CAPELLA PAZZI

La capella [de els] *Pazzi (en italià: Cappella dei Pazzi) és una xicoteta capella italiana situada en el primer
claustre de la basílica de la Santa Croce a Florència, des del jardí de la qual s'accedeix. Oficialment era la
nova sala capitular de la Santa Croce, destruïda l'anterior per un incendi, però en realitat era la capella
commemorativa privada de la família Pazzi, que havia corregut amb les despeses de construcció.1
Encarregada oficialment en 1429 a Filippo Brunelleschi, la construcció solament va començar en 1442,
quatre anys abans de la seua mort —serà la seua última obra, que va deixar inconclusa—, la cúpula es va
completar en 1460 pels seus deixebles, mentre que les decoracions es van completar poc abans de la
Conspiració Pazzi de 1478.3

Edifici de reduïdes dimensions, és una de les obres més conegudes de la primerenca arquitectura
renaixentista italiana, comunament considerada una obra mestra de Brunelleschi i un dels primers models
de planta central en edificis religiosos.
En 1423 un gran incendi havia destruït la zona dels dormitoris i part de la biblioteca del convent de la Santa
*Croce. El municipi i algunes de les famílies més riques de la ciutat, inclosos els *Medici, els *Spinelli i els
*Pazzi, es van oferir per a reparar els danys i reconstruir l'ambient. Andrea de '*Pazzi (1372-1445) en
particular, cap de la família *Pazzi la riquesa de la qual venia just darrere de la dels *Medici, ja en 1429
havia reunit els fons per a reconstruir la sala capitular, creant una xicoteta sala en capella, en la part
posterior, que hauria sigut el lloc d'enterrament de la seua família.4 Estava dedicada a Sant Andrés, patró
homònim del comitent. L'objectiu dels *Pazzi va ser probablement deixar la seua petjada a la ciutat de
Florència per a mostrar la seua riquesa i poder en eixa època inicial del Renaixement italià.

SOBRE L’AUTOR
Filippo Brunelleschi (1377-15 d'abril de 1446), va ser un arquitecte, escultor i orfebre renaixentista italià. És
conegut, sobretot, pel seu treball en la cúpula de la Catedral de Florència Il Duomo. Els seus profunds
coneixements matemàtics i el seu entusiasme per esta ciència li van facilitar el camí en l'arquitectura, a
més de portar-lo a la invenció de la perspectiva cònica.1

va ser l'iniciador de l'arquitectura d'estil renaixentista, caracteritzat per ser un moment de ruptura
respecte a l'estil precedent: l'Arquitectura gòtica, buscant la seua inspiració en una interpretació de l'Art
clàssic, que es considerava el model més perfecte de les Belles arts.
Va nàixer en 1377 i va faltar el 15 d’ abril de 1446 als 69 anys en la república de Florència.