Pere Calders

Pere Calders (1912-1994, Barcelona) va ser un narrador català que va destacar, i molt, com a escriptor de
narrativa breu, de contes per a un públic adult.
En la seva formació literària, Calders va combinar les darreres alenades de la tradició noucentista amb el
rupturisme dels moviments d’avantguarda. I així, critica en els seus contes les febleses i les
contradiccions humanes com feien ells. I sí que prioritza l’obra literària en ella mateixa, sense veure-la
com una eina per a canviar, millorant-la, la realitat. A més, com els avantguardistes, tampoc no té
problema a trencar normes i a enderrocar fronteres entre gèneres i estils artístics, ja que com veurem
seguidament, en les seves narracions, hi combina la versemblança i la inversemblança.
En un altre sentit, cal entendre que Pere Calders considerava que el somni, la fantasia, l’absurd i la
il·lusió són tan reals com la mateixa existència humana, i que formen part dels éssers humans de manera
indissociable. Calders entenia que el Realisme literari més pur havia obviat sempre aquest vessant
il·lusori, somiador, fantàstic de l’ésser humà, i en els seus contes li va obrir la porta de bat a bat,
permetent i promovent amb enorme habilitat que es barregés amb la quotidianitat, amb la rutina, amb
la versemblança que també hi apareixien.
De fet, pràcticament tots els contes de Pere Calders parteixen d’una situació realista, versemblant, que
afecta uns personatges, els protagonistes, que solen ser els narradors en primera persona de la història.
Però de forma sovint abrupta i del tot sorprenent, apareix la part inversemblant, absurda, inclosa en el
relat, la part màgica i fantasiosa que se sol concretar en un fet extraordinari que trenca la rutina, la
quotidianitat del protagonista i que l’acaba portant, paradoxalment, a conèixer l’autèntica veritat: la
veritat oculta.
Amb tot, part significativa de la gràcia dels contes de Calders és la manera com els protagonistes es
comporten quan topen amb el fet extraordinari. I és que actuen amb lògica, amb serenor total i
tranquil·litat màxima, sense esverar-se ni perdre els papers i minimitzant el fet en qüestió. Valoren com
han de procedir davant del fet sorprenent amb objectivitat i distanciament, mantenint la sang freda i,
sobretot, racionalitzant, en el context d’una situació tan irracional com l’aparició sobtada d’un arbre
enmig d’un menjador, per exemple. Amb aquesta actitud transmeten la idea que, en realitat, el fet
extraordinari no ho és tant, i que és tan real, quotidià, com qualsevol altre: així és com Pere Calders
barreja amb tanta eficàcia la versemblança amb la inversemblança.
Aquesta actitud normal, raonable, objectiva, davant de fets fantasiosos, inversemblants i il·lògics és una
de les tècniques clau amb què Calders aconsegueix d’unir racionalitat i irracionalitat en un mateix conte.
I, de retruc, amb aquesta estratègia aconsegueix en molts moments de fer somriure els lectors: no
casualment, l’humor i la ironia que es desprenen dels relats del nostre autor en són, també i sens dubte,
un altre element essencial i del tot característic.
Respon a les següents preguntes:
a. Té alguna cosa en comú, Calders, amb els noucentistes? Quina? Tenint-ho en compte, es pot
equiparar, el nostre autor, amb els noucentistes? Per què?
b. És cert que en tots els contes de Calders apareix un fet extraordinari? Quin diries que és aquest fet, en
el conte Els catalans pel món?
c. Davant d’aquest fet extraordinari, com reaccionen els protagonistes?
d. Mira de caracteritzar en un màxim de dues línies els contes de Pere Calders.
e. Digues en quina part dels següents relats es percep “versemblança”, “quotidianitat”, i en quina altra,
tot el contrari.
1. Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia
pena explicar-li que allí no hi havia hagut mai ni vies ni estació.
2. No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va
saludar cordialment: ell també s’havia confós.

f. Creus que el títol Invasió subtil té res a veure amb el contingut del conte? Què?