Omayma O.

Boufous | Geografia de la Globalització | Data d’entrega: 27/10/2022 | NIU: 1600509

Assaig 1. Cadenes globals de producció (indústria téxtil i moda)

En els últims anys, el sector de la moda ha estat el més significatiu a l'hora de parlar de
la globalització econòmica i la deslocalització de fàbriques a través del sistema de cadenes
globals de producció. No obstant això, aquest sistema que pot semblar efectiu i rendible
per a les grans marques i multinacionals guarda rere si uns efectes negatius que afecten
no només la societat, sinó també el medi ambient.

La globalització econòmica postula l'obertura dels mercats i el lliure comerç de les

mercaderies fet que fa que les grans empreses visquin en una carrera constant que busca
la màxima competència i benefici. És així, com s'ha desenvolupat una xarxa productiva i
comercial a escala mundial la qual és instantània i ràpida, i que funciona amb el model
econòmic de la Nova Divisió Internacional del Treball: a partir de la dècada dels anys
noranta, moltes transnacionals van començar el procés de deslocalització de les seves
cadenes de producció a països de la perifèria. Allà, les polítiques ambientals són menys
severes o no hi existien com a Mèxic, i la mà d’obra està disposada a treballar a canvi
d'un sou miserable com a Bangladesh “Los bangladesíes son los trabajadores textiles
con el salario más bajo del mundo, que no llega a los 30 euros mensuales.” 1, per tal
de poder sobreviure; observant l'aprofitament descarat i sense cap mena de moral
d'aquestes empreses. A les grans marques de moda accessible com Zara, Shein, Massimo
Dutti o H&M entre d'altres, els ha vingut molt bé aquesta deslocalització i han fet ús de
la NDIT -Nova Divisió Internacional del Treball-. És a dir, han mantingut els processos
més beneficiosos per a sí com el disseny i la comercialització del producte; mentre que
les activitats menys rendibles, però més denses com l'elaboració del bé les han
externalitzat amb cadenes globals de producció repartides pel món a través d'una xarxa
d'empreses subcontractades que s'encarreguen de la producció del producte. D'aquesta
manera aquestes transnacionals “Obtienen grandes beneficios económicos basados en
la reducción de los costes de producción, gracias a la innovación logística, y la
degradación de la mano de obra.”2

En els últims anys, ha entrat en escena en el món de la moda el gegant xinès Shein que
“va pisando los talones a los gigantes de la industria como H&M y Zara en la carrera

1
Agencia EFE (2013), El Gobierno de Bangladesh subirá el salario de los trabajadores textiles. El
Mundo.
2
Jakimczuk Sager, F (2019), ¿Cómo influye la globalización en la industria textil?. Worm News.
Omayma O. Boufous | Geografia de la Globalització | Data d’entrega: 27/10/2022 | NIU: 1600509

por el dinero y la atención de las mujeres jóvenes”3. Aquesta empresa és una de les
més punteres pel que fa al "Fast-Fashion" o moda ràpida, és a dir la confecció de dissenys
que van de la passarel·la a la botiga i de la botiga al consumidor, o fins i tot i perquè
enganyar-nos a la brossa. Un dels seus principals atractius és la roba "low-cost" que ven
i que anuncia a través de l'aplicació de la marca o “su radiante presencia online”4 a
Instagram que solen ser còpies de dissenys de grans marques com Mango o Zara.

Segons les investigacions de Public Eye així com el llibre d’Anne Leonard; Shein i les
empreses subcontractades a la Xina que fan de proveïdores estan molt lluny de ser com
es presenten “los socios proveedores deben proporcionar un entorno de trabajo
seguro, higiénico y saludable”5; les condicions laborals dels treballadors són
infrahumanes si més no, ja que desenvolupen la seva feina en tallers “donde los
trabajadores –apretujados en fábricas mal iluminadas, poco ventiladas y
estruendosas para realizar tareas monótonas, embrutecedoras y repetitivas, a veces
durante 11 horas por día– reciben salarios miserables, de entre 10 y 13 centavos de
dólar por hora”6i i també a sales estretes, sense sortides d'emergència i unes finestres
que semblen cel·les. Per a més inri, els treballadors i les treballadores tenen una jornada
laboral d’unes 12 hores “a pesar de que las leyes del país impiden que la jornada
laboral se prorrogue más allá de las 40 horas semanales.”7 en les que treballen sense
descans i reben a canvi “un salario base de 4.000 yuanes (565 euros) al mes por
realizar un mínimo de 500 prendas diarias y, como mucho, disponen de un día libre
al mes.”8 extremadament per sota del que seria acceptable inclús en aquests països
perifèrics. És llavors quan els propietaris de les grans marques com Amancio Ortega
diuen: “El crecimiento de fábricas, centros de distribución, tiendas, etc... es un
mecanismo de supervivencia.” i donen per suposat que el que fan és un bé pels
treballadors d'aquests països, ja que així poden sobreviure. Però a què han de sobreviure
ben bé: a la pobresa o a les llargues hores de treball sense descans per les quals reben un
sou miserable?

Un altre punt controvertit que cal sumar a la indústria de la moda és que “el ciclo de
producción y consumo de la ropa tiene graves consecuencias para la perseveración

3
Kollbrunner, T. (2021), Dejarse la piel por Shein. PublicEye.
4
Kollbrunner op. cit.
5
Cachero, T (2022), Un documental desvela la verdad sobre Shein. El Comercio.
6
Leonard, A. (2010), La Historia de las Cosas, Mi camiseta de Algodón. Taringa.
7
Alonso, B (2022), 'Untold: Inside The Shein Machine'. Elle Magazine.
8
Alonso op. cit
Omayma O. Boufous | Geografia de la Globalització | Data d’entrega: 27/10/2022 | NIU: 1600509

del medio ambiente”9, essent aquesta la segona més contaminant del planeta emetent un
10% d'emissions globals de CO₂, per darrere del petroli. A més a més, la moda pot
valorar-se actualment en uns 24 bilions de dòlars, i cada any en perd entre 300 i 500 mil
milions de dòlars ja sigui per la roba que no s'ha venut, o per la manca de reciclatge.
L'activista Annie Leonard en el seu llibre “La historia de las cosas” ens explica molt bé
alguns dels costos ambientals que genera la indústria tèxtil com: l'ús abundant d'aigua que
necessiten les pantes de cotó i que agreugen un problema com ho és l’escassetat d'aigua i
que permet a “los consumidores estadounidenses y europeos absorben el agua de los
países productores de algodón”10 deixant sense aigua als habitants autòctons. Un altre
problemàtica és l'ús de pesticides amb químics nocius abans, durant i després del conreu
de cotó amb l'objectiu d'eliminar les plagues, i que a més a més, afecten els sòls pel que
fa a la biodiversitat d'insectes o microorganismes, i provoca grans problemes de salut
pública per la contaminació d'aigües subterrànies “el 2,5% de las tierras de cultivo del
mundo, el algodón insume el 10% de los fertilizantes y el 25% de los insecticidas.”11
i afavoreix el monocultiu el qual no només redueix la varietat d'una matèria primera sinó
que la fa “más vulnerables a las plagas, que aman ingerir un solo alimento consistente
en grandes cantidades.”12

Estem en un moment que la globalització ho ha acaparat tot, fins i tot la desigualtat. La

deslocalització només ha afavorit a uns pocs les elits econòmiques que tenen el monopoli
de la indústria de la moda, i podriem considerar beneficiats si es que es pot dir aixi, als
treballadors dels països pobres que treballen en la precarietat per poder rebre un sou tot i
que no sigui l'idoni per poder sobreviure. I, per altra banda, ha desafavorit a uns altres
com ho són les classes mitjanes treballadores dels països centrals, com el cas de la meva
mare que treballava al sector tèxtil català, però que arran de la deslocalització de la fàbrica
va quedar-se en l'atur.

9
Cambio16 (2019), Documental: La moda, más allá de la próxima temporada. YouTube.
10
Leonard op. cit.
11
Leonard op. cit.
12
Leonard op. cit.
Omayma O. Boufous | Geografia de la Globalització | Data d’entrega: 27/10/2022 | NIU: 1600509

Bibilografia.
Leonard, A. (2010), La Historia de las Cosas. México. Ed. Fondo De Cultura
Económica. Col. Tezontle.

Llocs consultats en línia.

Kollbrunner, T. (2021), Dejarse la piel por Shein. Zurich. PublicEye. Recuperat de
https://stories.publiceye.ch/es/shein/
Leonard, A. (2010), La Historia de las Cosas, Mi camiseta de Algodón. Taringa.
Recuperat de https://www.taringa.net/+ecototal/mi-camiseta-de-algodon-annie-
leonard-fragmento_ri4d1
Jakimczuk Sager, F (2019), ¿Cómo influye la globalización en la industria textil?.
Worm News. Recuperat de
http://www.miperiodicodigital.com/2019/grupos/wormnews-194/como-influye-
globalizacion-industria-textil-1522.html

Cambio16 (2019), Documental: La moda, más allá de la próxima temporada.

YouTube. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=NnjtL1JEYsw
Alonso, B (2022), 'Untold: Inside The Shein Machine'. Madrid. Elle Magazine.
Recuperat de https://www.elle.com/es/living/ocio-cultura/a41720898/condiciones-
laborales-explotacion-shein-untold-inside-the-shein-machine/
EFE (2013), El Gobierno de Bangladesh subirá el salario de los trabajadores
textiles. Madrid. El Mundo. Recuperat de
https://www.elmundo.es/elmundo/2013/05/12/internacional/1368367375.html#:~:text=
Los%20banglades%C3%ADes%20son%20los%20trabajadores,pa%C3%ADs%20del%
20sur%20de%20Asia
Cachero, T (2022), Un documental desvela la verdad sobre Shein. Asturias. El
Comercio. Recuperat de https://www.elcomercio.es/sociedad/documental-shein-
industria-moda-china-trabajadores-salarios-posible-explotacion-20221021142914-
nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.elcomercio.es%2Fsociedad%2Fdocumental-shein-
industria-moda-china-trabajadores-salarios-posible-explotacion-20221021142914-
nt.html

iLes dades de les cites (6) i (8) no quadren, fent bé els càlculs el sou mensual seria
de 30 $.