LA OLA

Treball de Psicologia Social

Gener del 2009

INDEX

Introducció………………………………………………………3

Síntesi…………………………………………………………….4

L’experiment……………………………………………………5

Valoració personal……………………………………………..9

Annexes………………………………………………………...11
 2

Introducció

El present treball, pretèn fer una anàlisi de la pel.lícula

alemanya “La ola”, estrenada a Espanya al novembre del
2008. La pel.lícula, està basada en fets reals, que
esdevingueren a un centre educatiu de Palo Alto, California,
al 1967.

És una bona oportunitat per analitzar, des de la

perspectiva de la Psicologia Social, les actituds
comportamentals, a nivell social, tant pel que fa al grup,
com pel que fa a l’individu i a les seves interrelacions,
especialment, en l’àmbit educatiu.

He intentat seguir un protocol que respectés els diferents

matisos, petits i grans, de manera que pugui abocar una
mica el pes del grup, de les relacions, de la història, que
romany present en el dia a dia de les persones, dels fets,
dels pensaments...

Son moltes les vivències que configuren el futur d’una

persona, i de la seva integració, o no, dins el grup: amb la
família, amb els professors, amb els amics, amb el qui no
ho son tant...es van “couen” les bases del què desprès
conforma, la nostra societat.

La pel.lícula que he analitzat està plena d’aquests

moments. Espero haver estat capaç d’haver-ne trobat, en el
 3

present treball, molts d’aquests moments que, a voltes,

resulten tan decisius per determinar la nostra història...

Síntesi

La película alemana “La ola”, sota la direcció

cinematogràfica de Dennis Gansel, ens explica un fet basat
en la realitat, envers un experiment que el Professor Rayner
Wenger porta a terme en els alumnes de la seva classe,
quan intenta fer-lis comprendre el perquè d’un sistema de
govern autoritari, tot qüestionant el perquè de l’actuació
dels nazis contra els jueus, i el com és possible manipular
les mases i, fins i tot, contemplar la posiblilitat d’una
dictadura: d’un tercer raicher.
Per això, en Rainer, possa en marxa un experiment que, de
primer, l’entusiasma i el fa sentir molt be, però mica a mica
se li escapa de les mans. Porta a la pràctica el protocol del
què seria la fundació d’un grup, de manera que preten que
els alumnes sentin a la seva pell el què significa pertànyer a
una dictadura. Però potser no ha tingut en compte la
variable que fa referència a la història personal de cada
alumne, la seva edat, les seves circumstàncies, i que
sembla un experiment una mica improvisat, potser pels
mateixos coneixements que en té ell de la docència, i que
s’ha confiat massa.
 4

Tambés ens parlen de la seva manca de seguretat o del seu

resentiment, en un diàleg que té amb la seva dona. I de
com, el sentir-se reconegut, de rebre atenció i sentir-se
valorat, l’han empès a continuar.
L’experiment configura el nus central de la pel.lícula, fins
que se li escapa de les mans, i esdevé el desenllaç.
La seva expressió final sembla dir que la història, no ha
acabat.

L’experiment

La ola, és una pel.licula carregada de matisos, d’actituds i

de relacions interpersonals. Visualitzant la pel.lícula, i des
d’una perspectiva psicol.logica, podem observar la
prehistòria i la història personal de cadsacun dels
personantges, per entendre una mica millor com desprès
despleguen la dimensió interpersonal que els transforma.

De com les bases socials del comportament , a nivell

psicològic, son la base per entendre el comportament
relacional.
Som relació, gosaria a dir jo, en tant que les nostres
emocions, i per tant, les nostres actituds, venen molt
determinades pel resultat de l’àmbit interpersonal. De
manera que, malgrat la persona tingui les seves pròpies
característiques, per herència i per ambient, pot potenciar-
 5

les, o mantenir-les adormides, tot depenen de com i amb

qui es relacioni.

En Rianer Wenger, el professor, decideix sobre la marxa

tirar endavant l’experiment que desprès ja no podrà gairebé
controlar. En principi, sembla una persona amb una relació
un pèl conflictiva amb la resta dels companys. En Rainer es
mostra dinàmic, entusiasta i amb un punt infantil, producte
potser de la seva manca de maduresa, de creixement
interior.

Una mica, apareix com un jove un tant rebel, inconformista,

que volia explicar l’anarquisme i es veu obligat a explicar
l’autocracia, la qual cosa podria ser una mica el detonant
de que portés la seva classe, cap a camins insospitats, que
ni ell mateix controla.
Si observem el llenguatge no verbal, trobarem que en
Rainer diu molt d’ell mateix en la manera de vestir, de
parlar, i, fins i tot, és ell que proposa l’ús de l’uniforme, de
manera que així la gent els reconeixeran com a grup.

De fet, aquí tenim un clar exemple de com una minoria, en

aquest cas, ell tot sol en un principi, pot manipular una
majoria.
El gest, la roba, el to de veu, el context que va
creant...configuren el llenguatge no verbal que seran la
porta d’entrada per aquells qui s’endinsaran en
l’experiment.
 6

És aquí on podriem parlar del “poder mediante la

disciplina”, que ell comenta quan els encarrila en una sèrie
d’exercicis disciplinaris i de canvis, d’actitud, d’ambient
(canviant les taules), de normes d’eduació, tot variant el
tracte.

Els valors i les ideologies.

En Rainer utilitza el pes dels valors de grup: “jugueu en
equip” “cal una meta conjunta que faci pinya” i els incita a
creure en el pes que te la història sobre nosaltres i de com
la podem encarrilar, paral.lelament a que ell els està
manipulant. És a dir, mentre els fa creure la seva
importància, els fa fer allò que vol.

Pel que fa a la comunicació, en Rainer utilitza una de les

funcions primàries de la comunicació: el control.
Aconsegueix, amb el llenguatge, tant amb les paraules,
com amb el llenguatge no verbal, el domini del grup.

I l’afiliació: el grup s’implica totalment motivat i engresat en

descobrir una part molt positiva de si mateixos. En
lanhelada recerca de l’autoestima.
Obviament, els missatges son persuasius. En Rainer els
engresca, els persuadeix, els convenç, tot utilitzant les
“eines” de la influència social. Tantmateix, perque això es
produeixi, cal que els “persuadits” estiguin en disposició de
ser-ho. Això, és diferent en el cas de la coerció o intimidació
 7

que utilitzarien desprès, i portat a l’extrem, els membres de

La ola, amb els companys que no pertanyen al seu grup.
En aquest cas, per exmeple en el cas de Tim, és un noi
facilment persuasible, donades les seves característiques
personals. Però que no n’acaben de ser conscients ni el
professor ni els companys tot i que hi ha un moment que
els companys comenten: “Tim no tiene hermanos, Tiene un
hermano que és un cerebrito de la Uni”. O com quan en Tim
explica a casa seva que s’aixequen per parlar davant el
professor, i el pare li diu que perquè no ho fa sempre,
utilitzant una ironía cínica que fan sentir malament a en
Tim.

Aquestes focalitzacions en les vides personals de cada

individu, fa que ens adonem de com desprès actuen a nivell
grup, en les seves relacions inetrpersonals.

En Rainer utilitza missatges unilaterals, per tal de que

nomès s’escoltin els avantatges positius.
I fa una mena d’adoctrinament, donat que preten un grup
cohesionat i efectiu.
Podem observar, en els diferents personatges com passen
una mena de conflicte, de tensió, en passar d’una
naturalesa individual, a una estructura social. De com per
uns els resulta més còmode el pertànyer al grup, mentres
que per d’altres els supossa una pèrdua de llibertat i criteri
propi.
 8

I, una mica, el mètode experimental que permetrà al

professor, seguir endavant amb l’observació de com
interioritzen els seus alumnes els conceptes que els vol
transmetre.

Valoració personal

Veure aquesta pel.lícula ha estat un plaer. I una sorpresa.

De fet, jo no en sabia res d’aquesta pel.licula i ha estat
fantàstic visualitzar-la. M’agradava seguir la pel.lícula des
de la perspectiva de la psicologia social. I és curiós com , en
aquests moments, es posen en marxa tots aquells
mecanismes i coneixements que hem anat aprenent al llarg
de l’assignatura.
És clar, malgrat és una película basada en un fet real, no
deixa de ser una pel.lícula, i a voltes, sembla una mica
exagerat el què succeix. Poc creïble. Però també te una
vessant ben real, i que , potser portada a l’extrem, mostra
el pas de la Psicologia (personal) a la Psicologia Social
(interpersonal).

Hi ha molt a observar en aquesta peli. Des del professor,

Rainer, la Karo, el Tim, el Marco...cadascun dels
personatges aporten uns factors personals que,
interrelacionats donen un resultat riquíssim en matisos.
 9

Si ho relaciono en la meva actualitat, modestament, crec

que seria difícil que es pogués donar un cas similar. I,
menys, en un entorn on tots semblen prou acomodats,
sense aparents problemes econòmics.
Avui dia, hi ha molts joves així, sense grans problemes
econòmics, i que malgrat alguns no tenen uns vincles
afectius sòlids, no crec que es deixessin manipular
d’aquesta manera tan extrema.
Penso que la Psicologia Social, depèn també bastant de la
Psicologia personal de cadascú, del recull de factors que
intervenen en les relacions, i que no son pocs.
Queda molt clar que les persones venen molt determinades
depenent de com s’ha desenvolupat la seva infantesa, dels
vincles afectius que han establert.
I que, en l’àmbit educatiu, els llaços que es fan son molt
decisius. Que no és el mateix tractar amb nens, que amb
joves adolescents que cerquen límits, seguretat, i son
vulnerables als sentiments i a les emocions, malgrat, a
voltes, portin una coraça.
 10

ANNEXES

Rayner, el professor de secundària, i de waterpolo, d’un

institut, es disgusta quan se li encomana explicar
l’autocracia als seus alumnes, durant la tradicional setmana
de projectes.

Ell, haguès volgut explicar l’anarquisme, pel seu tarannà i

caire personal, però, a mesura que va entrant en el tema,
va trobant una manera que, a la meva manera d’entendre,
el fa anar improvisant un experiment per tal de transmetre
el què significa un sistema de govern totalitari, i de com és
de senzill manipular les masses.

Una mica, comença a imposar-se amb disciplina, amb la

pretensió de impressionar, de sotmetre als seus alumnes.
Els fa endreçar les taules i cadires, els fa estar de peu, i fins
i tot, el fa dirigir-se a ell com Sr. Wenger, i possar-se de peu
per parlar.
En un moment donat d’aquest enrenou, els hi demana què
és el més important en una dictadura, tot parlant amb la
Karo, i respon: “El poder de la disciplina.”

I aquí , en Rainer comença a entusiasmar-se en el seu

projecte, creient que els podrà explicar d’una manera
creativa i diferent el significat més autèntic d’una dictadura.
 11

A l’endemà, en entrar a classe, tots els alumnes estan

aixecats, i el saluden tot dient-li: “Buenos dias Sr.Wenger.”

Ell, es sorprén satisfactoriament, i els parla de la força del

grup.
Els anima i encén més encara, tot fent-los picar de peus a
terra, perquè sentin la unitat, perquè se sentit grup. I, a la
classe de sota, tenen els companys que estudíen
l’anarquisme, molestant-los força, cosa que encanta al
professor Rainer. Els incita, dient-lis que poden derribar
murs, i que no importa que s’ajuntin un bo i un menys bo,
sempre que s’ajudin. I gaudeix de molestar als “nostres
enemics anarquistes”.

Com es pot reconèixer el grup? Per la roba? Per la

uniformitat? Portarem uniforme. Jeans i camisa blanca.

En Tim, un noi força vulnerable que està notant un canvi en

la seva motivació gràcies a aquesta classe, s’ho pren tan
seriosament que crema tota la seva roba Nike, ja que s’ha
fet seva la idea de que han de dur uniforme. I ara, els hi cal
un nom, proposen i voten, guanya “La ola.”

El poder mitjançant l’acció

Parlen de utilitzar tatuatges, logos...

En Tim, és molestat per aquells als qui ell havia regalat
droga, però ara, dos companys de La ola surtiran a la seva
 12

defensa. Son un grup. I actúen com a tal. La Karo no està

d’acord, i decideix no anar a l’assaig de la obra, donat les
baralles amb en Marco, el seu xicot.

Una mica, es van intercalant les vides personals de

cadascú, i de com actúen quan son un grup. Diríem a nivell
de Psicologia social, que intercalen la Psicologia (personal)
amb el comportament social: les relacions interpersonals
(Psicologia social) i la transpersonal (sociologia) de manera
que es desplega tot un ventall de moments que aniré
relacionant amb la teoria que hem donat.

En Kevin fa 5000 pegatines de La ola, i per la nit surten uns

quants a enganxar-le sper arreu. Tim decideix pintar el logo
de La ola a l’encobert de l’Ajuntament, per fer-se veure i
que l’admirin. És llavors quan els companys comenten que
en Tim només te un germà, que és un “cerebrito” de la
universitat. Aquí podem anar deduïnt com se sent ell, a
nivel personal, i de com reclama un reconeixement social
per sentir-se be a nivell individual.

La Karo, s’enfronta al professor i li vol fer veure que se li

està escapant de les mans. Però el professor, presa també
de l’entusiasme que li provoca aquest aconteixement, no en
fa cas.
A la Sala de Professors tots comenten el què està passant,
però la Sra. Westergof, li dona suport al Rainer, que, per la
seva part, sembla sentir-se reconegut. La Karo li explica
 13

també al Marco, però aquest li diu: “Tu tienes una família,

yo no”.

En Tim es presenta a casa del Rainer i, aquest el deixa

entrar, cosa que no li agrada gens a la seva dona. En un
altre dels moments, es troben , el Tim i els seus companys,
de cara als seus rivals, i en Tim treu una psitola que s’ha
comprat, davant l’ensurt de tots, però els hi fa saber que és
falsa.

Els hi mana una redacció per comprovar com es van

sentint. Per saber, ell mateix, què està passant. La dona
de’n Rainer, per fi, li diu que els alumnes veuen un model
en ell. I que això li alimenta l’ego. És això el que ell desitja i
cerca. Llavors, li diu que és un pedagog de segona, que
manipula als alumnes pels seus propis fins. Mentres, la Karo
i el Marco es discuteixen i , aquest, la pega.

Finalment, el Marco va a casa del Rainer i li confessa que

tot això l’ha transformat totalment. I es mostra desabut.
Rainer, finalment, convoca tots els qui pertanyin a La ola, a
una reunió.

I els hi fa veure, desprès possar-los al límit, de com sería

possible
Una dictadura en l’actualitat. De com s’han arribat a creure
que son millors que els altres, i de que han anat massa
lluny, especialment ell. I els comunica que La ola s’ha
 14

acabat. Però en Tim treu la pistola, per ell no es pot acabar,

perquè La ola és ja la seva font de vida.

En Tim dispara al seu company quan aquest li diu que la

pistola és falsa (ho recordava d’aquell dia) i , seguidament
es dispara a ell mateix, tot matant-se.

Així, ja acaba la pel.lícula, amb la detenció del professor,

per par de la policia, i de com se l’emporten dins un cotxe.
La darrera imatge és la cara, la expressió del Rianer,
compungit, quan, de sobte fa un gest facial com de que li
ve al cap alguna cosa que l’ha fet pensar.

Personalment, aquesta manera d’acabar dona a entendre

que la pel.lícula, malgrat s’acabi, tindrà una continuació.
Com si l’expressió de’n Rainer donés peu a preguntar-se
alguna cosa que se’ns escapa.