ARTICLE MICHEL TOURNIER

- Versió Robsinson Crusoe de Defoe (reescrit ja diverses vegades)

- Estil de l’autor: propi, fidel a la seua escriptura, amb pinzellades filosòfiques i
psicoanalítiques
- Decepció amb la relectura: massa encarcarat, lent, amb poca subtilesa en la integració
filosòfica.
- Llibre refet sense una còpia de l’anterior
- En la nova versió, s’esdevé un relat “per a xiquets”: més àgil, dinàmic, amb un relat breu.
- Dificultat a l’hora de trobar editor per a la nova versió: reduccionisme per culpa de les
concepcions apriorístiques dels interessos i necessitats del xiquet o la xiqueta. Referents del
mercat: Walt Disney i els relats victorians.
- Editorials, al cap i a la fi, dominades per les associacions de pares i mares, llibrers, crítica de
periòdics i revistes... Censura dels “mass media”.
- En la majoria dels casos forçats i que s’han d’ajustar a motles concrets (fins i tot,
acreixentant-ne la ideologia política o religiosa).
- Finalment, s’accepta el llibre de Tournier però arraconat en la “literatura de culte”,
d’avantguarda.
- Reflexió dels llibres per a xiquets a partir dels referents clàssics, que a priori no era una
literatura feta per a xiquets, però la lleugeresa i el fet de ser tan brillants estèticament va fer
que tot el món poguera llegir-los.
- Defensa de l’equilibri i “pecat” que alguns autors clàssics com Shakespeare, Goethe i
Balzac no puguen ser llegits per xiquets.
- Tournier aconsegueix a poc a poc el que ell anomena “l’ideal fixat” pel que fa als llibres.
- Algunes preguntes que li feien els xiquets el van arribar a replantejar-se tota l’estètica
literària: versemblança vs fets reals.
- Cim de l’art (citant Valery): estat en què el poeta que escriu espera posar el seu lector. La
incitacio a crear, el contagi del verb creador i la posada en marxa del procés inventiu dels
lectors és el que fa mestres les obres universals (i això ho espera i ho pot esperar dels
xiquets).
EVOLUCIÓ FONOLÓGICA