La Comprensió Lectora, L'escriptura I La Regulació Pulsional - Psicologia I Ciències de L'educació

21/9/23, 11:56 La comprensió lectora, l'escriptura i la regulació pulsional - Psicologia i Ciències de l'Educació
Universitat Oberta de Catalunya
Educació, Psicologia i Societat

Blog dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Portada A propòsit de la lectura, l’escriptura i la regulació pulsional

 
EDUCACIÓ
A propòsit de la lectura, l’escriptura i la

regulació pulsional
JORDI SOLÉ BLANCH 19 JUNY, 2023
Imatge de zinkevych | Freepik
https://blogs.uoc.edu/epce/comprensio-lectora-escriptura-i-regulacio-pulsional/ 1/12
Jordi Solé, director del grau d’Educació Social i professor dels Estudis de Psicologia i
Ciències de l’Educació, reflexiona sobre el paper clau de la lectura i de l’escriptura en
l’educació, en el marc de la publicació dels resultats de comprensió lectora de l’últim
informe PIRLS i la notícia que Suècia frenarà l’avenç de la digitalització dels seus centres
educatius.
Aquests dies hem conegut els resultats del darrer Estudi Internacional pel Progrés de la
Comprensió Lectora (l’informe PIRLS, en el seu acrònim en anglès) que avalua el nivell
de comprensió lectora dels alumnes de 4t de Primària. Els resultats dels alumnes
catalans, segons aquest estudi, se situen a la cua d’Europa. Dins l’estat espanyol,
només estan per sobre de Ceuta i Melilla. Paral·lelament, hem conegut la notícia que
Suècia, el novè país en el rànquing de comprensió lectora de l’informe PIRLS, ha
paralitzat el seu pla de digitalització de les escoles al·legant que es corre el risc de
crear una generació “d’analfabets funcionals”. Que els alumnes comprenguin el que
llegeixen -diuen els seus responsables educatius-, és un requisit previ per a
l’aprenentatge global, però en els centres educatius s’està perdent aquest objectiu.
Abans de posar en marxa el pla de digitalització, la ministra d’Escoles, Lotta Edholm, vol
esperar a rebre el que diu l’evidència científica amb relació als possibles efectes que
aquest projecte pugui tenir en la infància sueca. Com que és ministra, necessita tota
mena d’informes perquè no n’hi ha prou amb el simple sentit comú.
Ambdues notícies han aixecat força polseguera a les xarxes. No ha durat gaire. Ja sabem
com funcionen les polèmiques en aquesta olla de grills. El Departament d’Educació, per
la seva part, no ha dit res; almenys, res que es pugui ressenyar. Potser tot plegat no va
amb ell. En ple desplegament del seu pla de digitalització dels centres per no perdre els
fons Next Generation de la Unió Europea i llançar-se a la compra massiva de dispositius
tecnològics, softwares i aplicacions, s’ha tirat la pilota endavant i tothom a córrer. Un
déjà-vu. Ningú posa el fre. Ningú s’atura a pensar un moment.
L’educació i la seva funció civilitzadora

Diguem-ho des de bon principi. L’educació té una funció civilitzadora. Immanuel Kant,
en la primera de les seves lliçons sobre pedagogia, ho deia d’una forma molt
contundent:
“Enviem (…) als nens a l’escola, i no ho fem amb la intenció que

hi aprenguin res, sinó perquè es vagin habituant a seure en
silenci i a fer puntualment el que se’ls prescriu perquè en el
futur no posin en pràctica simplement tot allò que els passa pel
cap a cada moment. (Kant, 1991, p. 6)”
Si Kant piulés aquestes paraules avui, seria objecte d’un linxament i no podria sortir a fer
el passeig de mitja tarda per prendre’s un descans després de les cabòries de la Crítica de
la raó… Però Kant és mort i ha pogut estalviar-se el soroll de les xarxes i el seu mercat
d’indignacions. Potser per això encara podem deixar-nos interpel·lar per les seves
paraules. Així, en les seves lliçons de pedagogia ens dirà que, en un primer moment, la
finalitat de l’educació és evitar que el nen es deixi emportar pels seus «impulsos
salvatges». Aquest és el sentit de la cita. Aturem-nos, per tant, en aquesta qüestió
perquè té una relació directa amb l’informe PIRLS, la digitalització de les aules i tot
el desconcert educatiu que ha portat a l’alumnat català a obtenir uns resultats de
comprensió lectora tan desoladors.
Evitar que el nen es deixi emportar pels seus «impulsos salvatges». Diríem que es tracta
d’una condició necessària per fer possible el vincle social, la comunitat. Sabem, des de
Sigmund Freud (1994), que això exigeix una renúncia pulsional. Jacques Lacan (1973), al
seu torn, i després de llegir també les lliçons sobre pedagogia d’Immanuel Kant, va dir
que «el nen està fet per aprendre alguna cosa» per tal que la seva psique es nuï. Aquest
concepte és important. Com a professionals de l’educació, hem de preguntar-nos com
podem fer possible aquest acte de civilització. Podríem dir, doncs, que l’educació
serveix per regular el món pulsional, és a dir, per facilitar recursos al subjecte a través
dels quals poder tractar el seu gaudi a fi de fer-lo compatible amb la civilització i el vincle
social. La funció de l’educació és, doncs, humanitzar la vida. D’ella depèn que ens
convertim en subjectes i deixem de ser éssers sotmesos, tal com diria Kant, als
«impulsos salvatges».
El mal anomenat fracàs escolar, les dificultats d’aprenentatge, el rebuig a l’escola,

l’absentisme, l’abandonament prematur, però també la il·lusió de voler cursar una
carrera universitària sense sacrifici, de forma ràpida, etc., il·lustra molt bé quelcom de la
desregulació pulsional de la nostra època.
“Les dificultats greus amb la lectura és un símptoma d’època

que té a veure amb la pèrdua de la funció de la lectura en la
nostra societat”
És obvi que no cal un informe internacional per dir-nos el que moltes persones veiem
amb els nostres propis ulls. L’alumnat de Primària té dificultats greus amb la lectura,
però també el de Secundària, i el de la universitat. No ens pensem tampoc que és
patrimoni exclusiu de les joves generacions. És un símptoma d’època perquè té a veure
amb la pèrdua de la funció de la lectura en la nostra societat.
La importància de la regulació pulsional

En un temps llunyà, una persona que llegia bé era considerada una persona culta. Això
avui no té cap pes. Hi ha una autèntica desafecció envers la lectura. Un subjecte que
llegeix bé, però, és un subjecte que regula funcionalment la pulsió del gaudi i de la
mirada. Per això, no només és important que els nens sàpiguen llegir, sinó que
aprenguin a fer-ho com cal: aturant-se davant els signes de puntuació, fent les
entonacions correctament, posant atenció en la dicció, etc. Pensem, per exemple, en la
funció d’un signe de puntuació com el punt i a part, el moment en el qual el lector aixeca
la mirada i es dirigeix a l’altre. La puntuació és un regulador pulsional. El mateix succeeix
amb l’aprenentatge de les operacions matemàtiques. Què aprèn un nen quan aprèn a
sumar? Aprèn les regles fonamentals d’allò simbòlic, és a dir, que un element té valor
depenent del lloc en el qual s’ubica (unitats, desenes, centenes, etc.). I què podríem dir
de l’escriptura? L’escriptura té una funció de fixació molt important. Tal com diu el
pedagog francès Philippe Meirieu (2018, p. 110), «(…) és indispensable retornar a
l’escriptura el seu valor emancipador antropològic: escriure és deixar una traça del
present i emancipar-se de la immediatesa; escriure és veure-hi més clar en un mateix
(…)».
Som conscients, doncs, de tot el que s’està perdent quan no fem escriure als nens a
l’escola, quan desterrem l’escriptura a mà de les tasques escolars més bàsiques i
fonamentals a canvi de fer lliscar els dits sobre una pantalla o proposar exercicis que
acaben amb un «talla i enganxa» de cerques desordenades per Internet, sense exigir
una elaboració pròpia i ben estructurada?
“En l’escriptura, la lectura, l’aprenentatge de les operacions

matemàtiques, la música o qualsevol altra forma d’expressió
artística hi ha un treball de regulació pulsional”
No, és obvi que no en som conscients. En l’escriptura, en la lectura, en l’aprenentatge de
les operacions matemàtiques, en la música (a través de la qual «s’amanseix les feres»,
com diu la dita), en la dansa o qualsevol altra forma d’expressió artística, etc., hi ha un
treball de regulació pulsional, sigui perquè s’aprenen límits que estructuren, que
confereixen un ordre, sigui perquè la satisfacció pulsional es desplaça cap al desig de
saber, permetent així la sublimació. Es tracta d’aprenentatges, en definitiva, que donen
entrada en la cultura i dirigeixen els nostres «impulsos salvatges», per dir-ho en els
termes que ho fa Kant, cap a un altre lloc.
La digitalització de l’educació, present en totes les etapes educatives, s’aparta d’això,

no té aquests efectes reguladors. Les pantalles són una superfície pulsional. A través
d’elles se satisfà, per exemple, la pulsió escòpica, mirar i ser vist en un scroll infinit i
esgotador pel qual s’escola la vida. La digitalització de l’educació no fa més que reforçar
aquesta omnipresència de les pantalles en la vida dels joves, introduint la dimensió del
sense límit. I quan no hi ha límit, hi ha desregulació, anòmia i esgotament, molt
esgotament. Després tothom se sorprèn davant l’epidèmia de trastorns mentals en la
infància i l’adolescència, i es faran estudis científics per descriure’ns els seus malestars,
exigir més recursos en salut mental (que en falten, això segur, a causa dels problemes
estructurals del sistema públic de salut) i orientar-los cap a tota mena de teràpies i
tractaments farmacològics en una estratègia molt ben dirigida de responsabilització
individual.
La ministra sueca, amb la moratòria que ha proposat, sembla que ho ha entès molt bé.
Tampoc ens fem gaires il·lusions. Els lobbies de la indústria mediàtica i digital ja deuen
sobrevolar com aus carronyaires per sobre dels terrats del Ministeri. Ja la convenceran.
Mentrestant, aquí…, aquí, què sé jo! Potser el Departament d’Educació redactarà un
protocol (un altre protocol) per detectar en els centres educatius l’addicció a les
pantalles dels infants i els joves a fi d’evitar el fracàs escolar. Donem-los-hi temps. I si
llegíssim de nou les lliçons de pedagogia de Kant? Potser encara ens poden dir alguna
cosa.
Referències bibliogràfiques
Freud, S. (1994). El malestar en la cultura. Alianza Editorial.
Kant, I. (1991). Sobre pedagogia. Eumo Editorial.
Lacan, J. (1973) Seminario XXI. Los incautos no yerran (Los nombres del padre). Clase 3,
del 11 de Diciembre de 1973.
http://www.bibliopsi.org/docs/lacan/26%20Seminario%2021.pdf
Meirieu, Ph. (2018). Educar després dels atemptats. Associació de Mestres Rosa Sensat.
Una versió completa d’aquest article, prèvia a les notícies sobre l’últim informe
PIRLS, es pot trobar en la següent referència: Solé, J. (2021). Aprendre a cel
descobert, sense sostre ni recer. Temps d’educació, 61, 259-274.
https://doi.org/10.1344/TE2021.61.16
Autor / Autora
Jordi Solé Blanch
Jordi Solé Blanch, professor i director del grau en Educació Social de la UOC i membre del grup LES.
ETIQUETES
comprensió lectora digitalització educació educació informe PIRLS
Articles relacionats
Com detectar el trastorn infantil de manera

precoç
Més informació
La UOC col·labora amb el Consell d’Innovació

Pedagògica avaluant la qualitat de les
propostes educatives de les entitats de
Barcelona
Més informació
L’escola de la desescalada: l’educació que

vindrà?
Més informació
Asperger en femení: un autisme amb

característiques pròpies
Més informació
Comentaris
Deixa un comentari
* Afegeix un comentari
* Nom
* Email
Web
 * Accepto els termes i condicions legals

Envia comentari
Cerca en el blog

Autors/es
Selecciona autor/a
Introdueix el teu correu electrònic per seguir aquest blog i rebre notificacions de les noves
entrades.
Introduïu el vostre correu electrònic
 Vull rebre el butlletí informatiu del blog Psicologia i Ciències de l'Educació

Subscriu-t'hi
Categories
CÁNCER (1)
EDUCACIÓ ( 189 )
EDUCACIÓ SOCIAL ( 80 )
ELEARNING ( 12 )
GENERAL (8)
MERCAT DE TREBALL ( 45 )
PREMIS (4)
PSICOLOGIA ( 163 )
SIN CATEGORÍA (2)
Arxius
SETEMBRE 2023
JULIOL 2023
JUNY 2023
MAIG 2023
ABRIL 2023
MARÇ 2023
FEBRER 2023
GENER 2023
DESEMBRE 2022
NOVEMBRE 2022
OCTUBRE 2022
SETEMBRE 2022
JULIOL 2022
JUNY 2022
MAIG 2022
ABRIL 2022
MARÇ 2022
FEBRER 2022
GENER 2022
DESEMBRE 2021
NOVEMBRE 2021
OCTUBRE 2021
SETEMBRE 2021
JULIOL 2021
JUNY 2021
MAIG 2021
ABRIL 2021
MARÇ 2021
FEBRER 2021
GENER 2021
DESEMBRE 2020
NOVEMBRE 2020
OCTUBRE 2020
SETEMBRE 2020
JULIOL 2020
JUNY 2020
MAIG 2020
ABRIL 2020
MARÇ 2020
FEBRER 2020
GENER 2020
DESEMBRE 2019
NOVEMBRE 2019
OCTUBRE 2019
SETEMBRE 2019
JULIOL 2019
JUNY 2019
MAIG 2019
ABRIL 2019
MARÇ 2019
FEBRER 2019
GENER 2019
DESEMBRE 2018
NOVEMBRE 2018
OCTUBRE 2018
SETEMBRE 2018
JULIOL 2018
JUNY 2018
MAIG 2018
ABRIL 2018
MARÇ 2018
FEBRER 2018
GENER 2018
DESEMBRE 2017
NOVEMBRE 2017
OCTUBRE 2017
SETEMBRE 2017
JULIOL 2017
JUNY 2017
MAIG 2017
ABRIL 2017
MARÇ 2017
FEBRER 2017
GENER 2017
DESEMBRE 2016
NOVEMBRE 2016
OCTUBRE 2016
SETEMBRE 2016
JULIOL 2016
MAIG 2016
• Avís legal
• Política de privacitat
• Delegat de protecció de dades

La Comprensió Lectora, L'escriptura I La Regulació Pulsional - Psicologia I Ciències de L'educació

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Comprensió Lectora, L'escriptura I La Regulació Pulsional - Psicologia I Ciències de L'educació

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

21/9/23, 11:56 La comprensió lectora, l'escriptura i la regulació pulsional - Psicologia i Ciències de l'Educació

Universitat Oberta de Catalunya

Educació, Psicologia i Societat

Portada A propòsit de la lectura, l’escriptura i la regulació pulsional

A propòsit de la lectura, l’escriptura i la

Imatge de zinkevych | Freepik

L’educació i la seva funció civilitzadora

“Enviem (…) als nens a l’escola, i no ho fem amb la intenció que

El mal anomenat fracàs escolar, les dificultats d’aprenentatge, el rebuig a l’escola,

“Les dificultats greus amb la lectura és un símptoma d’època

La importància de la regulació pulsional

“En l’escriptura, la lectura, l’aprenentatge de les operacions

La digitalització de l’educació, present en totes les etapes educatives, s’aparta d’això,

Freud, S. (1994). El malestar en la cultura. Alianza Editorial.

Kant, I. (1991). Sobre pedagogia. Eumo Editorial.

Jordi Solé Blanch

comprensió lectora digitalització educació educació informe PIRLS

Com detectar el trastorn infantil de manera

La UOC col·labora amb el Consell d’Innovació

L’escola de la desescalada: l’educació que

Asperger en femení: un autisme amb

 * Accepto els termes i condicions legals

Introduïu el vostre correu electrònic

 Vull rebre el butlletí informatiu del blog Psicologia i Ciències de l'Educació

SIN CATEGORÍA (2)

• Delegat de protecció de dades

You might also like