A QUINA EDAT HEM

D’APRENDRE A LLEGIR?

NOELIA OLIVER MONTERO, BLANCA IBÁÑEZ DOMINGO NEREA

SÁNCHEZ MORENO, MARTA CORTÉS CALBO, IRIS MARTÍNEZ
CUENCA I NAIARA MORALES CAPELLINO.
1. Segons Asier Romero, professor del Departament de Didàctica de la Llengua en la
Universitat del País Vasc, en els últims anys les investigacions neurocientífiques
basades en les imatges de ressonàncies magnètiques de l’activitat cerebral han
demostrat que son molts els xiquets que no es troben preparats per a el procés
lectoescriptor fins als 5 o 6 anys de vida. Aquestes àrees del cervell encarregades de la
funció del llenguatge han de estar madurades, ja que si no ho estan poden generar una
mena de sensacions frustrants en el xiquet o xiqueta.

A més a més, Romero argumenta que el fet de que un xiquet/a no siga capaç de llegir
amb 6 anys no està relacionat amb el seu nivell d'intel·ligència, simplement es que el
seu cervell no està preparat i va a un ritme diferent. Encara així si els xiquets mostren
interés en la lectura i els llibres, sempre es pot començar a ensenyar-lis en casa.

2. La psicoterapeuta infantil Amalia Gordóvil afirma que “Llegir requereix unes

pràctiques educatives concretes, per la qual cosa cal complir uns requisits previs de
maduració neurològica». Per tant, en educació infantil no és tan important la obligació
a la lectoescriptura, sino la introducció prèvia a aquesta per a produir la sensació de
curiositat.

Gordovil considera que moltes vegades els centres d'Educació Infantil llancen
missatges afirmant que els xiquets i xiquetes acabaran l’etapa d'Educació Infantil
sabent llegir, i açò fa que les famílies creen unes altres i falses expectatives que no es
corresponen amb la vertadera realitat. D’acord amb açò, Gordovil pensa que no hi ha
que forçar als infants, i ho compara amb les màquines, afirma que no hi ha que forçar
una maquinària quan no està a punt per a funcionar.

3. La pedagoga Marta Fernández Vallejo, comenta que hi ha que intentar suprimir

l’angoixa que pateixen algunes famílies quan veuen que el/la seu/a fill/a no té la
mateixa facilitat d’aprendre a llegir que els altres companys, encara que no estiga en
l’edat de començar-hi. Per tant, si deixem que açò afecte tant a les families, el que
ocorrera és el que el xiquet es veja inferior als demés i tinga una visió negativa de la
lectura.

D’altra banda, comenta que la família pot ajudar-se de recursos pràctics o de lectures
a casa, per a cridar l’atenció i així crear una actitud positiva en el xiquet. No obstant,
si els xiquets ja tenen un gran interès i curiositat per aprendre o entendre el que posa
als contes, el que poden fer els pares és ensenyar-lis a casa però sempre plantejant la
lectura com un joc, per a intentar evitar l’avorriment i la falta d’interès.
4. "La lectura, per al nostre cervell, és una obra titànica", explicava Anna Forés, doctora
en Filosofia i Ciències de l’Educació; forçar la lectura abans d'hora pot ser
contraproduent I quina és l'edat l’òptima? Aquesta és just la pregunta que es fan
moltes famílies. Segons Forés, "els set anys seria el moment de maduració pròpia del
cervell, en un òrgan neurotipic. Alguns estan madurs abans, però seria preocupant si
un nen o nena no llegís amb set anys. Segons aquesta especialista en neuroeducació,
"perquè algú pugui llegir, primer ha hagut de parlar molt als tres o quatre anys. [Els
infants] Han de parlar, parlar i parlar, i per fer-ho necessiten vocabulari. Si vull
aconseguir que una criatura sàpiga llegir, ha de parlar molt, i tenir vocabulari".