Els contes de Calders sempre es dirigeixen contra algun principi establert: la realitat

com a tal, les lleis de la física, la relació causa-efecte; pregunta-resposta

Pere Calders ()
Exili Mèxic

PC
Fets naturals i gairebé vulgars, per davant dels quals la gent desfila insensiblement,
provoquen un sentiment general escepticisme

Calders ha estat considerat un dels millors autors de contes de les lletres catalanes, les
seues obres han estat traduïdes a diverses llengües

Sempre reconeixia que es divertia mentre escrivia

Pq és important
Sovint se l’ha considerat un escriptor de literatura fantàstica, però realment no és cert,
atés que la fantasia pretén donar versemblança a les coses fantàstiques,
extraordinàries o sobrenaturals. En canvi, Calders posa en qüestió la versemblança
d’allò que considerem com a real, com a natural, com a real, com a “normal”. De
vegades, les coses extraordinàries, que són el resultat de l’imprevist o de l’atzar, el
somni, són tan segures, les coses increíbles també formen part de la nostra realitat, per
tant, hem d’obrir-nos a possibilitats d’altres interpretacions.

Pare escriptor modernista de 2ª fila

CALDERS, Pere (1967), Aquí descansa Nevares. Barcelona,

Alfaguara

MELCION, Joan (1980), “Pròleg”, en Pere Calders, Aquí descansa Nevares i altres
narracions mexicanes. Barcelona, Edicions 62, pp. 1-32

GREGORI, Carme (2004), “Mèxic en l’obra de Pere Calders”, a Caplletra, vol. 36, p.
195-216

CALDERS, Pere (1980), “Pròleg”, Aquí descansa Nevares. Barcelona, Edicions 62,
p. 35-42

Melcion, Joan. «Mexico in the Fiction of Pere Calders». Catalan Review, 1996, Vol. 10, Núm. 1, p.
199-204, https://raco.cat/index.php/CatalanReview/article/view/309760.