Els tres imperis: Bizantí,

Carolingi i Islàmic
2 ESO Socials
1. L’inici de l’edat mitjana
• 475 d.C, és la data escollida pels historiadors com l’inici de l’edat Mitjana,
però el canvi d’Edat Antiga a Edat Mitjana va ser progressiu: els antics
habitants de l’Imperi Romà van perdre la seva cultura (costums) romanes
progressivament.
• “Per aquest motiu estudiareu que els nous regnes i imperis que conqueriran els nous
territoris de l’Imperi Romà mantindran la cultura i la religió de l’imperi: el cas de
l’Imperi Bizantí i l’imperi Carolingi, la religió cristiana.”

- A partir d’ara la Religió serà un aspecte de primer ordre en la societat

medieval, l’utilitzarà el poder per dominar a la població, en tots els regnes,
independent si estem parlant de religió cristiana i musulmana.
La raó principal per poder exercir aquest poder per part del poder es devia a que
l’educació no era ni pública ni accessible per a tothom, només per a la gent més rica, i les
matèries que es podrien aprendre estaven o relacionades amb la religió o influenciades
per la religió.
2. El paper de la Religió en la nova societat
• La Religió serà un factor polític molt important:
• Lluita entre religions: els regnes o països cristians i musulmans sempre estaran en
guerra.
• Domini de la població: tant els regnes cristians i musulmans utilitzaran la religió per
imposar una sèrie de costums i obligacions pròpies de cada religió.
• La nova classe social, la religiosa: dins de cada país els membres que formaven part
de la religió (sacerdots) es van convertir en una classe social poderosa que estava
aliada amb el poder.
• Tota l’Edat Mitjana, tant els territoris Musulmans com Cristians, La religió i
el poder polític anaven sempre junts:
• O bé els líders religiosos eren a la vegada els líders del país
• O els membres de la església (institució) tenien privilegis que els hi otorgava el poder
de tenir terres, propietats, cobrar impostos i formar part del govern d’un regne
(consellers del rei, per exemple).
3. Els tres imperis: la balaça de poder

• El concepte dels tres imperis és inventat, en realitat només al Carolingi i

Bizantí hi havia un emperador, a l’Islàmic era un sistema totalment diferent.
• No obstant això “els tres imperis” eren les potències polítiques,
econòmiques i militars més potents de Europa, els Territoris del Mediterrani
i Orient Pròxim.
• Aquest tres Imperis: Carolingi, Bizantí i Islàmic van ser els protagonistes de
la historia europea fins l’any 1000, any on el feudalisme es va imposar com
a nova forma d’organització política.
Mapa dels 3 imperis de l’Edat
Mitjana a Mitjans del segle IX
4. L’imperi Bizantí
395-1453 d.C.
4.1. L’Imperi Bizantí: Història
• L’imperi va sobreviure més de 1000 anys (395 – 1453), sent un dels
estats més importants i estudiats de l’Edat Mitjana.
• L’imperi Bizantí neix de la divisió de l’Imperi Romà d’Orient l’any 395
d.C. :
• L’imperi d’Orient o Imperi Bizantí era la part més rica de l’Imperi Romà, i per
tant va poder sobreviure davant les invasions germàniques.
• La paraula Bizantí prové del nom de la seva capital Bizanci, que és
l’actual Istanbul (Turquia).
4.1. L’Imperi Bizantí: Història
• Després que les invasions germàniques fessin desaparèixer l’Imperi Romà
Occidental, l’Imperi Bizantí va resistir dins de les seves fronteres fins
l’arribada de l’emperador Justinià I l’any 527 d.C.
• L’emperador Justinià tenia una obsessió i objectiu: Restaurar l’Imperi
Romà.
• Per aquest motiu, va preparar l’Imperi per iniciar la conquesta de tots els regnes
germànics que van destruir i ocupar els territoris de l’Antic Imperi Romà d’Occident.
• Per a fer-ho, Justinià va convocar al que seria el seu millor general i amic de
la infancia: Belisari.
• De fet la relació entre l’emperador Justinià I i Belisari era tant bona que inclús amb les
seves respectives dones (Teodora, dona de Justinià) eren considerats les persones més
importants de l’imperi en aquell moment.
Conquestes de Justinià I
- Taronja: L’Imperi Bizantí durant el regnat de l’emperador Justinià I
- Verd: el territori conquerit durant el regnat de l’emperador Justinià I
 4.1. L’Imperi Bizantí: Història
• Les Guerres de Justinià I:
• Guerres contra l’Imperi sassànida: abans i després d'haver iniciat les guerres de
conquista a través del mediterrani, l’Imperi Bizantí es va defensar de l’Imperi
Sassànida a l’Est.
• Guerra contra el regne dels Vàndals: els bizantins van sotmetre en una guerra
llampec el regne del Vàndals i ocupant així la major part del nord d’Àfrica.
• Capanyes contra els Ostrogots o la Guerra Gòtica: en realitat va ser la capanya
militar més dura, els Bizantins van envair la península Itàlica dels del sud, derrotant
als Ostrogots i arribant a la mateixa Roma, però una vegada aconseguit l’objectiu de
reconquerir l’ex capital de l’imperi romà, els bizantins es van enfrontar en una guerra
contra la població autòctona durant més de 30 anys.
• Campanyes contra el regne Visigot: aprofitant que els Visigots estaven en una guerra
civil, els Bizantins van aprofitar i conquerir la zona sud de la península Ibèrica.
 4.2. Característiques de L’Imperi Bizantí
• L’Imperi Bizantí va heredar de l’antic imperi Romà un govern fort:
l’emperador seguia sent el líder del país.
• Les ciutats Bizantines eren el nucli de la producció econòmica: la ciutat
més important era la seva Capital, Constantinopla, encara que existien
altres ciutats importants com Alexandria i Antioquia, centres econòmics i
administratius.
• L’imperi estava influenciat per la cultura grega:
• La llengua oficial va cambiar del Llatí al Grec.
• El títol d’emperador va pasar a dir-se Basileus (Durant l’Imperi Romà el títol
d’emperador era August)
Representació de
Constantinopla
Constantinopla era la ciutat més
important de l’imperi, en temps
de Justinià s’estima que la seva
població podria ser entre
300.000 i 500.000 habitants.

Constnatinopla es trobava a
l’estret del Bòsfor, una de les
zones més estratègiques del
món ja que es l’estret marítim
que connecta Occident amb
Orient, i el Mar Mediterrani
amb el Mar Negre.
4.2. Característiques de L’Imperi Bizantí
• El Codi de Justinià va ser l’obra jurídica més important fins el
moment.
• El Codi es tracta d’una sèrie de libres que contenien antigues lleis
romanes i altres de noves introduïdes per Justinià.
• Lles lleis de molts països actuals es basen en els principis d’aquest
codi.
• Un exemple de la novetat d’aquestes lleis era que dictaven que una persona
és innocent fins que es demostri el contrari, una norma jurídica que s’utilitza
a l’actualitat (A diferencia dels Estats Units que és al contrari).
4.3. Societat Bizantina
• L’emperador manava i concentrava tot el poder, tenia el poder absolut
tant en la política, l’exercit i la religió.
• L’organització de l’imperi es dividia en diferents classes socials:
• Basileus/Patriarca: Emperador i líder de l'església
• Noblesa: es tractaven de les famílies més importants de l’imperi, tenien el
privilegi d’ocupar els llocs més importants de l'administració pública
(Funcionaris)
• Els funcionaris de l’imperi eren molt eficients: treballaven pel govern, cobraven impostos
i vigilaven que les lleis es complissin.
• Comerciants, artesans i servents: treballaven i vivien principalment a les
ciutats.
• Camperols i Colons: Vivien al camp i treballaven la terra.
• Esclaus.
Mosaic de Justinià: un exemple de l’art Bizantí
 Justinià I
General
Belisari
4.3. Economía Bizantina
• L’Imperi Bizantí va ser un territori fort i ric:
• Es trobava entre Europa i Àsia: era un territori que controlava les
comunicacions i comerç entre Europa i Àsia.
• El Comerç de luxe era la seva especialitat: especies, perfums i
especialment seda procedent de la Índia i la Xina.
• Controlaven el Mediterrani Oriental, gràcies al seu domini dels
territoris de la zona i una flota militar que protegia el seu comerç.
• La seva moneda, el Soldi, era d’or i utilitzada fora de l’Imperi degut a
la seva qualitat (era el mateix que li passa al Dòlar actualment).
La Seda va ser el producte estrella del
comerç Bizantí. En un principi els
comerciants Bizantins compraven
peces de seda directament de la “Ruta
de la Seda” que provenia de la Índia i
la Xina, per crear roba de luxe.
4.4. Religió dins l’Imperi
• L’Imperi Bizantí era cristià en un principi, els emperadors bizantins
respectaven l’autoritat del Papa de l'església Cristiana (Màxima
autoritat del Cristianisme).
• Poc a poc l'església Bizantina va començar a realitzar els seus propis
ritus, tradicions, festivitats, celebracions, etc.
• L’Imperi Bizantí va inventar el seu propi Papa: El Patriarca de
Constantinopla, la màxima autoritat de la nova religió de l’imperi, la
Església Cristiana Ortodoxa.
• Actualment els cristians que viuen en els antics territoris de l’imperi
són Cristians Ortodoxos.
L’antiga Esglèsia de Santa Sofia, el monument més important construir pels Bizantins, es
trobava a la capital, Constantinopla, i representava el poder polític i religiós de l’imperi.
Actualment és una mesquita.
 La caiguda de
Constantinopla 1453 a
mans dels Turcs,
desaparició de l’Imperi
Bizantí