Ordenació Professió - Def 2021 Amb Estatuto

COL.LEGIS I CONSELLS DE COL.LEGIS PROFESSIONALS.
2020-2021
1
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
TÍTOL I. DELS DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS. CAPÍTOL SEGON Drets i llibertats SECCIÓ 2ª.
Dels drets i dels deures dels ciutadans. Article 36.
La llei regularà les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels col·legis professionals i l’exercici de
les professions titulades. L’estructura interna i el funcionament dels col·legis hauran de ser
democràtics.
La creació d'un Col·legi Professional ha de fer-se per llei estatal o autonòmica, d'acord al que
preveu l'article 4 Llei 2/1974, i el seu àmbit d'actuació se circumscriu a una determinada
demarcació territorial  Dins d’una mateix àmbit territorial (assenyalat a cada Col·legi) no pot
constituir-se un altre de la mateixa professió; i quan estiguin constituïts diversos Col·legis de la
mateixa professió d'àmbit inferior al nacional, existirà un Consell General amb naturalesa i
funcions pròpies (Consell de Col·legis).
2
Llei 7/2006 , de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels
col·legis professionals (en endavant, LCP).
REQUISITS DE CREACIÓ (Art. 37 LCP)
Només poden quedar subjectes a col·legiació les professions per a l'exercici de les quals es requereix un
títol universitari oficial i en les quals concorrin motius d'interès públic que ho justifiquin i, a més, una
especial rellevància social o econòmica de les funcions inherents a la professió.
Es consideren d'interès públic i d'especial rellevància social o econòmica les professions la titulació de les
quals habilita específicament per a l'exercici d'actes o la realització de prestacions essencials que afecten:
La preservació de la salut de les persones, la garantia de les condicions sanitàries i la preservació del medi.
La seguretat de les persones.
La garantia de la conservació i administració dels béns i del patrimoni.
L'exercici dels drets i el compliment dels deures constitucionals i estatutaris.
La tutela dels drets i dels interessos de les persones i dels grups socials davant l'Administració de justícia i
en els procediments de prevenció, negociació i solució de conflictes.
El disseny i la direcció d'obres i d'infraestructures.
El disseny de béns, mitjans i serveis destinats a l'ús públic.
Els col·legis professionals es creen per decret del Govern. A aquests efectes, a més dels requisits que
estableixen els apartats 1 i 2, s'han de complir els següents:
 Que hi hagi un nombre de professionals en exercici lliure suficientment ampli que ho justifiqui.
 Que el col·lectiu sol·licitant no es pugui integrar en un col·legi professional existent.
 Que ho demani un nombre suficientment representatiu dels professionals afectats.
3
CORPORACIONS DE DRET PÚBLIC
Forma i base associativa.
Col·legis Professionals definits com a Corporacions de Dret

Públic, de base associativa, amb personalitat jurídica pròpia i
plena capacitat d’obrar per al compliment de llurs finalitats,
constituïts per a defensar els interessos privats dels seus
membres, així com per atendre funcions públiques (article 35
de la Llei 7/2006). En conseqüència, participen en alguns
supòsits de les característiques de les associacions, però
exerceixen alhora determinades competències públiques
4
CONCEPTE DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS (JURISPRUDENCIALMENT):
-El Tribunal Suprem recull aquesta doble vesant, pública i

privada, entre d’altres, en la Sentència de la Sala Tercera
de 25 d’octubre de 2002, dictada en el recurs de cassació
2093/1998, que, en el fonament de Dret tercer, esmenta
una Sentència del mateix Tribunal, de 18 de febrer de
1998.
- També Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem,

de 6 d’abril de 2004 (recurs 36/2002).
5
Pertinença obligatòria
La col·legiació és obligatòria per poder exercir l'Advocacia a Espanya. La

incorporació a un sol Col·legi d'Advocats és suficient per exercir en tot el
territori nacional sent aquest Col·legi el del domicili professional únic o
principal. Aquest sistema de col·legiació única facilita la mobilitat
professional de l'advocat, en permetre el lliure exercici en tot l'àmbit estatal
sense necessitat de més tràmits que els imprescindibles, i potencia la lliure
elecció de l'advocat per part del client.
Per actuar professionalment en l'àmbit territorial de qualsevol Col·legi

diferent al que estigués incorporat, no es podrà exigir a l'advocat habilitació
alguna ni pagament de contraprestacions econòmiques diferents d'aquelles
que s'exigeixin habitualment als col·legiats del Col·legi on vagi a intervenir.
6
FINALITATS ESSENCIALS DELS COL·LEGIS
7
LLEI 2/1974, DE 13 DE FEBRER, SOBRE COL·LEGIS
PROFESSIONALS
Finalitats essencials:
◦ La representació institucional exclusiva de les
professions titulades quan estiguin subjectes a
col·legiació obligatòria,
◦ La defensa dels interessos professionals dels
col·legiats.
◦ La protecció dels interessos dels consumidors i
usuaris dels serveis dels seus col·legiats.
8
LLEI 7/2006, DE 31 DE MAIG, DE L'EXERCICI DE PROFESSIONS TITULADES I DELS
COL·LEGIS PROFESSIONALS
Finalitats essencials:
◦ • Vetllar perquè l’actuació de les seves persones
col·legiades respongui als interessos i a les necessitats de la
societat en relació amb l’exercici professional de què es
tracti.
◦ • Garantir el compliment de la bona pràctica i de les
obligacions deontològiques de la professió, i la protecció
dels interessos de les persones usuàries i consumidores
dels serveis professionals.
◦ • L’ordenació, la representació i la defensa de la professió i
dels interessos professionals de les persones col·legiades.
9
Marc Normatiu
10
FUNCIONS DELS COL·LEGIS A LA LLEI 2/1974
• Protecció dels interessos dels consumidors i usuaris
dels serveis dels seus col·legiats
• Realització d'estudis, emissió d'informes,
elaboració d'estadístiques… encomanades per
l’Administració. Participar en els consells o
organismes.
• Representació i Legitimació per ser part en tots els
litigis que afecten els interessos professionals i
exercitar el dret de petició
11
Representats en els Patronats Universitaris
Participar en l'elaboració dels plans d'estudi i

informar les normes d'organització dels
centres docents corresponents a les
professions respectives i mantenir permanent
contacte amb aquests i preparar la informació
necessària per facilitar l'accés a la vida
professional dels nous professionals.
12
Facilitar als tribunals la relació de col·legiats que poguessin
ser requerits per intervenir com a perits en els assumptes
judicials o designar-los per si mateixos , segons escaigui.
Intervenir, en via de conciliació o arbitratge, en les qüestions
que, per motius professionals, se suscitin entre els col·legiats
(Privada).
Resoldre per laude, a instància de les parts interessades, les
discrepàncies que puguin sorgir sobre el compliment de les
obligacions dimanants dels treballs realitzats pels col·legiats
en l'exercici de la professió (Privada).
Impulsar i desenvolupar la mediació (Llei 5/2012).
Informar en els procediments judicials o administratius en
què es discuteixin honoraris professionals.
13
Organitzar activitats i serveis comuns d'interès per als

col·legiats, de caràcter professional, formatiu, cultural,
assistencial i de previsió i altres anàlegs, proveint al
sosteniment econòmic mitjançant els mitjans necessaris.
Organitzar cursos per a la formació professional dels
postgraduats.
Facilitar la solució dels problemes d'habitatge als col·legiats,
a la qual cosa participaran en els Patronats oficials que per a
cada professió creu el Ministeri de l'Habitatge.
Totes les altres funcions redundin en benefici dels interessos
professionals dels col·legiats.
14
 Ordenar en l'àmbit de la seva competència l'activitat professional dels
col·legiats, vetllant per l'ètica i dignitat professional i pel respecte degut
als drets dels particulars i exercir la facultat disciplinària en l'ordre
professional i col·legial
 Procurar l'harmonia i col·laboració entre els col·legiats, i impedir la
competència deslleial entre ells.
 Adoptar les mesures conduents a evitar l'intrusisme professional
(Pública).
 Complir i fer complir als col·legiats les lleis generals i especials i els
estatuts professionals i reglaments de règim interior, així com les normes
i decisions adoptades pels òrgans col·legials, en matèria de la seva
competència.
 Atendre les sol·licituds d'informació sobre els seus col·legiats i sobre les
sancions fermes a ells imposades , i també les peticions d'inspecció o
investigació que els formuli qualsevol autoritat competent
15
LLEI 7/2006 - FUNCIONS PÚBLIQUES DELS COL·LEGIS
• Garantir que l'exercici professional s'adeqüi a la normativa, la deontologia i les bones
pràctiques, i que es respectin els drets i els interessos de les persones destinatàries de
l'actuació professional.
• Vetllar pels drets i pel compliment dels deures i les obligacions dels col·legiats i perquè no es
produeixin actes d'intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars.
• Exercir la potestat disciplinària
• Visar els projectes i els treballs.
• Participar en el procediment d'obtenció de l'acreditació d'aptitud per a l'exercici de la
professió col·legiada.
• Promoure i facilitar la formació contínua
• Facilitar l'exercici professional no permanent
• Col·laborar amb l'Administració pública mitjançant la participació en òrgans i emetre els
informes.
• Informar sobre els projectes de disposicions generals que afectin l'exercici de la professió o la
institució col·legial.
• Fomentar l'ús de la llengua catalana.
• Informar en els processos judicials i administratius en els quals es discuteixin qüestions
relatives a honoraris i aranzels professionals.
• Aprovar llurs pressupostos i regular i fixar les aportacions dels col·legiats.
• Les altres funcions de naturalesa pública que els atribueix la legislació vigent
16
RÈGIM DE FUNCIONS PÚBLIQUES DELS COL·LEGIS
-Règim d'autonomia sens perjudici dels controls per motius de legalitat establerts
específicament per aquesta llei o per altres normes amb rang de llei.
-Els col·legis professionals també poden exercir funcions pròpies de l'Administració de

la Generalitat i de les administracions locals de Catalunya per via de delegació.
-La delegació de funcions requereix la formalització d'un conveni, en el qual s'han de

determinar l'abast i les condicions de la delegació, i també els mitjans i els recursos
necessaris per a l'exercici de les funcions. Els convenis de delegació han d'ésser
publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (també article 11.3.b) Llei
40/2015.
-Potestat normativa (Article 42 LCP). Els Col·legis tenen capacitat normativa en relació
amb les funcions públiques que els atribueix LCP, independentment de llur àmbit de
regulació estatutària.
- Potestat reglamentària  Amb respecte al què estableixen les lleis i les disposicions de
caràcter general.
17
LLEI 7/2006 - FUNCIONS PRIVADES DELS COL·LEGIS
• Fomentar i prestar serveis en interès de les persones col·legiades i de la professió
en general.
• Gestionar el cobrament de les remuneracions i dels honoraris professionals a
petició de les persones col·legiades, d'acord amb el que estableixin els estatuts
respectius.
• Intervenir, per via de mediació o d'arbitratge, en els conflictes professionals que
es puguin donar entre persones col·legiades o entre aquestes i terceres persones,
sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades.
• Col·laborar amb les associacions i altres entitats representatives dels interessos
ciutadans directament vinculades amb l'exercici de la professió col·legiada.
•Facilitar informació a les persones usuàries i consumidores en matèria d'honoraris
professionals, respectant sempre el règim de lliure competència.
• Custodiar, a petició del professional o la professional i d'acord amb els estatuts, la
documentació pròpia de la seva activitat que es vegin obligats a guardar de
conformitat amb la normativa vigent.
18
FUNCIONS PÚBLIQUES I PRIVADES - RESUM
Subjectes al Dret Privat i al Dret Administratiu (exercici de competències de
caràcter públic-administratiu i participen de la naturalesa de l’Administració púbica).
Àmbit públic:
L’article 67.1 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de Col·legis professionals, estableix
que “els actes i els acords dels col·legis professionals subjectes al dret administratiu
posen fi a la via administrativa i poden ser objecte de recurs directament davant les
jurisdicció contenciosa administrativa per les persones afectades i l’Administració de
la Generalitat.”
Són impugnables davant d’aquesta jurisdicció els actes de les Corporacions sotmesos
al Dret administratiu, únicament, i són impugnables únicament per les persones
que tinguin un interès legítim.
Alhora, l’article 66.1 i 2 de la Llei 7/2006, de Col·legis professionals, determina quins
són els actes que s’han de sotmetre al Dret administratiu, en concret, les actuacions
que realitzin en l’àmbit de les seves funcions públiques (contingudes a l’article 39
de la pròpia LCP).
Article 2.c) LJCA 29/1998 estableix que l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu
coneixerà de les qüestions que se suscitin en relació amb els actes i disposicions de
les Corporacions Públiques, adoptats en exercici de les seves funcions públiques.
19
FUNCIONS PÚBLIQUES I PRIVADES - RESUM
Funcions públiques determinades per la jurisprudència del TS:
TS
La doctrina del Tribunal Suprem ha declarat la competència de la jurisdicció
contenciosa administrativa per a conèixer dels actes dictats pels Col·legis
professionals en defensa de la Corporació, la constitució dels òrgans de govern, el
règim electoral, decisions sobre col·legiació i disciplina i actes d’aprovació de
pressupostos (Sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 28 de setembre
de 1998, reiterada en Sentències de 6 novembre 2002, de 30 de gener, 30 d’abril i
23 de juliol, totes de 2003).
- Subjectes a responsabilitat patrimonial administració.
Àmbit privat:
Les actuacions que realitzen en exercici de llur funcions privades, se sotmeten al
dret privat (article 66.3 de la Llei 7/2006, de Col·legis professionals). No només les
relatives al patrimoni o la contractació, sinó totes les relacions privades.
El caràcter de Corporació de Dret públic dels col·legis no treu doncs la naturalesa

privada del seus fins i objectius principals (STC 20/1989, de 27 de gener de 1998).
20
RÈGIM JURÍDIC DELS ACTES DELS COL.LEGIS. FUNCIONS
PÚBLIQUES I PRIVADES. Llei 39/2015 LPA
Aplicació de la Llei 39/2015 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment

Administratiu Comú de les administracions públiques. (BOE 2 d'octubre de 2015)
als col·legis professionals.
Article 2. Àmbit subjectiu d'aplicació.

2.4 - Les corporacions de dret públic es regeixen per la seva normativa específica
en l'exercici de les funcions públiques que els hagin estat atribuïdes per llei o
delegades per una administració pública, i supletòriament per aquesta Llei.
Dret dels administrats a relacionar-se electrònicament amb l’administració:
Article 14.1. Les persones físiques podran triar a tot moment si es comuniquen
amb les Administracions Públiques per a l'exercici dels seus drets i obligacions a
través de mitjans electrònics o no, tret que estiguin obligades a relacionar-se a
través de mitjans electrònics amb les Administracions Públiques. El mitjà triat per
la persona per comunicar-se amb les Administracions Públiques podrà ser
modificat per aquella a qualsevol moment.
21
RÈGIM JURÍDIC DELS ACTES DELS COL.LEGIS. FUNCIONS PÚBLIQUES I
PRIVADES. Llei 39/2015 LPA
Obligació de relacionar-se electrònicament amb l’administració.

Article 14. Dret i obligació de relacionar-se electrònicament amb les Administracions
Públiques.
2. En tot cas, estaran obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les
Administracions Públiques per a la realització de qualsevol tràmit d'un procediment
administratiu, almenys, els següents subjectes:
.../...
c) Els qui exerceixin una activitat professional per la qual es requereixi col·legiació
obligatòria, per als tràmits i actuacions que realitzin amb les Administracions
Públiques en exercici d'aquesta activitat professional. En tot cas, dins d'aquest
col·lectiu s'entendran inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils.
3. Reglamentàriament, les Administracions podran establir l'obligació de relacionar-se

amb elles a través de mitjans electrònics para determinats procediments i per a certs
col·lectius de persones físiques que per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica,
dedicació professional o altres motius quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat
dels mitjans electrònics necessaris.
22
ELS COL·LEGIS A LA SOCIETAT
 Contribueixen aproximadament a un terç de l'ocupació laboral i

constitueixen un dels principals motors de creixement econòmic i progrés
del coneixement en les societats avançades.
 La decisió de crear un col·legi professional ha d'estar motivada per un

interès social que justifiqui la integració d'un col·lectiu en aquella
organització, en la mesura que aquesta decisió s'ha de considerar com una
excepció a la llibertat d'associació constitucionalment reconeguda.
23
83 COL·LEGIS D’ADVOCATS
24
25
L’ASSEMBLEA (Art 49 LCP i 56 ESTATUTS)
Com a òrgan plenari, és integrada per totes les persones col·legiades de ple dret,
exercents i no exercents.
Funcions:
a) Aprovar i modificar els estatuts del col·legi professional.
b) Elegir els membres de l'òrgan de govern.
c) Aprovar la gestió feta per l'òrgan de govern, el pressupost, els comptes anuals i
les quotes col·legials.
d) Acordar la fusió, la segregació o la dissolució del col·legi professional.
e) Aprovar i modificar els seus Estatuts així com el reglament de règim interior.
26
f) Aprovar i modificar les normes de deontologia professional quan no
sigui competència del consell de col·legis professionals o quan aquest
no existeixi.
g) Resoldre sobre qualsevol qüestió que li atribueixin les lleis, els

reglaments o els estatuts o que no sigui reservada a l'òrgan de govern.
h) Autoritzar a la Junta de Govern l’alienació o el gravamen de béns

immobles (Estatuts).
i) Aprovar la moció de censura contra algun o la totalitat dels membres

Junta Govern (Estatuts).
j) Aprovar canvi domicili social del Col·legi (Estatuts).
k) Ratificar la proposta de nomenament de defensor/a de la persona

col·legiada efectuada per la Junta de Govern (Estatuts).
27
JUNTA DE GOVERN (Art 50 LCP i 69 ss. ESTATUTS)
• Administra el col·legi, executa els acords de l'òrgan plenari, designa, si escau, els
representants del col·legi en el consell de col·legis respectiu i exerceix la potestat
disciplinària i la resta de funcions que li atribueixin els estatuts, seguint les directrius
de l'òrgan plenari ( competències previstes a l’article 74 Estatuts).
• Pot delegar l'exercici de les seves funcions públiques d'acord amb les normes de
procediment administratiu (Comissions delegades de la JG). Per a les funcions de
naturalesa privada, pot delegar en un o una dels seus membres o en més d'un, o
nomenar apoderats generals o especials. No són delegables els actes que hagin d'ésser
autoritzats o aprovats per l'òrgan plenari.
• Caràcter col·legiat (La formen degà, vicedegana, secretari i 13 diputats).
• Elecció seguint el sistema electoral que alternativament regulin els Estatuts,

mitjançant sufragi universal, lliure, directe i secret de totes les persones col·legiades
(Articles 92 a 102 Estatuts).
•El mandat dels membres de la Junta de Govern és de quatre anys i només poden ser
reelegits per un segon mandat consecutiu en el mateix o en un altre càrrec.
28
REQUISITS I MODALITATS DE COL·LEGIACIÓ
29
MODALITATS DE COL·LEGIACIÓ
Col·legiació amb títol espanyol
 Col·legiació amb títol obtingut a un Estat de la Unió Europea
- Caldrà la Inscripció al Registre d'advocats/des
comunitaris/es del Col·legi.
- Col·legiació d'advocat inscrit durant 3 anys en el
Registre d'Advocats/des comunitaris/es
Col·legiació amb títol obtingut a un Estat NO membre de la
Unió Europea
Reincorporació
Col·legiació d'advocats/des de fora de la demarcació de
l'ICAB
30
COL·LEGIACIÓ A L’ICAB
 Impresos facilitats pel Col·legi, degudament complimentats:
 • Sol·licitud d’inscripció
• Dades personals per aparèixer a la Guia Judicial
• Altres dades relacionades amb les funcions col·legials
• Dades de domiciliació bancària
• Declaració Jurada de manca d’incompatibilitats i Jurament
deontològic
• Sol·licitud d’alta de cobertura de pòlissa de responsabilitat civil
• Sol·licitud de certificació incorporació com a advocat/da del
Consejo General de la Abogacía Española
31
Títol habilitant:
Per a graduats en Dret: Acreditació del títol professional d’advocat/da regulat en la

Llei 34/2006, de 30 d’octubre (original i fotocòpia).
Per a llicenciats/des en Dret abans del 31 d’octubre de 2011: Acreditació del Títol
professional d’advocat/da regulat en la Llei 34/2006, de 30 d’octubre (original i
fotocòpia).
Per a llicenciats/des en Dret després del 31 d’octubre de 2011, sempre que es

col·legiïn en el termini de dos anys des del moment en què es trobin en condicions de
sol·licitar l’expedició del títol oficial de llicenciat en Dret: Acreditació del títol de
llicenciat/da en Dret amb expressa menció de la data de finalització dels estudis
(original i fotocòpia).
32
Documentació:
Certificat de penals
Una fotografia original mida carnet.
Fotocòpia del DNI/NIE o Dispensa de nacionalitat (només per a
les persones NO Comunitàries)
Justificant del règim de previsió social escollit.
Alta censal en l’oficina de l’Agència Tributària que correspongui.
Sessions d’Orientació Professional
33
34
CONSELLS DE COL·LEGIS
CONSELLO DA AVOGACÍA GALEGA

CONSEJO DE LA ABOGACÍA DE CASTILLA-LA MANCHA
CONSELL DELS IL·LUSTRES COL·LEGIS D’ADVOCATS DE CATALUNYA
CONSEJO CANARIO DE COLEGIOS DE ABOGADOS
CONSEJO DE COLEGIOS DE ABOGADOS DE LA COMUNIDAD DE MADRID
CONSEJO ANDALUZ DE COLEGIOS DE ABOGADOS
CONSEJO VALENCIANO DE COLEGIOS DE ABOGADOS
CONSEJO DE COLEGIOS DE ABOGADOS DE CASTILLA Y LEÓN
CONSEJO VASCO DE LA ABOGACÍA
CONSEJO DE COLEGIOS DE ABOGADOS DE ARAGÓN
35
FUNCIONS DELS CONSELLS (Art. 9 L 2/1974)
Les de representació quan tinguin àmbit o repercussió
nacional.
Elaborar els Estatuts generals dels Col·legis, així com els seus
propis i aprovar els Estatuts i visar els Reglaments de règim
interior dels Col·legis.
Dirimir els conflictes que puguin suscitar-se entre els diferents
col·legis i resoldre els recursos que s'interposin contra els
actes dels Col·legis.
Exercir les funcions disciplinàries respecte als membres de les
Juntes de Govern dels Col·legis i del mateix Consell.
Aprovar els seus pressupostos i regular i fixar equitativament
les aportacions dels Col·legis.
Informar preceptivament tot projecte de modificació de la
legislació sobre Col·legis Professionals .
36
FUNCIONS DELS CONSELLS (Art. 9 L 2/1974)
 Informar els projectes de disposicions generals de caràcter fiscal
que afecten concreta i directament a les professions respectives.
 Assumir la representació dels professionals espanyols davant les
entitats similars en altres nacions.
 Organitzar amb caràcter nacional institucions i serveis
d'assistència i previsió i col·laborar amb l'Administració per a
l'aplicació als professionals col·legiats del sistema de seguretat
social més adequat .
 Tractar d'aconseguir el major nivell d'ocupació dels col·legiats,
col·laborant amb l'Administració en la mesura que sigui necessari .
 Vetllar perquè es compleixin les condicions exigides per les lleis i
els Estatuts per a la presentació i proclamació de candidats per als
càrrecs de les Juntes de Govern dels Col·legis.
37
-
-Exercir la representació i la defensa generals de la professió en l'àmbit de
Catalunya i la coordinació dels col·legis professionals que els integren.
- Elaborar les normes relatives a l'exercici professional i al règim disciplinari
comunes a la professió.
- Informar sobre els projectes normatius que els trameti el Govern o un
departament de la Generalitat.
- Mitjançar en els conflictes que puguin sorgir entre els col·legis professionals
o, si escau, resoldre'ls per via arbitral, i exercir les funcions disciplinàries en
relació amb els membres dels òrgans de govern dels col·legis professionals.
- Aprovar llur pressupost i fixar equitativament la participació dels col·legis
professionals en les despeses del consell.
- Vetllar perquè l'actuació dels col·legis professionals s'ajusti a les normes
que regulen l'exercici de la professió i perquè l'actuació col·legial s'ajusti al
principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes de manera que no es
produeixi cap tipus de discriminació.
- Les altres funcions que els atribueix la llei.
38
39
PERTENENCIA A COLEGIO PROFESIONAL (ART 9 EGAE)
- Son abogados quienes, incorporados a un Colegio español de

Abogados en calidad de ejercientes y cumplidos los requisitos
necesarios para ello, se dedican de forma profesional al
asesoramiento, concordia y defensa de los intereses jurídicos ajenos,
públicos o privados.
-También podrán pertenecer a los Colegios de Abogados, con la
denominación de colegiados no ejercientes, quienes reúnan los
requisitos establecidos en el artículo 13.1 de este Estatuto General.
- EXCEPCIÓN:
Podrán seguir utilizando la denominación de abogado, añadiendo
siempre la expresión «sin ejercicio», quienes cesen en el ejercicio de
dicha profesión después de haber ejercido al menos veinte años.
40
COLEGIACIÓN (ARTÍCULOS 11, 13, 14 Y 15 EGAE):
Para el ejercicio de la abogacía es obligatoria la colegiación en un Colegio de
Abogados, salvo en los casos determinados expresamente por la Ley o por
este Estatuto General. Bastará la incorporación a un solo Colegio, que será el
del domicilio profesional único o principal, para ejercer en todo el territorio
del Estado.
□ No podrá limitarse el número de los componentes de los Colegios
de Abogados ni cerrarse temporal o definitivamente la admisión de nuevos
colegiados.
REQUISITOS INCORPORACIÓN:
□ Tener nacionalidad española o de algún Estado miembro de la
Unión Europea o del acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo de 2 de
mayo de 1992, salvo lo dispuesto en tratados o convenios internacionales o
dispensa legal.
□ Ser mayor de edad y no estar incurso en causa de incapacidad
□ Poseer el título de Licenciado en Derecho o los títulos extranjeros
que, conforme a las normas vigentes, sean homologados a aquéllos
□ Satisfacer la cuota de ingreso y demás que tenga establecidas el
Colegio.
41
COLEGIACIÓN (ARTÍCULOS 11, 13, 14, 15 EGAE): MÁS REQUISITOS
□ Carecer de antecedentes penales que inhabiliten para el ejercicio de la

abogacía.
□ No estar incurso en causa de incompatibilidad o prohibición para el ejercicio de

la abogacía:
- Son circunstancias determinantes de incapacidad para el ejercicio de
la abogacía:
√ Los impedimentos que, por su naturaleza o intensidad, no permitan el
cumplimiento de la misión de defensa de los intereses ajenos que a los abogados
se encomienda.
√ La inhabilitación o suspensión expresa para el ejercicio de la abogacía
en virtud de resolución judicial o corporativa firme.
√ Las sanciones disciplinarias firmes que lleven consigo la suspensión
del ejercicio profesional o la expulsión de cualquier Colegio de Abogados.
Las incapacidades desaparecerán cuando cesen las causas que las hubieran
motivado o se haya extinguido la responsabilidad disciplinaria conforme al
artículo 90 del Estatuto General Abogacía Española.
□ Formalizar el ingreso en la Mutualidad General de la Abogacía, Mutualidad de
Previsión Social a prima fija o, en su caso, en el Régimen de Seguridad Social que
corresponda de acuerdo con la legislación vigente
42
COLEGIACIÓN
OTRAS CUESTIONES IMPORTANTES ARTÍCULOS 15 A 19 EGAE):
□ Las solicitudes de incorporación serán aprobadas, suspendidas o denegadas
por la Junta de Gobierno de cada Colegio. No se podrá denegar el ingreso en
la corporación a quienes reúnan los requisitos establecidos en el artículo 13
de este Estatuto General.
□ No se necesitará incorporación a un Colegio para la defensa de asuntos
propios o de parientes hasta el tercer grado de consanguinidad o segundo de
afinidad, siempre que el interesado reúna los requisitos establecidos por el
Estatuto General Abogacía, así como aquellos que puedan establecer las
normas vigentes (OJO¡¡Ley de acceso 34/2006).
□ El Secretario del Colegio remitirá anualmente la lista de los abogados
ejercientes incorporados al mismo, a todos los Juzgados y Tribunales de su
territorio, así como a los Centros Penitenciarios y de Detención, lista que se
actualizará periódicamente con las altas y bajas. A los abogados que figuren
en dichas listas no podrá exigírseles otro comprobante para el ejercicio de su
profesión.
43
Causas por las que se puede perder LA CONDICIÓN DE
ABOGADO (ARTÍCULO 19 EGAE):
□ Por fallecimiento.
□ Por baja voluntaria.
□ Por falta de pago de las cuotas ordinarias o extraordinarias y de las demás
cargas colegiales a que vinieren obligados. No obstante, el impago de las cuotas
de la Mutualidad General de la Abogacía, Mutualidad de Previsión Social a prima
fija, no dará lugar a la inmediata pérdida de la condición de colegiado, sin
perjuicio de la responsabilidad disciplinaria que corresponda.
● los colegiados podrán rehabilitar sus derechos pagando lo

adeudado, sus intereses al tipo legal y la cantidad que correspondiere
como nueva incorporación.
□ Por condena firme que lleve consigo la pena principal o accesoria de
inhabilitación para el ejercicio de la profesión.
□ Por sanción firme de expulsión del Colegio, acordada en expediente
disciplinario.
√ La pérdida de la condición de colegiado será acordada por la Junta de Gobierno
del Colegio en resolución motivada y, una vez firme, será comunicada al Consejo
General y al Consejo de Colegios de la Comunidad Autónoma correspondiente, en
su caso.
44
PROHIBICIONES, INCOMPATIBILIDADES Y RESTRICCIONES ESPECIALES
(ARTÍCULOS 21 A 23 EGAE)
□ Ejercer la abogacía estando incursos en causa de incompatibilidad, así como

prestar su firma a quienes, por cualquier causa, no puedan ejercer como
abogados.
□ Compartir locales o servicios con profesionales incompatibles, si ello
afectare a la salvaguarda del secreto profesional.
√ INCOMPATIBILIDADES:
□ El desempeño, en cualquier concepto, de cargos, funciones o empleos
públicos en el Estado y en cualquiera de las Administraciones públicas, sean
estatales, autonómicas, locales o institucionales, cuya propia normativa
reguladora así lo especifique.
□ El ejercicio de la profesión de procurador, graduado social, agente de
negocios, gestor administrativo y cualquiera otra cuya propia normativa
reguladora así lo especifique (CON RANGO DE LEY).
□ El mantenimiento de vínculos profesionales con cargos o profesionales
incompatibles con la abogacía que impidan el correcto ejercicio de la misma.
● El abogado no podrá realizar actividad de auditoría de cuentas u otras que
sean incompatibles con el correcto ejercicio de la abogacía simultáneamente
para el mismo cliente o para quienes lo hubiesen sido en los tres años
precedentes (No se entenderá incompatible esta prestación si se realiza por
personas jurídicas distintas y con Consejos de Administración diferentes). 45
PROHIBICIONES, INCOMPATIBILIDADES Y RESTRICCIONES ESPECIALES
El abogado a quien afecte alguna de las causas de

incompatibilidad previstas en el Estatuto deberá comunicarlo
sin excusa a la Junta de Gobierno del Colegio y cesar
inmediatamente en la situación de incompatibilidad,
entendiéndose que renuncia al ejercicio profesional si no lo
manifiesta por escrito en el plazo de treinta días, con lo que
automáticamente será dado de baja en el mismo.
46
EJERCICIO INDIVIDUAL DE LA ABOGACÍA (ARTÍCULO 27 EGAE)
Podrá desarrollarse por cuenta propia, como titular de un despacho, o por

cuenta ajena, como colaborador de un despacho individual o colectivo. No se
perderá la condición de abogado que ejerce como titular de su propio
despacho individual cuando:
□ El abogado tenga en su bufete pasantes o colaboradores, con o sin relación
laboral con los mismos.
□ El abogado comparta el bufete con su cónyuge, ascendientes,
descendientes o parientes hasta el segundo grado de consanguinidad o
afinidad.
□ El abogado comparta los locales, instalaciones, servicios u otros medios con
otros abogados, pero manteniendo la independencia de sus bufetes, sin
identificación conjunta de los mismos ante la clientela.
□ El abogado concierte acuerdos de colaboración para determinados asuntos
o clases de asuntos con otros abogados o despachos colectivos, nacionales o
extranjeros, cualquiera que sea su forma.
□ El abogado constituya una sociedad unipersonal para dicho ejercicio de la
abogacía, que habrá de observar, en cuanto pueda aplicársele, lo dispuesto en
el artículo 28 del Estatuto (ejercicio colectivo)
colectivo
47
EJERCICIO INDIVIDUAL DE LA ABOGACÍA (ARTÍCULO 27 EGAE):
El abogado titular de un despacho profesional individual responderá

profesionalmente frente a su cliente de las gestiones o actuaciones
que efectúen sus pasantes o colaboradores, sin perjuicio de la
facultad de repetir frente a los mismos si procediera. No obstante, los
pasantes y colaboradores quedan sometidos a las obligaciones
deontológicas y asumirán su propia responsabilidad disciplinaria.
Los honorarios a cargo del cliente se devengarán a favor del titular del
despacho, aun en el caso de que las actuaciones fueren realizadas por
otros letrados por delegación o sustitución del mismo; y a su vez,
dicho titular del despacho responderá personalmente de los
honorarios debidos a los letrados a los que encargue o delegue
actuaciones aun en el caso de que el cliente dejase de abonárselos,
salvo pacto escrito en contrario
48
EJERCICIO COLECTIVO DE LA ABOGACÍA (articulo 28 EGAE)
√ Los abogados podrán ejercer la abogacía colectivamente, mediante su agrupación
bajo cualquiera de las formas lícitas en derecho, incluidas las sociedades mercantiles.
□ La agrupación habrá de tener como objeto exclusivo el ejercicio profesional de la

abogacía y estar integrada exclusivamente por abogados en ejercicio, sin limitación de
número. No podrá compartir locales o servicios con profesionales incompatibles, si ello
afectare a la salvaguarda del secreto profesional. Tanto el capital como los derechos
políticos y económicos habrán de estar atribuidos únicamente a los abogados que
integren el despacho colectivo (OJO¡¡ SOCIEDADES PROFESIONALES).
□ Los abogados agrupados en un despacho colectivo no podrán tener despacho

independiente del colectivo y en las intervenciones profesionales que realicen y en las
minutas que emitan deberán dejar constancia de su condición de miembros del
referido colectivo.
□ Los abogados miembros de un despacho colectivo tendrán plena libertad para

aceptar o rechazar cualquier cliente o asunto del despacho, así como plena
independencia para dirigir la defensa de los intereses que tengan encomendados.
□ La responsabilidad civil que pudiese tener el despacho colectivo será conforme al

régimen jurídico general que corresponda a la forma de agrupación utilizada. Además,
todos los abogados que hayan intervenido en un asunto responderán civilmente
frente al cliente con carácter personal, solidario e ilimitado.
49
ÓRGANOS DE GOBIERNO DE LOS COLEGIOS (artÍculoS 47 A 54 EGAE)
√ El Gobierno de los Colegios estará presidido por los principios de democracia y
autonomía. Cada Colegio de Abogados será regido por el Decano, la Junta de Gobierno
y la Junta General. Los Estatutos particulares de los Colegios cuyo número de
colegiados lo aconseje podrán disponer, además, de una Asamblea Colegial de carácter
permanente.
√ JUNTA DE GOBIERNO:
Los Estatutos particulares de cada Colegio establecerán las normas de composición y
funcionamiento de la Junta de Gobierno.
• FUNCIONES DECANO:
□ representación legal del Colegio en todas sus relaciones, incluidas las que mantenga
con los poderes públicos, entidades, corporaciones y personalidades de cualquier
orden.
□ funciones de consejo, vigilancia y corrección que los Estatutos reserven a su
autoridad.
□ presidencia de todos los órganos colegiales, así como a cuantas comisiones y comités
especiales asista, dirigiendo los debates y votaciones, con voto de calidad en caso de
empate.
□ la expedición de las órdenes de pago y libramientos para atender los gastos e
inversiones colegiales.
□ la propuesta de los abogados que deban formar parte de Tribunales de oposiciones o
concursos, a excepción de aquellas propuestas que por disposición legal corresponda
realizar al Consejo General de la Abogacía.
50
JUNTA DE GOBIERNO (ARTÍCULOS 48 A 54 EGAE)
El Decano y los demás cargos de la Junta de Gobierno serán elegidos

en votación directa y secreta, en la que podrán participar:
√ como electores todos los colegiados incorporados con más de tres
meses de antelación a la fecha de convocatoria de las elecciones.
√ como elegibles, para el cargo de Decano los colegiados ejercientes y
para los demás cargos los electores residentes en el ámbito del
Colegio de que se trate, siempre que no estén incursos en ninguna de
las siguientes situaciones:
□ Estar condenados por sentencia firme que lleve aparejada la
inhabilitación o suspensión para cargos públicos, en tanto éstas
subsistan.
□ Haber sido disciplinariamente sancionados en cualquier Colegio de
Abogados, mientras no hayan sido rehabilitados.
□ Ser miembros de órganos rectores de otro Colegio profesional
51
√ El período del mandato de los miembros de la Junta de Gobierno se fijará
en los Estatutos de cada Colegio, aunque sin superar los cinco años, pero
permitiéndose la reelección.
√ Ningún colegiado podrá presentarse como candidato a más de un cargo de
los que hayan de ser elegidos en la misma convocatoria.
√ En las elecciones el voto de los abogados ejercientes tendrá doble valor
que el voto de los demás colegiados, proclamándose electos para cada cargo
a los candidatos que obtengan la mayoría. En caso de empate se entenderá
elegido el que más votos hubiere obtenido entre los ejercientes; de persistir
éste, el de mayor tiempo de ejercicio en el propio Colegio; y si aún se
mantuviera el empate, el de mayor edad.
√ Los recursos que se interpongan en el proceso electoral o contra su
resultado, ante la Junta de Gobierno del Colegio o ante el Consejo General de
la Abogacía Española, serán admitidos en un solo efecto y no suspenderán la
votación, proclamación y posesión de los elegidos, salvo cuando así se
acuerde por causas excepcionales mediante resolución expresa y motivada.
√ El procedimiento electoral será establecido por los Estatutos particulares
de cada Colegio, que podrán autorizar y regular el voto por correo, con
garantías para su autenticidad y secreto.
52
√En el plazo de cinco días desde la constitución de los órganos de gobierno, deberá
comunicarse ésta al Consejo General y al Consejo de Colegios de la Comunidad
Autónoma correspondiente, en su caso, con indicación de su composición y del
cumplimiento de los requisitos legales.
√ El Decano, bajo su responsabilidad, impedirá la toma de posesión o decretará el cese
si ya se hubiere producido a aquellos candidatos elegidos de los que tenga
conocimiento que se hallaban en cualquiera de las situaciones previstas en el artículo
49.1 del Estatuto General.
√ CAUSAS CESE MIEMBROS JUNTA DE GOBIERNO:
□ Fallecimiento.
□ Renuncia del interesado.
□ Falta de concurrencia o pérdida de los requisitos estatutarios para
desempeñar el cargo.
□ Expiración del término o plazo para el que fueron elegidos o designados.
□ Falta de asistencia injustificada a tres sesiones consecutivas de la Junta de
Gobierno o a cinco alternas en el término de un año, previo acuerdo de la propia
Junta, o a alguna de las previstas en el artículo 88.4 Estatuto General Abogacía
Española.
□ Aprobación de moción de censura.
53
√ Cuando por cualquier causa queden vacantes la totalidad de los
cargos de la Junta de Gobierno de un Colegio, el Consejo Autonómico
o, en su caso, el Consejo General designará una Junta Provisional de
entre sus miembros más antiguos. La Junta Provisional convocará, en
el plazo de treinta días naturales, elecciones para la provisión de los
cargos vacantes por el resto del mandato que quedase, elecciones
que deberán celebrarse dentro de los treinta días naturales
siguientes, contados a partir de la convocatoria. De la misma forma
se completará provisionalmente la Junta de Gobierno de un Colegio
cuando se produjera la vacante de la mitad o más de los cargos,
procediéndose de igual modo a la convocatoria de elecciones para su
provisión definitiva.
54
JUNTA DE GOBIERNO - ATRIBUCIONES
□ Someter a referéndum asuntos concretos de interés colegial, por sufragio secreto y en la
forma que la propia Junta establezca.
□ Resolver sobre la admisión de los Licenciados en Derecho que soliciten incorporarse al

Colegio, pudiendo ejercer esta facultad el Decano, en casos de urgencia, que serán
sometidos a la ratificación de la Junta de Gobierno.
□ Velar por que los colegiados observen buena conducta con relación a los Tribunales, a sus
compañeros y a sus clientes, y que en el desempeño de su función desplieguen la necesaria
diligencia y competencia profesional.
□ Ejercitar las acciones y actuaciones oportunas para impedir y perseguir el intrusismo, así
como el ejercicio de la profesión a quienes, colegiados o no, la ejerciesen en forma y bajo
condiciones contrarias a las legalmente establecidas, sin excluir a las personas, naturales o
jurídicas, que faciliten el ejercicio profesional irregular.
□ Regular, en los términos legalmente establecidos, el funcionamiento y la designación para

prestar los servicios de asistencia jurídica gratuita.
□ Determinar las cuotas de incorporación y las ordinarias que deban satisfacer los colegiados
para el sostenimiento de las cargas y servicios colegiales.
□ Proponer a la Junta General la imposición de cuotas extraordinarias a sus colegiados.
55
□ Recaudar el importe de las cuotas y de las pólizas establecidas para el sostenimiento de las
cargas del Colegio, del Consejo de Colegios de la Comunidad Autónoma, en su caso, del
Consejo General de la Abogacía y de la Mutualidad General de la Abogacía, Mutualidad de
Previsión Social a prima fija, así como de los demás recursos económicos de los Colegios
previstos en este Estatuto General.
□ Proponer a la Junta General el establecimiento de baremos orientadores de honorarios

profesionales y emitir informes sobre honorarios aplicables cuando los Tribunales pidan su
dictamen con sujeción a lo dispuesto en las Leyes o cuando lo soliciten los colegiados
minutantes (OJO¡¡¡¡ CNMC).
□ Convocar elecciones para proveer los cargos de la Junta de Gobierno, disponiendo lo

necesario para su elección, conforme a las normas legales y estatutarias.
□ Convocar Juntas Generales ordinarias y extraordinarias, señalando el orden del día para
cada una.
□ Ejercer las facultades disciplinarias respecto a los colegiados.
□ Proponer a la aprobación de la Junta General los reglamentos de orden interior que estime
convenientes.
56
□ Establecer, crear o aprobar las delegaciones, agrupaciones, comisiones o
secciones de colegiados que puedan interesar a los fines de la corporación,
regulando su funcionamiento y fijando las facultades que, en su caso, le
deleguen.
□ Velar por que en el ejercicio profesional se observen las condiciones de dignidad
y prestigio que corresponden al abogado, así como propiciar la armonía y
colaboración entre los colegiados, impidiendo la competencia desleal, conforme a
la legalidad vigente.
□ Informar a los colegiados con prontitud de cuantas cuestiones conozca que
puedan afectarles, ya sean de índole corporativa, colegial, profesional o cultural.
□ Defender a los colegiados en el desempeño de las funciones de la profesión, o
con ocasión de las mismas, cuando lo estime procedente y justo.
□ Promover cerca del Gobierno y de las autoridades cuanto se considere
beneficioso para el interés común y para la recta y pronta Administración de
Justicia.
□ Ejercitar los derechos y acciones que correspondan al Colegio y, en particular,
contra quienes entorpezcan el buen funcionamiento de la Administración de
Justicia o la libertad e independencia del ejercicio profesional.
□ Recaudar, distribuir y administrar los fondos del Colegio; redactar los
presupuestos, rendir las cuentas anuales, y proponer a la Junta General la
inversión o disposición del patrimonio colegial, si se tratare de inmuebles.
57
□ Emitir consultas y dictámenes, administrar arbitrajes y dictar laudos arbitrales,

así como crear y mantener Tribunales de Arbitraje.
□ Proceder a la contratación de los empleados necesarios para la buena marcha
de la corporación.
□ Dirigir, coordinar, programar y controlar la actividad de los departamentos y
servicios colegiales.
□ Desempeñar todas las funciones y ejercer todas las facultades expresadas
respecto del Consejo General de la Abogacía bajo los párrafos x) e y) del artículo
68 del Estatuto, salvo adquirir, hipotecar y enajenar bienes inmuebles, que
requerirá acuerdo de la Junta General o Asamblea Colegial, en su caso.
□ Cuantas otras establecen el presente Estatuto General o los particulares de cada
Colegio.
√ Corresponde a la Junta de Gobierno aprobar la constitución, suspensión o

disolución de las agrupaciones de abogados jóvenes, o cualesquiera otras que
puedan constituirse en el seno del Colegio, así como sus Estatutos y las
modificaciones de los mismos, que actuarán subordinadas a la Junta de
Gobierno.
58
JUNTA GENERAL (ARTÍCULOS 55 A 60 EGAE)
√Los Colegios de Abogados celebrarán cada año dos Juntas Generales ordinarias, una en el primer
trimestre y otra en el último, salvo que sus Estatutos particulares establezcan la existencia de una
Asamblea Colegial permanente, caso en el que solamente celebrarán una Junta General ordinaria
en el primer semestre de cada año. Se podrán celebrar cuantas Juntas Generales extraordinarias
sean debidamente convocadas, a iniciativa del Decano, de la Junta de Gobierno o del número de
colegiados que al efecto se establezca.
√ Los Estatutos particulares de cada Colegio establecerán las normas de convocatoria y celebración
de las Juntas Generales.
√ Todos los colegiados incorporados con anterioridad a la fecha de la convocatoria de la Junta

General podrán asistir con voz y voto a las Juntas Generales ordinarias y extraordinarias que se
celebren, pero el voto de los colegiados ejercientes computará con doble valor que el de los demás
colegiados, salvo que los Estatutos particulares los equiparen.
√ Los Estatutos particulares de cada Colegio podrán permitir la delegación del voto en otro
colegiado, salvo para elecciones y votaciones de censura y siempre con un máximo de tres
delegaciones por votante.
√ Los acuerdos de las Juntas Generales se adoptarán por mayoría simple y, una vez adoptados, serán
obligatorios para todos los colegiados, sin perjuicio del régimen de recursos establecido en este
Estatuto General.
59
JUNTA GENERAL ordinària. Contenido del Orden del día
(ARTÍCULOS 57 Y 58 EGAE)
√ Junta General ordinaria a celebrar en el primer trimestre de cada año:

□ Reseña que hará el Decano de los acontecimientos más importantes que durante el
año anterior hayan tenido lugar con relación al Colegio.
□ Examen y votación de la cuenta general de gastos e ingresos del ejercicio anterior.
□ Lectura, discusión y votación de los asuntos que se consignen en la convocatoria.

□ Proposiciones
□ Ruegos y preguntas.
● Quince días antes de la Junta, los colegiados podrán presentar las proposiciones que
deseen someter a la deliberación y acuerdo de la Junta General, y que serán tratadas
en el orden del día dentro de la Sección denominada proposiciones. Dichas
proposiciones deberán aparecer suscritas por el número de colegiados que determine
el Estatuto de cada Colegio, con un mínimo de diez colegiados y un máximo del 5 por
100 del total del censo. Al darse lectura a estas proposiciones, la Junta General
acordará si procede o no abrir discusión sobre ellas.
60
JUNTA GENERAL ordinària. Contenido del Orden del día
√ Junta General ordinaria a celebrar en el último

trimestre de cada año:
□ Examen y votación del presupuesto
formado por la Junta de Gobierno para el
ejercicio siguiente.
□ Lectura, discusión y votación de los
asuntos que se consignen en la convocatoria.
□ Ruegos y preguntas.
61
JUNTA GENERAL EXTRAORDINARIA
√APROBACIÓN / MODIFICACIÓN ESTATUTOS COLEGIALES (ARTÍCULO
59 EGAE):
● Los Estatutos particulares de cada Colegio y sus modificaciones

serán elaborados por el mismo, aprobando el proyecto su
JuntaGeneral extraordinaria, que requerirá para su válida
constitución a este fin la asistencia de la mitad más uno del censo
colegial con derecho a voto (si no se alcanzare dicho quórum, la Junta
de Gobierno convocará nueva Junta General en la que no se exigirá
quórum especial alguno).
● El proyecto de Estatuto o su modificación será sometido al Consejo

General de la Abogacía Española para su aprobación.
62
JUNTA GENERAL EXTRAORDINARIA
√ MOCIÓN DE CENSURA (ARTÍCULO 60 EGAE):
● El voto de censura a la Junta de Gobierno o a alguno de sus miembros competerá
siempre a la Junta General extraordinaria convocada a ese solo efecto, habrá de
celebrarse dentro de los treinta días hábiles contados desde que se hubiera presentado la
solicitud y no podrán tratarse en la misma más asuntos que los expresados en la
convocatoria.
□ La solicitud requerirá la firma de un mínimo del 20 por 100 de los colegiados ejercientes,
incorporados al menos con tres meses de antelación, y expresará con claridad las razones
en que se funde.
● Excepción: En los Colegios con más de cinco mil ejercientes bastará el 15 por 100 y en los
de más de diez mil ejercientes, bastará el 10 por 100.
□ La Junta General extraordinaria habrá de celebrarse dentro de los treinta días hábiles
contados desde que se hubiera presentado la solicitud y no podrán tratarse en la misma
más asuntos que los expresados en la convocatoria. Para que se entienda válidamente
constituida se requerirá la concurrencia personal de la mitad más no del censo colegial con
derecho a voto y el voto habrá de ser expresado necesariamente de forma secreta, directa y
personal.
63
ASAMBLEA COLEGIAL (ARTÍCULO 61 EGAE)
Los Estatutos particulares de los Colegios cuyo número de colegiados
lo aconseje podrán establecer y regular una Asamblea Colegial, con
carácter de permanencia, para que, con mayor continuidad, efectúe el
control de la gestión económica del Colegio.
• El número de miembros de la Asamblea Colegial será como

mínimo tres veces y como máximo cinco veces el de los
componentes de la Junta de Gobierno, siendo elegidos con el mismo
régimen y mandato que la Junta de Gobierno, pero mediante sistema
de listas abiertas y representación proporcional.
• La Asamblea Colegial desempeñará las competencias atribuidas a la

Junta General en materia económica y, especialmente, el examen y
votación en el primer trimestre de cada año de la cuenta general de
gastos e ingresos del ejercicio anterior y en el último trimestre del
presupuesto para el ejercicio siguiente.
64
ASAMBLEA COLEGIAL (ARTÍCULO 61 EGAE)
•Los Colegios cuyos Estatutos particulares establezcan el sistema de
Asamblea Colegial únicamente celebrarán una Junta General ordinaria
en el primer semestre de cada año, con el siguiente orden del día:
► Reseña que hará el Decano de los acontecimientos más
importantes que durante el año anterior hayan tenido lugar
con relación al Colegio.
► Informe sobre los acuerdos adoptados por la Asamblea
Colegial sobre el Presupuesto del ejercicio y la cuenta
general de gastos e ingresos del ejercicio anterior, así como
sobre cualquier otro asunto económico.
► Lectura, discusión y votación de los asuntos que se
consignen en la convocatoria.
► Proposiciones.
► Ruegos y preguntas.
65
Régimen económico colegial (ARTÍCULOS 62 A 64 EGAE)
►El ejercicio económico de los Colegios y Consejos de Colegios de Abogados
coincidirá con el año natural, salvo que sus Estatutos particulares establezcan
otra cosa. Todos los colegiados podrán examinar las cuentas del Colegio durante
los quince días hábiles anteriores a la fecha de celebración de la Junta General o
Asamblea Colegial que haya de aprobarlas.
►RECURSOS ORDINARIOS DE LOS COLEGIOS DE ABOGADOS:

□ Los rendimientos de cualquier naturaleza que produzcan las actividades,
bienes o derechos que integren el patrimonio del Colegio, así como los
rendimientos de los fondos depositados en sus cuentas.
□ Las cuotas de incorporación al Colegio.
□ Los derechos que fije la Junta de Gobierno de cada Colegio por expedición de
certificaciones.
□ Los derechos que fije la Junta de Gobierno de cada Colegio por emisión de
dictámenes, resoluciones, informes o consultas que evacue la misma sobre
cualquier materia, incluidas las referidas a honorarios, a petición judicial o
extrajudicial, así como por la prestación de otros servicios colegiales.
□ El importe de las cuotas ordinarias, fijas o variables, así como las derramas y
pólizas colegiales establecidas por la Junta de Gobierno de cada Colegio, así
como el de las cuotas extraordinarias que apruebe la Junta General.
□ La participación que corresponda al Colegio en la recaudación de pólizas
sustitutivas del papel profesional de la Mutualidad General de la Abogacía,
Mutualidad de Previsión Social a prima fija, para sus fines específicos.
□ Cualquier otro concepto que legalmente procediere. 66
Régimen económico colegial (ARTÍCULOS 62 A 64 EGAE)
► RECURSOS EXTRAORDINARIOS DE LOS COLEGIOS DE ABOGADOS:

□ Las subvenciones o donativos que se concedan al Colegio por el
Estado o corporaciones oficiales, entidades o particulares.
□ Los bienes y derechos de toda clase que por herencia, legado u otro
título pasen a formar parte del patrimonio del Colegio.
□ Las cantidades que por cualquier concepto correspondan percibir al
Colegio cuando administre, en cumplimiento de algún encargo
temporal o perpetuo, incluso cultural o benéfico, determinados
bienes o rentas.
□ Cualquier otro que legalmente procediere.
► El patrimonio de los Colegios será administrado por la Junta de
Gobierno, facultad que ejercerá a través del Tesorero y con la
colaboración técnica que se precise. El Decano ejercerá las funciones
de ordenador de pagos, que el Tesorero ejecutará y cuidará de su
contabilización
67
RESPONSABILIDAD CIVIL Y PENAL ABOGADOS (ARTÍCULOS 76 Y 77 EGAE)
√ Los abogados están sujetos a responsabilidad penal por los delitos y

faltas que cometan en el ejercicio de su profesión.
• Los abogados en su ejercicio profesional, están sujetos a

responsabilidad civil cuando por culpa o negligencia dañen los intereses
cuya defensa les hubiere sido confiada, responsabilidad que será exigible
conforme a la legislación ordinaria ante los Tribunales de Justicia,
pudiendo establecerse legalmente su aseguramiento obligatorio (NO
PREVISTO EN LA LEGISLACIÓN ESTATAL, PERO SI EN LA LLEI 7/2006, DE 31
DE MAIG, DE COL·LEGIS PROFESSIONALS ► ARTÍCULO 9)
• El abogado que reciba el encargo de promover actuaciones de cualquier

clase contra otro sobre responsabilidades relacionadas con el ejercicio
profesional, deberá informar al Decano del Colegio para que pueda
realizar una labor de mediación, si la considera oportuna, aun cuando el
incumplimiento de dicho deber no pueda ser disciplinariamente
sancionado.
68
Marc Normatiu
69
RELACIÓ LABORAL ESPECIAL
70
REAL DECRET 1331/2006, de 17 de novembre
RD 1331/2006 regula la relació laboral de caràcter especial dels advocats que presten serveis
retribuïts, per compte aliena, i dins de l’àmbit de d’organització i direcció del titular d’un
despatx d’advocats (ind. o col).
Aquesta norma no s’aplica a:

1.Advocats que exerceixen professió per compte pròpia (individualment o agrupats amb
altres).
2. Col·laboracions professionals entre advocats quan es manté independència entre
despatxos.
3. Relacions que tinguin advocats amb empreses o entitats (públiques o privades) que no tenen
caràcter de despatxos advocat.
4. Exercici en comú de la professió d’advocat com a soci a través Societat Professional.
5. Activitats professionals que efectuïn advocats contractats per un despatx derivades del torn
ofici (compatibilitat Art 10.3)
6. Tampoc s’aplica norma als advocats que presten serveis en un despatx en què el titular sigui
un familiar amb el que convisquin (ascendents, descendents, parents x consanguinitat o
afinitat fins al 2 grau), excepte si es pot provar que són assalariats.
71
Drets dels treballadors: En la seva condició de treballadors de la relació laboral especial, tenen
els drets previstos a l’article 4.1 y 2 del RD Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre pel qual s’aprova
el TR de la Llei de l’Estatut dels Treballadors. A banda d’aquests, l’article 5.2 RLEA també els
reconeix els següents:
• Poder actuar, en tot moment, d'acord amb els principis, valors, obligacions i
responsabilitats que imposen als mateixos les normes que regeixen la professió d'advocat,
incloses les ètiques i deontològiques.
• Rebre durant el desenvolupament de la relació laboral la formació necessària per

mantenir un nivell adequat de capacitació tècnica i professional, en els termes previstos en
aquest Reial decret, en el conveni col·lectiu d'aplicació o en el contracte de treball.
• Participar en les activitats docents i investigadores que desenvolupi el despatx, en

els termes que s'acordi en els convenis col·lectius que resultin d'aplicació o en el contracte de
treball que es concerti.
• Poder assessorar i defensar al cònjuge i altres familiars per consanguinitat o

afinitat fins al segon grau inclusivament, i si escau per adopció, sense perjudici del règim
d'exclusivitat que es concerti.
• Dret a que se'ls reconegui, per part dels despatxos, la clientela que hagin aportat
als mateixos a l'inici de la relació laboral i que se'ls compensi econòmicament per la mateixa.
72
Deures dels treballadors: (Article 5.3 RLEA)
• Complir amb les obligacions inherents als serveis professionals contractats corresponents a la
professió d'advocat, de conformitat amb les regles de la bona fe i amb la diligència exigida en les
normes que regeixen la indicada professió.
• Complir les obligacions imposades als treballadors en la normativa de prevenció de riscos

laborals i observar les mesures de prevenció que s'adoptin per protegir la seva seguretat i salut
en el treball i la d'aquelles altres persones al fet que pugui afectar la seva activitat professional.
• Complir les ordres i instruccions del titular del despatx, tret que contravinguin els principis i
valors de l'advocacia o les obligacions que imposen als advocats les normes que regeixen la
professió.
• No concórrer professionalment amb l'activitat del despatx, en els termes previstos en aquest
Reial decret, en el conveni col·lectiu o en el contracte.
• Contribuir a la millora del funcionament del despatx mitjançant la millora de la qualitat dels
serveis prestats pel mateix.
• Completar i perfeccionar la seva formació i capacitació professional seguint les directrius del
titular del despatx. 73
Deures dels titulars dels despatxos d’advocats: (Article 6.1 RLEA)
• L'organització, planificació i direcció del treball dels advocats que treballin per al despatx, i
això sense perjudici de la participació que en aquestes tasques es reconeguin als mateixos, que
es determinaran, si escau, en els convenis col·lectius o en els acords aconseguits entre els
despatxos i els representants dels advocats.
• Distribuir els clients i els assumptes del despatx entre tots els advocats que treballen en el
mateix així com donar les ordres o instruccions oportunes sobre la forma en què s'hagin de
prestar els serveis professionals dels mateixos.
• Verificar el compliment per part dels advocats que treballen en els despatxos de les
obligacions laborals que haguessin assumit en el contracte, així com controlar l'activitat
professional que desenvolupin.
• Els titulars dels despatxos, en l'exercici del seu poder de direcció, no podran donar ordres o
instruccions ni encomanar assumptes als advocats que treballin en els despatxos que
impliquin la realització d'activitats que siguin legalment incompatibles, o que vulnerin les
obligacions que legalment tenen els advocats de no actuar en defensa d'interessos en
conflicte o de guardar el secret professional (article 6.2 RLEA).
74
CONTRACTE.
- Per escrit.
- 2 còpies signades per les parts contractants.
- En el contracte ha de constar: La identitat de les parts, incloent el domicili
del despatx; l’objecte i la modalitat del contracte; la durada del contracte i
del període de prova en el seu cas; el règim de jornada, horari de treball,
vacances i descansos; la retribució; el règim de prestació dels serveis i,
finalment, el pacte de no competència postcontractual (si s’acorda així)
- Durada: indefinit o determinat.
- Període de prova: Ha de constar obligatòriament per escrit al contracte:
- 2 mesos (contracte de duració determinada, si la seva duració és
superior a aquest termini) o,
- 6 mesos (contractes indefinits).
75
Possibilitat de contracte en pràctiques (amb les condicions previstes a l’article 11 ETT):
- Sempre que no hagin passat més de 5 anys des de la finalització estudis (durada del
contracte no pot ser inferior a 6 mesos ni superior a 2 anys).
- Designació d’un tutor (Advocat en exercici amb més de 5 anys d’experiència).
- No podrà celebrar-se contracte en pràctiques:
a) Amb els qui haguessin estat vinculats amb el mateix o un altre despatx amb un
altre contracte de treball en pràctiques que hagi esgotat la seva durada màxima.
b) Amb els qui haguessin estat vinculats amb el mateix o un altre despatx amb el
contracte de treball que es regula en aquest reial decret, per un període > 2 anys.
c) Amb els qui haguessin exercit amb anterioritat la professió d'advocat per
compte propi o en virtut d'un contracte subscrit amb empreses o entitats, públiques o
privades, que no tinguin el caràcter de despatxos, per un període superior a dos
anys.
- A la terminació del contracte, l'empresari haurà d'expedir al treballador un certificat amb la
durada de les pràctiques, el lloc o llocs de treball ocupats i les principals tasques realitzades
en cadascun d'ells.
76
RÈGIM DE PRESTACIÓ:
Exclusivitat (excepte que el contracte de treball sigui a temps parcial o
estableixi el contrari).
En tot cas, serà compatible amb el règim d’exclusivitat:
- la possibilitat de prestar el servei del torn d’ofici.
- la prestació d’assistència lletrada que afecti als següents familiars: cònjuge
i demés familiars per consanguinitat o afinitat fins al 2on grau, i en el seu
cas per adopció.
- realització activitats docents, representatives o de similar naturalesa.
• Advocats podran assessorar o defensar als seus propis clients i cobrar

honoraris directament dels mateixos quan així s’hagi pactat expressament
al contracte de treball, en el què s’establiran condicions en que es
compatibilitzaran les activitats per compte aliena i per compta pròpia.
77
ALTRES POSSIBILITATS:
Pacte de permanència. Es podrà pactar per escrit en el contracte, quan els
advocats hagin rebut amb càrrec al despatx formació o especialització
professional durant un cert temps i amb una determinada despesa(màxim
2 anys).
Si advocat abandona despatx abans temps pactat  dret a indemnització
per danys i perjudicis (no podrà ser superior a les despeses que el despatx
hagi tingut en formació).
Pacte de no competència postcontractual:

Després extinció del contracte no podrà excedir de 2 anys.
Sols serà vàlid si s’ha pactat una indemnització adequada per a
compensar econòmicament les restriccions o limitacions que se
l’imposaran als advocats en l’exercici de la seva professió.
78
TEMPS DE TREBALL:
Jornada. La pactada al contracte, no pot superar límit duració jornada
establerts al ETT (còmput anual).
- Formarà part de la jornada laboral el temps que estigui al despatx

realitzant activitats pròpies d’advocat, així com l’esmerçat fora despatx per
a l’assistència i defensa clients fora despatx.
- Possibilitat de jornada irregular al llarg de l’any en cas que hi hagi acord

amb el despatx.
- Descans, vacances, festes o permisos supeditats a terminis peremptoris.

- Formació permanent: permisos retribuïts.
79
CATEGORIA I RETRIBUCIÓ:
Única categoria professional. Promoció per graus (es
tindran en compte el nivell de perfeccionament
professional i rendiment assolits, els llocs ocupats en
el despatx i les funcions dutes a terme en els
mateixos).
Retribucions no supeditades a que el despatx cobri
dels clients. El advocats sotmesos a relació especial
no podran mai facturar als clients del despatx
honoraris pels serveis prestats.
Treballadors tenen reconeguts igual que la resta de
treballadors drets col·lectius (vaga...). 80
SUSPENSIÓ I EXTINCIÓ DEL CONTRACTE:
• Suspensió i extinció del contracte per les causes i amb els efectes previstos al ETT
(Art 45 i 49 a 56).
Article 20 RD. Contracte en suspès 2 anys si advocat es converteix en soci (relació de

caràcter no laboral). Si la situació es prolonga més de 2anys  Extinció contracte
sense dret a indemnització.
• Extinció per voluntat del treballador  Per les causes previstes a l’article 50 TR
Estatut Treballadors.
- Necessari preavís per part del treballador (es podrà acordar al contracte
treball)  No inferior a 45 dies ni superior a 3 mesos).
- Advocat haurà d’informar al titular despatx estat expedients.
- En el cas en què no es produeixi preavís o no informi estat expedients 
Titular despatx podrà demanar indemnització per danys i perjudicis.
81
• Extinció per voluntat del titular despatx  Causes previstes
art. 49 TR ETT.
- També per fractura confiança entre titular i treballador

- Si advocat no manté nivell professional adequat.
- Necessitat que en la comunicació s’estableixin les
causes i preavís de no menys de 45 dies.
- Advocat haurà d’informar al titular despatx estat
expedients.
82
RÈGIM DISCIPLINARI:
• Infraccions laborals:
- Incompliment de la confidencialitat, secret professional i fidelitat.
- Negativa a assumir els assumptes.
- Negativa a informar de l’estat dels assumptes.
- Girar minutes d’honoraris o altres despeses als clients pels assumptes en
què els advocats hagin intervingut.
Procediment sancionador:
- Necessitat comunicar per escrit a l’advocat. Caldrà fer constar la data i els
fets que la motiven. Abans d’adoptar decisió sancionadora cal donar a
l’advocat tràmit d’audiència.
- Sancions en tot cas recurribles davant jurisdicció social.
83
84
EXERCICI PER COMPTE PRÒPIA
- L’exercici individual: Com a titular d’un despatx (article

27 EGAE).
- L’exercici en comú (articles 28 i 29 EGAE):
- Despatx col·lectiu. Agrupació de varis
professionals en un mateix despatx. Facturació

individual.
- A través de qualsevol de les formes lícites en
dret, incloses societats mercantils.
85
LLEI 2/2007 DE SOCIETATS PROFESSIONALS
- Objecte social: activitat professional en exclusivitat.
L’article 1 LSP estableix que les societats que tinguin per objecte
social l’exercici en comú d’una activitat professional han de constituir-
se com a societats professionals d’acord amb el que estableix la llei.
Podran constituir-se amb qualsevol de les formes societàries
previstes a la Llei.
- Les SP poden desenvolupar la seva activitat directament, o bé,
mitjançant la participació en unes altres SP. En aquest cas, la SP que
s’incorpori tindrà la consideració de Soci Professional de la SP
participada.
- Societats multidisciplinars  Exerceixen vàries activitats
professionals, sempre que el exercici de les professions no hi hagi
estat declarat incompatible per norma amb rang de llei. P.ex
Procuradors (Art 23.3 LEC) i Auditors comptes (Art. 13 TR Llei
Auditoria de Comptes). (CIRCULAR 7/2012 CGAE)
86
- Composició: Socis professionals  1.- persones físiques q reuneixin requisits per exercir
activitat professional que constitueix l’objecte social i l’exerceixin dins la Societat) 2.-
Societats Professionals inscrites Registre SP Col·legi, q participin en una altra SP.
Majoria de capital i dels drets vot (en societats capitalistes) hauran de pertànyer a socis
professionals.
Majoria del patrimoni social i del nombre de socis (en les societats no capitalistes)
hauran de pertànyer a socis professionals.
Hauran de ser socis professionals com a mínim ½ més un dels membres dels òrgans
d’administració de la SP.
Si òrgan d’administració és unipersonal Funció l’haurà de dur a terme un soci

professional.
Decisions òrgans d’administració col·legiats requeriran vot favorable de la majoria dels

socis professionals (amb independència del nombre de membres que concorrin).
No podran ser socis professionals les persones en les que concorri alguna causa
d’incompatibilitat per a l’exercici professió que constitueix l’objecte social, ni les
inhabilitades per a l’exercici professió per resolució judicial o corporativa.
87
- Denominació SP:
- Objectiva.
- Subjectiva: Nom de tots els socis, de varis o d’algun dels socis
professionals.
En la denominació social ha de figurar, juntament amb la indicació de la forma social
de que es tracti, l’expressió “professional”.
- Contracte de societat professional necessàriament formalitzat en escriptura
pública. Inclourà necessàriament:
• Identificació atorgants (Socis professionals o no).
•Col·legi Professional als que pertanyen els atorgants i el seu número de
col·legiat.
• Activitat o activitats professionals que constitueixen l’objecte social.
• Identificació de les persones a qui s’encarregui l’administració i
representació.
88
-Inscripció Registral de les Societats Professionals:
Necessària inscripció escriptura social al Registre Mercantil. La inscripció inclourà:
• Denominació o raó social i domicili societat.
• Data de l’escriptura de constitució i notari autoritzant; i durada de la societat
si s’hagués constituït per temps determinat.
• Activitat o activitats professionals que constitueixen l’objecte social.
• Identificació dels socis professionals i no professionals (núm. col·legiat i
Col·legi Professional al que pertanyen)
• Identificació de les persones a qui s’encarregui l’administració i representació.
-La SP s’inscriurà igualment al Registre de SP del Col·legi que correspongui al seu domicili
(important tema deontològic). Si SP té com objecte social l’exercici de vàries professions
 Inscripció al Registre de SP de cada Col·legi Professional.
- Qualsevol canvi socis i administradors, i també del contracte social caldrà inscriure’l al
Registre Mercantil  Registrador Mercantil comunicarà d’ofici al Registre SP Col·legi la
pràctica d’aquestes inscripcions per tal que s’incloguin en el citat Registre.
89
-REGISTRE SOCIETATS PROFESSIONALS A L’ICAB:
-Original i fotocòpia de l’escriptura pública de constitució en què constin les dades de
la inscripció al Registre Mercantil.
Sol·licituds d’inscripció :
- Societat Professional d’advocats.
- Sucursal.
Justificant de contractació de la pòlissa de Responsabilitat Civil per a la Societat
Professional o la Sucursal.
Domiciliació quotes col·legials dels socis/es advocats/es col·legiats/des a la nostra

Corporació com les indemnitzacions d’assistència al detingut i del torn d’ofici a un
número de compte corrent de la societat professional.
90
- RÈGIM DEONTOLÒGIC I DISCIPLINARI:
- Causes d’incompatibilitat o inhabilitació que afectin a qualsevol dels socis es faran
extensives a la societat i a la resta de socis professionals, excepte que s’exclogui al
soci inhabilitat o incompatible  6 mesos per regularitzar la situació.
- Règim disciplinari s’aplica a la societat i també als professionals (socis o no). Sense
perjudici responsabilitat personal del professional actuant, també pot ser sancionada
la SP.
- PARTICIPACIÓ EN BENEFICIS I PÈRDUES:
Contracte social determinarà règim de participació dels socis en els resultats de la
societat. A falta de regulació al contracte social, els beneficis es repartiran, i, si escau,
les pèrdues s’imputaran en proporció a la participació de cada soci en el capital
social.
Repartiment final haurà de ser aprovat o ratificat per la junta o assemblea de socis
amb les majories establertes contractualment (no podran ser inferiors a la majoria
absoluta del capital, inclosa dins d’aquesta la majoria dels drets de vot dels socis
professionals)
91
- RESPONSABILITAT PATRIMONIAL PROFESSIONALS I SP:
De les deutes socials respon la SP amb tot el seu patrimoni. La responsabilitat
socis conforme al tipus de societat constituïda.
De les deutes socials que es derivin per actes professionals respondrà la
societat i els professionals, socis o no, que hagin actuat (Necessitat d’estipular
una assegurança que cobreixi la responsabilitat en la què pugui incórrer en
l’exercici de l’activitat o activitats que constitueixen el seu objecte social).
Condició de soci professional és intransmissible  Excepte consentiment de
tots els socis professionals (en el contracte es pot establir majoria socis).
- SEPARACIÓ SOCIS PROFESSIONALS:
Socis professionals poden separar-se SP constituïda per temps indefinit en
qualsevol moment. Eficaç des del moment en què es notifiqui a la societat.
Si la SP està constituïda per temps determinat socis professionals sols es
podran separar, amés de les causes previstes en la legislació mercantil (depèn
del tipus societari) si consta al contracte social o concorre justa causa.
92
- EXCLUSIÓ SOCIS PROFESSIONALS:
Socis professionals podran ser exclosos:
- per causes previstes a contracte social
- quan infringeixi deures amb la societat o deontològics, o pertorbi
el seu funcionament.
- quan hagi estat inhabilitat per a l’exercici de l’activitat professional,
sense perjudici de continuar a la SP amb la condició de Soci no
professional quan ho prevegi el contracte social.
Exclusió requereix acord motivat junta general o assemblea socis (requereix
vot favorable majoria capital i majoria dels drets de vot dels socis
professionals).
La pèrdua condició soci o la separació, no alliberarà al soci professional de
la responsabilitat per les deutes socials que es derivin per actes
professionals.
93
- NORMES ESPECIALS SOCIETATS DE CAPITAL:
Les accions i participacions corresponents als socis professionals portaran
aparellada l’obligació de realitzar prestacions accessòries (es preveuen al
contracte social) relatives a l’exercici de l’activitat professional que
constitueixi l’objecte social.
- ARBITRATGE:
Contracte social podrà establir que les controvèrsies derivades del mateix
que sorgeixin entre els socis, entre socis i administradors, i entre qualsevol
d’aquests i la SP, incloses les relatives a separació, exclusió i determinació de
la quota de liquidació, siguin sotmeses a arbitratge.
- RÈGIM SEGURETAT SOCIAL: (VEURE RÈGIM PREVISIÓ SOCIAL)
94
Marc Normatiu
95
RÈGIM DE PREVISIÓ SOCIAL DELS ADVOCATS
ESPECIFICITAT DE L’ADVOCACIA:
- Règim General de Seguretat Social (compte aliena).
- Règim Especial de Treballadors Autònoms (compte pròpia)
- Previsió social alternativa:
- Alter Mútua d’advocats (compte pròpia)
 - Mutualidad General de la Abogacía Española
(compte pròpia).
96
RÈGIM DE PREVISIÓ SOCIAL DELS ADVOCATS
• Important:
- DA 15 Llei 30/1995 estableix que els professionals exercents amb col·legiació
obligatòria han d’afiliar-se al RETA, excepció feta que hagin optat per incorporar-se a la
Mutualitat de previsió social que estableixi cada Col·legi d’Advocats.
a) Si advocats, opta per incorporar-se al RETA no podrà canviar aquest règim
pel de la Mutua en cap moment, i haurà de continuar en el RETA mentre estigui en
l’epígraf “advocats”.
b) Si l’advocat decideix inscriure's primer a la Mutua, pot canviar
posteriorment al RETA quan vulgui, encara que haurà de començar de zero, per què la
Seguretat Social no té en compte com a “cotitzats” els anys que l’advocat hagi estat a la
Mútua.
Disposición adicional decimoquinta derogada por el apartado 3 de la disposición

derogatoria única del R.D. Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el
texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social («B.O.E.» 31 octubre).Vigencia:
2 enero 2016
97
Disposición adicional decimoctava del R.D. Legislativo 8/2015, de 30 de
octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General de la
Seguridad Social («B.O.E.» 31 octubre).Vigencia: 2 enero 2016
 1. Quienes ejerzan una actividad por cuenta propia, en las condiciones establecidas en esta ley y en el
Decreto 2530/1970, de 20 de agosto, por el que se regula el régimen especial de la Seguridad Social de
los trabajadores por cuenta propia o autónomos, que requiera la incorporación a un colegio profesional
cuyo colectivo no hubiera sido integrado en el Régimen Especial de la Seguridad Social de los
Trabajadores por Cuenta Propia o Autónomos, se entenderán incluidos en el campo de aplicación del
mismo, debiendo solicitar, en su caso, la afiliación y, en todo caso, el alta en dicho régimen en los
términos reglamentariamente establecidos.
…
 No obstante lo establecido en los párrafos anteriores, quedan exentos de la obligación de alta en
dicho régimen especial los colegiados que opten o hubieren optado por incorporarse a la mutualidad
de previsión social que pudiera tener establecida el correspondiente colegio profesional, siempre que
la citada mutualidad sea alguna de las constituidas con anterioridad al 10 de noviembre de 1995 al
amparo del apartado 2 del artículo 1 del Reglamento de Entidades de Previsión Social, aprobado por
el Real Decreto 2615/1985, de 4 de diciembre. Si el interesado, teniendo derecho, no optara por
incorporarse a la mutualidad correspondiente, no podrá ejercitar dicha opción con posterioridad.
 …
3. En cualquiera de los supuestos contemplados en los apartados anteriores, la inclusión en el citado
régimen especial se llevará a cabo sin necesidad de mediar solicitud previa de los órganos superiores
de representación de los respectivos colegios profesionales.

98
Disposición adicional decimonovenadel R.D. Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de
la Ley General de la Seguridad Social («B.O.E.» 31 octubre).Vigencia: 2 enero 2016
 Disposición adicional decimonovena Ámbito de protección de las mutualidades de previsión social
alternativas al Régimen Especial de la Seguridad Social de los Trabajadores por Cuenta Propia o
Autónomos
1. Las mutualidades de previsión social que, en virtud de lo establecido en la disposición adicional
decimoctava son alternativas al alta en el Régimen Especial de la Seguridad Social de los Trabajadores
por Cuenta Propia o Autónomos con respecto a profesionales colegiados, deberán ofrecer a sus
afiliados, mediante el sistema de capitalización individual y la técnica aseguradora bajo los que operan,
de forma obligatoria, las coberturas de jubilación; incapacidad permanente; incapacidad temporal,
incluyendo maternidad, paternidad y riesgo durante el embarazo; y fallecimiento que pueda dar lugar
a viudedad y orfandad.
2. Las prestaciones que se otorguen por las mutualidades en su condición de alternativas al citado régimen
especial, cuando adopten la forma de renta, habrán de alcanzar en el momento de producirse
cualquiera de las contingencias cubiertas a que se refiere el apartado anterior, un importe no inferior al
60 por ciento de la cuantía mínima inicial que para la respectiva clase de pensión rija en el sistema de
la Seguridad Social o, si resultara superior, el importe establecido para las pensiones no contributivas
de la Seguridad Social. Si tales prestaciones adoptaran la forma de capital, este no podrá ser inferior al
importe capitalizado de la cuantía mínima establecida para caso de renta.
Se considerará, asimismo, que se cumple con la obligación de cuantía mínima de la prestación, si las
cuotas a satisfacer por el mutualista, cualesquiera que sean las contingencias contratadas con la
mutualidad alternativa, de entre las obligatorias a que se refiere el apartado 1, equivalen al 80 por
ciento de la cuota mínima que haya de satisfacerse con carácter general en este régimen especial.
3. Las aportaciones y cuotas que los mutualistas satisfagan a las mutualidades en su condición de
alternativas al mencionado régimen especial, en la parte que tenga por objeto la cobertura de las
contingencias cubiertas por el mismo, serán deducibles con el límite de la cuota máxima por
contingencias comunes que esté establecida, en cada ejercicio económico, en dicho régimen especial.
99
100
• El Lletrat, es trobarà subjecte a responsabilitat civil quan, mitjançant culpa o
negligència, danyi els interessos de la defensa que li ha estat confiada (OJO¡¡ l’article
78 de l'Estatut de l’Advocacia parla de dolo o negligència, però si hi ha dolo no hi
haurà cobertura RC).
• La responsabilitat civil de l'advocat es traduirà en la indemnització del perjudici

causat .
• La relació de prestació de serveis existent entre advocat i client ("Intuitu personae“):

deure de compliment i deure d'ajustar a tal tasca a les regles de la bona fe.
• Cobertura mitjançant una assegurança apropiada i adaptada al risc:
- Exigències específiques pels supòsits d’Administradors Concursals (art. 29 Llei
concursal, d’acord al qual: “1. El nombramiento de administrador concursal será
comunicado al designado por el medio más rápido. Dentro de los cinco días
siguientes al de recibo de la comunicación, el designado deberá comparecer ante
el juzgado para acreditar que tiene suscrito un seguro de responsabilidad civil o
garantía equivalente proporcional a la naturaleza y alcance del riesgo cubierto en
los términos que se desarrollen reglamentariamente, para responder de los
posibles daños en el ejercicio de su función y manifestar si acepta o no el encargo.
Cuando el administrador concursal sea una persona jurídica recaerá sobre ésta la
exigencia de suscripción del seguro de responsabilidad civil o garantía
equivalente”).
101
Quin tipus de relació és l'existent entre advocat i client?
És doctrina reiterada del nostre Tribunal Suprem que la relació que vincula
el client amb el seu advocat es configura com un contracte d'arrendament
de serveis, en virtut del qual aquest professional ha de prestar una
activitat d'aquesta índole a qui li sol·licita la seva assistència jurídica
(Sentències de octubre 18 i 23 de març de 2007, abril 7 i 12 de desembre
de 2003).
Sempre ha estat una qüestió controvertida la diferència entre
l'arrendament d'obra i el de serveis. Existeixen diferències indiciàries,
encara que no definitives, com per exemple la remuneració  En
proporció a la importància i extensió de l'obra(arrendament d'obra),
mentre que en el de serveis hi ha una remuneració per un temps prefixat.
La diferència entre el contracte d'obra i el de prestació de serveis ve
donada per l'objecte del contracte, segons sigui l'activitat en si mateixa
considerada (contracte de serveis) o el resultat que s'ha d'obtenir
d'aquesta activitat, és a dir, l'obra.
102
Sentència núm. 893/2007 del Tribunal Suprem de 30 de juliol de 2007(RJ
2007\4962)aclareix:
“la responsabilitat contractual entre l'advocat i el seu client és, en la majoria dels
casos un contracte de prestació de serveis que defineix l'article 1544 codi civil
(excepcionalment si l'encàrrec consisteix en l'elaboració d'un dictamen o d'un
informe cal qualificar-ho de contracte d'obra).
•Quines obligacions són les que assumeix el professional del dret?
L'advocat assumeix exclusivament una obligació d'activitat o de mitjans, havent de
prestar els seus serveis amb la deguda diligència i d'acord amb la seva lex artis,
sense que, per tant, quedi obligat que tingui èxit l'acció exercitada sinó a exercitar
aquesta d'una manera correcta. (correcte plantejament fets exposats pel client +
estudi jurisprudència + fonamentes de dret + respecte als terminis processals).
El que la jurisprudència ve exigint al lletrat és que posi a disposició del client tots els
mitjans, coneixements, diligència i prudència tendents a la consecució d'un resultat
favorable.
103
Què hem d'entendre per lex artis?
L'expressió lex artis (regles de l'ofici) la utilitzem per referir-nos a un cert

sentit d'apreciació sobre si la tasca executada per un professional és o no
correcta o s'ajusta o no al que s'ha de fer, és a dir, si s'ha actuat d'acord a
una correcta praxi en l'exercici o exercici de la professió.
La doctrina també ha definit la lex artis com la prestació professional de
serveis amb uns nivells de qualitat i puresa propis de la professió en què
s'exercita.
Per la seva banda, l'Estatut General de l'Advocacia també fa referència a la
lex artis en el seu articulat, en concret en els arts. 1 i 42, quan parla de
«exigències tècniques, deontològiques i ètiques adequades a la tutela
jurídica de l'assumpte».
104
•Quan incompleix les seves obligacions del lletrat?
La Sala Civil del TS, en la seva sentència de 7 d'abril de 2003, ens diu al
respecte, que es produeix un incompliment de les obligacions dels
professionals quan, amb la seva actuació, s'impedeix al perjudicat
l'obtenció d'un dret; és a dir, no tant es causa un perjudici material
directe com es fa impossible obtenir un benefici; o el que és el
mateix, ha impedit (com diu la sentència de 28 de gener de 1998) la
possibilitat d'aconseguir-ho, a través d'un acte processal, de manera
que es vulnera el dret del perjudicat a obtenir la tutela judicial
efectiva que consagra l'art. 24.1 de la Constitució Espanyola, sempre i
en tot cas que aquella actuació i aquest acte processal correspongui
a l'obligació del professional.
105
- Sempre que hi hagi negligència professional sorgirà el dret a una pretensió
indemnitzatòria?
No, perquè efectivament sorgeixi aquest dret a obtenir una indemnització,

serà requisit previ, no només el que s'acrediti l'actuació negligent del lletrat, sinó
també l'existència d'un perjudici cert al client, no hi ha prou amb un eventual o
merament hipotètic.
- Quina acció cal exercitar contra el lletrat? Responsabilitat contractual o
extracontractual?
La Sala 1a del Tribunal Suprem, en la Sentència de 18 de febrer del 2005 ens indica
que «la jurisprudència d'aquesta Sala és constant en la caracterització contractual de
la relació jurídica entre advocat i client (STS 7-4-03 a recurs nº 2689/1997, amb cita
de les de 27-12-96, 28-1-98, 8-6-00 i 30-12-02).
106
•Existeix responsabilitat del lletrat quan presta els seus
serveis de forma gratuïta per raons d'amistat o de
parentiu?
No és obstacle per negar la naturalesa contractual de la

relació que inicialment no es determini un preu fix o que,
finalment, el professional abdiqui, temporal o
definitivament del cobrament d'honoraris, ja que això no
desnaturalitza la relació. Consegüentment en cas de
negligència, el client pot exercir l'acció personal de
naturalesa contractual. (TS en su Sentencia de fecha 16 de
diciembre de 1996).
107
•Quan es tracta d'un advocat del torn d'ofici ? Té l'advocat
d'ofici un règim específic de responsabilitat?
La principal diferència entre l'advocat particular i el d'ofici no es

dóna pel que fa al catàleg de deures es refereix sinó en la
forma de designació d'aquests últims, amb la qual cosa hem de
concloure que efectivament s'han de regir per idèntics principis
o normes en el que a responsabilitat civil es refereix.
108
L’ADVOCACIA A LA SOCIETAT
109
RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA
El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona no és una mercantil típica sinó d'una

corporació de dret públic però no per això ha de quedar allunyada d’exercir una bona
acció de responsabilitat social corporativa.
INTERNES (dirigides al col·lectiu d’advocats o treballadors):

-Fundació Ignasi de Gispert. L'ICAB destina una part del seu pressupost (2,5%) ha
finançar en la seva gairebé totalitat. S’atorguen ajudes mensuals a aquells
peticionaris que acreditin trobar-se en condicions econòmiques d'extrema gravetat
com a conseqüència d'una malaltia o incapacitat per treballar. Els subjectes
susceptibles de rebre els ajuts són tant els col·legiats de l'ICAB com els seus familiars
directes i treballadors de l'ICAB.
- Projectes socials de foment al respecte dels drets humans des d'un punt de vista
jurídic: L'ICAB també destina el 0,7% del seu pressupost a atorgar ajudes a col·lectius
o associacions que després d'un concurs convocat anualment, presentin projectes de
cooperació jurídica amb pobles en vies de desenvolupament.
110
Mesures anticrisi. Possibilitat de sol·licitar l'ajornament de les quotes
col·legials: aplicable a aquells col·legiats que acreditin estar a l'atur o bé, si
continuen treballant per compte propi, amb ingressos inferiors a 17.000 €
bruts anuals.
-Possibilitat d'acollir a la reserva del 5% de places en qualsevol activitat
formativa per a aquells col·legiats que reuneixin les condicions anteriorment
descrites.
-Possibilitat de sol·licitar l’exempció de pagament de quotes col·legials per
naixement/adopció de fills: Les persones col·legiades que hagin tingut o
adoptat un/a fill/a, gaudeixen d’una exempció de pagament de 4 quotes
mensuals, per a cadascun dels/les nounats/nou nascudes.
-Ajuda a discapacitats. L'ICAB també ha obert una línia d'ajuts, consistents a
aplicar un descompte del 50 % en tots els serveis que ofereix l'ICAB , per a
aquells col·legiats que o bé ells mateixos, o bé un familiar dependent ,
pateixin una situació de discapacitat o malaltia greu.
-Ajudes a la formació. L'ICAB ofereix anualment a tots els seus treballadors la
possibilitat d'acollir a l'ajuda de fins a un 50% del cost dels estudis que s'hagin
realitzat amb aprofitament- 111
- Premis anuals.
- Book crossing: L'ICAB ofereix un servei de book crossing per a advocats pel
qual es dipositen o es recullen gratuïtament llibres de tot tipus.
EXTERNES (dirigides a la societat):
- Servei Pro-bono: en col·laboració amb l'ICO ( Institut Català d'Oncologia )
l'ICAB ha obert la possibilitat d' inscriure voluntàriament en una llista pro-bo
que ofereix assessorament jurídic als malalts oncològics o els seus familiars
directes quan, en circumstàncies econòmiques adverses, necessites d'aquesta
atenció jurídica que queda fora de l' abast previst en la Llei d'assistència
jurídica gratuïta.
- Servei del torn d'ofici i assistència al detingut: L'ICAB com tots els Col·legis
d'Advocats i d'acord amb la normativa existent , gestiona i presta el servei de
torn d'ofici i assistència al detingut a aquelles persones que obtenen el
benefici de justícia gratuïta o fins i tot no obtenint , no designen advocat per a
la defensa en procediments en què és preceptiu.
- Servei d'orientació jurídica.
- Comissions de l’ICAB que realitzen activitats d'interès per als ciutadans.
- Comissió de drets dels animals i la Comissió d’Arbitratge.
112
- Actes anuals de solidaritat. L'ICAB participa
cada any en diverses campanyes de solidaritat
envers la societat en general:
- Nadal: recollida d'aliments i joguines per
a una parròquia.
- La venda de panettones durant les festes
nadalenques llur benefici va anar a parar a la
Fundació degà Ignasi de Gispert
113

Ordenació Professió - Def 2021 Amb Estatuto

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ordenació Professió - Def 2021 Amb Estatuto

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

COL.LEGIS I CONSELLS DE COL.LEGIS PROFESSIONALS.

Col·legis Professionals definits com a Corporacions de Dret

-El Tribunal Suprem recull aquesta doble vesant, pública i

- També Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem,

La col·legiació és obligatòria per poder exercir l'Advocacia a Espanya. La

Per actuar professionalment en l'àmbit territorial de qualsevol Col·legi

Representats en els Patronats Universitaris

Participar en l'elaboració dels plans d'estudi i

Organitzar activitats i serveis comuns d'interès per als

-Els col·legis professionals també poden exercir funcions pròpies de l'Administració de

-La delegació de funcions requereix la formalització d'un conveni, en el qual s'han de

- Subjectes a responsabilitat patrimonial administració.

El caràcter de Corporació de Dret públic dels col·legis no treu doncs la naturalesa

Aplicació de la Llei 39/2015 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment

Article 2. Àmbit subjectiu d'aplicació.

Dret dels administrats a relacionar-se electrònicament amb l’administració:

Obligació de relacionar-se electrònicament amb l’administració.

3. Reglamentàriament, les Administracions podran establir l'obligació de relacionar-se

 Contribueixen aproximadament a un terç de l'ocupació laboral i

 La decisió de crear un col·legi professional ha d'estar motivada per un

a) Aprovar i modificar els estatuts del col·legi professional.

b) Elegir els membres de l'òrgan de govern.

d) Acordar la fusió, la segregació o la dissolució del col·legi professional.

g) Resoldre sobre qualsevol qüestió que li atribueixin les lleis, els

h) Autoritzar a la Junta de Govern l’alienació o el gravamen de béns

i) Aprovar la moció de censura contra algun o la totalitat dels membres

j) Aprovar canvi domicili social del Col·legi (Estatuts).

k) Ratificar la proposta de nomenament de defensor/a de la persona

• Caràcter col·legiat (La formen degà, vicedegana, secretari i 13 diputats).

• Elecció seguint el sistema electoral que alternativament regulin els Estatuts,

Per a graduats en Dret: Acreditació del títol professional d’advocat/da regulat en la

Per a llicenciats/des en Dret després del 31 d’octubre de 2011, sempre que es

Sessions d’Orientació Professional

CONSELLO DA AVOGACÍA GALEGA

- Son abogados quienes, incorporados a un Colegio español de

□ Carecer de antecedentes penales que inhabiliten para el ejercicio de la

□ No estar incurso en causa de incompatibilidad o prohibición para el ejercicio de

● los colegiados podrán rehabilitar sus derechos pagando lo

□ Ejercer la abogacía estando incursos en causa de incompatibilidad, así como

El abogado a quien afecte alguna de las causas de

Podrá desarrollarse por cuenta propia, como titular de un despacho, o por

El abogado titular de un despacho profesional individual responderá

□ La agrupación habrá de tener como objeto exclusivo el ejercicio profesional de la

□ Los abogados agrupados en un despacho colectivo no podrán tener despacho

□ Los abogados miembros de un despacho colectivo tendrán plena libertad para

□ La responsabilidad civil que pudiese tener el despacho colectivo será conforme al

El Decano y los demás cargos de la Junta de Gobierno serán elegidos

□ Resolver sobre la admisión de los Licenciados en Derecho que soliciten incorporarse al

□ Regular, en los términos legalmente establecidos, el funcionamiento y la designación para

□ Proponer a la Junta General la imposición de cuotas extraordinarias a sus colegiados.

□ Proponer a la Junta General el establecimiento de baremos orientadores de honorarios

□ Convocar elecciones para proveer los cargos de la Junta de Gobierno, disponiendo lo

□ Ejercer las facultades disciplinarias respecto a los colegiados.

□ Emitir consultas y dictámenes, administrar arbitrajes y dictar laudos arbitrales,

√ Corresponde a la Junta de Gobierno aprobar la constitución, suspensión o

√ Todos los colegiados incorporados con anterioridad a la fecha de la convocatoria de la Junta

√ Junta General ordinaria a celebrar en el primer trimestre de cada año:

□ Examen y votación de la cuenta general de gastos e ingresos del ejercicio anterior.

□ Lectura, discusión y votación de los asuntos que se consignen en la convocatoria.

√ Junta General ordinaria a celebrar en el último

● Los Estatutos particulares de cada Colegio y sus modificaciones

● El proyecto de Estatuto o su modificación será sometido al Consejo

• El número de miembros de la Asamblea Colegial será como