• FEUDALISME: Clergat, Noblesa • Amb acompanyament musical • GUIDO D’AREZZO:

• CORDÒFONS: arpa, saltiri,

i Poble • Llengües locals  Monjo
rabec, viola de roda
• Monestirs, Universitats, • Caràcter lúdic  Tetragrama (ut, re, mi,
• AERÒFONS: xeremia,
Catedrals • Interpretats per: fa, sol, la)
cornamusa, orgue de mà
 Trobadors (interpretaven en castells i palaus) • GUILLEM DE CERVERA
• MEMBRANÒFONS: pandero,
 Joglars (acròbates, mims, recitadors, etc.) (Trobrador)
CANT GREGORIÀ: tamborí
 Goliards (clergues vagabunds i estudiants • ALAMANDA (Trobaritz)
• A capella • IDIÒFONS: teules, carrilló
mendicants) • BERNAT DE VENTADORM
• Monjos • BEATRIU COMTESSA DE DIA
• Una sola línea melódica
• Ritme lliure
• Llatí

SEGLE V
EDAT MITJANA
SEGLE XV

• Modes gregorians
• Modes rítmics
• Textures medievals
 Monodia
 Polifonia

SOCIETAT MÚSICA RELIGIOSA MÚSICA PROFANA MÚSICA INSTRUMENTAL INSTRUMENTS COMPOSITORS CARACTERÍSTIQUES
 • MOTET (catòlic): • MADRIGAL: • ENSALADA:
 Ja existia a l’edat mitjana  Descriure sentiments  Combinava les formes anteriors, idiomes i textures
 Dues o tres veus  Origen italià polifòniques
 Ritme diferent  4 veus
 Textos bíblics • ROMANÇ:
• MISSA (catòlica):  Poètics
 Textos escrits en llatí  Històries reals o inventades • Derivades de la música vocal
 Basada en textos sagrats  De vegades s’acompanyava instrumentalment • Improvisatòries
• CORAL (protestant): • VILLANCET: • Variacions
 Aprofitava melodies profanes o  Camperols a les viles • Danses (pavana, gallarda, branda, sarabanda)
religioses existents  Tornada, cobla I tornada
 Textura senzilla  Una veu & corda
 AAB  Diverses veus & a capella

SEGLE XV
RENAIXEMENT
SEGLE XVI

• Diverses veus • MONTEVERDI

• CORDA FREGADA: Viola de gamba • BURGESIA:
• Escales modals medievals • JOHN DOWLAND
• CORDA POLSADA: Viola, llaüt i clavicèmbal polifònics  Influent i rica
• Ritme mesurat i regular • MATEU FLETXA
• CORDA PERCUDIDA: Clavicordi  Mecenes
• JUAN DE ENCINA
• VENT METALL: Sacabutx monòdic • LUTERANISME

SOCIETAT MÚSICA RELIGIOSA MÚSICA PROFANA MÚSICA INSTRUMENTAL INSTRUMENTS COMPOSITORS CARACTERÍSTIQUES
 • SORGEIX L’ORQUESTRA:
 Baix continu (clvicèmbal, arpa o orgue)
 Corda fregada
 Vent
 Percussió
• FUGA: moviment basat en una mateixa idea musical
interpretada per diferents veus mitjançant el
contrapunt imitatiu
• SUITE: successió de danses contrastants
• SONATA: 4 moviments contrastants, interpretat per
1, 2 o 3 instruments i un baix continu
• CONCERT: pot ser “concerto grosso” o “concerto a
solo”
• POLICORALISME • ÒPERA: composició musical basada en un llibret I representada
• NOVES FORMES MUSICALS: escènicament en diversos actes
 Cantata: textos religiosos amb  Parts:
o Instrumental (obertura i interludi)
recitatius, àries i cors
 Oratori: similar a l’òpera però amb o Vocal i instrumental (recitatiu, ària i cor)
argument religiós  Tipus:
o Seriosa
 Passió: similar a l’oratori però té com
o Còmica
a tema la passió i mort de Crist
• A Europa hi ha un sentiment de trencament
• Onada de pesta que agreuja les diferències socials
• Guerres i males collites

SEGLE XVII
BARROC MEITAT SEGLE XVIII

1a òpera • CORDÒFONS: violí, viola, violoncel, contrabaix, guitarra barroca • BACH Mort de Bach
• Contrastos
1600 • VENT FUSTA: flauta travessera, oboè, fagot, trompeta • VIVALDI 1750
• Melodia acompanyada pel Baix
• MEMBRANÒFONS: timbal • HÄNDEL
• continu
PACHELBEL
• Ornaments musicals
• SCARLATTI

SOCIETAT MÚSICA RELIGIOSA MÚSICA PROFANA MÚSICA INSTRUMENTAL INSTRUMENTS COMPOSITORS CARACTERÍSTIQUES
 L’òpera es reforma:
• La monarquia unes reformes però no pot evitar que es desfermi la Revolució Francesa. • Té arguments propers al públic
• A Europa hi ha la primera Revolució Industrial. • La música s’adapta al desenvolupament dramàtic
• Burgesia i masses populars són les noves forces dominants. • El cor adquireix una gran rellevància
• Tothom té dret a una educación. • L’orquestra creix I guanya protagonisme
• Tipus:
La música religiosa té la máxima expressió en la  Seriosa: amb arguments mitològics I històrics
• Equilibrada, clara, brillant i natural  Bufa: amb argument quotidians, humorístics
missa de rèquim
• Estructures de formes musicals molt definides
• Melodia
• Harmonia
• Melodia acompanyada

SEGLE XVIII
CLASSICISME SEGLE XIX
• MOZART
1750 • FORMES INSTRUMENTALS: • BEETHOVEN 1825
• Sonata: un o dos instrumens solistes • HAYDN
• Trio, quartet, quintet, etc.: formada per diferents agrupacions de cambra • GLUCK
• Simfonia: una gran sonata per a orquestra
• Concert: peça orquestral amb instrument solista
• ORQUESTRA • CORDA PERCUDIDA: piano
• VENT FUSTA: clarinet
• VENT METALL: trompa

SOCIETAT MÚSICA RELIGIOSA MÚSICA PROFANA MÚSICA INSTRUMENTAL INSTRUMENTS COMPOSITORS CARACTERÍSTIQUES
 • ÒPERA: es representava en grans teatres europeus
• La burgesia té poder econòmic i també vol capacitat de decisió però per això li cal poder polític.  Itàlia: bel canto i verisme
• A Europa va a ver revolucions per acabar amb les monarquies absolutes.  Alemanya
• Nacionalisme (Napoleó)  França: grand opéra i opéra comique
• LIED: cançó romàntica d’origen alemany
• Composicions per a piano • SARSUELA: a Espanya
 Peces breus per a piano sol (danses, nocturn, etc.))
 Música de cambra (trio, quartet, etc.)
 Obres extenses (concert per a piano)
• Música simfònica (concert, poema simfònic, etc.)

SEGLE XIX
ROMANTICISME SEGLE XX

1820 • PERCUSSIÓ: bombo, caixa, platerets, gong, triangle, marimba, celesta • Peces amb tonalitat i modalitat • CHOPIN 1910
• VENT FUSTA: clarinet baix, contrafagot, corn anglès, saxòfon • Textures i harmonies complexes i denses • LISZT
• VENT METALL: trombó, tuba • Usen melodía per expresar sentiments • BRAHMS
• Vocabulari ampli • SCHUMANN
• Buscar l’unitat de l’obra • SHUBERT

SOCIETAT MÚSICA VOCAL MÚSICA INSTRUMENTAL INSTRUMENTS COMPOSITORS CARACTERÍSTIQUES

 • IMPRESSIONISME: Meitat SEGLE XX
 Creava atmosferes musicals
 Ritme lliure i irregular • MÚSICA ALEATÒRIA:
 Línia melòdica imprecisa  Es basava en l’atzar i la improvisació
• EXPRESSIONISME: • MÚSICA CONCRETA:
 Es destinava a petites agrupacions de cambra  Utilitzava sons de l’entorn per manipular-los tecnològicament
 Ritme marcat • MÚSICA ELECTRÒNICA:
 L’utilitzava l’Sprechgesang  Sons generats electrònicament
• ATONALISME: • MÚSICA ELECTROACÚSTICA:
 Música lliure no tonal  Combinació de la música concreta i l’electrònica
• DODECAFONISME • MÚSICA MINIMALISTA:
• NEOCLASSISME:  Música senzilla amb recursos compositius mínims
 Recupera l’estètica de la música clàssica

SEGLE XX
Amb els avenços tecnològics
• Està integrada per múltiples tendències • RAVEL
van sorgir nous instruments • Política en mans del poble • Es basa en la novetat, expreimentació i • SATIE
adaptats a la música del • Feminisme originalitat • PAU CASALS
moment • Primera i Segona guerres mundials • Nous recursos imformàtics i instrumentals • STRAVINSKY
• Revolució Russa • Noves maneres de representar la música: • BERG
• IDIÒFONS: vibràfon • Guerra freda
• ELECTRÒFONS: theremin, ones martenot,  Nous signes de notació musical • WEBERN
• S’inicia la globalització  Musicogrames
sintetitzador, mostrejador
 Deixen d’atenir-se a la tonalitat

SOCIETAT MÚSICA VOCAL MÚSICA INSTRUMENTAL INSTRUMENTS COMPOSITORS CARACTERÍSTIQUES