Comptabilitat de Costos

CFGS d’Administració i finances
MP09. Comptabilitat i Fiscalitat

UF1: Comptabilitat financera, fiscalitat i auditoria
UF2: Comptabilitat de costos
UF3: Anàlisi econòmic, patrimonial i financer
Campus Manresa · Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya / Fundació Universitària del Bages
Comptabilitat de costos
1. Diferència entre la comptabilitat general i la comptabilitat de costos

Comptabilitat general o financera  Registrar fets econòmics de l’empresa relacionats amb l’exterior i
informar-ne del patrimoni, seguint la normativa que estableix el PGC, per aconseguir al final de l’exercici els
comptes anuals.
Comptabilitat analítica o comptabilitat de costos  recull els costos de l’empresa i els trasllada als
productes o departaments. El seu objectiu és proporcionar informació sobre el cost de produir o vendre un
producte o el cost de mantenir un departament, així com també sobre el procés de formació del cost, per
optimitzar-ne l’eficiència.
Per què és important la comptabilitat de costos?
- Establir una política de preus.
- Fixar criteris per eliminar productes poc rendibles
- Decidir si convé subcontractar alguna fase del procés de producció o si ho pot fer tot la pròpia
empresa
- Comparar els costos entre departament o centres de treball
CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

2. El concepte de cost
L’equivalent monetari dels factors consumits en el procés de producció.
Quan els béns o serveis inicials (factors de producció) entren en un procés de producció, deien d’existir,
per convertir-se en un nou bé o servei (producte).
Per exemple, en el procés de fabricació del pa, la farina (matèria primera) passa a formar part d'aquest
producte. Aquesta incorporació ha d'incrementar el valor del pa. Per saber l'import de l'increment d'aquest
valor, hem de mesurar el consum en unitats del factor de producció, és a dir, quina quantitat de farina hem
utilitzat per fer el pa. I també el valor en termes monetaris d'aquest consum físic; és a dir, el preu del quilo
de farina.
Calcular el consum en unitats físiques no és sempre tan fàcil. El podem calcular de manera objectiva i
directa, com en l’exemple anterior de la farina. Però si considerem la part de l’ús d’una màquina que es
considera cost del producte que fabrica, no és tan senzill. Per calcular-ho, hem de partir d’una sèrie de
criteris o hipòtesis, de forma que part dels components de l’estructura de costos podran ser valors
subjectius, que dependran de la hipòtesi de càlcul que s’utilitzi.

Exemple:
Si considerem l'amortització d'una màquina que s'usa en una fàbrica de pa i galetes com un cost indirecte,
el seu import, que és de 1 000 €, l'hem de repartir utilitzant un criteri subjectiu, que és la facturació de cada
producte; de manera que, al que tingui més facturació, se li assignarà més cost de l'amortització de la
màquina.
Suposem que el pa representa el 75% de la facturació i les galetes, el 25% restant. La part d'amortització
assignada al cost del pa seran 750 € (75% · 1000) i a les galetes, 250 € (25% ⋅ 1000).
També es podria haver aplicat una altra hipòtesi de càlcul, com el número d'hores màquina que s'utilitzen
per a la fabricació de cada producte. Si per a la fabricació del pa es necessiten un total de 1 000
hores/màquina i per a les galetes 700 hores/màquina, essent el total 1 700 h, el 58% del cost de
l'amortització s'imputa al pa, és a dir, 580 €, i el 42% restant, a les galetes, o sigui, 420 €.
Per tant, el resultat és diferent que utilitzant el criteri anterior.

2.1. Relació entre costos, compres i inversió

Si en la comptabilitat analítica és fonamental el concepte de cost, en la financera ho són altres, que naixen
de la relació d’una empresa amb els seus proveïdors i clients. Aquests conceptes són els següents:
- Compres - Vendes
- Despeses - Ingressos
- Inversions - Cobraments
- Pagaments
En comptabilitat de costos, es considera que les compres són la despesa corresponent a l’aprovisionament
per al procés de producció o distribució al qual es dedica l’empresa, mentre que la inversió és igual a les
compres del període que no s’incorporen al procés de producció, a les quals cal afegir l’import de la
producció que queda en estoc.

Cas pràctic 1:
Una fàbrica de pa compra i rep a 1 de març 1 000 kg de farina a un preu d'1 euro el quilo. Aquesta empresa
paga als seus proveïdors en un termini de 60 dies. Per a la producció del pa del mes de març, ha fet servir
500 kg de farina. No hi havia existències inicials de farina.
Calcula l'import de les compres, del consum, del cost d'aquest consum i dels pagaments.

2.2. La classificació dels costos
Els costos es poden classificar en funció de diferents criteris:

Segons la destinació o el departament on s’imputen els costos

Segons la dificultat d’imputar-los al producte:
Directes Indirectes
Segons com reaccionin respecte de la variació de l’activitat:
Costos útils (CU)
Variables Fixos
Costos d’inactivitat (CI)

El cost d’oportunitat

Exemple:
En una empresa que es dedica a fabricar pa, determinarem el caràcter de diversos costos:
- Farina
- Assegurança del local
- Sou de la recepcionista
- Sou d’un treballador de la cadena de fabricació amb contracte indefinit
- Electricitat
- Material d’oficina

Cas pràctic 2:
Suposem que els costos fixos totals d’una secció de fabricació són de 945.000€, essent les hores
treballades per al producte A de 150h i per al producte B, de 300h. La capacitat màxima de l’empresa és de
500 hores.
Indica de quines dues maneres es pot calcular la part del cost fix que s’imputa a cada producte.

Activitats proposades
1.- Calcula els imports totals del cost de producció, la inversió, els pagament si les
despeses de l’exercici amb les dades següents:
- Es compren 100 caixes de plàstic per fer bolígrafs. Al magatzem ja hi havia 4 caixes. Cada
Caixa es valora a 4€/unitat i de la compra, se’n paga el 50%. La resta es deixa pendent de
pagament.
- Es compren 200€ de tinta. No hi havia existències inicials. Es paga tota.
- Es compra a crèdit una màquina de 10.000€. S’amortitza el 10%. El seu ús serà el següent:
75% per al departament de producció i el 25% per al d’administració
- S’incorporen al procés productiu 75 caixes de plàstic i 75 euros de tinta
- Es paguen subministrament per un import de 1000€ i sous per 3500€
- Les despeses generals s’imputen el 50% a producció i la resta, als altres departaments.

2.- Classifica els següents costos, relatius a la fabricació d’un bolígraf, indicant, en cada
cas, si, per una banda, són directes o indirectes i, per l’altra, si són fixos o variables.
- El plàstic que s’usa per fabricar-los
- Els catàlegs distribuïts com a promoció de vendes
- El sou d’un comercial a l’empresa
- La contribució urbana de l’any en curs de l’edifici de l’empresa
- L’import de la factura del telèfon
- El consum d’electricitat
- La tinta de diferents colors
- El sabó de mans dels treballadors
- El salari del president de l’empresa

3. Els sistemas d’imputació de costos

Els sistemes d’imputació de costos són les formes de calcular el cost d’un producte. Els quatre sistemes
que analitzarem són: el direct cost, el full cost industrial, la imputació racional i el full cost total.
Cada un d’aquestes sistemes es diferencia dels altres pels costos que s’imputen al càlcul del cost del
producte i els que es comptabilitzen directament a resultats.
3.1. Direct cost (DC)
Hem vist que els costos es poden classificar, respecte del producte, en fixos i variables o en directes o
indirectes. Segons aquest sistema d’imputació de costos, només imputarem al cost del producte els costos
variables de fabricació; és a dir, els costos de les matèries primeres, costos variables de compres i altres
costos variables de fabricació.
Queden exclosos d’aquest càlcul els següents, que s’imputaran directament al resultat:
- Costos fixos de compres, de producció, costos variables comercials, fixos comercials i d’administració.

L’estructura del compte de resultats en què els costos s’han imputat aplicant el sistema de direct cost (DC)
tindrà el format següent:

Exemple:
El Sr. Gomà, director de producció de l’empresa de cotxes teledirigits VELOCISA, té com a producte estrella
el model “CAR”, amb uns costos que es detallen a continuació, considerant que no hi ha existències inicials
de producte acabat, ni devolucions de vendes i que la quantitat que es ven no és la mateixa que es
produeix.

3.2. Full cost industrial (FCI)
Aquest sistema es caracteritza perquè tots els costos de fabricació, tant fixos com variables, s’imputen al
producte o servei. Si l’empresa utilitza aquest sistema i fabrica més d’un producte, haurà de repartir els
costos indirectes entre els diferents productes fabricats, seguint alguna hipòtesi de càlcul.
Queden exclosos d’aquest càlcul els costos següents:
- Costos fixos de compres
- Costos variables comercials
- Costos fixos comercials
- Costos d’administració
Cal tenir en compte que tots aquests costos s’imputen directament al resultat.

El compte de resultats en full cost industrial tindrà el format següent:

3.3. Imputació racional (IR)

Aquest sistema es caracteritza per imputar al producte o servei tots els costos variables de fabricació, més
els costos fixos de fabricació útils. Recordem que aquests últims es calculen en base a la capacitat màxima.
Queden exclosos d’aquest càlcul els costos següents:
- Costos Fixos de compres
- Costos variables comercials
- Costos fixos comercials
- Costos d’administració
- Costos de fabricació no útils
En aquest sistema, es valora la subactivitat o sobreactivitat de l’empresa; és a dir, es té en compte la

repercussió en els costos fixos de l’empresa d’una producció per sobre o per sota de la seva capacitat. Tant
la subactivitat com la sobreactivitat s’imputen de manera independent en el compte de resultats.

L’estructura del compte de resultats aplicant el sistema d’imputació racional tindrà el format següent:

3.4. Full cost total (FCT)
Aquest sistema es caracteritza per imputar al producte o servei tots els costos industrials o d’estructura (ja
siguin fixos, variable, directes o indirectes), excepte els costos comercials variables.

4. El sistema ABC d’imputació de costos
Els sistemes de costos anteriors es basaven en el producte com el causant del consum dels diversos
factors productius. L’increment de la mecanització i la informatització dels processos productius fa que sigui
necessari canviar els sistemes de costos tradicionals.
Considerem, per exemple, el cas de dues empreses que elaboren sucs que han fet idèntiques inversions en
la seva estructura:
- L’empresa A fabrica 1000 ampolles de suc de taronja a la setmana
- L’empresa B elabora 300 ampolles de suc de taronja, 300 ampolles de suc de préssec i 400 ampolles de
suc de pinya.
Si suposem que els costos de les matèries primeres són els mateixos i que, per la fabricació dels sucs
s’utilitzen les mateixes hores/màquina i hores/persona, queda clar que l’empresa B té una major diversitat i
complexitat d’operacions. Per això, aquesta empresa requereix una estructura major i més complexa del
personal d’atenció a la maquinària (per exemple, per a cada canvi de suc o per la recepció i comprovació de
les diferents matèries primeres rebudes per fer els sucs) majors costos d’embalatge, de transport, de gestió
dels estocs o major nombre d’ordres de compra-venda.

Degut a aquestes raons, és més eficient un sistema de costos basat en les activitats de producció o servei,
si és procedent.
Un sistema en què no són els productes sinó les activitats les que causen costos i els productes, els que
consumeixen aquestes activitats. Aquest és el sistema d’imputació dels costos ABC.
El sistema de costos basat en les activitats ABC és un mètode que permet l'assignació i la distribució dels
diferents costos indirectes segons les activitats realitzades, perquè són aquestes les que realment generen
els costos.
Mitjançant l'assignació de costos per activitats, es pot obtenir un cost més detallat del producte, de manera
que és més fàcil incidir en qualsevol dels seus components (per aconseguir un ús més eficient i òptim dels
re- cursos i dels consums) i també en l’anàlisi de les activitats i la seva corresponent rendibilitat (per poder
distingir les realment necessàries de les prescindibles).
Cal tenir en compte que existeixen dos conceptes clau en aquest sistema: activitat i inductor de costos.

Activitat
És un conjunt d'actuacions o tasques que busquen l'obtenció d'un output (producte o servei), mitjançant el
consum d'una sèrie d'inputs (factors). Els elements per poder identificar aquestes activitats són:
- Són realitzades per una persona o per un equip perfectament identificable.
- Suposen o donen lloc a un mètode.
- Mantenen un caràcter homogeni des del punt de vista del comportament dels costos i de les mesures
d'execució́ .
- Tenen per objecte l'obtenció d'un output.
A més, les activitats es poden classificar per funcions segons l’àrea de l'empresa en què es produeixin.
Vegem-ne alguns exemples:
- A l’àrea de compres: la realització d'una comanda, la recepció de mercaderies o el control de
qualitat en el moment de la recepció.
- A l’àrea de magatzem: el procés d'emmagatzematge de les mercaderies o el seu manteniment, així
com el corresponent registre d'entrades i sortides.
- A l’àrea de producció: la pròpia activitat productiva en cada centre de producció, l'ajust de les
màquines, el manteniment de l'equip tècnic o el control de qualitat dels productes fabricats.

- A l’àrea de vendes: l'organització́ d’una campanya de promoció, la preparació d'un pressupost a un

client, la negociació d'una nova venda o la visita d'un client.
- A l’àrea d'administració: el registre de factures, el seguiment dels impagats, l'elaboració dels estats
comptables, l'emissió de factures a clients o l'arxivament de les factures de proveïdors.
Una altra classificació possible serà entre les funcions principals i les auxiliars, segons la importància que
adquireixin dins de la composició del cost. En aquest sentit, les primeres serien les que tindrien un major
seguiment o anàlisi de les seves desviacions. Per exemple, en el cas del departament de compres, les
tasques pròpies de la gestió de proveïdors o el seguiment de comandes potser serien més principals que
les tasques centrades en l'arxivament dels documents.

Cost drivers (o inductors de costos)
Són els factors que, en última instància, causen els costos en totes i cada una de les activitats.
Les característiques que ha de tenir un inductor de cost són:
- Ha de ser representatiu de les relacions existents causa-efecte entre costos, activitats i productes.
- Ha de ser fàcil de mesurar i observar.


3.- Indica si són vertaders o falses les afirmacions següents:

- El sistema de costos basat en les activitats ABC és un mètode que permet l’assignació i la
distribució dels diferents costos indirectes en funció del producte.
- Es defineix activitat com un conjunt d’actuacions o tasques que busquen l’obtenció d’un
output (producte o servei), mitjançant el consum d’una sèrie d’inputs (factors).
- Les activitats se centren en les àrees de compres, magatzem i producció.
- El número d’ordres de fabricació és l’activitat sobre la qual es calcula el cost.
- Els inductors de costos són els factors que, en última instància, causen els costos en totes i
cada una de les activitats.

Comptabilitat de Costos

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Comptabilitat de Costos

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CFGS d’Administració i finances

MP09. Comptabilitat i Fiscalitat

1. Diferència entre la comptabilitat general i la comptabilitat de costos

- Establir una política de preus.

- Fixar criteris per eliminar productes poc rendibles

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

Per tant, el resultat és diferent que utilitzant el criteri anterior.

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

2.1. Relació entre costos, compres i inversió

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

2.2. La classificació dels costos

Els costos es poden classificar en funció de diferents criteris:

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

Segons la destinació o el departament on s’imputen els costos

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

Segons la dificultat d’imputar-los al producte:

Segons com reaccionin respecte de la variació de l’activitat:

Costos útils (CU)

Costos d’inactivitat (CI)

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

3. Els sistemas d’imputació de costos

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

3.2. Full cost industrial (FCI)

Queden exclosos d’aquest càlcul els costos següents:

- Costos fixos de compres

- Costos variables comercials

- Costos fixos comercials

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

El compte de resultats en full cost industrial tindrà el format següent:

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

3.3. Imputació racional (IR)

Queden exclosos d’aquest càlcul els costos següents:

- Costos Fixos de compres

- Costos variables comercials

- Costos fixos comercials

- Costos de fabricació no útils

En aquest sistema, es valora la subactivitat o sobreactivitat de l’empresa; és a dir, es té en compte la

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

3.4. Full cost total (FCT)

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

4. El sistema ABC d’imputació de costos

- L’empresa A fabrica 1000 ampolles de suc de taronja a la setmana

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

- A l’àrea de vendes: l'organització́ d’una campanya de promoció, la preparació d'un pressupost a un

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

Cost drivers (o inductors de costos)

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

3.- Indica si són vertaders o falses les afirmacions següents:

CFGS D’Adminitració i finances M09. Comptabilitat i Fiscalitat

You might also like