els militars i soldats
alemanys estaven segurs que havien perdut la IGM perquè tenien guerres en 2 fronts, i per això
la van perdre. Txèquia passa a formar part del Reich.
Si no van parar Hitler quan era fàcil, qui el pararà quan començava a ser una superpotència?
Ningú. Hitler volia la guerra, i ell no va amagar que si arribaven al poder establirien un estat
totalitari per portar a Alemanya a la guerra.
Stalin volia arribar a una aliança amb les democràcies, però aquestes no van voler. Hitler no
volia fer una guerra de dos fronts. Què van fer? Arribar a un acord. Hitler i Stalin sabien que es
matarien tots dos països, però de moment establien una aliança. Stalin era un dictador. Van signar
una aliança i no ho van fer a esquenes de ningú. Ho van fer per pragmatisme pur i dur. Stalin es
va adonar que les purgues van afectar l'exèrcit soviètic i la indústria.

Qui va ser responsable del pacte de no agressió?

Els nazis i soviètics signen el pacte. Tenien necessitats comunes i una simpatia mútua. Els
règims democràtics i feixistes s’havien de matar entre ells per fer la Revolució mundial, segons
Stalin. Hi ha clàusules on es reparteixen tota Europa Oriental.
No fan la guerra i es repartiran l’Europa oriental. De l’agost 39 a l’estiu del 41, Alemanya i la
URSS són aliats.

Qui és responsable que la URSS signés un tractat d’aliança contra el pitjor règim totalitari
d’extrema dreta? El Politburó. Qui formava el Politburó? 11 homes. Dintre d’aquests 11 homes,
1 prenia les decisions. S’odiaven, però es van aliar. Des de l'òptica de Stalin, no hi havia
diferència entre un règim capitalista i l’alemanya nazi. El problema de l’Exèrcit Roig és que li
faltaven oficials.
Qui havia matat als oficials? El NKVD. L’aliança era circumstancial. El que esperava Stalin és
que les democràcies, els grans imperis britànics i francès debilités l’alemanya nazi i conquerís la
URSS territoris. Amb aquesta aliança, va arribar la crisi de Danzing.

Per què comença la guerra per Danzing el setembre del 39? Només era Danzing o Polònia?
La major part de la població d’aquest territori era alemanya. Van crear una població lliure
controlada per la societat de nacions. Polònia controla Danzing però realment és la societat de
nacions. A les eleccions democràtiques qui tindrà més vots es el partit nazi.
Quan comença la guerra, Alemanya i la URSS es reparteixen Polònia. Com és que francesos i
britànics no van declarar la guerra a la URSS? Perquè Stalin era molt bon polític. Tot i que tenien
un pacte, Stalin no va donar l’ordre d’envair els polonesos. L'exèrcit polonès estan derrotats, i
Stalin dona l’ordre d’ocupar el territori que havien acordat amb els nazis. Espera 15 dies per
evitar que els francesos i els britànics els declaressin la guerra. I ho van aconseguir.
En una guerra, sempre vols presentar-se com l’agredit. Les SS van utilitzar uns presos per
simular que els polonesos atacaven una estació a Alemanya, i van dir que això era un atac de
Polònia. L’1 de setembre del 39 comença la guerra a Europa. A Àsia ja estaven en guerra des de
2 anys.
La ferocitat de la guerra va augmentar en afegir-se la ideologia racial al nacionalisme. Al
finalitzar la guerra, els nazis van matar a força de treball a 12 milions de civils no alemanys.

Què és la blitzkrieg? Guerra llampec

Quasi fa guanyar a Alemanya. És la guerra llampec. És una idea. Durant la IGM el que s’imposa
és la guerra ofensiva.
Els nazis comencen les guerres llampec, i els de la URSS ocupen els territoris acordats. La
guerra llampec implicarà que Polònia aguanti 27 dies, Dinamarca i Noruega aguantin uns pocs
dies... França va aguantar un mes.
L’important és la comunicació, i els alemanys eren els millors en això.
En què consistia la guerra llampec? En el transcurs de la guerra, l’armament tampoc va ser
absolutament rellevant. Quina va ser la revolució dels alemanys de la IIGM? Wooderian no va
arribar al grau de mariscal, ja que tenia mala relació amb Hitler.
A la IGM va quedar clar que les tasques defensives superaven a les ofensives. Què van pensar
militars com Wooderian al període d’entreguerres? Com tornar a la guerra llampec i a la guerra
ofensiva. Tots sabien que si utilitzaves les armes més modernes i les concentraves en un front
concret tindries problemes. Wooderian deia que necessites certes armes per fer això. No tenien
bombarders pesats, només mitjos. En aviació, per ajudar les tropes, necessites bombarders en
picat. L’essència de la guerra llampec no son armes en concret, sinó com utilitzaven aquestes
armes. L’essencial de la guerra ofensiva (llampec) no eren armes, sinó la coordinació dels
alemanys. Lo important és com coordinaven les armes.
Com que al principi de la guerra els hi va molt bé la guerra llampec, després no ho canvien. El
gruix de l'exèrcit alemany era a cavall i a peu, un exèrcit tradicional. Nomes 2 exèrcits a la IIGM
es mecanitzaran de forma absoluta: els soviètics i els nord-americans.

Qui envaeix Polònia?

Polònia se la parteixen els aliats, la URSS i Alemanya, però només declaren la guerra a
Alemanya. Però si declaraven la guerra també a la URSS no podien guanyar, no si declaraven la
guerra a ambdós potencies. Van escollir Alemanya perquè era el dèbil dels dos.

Què fan els soviètics del 1939 al1941?

S’aprofiten del tractat de no agressió amb els nazis: es queden mitja Polònia, part de Romania,
Estònia, Letònia, Lituània, una part de Finlàndia.

Què va passar a la guerra d’hivern al 1939?

Stalin li diu a Finlàndia que retiri la frontera de Leningrad. Stalin els amenaça i l'exèrcit soviètic
cau en l’error de declarar la guerra a l’hivern. El que van fer els finlandesos van ser guerrilles i
aquí l'exèrcit roig veu la pèssima direcció de les tropes perquè els hi falten oficials amb
experiència en combat perquè 13000 soldats havien sigut executats.
Quan Stalin inicia aquesta guerra d’agressió, que fa la societat de nacions? Francesos i britànics
diuen que intervindran per ajudar als finlandesos. Els nazis van enviar armes als finlandesos.
Quan finalment l'exèrcit roig ha guanyat, Stalin els hi diu que si accepten el que els hi havia
proposat abans i perden el 10% del seu territori.
Els francesos i britànics envien tropes, però els nazis saben que el motiu no és per ajudar, sinó
per garantir-se els materials fèrrics que hi ha a Noruega.
La guerra d’hivern entre la URSS i Finlàndia els portarà a cometre un error a la URSS. Stalin
feia el que feia per pragmatisme. Quan ocupen les repúbliques bàltiques, els bàltics no volen
formar part de la urss. La NKVD es comporta de manera similar a les SS amb els polonesos.
Seguint el pacte, Stalin recupera els antics territoris de la Rússia
tsarista, que s’havien alliberat amb la revolució russa. Finlàndia, contra tota lògica, intentarà
defensar-se contra l'exèrcit roig. A l’hivern, que no és el millor període, li declara la guerra a
Finlàndia. Els finlandesos resisteixen. Els alemanys van regalar armes poloneses a l'exèrcit
finlandès. Aquesta petita guerra serà rellevant.
El problema de la guerra d’hivern per l'exèrcit soviètic és el següent: La Comunitat
Internacional estava a favor de Finlàndia, i a l'exèrcit roig els hi falten oficials. Els oficials eren
morts. Seran tan ximples que enviaran amb uniforme d’estiu a la gent, amb tot nevat. L'exèrcit
finlandès va fer guerra de guerrilles, ja que tenien franctiradors i soldats disposats a lluitar. El
franctirador amb més baixes de la història és el d’un senyor finlandès. Aquest va matar 500
soldats ell sol. Stalin va donar l’ordre de guanyar a qualsevol preu.
El francesos i britànics van enviar tropes a Noruega, degut a que volien tenir tropes a prop de les
mines. No ho van fer per ajudar als finesos. Quan Stalin veu que està perdent la campanya
propagandística, i com que estan perdent molts oficials, es preocupa. Els alemanys pensen: si els
finesos els han fet 400.000 baixes, nosaltres els podem matar més persones. Els alemanys tenien
armes. Com que Stalin estava perdent la guerra propagandística, dirà que vol els territoris per
garantir la seguretat de Leningrad i la URSS.
A Stalin li interessava no perdre una guerra propagandística. En les democràcies, perdre molts
soldats en una guerra importa.

Què passa el 9 d’abril de 1940?

Hitler mana envair Noruega. Els alemanys, ocupen Noruega en un mes. Fins a aquest moment, la
guerra llampec no s’havia provat amb un exèrcit igual o superior al seu. Del 1939 al juny del
1940, aquest període es denomina la guerra divertida.

Què passa el 10 de maig de 1940?

Els nazis ataquen França aplicant la blitzkrieg
El que xocaven eren 2 concepcions de la guerra: els militars francesos sabien que havien
guanyat la IGM, i havien tingut moltíssimes baixes. Del 1919 al 1940, els francesos pensen en la
mentalitat que els va portar a guanyar la guerra mundial.
La línia Maginot era una immensa trinxera que seria la frontera a Alemanya on abans hi havia
tots els serveis. L’altra visió es la dels alemanys, que no volien lluitar com s’havia lluitat a la
primera guerra mundial A tots els pobles francesos hi ha un monument en record a tots els morts
de les guerres del 14 endavant.
Tropes franco-britàniques van aguantar la guerra llampec un mes i 15 dies. Els francesos deien
que, si lluitaven contra Alemanya, els guanyarien fàcil. Això no va ser cert. Tot i saber que
usaven guerra ofensiva, no van aturar els alemanys. Malgrat el mite, la IIGM és diferent a la
primera. La IIGM, per exemple, la van perdre els francesos.

Què passa entre el maig i el juny de 1940?

Els francesos arriben a la conclusió que no poden vèncer els alemanys, i signen la pau.
A l’estiu del 1940, el govern francès signa un armistici amb Alemanya i Itàlia.
Quan Itàlia entra en la guerra, hi ha pocs dubtes de qui guanyarà la guerra mundial. Churchill
deia que no podien guanyar la guerra, havien de resistir. Estava convençut que havien d’aguantar
fins que entressin en guerra els Estats Units.
A l’estiu de 1940, la França lliure pràcticament era una aliada dels nazis i una enemiga dels
britànics i els aliats. Les coses son complexes. La major part dels francesos entre 1940 i 1942
seran aliats del alemanys. Els francesos no guanyen la IIGM.
Tothom pensa que Alemanya ha guanyat la guerra perquè només li queda vèncer a l’imperi
britànic. Van fer for a Chamberlain i van fer primer ministre a Churchill: govern d’unitat
nacional, sense oposicions. Si ells queien, queia tota la democràcia a Europa. Com que el govern
francès no es volia exiliar i continuar la lluita, GB dona ordre a la seva flota enfonsar la flota
francesa per evitar que passés als alemanys, perquè França havia signat l’armistici amb els
alemanys.
A la batalla d’Anglaterra, entre el 10 de juliol i el 31 d’octubre de 1940, hi haurà pocs morts. Els
britànics i aliats tindran uns 144 morts, i els alemanys més de 3000. Els alemanys van derivar
1500 avions britànics, però els britànics 1800.
Si haguessin aconseguit ocupar la illa britànica la guerra hauria acabat el 41. Però els britànics
tenien una flota molt superior. Si els nazis no podien anar per aigua, havien d’anar per aire. Els
britànics sempre van fabricar els avions. Quan els nazis perdien un aviador a l'illa, adéu. En
canvi, els britànics anaven guanyant experiència. Els nazis comencen a construir submarins per
aïllar el regne unit.
Rudolf Hess escriu el Mein Kampf, es de la elit del nazisme. L’estiu del 41 agafa el seu avió i
vola a Escòcia. Considera que ha d’anar al Regne Unit a negociar la pau amb els britànics i el
que els promet es que respectaran l’imperi britànic a canvi de l’armistici. El motiu és que els
nazis estaven preparant l’atac a la unió soviètica. Però Churchill ni va voler negociar, però ara ja
sabia que atacarien a la URSS i va buscar negociar amb Stalin.
El 1941, Hitler controlava tota l’Europa occidental.

La batalla de l’Atlàntic
Va durar 6 anys i va ser la més llarga de la Segona Guerra Mundial. Seran els alemanys els que
intentaran estrangular econòmicament la Gran Bretanya. Els alemanys rebien el petroli dels seus
aliats soviètics. Al final de la guerra, els submarins no tenien cap possibilitat contra els avions.
Però, Churchill, tenia raó en que era necessària l’entrada d’Estats Units.
Els avions soviètics eren molt inferiors als alemanys. Durant el primer període de la guerra,
Roosevelt no podia fer el que vulgues. Va anar canviant la legislació perquè els nord-americans
poguessin entrar en guerra. Arribarà a un acord amb Churchill sobre com serà el món després de
la guerra.
Era previsible que algú ataques els nord-americans? Roosevelt sabia que sí. La Itàlia feixista
tenia un mal exercit. Els italians son mes una molèstia que uns aliats. Els italians no tenien
matèries primeres, tenien la industria armamentísitica a mínim per haver fet guerra a Etiòpia i
haver participat a Espanya.

Era previsible la operació barba-roja?

És la ofensiva bèl·lica més gran de la història fins que arriben altres de més grans més tard.
La guerra a l’est es una altra guerra. La guerra abans era molt dura, però a l’est i va haver moltes
baixes. Stalin va dir que els alemanys volien una guerra d’extermini, i la van tenir. Tindran tantes
baixes els soviètics que Stalin va mentir. Els soviètics, entre militars i civils, van morir unes 25
milions de persones a Barba-Roja. EL servei secret soviètic va rebre informació de la
concentració de tropes.
Stalin va escriure un informe amb el dia que atacarien a Alemanya. Sabia que hi hauria guerra,
però ell creia que al 1942 i no al 1941.
L’operació Barba-Roja va anar prou bé i van ocupar tot el que Stalin s’havia quedat: Polònia,
Estònia, Letònia, Lituània, etc.
Acaben amb les tropes a 60km de Moscou i Leningrad envoltada.
Els nazis havien d’haver anat a la guerra amb ells quan haguessin vençut els britànics, però no ho
van fer. Com que això no passa, es va negar a donar fiabilitat a informes que eren reals. Quan
comença la operació barba-roja, els soviètics no estan preparats. Com van resistir? Stalin es va
equivocar, i el seu error va costar 6 milions de baixes en 6 mesos. L'exèrcit alemany considera
que, com la URSS era molt gran, aguantaria com a molt 3 mesos.
L'exèrcit alemany fa la seva feina molt bé. No es plantejaven conquerir tota la URSS. Pensaven
que, després d’envair alguns territoris, els soviètics demanarien la pau. Les baixes van ser molt
mes elevades que a qualsevol altre front. En la historia militar, no hi ha cap exercit victoriós que
hagi tingut tantes baixes. Es una guerra com cap altra. Quan Stalin surt del seu xoc, fa un discurs
en recordant-se de la guerra civil. Fa cartells dient que la mare pàtria et demana que participis.
Com coneixen els soviètics i actualment els russos la II GM?
Per un rus, el nom de la IIGM és la gran guerra pàtria II. Hi ha molt poques famílies russes que
no tinguin un mort a la segona guerra mundial. L'exèrcit roig va tenir sempre moltes baixes. El
camp de concentració més gran de la IIGM serà Leningrad.
Stalin, en el seu primer discurs després, demana als seus germans que lluitin contra els invasors.
Entre juny i desembre del 41 van morir 6M de soldats russos. Les baixes van ser molt més
elevades que en altres fronts. Van haver-hi tantes baixes pels errors de la primera etapa de la
guerra i després, per la indiferència per les pèrdues humanes dels comandaments russos.

Què va passar a Leningrad?

Van anar falangistes espanyols. Serà el camp de concentració més gran de la II GM. Van
envoltar Leningrad i van esperar que la gent morís de gana. Hi haurà un setge de 900 dies, hi ha
fosses comunes als cementiris amb aproximacions dels morts que hi havia allà. Com que no hi
havia aliment, hi havia canibalisme. Els que van sobreviure ho van fer en les condicions que
haurien tingut en un camp de concentració.
S’anomena terres de sang, hi haurà Holodomor, la guerra serà més sagnant, els nazis construiran
els camps d’extermini. És on més dura va ser la guerra.
Els nazis veien als ucraïnesos com a eslaus i volien acabar amb ells, però no era possible
desfer-se de tots els eslaus, així que aniran a pels jueus.
Quan arriben a Leningrad, l'exèrcit alemany no comet l’error de intentar conquerir-la. A
Leningrad, el que fan es assetjar la segona ciutat més gran de la URSS amb l’objectiu de
matar-los de fam a tot. El setge durarà 2 anys. Alguns van haver de practicar el canibalisme per
sobreviure. La direcció soviètica comunista va haver d’actuar de forma autònoma una cosa, cosa
molt rara amb Stalin.
En aquesta guerra bestial a l’est va sorgir la idea de la solució final del poble jueu. Timothy
Snyder diu que les histories nacionals no serveixen per explicar què va passar a un ampli territori
de l’est. Ell explica que, en aquest territori, el que diferenciava a Stalin de Hitler és que Stalin
matava més en temps de pau i Hitler més en temps de guerra.

Què va passar a Moscou?

Stalin pren una decisió estratègica. Fa una llei i ordena a l'exèrcit roig no retirar-se ni rendir-se.
Dóna la ordre al NKVD que si troben tropes que es retirin, que les executin. Stalin pren la
decisió de quedar-se tots a Moscou, no sortiria ningú. A 60 km hi havia la línia de front.
Les batalles espectaculars aniran una darrera l’altra. Una d’aquestes es la guerra a Moscou.

A la guerra de Moscou, al 1941, Stalin va prendre la decisió de quedar-se. Tothom es queda, no

marxen. Ningú es mou, resistiran. Com tenien tanta capacitat combativa amb aquestes baixes?
Alguns pobles eslaus van rebre be les tropes nazis, però ràpidament es van adonar que no volien
república nazi. Els nazis volien espai vital, i els nazis exterminarien els ucraïnesos i tot. Què fa
Stalin? Crear els batallons de bloqueig, barreres anti-retrocés... Fixar-se en la guerra civil. Des
del 1941, havia un batalló que tenia la funció d’impedir que l'exèrcit retrocedís.
Qui van patir més la guerra va ser el poble soviètic. Un dels llocs més sanguinaris va ser a
Ucraïna, on els nacionalistes ucraïnesos van lluitar contra Alemanya i contra l'exèrcit roig. En la
guerra no hi ha res de bo. Hitler no s’amagava, ell deia que els soviètics moririen.

Quina era la situació de la guerra a l'URSS a mitjans del 1942?

Stalin es nomena generalíssim i confiarà en un mariscal molt eficient: Georgi Zhukov.
Van morir 3 milions de soldats soviètics, la gran majoria de malalties, en l’hivern del 1941 al
1942.
En la batalla de Harkov, els soviètics doblaven als alemanys en tot. I guanyen els alemanys.
Centenars de milers de soviètics capturats. Zhukov serà un dels responsables que els soviètics
guanyessin la segona guerra mundial. Els morts els posen els soviètics, i els soviètics guanyen.
La operació barba-roja fracassa, però els nazis guanyen molt territori.

Què té a veure la guerra a la URSS amb la Xoà?

En aquest infern sorgeix l’Holocaust, la Xoà.
Xoà= desgràcia en hebreu. Es la guerra de l’est la que porta a la Xoà.
Els jueus eren, segons els nazis, els culpables del marxisme. Els jueus idealitzaven tot el que
odiaven els nazis: el gran capitalisme i el comunisme. Per això, començaran a exterminar els
jueus. La solució final arriba quan Himler veu com tenen els milions de soldats soviètics
executats. De les execucions, li preocupa a Himler com re socialitzar els executadors. A Himler
no li preocupa que matin, sinó com quedaran els que maten, els que estan afusellant a les mares i
fills a la vegada.
Himler li dóna l'ordre a Hiendrich que comenci a parlar de la solució final del problema jueu.
Aquesta solució es matar-los a tots. Per això, havien de comptabilitzar els morts i matar-los de
manera econòmica per tal que els executadors no estiguin tristos. Ells no parlen d’extermini,
parlen de solució final.

La solució final
Solució final ve després de que mori Hiendrich. En honor seu, es fa l’operació Reinhardt. Això
es la creació dels camps d’extermini. Camps d’extermini no es el mateix que camp de
concentració. Mauthausen, per exemple, no era un camp d’extermini. L’objectiu dels camps de
concentració no es exterminar els presos, sinó fer que morin treballant.
En un camp d’extermini de veritat, no hi havia possibilitats de sobreviure. Tots van ser creats a
l’est d’Europa. Els camps d’extermini van funcionar poc temps, bàsicament a l’any 1942.
Funcionava a així, exterminaven la gent. Així mataran a 1 milió 200 mil persones segons la
burocràcia nazi.
Els nazis es van portar com amb els jueus amb els soviètics. Els camps de concentració que van
crear al 33 els van utilitzar per fer servir mà d’obra esclava. Auswitch era molt gran, i tenia molts
subcamps i 3 grans camps. Primo Levi estava a Auswitch 3. El camp d’extermini era Birkenau,
però era una mica diferent als camps d’extermini de l’est. No tenien prou capacitat per matar-los
a tot a Birkenau.

El debat historiogràfic sobre la Xoà

Durant més de 15 anys, entre el 45 i el 60, ningú volia parlar d’això. No començarà a tenir una
rellevància fins que el Mossad capturi a Adolf Eichman. Aleshores, hi haurà interès en saber què
ha passat.
De fet, qui inicia tot plegat es Raul Hilberg. Escriurà la seva tesi doctoral en 3 volums, “La
destrucció dels jueus europeus”. Hilberg serà enviat a Nuremberg a fer de traductor. Allà va estar
en el judici als responsables de la xoà, i va dir que volia fer una tesi de l’holocaust. Tots els
historiadors li van dir que no estudies això, que no li interessava. Ell va dir que li donava igual,
que volia estudiar la Xoà. Hi ha coses que no tenim dret d’oblidar. Primo Levi va dir que era
jueu, i va sobreviure. A Auswich, segons ell, et deshumanitzaven. Els que van sobreviure es
preguntaven: i per què jo? Primo Levi diu que, si complies les normes i no et buscaves la vida,
en 15 dies eres mort. El que es preguntava és: per què vaig sobreviure? El que diferencien els
estudis de Hilberg dels de Harendt és que ella considera que el que va fer gent com Eichman és
la banalitat del mal. El que volem els historiadors es no fer una abstracció. Amb l’abstracció
s’obvien els processos que van fer el genocidi. No es tracta d’estudiar casos anecdòtics.
Els internacionalistes, com Holjagen, diuen que en el Mein Kampf i en el nazisme es volia
acabar amb els jueus. Els funcionalistes, com Hilberg, diuen que eren antisemites però del 33 al
39 els morts son pocs. Del 39 al 41 tampoc els exterminen sistemàtic. L’extermini sistemàtic
comença amb l’operació de barba-roja. Els postfuncionalistes diuen que hi ha una idea que els
alemanys estaven molt planificats, i no es massa així. Els buròcrates tenien molts problemes que
no van poder solucionar.

Ordinary Men, llibre de Browning. Basat en un grup de sociopates que van matar al front de l’est
1 milió de jueus. El batalló 101 no eren nazis, policies de Berlin, estaven a l’est. El seu oficial els
va donar la possibilitat d’anar a casa per no matar jueus, però es van quedar. Hi havia raons
diverses: perquè no volien deixar sols als seus camarades... O potser simplement perquè a l’est
no hi havia normes. Glohajen diu: veieu... Son alemanys, i van participar en el genocidi. Tenien
intenció de fer-ho i ho van fer. Browning, en canvi, diu que eren homes en situacions
determinades que es van comportar com a sociopates. Els que van sobreviure, abans de la guerra
votaven a socialdemòcrates, i després de la guerra van tornar a votar a socialdemòcrates.

Gross fa un llibre que explica el que va passar a una petita població a Polònia. Ara el llibre està
prohibit a Polònia al 2020. A aquest poble va morir el 70% de la població. Oficialment van morir
el 20%, però van ser el 70%. Què va passar? A l’altre 50%, que eren jueus, els van matar els
veïns. Els catòlics, van matar els seus veïns jueus a aquest poble.

La guerra es va acabar. El govern actual polonès diu que els polonesos no van participar en el
genocidi. Això segurament no va ser així. Els que van sobreviure no volien tornar als seus jocs
d’origen. Per què? Perquè a molts llocs havia passat com a Polònia. Molts jueus volien anar als
EUA, i eren pobres. En conseqüència, els Estats Units no els volien acudir.
La opció que els hi van donar va ser anar a Palestina a crear la Llar nacional Jueva. Això va
portar al 47-48 al naixement d’Israel.
Després de la guerra no volia parlar ningú. Això comença a canviar molt lentament. A França,
Charles Xiac reconeix que l’estat francès va ser copartícep en l’extermini de la comunitat jueva
francesa. Els jueus francesos que van ser enviats a camps d’extermini va ser detinguts per la
policia francesa i lliurats a la SS.
Hollande va continuar això al 2002: deia que no van ser només Hitler i els nazis els responsables
del holocaust. De fet, el canceller Schreder al 2005 va dir que la Xoà es ara un element central de
la memòria històrica europea.
TEMA 8: Fi de la II Guerra Mundial
Els nazis eren d’un nacionalisme molt peculiar: eren racistes. Volien crear una gran Alemanya
que no responia a cap frontera històrica prèvia.
La major part de l’esforç bèl·lic alemany des de l’operació fracassada Barba Roja és al front de
l’est on els alemanys van concentrar el gruix de la seva força militar.
El 1942 encarar hi havia la possibilitat de que l’eix (Alemanya i Itàlia) i el Japó guanyessin la
segona guerra mundial, especialment quan els japonesos estan molt a prop de la Índia britànica i
quan els alemanys llencin dues gran ofensives: Caixa Blava i la batalla de El-Alemein al nord
d’Àfrica.
La idea de l’Estat que volien els nazis no tenia una frontera tancada, tot i que a occident sí,
aplegant els pobles que ells identificaven com a aris i una frontera oberta a l’est. De fet, quan
llencen la operació barba roja no pretenen ocupar tota la Unió Soviètica, només la major part de
la part Europea de l’antiga Unió Soviètica. El somni de Hitler es que alemanya tingués un far est
que s’anés ampliant a mesura que necessitessin més espai vital. Fins a on? En principi molts
japonesos havien establert el límit en un riu molt important d’Àsia, que seria el límit d’expansió
japonesa i alemanya.
Alguns a Berlin es plantejaven quedar-se mitja Àfrica i el 1942 Alemanya controlava tota
Europa directa o indirectament perquè de facto Suècia, Suïssa, Espanya tenien les seves
economies subordinades al III Reich i la resta de països estaven ocupats o eren aliats de
l’Alemanya nazi. Havien aconseguit dominar Europa occidental, central i oriental i de fet, els
nazis parlaven sovint de la seva idea de nou ordre europeu.
Un dels grans projectes de la unificació d’Europa autoritaris/totalitari serà derrotat a la URSS, a
Rússia.
En el període victoriós d’alemanya tenien diferents aliats, no es un mite que tinguessin
possessions amb els àrabs perquè els àrabs s’aixequessin militarment contra el opressors
imperialistes britànics i francesos. I també jugant amb el seu antisemitisme. Els nazis
consideraven que els àrabs eren inferiors i en el seu nou ordre no haguessin tingut cabuda, però
això no vol dir que no negociessin amb ells.
Mentre durava la guerra a l’est, territoris que abans havien format part de Polònia i havien estat
annexionats al Reich passarien a considerar-se territoris alemanys. Al mateix temps que
s’expulsava la població polonesa d’aquests territoris, s’estaven portant alemanys que havien tret
de tota Europa. És a dir, els alemanys que vivien fora van ser recuperats a Alemanya. Una
vegada comença la operació Barba Roja comencen a assaltar-los en territoris que ells
consideraven que havien de servir de base demogràfica al somni imperial dels nazis. Havien
iniciat el seu projecte de recomunitzacio de l’est al mateix temps que lluitaven contra l'exèrcit
soviètic. Serà una de les bases del seu fracàs, era complicat enviar tropes i subministrament a un
front de guerra amplíssim i quan als trens s’enviaven civils per començar a recolonitzar un
territori que estava habitat, que havien d’expulsar la població per acceptar els nouvinguts...
Generava grans problemes a l’administració nazi perquè no sabien que fer amb aquella població
ni on assentar-la, i el part, arran d’això començarà la Xoà.

És a dir, els colons alemanys arriben a les poblacions, mouen als polonesos, els polonesos han
d’anar a algun lloc i què fan amb els jueus. Què fan? Els nazis no només volien exterminar els
jueus, de passada també volien exterminar tots els eslaus que vivien en els territoris que ells
volien repoblar, però no en camps d’extermini, matant-los de fam.
En el llibre de Götz Aly, historiador alemany, explica que si eres considerat ari se t’aplicaria la
eugenèsia si complies amb els requisits de tenir un bon sou, una llar, garantia d’una bona salut...
El mite de la resistència i el col·laboracionisme
A finals del 41, Alemanya controlava tota Europa excepte el Regne Unit. D’aquí van sorgir
resistències.
Es va crear sobretot a França però també a la resta d’Europa. Resistència hi ha haver en alguns
llocs i de molt important. Sobre tot als Balcans i a l’est d’Europa. La resistència més dura contra
els territoris ocupats pels nazis va ser a l’antiga unió Soviètica perquè, entre altres coses, Stalin
va fer una famosa directriu quan comença Barba Roja on prohibeix als soldats soviètics que es
rendissin i en cas de quedar en territori ocupat, que iniciessin tasques de guerrillers. Per tant, en
tot l’est, hi havia grans masses de guerrillers de l'Exèrcit Roig, guerrillers nacionalistes (a
Ucraïna) perquè aviat s’adonen que els nazis no tenen interès d’arribar a un acord amb els
nacionalistes d’Ucraïna o de les repúbliques bàltiques, sinó que des de la seva perspectiva
nacional racista, els consideren inferiors i que, com a molt, al que poden aspirar és a ser esclaus
dels amos, els aris.

Hi haurà una resistència en els antics territoris de l’URSS, en els Balcans on s’impulsarà una
resistència contra les forces ocupants alemanyes i italianes.
Sobre tot el que va predominar no va ser la resistència, sinó el col·laboracionisme. Va haver-hi
un gran col·laboracionisme amb l’esforç de guerra de l’alemanya nazi i no només per part dels
aliats com l’Espanya de Franco o els règims autoritaris i feixistes que hi havia per Europa, sinó
que també per territoris ocupats pels nazis. L’exemple més clar és França. Sí que hi va haver
resistència, de De Gaulle, qui es negava a rendir-se tot i que el govern francès de Vichy hagués
firmat l’armistici.
França va col·laborar en el 40% de l’esforç bèl·lic alemany. Van matar bona part de la població
jueva francesa i eren detinguts per la policia francesa que els lliurava als nazis. Aquest
col·laboracionisme reflecteix en el partit nazi, que crearà un exèrcit paral·lel: Waffen- SS (SS de
combat). La Division Azul espanyola era una divisió de les SS que estava al front de Leningrad.
Estat socialracista: si eres considerat ari tindries un bon treball, accés a la sanitat, etc. I això ho
pagava la resta del mon. A tota Europa els nazis tenien molts partidaris.
Quan hi hagi la última batalla de la guerra, a Leningrad, entre els últims defensors del nazisme i
dels que van combatre fins la darrera bala eren la divisió de les SS Carlemany formada per
francesos i la divisió de les SS northland (formada per noruecs, suecs, i danesos). Hi havia un
col·laboracionisme molt gran.
Paul Henri Spaak: la idea d’un ordre europeu no és una creació artificial d’Alemanya, sinó una
necessitat.

Què passa a l’imperi japonès?

No és que el que passi a l’extrem orient no tingui rellevància, de fet, historiadors diuen que la
segona guerra mundial comença al desembre del 41 perquè la guerra a l’extrem orient comença
al 1937 entre Xina i Japó. La guerra a Europa comença al setembre del 31, la gran guerra pàtria
entre els antics aliats de l’Alemanya de Hitler i al unió soviètica de Stalin comença l’estiu el 41
però la guerra es transforma en mundial quan els japonesos ataquen els nord-americans a Pearl
Harbor el setembre de 1941.
Hirohito era l’emperador del Japó entre 1926 i 1989, quan va morir. És rellevant perquè quan
comença la guerra d’agressió al Japó, Hirohito fa 11 anys que es emperador. Quan els japonesos
ataquen Hawaii el cap d’estat del Japó és Hirohito. No només era el cap d’estat, també la
màxima autoritat religiosa japonesa. Va tindre algo a veure amb el que va passar a la Xina? Els
japonesos van anar a la guerra en nom de l’emperador i l’emperador va continuar governant
després de la guerra. El que indica això es una de les mancances de l'exèrcit japonès, no podien
guanyar la segona guerra mundial perquè no tenia la tecnologia necessària per fer-ho. Els que
tenien la tecnologia necessària eren els alemanys.
La guerra d’agressió contra Xina es va fer pels subministraments i no per les armes. Per fabricar
armes necessites metalls i no en tenien, els compraven als nord-americans. Les armes
necessitaven petroli, que també el treien dels nord-americans i els seus aliats fins que el 1941 el
president nord-americà decideix tancar-los-hi l’aixeta.

Per què van atacar Pearl Harbor?

Però el 1941 porten 4 anys de guerra contra Xina, a sobre, la diplomàcia nord-americana el que
fa es dir-li a Tokio que torni a les fronteres no del 1937 sinó del 1931, que renunciïn a tot el seu
imperi a Xina o els tallen el petroli. D’on el treurien? De les índies orientals holandeses, l’actual
Indonèsia.
Amb Pearl Harbor la guerra és mundial. A les eleccions del 44, Roosevelt sortia elegit per 3r
cop, va dir que els EUA no entrarien en guerra si no els atacaven, però no va dir que era molt
probable que els ataquessin, per culpa de l’administració nord-americana. Però no es pensaven a
on els atacarien. Va ser on tenien la major flota del Pacífic.
El responsable de l’atac de Pearl Harbor, l’almirall japonès Yamamoto. Un dia abans de l’atac de
Pearl Harbor, informen al president dels EUA que els japonesos han decidit no respectar
l’ultimàtum nord-americà.
Yamamoto havia estat l’agregat militar durant molts anys de l’ambaixada japonesa de
Washington, coneixia l'exèrcit nord-americà i la capacitat productiva nord-americana. Si l’atac
sortia bé i els enfonsaven, la major part o la seva flota del pacífic tindrien un any d’avantatge per
conquerir el que fos. Després d’aquest any l’únic que podrien fer els japonesos era presentar una
resistència ferotge que causes tantes baixes als nord-americans que els obligués a negociar.

Els nord-americans recuperaran la seva flota perquè tenen capacitat per fer-ho i l’únic que
podran fer es resistir, però també sabien els japonesos en un règim demoliberal parlamentari la
capacitat de patiment d’una societat no es la mateixa que la d’una dictadura autoritària o d’un
règim com el del Japó imperialista. És a dir, si començaven a arribar molts nois nord-americans,
aquests acabarien negociant la pau. Aquesta era l’esperança dels japonesos, no guanyar la guerra,
sinó conquerir uns territoris, defensar-los fins al final i obligar als nord-americans a arribar a un
acord favorable de pau al Japó. Defet, l’atac el faran molt bé, dues onades d’avions que surten
dels portaavions japonesosque atacaran Pearl Habror, a Hawaii, territori nord-americà.

Yamamoto al 1943 anirà a visitar unes illes. Els nord-americans ho saben i envien una
esquadrilla de caces de llarg abast i derriben tots els avions japonesos on hi havia l’almirall i els
maten a tots. L’objectiu era matar l’almirall que havia dut a terme l’atac a Pearl Harbor.

Quin error comet Hitler?

El Japó era conscient de la seva força i sabien que no tenien un exèrcit equiparable al
nord-americà o al soviètic.
El que demanen als alemanys, a Hitler, és que declari la guerra als EUA i que no els hi demani a
ells que declari la guerra a la Unió Soviètica, perquè els japonesos havien perdut una guerra
contra la unió soviètica el 39 a Mongòlia. Si s’enfronten amb els nord-americans tenen alguna
possibilitat, però contra soviètics i nord-americans no tenen cap possibilitat. Hitler pensava que
guanyarien per ser aris i que els japonesos els hi demanessin ajuda li semblava el més coherent, i
per això van perdre la guerra.
Un dels principals errors d’Alemanya va ser atacar al seu principal subministrador de matèries
primeres l’estiu del 41, la unió soviètica, però l’error de major magnitud va ser declarar la guerra
dels EUA quan en principi aquests li havien de declarar la guerra al Japó. La major part dels
militars alemanys no saben perquè els nord-americans els hi ha declarat la guerra i quan els hi
diuen que va ser al revés, no s’ho creuen. Hitler, davant de la proposta japonesa, al desembre del
1941 declara la guerra als EUA, que és el que vol Roosevelt: li han atacat els japonesos i els
alemanys li han declarat la guerra. Van al Congrés nord-americà i té majoria absoluta per
declarar la guerra a l’imperi japonès i a l’Alemanya de Hitler i els seus aliats, que tots han
declarat la guerra als EUA (Itàlia, Hongria, Romania i Bulgària). Ara la guerra ja és mundial.

Com es va formar l’aliança que va guanyar la II GM?

Al 1942 es crea l’aliança que guanya la segona guerra mundial.
Abans de la guerra, Churchill ja estava coordinat el 1940 amb Roosevelt i quan Hitler li declara
la guerra als EUA, Roosevelt i Churchill es reuneixen i acorden que l’únic enemic de veritat són
els alemanys i Churchill sap que per derrotar-los, l’aliança dels dos pobles anglosaxons encara no
suma si volen tenir poques baixes. Qui va posar els morts que van acabar amb el III Reich? La
unió Soviètica. El que pretenia Stalin a l’inici de la guerra a Europa és que l’alemanya nazi i
l’imperi britànic es destruïssin mútuament i així tenir oportunitat, però el que va passar és que la
unió soviètica va acabar derrotant l’Alemanya nazi, cosa que va beneficiar molt a les
democràcies liberals parlamentàries que van sortir relativament indemnes de la guerra.

Ara és quan es crea l’aliança que guanyarà la Segona Guerra Mundial, perquè al final de la
guerra mig mon esta aliat contra l’eix, però les 3 grans potències que acaben derrotant a l’eix
seran l’aliança inicial entre els EUA i el Regne Unit i la unió soviètica. Churchill que era un
pragmàtic demanarà a la unió soviètica establir una aliança que Stalin acceptarà. Churchill haurà
de convèncer a Roosevelt que accepti una aliança amb els soviètics perquè, tot i que no eren
democràtics, els necessitaven per guanyar la guerra.

Qui signa l’aliança? Molotov. El mateix que havia signat l’aliança amb els nazis el 1939.
Les aliances havien canviat. Aquesta aliança sorgeix el maig del 1942. Roosevelt, Churchill i
Stalin. Els Estats Units, perquè tenien la capacitat industrial i tecnològica per guanyar a
l’alemanya nazi.
Tant els EUA com l’imperi britànic eren sistemes parlamentaris liberals, més o menys
democràtics. Sabien que is tenien molts morts, no tornarien a ser escollits com a presidents.
L’entrada a la guerra dels EUA és el que acaba amb la Gran Depressió. La guerra comportà la fi
dels New Deal i es substituïen epr Dr. Win the War. El 28 de desembre del 43 ja era claríssim qui
guanyaria la guerra, però encara quedaven moltes morts per arribar.

Com va néixer el New deal?

Va ser degut a un pacient que estava malalt i es deia Estats Units d’Amèrica que estava patint un
greu desordre intern i van trucar al doctor. El doctor New Deal va salvar bacs i rescatar els
agricultors, netejat els bancs de valors, posat a treballar de nou als inactius...
Ja havia fet tot això, ara tocava que s’encarregués el Dr. Guanyar la Guerra. Per què? Perquè
amb l’esforç bèl·lic, tota la capacitat industrial americana es posa al màxim de les seves
possibilitats per fer armament. S’acaba amb l’atur, les fàbriques produeixen com mai abans, però
el que produeixen són màquines per matar. Els nord-americans són els únics que tenen totes les
capacitats de tenir tropes en 5 continents diferents i lluitant en 4 d’aquests i el que es necessita
per fer-ho es una flota. Una flota que no existia el 1941 però la van crear, amb vaixells grans. El
1942 construïen més de 5 vaixells al dia i el 1944 més de 7.
Com podien construir tant?
Van aplicar el taylorisme per fer les armes. Amb els avions de guerra el 1942 en feien 31 cada
dia, al 1943: 235 avions al dia i el 1944 en feien 255 cada dia. Avions de darrera tecnologia. Els
més famosos de l'exèrcit nord-americà son els B17 i els B29.

Amb tancs també, el 1939 no en feien cap i el 1943 en construïen 80 al dia.

Després de l'operació barba roja quan els soviètics han perdut el 60% de la seva capacitat
industrial i tot i així construïen més armes que els alemanys. Han tornat al comunisme de guerra.
Els millors tancs de la II GM eren els soviètics, i sempre en construiran més que els alemanys.
Els alemanys construiran molts tancs diferents, per tant necessitaven molts materials diferents,
cosa que va ser un error.

Què és la operació Caixa Blava?

Barba roja havia finalitzat l’hivern del 41 al 42 i els alemanys van haver de recular a tots els
fronts.
L’operació caixa blava era decisió de Hitler i tronava l’estiu, era moment de tornar a l’est. El
1942 va ser l’última vegada en que els alemanys i els seus aliats van tenir la possibilitat de
guanyar o empatar la guerra. Barba Roja ho fan en 3 fronts: al nord, al ventre i al sud.

Al 42, després de la contraofensiva soviètica de l’hivern del 41, els soviètics pensaven que quan
tornes a arribar la calor els alemanys intentarien tornar a atacar Moscou, el que quedava clar és
que no podrien llençar 3 ofensives.
Una de les batalles d’aquesta operació serà la de Stalingrad, però l’objectiu no era arribar a
Stalingrad, sinó arribar a Bakú perquè és allà on hi havia els principals pous de petroli soviètic,
així podrien obligar a Stalin a demanar la pau. Els alemanys llencen una gran ofensiva i els
defensors (soviètics) son superiors, el doble, en nombre. Quan s’acaba l’ofensiva que estan molt
a prop d’arribar als seus objectius, els alemanys i els seus aliats han tingut més d’un milió de
baixes però el soviètics el doble.

Tota la IIGM és una carnisseria però Stalingrad es dels llocs més negres de tota la guerra. A
l’inici Stalingrad era un objectiu secundari, tot i que era la tercera ciutat de la unió soviètica.
L’objectiu principal eren els pous de petroli.

Per què els alemanys cometen l’error que no van cometre en Leningrad?
A Leningrad els alemanys envolten la ciutat però no hi entren perquè conquerir una gran ciutat
és molt complicat, sobretot si els defensors estan disposats a lluitar fins a l’últim home. A
Stalingrad els alemanys no tenien cap avantatge, quan comença la batalla es combatien les 24
hores. Quan les coses es posen malament, Stalin li dóna l’ordre de resistir a Chuikov, no es podia
retirar de Stalingrad, si ho feia seria executat. La missió era resistir fins l’últim home, i així ho va
fer.
Stalin va cometre diversos errors. A Stalingrad va donar l'ordre de no treure els civils de la
ciutat.

Com ja havia fet a la batalla de Moscou, utilitza els Smersh (unitat de la NKVD: mort als
traïdors), una unitat de policia que obligava a tornar als que marxaven del front. A Stalingrad
l’smersh afusellara a 13mil soldats de l'exèrcit roig per covardia.
Per què utilitzen Stalingrad?
És un motiu propagandístic. Stalin no permetria que ocupessin la ciutat que portava el seu nom i
els nazis van decidir conquerir aquesta mateixa ciutat.

Què va ser l’operació Saturn?

Els militars alemanys el que pensaven que s’havia de fer era el mateix que a Leningrad.
Zhukov estava preparant el seu contraatac a la soviètica, concentrant el màxim de tropes
soviètiques observant com feien la guerra els alemanys.

Què sabia Zhukov?

Que els alemanys havien trencat les seves línies, havien envoltat els exèrcits soviètics i els
havien obligat a redir-se. Què farà? Concentrar una gran quantitat de tropes i llençar-les contra
els italians i romanesos i deixar que passin milers de tancs per a rodejar l'exèrcit més gran
alemany que estava lluitant a la unió soviètica.
La resistència desesperada de l'exèrcit alemany a mans de Von Paulus, farà que els exèrcits que
pràcticament havien arribat a Bakú, en dos o tres setmanes es veien obligats a retrocedir i perdre
tot el que havien guanyat en la operació Fall Blau. A l’hivern del 43, on Hitler nomena mariscal
a Von Paulus i li recorda que mai cap mariscal s’havia rendit.
És la primera gran derrota de l'exèrcit alemany. Des de principis de 1943 ja era evident que els
alemanys no guanyarien.

Què passava al nord d’Àfrica?

Al mateix temps que la guerra total es desenvolupava a l’URSS amb uns índexs de baixes
impensables, hi havia una altra ofensiva rellevant: la que els exèrcits alemanys volien recuperar
Líbia (on britànics estaven derrotant els italians) i ocupar Egipte.
Alemanys i italians quan llencen la ofensiva contra Egipte serà frenada a El Alamein, eren
batalles al desert de tancs i avions on el problema era el subministrament d’aigua.
Quan acabi la batalla que guanyaran els britànics, l’eix tindrà unes 30.000 baixes i els britànics
unes 13.000.
És una batalla de moviments. Rommel és un dels millors mariscals de l'exèrcit alemany, un nazi
convençut. A diferencia dels morts que hi ha al front de l’est, el que demana Stalin als seus aliats
es que obrin un segon front: que desembarquin a Normandia o els Països Baixos per amenaçar la
regió del Ruhr que és on hi havia les fàbriques de producció d’armament a Alemanya, però no ho
van fer perquè suposaria moltes baixes.
Britànics i nord-americans buscaven minimitzar al màxim les seves baixes, al contrari que els
alemanys i l'exèrcit roig.

L’operació Torxa
Amb poques baixes aconsegueixes grans objectius.
França torna a canviar de bàndol.
Just quan s’acaba la batalla d’El Alamein, el gran desembarcament de les tropes britàniques i
nord-americanes i britàniques al Marroc i Algèria, territoris de la França de Vichy (aliada amb
l’eix). L’operació Torxa es fa entre el 8 i el 10 de novembre del 1942.

Aquest és el Marroc espanyol, hi cap la possibilitat de que entri en guerra al costat dels
alemanys.
Els aliats tindran 1.199 baixes i la França de Vichy 1.342. Què aconsegueixen a canvi? Tot el
nord d’Àfrica de Vichy que havia estat controlat pels alemanys. La França de vichy, del 1940 al
1942 són aliats de l’Alemanya nazi.
Com finalitza la guerra a Àfrica?
Amb el desembarcament Rommel s’adona que no podrà aguantar a Líbia i que els port més
propers a Sicília son a Tunísia. Agafa les tropes alemanyes i italianes i ocupa Tunísia que era part
de la França de vichy. Del 42 al 43 resisteix tot el que pot. El que volia Rommel es que les seves
tropes siguin recuperades però Hitler va aplicar el mateix que Stalin a les seves tropes: el meu
exercit no es rendeix. Però es va veure obligat a rendir-se, i a partir d’aquí Rommel començarà a
pensar que Hitler es un problema.
El novembre del 43, ja era clar qui guanyaria la guerra.

Què va passar a Teheran el 1943?

La Conferència de Teheran.
Era una ciutat soviètica. Churchill i Roosevelt hi van anar per decidir com seria el món després
de la guerra. I pensen que faran amb alemanya. Hi ha un pla per acabar amb l’Alemanya actual i
convertir-la en un país agrari.

Què va passar a Itàlia al 1943?

El que van fer els francesos és el que intenta fer la monarquia italiana. Quan la situació comença
a ser complicada perquè quan es rendeix Tunísia les tropes franco britàniques envaeixen Sicília i
els exèrcits italians es rendeixen, queda clar que a la guerra ja hi ha un segon front. Què va
passar en aquestes circumstàncies? Molts feixistes italians comencen a pensar que Mussolini
s’havia equivocat en entrar en guerra amb els seus aliats alemanys.

Que farà el Gran Consell Feixista?

Normalment aplaudien les decisions de Mussolini, fins a juliol del 43 quan es reuneixen i acusen
a Mussolini de no haver-los consultat la declaració de guerra de 1940 (quan Mussolini mai els
havia consultat res en 20 anys), hi ha una discussió apassionada entre els feixistes, Ciano
encapçala amb el rei un cop d’estat per fer fora a Benito Mussolini, però mantenint Itàlia com a
estat feixista.
Al mateix temps, aquest nou govern italià sota les mans del general Pietro Badoglio i amb el
mateix rei, el que fan es negociar amb els aliats que han fet els francesos, canviar de bàndol.
Els nazis ja ho veien venir i envia tropes a Itàlia. Com que Mussolini estava presoner després del
cop d’Estat, en el moment que Itàlia signa l’armistici amb els aliats i aquests desembarquen a
Nàpols.

Qui era Otto Skorzeny?

Era l’oficial de les SS a qui Hitler enviava a les operacions impossibles i sempre sobrevivia.
Hitler va agafar a Otto Skorzeny i li dona l’ordre d’alliberar Mussolini i els alemanys ocupen el
nord d’Itàlia i Mussolini decideix crear la república social italiana (RSI).
Acabarà amb la monarquia, al 1943 serà cap d’estat i de govern i començarà una guerra civil
contra els feixistes que considera traïdors, entre ells Ciano, i contra els partisans, que s’han
passat als aliats. És una guerra entre feixistes i entre feixistes i comunistes.
Com Mussolini li devia tot a Hitler, va fer la RSI un estat racista.
Els aliats van anar pujant cap al nord. Entre el 43 i 45 dura aquesta guerra.

Què va ser la “bombing war”?

Tenien els alemanys algun bombarder similar al B17 o B29 nord-americà? No. Ni les van fer. El
45% de totes les cases alemanyes van ser destruïdes per bombardeig. Són crims de guerra?
Quan Stalin els hi deia d’obrir un segon front per reduir la pressió a l’est, Roosevelt i Churchill li
deien que el segon front ja estava obert i era l’aeri. Els alemanys havien de destinar grans
quantitats de recursos contra els bombardejos diaris des del 1942 i que matava població civil. Per
a això serveixen els bombarders pesats. Els objectius legítims eren les fàbriques d’armaments.
Totes les ciutats alemanyes van ser bombardejades: hospitals, esglésies, escoles...

Què va ser l’operació Comorra? Què va passar a Hamburg?

Un dels bombardejos més salvatges. Era una rèplica a la guerra de l’atlàntic. Els submarins
alemanys estaven fent molt bona feina matant de fam als britànics.
A Hamburg és on estaven les principals fàbriques de submarins alemanys, estaven ben
protegides de bombardejos aeris. Quan els britànics decideixen castigar els alemanys per la
guerra submarina, donen l’ordre de destruir Hamburg, una de les ciutats més grans d’Alemanya.
Ho faran amb diferents onades de bombardejos.
Com els britànics tenien problemes per recuperar els avions que perdien, bombardejaven de nit
mentre que els nord-americans ho feien de dia.

Què va passar a Kursk?

La guerra s’estava acabant però continuava sent dura al front de l’est. Al 1943 té lloc la batalla
de tancs més gran fins al moment: Batalla de Kursk. Ni a l’estiu ni amb els millors militars els
alemanys podrien guanyar als soviètics. A l’estiu del 43 la ofensiva alemanya fracassa.
A partir d’aquí, és l'exèrcit roig qui porta la iniciativa fins arribar a Berlin.

Què va passar a Leytes?

La batalla naval més gran del període contemporani és a l’octubre del 1944 a les Filipines.
El dia de la batalla d’Overlord, el desembarcament de Normandia. És la batalla més gran que hi
ha hagut en el mon contemporani. Quan van a obrir el segon front, és a dir, desembarcar a França
i estar a prop de les fàbriques alemanyes al Ruhr, això és el 6 de juny de 1944.
Dues setmanes després al front de l’est comença la ofensiva Bagration.

Quina va ser més important? Overlord o Bagration?

Arriba Overlord, la batalla de Normandia. Per preparar els desembarcaments van fer un
bombardeig massiu d’aviació i artilleria sobre les tropes alemanyes a les poblacions franceses.
Estaven al lloc i al moment equivocats els civils francesos d’aquell territori.
La única norma a la guerra és guanyar, guanyar matant.
Al mateix temps que hi ha Overlord, comença Bagration, on hi concentren més d’un milió de
tropes mentre que els alemanys en tenen moltíssims menys. Aquí Hitler no fa cas als seus
oficials i comet els mateixos errors que va cometre Stalin al principi de la guerra: no rendir-se.

Com acaba Bagration?

Juny del 44: l’exercit alemany pateix la pitjor derrota de tota la guerra amb Bagration.
Amb tot l'exèrcit central alemany de l’est destruït. Després de Bagration només es qüestió de
temps que es rendeixin. Per això els militars intentaran matar a Hitler, tot i així ell obligarà als
alemanys a lluitar un any més.
Bagration és la venjança de Stalin.
L’encarregat del triomf era Rokossovski. Quan comença la guerra estava en un gulag i el van
treure d’allà el 1941 per lluitar en una divisió i comandar les tropes.

Què va ser l’operació Valquíria?

Els nacionalistes d’extrem-dreta alemanys decideixen que Hitler és un problema i fan l’operació
Valquiria intentant matar-lo però no ho van aconseguir, així que van executar a tots els
conspiradors. Rommel també estava implicat i li van fer una oferta: o et mates i fem veure que es
un accident o enviem al teu fill al front de l’est, que era oficial a l'exèrcit. I es va suïcidar.
Els militars alemanys volen demanar la pau per que alemanya quedi el menys destruïda possible
però Hitler i els nazis racistes volen lluitar fins a l’últim home.

Què va passar l’agost-setembre de 1944, durant 63 dies?

Bagration havia acabat a les portes de Varsòvia i podien esperar que les tropes de l'exèrcit roig
alliberessin Varsòvia.

Del 41 al 44 l'exèrcit polonès havia existit de manera clandestina. Van preparar una insurrecció
per ocupar la capital i dir que el govern legítim era el de Londres
Però Stalin havia decidit que Polònia havia de ser un estat que mai més fos un perill per a
l’URSS. Per tant, a Polònia havia d’haver si o si un govern comunista. Però a Polònia, que és on
havia començat la segona guerra mundial hi havia un govern a l’exili.
Els soviètics estaven a punt d’entrar a la capital polonesa i van fer un aixecament a l’agost per
alliberar ells la capital de Polònia i ficar-la sota el control del govern de Londres. Però
Rokossovski era polonès i dintre de l’exèrcit de Rokossovski hi havia polonesos i estaven a les
portes d’entrar. Després d’aquests 63 dies, temps que necessiten les ss per destruir tota la ciutat
de Varsòvia, l'exèrcit roig tornarà a entra en ofensiva i ja no pararà fins a Berlin.

Stalin no volia un govern molt liberal ni un exèrcit lliure polonès. Va ordenar a les seves tropes
que no es moguessin i va deixar que dues divisions de les ss destruïssin tota la ciutat de Varsòvia
expulsant a més de 700.000 civils i destruint el que quedava de l'exèrcit polonès.

El que queda de Varsòvia quan es torna a posar el marxa el primer front bielorús comandat ara
per Zhukov, el que troben es una ciutat on els supervivents ho han fet a les runes i la ciutat esta
totalment destruïda. Però la guerra estava guanyada.
Els nazis havien perdut a tots els seus aliats. Els aliats anaven fent però cap de les ofensives
s’igualava a les del front soviètic.

Què va ser la operació Horta?

La idea d’ocupar els ponts d’Holanda sobre el Rin tindrien una via directa per anar al cor
industrial d’Alemanya i obligar-los a rendir-se, però no tenien suficients tropes per fer-ho i els
alemanys tenien moltes tropes a l’est, però es van poder defensar. Aquesta ofensiva els aliats
envien 17.000 aliats i els defensors no arriben a 12.000. Si realment ho volien ocupar haurien
d’haver enviat unes tropes com les de Bagration, per tant, no van arribar als ponts i això va
allargar la guerra.
Stalin volia entrar si o si a Berlin, però ell estava informat que els seus aliats estaven planejant el
Pla Manhattan i que els seus propis físics, entre ells Albert Einstein (que era alemany però jueu)
tenien el seu armament atòmic. Els que van aconseguir l’arma definitiva van ser els
nord-americans, la bomba atòmica. I sabien que una de les reserves més grans d'urani estava a
Berlin.

Què va ser la ofensiva de les Ardennes?

La guerra s’estava acabant i Hitler va intentar una última ofensiva al front occidental: la Batalla
de les Ardennes que va perdre perquè li faltava petroli i era evident que la guerra acabaria amb la
victòria dels aliats.

Es reuneixen a Ialta Roosevelt, Churchill i Stalin i parlen de Polònia i de què faran amb
Alemanya.
Quan la cosa s’està acabant el control del cel alemany era de les tropes aliades, els soviètics
començaven a tenir bons avions i els grans bombarders nord-americans i britànics havien
augmentat en nombre.
Però un dels bombardejos més polèmics és el de Dresde. El bombardeig arriba després que els
alemanys hagin llençat un centenar de V2 contra Londres. Van ser 6 bombardejos de Dresde amb
morts civils.

Si hi havia algun nazi més nazi que Hitler, aquest nazi era Goebbles. Era el màxim responsable
nazi de Berlin i ministre de propaganda i el van anomenar cap de la defensa de Berlin. Goebbles
va mobilitzar les tropes de l’exercit popular, nens de 14 anys i vells.
Els donaven bazuques i els enviaven a la línia de front contra l'exèrcit roig que tenien katiushas.

Com va ser el final de la guerra a Europa?

Al front occidental ja no es defensen i els nord-americans arriben a Torgau. A la batalla de Berlín
Stalin hi concentra més de 2’5M de soldats i la milícia alemanya Volkssturm té l’ordre
d’aguantar fins l’últim home i després començar una guerra de guerrilles (que al final no passa).

Arribarà al fi de la guerra i Hitler, en el seu testament, considera a Himmler un traïdor el màxim

responsable de l’extermini jueu negociava amb la creu roja i amb l’organisme mundial jueu.
Arriba a una solució negociada amb alemanya com dient que aquell era el motiu pel que
l’extermini de jueus havia acabat al període final, perquè els jueus entendrien que això d’haver
assassinat a 5M de civils era cosa de la guerra. Quan Hitler se n’assabenta el considera traïdor.

A la primavera de 1945, moren Roosevelt (d’un ictus), Mussolini (executat per partisans) i Hitler
(es suïcida), el 12, 28 i 30 d’abril, respectivament.

La guerra s’estava acabant a Europa. La ultima decisió de Roosevelt va ser Truman. El

vicepresident del 41 al 45 de Roosevelt va ser Henry Wallace. Com és que a les eleccions a finals
del 44 el que es presenta com a vicepresident és Truman? Hi havia alguna diferència entre
Wallace i Truman? Truman era un ferm partidari de la vida nord-americana.

Les últimes decisions de Hitler van ser que alemanya ja no tindria un fhurer però tornaria a
tindre un president de la república, el militar Dönitz i Goebbels serà canceller del Reich.
Decidiran que, com que no val la pena viure en un món sense nazis ni sense Hitler, l’1 de maig
es suïcida Goebbels, la seva dona, i tots els seus fills.

Keitel es rendeix primer als occidentals i després als soviètic. Es reuniran a Postdam.

Què va ser del Japó?

Japó encara era considerable. Totes les ciutats japoneses sota bombardeig. Es fa el pla del
desembarcament a les illes principals del Japó. Els nord-americans van calcular que si
desembarcaven al Japó tindrien 1M de baixes.
Mentrestant, els japonesos feien allò de resistir fins a l’últim home. A Hiroshima i Okinawa hi
havia força resistència i com que tecnològicament no podien contra els nord- americans, utilitzen
els kamikazes de manera més massiva que els alemanys.

Quan s’havia de decidir si es guanyava la guerra amb un desembarcament convencional o amb el

Pla Manhattan que Truman sabia que era una realitat però Stalin desconeixia, tenien armament
atòmic. En aquell moment el que Truman volia es que els soviètics entrés en guerra contra els
japonesos per reduir les baixes. Però en el moment que tenen la bomba atòmica li diuen a Stalin
que entri en guerra amb el Japó. Els hi van dir que si els japonesos es rendien, que no els
matessin. Això va canviar el projecte Manhattan, desenvoluparan dues armes atòmiques: Little
Boy d’urani que llencen sobre Hiroshima i Fat Man de platoni que llencen a Nagasaki.

Ara sí que Stalin declararà la guerra al Japó.

El que demanaven els japonesos al final de la guerra és que continués l’emperador, però els
estats units volien una rendició incondicional, llencen les dues bombes atòmiques i Hirohito
llegeix en públic la rendició. I continua sent l’emperador. Els japonesos van fer la guerra per
l’emperador i aquest no va ser culpabilitzat de res.

Però Hirohito no era culpable del que havia passat del 37 al 45?
Es va aconseguir una pau que va permetre el mon que tenim ara.
TEMA 9. Postguerra (1945-1953)
És el llegat de la Segona Guerra Mundial: fam, reconstrucció i l’inici de la Guerra Freda.
Bibliografia:
- THE AGE OF EXTREMES: ERIC HOBSBAWN
- POR EL BIEN DEL IMPERIO: JOSEP FONTANA. Aquest imperi és els Estats Units.
Tot i això, segons Josep Pich la URSS seria també un imperi
- POSTGUERRA: TONY JUDT. La majoria de les coses que dirà el profe a la classe
d’avui ve d’aquest llibre.
- La Corte del zar rojo: montefiore.
- Continente salvaje: Keith Lowe

De la lectura de Keith Lowe, introdueix temes que ens interessen en la classe d’avui.
Lowe no era historiador. Li preguntaven si la Segona Guerra Mundial es va acabar amb el suïcidi
de Hilter, i ell diu que el punt final sempre es posa amb la rendició a Alemanya, però el període
del 45 al 49 va ser tan atroç com la guerra.

Un continent sense lleis ni govern a Europa, no hi havia ni policia, ni escoles entre el 45 i el 49.
No hi havia cap tipus de barreres, no hi havia llei. Hi havia el sentiment a tota Europa que no es
faria justícia, i molts es van prendre la justícia per la seva mà. A Berlin 50.000 nens orfes
vagaven pel carrer, regnava la barbàrie. L’ànsia de revenja dels treballadors esclavitzats pels
nazis era gegant. Van interioritzar la violència els europeus.
Aquest període del 45 al 49 es un període poc estudiat. Les dones van ser violades i van patir
especialment. Els exèrcits aliats no van violar perquè podien aconseguir sexe a canvi d’aliments.
L’odi envers els jueus es remunta molt lluny en el temps, els anys anteriors a la guerra
simplement els van despertar. Els alemanys van tenir col·laboració a l’Europa de l’est. Amb
excepcions.
Els jueus eren mal vistos a països ocupats, i es va necessitar molt temps per acabar amb aquest
odi. Els jueus no volien tornar als seus llocs d’origen.

Quin tracte van rebre els jueus a Europa després de la guerra?

A tot arreu es va negar el que havia passat, totes les poblacions van patir moltíssim. Les
conseqüències van ser que tota Europa van fer ulls grossos al patiment específic dels jueus, i
quan van tornar es van adonar que els hi havia expropiat les seves propietats. Es van convertir en
apàtrides. Quina va ser la sortida dels jueus? Anar cap a Palestina, on al cap de pocs anys es va
crear Israel. Els alemanys enviats a altres països ocupats per Hitler van ser retornats al seu país.
S’acaba amb el 30% del que ara seria Txèquia.

S’acaba la guerra a Europa quan s’està acabant la reunió a Ialta. L’imperi Britànic, els Estats
Units i la Unió Soviètica han guanyat la guerra. Els Estats Units i l'URSS molt amics no eren.
Calia decidir que es feia amb Alemanya, les fronteres actuals d’Alemanya es van configurar al
1975 a Helsinki. S’acaba la guerra, i les democràcies occidentals tenien una visió positiva de la
URSS. El patiment del poble soviètic va guanyar l’URSS.
Quan s’acaba la guerra a Europa, es tornen a reunir a Postdam.

Violacions durant l’ocupació d’Alemanya

Lauran Risk explica que ha entrevistat a molts criminals de guerra, i un vell de l'exèrcit roig li va
explicar el tema de les violacions. Ell li explicava que les violacions no estaven castigades. Les
dones no parlaven rus, i això era millor. Només calia violar-les amenaçant-les amb una pistola.
L’acord impossible
La historia no es repeteix, però rima. Raimon Aaron parlava de pau improbable però
enfrontament impossible.
Amb les negociacions de pau es comença a configurar el que serà la Guerra Freda a Postdam.
L’actual frontera de Polònia no es la frontera de l’estat polonès que tenia quan va començar la
guerra al 39, de facto, la frontera de Polonia que es va aprovar internacionalment al 1975 es la
que havien acordat Molotov i Ribbentrop a l’agost de 1939.

Això costava d’empassar, és a dir, que els pactes que havien fet els stalinistes amb els nazis a
l’est d’Europa continuaven vigents. Per tant, les tres repúbliques bàltiques estaven annexionades
a Rússia, així com Moldàvia i l’est de Polònia. Diran que aquestes terres les han comprat amb la
seva sang, i no es una metàfora. L’esforç soviètic va ser el més gran.
Postdam <<Terminal>>
Postdam és una reunió curiosa, ja que quan comença la reunió de Postdam comença la reunió
Churchill amb Truman i Stalin. Churchill tenia 71 anys. Quan s’acaba la conferencia ja no hi ha
Churchill, sinó Attlee. Això és així perquè entremig els laboristes van guanyar les eleccions.
Attlee guanya les eleccions, i com és possible que guanyi les eleccions al 1945? Perquè Churchill
havia tingut una llarguíssima carrera política, i havia canviat molt de partits. Churchill podia
canviar de partit, però ni d’idees. Els britànics sabien que era imperialista, i després de 6 anys de
guerra els britànics volien pau. Attlee, en aquest període, dels llocs més conflictius de l’imperi
britànic s’aniran sense lluitar.
Exemple: Palestina amb el sorgiment d’israel. Al 1951. Churchill torna a guanyar les eleccions.

Els 2 grans protagonistes de l’inici de la guerra freda són el successor de Roosevelt (Truman) i
Stalin. Stalin en aquest període tienia molt bona premsa.
Laurenti Beria era, segons Stalin, el Himmler de la URSS. Beria era el cap de la policia política
(Txequistes). Un dels principals problemes era què fer amb Alemanya. Els soviètics abans de la
guerra ja havien decidit que s’annexionarien una part de Prússia oriental, amb la capital de
prussia oriental (Konigsberg). Com que volien modificar les fronteres de Polonia, van decidir
que la manera era que els polonesos ocupessin part de Prússia oriental per ells quedar-se aquesta
part.

Franco va ser un dels protagonistes a Postdam. Tothom sabia com havia arribat al poder, i Stalin
va demanar el cap de Franco perquè sabia com havia arribat al poder. Sabia que, sense l’ajuda
d’alemanya nazi i de feixistes italians, no podria haver fet res. En canvi, Churchill veia Franco
com un mal menor i Truman no estava disposat a perdre xicots americans. Per tant, a Franco el
va salvar la guerra freda. Si Franco hagués estat expulsat del govern al 45, 46 o 47, podríem
haver identificat el seu règim com a feixista. Però franco es va estar 3 dècades més, i durant
aquest període la dictadura franquista va canviar molt.

De les zones d’ocupació, els soviètics donaran una zona d’ocupació als polonesos que es
transformarà en part del seu territori. Hi haurà una part que voldrien, perquè al principi no saben
que fer amb Alemanya. No estava previst crear la RDA i la RFA, hi havia 4 zones d’ocupació.
Fins a 1949, no es va crear la RFA i la RDA. Mentrestant, un dels temes que debatia la
diplomàcia internacional era que fer amb Alemanya, Berlin i Austria.
Primer, no obstant, calia veure que fer amb el final de la guerra.
La fi de la Guerra al Pacífic
La fi de la guerra es un claríssim exemple de Realpolitik, perquè a Postdam un dels objectius de
Truman era que Stalin complís la seva promesa i després de derrotar als alemanys declares la
guerra als japonesos.
Stalin volia alguna cosa a canvi d’això, i Truman li diu a Stalin que no calia que li declarés la
guerra a Japo. Això era perquè tenia la bomba atòmica. La bomba d’Hiroshima la llançant el 6
d’agost, i Stalin declara la guerra el 8 d’agost. El 9 d’agost llencen la segona.
Hi ha qui veu el llançament de les bombes i l’actuació de Stalin com els orígens de la guerra
freda.

El problema alemany
El problema alemany era un problema clar. Alemanya generava por a tota Europa. Hi havia qui
no oblidava que els alemanys havien estat vinculats a les dues grans carnisseries del segle XX.
Molts eren conscients que hi havia molts alemanys a Alemanya, i que continuava sent el motor
d’Europa occidental (o podia ser-ho).

Es van produir els judicis de Nuremberg (del 45 al 49). Aquests judicis son la base del dret
públic internacional actual. Els juristes només enfoquen on els interessa, perquè en aquests
judicis, que son molt importants i on s’inventen nous crims, s’inventen els crims contra la
humanitat. Això pels soviètics i els anglosaxons no es cap problema legal, però pels que seguim
l’imperi de la llei es un problema. Quin problema genera? En els sistemes legals europeus, les
lleis no es poden aplicar retroactivament. És a dir, una llei que s’aprovi avui no se’t pot aplicar en
el que tu havies fet abans. Abans d’aquest judici els crims contra la humanitat no existien, per
tant, se’ls podia jutjar per crims de guerra i no per crims contra la humanitat. Això no era una
limitació pels anglosaxons, ja que el seu sistema legal es consuetudinari (els tribunals fan les lleis
en gran part). Pels soviètics no (manava el partit).

El primer gran judici va afectar als grans jerarques nazis que van poder capturar (els que no es
van suïcidar i no van poder fugir). 11 van ser condemnats a mort. La qüestió és que en el judici
no van ser tots condemnats a mort. Els condemnats a mort són Hans Frank (advocat de Hitler),
Frick, Goring, el mariscal Jodl.

Qui no va ser condemnat a mort? Per exemple, Walter Funk (ministre d’economia), Rudolf Hess
(que va voler negociar amb els britànics la pau, era molt important), l’almirall Raeder... Raeder
era el responsable de la guerra submarina. Schirach, cap de les joventuts Hitlerianes, tampoc va
ser condemnat a mort. Albert Speer (arquitecte) tampoc va ser condemnat a mort. Von Neurath
va ser condemnat a 15 anys, i van absoldre a Freitzsche (encarregat de la propaganda nazi i
número 2 de Goebbels) a Von Papper i a Schaacht.

Justo Castigo
Lowe deia: va haver-hi justícia o venjança? Simone de Beauvoir va dir que la venjança no té
sentit, però certs homes no podien ocupar un lloc en el món que tractàvem de construir.
No ha d’haver-hi venjança, però mirem cap a una altra banda. Paul-Henri Spaak deia que,
d’aquest continent salvatge, com es torna al continent que ara tenim. Tant la Werchamt com la SS
van fer crims contra la humanitat.

Quan s’acaba la guerra, van trobar els camps de concentració que hi havia a Alemanya i van
obligar a la població civil que anessin a visitar els camps perquè ningú mai digués que allò no
havia passat. Quan s’acaba la guerra a Alemanya, passaven pel·lícules i era la gran distracció que
tenien. Sempre abans de les pelis feien un documental en el qual s’ensenyava què s’havien fet en
els camps d’extermini. Els que anaven a aquelles sessions de cinemes es passaven aquells 15
minuts mirant a la paret contraria ja que no volien veure el que havia passat. Això és un
problema, ja que hi ha coses que no volem saber.

Quan l'exèrcit roig comença a recuperar terrenys, es troben amb que fer amb els pobles
col·laboracionistes. Per alguns d’aquests pobles es el seu holocaust, i comença el 43 i fins mes
endavant quan mor Stalin. Les zones controlades per l'exèrcit alemany, pobles que la direcció
soviètica ha considerat que han col·laborat amb els nazis seran deportats a Sibèria. Això farà
canviar la demografia a Crimea. Això volia dir que els txetxens havien col·laborat amb els nazis
i enviar-los a Siberia. Els tàrtars s’agafen de crimea i els envien a siberià. Així amb altres pobles,
com els armenis. Al 51, també els testimonis de jehovà.

Pels tàrtars, el seu exili obligatori l’entenen com el seu genocidi. Putin es va annexionar Crimea,
i va fer un referèndum. La major part de la població a crimea vol ser russa. Com es això? Stalin
te bastant a veure. Perque era tan important Crimea pels russos? Perquè hi havia Sebastopol, la
base naval més important de la flota soviètica.
Com diu Toni Jude, els creadors dels estats de nació del centre i l’est de Europa van ser Stalin i
Hitler amb els seus processos de neteja ètnica. Quants germànics queden a Txèquia avui en dia?
0. A Hongria el mateix. On van anar a parar aquests entre 12 i 14 alemanys? Doncs als 2 estats
que es van crear a Alemanya. Hi havia camps de concentració d’alemanys a Alemanya. Fins
molt entrat als anys 50, a la RFA van haver- hi camps de refugiats alemanys. Per això, els polítics
alemanys son sensibles a les crisis humanitàries.

Quin era el principal objectiu de Stalin en aquest període?

Aconseguir la bomba atòmica.
(la tasca número 1).
Tasca 1
Andrei Shakarov i Igor Kurchatov son els pares de la bomba atòmica. Qui era el responsable
d’aconseguir-ho? Beria. Perquè dona prioritat absoluta a la bomba atòmica? Perquè la major part
dels Stalinistes, fins i tot Molotov, pensava que amb el que havia patit el poble soviètic calia
afluixar. La major part de la elit pensava que no podien tornar a les purgues, etc, llàstima que
Stalin no estava d’acord. Tornaran les crisis de subsistència, hi haurà una fam tremenda... La crisi
de subsistència comença perquè la URSS ha patit sequera, etc, però una vegada comença la
URSS no fa res.
Stalin durant la guerra va dir que els soldats soviètics no es podien rendir. Quan van ser alliberats
els camps de treballadors esclaus soviètics, que havien estat tractats a pendats, el bondia dels
seus alliberadors no era tornarem a casa, sinó perquè no vau lluitar fins la última bala. La major
part dels que van ser alliberats dels durissims camps de concentració alemanys van ser carregats
en trens i cap als gulags. Les purgues van tornar, ja que Stalin ho va decidir. Per què? Les
persones canvien, i Ighor Burtxatov i l’altre son els creadors de la bomba atòmica. Sakharov es
va fer pacifista irònicament, i va construir l’arma més destructiva fins el moment.

Aldor era un hongarès que va sobreviure a Austwich. Sempre estarà a favor de la democràcia,
serà antistalinista. Amb la cursa atòmica, estava tan espantat que va marxar a Colombia. Van
començar les pugnes per la successió de Stalin.
Stalin: la lluita per la seva successió i l’antistalinisme
Un llibre molt interessant sobre això és Un imperio fallido. La major part dels dirigents soviètics
no estaven per tornar al 37, però Stalin sí. Per què? Molotov era la cara més coneguda dels
dirigents soviètics, i a Europa es creia que ell seria el successor de Stalin.

Al 46 va morir Kalinin, i de fet el que explica Montefiori es que Kalinin, quan ja sap que morirà,
te una reunió amb Stalin on li agraeix que gràcies a la seva gestió han alliberat la seva dona del
gulag. Kalinin es el cap d’estat de la URSS, i en aquest període pràcticament tota la direcció
soviètica te familiars directes tancats en gulags. Això volia dir que a la URSS tothom podia estar
en gulags.
El gran problema De molotov era la dona de molotov. Per què? Perquè aquesta senyora era d’una
família jueva, i en aquest període, quan tornin les purgues, resulta que Stalin les iniciarà contra el
cosmopolitisme. Qui representa el cosmopolitisme? Els jueus. El poeta Solomon Mijoels era el
cap del comitè jueu antifeixista i, segons Montefiore, serà assassinat per ordre de Stalin. La seva
mort és al gener del 1948, quan encara les Nacions Unides no han aprovat la creació d’Israel.

Qui és el principal defensor de la creació de Israel a les Nacions Unides? Stalin. Per què?
Perquè la URSS ha iniciat una purga del cosmopolitisme, teoria que considera l’home com a
ciutadà del mon, sense races ni nacionalitats. Això es internacionalisme, i Stalin no podia dir que
estava en contra del internacionalisme. Per tant, utilitza un sinònim, cosmopolitisme. Els jueus
no tenen nació segons ell, i això és negatiu. Stalin es antisemita perquè el problema que tenen els
jueus es que son cosmopolites, i estan a tot arreu. Itzik Feffer també va ser assassinat, com
Mikhoels. Si s’haguessin quedat a Estats Units, no haguessin mort.

El zenit de població esclava del gulag arribarà en el període entre el 1945 i el 1953.
Eugenia Isenburg, líder soviètica empresonada, deia que en el gulag es va trobar amb molta gent
que aconseguia tenir un profund coneixement del que estava passant a la URSS i un culte religiós
a Stalin. Entre els presos del gulag, hi havia molt admiradors de Stalin.
Stalin està actuant com un emperador, i esta creant un imperi informal. Als partits comunistes, el
que abans havia estat el trotskisme ara serà tituisme. Molts dirigents comunistes de tota l’Europa
de l’est seran executats.

Amb la IIGM hi ha procés de descolonització dels vells imperialismes.

Els grans imperis eren el britànic i el francès. Aquest vell imperialisme va ser substituït pel nou
imperialisme: el dels Estats Units i els de la URSS. En lloc de controlar directament els territoris
com els britànics i els francesos, els controlaran de manera indirecta. Els americans al 46
donaran la independència a les Filipines. El problema del procés de descolonització es que de
territoris que havien estat colònia que tinguessin tradició estatal hi havia molt pocs. Cas
paradigmàtic: tota Africa i tot el Pròxim Orient.

La major part de les fronteres d’aquests llocs les dibuixen les potències imperials. Si els
nord-americans a les poques colònies que tenien com Filipines van decidir marxar i continuar
controlant-les però no a traves del govern directe, hi sorgirà el concepte de països del tercer mon.
El senyor que es va inventar això era Egipci, i jugava amb la metàfora que el tercer mon era
l’equivalent del tercer estat de l’antic règim. El primer mon era el capitalista, el segon el soviètic
i el tercer món era la resta. Als vells imperis els va costar pair que havien de deixar els seus
territoris. La derrota de frança, amb els japonesos ocupant indochina, el que decideixen els
francesos tornar allà i establir el seu govern colonial. De part d'Àfrica França podia marxar, però
Algèria era una altra cosa.
El trauma que va generar la independència argelina al 62 seria l’equivalent a la pèrdua de Cuba
al 1898. Les tres principals ciutats espanyoles a finals del segle XIX eren Madrid, La habana i
barcelona.

A Madagascar va haver-hi una insurrecció contra el govern imperialista francès i els francesos
van matar a uns 80.000 habitants a Madagascar. A Libia els soviètics volen una base militar, i la
independència de Libia es de 1952.
La negativa dels francesos a reconèixer els dret d'autodeterminació dels pobles que integraven a
la seva voluntat de ser realment un dels 4 grans, en un mon multipolar. Tot i això, el món després
de la guerra mundial serà un mon bipolar. Al 1942, l'exèrcit colonial francès es va posar a les
ordres de De Gaulle. Bona part de les tropes que van lluitar contra els nazis fins al 1945 eren
marroquins i argelins. Argelia van demanar com a mínim la seva autonomia , i frança va
respondre amb les masacres del 8 de maig de 1945. Pels argelins, va quedar claríssim que els
francesos volien manar allà.

Índia
La joia de la corona de l’imperi britànic era la india britànica. De l’Índia britànica van sorgir 5
estats: la india, Pakistan, Bangladesh, sri Lanka i Myanmar. Per què? Per motius religiosos.
Pakistan i Bangladesh són musulmans sunnites, la Índia es hindú i Myanmar i Sri Lanka son
budistes. A la INDIA britànica, el partit nacionalista més important era el partit del congrés
nacional Indi. Tenien un líder espiritual (Gandhi) i un líder pràctic (Neru).
Gandhi era un nacionalista hindú, i els britànics l’havien tolerat perquè era partidari de la no
violència i això era rellevant per controlar la India. Tot i això, els britànics sabien que Gandhi
podia controlar els indis fins a cert punt. Abans de marxar, el que faran es dividir la India per
criteris religiosos: els musulmans a Paksitan, els budistes a Sri Lanka i Birmania i la India va ser
hindú. Unes pinzellades: amb aquestes fronteres, hi haurà procés de neteja ètnica i començaran
les guerres entre Índia i Pakistan. Gandhi va proposar que els hindús havien de deixar que els
pakistanesos governessin. A vegades, controlar la no violència és complicat ja que a vegades vol
dir que t’has de deixar matar.

Les dues grans colònies que donaven beneficis eren la Índia Britànica i Indonèsia (índies
orientals neerlandeses). Aquests moviments independentistes eren d’esquerres normalment, el
Partit de Congrés Nacional Indi era socialista. A Indonèsia, la independència la proclamarà
Suharno amb un procés d'indepència entre el 45 i el 49 fins que els holandesos marxen. Els hi
resulta traumàtic, ja que gran part de l’economia holandesa estava vinculada a Indonesia.

Les fronteres que tenen Palestina, Israel, Jordania, etc, no existien a l’imperi otomà.
Aquestes fronteres les van dibuixar a Paris senyors com Winston Churchill, i per això són rectes.
Els sionistes van pressionar perquè les fronteres d’Israel fossin més grans, ja que els orígens del
problema estan a la IGM (quan no existeix Palestina) .
Palestina existeix des dels tractats de pau de Versalles a 1920, i Israel existeix des de 1948 per
creació de les Nacions Unides (amb fronteres que aniran canviant per les guerres).
L’origen del problema está en la IGM, quan els britànics els prometen la creació d’una nació als
àrabs i al mateix temps prometen als sionistes a través de la declaració del fur la creació d’una
llar nacional jueva a Palestina. De fet, si ho mirem, en aquella zona que es dirà palestina la major
part de la població era arab i sempre hi havia hagut una minoria de jueus. A partir d'aquest
període hi ha immigració massiva. Els sionistes tindran clar que van per quedar-se, per construir
una Israel el més gran possible.
Sempre hi ha més radicals, però la major part dels creadors de Israel eren socialistes. Els hi
semblava que el Jahmar eren massa tous. Com decideixen que arriben per quedar-se? La major
part dels que arriben parlen el Guirish, versió de l’alemany. Decideixen que aquest és un idioma
europeu, i ells volen ser un poble del pròxim orient. Per tant, decideixen ressuscitar l’hebreu.
Cambiaran els noms occidentals de les persones per noms hebreus. Van fer això perquè Israel es
la seva terra, i no hi ha marxa enrere. Això portarà a un xoc de trens, ja que els àrabs es sentiran
amenaçats i ja abans de la IIGM es parla de la partició de Palestina, amb un problema afegit:
Jerusalem. Aquesta és la ciutat santa pels cristians, els musulmans i els jueus.

La Jahmar tindrà una escissió dels més radicals, encapçalats des del 43 per Ben Habib Medhin i
creat l’irgun. Per l’Irgun, Israel hauria de ser l’actual Israel, més els territoris autònoms palestins
mes l’actual Jordània. Ben Habeb considerava que els de la Jahmar eren moderats, i començarà
una guerra d'independència contra els britànics.
El 22 de juliol del 1946 va ser el responsable de l’atemptat contra l’hotel rey David, ja que és on
hi havia tot l’estat major britànic. Moriran palestins jueus, armenis, musulmans...Van morir 21
alts funcionaris. Ben Habib va sobreviure a la persecució i va ser el sisè president de l’estat
d’israel, i aquest senyor va començar el canvi d’Israel.

A Israel, l’esquerra és minoritària. A Jerusalem hi ha una gran comunitat integrista jueva.

De fet, lo curiós mehdin va negociar la pau amb els egipcis, i va guanyar el premi nobel de la
pau. Es pot ser cap d’un grup terrorista i ser premi nobel de la pau. Finalment, els britànics
s’adonen que tenen una patata calenta amb palestina i diuen que decideixin les nacions unides.
Nacions Unides al 29 de novembre del 47 parteixen el territori amb Israel i Palestina, i els
palestins es neguen a acceptar la partició del territori.

Quin és el país que pressiona més perquè les nacions unides proclami la independència de Israel?
La URSS de Stalin. Com pot ser si ell ha iniciat les purgues contra els jueus israelites? Stalin no
és Hitler, no feia les coses perquè sí. Si es crea Israel, els fundadors d’Israel eren socialistes i una
de les obsessions de Stalin era tenir una base naval al mediterrani. La va aconseguir al final, i la
va heretar a Síria. Els americans no es podien posar en contra, ja que significaria posar-se els
lobbys en contra.
Golda Meyer, que va ser presidenta de Israel, serà la primera ambaixadora d’Israel. Serà a
Moscou. El segon idioma que es parla mes a Israel després de l’hebreu és el rus, ja que quan cau
la urss miliers de soviètics de relació jueva emigraran a Israel.

La fi de les polítiques d’apaivagament amb l’URSS. Byrnes i l’alternativa de Wallace

Arribem als inicis de la guerra freda. S’acaben les polítiques d’apaivagament. Kenan i Paul
Nitsche. Tots dos diran que no es possible acord amb la urss. La bella guàrdia de Roosvelt, amb
byrnes i wallace, eren partidaris de mantenir l’aliança amb la urss. Wallace va ser substituït per
Truman. Casualitat? No. Roosvelt va triar el seu successor. Es pot considerar moltes coses d’ell,
però ruc no era. Ara sí, començarà la guerra freda (pau impossible, guerra improbable). Pau
impossible perquè eren dos sistemes antagònics desde 1917, guerra improbable perquè veníem
de la segona guerra mundial i hi havia armes de destrucció massiva.

Orwell deia que no s’estableix una dictadura per salvaguardar una revolució, es fa la revolució
per establir una dictadura. També deia que qui controla el present controla el passat, i qui
controla el passat controlarà el futur. Tonny Jude dirà que, després de 1989, quan va caure el mur
de berlin, res tornaria a ser igual (tot el passat es tornaria a reinterpretar).
Les dues grans potències es van dividir el món, i van fer una lluita sorda per arribar al control
mundial. La cursa d’armaments va ser una característica fonamental de la guerra freda. Entenem
la guerra freda com l'enfrontament entre els dos grans vencedors de la guerra mundial: els EUA i
l’URSS. D’un multilateralisme es va passar al bipolarisme.

La guerra freda va ser la lluita entre els paladins de la llibertat, tot i que podien suportar
dictadures com la de Franco sempre que fossin explícitament anti-comunistes, contra els
defensors de la igualtat (però uns eren mes iguals que d’altres als partits comunistes).
Els de la propietat privada contra els de la socialització dels mitjans de producció.

Com va començar la guerra freda? En bona part, per la intervenció de Stalin. Per exemple,
amb la guerra civil a Grècia, això va ser decisió de Tito. A Turquia, Stalin va revindicar territoris
i va exigir que li deixeissin posar bases en els estrets perquè la flota soviètica pogues arribar al
mediterrani. Durant la guerra, havien ocupat el nord d’iran els soviètics.
De fet, va impulsar els moviments nacionalistes del nord però Stalin no estava disposat a arribar
a la guerra. Tot i això, per una banda deia que estava en contra de la guerra i per l’altra als seus
els deia que la guerra era inevitable. Stalin anava demanant països per controlar, i davant això
Kenan inventara la teoria de la contenció. Això és que no els podem derrotar, però que es quedin
on estan (que no s’expandeixin més). Per tant, els soviètics es retiraran del nord d’iran i deixaran
penjats els moviments nacionalistes que havien impulsat. Turquia passarà a ser un dels aliats mes
fidels dels Estats Units i l’URSS renunciarà a les seves reivindicacions a Turquia. Acceptaran
que les guerrilles gregues siguin derrotades. En canvi, guanyaran a Xina i això és un premi
important.

Des de la república del 1911, es crea a Xina el Partit Nacionalista Xinès. L’URSS controlava el
dirigent d’aquest partit. Quan Txang arriba al poder, mira el model de partit que li interessa. En
quin partit es basa? En el PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica). Durant molt temps
tindrà assessors militars soviètics. Mao crearà el partit comunista xinès, i rebrà pressions de
Moscou perquè s’integri en el partit nacionalista xinès. El problema es que ni Tito ni Mao li
reben res a Stalin, i Mao mai critica Stalin
Quan comença la desestalinització, els xinesos criticaran a Hrutschev perquè no toleraven que
s’hagues criticat a Stalin. Aquests 2 partits en guerra civil, davant la invasió japonesa son aliats.
Truman, quan s’acaba la guerra, hi enviarà el seu home de màxima confiança: el general de 4
estrelles Marshall. No com a embaixador,
com a plenipotenciari. Què és això? És com si el president d’estats units anés allà. El que signa
un plenipotenciari es gairebé el que signa el president. Marshall era el cap de l’estat major
nordamericà, el senyor que coordinava exercits a 5 continents al mon (cap altra militar ho ha fet).
Tot i això, tenia 4 estrelles. En realitat, eisenhower feia el que deia Marshall.

Marshall arriba a Xina, parla amb Mao i Jang i veu com estan les coses. Li acosnsella a Truman
no involucrar-se a Xina. Per què Marshall li aconsella a Truman no involucrar- se en la guerra
civil xinesa i per què li aconsella a Jiang que arribi a un acord amb Mao?

Perquè Marshall sabia molt bé que a Mao li importava molt poc tenir moltes baixes.
Quantes baixes li interessava tenir als nordamericans? Moltes menys. A Vietnam, van morir
60.000 persones.
Marshall surt de Xina i comença la rehabilitació d’Europa. Truman el nomena secretari d’estat, i
l’envia a una altra de les patates calentes: els seus aliats a Europa. Marshall és l’impulsor del pla
Marshall, i sap que té un nou enemic: l’URSS. Marshall, com un militar, sap que cal fer amics
perquè els soviètics ni guanyin la guerra freda. Els britànics tenen problemes econòmics, i les
ajudes bilaterals no funcionen. És quan decideixen fer el Pla Marshall, en una europa que
continua destruïda. El llibre de Alan Millward, que té una tesi en el llibre La reconstrucció de la
europa occidental molt interessant, parla sobre que els orígens de la UE estan en el Pla Marshall.
Els new dealers crearan la idea de crear la Unió Europea, i ho faran en el context de la Guerra
Freda. Compte, no istauran el capitalisme a Europa, sinó que reformen el capitalisme i injecten
ajudes que no esperen recuperar (excepte a Alemanya) i accepten mesures proteccionistes dins el
mercat europeu perquè el mercat europeu es recuperi. El que vol són aliats, no mercats pels
productes nord-americans. Vol aliats forts. Perquè el bloc soviètic estarà en contra del pla
Marshall? Perquè Marshall era militar i no una ONG, i el Pla Marshall volia dir: feu una reunió
tots i coordineu-vos i feu-nos una proposta de quants diners necessiteu. Nosaltres en conjunt
invertirem aquests diners, ficarem un senyor que us dirà que heu de fer, com ho heu de fer i com
invertir per tenir una economia com la nostra. Els que acceptin els diners hauran d’acceptar les
nostres normes: llibertat individual, propietat privada, pluripartidisme i democràcia. Per això el
bloc soviètic diu: ni parlar-ne. La reacció soviètica va ser la creació del Kominform, creat per
Tsaranov. Aquí tenim els 8 països del bloc de l’est més els 2 partits comunistes occidentals més
importants: l’italià i el francès. Iugoslàvia estarà fins el 48.

Stalin tenia claríssim que Polonia seria una república popular. Romania havia estat un dels
principals enemics, i a Iugoslavia Stalin no hi havia tingut res a veure. Tito guanya la guerra civil
i la d’alliberament.

Quin era el problema desde la perspectiva de Stalin?

Que tito volia crear una mena de unió soviètica dels balcans, amb la qual cosa es crearia un dels
estats més gran d’Europa i un contra poder a l’URSS. Per tant, tenir un dirigent comunista que
actuava pel seu compte no era una cosa que Stalin estigues a favor d’acceptar. En diferents
moments, a Polònia es va establir un règim comunista al 47, Romania al 47, Txecoslovaquia al
48, Hongria al`49 i quan es crea la RDA al 49. Austria no estarà vinculada durant la guerra freda
a cap de les organitzacions nord americanes. O Finlàndia, no establirà un règim com el
txecoslovac, sinó com l’Austríac. Segons Stalin, els Territoris que havia ocupat l'exèrcit roig no
tenien perquè convertir-se en repúbliques populars. Per una banda, aturaven els comunistes
d’aquesta zona que volien convertir repúbliques populars i d’altra banda Stalin volia dels
territoris que havia ocupat com Àustria o Finlandia es que no fossin rivals potencials i que
establissin tractats comercials que beneficiessin la URSS. Stalin permetrà que tinguin règims
parlamentaris però desarmats, i per tant que els pugui ocupar quan ho veies convenient.

Escissió amb Tito

Arribarà l’escissió amb Tito, ja que aquest estarà disposat a acceptar a Stalin com algú que no li
dóna ordres. Això Stalin no ho troba bé, i aconsella que destitueixin Tito. Quan veu que els
stalinistes van per ell, deté els stalinistes i els envia al gulag que hi ha a Iugoslàvia. Stalin envia
assassins a Tito, fins que Tito li envia una carta on li diu a Stalin que deixés d’enviar assassins o
ell li enviarà un que el matarà. Stalin no va aconseguir controlar Iugoslàvia, però tenia el seu nou
Trotski. I de fet, el mateix Tito també tenia el seu Trotski: Antijlas, el seu número 2 durant la
guerra d’alliberament i d'independència.
A diferencia de Stalin, Tito no era Stalin ni un stalinista.
Arriba una de les crisis més importants de la guerra freda. Avui parlarem de 2 de les crisis que
podrien haver causat la IIIGM:
- El bloqueig de Berlin.
- La guerra de Corea.

EL BLOQUEIG DE BERLIN (1948-1949)

Comença perquè Berlin està dividit en 4 zones i per un problema material. És a dir, els soviètics
havien hagut de renunciar a Iran, Turquia, Grècia, havien guanyat a Xina i hi havia el problema
de Berlin.Stalin considerava que havien pagat molta sang perquè mig berlin fos de les potències
occidentals. Els soviètics no volien arribar a un acord de quina moneda es podia crear, ja que la
confiança és molt bàsica aquí, que van decidir els occidentals? Que farien una moneda pròpia
que seria diferent de la soviètica. Davant d’això, Stalin va tancar la possibilitat d’arribar per via
terrestre a Berlin. El que no va tancar va ser les vies aèries, perquè es considerva impossible i
antieconomic que es pogués mantenir una de les ciutats més gran d’Europa sense cap via
terrestre, és a dir, només per via aèria. Si alguna potència tingués la capacitat de mantenir una
ciutat per via aèria, si hi ha una guerra guanyés.
Els antics bombarders que havien fet mica Alemanya faran un dels ponts aeris més grans de la
historia, ja que la població no tenia ni per sabates. Si parlem a nivell econòmic, és una
animalada. Hi ha 2 o 3 que parlen dels bombarders dels carmels. 1 pilot va tenir una idea brillant,
va agafar carmels, els va lligar en paracaigudes i quan volaven per Berlin els llençava. El
responsable del pont aeri era el general Tunner, i en portada de diaris americans ja es parla del
enemic (portada del Times). Els soviètics ja no són aliats, i quan Stalin veu que aguantaran
negocia. Arriben a un acord i decideixen que la part occidental es transformara en la república
federal alemanya, i a octubre crearan la RDA.

ESTATS UNITS
Als Estats Units les polítiques de contenció i les bombes atòmiques provocarà un miracle
electoral, i les enquestes donaven com a perdedor a Truman. Pero, el fet de llençar les bombes
atòmiques i les polítiques de contenció li va fer guanyar les eleccions. Tot i això, el candidat
republicà va guanyar en una part de la costa atlàntica. Per què va guanyar Truman? Perquè bona
part dels que votaven ho feien perquè els devien la vida (va llençar les bombes atòmiques).

La creació de l’OTAN i la resta dels pactes defensius

Què implicarà les polítiques de contenció? Crear blocs defensius per impedir l’expansionisme
soviètic, el mes important la OTAN. Truman hi envien els seus ministres exteriors, els americans
volien l’aliança. Fins i tot, van proposar que les democràcies occidentals acceptessin l’espanya
de Franco, però no ho van fer. Perquè veiessin que anaven seriosament, van posar a Eisenhower
com a cap de l’OTAN. Hi haurà altres aliances, com la Ceato i altres aliances bilaterals.

Les lluites per la successió de Stalin

La mort del seu supost hereu, Zhdanov (mor al 48), fa que a partir del 48 els possibles successors
de Stalin siguessin molt pocs. Son Molotov, Mikoian, Vonhislov, Malenkov, Beria i Krushev.
Molotov, de fet, te la dona al gulag i està a la corda fluixa i Molotov i Mikoian seran criticats
directament per Stalin. Si Stalin no mor al 53, haguessin acabat al gulag. De fet, durant aquest
període hi haurà una altra crisi de subsistència. El grup de Zharanov, el que estan ocupant
Finlandia perquè està ocupada per l'exèrcit roig i gestionada pel grup de leningrad, però el grup
de leningrad te un problema. Durant 900 dies han governat Leningrad sense rebre ordres de
ningú. Des de la seva perspectiva es: i si s’han adonat que no em necessiten per governar?
Un dels punts àlgids de la carrera de Stalin és quan arriba el seu setantè aniversari, és quan tot el
món comunista l’accepta com a líder màxim. De fet Mao no volia anar, i Stalin l’obligarà. A
Stalin se li obeïa. Ser successor a Stalin era perillós.

La guerra de les cultures

A la guerra freda comença la guerra de les cultures. És allò de : amb mi o contra mi.
Tonny Judt es un personatge singular, ja que cambia moltes vegades de bàndol. Sempre serà
socialdemocràcia i progressista. Tot i això, va criticar Sartre i Beauvoir. Sartre i Beauvoir sabien
el que feia Stalin, però no deien res perquè aplicaven allò de “no hi ha enemic en l’esquerra”. En
això de la guerra cultural, serà important un llibre titulat Yo escogí la libertad. Els que passaven
del bloc soviètic al bàndol occidental eren desertors.
El va escriure Victor Kravchenko, i va ser considerat un traïdor per passar-se al bloc occidental.
La qüestió és si el que diu és cert o no en el llibre, i el partit comunista deia que era mentira.
Explicava el gran terror, el holodomor, els gulags, etc... Es va fer un judici a la França de la
quarta república i va guanyar Kravchenko, i va ser una gran victòria de la CIA.

COREA (1950-1953)
Des de la perspectiva de Stalin, podia ser l’inici de la tercera guerra mundial. Corea és molt més
important que Vietnam, no només pels morts, sinó perquè a Corea podia començar la IIIGM i a
Corea no.
Llibres:
- David Halberstarm: The coldest Winter. Remarca que per cada llibre que hi ha de la
guerra de Corea hi ha 25 de Vietnam.

La guerra de Corea és diferent a la de Vietnam. Tant el nord com el sud són dictadures: la
dictadura nacionalista del sud contra la stalinista del nord. Hi ha una diferència: que els
nordamericans no donen armes al sud perquè comencin una guerra contra el nord, però Stalin
dóna armes perquè facin una guerra d'unificació nacional contra el sud. És una guerra d’agressió
clara. Què explica gromiko? Que davant d’aquesta guerra d’agressió, el sud feia cas a les
Nacions Unides. En el consell de seguretat, l’ambaixador podia vetar l’intervenció de les Nacions
Unides. Resulta que, com que la Xina comunista no havia estat acceptada a les nacions unides i
el seient de xina el continuava controlant el partit nacionalista xinès a Taiwan, en aquell moment
qui estava a les nacions unides per Xina no era la xina de Mao, sinó la Xina de Jhian Ataipei.

Què fa per ordre de Stalin?

Treure el seu ambaixador de les nacions unides quan s’està votant què fer davant de la guerra
d'agressió. I per tant, s’aprova que les nacions unides l’establirà l’ordre internacional a Corea. La
guerra que hi ha corea es de corea del nord contra les nacions unides.
Senzillament, perquè els soviètics no van establir el seu vet.

Stalin estableix una nova forma de fer guerra. Les nacions unides no tenen exèrcit, i demanen als
estats que participin en la guerra. El gruix de les tropes era de nord-amèrica.
Douglas Maccarhur dirigeix les operacions i arriba a les fronteres xineses, i Mao diu que no
acceptaran que arribin. Maccarhtur no fa cas, i uns milions de voluntaris japonesos inicien un
contraatac contra les tropes de nacions unides. Douglas Macharthur ja anava dient que això era ja
la tercer guerra mundial, però Truman li recorda que el cap de les forces americanes es ell. Tot i
que el general té molt poder, Truman li diu que marxi cap a casa. Truman es diu que va prendre
la decisió justa, ja que Douglas Maccarthur volia bombardejar atòmicament la frontera xinesa i
atacar atòmicament xina. Stalin el que va fer és que altres lluitessin en una guerra i no fossin els
soviètics, i el resultat va ser un empat tècnic. Durant 30 anys al sud hi haurà una dictadura
nacionalista, i al nord continua havent-hi una dictadura (Corea del Nord). Ens trobem amb Kim
jong un una dictadura stalinista.

El maccarthisme: la caça de bruixes als eua, el terror roig

En un període que va del 50 al 56, els nord-americans comencen a denunciar que pel·lícules com
Mission en Moscou Stalin i companyia queden molt bé. Consideren que hi ha actors favorables
al comunisme, i un dels que purga als actors progressistes era Ronald Reagan.
De fet, en aquest període les llibertats nordamericanes es posen en dubte per l'extrema dreta.
Aqui Mccarthy veu la seva oportunitat, es un demagog d’extrema dreta. Fa una campanya d’atac
contra l'administració demòcrata. Des de la dreta republicana saben que gran part del que diu
Mccarthy es mentida. Ell diu que el ministeri d’exteriors nord americà està infiltrat pels
comunistes, assegura que els comunistes tenen una xarxa d’espies, comencen a qüestionar que
dictadures com la de Franco siguin dictadures al ser anticomunistes... Per tant, es limiten les
llibertats als EUA i es una campanya per debilitar els demòcrates perquè els republicans puguin
guanyar de nou les eleccions.

Finalment, guanyen els republicans però sense Mccarthy, que no acaba de quedar content i
continua les seves crítiques, i comencen a desmuntar l’estat de benestar dels demòcrates.
Mccarthy comet un error. Borratxo, insulta un general de l'exèrcit nord americà. Aqui l'exèrcit
nord americà diu prou.

Edward Murrow, un periodista d’investigació, fa en hora punta en un programa sobre Mcarthur

al 5 de març del 1954. Mccarthy esta acabar, l'assetjador passa a ser assetjat.

Morira alcoholitzat al 1957, però l’extrema dreta nordmaericana no estava acabada. El successor
de la extrema dreta nordamericana serà Richard Nixon. Qui serà el negocaidor preferit per
Breznev i Mao? Nixon i Issinger.

ESPANYA
En aquesta època, Espanya deixa de ser un estat pàtria. Si Franco hagués estat expulsat al 45, no
hi hauria dubtes en dir que Franco era feixista. Franco mor al 1975. En 3 dècades el franquisme
canvia molt. Si estudiem a Franco, era un nacionalista espanyol d’extrema dreta. En context de
guerra freda veurà que s’haurà d’aliar amb els nordamericans. Tot i això, Franco era anti nord
americà per la pèrdua de les colònies al 98 i no vol pactar amb ells però s’hi veu obligat. Als
nordamericans no els hi fa gràcia la dictadura, però Espanya estava disposada a deixar bases
nordamericanes al seu país, i eren anticomunistes. Aquestes bases continuen existint. Això és
divertit, ja que el que predomina en aquesta època a Espanya és el nacionalcatolicisme, que no el
feixisme. Aquesta serà la base ideològica del règim, i aniran enterrant el feixisme i s’inventaran
la democràcia orgànica. Franco passa a ser un dictador d'extrema dreta i nacionalista espanyol.
Quan es creen les nacions unides i la otan, espanya no pot entrar. Entre el 45 i el 53, Espanya és
un pàtria internacional, no està reconegut per gairebé cap estat. Només l’Argentina dels Peron els
reconeixen.

El Peronisme què tenia en comú amb Franco?

Que eren nacionalistes i antiamericans.

Els germans Castro comunistes què tenien en comú amb Franco?

L’odi comú als nordamericans, són aliats perquè no poden fer res més. Avui en dia, encara hi ha
bases nordamericanes a Espanya.

La mort de Stalin
En el període final de STALIN, entre el 52 i el 53, estava preparant una nova purga segons
Montefiore. Anava a purgar a tots els vells stalinistes: a Malinkov, a Beria, a Molotov, a
Mikoian... Tots els seus. Per què? Després hi haurà una pugna entre aquests que acaba guanyant
Kruthschev. Part de la elit sabia que els que perdien anaven al cementiri. Stalin vol destruït tots
els seus successors, ja que pensa que a ell només el pot succeeir una direcció col·legiada dels
joves stalinistes. Joves stalinistes com Breznev, i el grup de Breznev que arriba després de
Krutshev. Tampoc reintroduiran l’estalinisme. El que salva la vella guàrdia stalinista és que
s’adonen que si cau un, cauen tots, i fan front comú per sobreviure. El que succeeix és que mor
Stalin, el successors poden ser algú entre Malenkov, Beria, Molotov, Mikoian, Vorishilov,
Hulganin, Txov, Karanovin.

Algú és capaç de justificar que la successió d’un imperi com el soviètic es pugui justificar com
un sistema democràtic?
Comença una pugna entre ells, i inicien la desestalinització, comencen a desinflar el mite per les
revelacions del seus successors. Ara són la direcció soviètica els principals stalinistes que diuen
que: sisi, es va fer, però va ser Stalin, nosaltres no. De fet, comencen a permetre que historiadors
soviètics investiguin el que va ser l’stalinisme. Al principi, la mort de Stalin és curiosa, ja que fan
el mínim possible perquè es salvi. De fet, en part es mata ell mateix ja que des del 45 havia tingut
2 infarts i considera que hi ha una conjura dels metges degut que li diuen que s’ha de cuidar i
deixar de fumar.
Stalin interpreta que això és la CIA, que s’ha infiltrat, i, per tant, detén tots els seus metges.
Quan té una crisi i es troba malament, ningú sap quines malalties havia patit fins al punt que
mentre estan torturant els metges, un del NKVD li diu que té un parent que té les mateixes
malalties i li diu el metge que amb aquests símptomes morirà. El parent era Stalin.

Hi ha una aliança entre Malenkov i Beria, però Beria, que sorgia com l’home fort, tenia enemics
molt poderosos. Qui podia vèncer l’NKVD I QUI l’odiava? L'exèrcit roig, per l’execució de
generals i soldats. Li tenia jurada l’exèrcit a Beria. Krutshcev s'alia amb el mariscal més famós
de l'exèrcit roig: Zhukov. Es diu que quan es comença a qüestionar
Beria pel que estava passant a Berlin, Zhukov va detenir a Beria i van executar-lo. Que passa al
juny del 53 a Berlin? A Berlin, que continua dividida en 4 parts, hi ha vagues laborals perquè la
RDA Ha establert unes normes laborals dures, hi ha mobilitzacions laborals contra el govern. El
que passa al 53 a Berlin es un precedent del que passa a Hongria al 56 i a Txecoslovàquia al 68.
El que passa és que els reformistes diuen que l’stalinisme no servia. A Berlin hi havia un
problema de propaganda, ja que els del bloc oriental podien anar a l’occidental i comparar.
Podien veure com vivien i triar. El que fan per acabar amb aquestes protestes es reprimir-les amb
tancs soviètics, hi ha morts i això suposa una crisi que implicarà la caiguda de Beria. Beria, el
Himler de Stalin, està intentant impulsar les mesures que després, 30 anys més tard, impulsarà
Gorbatxov.
TEMA 10. Postguerra (1953-1973)
Pugna pel poder després de la mort de Stalin.
Una direcció s’enfrontava per veure què li succeiria a Stalin. De fet, en aquesta pugna, Beria
l’estiu del 53 serà detingut, jutjat i executar. Serà l'última execució política d’un alt dirigent
soviètic. Després, hi ha una pugna entre aquesta direcció col·legiada que dura entre el 53 i el 57,
on Nikitia Jruschev canvia d’aliances i es treu de sobre a Molotov, Malenkov i a Zhukov. Des del
57, Kruschev, es el dictador de la Unió Soviètica i durant 7 anys és qui pren les decisions aquí,
fins al 64.

Aquests són els anys de prosperitat, la dècada del 53 al 63, tant al bloc capitalista com al
socialista. Una altra cosa és la Xina de Mao. Un economista important, Galbraith, deixeble de
Keynes, parlarà de la fluent society, societat opulenta és quan sorgeix la societat consumista i es
torna a imposar la American Way of Life, el dòlar torna a ser la divisa més important, es
consolida la RFA, hi ha una obertura en l’església catòlica amb el Concili Vaticà II. És la societat
de la opulència i hi ha un gran canvi tecnològic. És el període en què l’Alemanya occidental, la
RFA, torna a ser el motor econòmic d’Europa. A principis dels anys 50, és l'últim any en què el
Regne Unit és la principal potència d’Europa, després ho seria la RFA. De fet, el dirigent
conservador Macmillan diu que si només haguessin tingut un deute de 30mil M de lliures i se’ls
hi haguessin perdonat tots els deutes de guerra, estarien tan bé com la RFA.

Les noves societats: societat de consum

La tecnologia possibilitava avenços espectaculars en tots els àmbits i la nova societat econòmica
s’evidenciava en alguns indicadors econòmics, entre el 40 i el 59 la producció d’electricitat
s’incrementà en 340%. Va augmentar-se la producció de neveres, rentadores, automòbils, etc. I
tota aquesta abundància era impensable en el mon soviètic tot i que en aquest període s’hauran
acabat les crisi de subsistència i sobretot Kruschev arribarà a dir que l’economia soviètica
superaria la nord-americana, cosa que no va passar mai.

Símbols d’aquest creixement: coca cola, en el cinema de Hollywood (màquina propagandística

per mostrar models de vida que consideren que son els adequats), Walt Disney (i la seva factoria
de somnis).
Aquesta societat consumista occidental aplicarà els canvis en els hàbits alimentaris, el que
s’imposa es el Fast Food o menjar ràpid, que incrementarà un dels principals problemes dels
EUA i del mon occidental: l’obesitat. El que mata són les 3C: colesterol, cotxes i càncer.
Històricament no eren aquestes coses les que matàvem, de fet, en la nostra societat el problema
no és si tindrem per menjar, sinó si ens engreixem massa.

El cinema ja no és el principal mitjà de comunicació però continua servint i era important per
configurar una idea de nova societat que els nord-americans consideraven que era ideal.
L’espanya de Franco veia aquestes pel·lícules opulents, coses que a Espanya no existien: grans
cotxes, grans motos, grans barbacoes... I en els anys 50, un dels icones de la joventut era l’Elvis
Presley.

És en la dècada dels 50 quan el 80-90% de la població nord-americana tenia accés a la televisió,

i això implicava un canvi en la rellevància dels mass media. La televisió passa a ocupar el rol
que en el segle XIX tenien els diaris i que després va tenir la ràdio. La televisió serà fonamental
en tots els àmbits, també en la política.

El predomini de la televisió va permetre difondre uns paràmetres que eren compartits per la
major part del mon occidental i admirats/envejats pels països del bloc socialista o del tercer món.
Les persones d’aquesta generació van créixer sota l’influx de la televisió, primer en blanc i negre
i després en color. Durant les darreres 4 dècades del segle XX, fins a la difusió d’internet,
inventada durant la guerra freda com un sistema de control dels míssils nord-americans que no es
pogués destruir en un atac preventiu soviètic.

En aquest període, el període Kruschev, els soviètics ja no tenien els problemes econòmics del
període stalinista. Jruschev va cometre l’error, quan va començar a establir relacions amb els
nord-americans, d’afirmar que l’economia planificada soviètica acabaria batent a l’economia
nord-americana en tots els àmbits (inclòs en el consum).

La principal economia del món era la nord-americana, però fins i tot aquesta tenia problemes.
Per exemple, els EUA tenien pobresa. Una bona part de la societat nord-americana era pobre i
continuava havent problemes entre la elit dirigent: els WASP (White Anglo-Saxon Protestant, un
modelo ejemplar de hombre británico, si cumplías esos requisitos, formabas parte de la élite de
los WASP).
Aquests eren uns anys de lluita pels drets civils, de manera pacífica però també violenta entre el
55 i el 58, per derogar les lleis Jim Crow: apartheid nord-americà.

En aquests anys hi ha grans migracions del camp a la ciutat, calia urbanitzar les ciutats. Tenir
aigua a casa, calefacció, cuina, etc. començava a ser accessible per a la majoria. Les migracions
primer es donarien del camp a la ciutat i després des d’altres ciutats o països. Comencen a
difondre els autors dintre de les ciutats, primeres bandes juvenils, noves formes de música (tant
en el pop com en el rock), comença a difondre’s els períodes de vacances, una determinada
modernitat vinculada als països anglosaxons i és el període, cap a la dècada dels 60, de la
revolució sexual.

Per què hi ha moviments migratoris interns i externs?

Històricament, les grans migracions responen a que els humans busquem viure en lesmillors
condicions de vida, anem als llocs més desenvolupats. És un període de grans migracions, al
menys en el bloc occidental capitalista, que seguint la obra de Jimmy Porter “vivir en la era
americana es un rollo a menos, claro, que seas americano”. Grans moviments migratoris de les
zones poc desenvolupades o subdesenvolupades cap a les zones més desenvolupades. Mai hi ha
hagut un procés d’industrialització que sigui homogeni en un país, és a dir, hi ha zones que
s’industrialitzen més i altres que menys o directament res. En aquests processos de
modernització també hi ha una transferència de les zones de població més pobres a les més
desenvolupades. Dins dels estats i fora dels estats.

Quan Espanya s’industrialitzi arran dels pactes amb els nord-americans el 53 i després del Pla
d’Estabilització del 59, les zones mes industrialitzades seran Catalunya (on més a Barcelona) la
comunitat Valenciana (on més a València), a Madrid (la ciutat de Madrid) i al País Basc (sobre
tot Bilbao). Per tant, hi haurà grans migracions internes i algunes d’aquestes seran externes anant
cap a Europa enlloc d’Amèrica (que es on s’havia anat abans).

En aquest període de gran creixement econòmic, a França es parlarà dels gloriosos anys 30, a
Alemanya es parlarà del miracle econòmic alemany... Seran anys de gran creixement econòmic
tant a Itàlia com a França i Alemanya que necessitaran molta mà d’obra que vindrà dels països
mes pobres del seu entorn: Portugal, Espanya, Grècia...
A Espanya, els motors de la modernització econòmica van ser el turisme i les partides de divises
que enviaven els treballadors que havien anat a la RFA, Bèlgica, Holanda, Suïssa... per les seves
famílies.

Els grans moviments migratoris es donen per guerres però moltes vegades també per motius
econòmics, és a dir, hi ha llocs on es viu millor, no hi ha problemes per menjar, tens possibilitats
d’una vida millor... Per tant, ho deixes tot i te’n vas.

Qui impulsa el “model europeu [occidental] d’Estat del Benestar”?

Aquests són els anys de la socialdemocràcia, moviment mundial i no només europeu. Una
socialdemocràcia que té deutes profunds amb el New Deal de Franklin D. Roosevelt. Una
socialdemocràcia que va ser important a la RFA, a l’Índia, a suècia, a Israel, a països africans...
Però per ser justos, la socialdemocràcia tenia una bessona a la dreta: la cristianodemocracia, una
difusió més concentrada a Europa occidental i Amèrica Llatina.

En què coincidien aquests dos corrents?

No volien destruir les economies de mercat democràtic-parlamentàries liberals sinó que les
volien reformar establint estats del Benestar.

Quin és l’objectiu dels estats del benestar? La protecció dels ciutadans. L’estat, des d’ambdós
perspectives, amb valors diferents, la idea és protegir als ciutadans des de que neixen fins que
moren. Això no és el liberalisme clàssic de “apanyat com puguis”.

La coexistència pacífica
Estem en un mon bipolar, amb 2 superpotència. Els nord-americans tenen més poder. Però
s’havia mort Stalin, s’havia acabat la guerra de Corea, semblava que s’allunyava la possibilitat
d’una tercera guerra mundial... Però en el període encara hi havia armes de destrucció massiva.

Des del 45 hi havia bombes atòmiques i des del 53 bombes d’hidrogen. Les d’hidrogen son
conegudes com superbomba, no hi ha un explosiu superior, el que la fa detonar és una bomba
atòmica.

En la carrera de construir bombes d’hidrogen, un futur pacifista i premi Nobel de la pau, que era
Andrei Sakharov (gran físic atòmic soviètic) va ser l’autor intel·lectual que va construir una
bomba que els soviètics van anomenar bomba tsar perquè es la bomba més gran que s’hagi
construït mai en la historia de la humanitat. A partir d’aquest moment, els nord-americans i els
soviètics, des del principi dels 50, tenen bombes atòmiques i bombes d’hidrogen. Per primera
vegada en la història, els humans tenim la capacitat de destruir tota la vida en el planeta.

Què hi té a veure la MAD?

Això serà la base de la MAD: mútua destrucció assegurada, és la base de la coexistència
pacífica. Cap dels dos bàndols podia guanyar. A partir dels anys 50 tenen la bomba d’hidrogen,
la bomba.

Això va ser la Doctrina Dulles, que era el secretari d’estat d’Eisenhower i la resposta de
Sokolovsky. Dulles dirà: si hi ha un atac soviètic respondrem amb tot el nostre arsenal de
destrucció d’armes massives (molt superior als soviètics). Els soviètics diran: si hi ha un atac per
part de les potències capitalistes utilitzarem tot el nostre arsenal de destrucció d’armes massives.

Després, hi haurà conferències de desarmament, sobretot en el període de Gorbatxov i quan

desaparegui la Unió Soviètica, molt d’aquest armament serà destruït. Però encara avui existeixen
algunes d’aquestes armes. Gran part de l’arsenal soviètic va ser herència que va rebre l’actual
Rússia de Putin. Els EUA van destruir gran part de la seva capacitat d’armes de destrucció
massiva però ara, tant Rússia com els EUA segueixen tenint la capacitat de destruir la humanitat.
És un llegat de la guerra freda.

Quins problemes tenien els nord-americans en el “seu pati del darrere”?

A Amèrica hi havia països on hi havia dictadures o règims autoritaris. Moltes vegades es tendeix
a pensar que els nord-americans estaven al darrere (alguns cops si i altres no).
Pels nord-americans, una dictadura no era el règim que ells preferissin, fins i tot en l’Espanya de
Franco quan busquen una aliança amb els nord-americans, deixen de parlar de dictadura i
s’obliden del llenguatge feixista per dir que son una democràcia orgànica, perquè els
nord-americans el que volien eren règims democràtics.

Un dels règims més anti nord-americans que hi havia a Americà eren els peronistes o
justicialistes encapçalats pel general Perón, que tindrà com a una de les seves icones a Eva Maria
Duarte de Perón. Un regim que sempre va donar suport a Espanya.
Hi havia dictadures que admiraven a Franco, com la de Trujillo de la República Dominicana, de
fet, un dels estats mes pobres del mon serà Haití i el que caracteritzarà la seva política serà que el
seu règim era una dictadura. Haiti ha tingut moltes dictadures al llarg de la seva història.

Federico Finchelstein, té un llibre, Del fascismo al populismo en la historia i defensa una teoria
que diu que el populisme sorgeix a Argentina i la seva tesi es que el populisme és el feixisme que
accepta el sistema democràtic.

Hi havia dictadors que si que depenien de la política nord-americana. De fet, Trujillo va

controlar directa o indirectament la política de la República dominicana durant 3 dècades, del
1930 al 1961, el seu referent era Franco. Va permetre les migracions espanyoles per aclarir la pell
dels haitians, era molt racista. El règim que va establir es pot definir com cleptocràcia, un règim
que es dedica a robar. Com es va acabar aquesta cleptocràcia? Amb l’assassinat de Trujillo,
probablement organitzat per la CIA. Per què? Perquè creia que podia fer el que volgués sense
respectar els interessos nord-americans a la República Dominicana. Quan va ser un problema
pels nord-americans, el van assassinar.

Un dictador que comptava amb el suport dels nord-americans és Anastasio Somoza, que la seva
hisenda era Nicaragua. Deia que només deixaria el poder en el cas que els nord-americans li
indiquessin.
Què va ver Somoza per tenir el suport dels nord-americans? A principis del segle, els
nord-americans tenien els marines a Nicaragua i la resistència nacionalista estava encapçalada
per Sandino. Sandino era un guerriller que no va poder ser derrotat pels nord-americans però al
final va ser assassinat per Somoza. A partir d’aquí, Somoza establirà una dictadura a Nicaragua.
Veneçuela té una història tràgica. El país amb més reserves de petroli del món és Veneçuela.

La CIA va estar darrere d’algun cop d’Estat?

Sí, i d’importants. La CIA sabia un dels problemes més greus que tenien a Amèrica (de Mèxic
cap abaix): la pobresa. Era la pobresa el que generava més enemics contra el règim que ells
defensaven. Per tant, intentaven impulsar polítiques de desenvolupament i que quan podien,
jubilar als dictadors.
Per la CIA, la primera opció no era una dictadura, però entre l’alternativa a un règim que seguis
el camí de Cuba o una dictadura, optaven per una dictadura. Ex: 11 de setembre de 1973 quan
Cesar Augusto Pinochet fa un cop d’Estat a Xile i darrere d’aquest cop d’estat hi ha la CIA.

Què feia la CIA?

Es crea just després de la II GM.
Dulles eren 2 germans: un era el secretari d’Estat (el de la doctrina Dulles) i l’altre serà el primer
dirigent de la CIA. La CIA es crea aquests anys, abans els estats units no tenia una agència com
aquesta d’espionatge, la CIA no pot actuar dins dels estats units, està perseguit per llei, però fora
“tenen barra lliure” i poden fer el que vulguin. La CIA només pot actuar fora de les fronteres
nord-americanes. Això comença després de la IIGM, primer creen la OSS (precedent de la CIA)
i quan s’adonen que han d’exercir de potència hegemònica econòmica i política s’adonen que
necessiten un servei de contra-insurgència.

La CIA tindrà com a primer gran dirigent al germà petit del secretari d’estat d'Eisenhower, en
Dulles. Els dos germans van ser dos dels homes mes poderosos dels anys 50 i del segle XX.
Precisament la CIA s’adonarà que poden fer un imperialisme indirecte o accions per posar
règims favorables als nord-americans sense la necessitat d’haver d’utilitzar la guerra i amb pocs
recursos i els hi funciona bé tant a Llatinoamèrica com a l’orient Mitjà (ex: Guatemala i Iran).

Els EUA actua com un imperi, però ara no crea protectorats sinó que crea règims que de facto
depenen d’ells. Els soviètics també ho faran. Al principi els hi funcionarà bé, però tenien efectes
contraproduents.

Què fan a Iran?

Als anys 50, a Iran mana Mossadeq. Era d’un progressisme iraní. Els iranís tenien petroli i gas i
considerava que s’havia d’utilitzar aquests recursos per desenvolupar el país, per tant, va
nacionalitzar el petroli i el gas. I això va anar contra els interessos dels britànics, que eren els qui
controlaven el petroli i el gas i aquests van demanar ajuda als nord-americans.

És en aquest context quan la CIA fa una de les seves primeres actuacions exteriors: van arribar a
un acord amb el cap d’Estat de Pèrsia (shah) i van fer un cop d’Estat per a que el shah passés de
ser no només el monarca sinó també el dictador i van arribar a un acord pel motiu que havien fet.
A en Mossadeq el van matar. Van transformar Iran en una dictadura, on el shah només tenia el
control d’un terç del petroli i el gas, un terç els britànics i els nord-americans l’altre terç. Aquests
últims van aconseguir que Iran fos el seu gran aliat, des del 50 fins al 79, en el mitjà Orient;
després ho seria Israel.

A l’Iran dels anys 70 veurem un país molt semblant o més desenvolupat que l’Espanya dels anys
70. Què passarà? Les dictadures generen els seus propis enemics, esclatarà una revolució al 79,
però la sorpresa anirà sobretot cap als que pensaven que la dictadura del proletariat era el millor.
Va passar una sorpresa: aquella revolució, els que al final van acabar guanyant i establint el seu
Estat des de principis dels anys 80 i continua existint és un règim integrista, una teocràcia, ni
democràcia ni règim socialista. És Déu qui governa, és un territori xiïta i es maten amb els
sunnites. Si des dels anys 20 els sunnites tenien el seu règim integrista (Aràbia saudita), a partir
dels any 80 els xiïtes tindran el seu règim integrista (Iran). La qual cosa va resultar
incomprensible per molts intel·lectuals d’aquells anys.

No hi ha res que sigui permanent, i el que ara pensem com valors intocables, poden canviar. De
fet, les dones a l’Iran tenien molts més drets durant la dictadura del shah que a l’actual república
islàmica dels aiatol·làs.

Què va passar a Guatemala?

Un altre exemple: Guatemala. A Guatemala no hi havia petroli, la seva gran riquesa eren les
grans plantacions agràries. En aquest període hi havia una gran companyia nord-americana:
American Fruit Corporation i que es dedicava a les bananes.

Arbenz, que estarà en el govern entre el 44 i el 54, tornarà a ser un progressista i de lluny
comunista. El que vol es desenvolupar Guatemala, impulsar la modernització econòmica... I ho
vol fer nacionalitzant la principal riquesa del país. En el seu cas, el que podia nacionalitzar eren
les terres, perjudicant així a la gran corporació nord-americana que era propietària d’aquestes
terres.

Què fa la CIA?
Organitza un cop d’Estat l’any 54 per fer fora a Arbenz, i posar un govern que puguin controlar i
sigui favorable als interessos nord-americans. Actuant com una potència imperialista. Al cap de
6 anys, començarà una guerra civil a Guatemala entre comunistes i defensors de l’economia de
mercat capitalistes, una guerra duríssima que durarà 36 anys.

Quina rellevància va tenir la guerra d’Indoxina?

Els francesos, després de la segona guerra mundial van voler recuperar el seu imperi pensant que
a partir d’aquest podrien tornar a ser una gran potència i van crear la Unió Francesa. Van establir
un règim per l’hexàgon, la IV república, molt més democràtica que la república actual V.
El problema de la IV república es que no estava disposat a renunciar al seu imperi, estaven
disposats a defensar-lo a mort.

Indoxina començarà una guerra amb els francesos que anirà des del 46 fins al 54, un conflicte
bèl·lic en el qual encara no s’havien separa els països d’Indoxina. Quan se’n vagin els francesos
el dividiran el 4 països: Vietnam del Nord (comunista), Vietnam del Sud (democràcia capitalista),
Cambodja i Laos. Els nord-americans substituiran els francesos per controlar la zona
indirectament. De fet, aquests territoris havien estat controlats pels japonesos durant la segona
guerra mundial i havien impulsat el nacionalisme de tots aquests territoris. Es crea un moviment
comunista encapçalat per Ho Chi Minh que demana la independència d’aquests territoris quan
els francesos volen tornar a establir el seu control directe, aquesta guerrilla comunista comença
una guerra d’alliberació per aquests territoris. Durant els 7 anys i 7 mesos de guerra, els dos
bàndols tindran mes d’1M de baixes i més de 150.000 civils morts. Això finalitza amb una
derrota francesa.

Estava a punt de començar el conflicte a Algèria, ja havia començat al Marroc i a Tunísia. Volien
acabar la guerra i van pensar que la solució era posar una base al mig de la selva per tallar les
rutes de comunicació del Viet Minh (guerrilla comunista) a Dien Bien Phu enviant
subministraments aeris. El que faran els guerrillers es atacar aquesta base on els francesos seran
derrotats i a partir d’aquí faran negociacions de pau, dividiran els territoris d’Indoxina, dividiran
Vietnam entre el nord i el sud. A partir del 55 començarà la guerra del Vietnam, que durarà 20
anys més.

Què motiva la creació del pacte de Varsòvia?

És en aquest moment quan es crea el pacte de Varsòvia. Des del 49 hi havia una aliança
defensiva, la OTAN, per protegir militarment als aliats d’Europa occidental dels nord-americans.
Els nord-americans consideraven que els europeus dedicaven una part massa petita del seu
pressupost a la seva defensa i que ells havien de gastar massa per protegir Europa.

Quan la RFA entra a la OTAN, la RDA també s’haurà de rearmar, i no només això, sinó que es
crearà el Pacte de Varsòvia per contrarestar.

Com ho intenten corregir?

Creant un exèrcit alemany per a que defenses la frontera més complicada, la frontera entre les 2
alemanyes. Com reaccionarà la Unió soviètica de Kruschev? Si la RFA té el seu exèrcit, la RDA
també i l'exèrcit de la RDA s’integrarà en una aliança dels països europeus orientals aliats a la
Unió soviètica. Aquesta aliança es dirà: pacte de Varsòvia.

Què va passar a Palomares el 1966?

En aquell període Franco havia deixat de ser un perill internacional, però ho havia fet cedint la
sobirania d’unes quantes bases nord-americanes en territori espanyol. En aquell període en què
els míssils encara no estaven molt desenvolupats, les 2 superpotències temien que una llancés un
atac preventiu a l’altra i quedés destruïda i que un dels blocs guanyés a l’altre si llençava primer
un atac nuclear massiu. Les 2 potències tenien submarins amb armament atòmic i estaven
preparats per llançar un atac a l’enemic i tenien bombarders que estaven permanentment volant i
esperant la ordre, en el cas dels nord-americans, de volar cap a Moscou. Com estaven sempre
volant? Perquè el combustible es subministrava aèriament. D’on sortien molts d’aquest
bombarders? De la base espanyola de Moron. Per tant, a l’Espanya de Franco hi havia armes de
destrucció massiva i en cas de guerra a Europa, míssils soviètics podien estar apuntant a
Espanya.

Un dels incidents més greus de la Guerra Freda va ser a Espanya, hi havia una possibilitat de que
hagués un accident per subministrar el combustible aèriament i que caiguessin les bombes. Va
haver un accident mentre subministraven el combustible, l’avió va caure i el bombarder portava
4 bombes d’hidrogen.

Gran problema pel règim franquista és que s’estava impulsant el turisme, perquè que haguessin
caigut bombes d’hidrogen al territori no era bona propaganda. El ministre de turisme, Manel
Fraga, fundador de Alianza Popular (després refundada com el PP).

Què va passar amb Tito i el titosime després de la mort de Stalin?

Una vegada mort Stalin, la direcció de la Unió soviètica decideix establir bones relacions amb
Tito. Bona part de les purgues del 37 es van fer entre els comunistes amb l’acusació de ser
Trotskistes, i bona part de les purgues del 47 es van fer amb l’acusació de ser titoistes. El que a
vegades son enemistats, canvien les circumstàncies i tornen les amistats.

Tito s’havia adonat que no estar dins el bloc soviètic li anava bé, ell va mantenir les seves
relacions amb els nord-americans i els aliats d’aquests i reprendre les seves relacions amb els
soviètics, podent negociar així amb els dos blocs. A més, va impulsar als no alineats, que va
funcionar molt bé per la Iugoslàvia de Tito.

Què va implicar el lideratge de Kruschev?

Mort Stalin, comença la coexistència pacífica perquè es pensava que la III GM era inevitable i la
nova direcció soviètica passarà a considerar que és una possibilitat. Per tant, els dos blocs
oposats havien d’arribar a un acord per no fer-se mal. Jruschev jugarà amb l’extremisme atòmic,
ell volia evitar la guerra i sabia que no usaria les armes atòmiques però moltes vegades posava
els míssils “sobre la taula” a veure si els altres feien el mateix. El problema és quan els altres ho
fan també, l’any 62: la crisi dels Míssils, el moment en que la guerra va estar més a prop de
començar.

En aquell moment, els soviètics van aconseguir uns èxits tecnològics espectaculars: envien
Sputnik, van iniciar les grans conferències entre les grans potències.

Discurso Secreto de 1956

Aquí arriba el XXè congrés de l’URSS el 25 de febrer de 1956 amb el discurs secret del secretari
general de la Unió Soviètica i dictador de la Unió soviètica (Kruschev).
Les idees principals del procés de desestalinització son: evitar el culte a la personalitat, explica
que la disputa entre Stalin i Trotski era intel·lectual però que Stalin va crear el terme “d’enemics
del poble” per usar-lo contra els enemics interns i externs del que ell entenia que havia de ser la
Unió soviètica, que Stalin va acabar amb el lideratge executiu, que després de 1937 Stalin va
començar a actuar com un dictador…

El discurs secret va ser una patacada pels que defensaven el bloc soviètic en el món occidental.
La segona gran patacada serà la crisi d’Hongria de 1956 i la tercera la crisi de 1968.

La crisi d’Hongria 1956

El que passa a Hongria està relacionat amb el discurs secret de Jruschev.
Quan a Alemanya encara no existien la RFA i la RDA, per uns motius laborals va haver unes
manifestacions, Beria volia impulsar reformes i serà quan la resta de la direcció utilitzarà això
per matar-lo. Després del discurs secret, molts partits comunistes inicien el seu procés de
desestalinització.

A Polònia, els reformistes estaven encapçalats per un comunista que també era nacionalista
polonès, Gomulka, que demanarà que deixi de ser un protectorat soviètic.

Perquè des de la creació de la nova Polònia, qui realment manava a Polònia era el mariscal
Konstatin Rokossovski (que no era ni polonès), i manarà del 45 al 56. Quan Gomulka demanar à
establir el seu propi sistema polític, eren comunistes però no volien estar a les ordres de Moscou.
Hi haurà una tensió molt forta, Jruschev va estar a punt d’enviar tancs, però al final va cedir.
Això va afectar a tot el pacte soviètic.

Entre l’octubre i el novembre del 1956

El lloc on més dèbil eren els comunistes del bloc soviètic era Hongria. L’havien fet democràcia
popular contra la major part de la voluntat del poble, i quan s’inicia la desestalinització trien un
president del govern comunista i impulsa una sèrie de reformes però no estava d’acord amb fer
únicament el que deia el Partit Únic. Davant d’aquesta crisi, l’estalinista que estava al poder
(???????) es substituït per Erno Gero i tornen a recuperar com a president del govern a Imre
Nagy. El problema de Nagy és que va pensar que podia fer més del que estaven disposats a
tolerar. Gomulka havia estirat molt la corda i Nagy la trencarà, perquè Gomulka no volia sortir
del pacte de Varsòvia, sinó que volia deixar de ser un protectorat soviètic. Nagy, amb la seva idea
de socialisme real, el novembre del 56 farà un govern de coalició per transformar Hongria en una
democràcia socialista de veritat, volien ser neutrals però la unió soviètica no ho toleraria. Van fer
consultes i deien que no, que Hongria no podia marxar. I utilitzen les tropes de per entrar a
Hongria a sang i foc i acabar amb l’experiment de Nagy. De fet, Nagy es refugia a l’ambaixada
de Iugoslàvia sense saber que Tito estava d’acord amb la invasió.

Van enganyar a Nagy i el van detenir, i el 1958 el van executar. Són els límits de la
desestalinització.
Tothom va saber què va passar a Budapest, i va ser la base de la coexistència pacífica.

Què fa el món occidental liderat pels EUA? Què fa les nacions unides quan Nagy li demana
ajuda?
Res. Cadascú en la seva esfera política fa el que li sembla, perquè si haguessin intervingut els
nord-americans podria haver-se iniciat la tercera guerra mundial.

La crisi de Suez 1956

Passa en paral·lel al que passa a Hongria. En Nasser no era exactament comunista, és a dir, hi ha
un grup de partits on el més important és Baas que eren nacionalistes i socialistes àrabs. Nasser
estava vinculat a aquest partit polític, a Egipte quan se’n van els imperialistes imposen una
monarquia, després hi ha un cop d’estat dels militars, el general que està al cap està vinculat a
una de les organitzacions integrals més importants d’Egipte: els germans musulmans, i posen al
poder a aquest senyor.

Com Arbenz i Mossadeq, què vol fer un nacionalista que vol modernitzar el país?
Tenir els recursos per modernitzar el país. La riquesa a Egipte era el canal de Suez. Nasser volia
fer una pressa per regular les aigües del Nil i generar electricitat i modernitzar Egipte.
D’on podia treure els diners? Nacionalitzant el canal de Suez. Problema: es estratègic i havia
estat construït pels britànics. Serà la ultima gran crisi del vell imperialisme. Aquí, francesos i
britànics veuran que la vella política s’ha acabat 1956.

Què passa a Suez el 1956 en plena crisi del bloc soviètic?

La IV república francesa i la monarquia parlamentària britànica arriben a un pacte perquè no
podien perdre el control de Suez, això els perjudicaria. Els britànics tenien armes de destrucció
massiva, els francesos encara no, i volen fer una intervenció imperialista clàssica i contacten amb
Israel (que en aquell moment no era aliat basic dels EUA). Volien que Israel llancés una guerra
contra Egipte i arribés al canal, perjudiqués això la navegació en el canal i obligar a francesos i
britànics a enviar tropes per garantir la internacionalització del canal, mentrestant, fer caure el
règim de Nasser i posar un nou que fos favorable als interessos de britànics i francesos.

Però van cometre un error, no demanar permís als EUA. Què passarà? Quan Nasser li demana
ajuda a Kruschev per l’atac de les potències imperialistes, el que fa Kruschev és dir que això és
una agressió imperialista, no l’accepten, mobilitzen l’arsenal atòmic i els hi demanen que marxin
d’Egipte o iniciaria la III GM. Els britànics i francesos van als EUA dient quina era l’amenaça de
Jrushcev, però Eisenhower els hi dóna llargues perquè no l’havien informat abans del que volien
fer. Així, es retiren primer britànics i francesos, després Israel. El gran guanyador de la crisi és
Nasser. Però els grans vertaders guanyadors van ser Kruschev i Eisenhower.
El món és bipolar i la resta ho ha d’acceptar.

La revolució cubana 1959

Què passa a Cuba? La revolució comença al 53 i arriben al poder al gener del 59. Hi ha un
dictador, Fulgencio Batista, que havia estat president del 40 al 44 i dictador del 52 al 59.
Contra aquesta dictadura, que no tenia tot el suport dels EUA. De fet, difícilment els barbuts
haurien arribat al poder si no haguessin tingut la tolerància del govern nord-americà. Perquè al
principi no es tractava d’una revolució comunista, sinó una revolució democràtica radical (hi
havia comunistes però entre els dirigents hi havia alguns que no ho eren, com Fidel Castro). De
fet, es diu que la revolució comença el 53 perquè intenten assaltar unes casernes i Castro va ser
detingut i jutjat. Al sortir de la presó se’n va a Mèxic i crea un grup i desembarca a Cuba per fer
una guerrilla (desembarco del Granma del 56).

Després d’una guerra de guerrilla d’una mica més de 2 anys, arriben a l’Havana i els comandants
tots portaven barba: son coneguts com a barbuts, com Fidel Castro, que directa o indirectament
governarà la illa del gener del 59 al 2008; el doctor Che Guevara (argentí) el mataran el 67 a
Bolívia per ordre de la CIA; el Camilo Cienfuegos, l’únic que li feia ombra a Fidel i va morir en
un accident d’avió, Eloi Gutiérrez va acabar sent el dirigent militar dels anticastristes, a qui
capturaran amb les armes a les mans però Castro el va perdonar, tot i que el van tancar 20 anys a
la presó; el comandant Morgan, acusat de ser de la CIA. Entre els comandants hi havia els
marxistes, que eren el germà petit de Fidel, el Raul Castro, que després serà dirigent de 2008 al
2018; Che Guevara; el Cienfuegos; Ramiro Valdés i els demòcrates radicals: el Fidel; Manuel
Urrutia y Huber Mato.

Fidel Castro farà un règim comunista i cometrà els seus errors, però no era un stalinista.
Triomfa la revolució, tenen molt bona fama, han triomfat contra un règim corrupte i a tot el món
tots lloen als joves que han acabat amb una dictadura i han portat la revolució. Fidel Castro a NY
coneixerà a Nasser i a Kruschev, i Kruschev va veure que tenia una base al costat dels EUA
(Cuba) i que havia estat un protectorat dels nord-americans des de la independència el 1898, però
s’acaba independitzant el 1902. Per què? Amb l’esmena Platt (senador nord-americà), que dirà
que si feien alguna cosa contra els nord-americans, tenien dret a intervenir (suzerania), i van
intervenir 3 cops.

Fidel Castro sempre serà nacionalista, però això amb qui sempre tindrà bona relació tot i ser
comunista o socialista, és amb l’Espanya de Franco.

Quins eren els límits de la coexistència pacífica?

Hi havia dos blocs enfrontats:
- El bloc de Nikita Kruschev, on hi hauria Mao, Ho Chi Minh, Gomulka, Nasser, Castro,
Tito i Ulbritch.
- El bloc d’Eisenhower: Charles de Gaulle, el de la RFA, Macmillan, el d'Itàlia, el d’Israel
i dos dictadors: Xiang i Franco.

Són els anys de la coexistència pacífica però Kruschev feia la diplomàcia l’extremisme atòmic.
Quan hi havia d’haver la Cimera de paris de 1960 va haver un accident, els nord-americans
usaven un avió espia (U2) per espiar els soviètics. Un U2 serà derivat i això boicoteja la cimera, i
és quan Kruschev aprofita per anar a NY que es on estan les Nacions Unides. Khrushchev
s’autoanomena ambaixador de les nacions unides de la unió soviètica, i com a ambaixador, no li
poden impedir que vagi a NY.

Segona gran crisi de Berlin

Es dóna perquè Kruschev volia superar a Stalin. Stalin no havia pogut superar el problema
alemany i Jrsuchev pensava que ell ho podria fer.
Què passava a Berlin? Berlin estava al mig del territori de la RDA amb una part oriental i una
occidental que pertanyia a la RFA. Fins que el 58 Jruschev diu que això s’ha d’acabar. Al
novembre del 58 fa un ultimàtum i la crisi no es solucionarà fins al 61 amb la mala solució de
construir el mur de Berlin. Volien fer una Alemanya neutral.

Quan es creen els dos estats alemanys, comença a crear-se una frontera de veritat entre les 2
alemanyes però quedarà un forat pel qual els alemanys de la RDA podien passar a la RFA:
Berlin. Era fàcil passar de la part soviètica a la capitalista. Molts alemanys de la RDA quan veien
la RFA, volien anar allà a viure. Des dels anys 40 fins al 61, es passaran a la RFA. Kruschev tenia
un problema important i farà una proposta: Berlin ha de ser una ciutat lliure que no sigui ni de la
RFA ni de la RDA i que comercialitzi amb uns i altres.

Què farà Jruschev per afegir pressió?

Dir: si no accepteu la meva proposta, faré un nou bloqueig aeri per imposar la meva proposta per
la força, i si intenteu trencar-la, utilitzaré les meves armes de destrucció massiva. Problema: els
nord-americans no cediran.
Podria haver començat la III GM. Kruschev anava de farol. Els de la RFA podien anar a la RDA,
un va ser Horst Kasner. Per què és rellevant aquest senyor? Perquè tenia una filla que havia
nascut a Hamburg el 1954, l’any que se’n va a viure a la RDA que es deia Angela. Quan es va
casar, va canviar el seu cognom al del marit de Angela Kesner passà a Angela Merkel. Quan va
caure el mur de Berlín, es va fer d’un partit de l’est que es va aliar amb la CSU i va estar
Canciller d’Alemanya.
La creació del mur de Berlin va ser una derrota propagandística pel bloc soviètic.

Què va implicar que John F. Kennedy guanyés les eleccions?

Arriben les eleccions als EUA el 1960, les eleccions més renyides de la historia nord-americana
entre Nixon contra John F. Kennedy (no era WASP). EUA estava en una situació de crisi social,
de lluita pels drets socials. Hi haurà una gran confrontació pel tema a de la segregació racial.
Kennedy serà el nou de la classe de la política internacional.

Jruschev cometrà un error amb Kennedy a la crisi dels Míssils. Quan Kennedy entra en la
política internacional ja hi ha uns dirigents que portaven prous anys.

De Bahía Cochinos 1961 a la crisi dels míssils 1962

Un dels problemes que hereta de l’administració anterior és Cuba. Què fer amb Castro i Cuba?
Té lloc el desembarcament de Bahía Cochinos, que havia estat preparat per la CIA i que va
autoritzar en Kennedy. Si al 61 o 62 fins al 70 s’haguessin fet eleccions a Cuba, Castro hauria
guanyat les eleccions, tenia un gran suport popular. Però a Kennedy li arriba la informació de que
Castro és un dictador que no té suport popular, i per tant enviaran una guerrilla per acabar amb la
dictadura. Per què no havia d’acceptar Kennedy? Què va passar? Els insurrectes intenten un
desembarcament, tenen vaixells i avions i quan ho sap en Castro encara no té les armes que
necessita. Castro va a primera línia de la invasió, son derrotats els que intenten la invasió,
demanen ajuda als EUA i si haguessin intervingut el règim no hauria sobreviscut. Kennedy
decideix no intervenir en la illa.

Què li demostra això a Castro?

Que el seu règim no era segur i que la CIA podia acabar envaint la illa. Què farà? Trucarà a
Kruschev dient que estava disposat a que posessin bases a la illa i demanant armes de destrucció
massiva per a que els nord-americans no els tornessin a atacar. Kruschev ho veia clar i dóna
l’ordre d’enviar míssils d’abast mitjà a Cuba. Problema: els nord-americans estaven espiant Cuba
amb U2 i quan els soviètics comencen a construir bases, saben que estan fent els soviètics.

Què fa Kennedy?
Estableix un bloqueig, envolta l'illa per a que no entri ni surti res de la illa i mitjançant les
nacions unides demana a la Unió soviètica que treguin els míssils de Cuba. Crisi de gran
magnitud, durant 13 dies el món podia desaparèixer.
A NY és una reunió de Kennedy amb Curtis LeMay, el cap dels bombarders estratègics a la II
GM i que continuava sent el 62, li diu que han de llançar un atac preventiu sobre Cuba,
destrossar Cuba, llençar un atac de míssils sobre la Unió Soviètica i guanyar la guerra. Però
Kennedy diu que s’ho pensarà.

Què els hi va passar als protagonistes de la crisi de 1962?

Com acaba la crisi? Formalment guanyen els nord-americans, però, de facto, és un empat.
El que volia Kruschev era arribar a un acord amb els nord-americans per impulsar el
desarmament. Quan realment negocien, perquè en els dos bàndols hi ha contraris al pacte.
Curtis LeMay vol la guerra i Fidel Castro també, durant anys Castro se sentirà traït perquè
Kruschev retira les armes de la illa sense haver-li demanat. Si no va haver guerra és perquè
Kennedy i Kruschev van decidir-ho així. Van negociar un empat, tot i que públicament per a que
Kennedy fos guanyador, els soviètics eren derrotats. Els soviètics retiraven els míssils davant les
amenaces dels nord-americans.

Què es va acordar de veritat?

Que els nord-americans no envairien Cuba i retirarien els míssils de Turquia. A més, van establir
un vincle directe entre els líders de les dues superpotències: el telèfon vermell.

Els dos màxims dirigents d’aquesta crisi van haver de pagar un alt preu. La sortida dels dirigents
va ser a la inversa. Kennedy hauria guanyat les eleccions del 63, segur, era molt popular, però el
van matar a Dallas el 1963. Segurament hi havia més d’un tirador.

A Kruschev li va passar al revés, va haver un cop d’estat al 64 dels joves stalinistes i el van
jubilar deixant-lo escriure les seves memòries.

El gran salt endavant de Mao

Si parlem de substituts de veritat de Stalin, aquest va ser Mao. Va portar una política exterior
molt agressiva i el 63 va protagonitzar una escissió del bloc comunista.
Com havia fet Stalin, va voler fer un salt endavant. Xina era un estat endarrerit on la major part
de la població vivia al camp. Però no va fer com Stalin d’impulsar la creació de grans ciutats,
crear centres industrials... Ho va voler fer a la seva manera, faran una industrialització a partir de
comunes agràries. Resultat: crisi de subsistència on van morir uns 40M de persones. La de Stalin
va funcionar, la de Mao no.

Mao ja portava uns anys de dirigent del Partit Comunista i des del 48 el màxim dirigent de Xina i
el salt endavant és del 1961. El que circulava a Xina era que Mao mai s’equivocava. Kruschev,
fins al 63, estarà enviant tecnologia, armes a la Xina. Però Mao no tolerava de Kruschev el que
va dir al XXè Congrés del Partit Comunista de l’URSS el 1956: que hagués iniciat el procés de
desestalinització. Fins al punt en que el 1963, contra els interessos dels xinesos i en ple salt
endavant, trenca relacions amb la Unió Soviètica. De fet, la unió soviètica es va plantejar
tirar-los-hi una bomba atòmica sencera, i veient com manava Mao al final no la van llençar.

A Mao al final el frena l'exèrcit xinès, quan veuen que el salt endavant i després la revolució
cultural esta posant en perill la industrialització, li diuen que no qüestionen el seu poder però li
demanen que freni. Perquè després del fracàs del salt endavant, Mao impulsa la revolució
cultural entre el 65 i el 69.

La guerra d’Algèria
Del 64 al 72 i que porta al naixement de la V república. Va ser una guerra d’alliberament però
també una guerra civil.

El procés d’unificació d’Europa

Les eleccions del 64 amb Lyndon Johnson i l’intent d’Estat del Benestar, els problemes que
genera la guerra de Vietnam que va durar 20 anys (del 55 al 75). Els EUA van acabar perdent.
Després de Lyndon van a Nixon. Mao arriba a ser reconegut a les Nacions Unides perquè Nixon
va arribar a un acord amb ell, ja que Mao havia d’ajudar als EUA a sortir de la guerra de Vietnam
de la millor manera possible.

Revoltes del 68
Primavera de Praga, els que intenten fer socialisme son esclafats; Paris del 68, on molts joves
estan fascinats amb el que ha fet Mao, el conflicte àrab-israelí...
Als anys 70 Mao (extrema esquerra revolucionària comunista) arribarà a un acord amb Nixon
(l’extrema dreta nord-americana).

TEMA 11. La fi de l’imperialisme soviètic (1973-1991)

Avenços integració europea
Als anys 70 es pateix una de les pitjors crisis estructurals, la del petroli. Va posar fi al període de
creixement del que havien gaudit els països europeus. L’atur, la inflació, crisis dels sectors
tradicionals de la indústria van caracteritzar el panorama econòmic de la segona meitat dels 70 i
principis dels 80. El país amb més reserves del món és Venezuela.

Durant aquests anys van haver-hi molt avenços en la UE, pel que fa una major integració com
l’ampliació dels nous membres. Destaquem:
- Consell Europeu: composat pels 28 caps d’Estats dels països membres. Fixa les grans
directrius i objectius de la Unió en els àmbits més rellevants.
- Sistema Monetari Europeu: neix el 1979 i és l’antecedent a l’Europa, un primer pas
significatiu cap a la unió monetària.
- Parlament europeu: institució parlamentària elegida per sufragi directe. Exerceix la
funció legislativa juntament amb el Consell De la Unió i la Comissió Europea.
- Caiguda de les dictadures militars: Grècia, Portugal i Espanya; suposar l’adhesió a la UE.
- Ampliació del mercat comú: iniciativa per garantir la lliure circulació de persones i la
gradual supressió de fronteres.
- Creació de l’OSCE: l’objectiu d’aquest òrgan era trobar una distensió en l’enfrontament
entre els dos blocs. Per un costat hi havia l’OTAN i la CCE, i per l’altre el Pacte de
Varsòvia i la COMECON.

Per primera vegada després de la IIGM, els països occidentals acceptaven les fronteres dels
continents. La ciutadania europea es va adonar que els drets humans tenien vigència.

Què era el nou realisme polític?

A finals de la dècada dels 70 van arribar al poder els impulsors de la revolució conservadora (un
nou realisme), inspirats en les doctrines econòmiques de Milton Friedman, que defensava la
desregulació del mercat, la potenciació de la iniciativa privada, la privatització de gairebé totes
les empreses controlades per l’Estat, la supressió dels monopolis i la destrucció de l’Estat del
Benestar, que als EUA s’identificaven amb les mesures del New Deal de FDR i la gran societat
de Johnson.

Aquesta revolució conservadora s’imposà a les urnes: començà amb Margaret Thatcher a la Gran
Bretanya i es consolidà amb la victòria electoral de Ronald Reagan als EUA. Thatcher acabà
amb les escoles de sociologia i no era feminista, per a ella no existia la societat sinó que hi havia
homes i dones com a individus.

***Atlanticisme: creença de la importància de que cooperin Europa, Canadà i els. EEUU en

aspectes polítics, econòmics i de defensa amb l'objectiu de mantenir la seguretat dels països
involucrats i protegir els valors que els uneixen.***

Anticapitalisme pacífic a Europa occidental?

No. Molts havien optat per la lluita armada i els més amenaçats, pel terrorisme d’Estat.
- Irlanda: IRA. És entre els anys 70 i 80 on trobem més activitat. El grup més violent i
menys comunista. Per la CIA no era una banda terrorista sinó un Moviment
d’Alliberació Nacional, creuen que els irlandesos han de matar els britànics.
- Alemanya: RAF. La Rote Armee Fraktion
- Espanya: la transició sí va ser violenta, una de les més violentes darrere de Romania.
 ● GRAPO: marxistes-leninistes-maoistes. El seu objectiu era establir un estat socialista a
Espanya. El govern espanyol considera, que juntament amb el PCE, constitueixen una
sola estructura terrorista.
● ETA: es deia que eren marxistes-leninistes que van tenir una forta activitat terrorista. El
seu objectiu era la creació d’un estat basc i socialista, independent de l’Estat espanyol.
● FRAP: grup d’extrema esquerra de lluita armada contra el franquisme

Fi de la dictadura a Grècia
Als 70 encara hi havien dictadures, van caient progressivament. A Grècia hi havia una dictadura
de coronels, va començar abril de 1967 amb el cop d’estat dels coronels i acaba el 1974.
L’exèrcit va fer un cop d’estat contra l’amenaça comunista restringint llibertats civils, la
dictadura tenia tolerància als països aliats d’occident, especialment EEUU.

Els militars grecs creuen que Xipre havia de formar part de Grècia però al territori hi havia molts
musulmans. Turquia no estava d’acord amb la unificació i van entrar en guerra. Finalment, Xipre
queda dividida en dos amb dos grans bases britàniques.

Fi de la dictadura a Portugal (1974)

No hi va haver guerra civil però era una dictadura d’extrema dreta. Portugal feia molt que vivia
sota una dictadura, als 70 els militars van fer un cop d’estat per acabar amb la dictadura:
Revolució dels Clavells. Portugal tenia la sensació d’estat petit i temia que Espanya els
annexionés. Per evitar-ho va annexionar totes les colònies d’Àfrica (Angola i Moçambic),
contràriament a lo que dictava l’ONU. En aquestes colònies hi havien moviments de guerrilles,
que des del país es consideraran terroristes.

L’inductor militar va ser Otelo Carvalho. La revolució va començar amb un grup militar
organitzat, Moviment das Forças Armadas, s’oposaven al règim del dictador Salazar.
Aquest moviment provocarà la caiguda del Estado Novo i les colònies africanes. Els militars en
comptes de fer la guerra van posar clavells, per això es coneix així.

Fi de la dictadura a Espanya
Va ser la 2a transició més violenta de totes, només superada en morts per la de Romania. Es
pensava que la transició era el millor que havia passat a la història contemporània del país. Però
no va ser una transició democràtica perfecta, de fet, no va canviar: vam tenir franquisme però
anomenat de diferent manera. Hi havien molts grups terroristes, extrema dreta, carlistes, etc.
També molts moviments socials d’extrema esquerra, sobretot a Barcelona.

Franco era un nacionalista espanyol d’extrema dreta que abans de morir va escollir qui seria el
seu successor: Juan Carlos, com futur rei d’Espanya.

Xavier Casals diu que la transició va ser violenta per part de dretes i d’esquerres però els violents
no se’n van sortir. Es tractava d’una democràcia pactada. Entrar a la UE canviaria la vida dels
espanyols. Ruptura pactada amb una llei de punt final, una llei pactada pels joves del franquisme
i de l'oposició.

Qui és Juan Carlos de Borbó i Borbó?

El va educar Franco. Franco va fer aprovar una llei fonamental per a que els espanyols votessin
per a que Juan Carlos fos el rei.
1973: Carrero Blanco. Es diu que els que el van fer volar fou ETA. Com? Algú va llogar a ETA
una casa al costat de la carretera per on sempre passava Carrero Blanco, així que van fer un túnel
per posar una bomba que explotés quan ell passés per allà. El franquisme tenia 3 grups
d’espionatge i cap ho va descobrir. Sense Carrero Blanco, la democratització era possible.

Tots els de la UCD eren franquistes fins que van començar a fitxar demòcrates. Els no tan joves
eren els de Alianza Popular, que després seria el PP i d’on sorgiria VOX.

Juan Carlos sempre ha fet el que ha volgut i sense conseqüències.

Espanya havia de tenir un règim democràtic per poder entrar a la UE no un franquisme amb altre
nom, així que va buscar aliances amb la oposició. Torcuato va fer un intent de mecanisme legal
per suïcidar el franquisme. Ell era el president de les Corts Franquistes, pel que contava amb el
suport del monarca que era cap d’Estat i cap de les forces armades.
Aquests, juntament amb Suárez, busquen que les procuradores franquistes aprovin la Llei de
Reforma Política, que permetria crear partits polítics i que formessin part de l’assemblea que
redactarà la constitució 1978.

Per què es crea una Generalitat provisional el 1977?

Encara hi havia lleis franquistes vigents però Suàrez, quan veu la oposició que hi havia a
Catalunya, intenta buscar una solució.
Com ho resolen? A través de Manuel Ortínwz, de la patronal catalana. Ell diu que és amic del rei
i de Tarradellas (president a l’exili). Solució: posar en contacte aquests dos, que la monarquia
accepti l’autonomia catalana i que Catalunya accepti la monarquia. El retorn de Tarradellas es fa
a Madrid. La reunió va anar malament. Tarradellas no va explicar el que havia passat a la reunió
als periodistes (ja que s’havia filtrat la seva arribada) i Villa diu que l’han de fitxar perquè es un
bon polític. I així es va fer. Van empalmar la legalitat republicana del 32. Govern d’unitat
nacional per relaxar Catalunya.

Com s’acaba la transició?

La transició es basa en un pacte de les elits amb les forces polítiques rupturistes. És una ruptura
parada i guiada pels franquistes. Hi havia molta incertesa després de la mort de Franco.
Els estudis sobre la transició espanyola ens donen dues perspectives totalment diferents:
- Transició com acord d’una petita elit que fan possible el pas de dictadura a democràcia.
- Pressió popular que va obligar a la dictadura en transformar-se en democràcia.

S’acaba amb un cop d’estat. Qui salva a Espanya? Juan Carlos. Tejero era un tonto útil
franquista. Ell va fer el cop d’Estat. Darrere de Tejero hi havia Alfonso Armada, el militar que va
ensenyar a Juan Carlos, era molt pròxim a ell. L’objectiu de l’armada (preocupat perquè el psoe
guanyés les eleccions), es va plantejar de fer un referèndum per triar monarquia o república. No
es va fer perquè les enquestes deien que guanyaria república i el PSOE era republicà. La
motivació d’Armada era salvar la monarquia, la de Tejero, el franquisme.
1981: Juan Carlos surt a la tele dient que és defensor de la democràcia. Per això es diu que és ell
qui va salvar la democràcia.

L’estat de les autonomies és una federació?

L’estat liberal espanyol des de que es crea fel 1812 amb la Pepa fins la II República és dels estats
més centralistes del món.

Problema federalisme: 2 posicions:

- Javier de Burgos: introdueix la divisió provincial.
- Jorge de Esteban del PP
- Alejandro Muñoz del PP
Quan encara estava tot centralitzat, aquests 3 decideixen dir que Espanya és una federació.

Període de distensió
Pas següent a la coexistència pacífica. Ford distensió amb Breznev.
A la dècada dels 70, semblava que els soviètics podien guanyar la Guerra Freda, quan portaven
30 anys de conflicte. Les economies de mercat intentaven sortir d’una de les pitjors crisis
econòmiques del capitalisme, vinculada a la dependència del petroli com a font energètica i a
l’increment dels preus del cru, fins al punt que els dirigents d’Aràbia començaren a ser percebuts
com a un perill per a les societats occidentals. La balança dels països occidentals era molt
negativa i semblava que Japó desplaçaria als EUA com a primera economia mundial.

Els EUA es replantejaven la seva política exterior després de la derrota de Vietnam. Els
nordamericans es trobaven immersos en una crisi política i econòmica. En aquestes
circumstàncies es replantejaren les seves aliances, ja que començaren a veure els europeus
occidentals com a rivals. Els principals aliats dels EUA estaven molts molestos amb la política
monetària dels EUA que, davant dels problemes de finançament generats per la guerra del
Vietnam, decidí suspendre la convertibilitat del dòlar, amb el que obligaren als seus aliats a
carregar amb les conseqüències del dèficit de la balança de pagaments nord-americana. Japó, 2a
economia mundial. RFA, 3a economia mundial. França, després de la guerra del Yom Kippur,
l’OPEP quadruplicà el preu del cru. Aquest va ser el detonant d’una de les principals crisis
econòmiques en la història de les economies de mercat.

Les economies de les dues grans superpotències es veien llastrades per les inversions requerides
per a mantenir la cursa d’armaments. En canvi, les economies japonesa i alemanya es veiem molt
afavorides pel fet que les seves respectives constitucions limitaven molt la seva despesa militar.
A finals de la dècada dels 70 van arribar al poder els impulsors de la revolució conservadora (un
nou realisme), inspirats en les doctrines econòmiques de Milton Friedman, que defensava la
desregulació del mercat, la potenciació de la iniciativa privada, la privatització de gairebé totes
les empreses controlades per l’Estat, la supressió dels monopolis i la destrucció de l’Estat del
Benestar, que als EUA s’identificaven amb les mesures del New Deal de FDR i la gran societat
de Johnson.

Aquesta revolució conservadora s’imposà a les urnes: començà amb Margaret Thatcher a la Gran
Bretanya i es consolidà amb la victòria electoral de Ronald Reagan als EUA.
Miterrand (referent del socialisme democràtic mundial) defensa que la iniciativa privada era el
que faria gran els països. La dècada dels 80 s’iniciava amb uns EUA que semblaven debilitats
per la caiguda del shah a l’Iran i per la invasió de l’ambaixada dels EUA a Teheran per estudiants
integristes que segrestaren als diplomàtics nord-americans.

L’humiliant fracàs de l’intent de les tropes nord-americanes de rescatar els ostatges retinguts a
l’ambaixada de Teheran va donar una imatge d’impotència dels EUA, mentre les forces armades
soviètiques envaïen Afganistan el desembre de 1979 i els revolucionaris prosoviètics triomfaven
a Nicaragua. Era la fi de la distensió.
Tanmateix, la URSS no estava millor que els EUA, ja que per primer cop des de la II GM, el
creixement econòmic nord-americà era superior al soviètic, malgrat la crisi econòmica vinculada
a l’increment del preu del cru. L’economia soviètica estava estancada, però possiblement el seu
teló d’Aquil·les era l’establiment d’una nova classe que explotava al proletariat dels països del
bloc socialista.

Un destacat dirigent comunista, el iugoslau Milovan Djilas, es declarava obertament marxista i

va ser el primer en formular la teoria que després de la victòria de la revolució socialista,
l’aparell organitzatiu i directiu del PC es transformà en una nova classe dirigent, a través d’una
burocràcia que monopolitza el poder de l’Estat i s’apropià de tots els béns mitjançant
nacionalitzacions.

Carter a la crisi de la distensió

La URSS es trobava dirigida per una gerontocràcia, que vol dir el govern dels més vells.
L’economia soviètica s’estancà i els soviètics començaren a adonar-se que necessitaven l’ajuda i
la col·laboració dels occidentals, especialment tecnològica, per reactivar la seva economia,
alhora que frenar la cursa d’armament era una possible via per a obtenir recursos necessaris per a
millorar les condicions de vida dels soviètics i dels seus aliats.

El punt àlgid de la distensió i de la carrera de Brezhnev van ser els Acords de Hèlsinki de 1975.
Tres dècades després de la fi de la II GM, els soviètics encara els preocupava el revengisme
alemany, ja que la RFA no havia reconegut els canvis fronterers pactats pels tres grans a
Postdam.
Finalment es legitimaren, alhora que impulsaren la cooperació cultural, científica, econòmica i
industrial entre els dos bàndols. Els acords de Hèlsinki van ser signats per 34 estats europeus,
inclosa la URSS i pel Canadà i els EUA. No obstant, el règim soviètic no estava massa
predisposat a tolerar les llibertats burgeses d’expressió, religió i associació, alhora que no els hi
agradaven les crítiques dels occidentals per a no respectar els drets humans i no tolerar la
dissidència política.

Durant la distensió van haver-hi crisis que crisparen les relacions entre els EUA i la URSS.
Aquests negociaven per estendre els seus acords a tot el planeta, però no era una tasca senzilla.
El president nordamericà (Gerald Ford) veia els acords com la possibilitat d’enrolar als soviètics
en la causa dels drets humans i d’abanderar un canvi pacífic, però els grups ètnics el denunciaven
per haver abandonat a l’Europa de l’Est i molts polítics conservadors i liberals els criticaven per
no escoltar les queixes de la dissidència soviètica i dels jueus russos.

Carter a la crisi de la distensió

El 1976 van haver-hi eleccions presidencials i Carter, un demòcrata cristià defensor de la
moralització de la política nord-americana, va guanyar les eleccions. Carter tenia valors, arriba al
poder en plena crisi del 1973 i aconsegueix que els EUA en surtin, comença a desregularitzar el
mercat nord-americà (que arribarà als seus punts àlgids amb Reagan).

Carter es deia que estava implicat amb la defensa des Drets Humans. La Xina de Mao s’entenia
millor amb Nixon i la URSS de Breznev amb Kissinger. Carter no tenia la sensació que els
soviètics guanyessin la Guerra Freda, ja que havia normalitzat les relacions amb la Xina, les
havia millorat amb l’Índia, mantenia una bona sintonia amb el Japó i havia fet un nou aliat al
proper Orient (Egipte), a més de llimar les aspreses amb els seus aliats de l’OTAN.
Sharansky, un prodigi toca collons, es farà dissident. El van expulsar de la URSS i va anar a
Israel. Carter va sortir de la crisi econòmica, el que l’acaba tombant son motius polítics:
Afganistan. Invasio a Afganistan 1979-1989. Vietnam dels soviètics. Bin Laden estava vinculat
amb la CIA, eren aliats per lluitar contra l’imperi soviètic.

Es rellevant el tatcherisme?
Margaret Thatcher es la impulsora del neoliberalisme, líder del partit conservador. Estudià a una
gran universitat gràcies a beques. Deia que calia ajudar als individus que ho mereixen, la resta
que es fotin. És igual si es home o dona. Els que valguin, que pugin. Reagan impulsaria això
després.

La guerra de les Malvines

Argentina contra el Regne Unit. Guanya el Regne Unit. Geogràficament està més aprop
d’Argentina però se senten britànics. Thatcher envià la flota allà, guanyà la guerra i guanyà les
eleccions.

És rellevant el reaganisme?
Arribà a president amb més de 70 anys i demostra que té salut per aplicar el que Tatcher a
l’economia nord-americana. L’impacte que ha tingut això és la destrucció de les classes mitjanes
creades amb els New Deal. Mala distribució de la riquesa.

La Segona Guerra Freda (1979 – 1985)

Fi de la distensió. Quan Reagan arriba al poder envia tropes a tots els revolucionaris del món.
Reagan no s’involucra en conflictes directament, ho fa de manera indirecta. Envia armes i diners
als qui lluiten contra els soviètics. Reagan va tenir actuacions contràries a l’aprovació del
Congrés americà, sobretot pel tema del finançament als anti-soviètics.

Moltes armes de destrucció massiva. Els soviètics ara superaven als nord-americans. Moltes
bombes atòmiques i d’hidrogen.

Què era la SDI o guerra de les galàxies?

Aquesta Segona Guerra Freda es va anar tornant violenta. Es destaca l’avió de passatger de
Corea del Sud, la URSS el va identificar com avió espia i el va disparar, causant la mort a 300
persones. Reagan dirà que la URSS és l’imperi del mal. Iniciarà el conegut “Guerra de les
Galàxies” un sistema de defensa nuclear que posarà molt nerviós a la URSS perquè trencarà la
doctrina del Mutual Assured Destruction. Era fer un escut de míssils a l’espai i així guanyar.

Problema dirigents soviètics

Sense les purgues, els dirigents es quedaven molt de temps als càrrecs: la URSS s’havia convertit
en una gerontocràcia, govern dels vells. No hi havien mecanismes de relleu. El 1980, l’edat
mitjana del Politburó era de 70 anys. Resulta que el líder elegit dels països occidentals serà
encara més vell, i que utilitza un discurs molt recordat al de la guerra freda. Els dirigents
soviètics s’espanten molt, creuen que poden arribar a una situació de molta inestabilitat, com la
crisi dels míssils de Cuba o Berlín.

Brezhnev es transformarà en secretari del PCUS, presidint des de el 1964 fins la seva mort al
1982. Durant aquest mandat, la influència de la URSS va descendir dramàticament. També va ser
el començament d’una era d’estancament econòmic i social.

Es morirà i el substituirà Andropov, líder de la KGB. Era un polític molt hàbil però per
problemes de salut va morir ràpidament. El substitueix Chernenko que també mor al poc temps.
En 3 anys moren 3 generals de la URSS i decideixen ficar a algú jove, Gorbachov.

Era el més jove del Politburó, comunista reformista. Era molt culte i coneixia el món occidental,
sabia que els proletaris d’allà tenien unes condicions de vida superior als de la URSS.

Fi de la guerra Freda. Per què?

Arribarà al poder i impulsarà dos programes per lluitar contra la crisi del país:
- Glasnost (transparència): reduir la corrupció de la corrupció del Partit Comunista i
moderar l’abús de poder.
- Perestroika (obertura): reestructuració del sistema polític i econòmic soviètic. El 1989
URSS es retira d’Afganistan i el 1990 Gorbachov consisteix la unificació d’Alemanya.

Paral·lelament, la URSS viu un desastre dins seu amb l’explosió de Txernòbil al 1986. Fou per
culpa d’un experiment, els soviètic volien saber que passaria si una central atòmica pateix un tall
de llum. Van treure la llum i els aparells no van marcar l’increment de la temperatura del nucli.
Va ser l’accident atòmic civil més greu fins al moment. El van aconseguir aturar els
“liquidadors”. Sabien que anaven a morir. Però la URSS es va derrotar a ella mateixa en un
col·lapse a partir de les reformes de Gorbachev. Ell resultava una figura sorprenent, s’estava
acostumat a altres tipus de dirigents. Refusava l’armament massiu soviètic i la guerra contra els
EEUU. Era molt popular a occident, dins la URSS no gaire. Defensava que s’havia de frenar la
cursa armamentística. La primera trobada es va realitzar a Ginebra el 1985 i es va acordar reduir
l’arsenal un 50%.

Hi comença a haver diverses transicions cap a la democràcia per part de diferents repúbliques
soviètiques, començant per la caiguda del mur. Alguns conservadors comunistes (stalinistes) no
estan d’acord amb el govern de Gorbachev i creien que s’havia de tornar als vells temps.

Es va organitzar un cop d’Estat mentre Gorbachev estava de vacances que va ser frenat per Boris
Ieltsin. Ieltsin controlava la república federal soviètica russa i davant dels processos
d’independència, decidirà que es quedarà al càrrec governant la després Rússia.

El 3 de desembre de 1989, Gorbachev i George Bush van declarar per acabada la guerra freda.
La URSS desapareix amb el Pacte de Nimes al 1991, gràcies a Ieltsin. El mateix any, els líders
d’aliances soviètiques comença a caure i el pacte de Varsòvia perd poder. La URSS es comença a
desintegrar. La culminació va ser la caiguda del mur de Berlín en novembre de 1989, va
simbolitzar el col·lapse dels governs comunistes europeus i acabà amb la cortina de ferro.