Terra baixa (1896) és una obra de teatre escrita per Ángel Guimerá, un dels

màxims representants de la Renaixença o “ressorgiment” de les lletres

catalanes a la fi del segle XIX. En la seua obra combina el realisme amb el
romanticisme. Terra baixa va tindre un gran èxit a Catalunya i per això es va
traduir immediatament al castellà.
L'argument tracta de la relació opressiva d'una jove, Marta, amb el seu amo,
Sebastián, qui, malgrat ser un gran terratinent, té greus problemes econòmics.
Esta situació fa que l'amo, amb la complicitat dels seus servents, obligue a
Marta, el seu amant, a casar-se amb un llaurador innocent de les muntanyes,
Manelic, amb la finalitat que cessen els rumors sobre la relació que els uneix i,
d'eixa forma, que ell puga casar-se al seu torn amb alguna jove de bona posició
econòmica. En realitat, la intenció de l'amo Sebastián és poder continuar
després amb la relació extramarital amb Marta. La situació es complica quan
Marta s'enamora del seu marit i es nega a enganyar-li amb el seu amo.
Sebastián, que no accepta la negativa de Marta, mor finalment a les mans de
Manelic en un duel tràgic que els retorna, no obstant això, la llibertat als joves
esposos per a viure el seu amor en la Terra alta, lluny de la corrupció i
immoralitat de la Terra baixa.
Paral·lelament a l'argument principal, l'obra tracta el tema de la lluita de classes
per la justícia social i la llibertat, així com el tema de la doble moral en la
societat.
Al meu entendre, és una obra commovedora per la forma en què l'autor
aconsegueix que el lector s'identifique amb el personatge més innocent,
Manelic, que, al seu torn, és enormement noble, ja que és capaç de perdonar i
estimar sense reserves a Marta, a la qual promet fer feliç oblidant per complet
el seu passat. També commou al lector la redempció de Marta, que no es
resigna a viure una vida vil, sinó que s'uneix de cor a Manelic per a començar
de nou una vida pura. Finalment, el personatge de la joveneta Nuri, que és com
Marta a la seua edat, convenç definitivament al lector que existeix la bondat
humana capaç de fer el bé desinteressadament.