Notes Reals i Notes Estranyes

Les Notes Reals (NR) só n les notes que formen l’acord:

Acords Tríades Acords Quatríades

Fonamental Fonamental
Tercera Tercera
Cinquena Cinquena
Setena

Les Notes Estranyes (NE) só n notes que sonen simultà niament amb les NR però no
pertanyen a l’acord:

Les NR só n DO-MI-SOL, i la Poden ser una

nota LA (marcada amb la o més
creu) no pertany a l’acord, simultà nies:
per tant és una NE.

Tipus de NE:

1) Nota de Pas (NP)

Connecta dues NR per moviment conjunt (poden pertà nyer al mateix acord
o ser de dos acords diferents) i sempre es troben en temps o part de temps
feble:

Mateixa harmonia amb NP simultà nies i

2 NP seguides per connectar un salt de
4ª . En funció de l’interval poden fer-se
servir 2 o més NP seguides.
 2) Brodadures (B):
La Brodadura (B) es produeix pel moviment de segona des de la NR i el
retorn a la mateixa nota inicial. Sempre en temps o part feble:

3) Retards (R):
El Retard (R) es produeix quan en un canvi d’acord una de les veus és manté
“aguantada” i ressol a la NR per moviment conjunt (es “retarda”).
El R generalment resol per movement descendent majò ritariament, però
també és possible la resolució ascendent.
El R (la nota que queda “aguantada”) sempre es troba en el temps o part
de temps fort:

Atenció: la nota que resol el R no pot estar sonant en cap altre veu (“una
dissonà ncia no pot resoldre en una 8ª”).

4) Apoiatura (A):
L’Apoiatura (A) és un cas de R en que la nota no vé “aguantada”, si no que
s’ataca simultà niament amb el canvi d’acord:
 També és pos-
sible formar
una A a partir
d’un moviment
d’escala:

5) Anticipació (An):
Una veu arriba, en temps o part de temps feble, a una nota de l’acord , al
qual arribaran les altres veus en temps fort:

Les A, com totes les NE,

poden ser simultà nies,
preferentment antici-
pant F o 3ª:

Tot i així, les anticipacions solen trobar-se gairebé exclusivament a la melo-

dia i generalment en les cadences.

6) Escapades (E)

É s aquella NE que no es pot classificar com a cap de les

anteriors. Han d’estar en temps o part de temps feble .
Sovint estan situades a distà ncia de segona (com a NP o B) El RITME
i després fan un salt descendent/ascendent a la NR:

HÀRMONIC
Per diferenciar quina nota és NR o NE ens cal determinar un Ritme Harmò nic. El
Ritme Harmò nic és el ritme en que canviem d’acord en una peça. Generalment és
de carà cter estable (a la blanca o a la negra per ex.) i el fet d’alterar-lo (accelerant-
lo o frenant-lo) sera indicatiu d’un canvi expressiu o de carà cter.

Alguns exemples:

En aquesta peça, el Ritme

Harmò nic és de negra (una
negra=un acord) i les corxe-
res que hi apareixen, si no só n
un canvi de disposició entre
NR, só n NE.

J.S. Bach

En aquesta altre, el ritme

harmò nic és de blanca;
negres o corxeres si no
só n NR, só n NE.

W. A. Mozart. Serenata nº2, KV 101

En una peça en forma de

vals, el ritme harmò nic
sovint és la blanca amb punt.

F. Schubert. Dances Alemanyes, Op. 33

Atenció!
Quan analitzem harmò nicament una peça, cal primer de tot determinar el ritme
harmò nic, a partir d’aquí podrem establir els diferents accords i diferenciar-ne NR
de NE.