MARTA ha viscut en la pobresa i la misèria durant la seva infància a Barcelona, en la terra

«encara més baixa». En fer catorze anys, amb la mare morta i amb la companyia d’un captaire
que li va fer de pare, arriba a les propietats de Sebastià. Decidida a aconseguir feina per a
l’home que l’acompanya i per a ella, accepta la proposta de l’amo de viure i treballar al molí.
Sebastià, però, la converteix en la seva amistançada i Marta acaba, en sentir-se tan desvalguda,
acceptant una relació que li dona una certa estabilitat i un recer.

Per una banda sent agraïment envers l’amo per haver-la acollida; per l’altra, experimenta un
sentiment de culpa per la irregularitat del lligam amorós que manté i que es trencarà amb
l’arribada de Manelic.

TERRA BAIXA

Personatges

- MARTA. És una noia amable, dòcil, feble (fins que coneix al Manelic i, per altra banda,

agressiva (quan cal). És el centre del triangle amorós entre ella, en Manelic i en Sebastià

(per això, simbòlicament, l'ovella disputada entre el pastor -Manelic- i el llop -Sebastià-). És

un personatge marginat, amb orígens pobres: la seva mare cega morí i amb el qui

anomenava “pare” demanava caritat. Els dos junts van anar a parar amb el Sebastià, i ell els

acull per treballar al molí, interessat en la Marta, de qui està perdudament enamorat. Ella es

deixa endur per ell, i se sent molt feble, doncs amb ella fa el que vol. Llavors, la Marta és

forçada a casar-se, i és quan coneix al Manelic, que l'ajuda a enfrentar-se al seu amo. Al

començament, però, sentia fàstic per ell doncs creu que sap la història radera el casament,

però no és així. I després se n'enamora. Físicament, és jove

Marta

Ha viscut tota sempre a Barcelona en un estat de molta pobresa, fins que als catorze
anys la seva mare mor i la recull un captaire que pren la figura de pare. Amb la seva
companyia, arriba a les grans terres d’en Sebastià. Ell li permet tenir un recer i
estabilitat. La Marta rep maltractament psicològic d’en Sebastià; d’una banda, sent una
gratitud per l’amo per haver-la acollit, i de l’altre, veu que aquesta relació sentimental
no és correcta. Al principi del primer acte, la Marta és una persona innocent i reservada
que s’ha de casar amb un home, en Manelic, per imposició. Ella, encara que no l’estimi,
no sap fer res per evitar-ho i acaba casant-s’hi. Des del començament de l’obra fins que
s’enamora d’en Manelic, serà una persona amb una autoestima molt baixa i fràgil, sense
cap respecte per si mateixa ni per la seva vida pròpia. En el moment en què s’enamora
d’en Manelic viu un moment de creixement personal i autoestima que no havia viscut
abans.

El Manelic: És un home que viu a la muntanya i que a vist molt poca gent a la seva
vida, al començament es bo i un poc boig però després es torna esquerp i acaba matant.

Relació que hi ha entre ells: és el marit de la Marta, ell l'estima però al principi no es
veu correspost. El Sebastià és el seu amo, el pastor tenia cura dels seus ramats, al
principi es duen be però al final el pastor el mata. És molt amic de la Nuri. I no se du
molt bé amb els Perdigons perquè se riuen d'ell.

Descripció amb dos adjectius: Bo i fàcil d'empipar.

La Marta: És una dona que ha viscut des que tenia 14 anys a la terra baixa, el seu pare
biològic no el va conèixer mai i la seva mare era una cega que demanava pels carrers i
que un dia, quan la Marta era petita, es va morir. La Marta es va quedar òrfena des de
petita i vagava pel món amb l'home de la seva mare. És un poc dolenta però perquè
l'han feta així els de la terra baixa.

Relació que hi ha entre ells: és la dona del Manelic, al començament no l'estima però al
final l'estima fins al punt de lluitar contra el Sebastià. El Sebastià era el seu amo i eren
amants des que ella era molt jove, mantenien relacions sexual i ell la maltractava.
Estimava molt a la Nuri però en un moment determinat va sentir gelosia per ella.

Descripció amb dos adjectius: esquerpa però amb bon cor.

Marta: És una noia bastant jove, psicològicament la Marta és un personatge una mica
inestable, ja que al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. De primer, se'ns
presenta
com una dona freda, distant, i reservada, també com una dona bastant innocent ja que
l’obliguen a casar-se amb una persona a qui no estima, i ella no fa res per impedir-ho,
sinó que
accepta i es resigna a casar-se amb en Manelic. Entre el primer i mitjan segon acte, la
Marta no
es té respecte a ella mateixa, ni tampoc s'estima la seva pròpia vida, té una autoestima
molt
baixa. Però en el moment que comença a estimar una altra persona (en Manelic)
comença a
respectar-se i a valorar-se cada cop més. La Marta es pot considerar en certa manera
també
un personatge marginat, ja que els seus orígens són molt pobres. Ella i el seu pare
adoptiu van
anar a parar a la Terra Baixa d'en Sebastià i van ser acollits per ell i comencen a
treballar al
molí. Molta de la gent de la Terra Baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus
orígens.
En fer-se gran, la Marta es deixa endur per en Sebastià, que li va donar acolliment, i la
va
encegar amb maltractaments psicològics. La Marta es mostra feble davant d'ell però és
capaç
de posar-se ferma davant d'una altra persona, com per exemple el Manelic, també és
amable i
dòcil per una part, però, per una altra, sap ser agressiva