1101 M

KINESIOLOGIA EDUCATIVA
La gimnstica del cervell, un recurs educatiu per aprendre i viure sense estrs que facilita la gesti de les emocions i del benestar
ANNA ARDVOL RIB Llicncia retribuda Curs 2005-06
Les fotos Les fotos que trobareu en les pagines introductries del diferents apartats sn dels nens/es de lescola de Barbens, la que fou la meva escola durant 25 anys, i en la que vaig comenar a fer Kinesiologia(*), que aquestes fotos en seguint testimoni del meu agrament per tots/es, alumnes pares/mares i mestres. s noms per aquest motiu que a les fotos hi i surti exclusivament nenes/es de primria, sense implicar que aquest treball vagi noms destinat a ells/es, tal com comprovareu al llarg daquest treball la kinesiologia educativa s una eina que beneficia a tothom que ho practica sense distinci dedat o professi. * En tot el treball, he emprat el terme kinesiologia (paraula castellana que mant la forma prefixada del mot grec knesis, que significa moviment) i no cinesiologia, que s com seria correcte en catal, perqu considero que s una paraula ds molt nou i emprada sempre amb aquesta etimologia pels experts en la matria.
Anna M Ardvol Rib- Curs 2005-06- aardevo1@xtec.cat ardevolribo@gmail.com Kinesiologia Educativa: Un recurs educatiu per aprendre i viure sense estrs...
DEDICAT... A tu, i tots aquells/es amb els que he compartit i compartir la illusi i els beneficis de la kinesiologia educativa.
INDEX 0. PRLEG 1. MARC TERIC 1.1. Ttol i perspectiva del treball 12 1.1.1. Kinesiologia o cinesiologia educativa 12 1.1.2. Educaci emocional 1.1.3. Lestrs 1.1.4. Lestrs en kinesiologia 1.1.5. Viure i aprendre una mateixa cosa 1.1.6. Viure i aprendre amb benestar. La meva proposta: kinesiologia educativa i educaci emocional 1.2. Justificaci del treball 1.2.1. Les bases 1.2.2. La base neurolgica: la neuroplasticitat del cervell 1.2.3. Una societat canviant 1.2.4. Qu passa a lescola?. 1.2.5. Innovar, investigar: les solucions 1.3. Hiptesi de treball 1.4. Objectius del treball 1.4.1. Generals 27 1.4.2. Especfics 1.5. La kinesiologia i jo 21 23 23 24 26 27
12 14 17 18 20
28 28
1.5.1. Qui sc? Qu he fet? 28 1.5.2. El descobriment de la kinesiologia 30 1.5.3. Els primers resultats 31 - La llicncia retribuda - El projecte Escoles Promotores de Salut de la ZER Riu Ondara
2. BASES TERIQUES 2.1. Estructura del cervell 2.1.1. Esquema general del sistema nervis 34 - La neurona: estructura i funci - Organitzaci del sistema nervis 2.2.1. El cervell 37 - Neuroplasticitat 37 - Estructura 38 - Substncia blanca: les rutes de la interacci 39 - Substncia gris: el lloc de les decisions 40 - Evoluci del cervell 44 - Lera del cervell: les investigacions cientfiques ens ajuden. 45 2.2. Intelligncies mltiples 47 2.3. Educaci emocional 2.3.1. De la intelligncia emocional a la competncia emocional 2.3.2. Definici democi 2.3.3. Estructura cerebral i emoci: el sistema lmbic 2.3.4. Els impulsos de la conducta 3. LA KINESIOLOGIA EDUCATIVA, BRAIN GYM O EDUKINE 3.1. Una mica dhistria: de la kinesiologia aplicada a la kinesiologia educativa 58 3.2. Com treballa la kinesiologia educativa 62 3.2.1. El funcionament del cervell 63 - Els dos hemisferis - La part anterior del cervell i la posterior 3.2.2. La importncia de laigua 66 3.2.3. El moviment i el cervell 68 3.2.4. Kinesiologia i educaci emocional 70 51 51 53 53 55
4. APLICACIONS A LESCOLA I A LESCOLA DE LA VIDA: ELS EXERCICIS DE KINESIOLOGIA EDUCATIVA, BRAIN GYM 4.1. Explicaci dels exercicis de kinesiologia 75 4.1.1. La lateralitat: exercicis 75 4.1.2. La focalitzaci: exercicis destirament 4.1.3. El centratge: exercicis energtics 4.1.4. La globalitat: exercicis
82 87 93
4.2. Aplicacions a lescola i a lescola de la vida: propostes per iniciar-se en la prctica 96 4.2.1. El primer mes: per adquirir lhbit 96 4.2.2. Endavant: programes dimplantaci 98 4.2.3. Alliberament de lestrs emocional 101 5. TREBALL PRCTIC DUT A TERME 5.1. Introducci 5.2. Descripci del treball prctic 5.2.1. Treball amb els/les mestres 5.2.1.1. Assessorament ZER Riu Ondara - Descripci de lactivitat - Objectius - Continguts - Temporitzaci - Metodologia - Activitats - Avaluaci 5.2.1.2. XXIII Escola dEstiu Urgell-Segarra - Descripci de lactivitat - Objectius 104
106 106
109
Continguts Temporitzaci Metodologia Activitats Avaluaci
5.2.2. Activitat prctica alumnes 5.2.2.1. Alumnes ZER Riu Ondara - Objectius generals - Continguts - Temporitzaci - Metodologia - Activitats - Avaluaci 5.2.2.2. Alumnes de 5 de primria - Motivaci i origen de lactivitat - Objectius - Continguts -Temporitzaci - Metodologia - Activitats - Avaluaci 5.2.3. Activitat prctica pares/mares 5.2.3.1. Taller Benestar i relax a la Fuliola - Descripci de lactivitat. - Objectius generals - Metodologia - Activitats - Avaluaci 6. PROCS DAVALUACI DE LES ACTIVITATS PRCTIQUES 6.1. Fases davaluaci del programa dactivitats, model del GROP 6.2. Procs davaluaci activitats mestres 135
119
125
127
134
6.2.1. Elaboraci del pla davaluaci 135 6.2.2. Instruments i recollida dinformaci 6.2.3. Anlisi i valoraci de la informaci 140 6.2.4. Presentaci valoraci dels resultats
135
141
6.3. Procs davaluaci alumnes: velocitat lectora 6.3.1. Elaboraci del pla davaluaci 147 6.3.2. Instruments i recollida dinformaci 6.3.3. Anlisi i valoraci de la informaci 150
147
148
6.4. Procs davaluaci pares/mares: taller Benestar i relax de la Fuliola 6.4.1. Elaboraci del pla davaluaci 151 6.4.2. Instruments i recollida dinformaci 152 6.4.3. Anlisi i valoraci de la informaci 153 6.4.4. Presentaci valoraci dels resultats 155 7. CONCLUSIONS 8: BIBLIOGRAFIA Notes. figures. Pgines web de Kinesiologia 9: ANNEXOS: 9.1: Permisos utilitzaci imatges 9.2: Descripci pgina personal. 10: AGRAMENT. 157 159 168 169 170
171
0. PRLEG Vaig conixer la kinesiologia educativa lany 2001 en un curs a lEscola dEstiu de Rosa Sensat. Ms endavant us detallar ms aquesta relaci entre la kinesiologia i jo. Va ser una descoberta apassionant, realment no tenia gaires respostes a les preguntes que em feien les persones a qui ho explicava i jo, per, ja des del primer moment vaig saber que havia fet una gran descoberta i que aix havia de funcionar per fora, encara que no sempre em pogus explicar el perqu. Durant aquests anys la kine ha format part de la meva vida. Ho he practicat jo particularment molt, amb prudncia, i tot el que he pogut amb els meus alumnes deducaci infantil de Barbens, he fet tots els cursos que he sabut, he llegit tot el que mha caigut a les mans, he anat per mig Catalunya per preguntar, per esbrinar... El treball daquesta llicncia no s noms per explicar el que jo s, el que jo he practicat realment seria molt poc. El treball daquest any mha servit per aprendre amb lestudi teric i amb les prctiques, i amb la difusi daquest treball espero entusiasmar-vos i engrescar-vos a provar-ho. Cinc anys (des de la descoberta el 2001 fins al 2006) en una tcnica tan mplia i tan desconeguda a Catalunya com s la kinesiologia s molt poc temps. Per aix aquest s un treball per obrir portes, per encetar camins, per plantejar moltes preguntes. Daquesta manera espero crear moltes passions i expectatives. Aix ho manifesta el Sr. Bisquerra en el primer pargraf de la pgina 12 del seu llibre Educacin emocional y bienestar: A lo largo de esta obra se intenta desglosar todo esto de forma sistemtica, si bien en muchos aspectos lo que se expone es de forma provisional y tentativa. La falta de tradicin y novedad sobre el tema no permite hacer afirmaciones concluyentes. En conjunto debe entenderse como un planteamiento programtico para ser desarrollado en el futuro. Aquest treball crec que ser un punt de partida daquesta tcnica i un punt de trobada entre la kinesiologia educativa i lescola. La kinesiologia educativa o brain gym s una tcnica nova, molt nova a Catalunya. El llibre del Dr. Denisson es va editar a Barcelona lany 1997. A la resta dEuropa. En pasos com Frana, Sussa, Dinamarca, Alemanya o Mxic s una tcnica ms estesa i aqu, tot i que encara s desconeguda, es va estenent fora. Espero que aquest treball hi ajudi, tant pel teu b, com pel nostre, el de lescola i el de tothom. s un treball de difusi que vol arribar a molta gent, encara que aix suposi perdre profunditat per guanyar simplicitat.
Aquest treball s, i vol ser un treball de difusi dirigit a aquells que no havien sentit a parlar mai de la kinesiologia i que ara shi mostren interessats, o als que la coneixien una mica per no shavien atrevit a posarla en prctica. Vol ser un treball senzill, fcil i entenedor, un treball que no t ms pretensions que fer-la arribar a molta gent i tamb entusiasmar-los i animar-los a posar-la en prctica. Com la seva autora, jo, una mestra de parvulari de base i de prctica. Aquest treball no s per als que ja practiquen i fan kinesiologia. Crec que no us aportar res de nou, tret de veure un treball de kinesiologia dins de lapartat de llicncies retribudes. No s un treball cientficament rigors. Els treballs prctics que shan analitzat sn mostres dexemples don comenar o continuar investigant. Tot aix que us he explicat vol quedar reflectit en les pgines daquest treball, que he organitzat en els apartats segents. En el primer apartat, he desglossat els conceptes del ttol del meu projecte, del qual us vull fer cinc cntims per saber a grans trets qu s el que anireu trobant dins del treball. En el segent apartat, La kinesiologia i jo, he cregut interessant explicar-vos aquest maridatge entre la kinesiologia educativa i jo. s lapartat emocional del treball, la motivaci per tirar endavant un treball daquesta envergadura. Els fonaments terics relacionats amb la kinesiologia educativa equivaldrien a preguntar-se qu? En lapartat de la justificaci, es pretn donar resposta al per qu? En lapartat de les aplicacions prctiques, es vol donar resposta a les preguntes com? i per a qu? Sn les aplicacions prctiques de la kinesiologia que jo he fet durant aquest any. He fet aquestes, i no unes altres, i daquesta manera per treballar la globalitat de la kinesiologia. He volgut demostrar-ho aplicant-la als tres collectius de la comunitat educativa, mestres, alumnes i pares/mares, per poder entreveure el gran abast daquesta tcnica, no noms en lmbit escolar, sin tamb en el social. Aquests treballs prctics sn mostres. No s un treball exhaustiu, per crec que suficientment significatiu per aconseguir el que pretenc: fer difusi de la tcnica i les seus diferents aspectes (nhi ha altres, com la geritrica, lempresarial...). En lapartat de les avaluacions de les prctiques, sha dentendre i considerar com una mostra, un testimoni, ms que com un rigors estudi cientfic sobre la kinesiologia. Lestudi cientfic de la kinesiologia lha fet el Sr. Paul Denisson (vegeu Research de la pgina web: www.braingym.org).
El coneixement que jo tenia de la kinesiologia, la meva prctica anterior al treball de la llicncia i el curs de llicncia no han donat per ms. En tot cal veure lampolla mig plena ms que mig buida. Aquest treball s un inici del llarg cam de la kinesiologia a Catalunya, que ja es va estenent i practicant. Tot i que no conec cap treball dinvestigaci, crec que aquest pot ser un bon comenament per continuar treballant i investigant.
10
1: ENMARCAMENT TERIC
Els nens i nens de cicle superior: Activar el bra
Acabem all on anem, si no canviem de direcci. Proverbi xins
11
1. MARC TERIC 1.1. Ttol i perspectiva del treball 1.1.1. Kinesiologia o cinesiologia educativa
Kine o cine qu? La kinesiologia o la cinesiologia s una tcnica motriu que facilita la connexi de les diferents rees del cervell, s a dir, fa funcionar el cervell de forma integrada (dreta-esquerra, dalt-baix, davantdarrere). Integrada vol dir que aquestes zones sactiven i funcionen al mateix temps. Etimolgicament kine o cine significa moviment i logia, raonament. Per aix, aquests exercicis tamb es coneixen amb el nom de brain gym o gimnstica del cervell, tamb cincia del moviment. Aquesta tcnica es basa en uns exercicis motrius fcils i senzills daplicar. tant pel temps com per la seva tipologia, sn fcils dincorporar en qualsevol dinmica escolar, familiar o personal. Aquests exercicis motrius treballen neuronalment en la connexi de les diferents rees cerebrals; per tant,safavoreix un treball ms global i efica del cervell , que treballa com un tot. Per aquesta ra, no noms sen beneficien les diferents rees daprenentatge instrumental, sin tamb tot laspecte integral de leducaci en tots els mbits generals de la vida. Explicat mpliament a lapartat 3. Figura 1.
1.1.2. Educaci emocional Argumentar la necessitat de leducaci emocional en aquest context educatiu potser ho creureu innecessari, potser direu tornem-hi una altra
12
vegada... Sn tres les raons que mhan portar a incloure un apartat deducaci emocional dins del meu treball. Primera, i ms important, perqu la kinesiologia i el currculum deducaci emocional tenen un mateix objectiu: el benestar personal. Per aquest motiu, totes dues estan dins del Programa de Salut. Segona. En llegir llibres, articles i treballs sobre educaci emocional he trobat a faltar sempre el component corporal. Contraposem i parlem de cognici i emocions, de cor i ment, de la necessitat de treballar amb dues a la vegada que ha donat lloc al concepte dintelligncia emocional (emoci a la intelligncia i a linrevs) i la corresponent creaci del concepte deducaci emocional. I el cos? Qu en fem, daquest suport material fsic? On el deixem? Quin tracte i quina atenci li donem en aquest treball deducaci emocional? Si ho reflexionem b, tot passa pel cos. Amb tot el cos sentim les nostres emocions i amb tot el cos ens fem ress de la nostra cognici. Tot i que aquesta frase sigui tan evident, en el fons les nostres actuacions i moltes de les nostres creences encara estan passant del fams postulat de Descartes penso ergo existeixo al de sento ergo existeixo. Reflexionant b, tot el que suposa aquest existir (sentir, existir i pensar) est situat en el marc del que s fsic, del que s corporal. La kinesiologia educativa s una bona eina en aquest important treball deducaci emocional que tenim entre mans, ja que connecta neurolgicament (s a dir, en laspecte fsic, corporal) les emocions, el sentir amb el cognitiu pensar, treballar tot lsser, tota la persona amb tota la seva complexa i sublim globalitat: cos, ment, emoci. Tercera. Si duna cosa no es parla, deixa dexistir (la guerra del Sudan), tal com diu Carme Boix en el seu treball sobre educaci emocional. Per tant, quant ms sen parli, ms importncia t. Leducaci emocional caldria que estigus present en tots els vessants de la vida individual i collectiva. Se nha de parlar per poder-nos anar convencent de la seva importncia i aplicar les eines deducaci emocional en la nostra feina i tamb en la nostra vida. No noms sha de fer educaci emocional a lescola, sin que sha de fer a tot arreu i al llarg de tota la vida. No cal anar explicant els problemes socials que comporta aquest analfabetisme emocional. Insisteixo en aquesta importncia, perqu encara estem en els inicis i de vegades, malgrat que sen parla molt, es fa molt poc. Actualment penso que en lmbit global de leducaci estem finalitzant un perode de
13
sensibilitzaci i tot just comencem a aplicar-ho dins de les nostres aules, sent bastant optimistes. Leducaci emocional s un concepte relativament nou. Tot just sen va comenar a parlar a principis dels anys 90, fa quatre dies, i el best-seller de Goleman La intelligncia emocional va ser el que va destapar lolla de grills. A partir de llavors com a mnim sen parla molt i aix vol dir que cada cop es fa ms i que cal fer ms. La kinesiologia educativa es pot considerar, per les raons expressades abans, un exercici deducaci emocional. Entre altres aplicacions tamb es poden utilitzar els exercicis de kinesiologia com a complement i revalorador de les activitats de qualsevol programa deducaci emocional. Al llarg daquest treball sanir demostrant que la relaci kine/educaci emocional s purament fsica, neurolgica, ja que connecta els suports fsics de les emocions sistema lmbic amb les rees ms desenvolupades del crtex, responsables de la gesti de les emocions per poder arribar al desenvolupament de les competncies emocionals (6) (conscincia emocional, regulaci emocional, autonomia personal, intelligncia interpersonal, habilitats de vida i benestar). 1.1.3. Lestrs El concepte destrs queda definit per la Enciclopdia Catalana com: 1. Conjunt dalteracions que es produeixen a lorganisme com a resposta anatomicofisiolgica inespecfica davant de diferents estmuls repetits, com ara fred, calor, alegria, por, soroll, etc. 2. Estat de tensi aguda de lorganisme obligat a reaccionar, tot defensant-se, davant una situaci damenaa, una agressi qualsevol (traumtica, txica, infecciosa, psicolgica, etc.). Les dues primeres fases de lestrs dalarma (reacci neurovegetativa, incitaci dhipotlem i la prehipfisi, excitaci suprarenal) i de resistncia (catabolisme protenic, addici daigua i sal a les hormones) sn correntment seguides per una altra fase, desgotament, per com la resistncia a lagressi comporta una disminuci de les defenses davant altres agents patgens.
14
Per la majoria de persones la paraula estrs t un concepte negatiu. Per Hans Seylie, iniciador de molts treballs sobre lestrs, sestima ms donar-li un sentit neutre. Per ell, lestrs s lestmul que necessitem per motivar-nos i que, a dosis raonables, ens gratifica a tots. El problema sorgeix quan el grau destmul o destrs sobrepassa les nostres possibilitats. Seylie recorda que lestrs excessiu pot resultar tan insatisfactori com tenir-ne poc. s clar que lexperincia de lestrs i la del plaer no s idntica per a tothom. Per exemple, lexperincia del Nadal o lexperincia de lescalada o dun film de terror tindr, per a alguns, emocions positives i per a altres, molt negatives. Les idees de Seylie sn importants per recordar-nos que lestrs constitueix una part inevitable i desitjable de la nostra vida: Lhabilitat per controlar lestrs consisteix a mantenir un corrent dequilibri entre els estmuls externs i les nostres reaccions internes i a descobrir quin s el nostre nivell destrs, aquell que ens fa sentir plens denergia i motivats. De tota manera, el concepte ms utilitzat destrs s aquell referit a les pressions no desitjades i als sentiments interns dinsatisfacci. Conixer els mecanismes destrs ens pot ajudar a buscar camins alternatius de salut i de benestar. Per aix, al llarg daquest treball sanir substituint la paraula estrs per la de benestar, que s al que vol contribuir aquest treball. Lestrs s una reacci interna del nostre cos, tant fsica com psicolgica, davant els canvis del nostre entorn. Quan la nostra ment reacciona amb por, inquietud o preocupaci, el nostre cos es prepara amb una srie de canvis fsics donats per la segregaci dhormones i substncies qumiques relacionades amb lestrs. El circuit fisiolgic de lestrs ja existia en els nostres avantpassats primitius com un sistema per assegurar-se la supervivncia i sha anat refinant al llarg de milers danys. Aquest circuit va ser dissenyat per a situacions destrs a curt termini i funciona de la segent manera: En percebre un perill, lhipotlem, situat al sistema lmbic del nostre cervell, segrega corticotropina. Aquesta hormona estimula la glndula pitutria alliberant ACTH, que a la vegada estimula les tres
15
hormones de la glndula suprarenal: adrenalina, noradrenalina i cortisol. Ladrenalina i la noradrenalina augmenten la pressi sangunia i el ritme cardac i desvien el rec sanguini dels sistema gastrointestinal als msculs. El cortisol augmenta la glucosa en sang per proporcionar-li un combustible immediat i tamb protegeix les inflamacions en cas de ferides o lesions. Aquest circuit complet dalliberaci dhormones es coneix com eix hipotalmic-pitutari-adrenal (HPA). Qualsevol amenaa real o imaginria activa de forma automtica leix HPA i ens situa immediatament davant de la resposta activa, preparats per atacar o fugir depenent del tipus damenaa: la nostra respiraci saccelera, el cor batega a un ritme ms rpid, la nostra ment sactiva i es concentra, els msculs reben una quantitat extra de combustible, augmenten la fora i lagilitat fsiques i es preparen per a lacci immediata. Actualment hi ha molts factors que estimulen el circuit HPA, que est sempre actiu encara que no es compti amb un objectiu ben definit. Les substncies qumiques se segreguen de forma crnica, quan la majoria de vegades no podem ni atacar ni fugir, tenir activat massa sovint a leix HPA provoca malalties fsiques i psicolgiques crniques. (22) ESDEVENIMENT Es veu com.... DESASTRE.
Es veu com....
EXPERINCIA DAPRENENTATGE. Una aventura. Producci: Acetilcolina. Interfer. Interleukina.
Augmenta la capacitat de construir i organitzar la xarxa de neurones. Permet accions de supervivncia. Facilitat el pensar i memoritzar Disminueix la capacitat daprendre i de memoritzar.
Mala sort. Producci:Adrenalina. Cortisol. Noradrenalina
16
Esquema facilitat per la Dr. Carme Cortadelles en el Seminari de kinesiologia de Rosa Sensat Com que en realitat aquest mecanisme est pensat per funcionar amb amenaces a curt termini. Segons Goleman (13 p. 25), ...ens veiem obligats a afrontar els reptes que ens presenta el mn postmodern amb recursos emocionals adaptats a les necessitats del pleistoc. Malgrat aix, i com he dit abans, els mecanismes del plaer i de lestrs sn molt personals. s la manera com triem veure un esdeveniment, el color de lemoci que sentim s el que determina la nostra manera de reaccionar. Aquesta tria i aquesta emoci es poden educar. La kinesiologia educativa proposa nombroses tcniques per gestionar els factors destrs, sigui quina sigui la seva naturalesa.
1.1.4. Lestrs en kinesiologia En kinesiologia, lestrs s tot all que impedeix i dificulta el funcionament integrat del cervell. El concepte destrs en kinesiologia s molt ms global i ampli. Tot i que els agents productors destrs samplien, en aquesta anlisi hi ha implcites les eines per resoldre i per prevenir. El cervell s un rgan molt complex i al llarg de la seva evoluci ha anat concretant les seves funcions en diferents zones cerebrals. Un cervell integrat s el que t connectades les diferents zones i funcionant a la vegada. El funcionament global del cervell s el funcionament ptim, amb un equilibri satisfactori entre esfor i resultat. En el moment en qu es percep una situaci de perill o damenaa es disparen tots els circuits de supervivncia. Aquests circuits estan situats en una rea determinada del cervell (posterior-inferior, majoritriament esquerra). Per raons de supervivncia aquesta part s la que pren el tim, mentre que les altres queden anullades. Aix funciona molt b en amenaces a curt termini per no en situacions prolongades, ja que la resta de funcions queden anullades o minvades: la globalitat, la creativitat, la capacitat dinnovar, els projectes... Actualment hi ha molts factors productors destrs i desconnexi cerebrals, ja siguin ambientals (contaminaci, ones electromagntiques...), nutricionals (falta daigua, excessiu sucre i greixos...), de salut (infeccions, falta de moviment...) o de relaci (competitivitat, baixa autoestima...). Moltes vegades aquestes amenaces, aquestes situacions de perill sn a causa de vivncies i/o aprenentatges anteriors, que han quedat gravats en la memria. Quan algun estmul es relaciona amb aquest fet traumtic,
17
sense una ra aparent, es desencadena un circuit de lamenaa, de lestrs; s tot all que produeix desconnexi. Les caracterstiques de la societat actual, una societat de canvis profunds, amb una necessitat constant dadaptaci a lallau de propostes i dexigncies se sumen als altres factors productors destrs. Lsser hum, al llarg de la seva evoluci, ha hagut de buscar eines per sobreviure. De la mateixa manera que han anant aquests reptes, tamb ho han de fer els recursos. Latac, la fugida... ja no ens sn vlids. Cal buscar-ne de nous, ja que lobjectiu s funcionar amb un cervell el mxim dintegrat per aconseguir una vida i un aprenentatge amb benestar: ms plaent, ms saludable. La kinesiologia t eines i recursos per afavorir un cervell integrat, tant en lmbit teraputic com preventiu. 1.1.5. Viure i aprendre una mateixa cosa Viure implica una contnua adaptaci als canvis, tant als interns, personals, com als externs. Aquesta adaptaci saconsegueix amb els aprenentatges. Per insignificants que siguin, sense una no hi ha laltra. Aquesta afirmaci, crec que es pot argumentar a partir de dues perspectives: el procs evolutiu de lhominitzaci i el desenvolupament duna persona al llarg de tota la seva vida. Laprenentatge ha anat contnuament lligat a la vida com a eina de supervivncia. Va sobreviure aquella raa que anava aprofitant, aprenent dall que moltes vegades per atzar se li presentava amb noms una finalitat, sobreviure. Amb la motivaci bsica de sobreviure i laprenentatge com a eina, lhome i la dona van anar evolucionant, creant noves formes de vida. Aquesta contnua evoluci ascendent va ser possible grcies al desenvolupament parallel del cervell. A mesura que anava aprenent noves tcniques, aix anava creant en el seu cervell noves connexions que li anaven facilitant el suport neurolgic per anar superant noves dificultats en una cadena ascendent devoluci, daprenentatge, de supervivncia. Aix ha anat passant en aquest curt termini dels ltims 150.000 anys, i continuem. Avui dia cal fer nous aprenentatges, noves adaptacions al medi, potser diferents, per continuar en aquest llarg cam evolutiu, de supervivncia. Actualment hi ha grans reptes, grans problemes a solucionar, sobretot de supervivncia global de la terra (realment no s si ms fcils o ms difcils que els que shan fet al llarg daquests 150.000 anys). s clar que cada aprenentatge, per petit o intranscendent que sigui, ha de ser un pas cap a la supervivncia, cap a la vida.
18
Fins fa poc, potser uns 50 anys, aquests canvis i les corresponents adaptacions sanaven fent de forma esglaonada. Cada generaci aprenia una certa quantitat de coneixements i amb la nova generaci arribaven nous coneixements, nous canvis, nous avenos. Actualment, amb tot el que ha suposat en lmbit global i social el desenvolupament tcnic, els canvis sn tan rpids que no s fcil assimilar-los ni adaptar-nos-hi. Per primera vegada a la histria, el coneixement, lexcessiu coneixement, o la mala gesti del coneixement creen desconcert, angoixa, i laprenentatge que fins ara anava lligat a la supervivncia, a la vida, ara va lligat a lestrs, al qual safegeixen tota una srie de problemes personals i socials. Caldr buscar, aprendre noves eines per solucionar aquests problemes i continuar el cam de laprenentatge, ladaptaci i la supervivncia: aprendre i viure. El concepte daprenentatge va ms enll del merament escolar. A lescola sadquireixen els principals aprenentatges instrumentals i socials, per no els ms importants de la vida. Segur que els aprenentatges ms importants que ha fet un/a nen/a els ha fet abans dels tres anys, noms ens cal mirar i seguir levoluci dun nad quan neix, dependent totalment dels adults, i als tres anys veiem que ja s un/a nen/a autnom/a amb un carcter ja definit i amb un bagatge que condiciona i defineix els aprenentatges posteriors, no noms els escolars. Aprendre i viure de la mateixa manera que ho fa un/a nen/a en els primers anys de la seva vida amb plaer, el plaer que t un/a nen/a quan fa els seus primers aprenentatges, el plaer de totes les descobertes, el plaer de la recompensa del menjar, el plaer del contacte amb la seva mare, el plaer de reconixer les cares conegudes, el plaer de les seves primeres paraules i dels seus primers passos (quan cau i es torna a alar, no li surt b i ho torna a intentar) i en cada nou aprenentatge, en cada nova descoberta hi ha una gran satisfacci. Els adults que lenvoltem i lacompanyem en aquests aprenentatges lestimulem, lencoratgem a caminar i a aprendre a fer-ho ell/a sol/a. Com ms interv ladult (sobreprotecci, anticipaci...), ms pot complicar aquest senzill procs daprenentatge plaent. No s si els problemes soriginen quan es deslliga el plaer de laprenentatge, quan aquest aprenentatge que hem de fer al llarg de tota la vida no s plaent o quan aquest plaer no suposa cap altre aprenentatge que la consecuci buida de plaer. El que s clar s que el procs daprenentatge sempre va lligat al de viure. Viure i aprendre s una mateixa cosa i un bon testimoni en sn els/les nens/es, perqu ells ho fan amb tota la seva atenci, amb el desig daconseguir-ho en cada intent, integrant en cada temptativa elements importants de les temptatives anteriors: no es cansa de repetir-ho i celebren el resultat de cada assaig, sigui un aven o un
19
fracs. Lanimem a intentar-ho de nou, sense jutjar el resultat, gaudim amb el nen de la seva experincia i acabem rient amb ell. s un moment en el qual podem contemplar el plaer daprendre, que es manifesta una vegada i una altra en els primers anys i que podria acompanyar-nos al llarg de tota la vida. Moltes vegades passa que en crixer, el plaer daprendre es dissocia de laprenentatge i llavors ens queda laprenentatge amb esfor, amb tensi, amb estrs... (seminari de kinesiologia de Rosa Sensat). Recuperar el plaer daprendre. Daquesta manera laprenentatge est ntimament lligat amb el procs de la vida: tant en el dels/de les nens/es en el seu desenvolupament com el procs de lhome i la dona al llarg de la seva histria evolutiva. 1.1.6. Viure i aprendre amb benestar. La meva proposta: kinesiologia educativa i educaci emocional En parlar destrs no he detallat els efectes que actualment t en la societat, tant en lmbit personal, all que nosaltres vivim en el dia a dia de les nostres vides, com en lmbit social, laboral i tamb escolar. Sn molts els estudis i els reportatges sobre els ndexs de depressions, ansietat, dels milions de diners que es gasta la societat desenvolupada en tots aquests problemes. La problemtica del nostre collectiu educatiu (el fracs escolar, el desencs...) ja se sap i s molt fcil aconseguir totes aquestes dades; per aix ara i aqu no ens porta enlloc. Tan sols aporta informaci, informaci negativa, mal de molts conhort de to.... Lobjectiu del meu treball s un altre, justament tot el contrari. Vol ser una proposta prctica i positiva. Seria molt agosarat i pretensis (i un insult) per a tota la gent que treballa en el camp de la kinesiologia i leducaci emocional pensar que s la soluci a tots els nostres problemes i als problemes darreu. Sn temps de canvis profunds, per tamb de grans progressos, tant en laspecte cientfic com en lhum. La kinesiologia i leducaci emocional sorgeixen de la necessitat de solucionar uns determinats problemes i a la vegada la cega utilitat sha anat corroborant i reforant amb els avenos cientfics en lestudi del cervell. El treball que plantejo sha de provar, sha de fer, per molts arguments que us doni sobre la tcnica i els seus beneficis personals, escolars i socials. No val per a res si no es fa. Aquesta s la primera garantia: lacci.
20
Les eines daquest treball de kinesiologia educativa que us proposo sn el cos i el moviment, que a ms de fer-ho ms dinmic i atractiu, defineixen un altre dels seus avantatges: la globalitat, ja que aquests moviments impliquen i beneficien tot el conjunt corporal: cos fsic, mental i emocional. La meva aposta en aquesta educaci en el benestar i per al benestar estar b amb un mateix i amb la resta t a veure amb el treball que proposa Martin Seligman sobre la psicologia positiva: ell aposta per deixar de banda les raons de la depressi, el malestar i lestrs, i treballar per lestimulaci de les emocions positives i la satisfacci personal. Acci, globalitat, dinamisme, investigaci... Qu ms falta? Provar-ho. El primer pas cap a un viure i un aprendre amb benestar. 1.2. Justificaci del treball 1.2.1. Les bases Aquest projecte arranca o t la base en el que jo crec que s educar. Crec que leducaci s el motor de la societat, all que li permet avanar en un sentit o en un altre. El fet deducar s important, tant des de lmbit de la poltica, s a dir, lenfocament, lactitud que prengui un determinat govern, com des de la insignificana que li pugui donar la tasca diria duna mestra de poble. Per mi educar, i educar en una determinada direcci i duna determinada manera, implica treballar per fer cada dia un mn millor. s una fita a llarg termini, com totes les grans inversions socials els grans viatges comencen per la senzillesa del primer pas, diu un proverbi xins. A partir de fer millor el nostre petit mn: personal, laboral, familiar, social; com una taca doli, com una pluja de tardor. El treball de formaci que jo proposo crec que va en aquesta lnia, ja que s un treball global i integrador holstic: plaent, saludable. - Global i integrador en els diferents aspectes de la persona: emocional, cognitiu i corporal motriu. - Global i integrador en els diferents estaments de la comunitat educativa: pares/mares, mestres i alumnes. Noms daquesta manera hi ha una educaci completa i efica; noms aquesta visi globalitzadora pot donar un resultat satisfactori. Funcionar duna manera global integral holstica crec que s la millor manera daconseguir, dafavorir que viure i aprendre siguin plaents, amb benestar i no amb tensi i estrs, que equival a dir fer-ho duna forma
21
saludable. En el meu projecte, el que hi ha s una gran dosi dillusi en un treball cap a una determinada direcci, que es pot iniciar amb la kinesiologia i potser pot continuar amb ella i ampliar-se amb altres aspectes. No s la soluci a tots els problemes de lescola i de la societat, per qui sap, potser en pot ser un inici. Tot all que es va aconseguint amb la kinesiologia educativa en el fons una nova manera densenyar i daprendre predisposa a obrir nous camins que en aquest moment no es poden predir del tot. Segurament, afavorir un treball global, integral, plaent i saludable desenvolupa tota una srie de facultats, com la imaginaci, la creativitat...; valors, com lespera, laudici...; tota una srie de facultats i dactituds que ajuden de mica en mica que tot aquest mn sigui millor i que sigui ms fcil entre tots trobar solucions a les dificultats i problemes que sens van presentant. Per tots/es s sabut, i crec que no cal presentar estudis detallats, el gran desencs en el collectiu de mestres, laugment de la inseguretat i la forta crrega i el desgast psicolgic de la nostra feina. I aix sense comptar amb el tema del fracs escolar, utilitzat massa sovint ms com a eina poltica que com a instrument real per buscar solucions al problema de leducaci. Cada cop ms, els problemes que hi ha a les escoles sn de personalitat i emocionals, ms que purament daprenentatge. La meva proposta s ambiciosa i potser tamb una mica utpica, per aquestes dues qualitats no han deixat mai destar relacionades amb el fet deducar. Que els educadors siguin ambiciosos i fins i tot una mica somiadors no s pas dolent, ja que estem preparant uns/unes nens/es per a una societat del futur. La meva proposta vol ser com una taca doli que es va estenent, com la pluja fina de tardor que ho va amarant tot suaument, com la pluja fina i contnua que recomanava el pedagog Esteve Pujol. Aquesta proposta parteix duna srie dactivitats, dactituds, de maneres de fer que impliquen totes les facetes de la persona en laspecte individual i collectiu: els/les educands, els/les educadors/res (pares/mares i mestres, respectivament) per anar aconseguint, a poc a poc, pas a pas, un entorn millor, un mn millor: ms solidari, ms respectus, ms profund. Es tracta dencaminar-nos cap a una societat real de benestar. Ja el 1946 lOrganitzaci Mundial de la Salut feia aquesta definici del concepte salut: Un estat complet de benestar fsic, mental i social, i no noms labsncia de malaltia. Per tot aix, crec que la proposta del meu projecte t una repercussi global i integradora en tots els aspectes de la prctica docent,
22
tant en el tractament de les competncies instrumentals i de les estratgies daprenentatge, com en lapartat dactituds i valors, ja que t com a objectiu fonamental ser una eina per aprendre i viure amb benestar sense estrs, de forma saludable i, per tant, reverteix, duna manera directa, en la millora de la prctica docent. I s a partir daquesta prctica docent que la kinesiologia amplia els seus efectes i beneficiaris al mn personal, familiar i social: una contribuci a la cultura del benestar i de la salut. Fer un mn millor. 1.2.2. La base neurolgica: la neuroplasticitat del cervell Si la kinesiologia treballa sobre lestimulaci del cervell i el cervell s neuroplstic, la kinesiologia com a tcnica activadora de nous circuits neuronals i de noves interconnexions neuronals afavoreix i estimula ladquisici de circuits neuronals que repercuteixen en ladquisici de conductes ms adaptatives en situacions daprenentatge, tant vital com escolar. La neuroplasticitat, anomenada tamb plasticitat neuronal o plasticitat sinptica, s una caracterstica essencial del sistema nervis. Consisteix en la capacitat per modificar de manera temporal o permanent els parmetres de les sinapsis de les neurones. Aquests canvis poden modificar el funcionament dels circuits neuronals i la manera com es relacionen els diferents sistemes dorganitzaci del cervell. (htp://es.wikipedia.org/wiki/neuroplasticitad) 1.2.3. Una societat canviant Durant segles les persones varem viure lligades a la terra i a unes slides tradicions socials i familiars. El pas duna poca a laltra es feia de forma suau. El canvi de la societat agrria a la societat industrial ja va suposar un canvi fort per a les persones, tot i passar del ritme lent del carro a la velocitat del tren o dels cotxes. Per lacceleraci de finals del s. XX ha produt uns canvis socials vertiginosos com a resultat de tots els avenos de les noves tecnologies. Ha estat el pas de la societat industrial a la societat de la informaci. Ara no hi ha lmits ni de temps ni despai en lemmagatzematge, la difusi i la transmissi de la informaci, el Sr. Joan Maj extreu tres repercussions daquests canvis:
23
- Quantitat dinformaci que t la persona a la seva disposici, per primera vegada en la histria de la humanitat. Lexcessiva informaci produeix falta de coneixement i les entrades se saturen. Hi ha tantes coses a fer, a llegir, a aprendre, que ens saturem, ens bloquegem i ens estressem. No sacaba mai la carrera del fer... - La gran velocitat de transmissi accelera el cicle biolgic de la vida del coneixement. Abans la informaci sanava renovant a cada generaci. Ara cada generaci agafa diferents cicles de coneixement. Per tant, el procs daprenentatge canvia totalment. Sha de preparar els/les nens/es en habilitats especfiques per gestionar aquesta informaci contnuament en canvi. El que abans es concentrava en un perode concret de la nostra vida, ara es troba en un aprenentatge continu. La tasca de lescola no s transmetre coneixement, sin acompanyar, tutoritzar aquest procs daprenentatge, incorporant-hi les noves tecnologies. - Tot aix tamb afectar en la forma en qu es treballar i en les corresponents transformacions en els sistemes de convivncia. En la societat agrria shavia de viure i treballar al mateix lloc. No calia en la societat industrial. Calia noms treballar tots junts en un mateix espai. En la societat de la informaci, on no hi lmits despai ni de temps per a la transmissi de la informaci, molts treballs es podran fer des de casa, fet que exigir uns nous valors, unes noves actituds. En general, aquests canvis socials en la primera generaci de lera de la informaci estan produint estrs i un dels seus reptes s gestionar aquest estrs: la integraci cerebral que proposa la kinesiologia s una bona eina per gestionar lestrs que ens produeixen aquests canvis. 1.2.4. Qu passa a lescola? Tots aquests canvis socials estan afectant directament lescola, la seva dinmica interna de la gesti que sha de fer del coneixement, de les adaptacions a les noves tecnologies, i tamb mostren la influncia social que t en els elements humans. A totes dues realitats, socials i escolars, aquests canvis produeixen confusi i tensi, per cadascuna t diferents mecanismes per solucionar-ho. En aquest moment, es manifesta una realitat preocupant de la separaci entre la realitat social i la realitat docent de les escoles. Es tracta de fer una anlisi realista, no pessimista ni fatalista, buscant la soluci amb loptimisme, del qual parla Fernando Sabater en el seu llibre El valor de educar (p. 18): Y es que la enseanza presupone el
24
optimismo tal como la natacin exige un medio lquido para ejercitarse. Quien no quiera mojarse, debe abandonar la natacin, quien sienta repugnancia ante el optimismo, que deje la enseanza, y que no pretenda pensar en qu consiste la educacin. (20). Aquest treball vol anar en aquesta lnia. Malgrat la illusi i loptimisme, que va implcit en la feina de mestre/a, s un collectiu cansat i sovint desencisat. Lesfor del seu treball no repercuteix de forma directa en els resultats globals tant quantitatius (fracs escolar, Informe Pisa), com qualitatius (problemes emocionals, competncies socials positives...). Un dels aspectes que ms desgast i impotncia crea en el collectiu docent sn els problemes que suposa la falta datenci i de concentraci dels alumnes, que afecten tota la dinmica escolar, tant en els aprenentatges, com en la convivncia entre les persones implicades. L. Lpez, en el seu treball de llicncies retribudes titulat Tcniques de relaxaci vivencial aplicades a laula, insinua que una de les causes daquesta manca datenci generalitzada podria ser un smptoma del rebuig dels alumnes davant de lexcessiva importncia que es dna als coneixements i lescassa presncia dels mbits artstics, emocionals i corporals. Hi ha una excessiva revaloraci de la part esquerra del cervell en detriment de la part dreta, tamb generadora de coneixement. Com a conseqncia, cada cop hi ha ms separaci entre el mn escolar i el mn social, i aix sovint crea greus enfrontaments entre uns i altres. Les caracterstiques de lun i de laltre i de les repercussions daquest enfrontament estan explicades en el treball de llicncies retribudes dEugnia de Pags La ment Zping. ESCOLA Cultura humanista Hegemonia verbal Abstracci Anlisi Lgica Sistematitzaci Linealitat Voluntat personalitzadora, capacitat de seducci MITJANS DE MASSES Cultura mosaic Hegemonia audiovisual Concreci Immediatesa Sensacions Estructura Ubiqitat sense Capacitat de fascinaci, amb risc despersonalitzador.
25
Aquesta divergncia s particularment greu si tenim en compte que la cultura icnica en qu es mou lalumne (...) acaba per transformar els seus gustos, els seus hbits perceptius i, fins i tot, els seus processos mentals, convertint en desfasades i ineficaces moltes de les formes de comunicaci utilitzades tradicionalment a lescola. Per adaptar-shi lescola haur de canviar els continguts i les formes densenyar. Una de les intucions ms felices de M. McLuhan s la que dna ttol a una de les seves obres ms conegudes, La comprensin de los medios como extensiones del hombre. Pel pensador canadenc, entrem en contacte amb els altres i amb el mn a travs del cos: amb el cos, ens possem a nosaltres mateixos i ens realitzem com a persones. (18) Per aix, la kinesiologia i les propostes del L. Lpez i lEugnia de Pags en els seus treballs de les llicncies en sn una bona aportaci, ja que es basen en un treball corporal global: respiraci, relaxaci, conscincia corporal i integraci cerebral. 1.2.5. Innovar, investigar: les solucions Al llarg de tota la seva vida evolutiva lsser hum ha sobreviscut grcies al seu treball dadaptaci al medi i sempre ha hagut de buscar solucions als seus problemes, com ara (no sabem si amb ms o menys facilitat que els nostres antecessors). De tota manera, a grans problemes, grans solucions, el collectiu docent no perd mai la illusi de buscar noves solucions i nous reptes per superar les dificultats que se li van presentant. Aquest treball i el programa de llicncies retribudes en sn un testimoni visible, com tamb el dia a dia de tots/es els/les mestres annims/es de lescola que creuen en la important tasca de transformaci social que t leducaci. Aquest treball vol ser una aportaci, una ajuda per al dia a dia daquest/a mestre/a annim/a i entre tots/es anar treballant la lnia del benestar personal, docent i social. El mn de leducaci reglada s un dels mbits ms tancats davant de noves tcniques corporals (respiraci, relaxaci, kinesiologia...), metes que formen part ja, amb molta distncia, de collectius com lempresa i la medicina. La bibliografia ens dna tamb testimoni de la seva implantaci en altres pasos. Aquest treball vol obrir portes en aquesta lnia i evitar, a poc a poc, que lescola i tots els seus components es vegin mancats dels beneficis
26
daquestes tcniques corporals que en altres pasos i mbits de la societat estan donant tan bons resultats.(18) La necessitat dinvestigar i dinnovar forma part de la mateixa tasca del docent. 1.3. Hiptesi de treball Si el treball de la kinesiologia consisteix a integrar les diferents parts del cervell, aix fa que les seves funcions siguin ms eficients i ms plaents, ja que el cervell funciona duna forma ms global, amb tot el seu potencial. Si facilitant la connexi dels dos hemisferis cerebrals soptimitza lemmagatzematge i la recuperaci de la informaci, es millora latenci i la concentraci, i es connecta la zona frontal-racional i posterioremocional del cervell afavoreix les conductes emocionalment ms assertives. Si els estudis fets sobre aquests exercicis demostren una millora en els aprenentatges i tamb en la gesti de les emocions (vegeu la pgina dinvestigaci del Dr. Denisson). Si com a conseqncia daquest benefici personal hi ha uns beneficis escolars i socials. Si es compta amb els resultats de les investigacions fetes pel seu creador, el Sr. Paul Denisson (vegeu lapartat Research a http://www.braingym.org). Crec que amb lestudi, la recerca i la difusi daquesta tcnica es pot fer arribar a lescola, i a la societat en general, duna forma argumentada i profunda, una eina per obrir nous camins de treball i de relaci basats en el benestar i no en lestrs.
1.4. Objectius del treball 1.4.1. Generals - Aportar noves tcniques, nous recursos per millorar la tasca docent. - Difondre la idea que el benestar personal individual suma en el benestar collectiu social (un mn millor). - Donar als/les alumnes i als/les mestres eines per a la bona gesti de lestrs. - Mostrar la importncia de latenci al propi cos amb els exercicis motrius i de respiraci de la kinesiologia.
27
- Conscienciar de la responsabilitat en el nostre propi benestar. - Millorar el dileg amb el nostre cos. - Facilitar una educaci global: fsica, cognitiva i emocional. - Potenciar els aprenentatges escolars duna forma fcil, plaent i efica. - Aportar una tcnica senzilla i prctica que afavoreix la integraci cerebral i facilita el treball docent en els aprenentatges i les emocions. 1.4.2. Especfics - Elaborar un treball de kinesiologia educativa prctic i de fcil difusi per a les escoles. - Fer de la kinesiologia educativa un recurs per millorar la salut tot treballant i aprenent: una escola saludable. - Elaborar la base terica dels exercicis de kinesiologia educativa. - Desenvolupar unes propostes metodolgiques per treballar la kinesiologia educativa en els tres estaments de la comunitat educativa: Nens/es: educaci Mestres: assessorament/formaci Pares/mares: orientaci/formaci - Explicar els moviments dels exercicis de kinesiologia educativa i les seves aplicacions personals i escolars. - Planificar i organitzar activitats de presentaci i/o formaci/assessorament per a pares/mares i mestres. - Mostrar les possibilitats de la kinesiologia educativa amb les activitats prctiques: mestres, nens/es, pares/mares realitzades aquest curs. - Dissenyar el programa davaluaci de les activitats prctiques. - Presentar un document memria til, prctic i senzill daplicaci tant personal com escolar.
1.5. La kinesiologia i jo Com he explicat en el prleg, aquest s lapartat emocional del treball. Les emocions sn tot all que ens motiva, que ens fa tirar endavant malgrat els dubtes, el perqu... Aquesta ns la histria. 1.5.1. Qui sc? Qu he fet?
28
Tinc 50 anys i en fa 27 que exerceixo la professi deducadora, 22 dels quals els he passat a Barbens, el Pla dUrgell. Sc parvulista. La meva classe de prvuls sempre ha estat una classe multicurs, amb nens/es dels tres nivells de parvulari algun any, fins i tot amb 23 nens/es. En aquesta situaci, tan comuna a les nostres escoles rurals, cal buscar recursos i estratgies per poder fer dall que ens uneix a petits i grans, leducaci, una activitat enriquidora i plaent. Un dels objectius generals de la meva tasca deducadora, que he anat repetint i mantenint al llarg daquests 20 anys, ha estat i s el segent: que el/la nen/a se senti estimat/da. Noms amb aquesta premissa puc entendre que siguin possible la resta dactivitats escolars. Tamb crec que aprendre no sha de limitar ni en lespai ni en el temps a lescola, sin que saprn arreu i tamb saprn al llarg de tota la vida. Per tant, per mi, aprendre i viure ha de ser un procs que es faci amb plaer, ja que ens ocupa tota la vida. El Sr. Carles Gallego, professor de Matemtica de la Universitat Blanquerna, refora aquest argument dient: Els sentiments i les emocions sn els motors dels aprenentatges. Un altre objectiu general que he anat mantenint al llarg daquests anys ha estat el segent: al parvulari, a lescola, els/les nens/es han daprendre a comunicar-se, per no noms en el doble vessant de parlar i escoltar, sin tamb en totes les altres formes comunicatives que ens donen els altres sentits, el tacte, la vista i lolfacte. Aquesta forma comunicativa est ms relacionada amb la intelligncia emocional, mentre que el llenguatge oral est ms relacionat amb laspecte cognitiu. La metodologia o eina que reflecteix la dita Cada maestrillo tiene su librillo ha estat laspecte motriu, s a dir, aprendre amb el moviment i a travs daquest. Emoci, comunicaci i moviment han estat les bases de la meva recerca en llibres, cursos i conferncies, entre altres. De tots he aprs i tots han reforat i argumentat la meva manera de fer com a mestra a lescola rural de Barbens. Durant aquests 22 anys de parvulista a lescola rural de Barbens no he parat mai de treballar i defensar, de buscar eines i activitats per aconseguir una educaci cada cop ms global. Una educaci sovint massa cognitiva i memorstica, tot i que les teories i les bones intencions sn duna escola activa, constructivista i daprenentatge significatiu. Fora sovint lescola en general continua essent conductista, analtica i massa cognitiva, ja sigui per falta de formaci o de motivaci del professorat, o b perqu les activitats, en altres ocasions, sn
29
com receptes puntuals sense sentit ni significat, sense una veritable base, sense un perqu que doni globalitat a la seva tasca. Massa sovint nens/es amb un gran potencial no sols no rendeixen en lmbit acadmic, sin que presenten greus problemes de relaci amb ells mateixos i amb la resta. El resultat sn nens/es estressats i/o desmotivats. Crec que laprenentatge ha de ser una activitat agradable, continuadora de la satisfacci i el plaer dels grans aprenentatges que es fan en els primers anys de vida. El treball que proposo s donar un sentit autntic i profund a lapartat de la LOGSE en les actituds i els valors (molt lligat als sentiments i les emocions), com a fonament o base dels continguts i dels procediments, ja que crec que facilita uns aprenentatges ms globals, ms significatius, i no noms en els acadmics, sin tamb en els socials i personals. LEscola dExpressi i Psicomotricitat de Barcelona i lEscola dEstiu Rosa Sensat han estat els llocs don he pogut descobrir i aprendre ms coses, sempre en aquesta lnia de les emocions-comunicaci-moviment. No he deixat mai de buscar. La Teoria de les Intelligncies Mltiples i el Treball de la Intelligncia Emocional en els apartats dIntelligncia Interpersonal i Intrapersonal em facilitava un cam per on anar, per, qu calia fer? Havia de buscar noves activitats o adaptar les que ja feia. 1.5.2. El descobriment de la kinesiologia El meu gran descobriment va ser a lEscola dEstiu Rosa Sensat el 2001, en el curs de Kinesiologia educativa. Els segents cursos de les escoles destiu 2002 i 2003, aix com en els seminaris mensuals dels cursos 2002-2003 i 2003-2004, noms em van reafirmar les grans possibilitats daquesta tcnica. Aquella Escola dEstiu Rosa Sensat, amb Tnia Cortadellas i Philippe Bombeeck, va ser mgica. Tot el que explicaven era fantstic, til i fcil de fer arribar a lescola. Lentusiasme del curs era general, tant per a les persones que no la coneixien, com per a les que venien a explicar-nos la seva experincia. De seguida ho vaig comenar a posar en prctica a la classe, guiada quasi exclusivament per les directrius de la part dreta del meu cervell (creativa, global, intutiva...) i realment, en un principi, va costar dharmonitzar els requeriments de la part esquerra del cervell (lgica, analtica...). Reconec que em vaig desanimar una mica i aquell curs ho vaig anar fent cada cop menys a lescola i ms a casa.
30
A lestiu del 2002 i del 2003 hi vaig tornar, i tamb als seminaris de Rosa Sensat durant els cursos 2002-2003, 2003-2004. Un dijous al mes feia virgueries per no perdrem (jo visc a 130 km de Barcelona) el seminari de Rosa Sensat. Durant els cursos 2002-03 i 2003-04 hi va haver molta kinesiologia a la classe. Aquests/es nens/es ara fan primer de bsica i sn molt bons. Coincidncia? El mateix els passa a moltes de les meves companyes de kinesiologia. Molta coincidncia, potser? Les preguntes i els dubtes que sanaven plantejant amb la prctica no em van fer desistir. Em calia ms temps per poder aprofundir en el coneixement i la prctica de la kinesiologia. 1.5.3. Els primers resultats - La llicncia retribuda I el 2004 em vaig atrevir a preparar un projecte i presentar-lo a la convocatria de llicncies retribudes del Departament dEducaci. El projecte va sortir rod. La fora, lentusiasme i lencert a lhora dexplicarho, malgrat les meves limitacions i coneixements, va ser la kinesiologia. Daix, no en tinc cap dubte. A la convocatria 2004-05, no hi vaig entrar, tot i la bona puntuaci del projecte. Aix em va donar ms fora, ms ganes, no noms per tornarlo a presentar, sin per continuar treballant amb mi, sobretot, i amb els/les nens/es. La presentaci i concessi del projecte a la convocatria de llicncies retribudes del 2005 mha perms aquest any de dedicaci exclusiva. Aquest treball que ara esteu llegint ns el fruit. Hi continua havent molt cor, per la kinesiologia ha posat tamb molt cap al cor. Integrar les diferents parts del cervell s la feina de la kinesiologia per aprendre i viure sense estrs. - El projecte Escoles Promotores de Salut de la ZER Riu Ondara Fruit daquest entusiasme, la kinesiologia va estar inclosa dins un projecte dEscoles Promotores de Salut: Kinesiologia educativa: una proposta innovadora . El projecte fou aprovat i durant el perode 2004/2007 la kinesiologia forma part de la ZER Riu Ondara. Aix ja va suposar la primera implicaci fora de la classe i tamb una injecci de confiana i dnims per tirar endavant.
31
UNA PROPOSTA INNOVADORA: KINESIOLOGIA EDUCATIVA: GIMNSTICA DEL CERVELL Per part de la comissi encarregada delaborar aquest projecte, sha valorat molt interessant la proposta que ha fet un membre del claustre dincloure dins daquest projecte dEscoles Promotores de Salut una tcnica anomenada kinesiologia, brain gym o gimnstica del cervell, ja que la seva filosofia de fons i els seus senzills i prctics exercicis, creiem, poden ser leix vertebrador, el denominador com de les activitats dels tres anys del nostre projecte. Kinesiologia ve de kine: moviment i logia: raonament. Daqu el subttol de gimnstica del cervell. La kinesiologia s una tcnica senzilla que, a travs duns exercicis i propostes, activa i estimula els circuits neuronals i facilita la circulaci de la informaci i tamb millora les deficincies del seu funcionament, evitant i solucionant els problemes que comporta lestrs. La kinesiologia est relacionada amb laspecte de la nutrici, treball que proposem per al primer any; amb la importncia de laigua en la nostra alimentaci i la influncia directa en la qualitat de les transmissions neuronals, directament relacionades amb tots els processos daprenentatge; i, per descomptat, amb la salut en general. En laspecte deducaci postural, la kinesiologia proposa una srie de senzills exercicis que eviten i prevenen tensions i bloqueigs a la columna vertebral, molt freqents en els escolars: estan moltes estones asseguts, quiets i de vegades, o moltes, mal asseguts... Els exercicis de kinesiologia sn especialment tils en leducaci emocional, ja que treballen fsicament la connexi de dues zones cerebrals: la part posterior del cervell emocional i la part anterior/frontal racional. Una bona educaci emocional consisteix a funcionar simultniament amb les dues parts del cervell alhora, la tan anomenada lluita entre cor i cervell. La kinesiologia els fa aliats. Apartat del projecte dEscoles Promotores de Salut ZER Riu Ondara. Perode 2004-2007
32
2: BASES TERIQUES
Frontal occipital pels alumnes de P3
El cam ms llarg comena sempre amb un primer pas. Proverbi hind

33
2. BASES TERIQUES 2.1. Estructura del cervell 2.1.1. Esquema general del sistema nervis Cadasc de nosaltres som organismes que capten, que aprenen, que pensen i que actuen. Aix s possible grcies a les transmissions elctriques del centre nervis. (17,1) Una breu explicaci del funcionament fisiolgic del sistema nervis hum, de les seves parts i de les seves funcions ens ajudar a conixer la repercussi fisiolgica de la kinesiologia educativa en el nostre aprenentatge i en la nostra conducta.
Esquema general del sistema nervis Sistema nervis central Encfal (crani)
Cervell Cerebel Tronc
Medulla espinal
Sistema nervis perifric Nervis Ganglis
Figura 2: El sistema nervis.

- La neurona: estructura i funci (1)
34
La neurona s la cllula responsable del funcionament del sistema nervis i dels processos que van des de la memria o el raonament fins al control dels batecs del cor. Al cervell hi ha uns 100.000 milions de neurones que poden adoptar formes i mides molt diverses. De tota manera, totes presenten quatre parts especialitzades: el cos neuronal, lax, les dendrites i les terminacions nervioses.
Figura 3: La neurona.
El cos neuronal cont tot all que necessita la cllula per al seu manteniment: nutrici i producci denergia. Al nucli de la cllula es troba el material gentic, lADN. Del cos neuronal surten dos tipus de prolongacions: les dendrites i lax. Les dendrites sn petites ramificacions, nombroses i curtes, acabades en petites protuberncies, les espines dendrtiques. Lax s nic i, encara que es ramifica, pot arribar a mesurar ms dun metre. Al final lax acaba en les anomenades terminacions sinptiques que, com unes ventoses, senganxen a les espines dendrtiques de les cllules venes. Aquest contacte sanomena sinapsi. La funci principal de les neurones s la transmissi de la informaci mitjanant limpuls elctric. Aquesta transmissi de corrent elctric necessita unes condicions determinades (les principals tenen a veure amb laigua, ja que aquest intercanvi elctric de ions de sodi i de potassi es fa en un sistema aqus) i tamb unes substncies qumiques anomenades
35
neurotransmissors. Limpuls elctric arriba a les dendrites, passa per lax i arriba a les terminacions sinptiques per passar a les dendrites de les neurones segents. Amb la sinapsi les neurones arriben a fer veritables xarxes neuronals. Cada neurona pot arribar a estar en contacte amb 100.000 neurones ms.
Figura 4: Creixement de les neurones: a: Al nixer. b: Als tres mesos. c: Als dos anys
Quan naixem ja tenim la majoria de les cllules nervioses, en canvi, el pes del cervell s una quarta part del pes de ladult. Aquest augment de pes es deu a laugment de les connexions neuronals que es van creant al llarg de la vida, en la infantesa i en la joventut, tant pel desenvolupament fsic global com pels estmuls que es van rebent de fora. Aquest procs neuronal sanomena neuroplasticitat. Aquest concepte de neuroplasticitat s molt important en kinesiologia, ja que s un dels aspectes en qu basa el seu treball. A diferncia de moltes altres cllules del cos hum, les neurones no es reprodueixen. No hi ha neurones filles, per sha comprovat i sest investigant la possibilitat que una determinada funci de cllules neuronals malmesa se substitueixi per noves connexions. A part de les neurones, el sistema nervis est format per un altre tipus de cllules anomenades glia, que si b no sn transmissores de corrent nervis, tenen una funci importantssima en el manteniment de les funcions cerebrals ptimes per al treball de les altres neurones. Sn entre 10 i 50 vegades ms nombroses que les neurones. - Organitzaci del sistema nervis (1) El sistema nervis, format pel sistema nervis central i el sistema perifric, est ramificat per tot el cos. En el sistema perifric, els ganglis, o en les agrupacions de cossos neuronals, els nervis sn feixos daxons que transporten la informaci que
36
ve dels cossos neuronals situats als ganglis, a la medulla espinal o a lencfal, cap a qualsevol part del cos, com la pell, els msculs de les extremitats, el cor, lestmac, etc. A travs dels nervis, la informaci viatja en dos sentits: des de les diferents parts del cos fins a lencfal i des de lencfal fins a les diferents parts del cos. Aix dna lloc als moviments voluntaris i tamb involuntaris. Ns el responsable lanomenat sistema nervis autnom, encarregat del batec del cor, la digesti, etc. Aquesta informaci viatja molt rpidament, fins al punt que sembla instantnia. El sistema nervis central. La medulla espinal s un cord allargat protegit dins de la columna vertebral. Est format per cossos neuronals, don surten els nervis que porten la informaci de les extremitats i de les vsceres al cervell, i a linrevs. Lencfal s la part del sistema nervis central situat dins del crani i est format pel tronc, el cerebel i el cervell. El tronc enceflic connecta la medulla espinal amb el cervell i a linrevs. s com un gran passads de la informaci. A ms a ms, s el responsable de funcions corporals com la respiraci, la sensibilitat o els moviments de la cara, entre altres. El cerebel es troba just al darrere del tronc enceflic i t la funci de mantenir lequilibri i la postura corporal, aix com controlar la iniciaci, coordinaci i execuci dels moviments voluntaris. El tronc i el cerebel sn les parts ms antigues del cervell, tamb anomenat cervell reptili. 2.2.1. El cervell Per a qu serveix el cervell?, es pregunta el neurleg catal Nolasc Acarn a la primera lnia del seu llibre El cerebro del rey. I respon: Per estimar, per odiar, per caminar, per menjar, per buscar parella, per procrear (...), per aprendre, per memoritzar, per elaborar cultura, civilitzaci, tenir conscincia del que som i del que ha de venir... Per a aix i molt ms serveix el cervell. Sense cervell no hi hauria res, sense cervell no hi ha vida humana. El cervell t la mida dun coco, la forma duna nou, el color del fetge a mig coure i la consistncia de la mantega freda. Aix el defineix la periodista cientfica Rita Carter. - Neuroplasticitat
37
La neuroplasticitat s un concepte que ha anat sortint al llarg daquest treball, anomenada tamb plasticitat neuronal o plasticitat sinptica, que s una caracterstica essencial del sistema nervis. Consisteix en la capacitat per modificar de manera temporal o permanent els parmetres de les sinapsis de les neurones. Aquests canvis poden modificar el funcionament dels circuits neuronals i la manera com es relacionen els diferents sistemes dorganitzaci del cervell. (htp://es.wikipedia.org/wiki/neuroplasticitad) La neuroplasticitat del cervell s un tema de gran inters en el treball neurolgic, del qual parla la kinesiologia, ja que si la kinesiologia treballa sobre lestimulaci del cervell i el cervell s neuroplstic, la kinesiologia com a tcnica activadora de nous circuits neuronals, de noves interconnexions neuronals, afavoreix i estimula ladquisici de circuits neuronals que repercuteixen en ladquisici de conductes ms adaptatives en situacions daprenentatge, tant vital com escolar. - Estructura El cervell est format per dos tipus de teixits: una substncia blanca i una substncia grisa, que tenen una funci molt diferent per que sinterrelacionen amb el funcionament del cervell. La substncia blanca est formada pels axons i per les dendrites, que estan molt mielinitzats (allats) i sn com cables dalta velocitat, que interconnecten els centres de processament del cervell.
38
Figura 5: Distribuci de la substncia gris i blanca La substncia gris est formada pels cossos neuronals de les neurones del cervell que integren lentrada dinformaci i en decideixen la resposta. Es presenta de dues formes: la capa cerebral que cobreix els complexos crtexs del cervell i del cerebel, i els nuclis i ganglis del cervell, que es troben a linterior del cervell envoltats de substncia blanca.
- Substncia blanca: les rutes de la interacci (25) Els canals, o tractes, de substncia blanca sn de tres tipus: - Comissures fibres interhemisfriques que connecten rees de lhemisferi dret i de lhemisferi esquerre. La comissura ms llarga i important s el cos calls. - Fibres dassociaci, Figura 6: Cos calls que connecten rees de la part posterior i anterior del mateix hemisferi, amb el canal de fibres associatives ocipital-frontal,, com les que connecten les rees primries visuals en loccipital amb les rees premotores que controlen els msculs oculars del frontal. Fibres de projecci que connecten els centres corticals superiors amb centres de processament subcorticals ms profunds del sistema lmbic i el cervell mitj. Aquests centres de processament del cervell mitj connecten amb el canal
39
espinal i van i vnen de la medulla Figura 7: Fibres associatives i de la resta del cos. Les fibres de la medulla espinal i el cervell mitj distribudes a totes les rees del cervell. Es fa una connexi entre el crtex cerebral i les rees profundes del cervell subconscient . Les fibres de la medulla espinal i el cervell mitj passen pel centre del tlem i sn distribudes a totes les rees del cervell. Es fa una connexi entre el crtex cerebral i les rees profundes del cervell subconscient. Igualment, hi ha un cam invers de sortida de la informaci, des del crtex cerebral fins als centres de processament subconscient i la medulla espinal. A ms a ms hi ha canals de fibres que connecten zones cerebrals duna mateixa zona. - Substncia gris: el lloc on es prenen les decisions (1) Est formada pels nuclis subcorticals i el crtex cerebral. Els nuclis subcorticals: Tal com he dit abans, estan situats a dinterior del cervell i envoltats de substncia blanca.
Figura 8: Substncia gris del cervell.

El tlem s una espcie de retransmissor que dirigeix la informaci sensorial i motora que li arriba cap a les parts especfiques del cervell, per ser processades.
40
Els nuclis basals regulen el moviment hum, a ms a ms de tenir un paper important en la cognici. Lhipotlem controla el sistema nervis autnom i la producci dhormones. Tamb facilita unes condicions fsiques corporals ptimes per mantenir-se en constant adaptaci al medi. Lhipocamp t una funci especial, mantenir la memria a llarg termini. Lamgdala s un conjunt de nuclis implicats en el control de les emocions, com la por o lagressivitat. Tamb t relaci amb la coordinaci del sistema nervis autnom i el sistema hormonal, aix com amb la memria emocional. Sistema lmbic (1) Explicat mpliament a lapartat deducaci emocional, en farem un breu recordatori per situar-lo dins de lestructura cerebral. Fsicament est situat sota el cos calls a la part interna del cervell, darrere el nas. El sistema lmbic agrupa una srie drees del crtex (crtex dassociaci lmbica) i alguns nuclis subcorticals (tlem, septe, amgdala, hipocamp...) que socupen principalment del comportament relacionat amb els impulsos bsics de supervivncia animal: alimentaci, defensa, sexualitat, comportament emocional. Sn impulsos que no controlem de forma voluntria, per que ens afecten profundament. El crtex cerebral (1) Laparena externa de nou li dna la capa de solcs i arrugues que forma el crtex. Constitueix la cap externa del cervell, que envolta les agrupacions neuronals subcorticals. El crtex cerebral hum ocupa la major part del nostre cervell. T un gruix aproximat de 3 mm i est format per 30 milions de cllules estructurades en capes. Aquestes capes shan anant superposant a mesura que el cervell ha anat evolucionant. Aquest augment ha provocat que aquestes capes de neurones sarruguin per poder-se acomodar dins del crani, la part del cervell ms evolucionada. s fcil deduir que el crtex cerebral t molt a veure amb les capacitats i activitats cognitives ms desenvolupades de lsser hum: la personalitat, la conscincia, el pensament abstracte i el llenguatge. El crtex cerebral es divideix en quatre lbuls: frontal, parietal, occipital i temporal. En cadascun daquests lbuls hi ha rees diferenciades
41
que es classifiquen depenent de la seva funci. Les rees on arriba la informaci del sentits es denominen rees sensorials primries (visual primria, auditiva...). Lrea responsable del moviment voluntari sanomena motora primria i les rees que desenvolupen i processen les informacions de les rees primries, ms complexes, sn les rees dassociaci. Al crtex cerebral hum, a diferncia daltres espcies animals, predominen les rees dassociaci. El funcionament daquestes rees ens permet raonar, tenir capacitat intellectual, planificar, comunicar-nos a travs del llenguatge, prendre decisions basant-nos en experincies prvies i ens proporciona una una personalitat individual, la nostra prpia identitat. Al lbul parietal es troben les rees dassociaci somatosensorial, les quals ens permeten ser conscients de les sensacions rebudes a la zona primria contigua Al lbul occipital, i a part del temporal, hi ha les rees dassociaci visual, responsable del processament conscient de les imatges rebudes al crtex visual primari. Tamb hi ha lrea dassociaci auditiva responsable de la comprensi dels sons i, per tant, molt relacionada amb les rees del Figura 9: Funcions del crtex llenguatge. Al lbul frontal es troba lrea premotora o motora complementria responsable de la planificaci motora i tamb el crtex dassociaci prefrontal, que s la part ms anterior del cervell, on es troben les funcions ms complexes, com la soluci de problemes, lestratgia, la logstica i el comportament social.
42
Els dos hemisferis
Figura 10: Funcions dels dos hemisferis

Totes les rees dassociaci especialitzades es troben repartides pels dos hemisferis i, per tant, en laspecte funcional, els hemisferis sn diferents. Lhemisferi esquerra s el cervell lgic/analtic, i per aquesta ra cont
43
lrea del llenguatge i de les matemtiques. I lhemisferi dret est definit com el global dartstic, dintutiu (mentre aix passa en el 92% de les persones, un 8% t les funcions del hemisferis intercanviades). Malgrat aquesta diferncia, els dos hemisferis, en situaci ptima funcionen com un tot grcies a la connexi del cos calls, que transmet la informaci dun hemisferi a laltre. En canvi, en situacions destrs, el cos calls es desconnecta i els dos hemisferis funcionen de forma separada, tal com sexplica a lapartat de kinesiologia (concretament els exercicis de lateralitat treballen per evitar al mxim la desconnexi del cos calls i el funcionament ptim dels dos hemisferis). - Evoluci del cervell (17) Reprenent el pargraf del Nolasc Acarn del principi daquest apartat, sense cervell no hi hauria res, sense cervell no hi ha vida humana. Tenir-lo s un privilegi que ens va proporcionar levoluci mitjanant la selecci natural, encara que hi hagi gent que ho ignori o lutilitzi poc. El cervell est organitzat com una estructura multimodular, una amalgama de levoluci de diferents estructures, des del tronc enceflic (que ha canviat molt poc dels nostres avantpassats) als centres emocionals del sistema lmbic, fins a la bellesa del complex crtex cerebral. Les respostes del tronc enceflic estan per sota de la nostra conscincia. Sn les anomenades funcions inconscients o vegetatives. Les funcions lmbiques i les emocions, que influencien i condicionen la majoria de les nostres conductes conscients, segueixen estant per sota del nostre nivell conscient i sanomenen subconscients. Totes les activitats i processaments conscients estan generats pel crtex. De tota manera, hi ha moltes funcions corticals que no arriben a ser mai conscients i tamb es consideren subconscients. Paul McLean proposa que el cervell s com una estructura de tres nivells, com un nou cervell superposat, s a dir, tres cervells en un. El cervell hum s una combinaci de tres nivells. La kinesiologia educativa utilitza la teoria de la triada cerebral com a base fisiolgica dels seus arguments. El primer cervell o cervell rptil t el seu origen en els nostres avantpassats rptils i es troba en el lloc ms inferior i anterior del nostre cerebel, format per la medulla, el cervell mitj, etc. Sn responsabilitat seva instints com menjar, beure, dinstint sexual, les funcions bsiques del cos (la respiraci, els batecs del cor, els moviments del budells...) i el nivell dels estats de somnolncia del crtex cerebral a travs del sistema activador reticular.
44
Figura 11: Els tres cervells. El segon cervell, el sistema lmbic o cervell mamfer, envolta el primer cervell en direcci cap a dalt i cap endavant. El sistema lmbic s el centre emocional del cervell. Enregistra la memria emocional (cstigs i elogis) i la memria a curt termini. Per damunt del sistema lmbic trobem el crtex cerebral, la zona ms evolucionada del cervell. s el centre del pensament abstracte i el lloc on semmagatzema la memria a llarg termini. El crtex/neocrtex s el ms preparat per aprendre noves coses, crear, copiar i adaptar-se. El crtex cerebral i el sistema lmbic interpreten la dansa contnua per al control, primer un i desprs laltre, tots pretenen conduir la situaci. Mentre que el sistema lmbic i el seu subordinat, el cervell rptil, poden controlar els comportaments instintius/gentics determinant les respostes corporals internes i involuntries (com la resposta datac o fugida, davant duna amenaa real o suposada), el crtex s lencarregat, el responsable, dels nostres comportaments voluntaris i de la capacitat de pensar, parlar i actuar duna manera social i culturalment correcta. Aquesta relaci conv reprendre-la en parlar de competncies emocionals i de lajut de la kinesiologia en la seva consecuci. - Lera del cervell: les investigacions cientfiques ens ajuden.(9) Aquesta contnua evoluci de la qual parlvem a lapartat anterior, juntament amb el desenvolupament exhaustiu i complex de tot el crtex i el neocrtex, faculta aquest cervell per anar fent grans descobriments i grans proeses. Pel nostre inters, ara ens centrarem en laspecte cientfic i, ms concretament, en all que afecta el cervell. En lltima meitat del segle XX, grans descobriments en la tcnica ens han perms veure moltes altres coses que passen dins del cervell. Les suposicions que es van haver de fer amb el fams cas de Phineas Gade, un treballador de les vies del tren del segle XIX que va perdre un tros de
45
cervell quan en un accident una barra de ferro li va travessar el crani. Gade va sobreviure, per des del moment de laccident va passar de ser un treballador responsable i sociable a ser un gandul i un borratxo. Els avenos cientfics ara ens permeten explicar el motiu daquest canvi i saber quines parts del cervell sactiven en determinades situacions, com lexperiment daixecar el dit realitzat per Chris Frith i els membre dequip del Departament de Neurologia Cognoscitiva de Welcome de Londres. A travs del TEP (Topografia demissi de positrons) es determinava lrea del cervell que sactivava en demanar a la persona que alci un determinat dit de la m. Ms endavant se li va demanar que mogus el dit que volgus; a lrea auditiva i motora es va afegir una rea cerebral que fins llavors semblava morta. Lobjectiu era determinar lrea cerebral responsable de lactivitat voluntria. Lrea que es va illuminar va ser una rea prefrontal. Pel que fa a aquest treball, comptar amb aquestes eines ha perms a la kinesiologia educativa i a leducaci emocional veure els canvis que produeixen en el cervell els exercicis de kinesiologia, i tamb localitzar unes determinades emocions i comprovar en el cervell les accions dun bon programa deducaci emocional. Mtodes dexploraci:
Imatge de ressonncia magntica.
Imatge de tomografia demissi de positrons
Imatge IRMF funcional.
Magnetoencefalograma
Figura 12: Mtodes exploraci. 2.2: Intelligncies mltiples.

46
La Teoria de les Intelligncies Mltiples surt de les investigacions del Sr. Howard Gardner, professor i investigador de la Universitat de Harvard. Els seu treball i la Teoria de les Intelligncies Mltiples resultant tenen un prestigi reconegut arreu del mn i a partir de les quals sha anant investigant, entre altres, el concepte dintelligncia emocional i posteriorment el deducaci emocional. Durant la segona meitat del segle XX tota una srie davenos mdics i cientfics van anar fent cada cop ms evidents els inconvenients i les limitacions de les proves dintelligncia que havia creat un psicleg francs, el Sr. Binet, a principis del segle XX. Durant molt temps aquestes van ser les proves estrella per mesurar la intelligncia duna persona. Corresponia a una visi uniforme de la intelligncia i de la vida i va anar molt b, encara que injustament, per classificar les persones: les que tenien el CI alt anaven a Harvard i les que tenien un CI baix, als treballs manuals de les fbriques. Ms endavant, a meitat del segle XX, sorgeix una forma ms pluralista de veure les coses, ats sobretot pel desenvolupament de dues cincies, que ni tal sols existien en temps de Binet, la cincia cognitiva (estudi de la ment) i la neurocincia (estudi del cervell). La Teoria de les Intelligncies Mltiples t a veure amb una perspectiva pluralista de la ment. Shavia definit la intelligncia com la capacitat per resoldre problemes. Noms una simple observaci de la realitat s suficient per veure que hi ha diferents maneres de resoldre un problema, i totes vlides, i que no tenen gaire a veure amb el CI. En la seva investigaci, Howard Gardner es va dedicar a fer un estudi exhaustiu, on va observar: - Diferents tipus de capacitats de nens/es normals. - Pacients amb diferents tipus de lesions cerebrals. - Daltres tipus de nens/es: nens/es superdotats/ades, savis idiotes, nens/es autistes, amb problemes daprenentatge, etc. Tots aquests collectius presenten perfils molt irregulars, perfils extremadament difcils dexplicar amb una visi unitria de la intelligncia. - Cognici danimals - Les capacitats intellectuals daltres cultures Desprs de tota aquesta muni de dades, va fer lestudi cientfic, amb aquest comentari: El tipus de material amb qu estaven treballant no existia en una forma susceptible de ser computada i, per consegent, es va haver de fer una anlisi factorial ms subjectiva. Varem estudiar els resultats tan b com varem poder i varem intentar organitzar-los de manera que tinguessin sentit per nosaltres i confivem que tamb per als lectors
47
ms crtics. La meva llista de les set (i desprs vuit) intelligncies s un intent preliminar dorganitzar tota la massa dinformaci. (12) El que vol destacar Howard Gardner daquesta llista preliminar de les intelligncies es pot subdividir. Laspecte important on cal insistir s la pluralitat dintellecte. Pensar en les intelligncies com a potencials biolgics en brut. En la majoria de les persones, les intelligncies treballen de forma conjunta per resoldre problemes o per aconseguir finalitats culturals: vocacions, aficions i similars (12). Criteris, segons Howard Gardner, per tal que una competncia pugui ser classificada com a intelligncia: - Identificaci del lloc de la intelligncia per lesi cerebral. - Existncia dindividus excepcionals en mbits especfics de la soluci de problemes o de creaci. - Gallet neuronal, preparat per disparar-se en determinats tipus dinformaci interna o externa. Ex.: una persona amb una elevada intelligncia cintica podria fer passos genials de dansa desprs de veure una representaci. - Susceptibilitat a la modificaci de la intelligncia mitjanant lentrenament. - Una histria de plausibilitat evolutiva. - Exmens especfics mitjanant tasques psicolgiques experimentals. - Suport dexmens psicomtrics. - Creaci dun sistema simblic especfic. A grans trets, aquests vuit criteris explicats de forma resumida al llibre del Sr. C. Antunes (2) sn els vuit criteris que permeten identificar la relaci de les intelligncies mltiples i els mitjans que es poden utilitzar per ser catalogades i localitzades. Tots els aspectes daquestes intelligncies queden resumides en el segent quadre.
48
INTELLIGNCIA Lingstica
Logicomatemtica
LOCALITZACI H. esquerre: Vocabulari:Lbul frontal damunt del temporal. Llenguatge lbul temporal. Lbuls frontals i parietals esquerres.
DESCRIPCI La capacitat per utilitzar les paraules de forma efectiva, tant de forma oral com escrita.
Espacial
Corporocinettica
Musical
Interpersonal
La capacitat per utilitzar els nmeros de manera efectiva. Raonar adequadament. Hemisferi dret. La capacitat per percebre de manera exacta el mn visual espacial i poder fer transformacions. Hemisferi esquerre. La capacitat per utilitzar tot el cos i per expressar idees i sentiments. Utilitzaci de les prpies mans per crear o transformar. Lbul frontal dret. La capacitat per percebre, discriminar i expressar les formes musicals. Lbuls frontals, La capacitat per entendre les preferiblement el altres persones: sentiments, dret. motivacions, estats dnim. Sistema lmbic. Lbuls frontals parietals. Sistema lmbic. i La capacitat de formar-se un model ajustat, verdic, dun mateix i de ser capa dusar-lo amb eficcia per desenvoluparse amb eficcia a la vida (7) Hemisferi dret, Atracci cap al mn natural i presumiblement. sensibilitat en relaci a aquest.
Intrapersonal
Naturalista
Quadre fet en els cursos de kinesiologia educativa de Rosa Sensat.
49
Incloc dins daquest treball el marc teric de la Teoria de les Intelligncies Mltiples per les segents raons: - La intelligncia s una funci cerebral que ens permet resoldre problemes en un procs dadaptaci al medi mitjanant lequilibri entre les percepcions externes (estmuls sensorials) i les internes (gentica, herncia). El cervell s un rgan molt complex i per aix t zones amb funcions especfiques, per cadascuna de les parts no pot fer totes les funcions. A part daix, les funcions ms elaborades es realitzen per la connexi, la integraci de diferents zones cerebrals. Daquesta manera, saconsegueix un treball ms efica i ms rendible. - Aquesta teoria explica i localitza en zones diferenciades del cervell 8/9 intelligncies capacitats diferents. Tot i la seva dificultat per localitzar-lo en una zona concreta, sense el compliment daquests vuit criteris aquesta capacitat no es pot considerar una intelligncia. - Despecial inters per al meu treball s el concepte de les intelligncies personals: la intrapersonal i la interpersonal, que ms endavant Howard Gardner engloba en el concepte dintelligncia emocional, concepte que desprs el seu collega (tal com ell defineix Goleman en un article publicat a La Vanguardia el 17-05-04) va desenvolupar i difondre arreu del mn com un concepte nou dins del mn de leducaci: educaci emocional. Les intelligncies personals es relacionen neurolgicament amb altres zones cerebrals ms cognitives, ms racionals. - La kinesiologia educativa afavoreix la integraci fsica i neuronal de les diferents zones cerebrals; per tant, tamb de les seves funcions, potenciant un treball global amb totes les intelligncies. - Aquest sentit de globalitat que la kinesiologia dna a partir daquestes teories: o Integrant i harmonitzant intelligncies de tipus ms instrumental, com la logicomatemtica i la lingstica. o Les dues personals: intrapersonal i interpersonal. o Les ms motrius: espacial i kinesiolgica. La Teoria de les Intelligncies Mltiples s un argument teric per entendre els beneficis i els avantatges duna tcnica com la kinesiologia que dna lloc o facilita una metodologia integradora i globalitzadora de totes aquestes capacitats humanes.
50
2.3. Educaci emocional 2.3.1. De la intelligncia emocional a la competncia emocional El concepte deducaci emocional sorgeix a partir de diverses investigacions que conflueixen en el concepte dintelligncia emocional, difs en lmbit popular a travs del best-seller de Goleman del mateix nom. Les dues bases de la teoria de Goleman sn, principalment, les investigacions de Salovey i de Gardner amb el concepte de les intelligncies mltiples, especialment amb les intelligncies personals (interpersonal, intrapersonal). Parlar deducaci emocional en un treball de kinesiologia s bsic per les segents raons: - Leducaci emocional i la kinesiologia tenen un objectiu com: el benestar de la persona. - La kinesiologia refora el treball que es fa amb els programes deducaci emocional, ja que actua a les zones emocionals del cervell. - Aquesta interacci afavoreix lassoliment de les competncies emocionals de la persona, aquells objectius necessaris per viure amb benestar: viure i aprendre sense estrs. - La necessitat a lescola i a la societat duna bona educaci emocional, ja que tots som conscients del que suposa i del que implica aquest analfabetisme emocional. Bisquerra el defineix com un dels principals problemes del segle XXI, entre els quals assenyala la violncia, lansietat, lestrs, etc. Per aquesta ra, i perqu en general encara es valora i es dna prioritat a la cognici per sobre de lemoci, cal buscar recursos per treballar la cognici i lemoci duna forma equilibrada i global. La kinesiologia, tal com ara us explicar, ns un bon recurs. En aquest apartat deducaci emocional noms inclour els conceptes bsics necessaris per explicar aquesta interrelaci entre educaci emocional i kinesiologia. A la bibliografia faig referncia a bons llibres deducaci emocional i tamb podeu trobar treballs interessants en el programa de llicncies retribudes. Aquesta interacci entre aquestes dues disciplines noms sentn des del vessant de la prctica. La kinesiologia contribueix al desenvolupament de les competncies emocionals si es practiquen de forma regular els exercicis de kinesiologia educativa.
51
Malgrat que es tracti dun treball prctic, crec interessant definir els conceptes bsics deducaci emocional, competncia emocional i emoci. Leducaci emocional s un procs educatiu continu i permanent que pretn potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint ambds els elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. Per aix es proposa el desenvolupament dels coneixements i habilitats sobre les emocions amb la finalitat de capacitar la persona per afrontar millor els reptes que se li plantegen a la vida quotidiana. Tot aix amb la finalitat daugmentar el benestar personal i social. (Bisquerra, 2003) s una eina dinnovaci educativa que es justifica per unes necessitats socials que en leducaci formal no queden suficientment ateses. La competncia emocional es pot definir com el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessries per comprendre, expressar i regular de forma apropiada les emocions, tal com el Sr. Rafel Bisquerra la defineix i explica a larticle Educacin emocional y competencias bsicas para la vida de la Revista de Investigacin Educativa (RIE). Entre les competncies emocionals es poden distingir dos grans blocs: les capacitats dautoreflexi (intelligncia intrapersonal) i les habilitats socials (intelligncia interpersonal), anomenades i explicades a lapartat dintelligncies mltiples. Les competncies emocionals es poden estructurar de la segent manera: - Conscincia emocional. Capacitat per prendre conscincia de les emocions prpies i dels altres. Tamb inclou lhabilitat per captar el clima emocional dun context determinat. - Regulaci emocional. Capacitat per utilitzar les emocions de forma apropiada. Suposa prendre conscincia de la relaci entre emoci, cognici i comportament. - Autonomia personal (autogesti). Autoestima, actitud positiva de la vida, responsabilitat, capacitat per analitzar crticament les normes socials, per buscar ajuda i recursos, aix com autosuficincia emocional. - Intelligncia interpersonal. Capacitat per mantenir bones relacions amb altres persones. - Habilitats de vida i benestar. Capacitat per adoptar comportaments apropiats i responsables per solucionar problemes personals, familiars, professionals i socials. Daquesta manera es potenciaria el benestar personal i social.
52
2.3.2. Definici democi Segons Bisquerra, lemoci s un estat complex de lorganisme caracteritzat per una excitaci o pertorbaci que predisposa a una resposta organitzada. Les emocions es generen habitualment com a resposta a un esdeveniment extern o intern. P. Darder i E. Bach, en el llibre Sedueix-te per seduir, fan referncia a la dificultat que hi ha per definir les emocions: Les emocions sn respostes personals i singulars als esdeveniments significatius de la nostra vida. Aquesta resposta depn dels nostres esquemes emocionals, que shan format a partir de la nostra experincia emocional, i cont aspectes biolgics de la nostra evoluci humana i aprenentatges al llarg de tota la vida. Lemoci s una funci cerebral. Les emocions es generen en punts concrets del cervell (sistema lmbic), que posa en marxa els mecanismes neurals corresponents, condicionats per la dotaci gentica i tamb per lexperincia de laprenentatge. Gestionar aquest aspecte innat i aprs de les emocions s la funci de leducaci emocional, entenent per educaci el desenvolupament integral de la persona. Conixer els mecanismes fsics de les emocions ens ser molt til en el procs del desenvolupament integral de la persona. Si lemoci es genera en punts concrets del cervell i coneixem el lloc i com ho fa, ens ser ms fcil saber com ajuda la kinesiologia educativa. 2.3.3. Estructura cerebral i emoci: el sistema lmbic: Les emocions es generen en el sistema lmbic. El sistema lmbic, tamb anomenat cervell del mamfer, est format per una srie de nuclis que es troben a la part interna i lateral dels dos hemisferis, sota el cos calls, don surten llargs feixos de fibres nervioses que connecten amb la part superior i la part inferior del cervell. A la part superior del sistema lmbic hi ha el septe, una estructura neural relacionada amb la capacitat de la producci de plaer. Lamgdala est relacionada amb lagressivitat i lafectivitat. Lhipocamp gestiona la memria recent i el gir circular t relaci amb la capacitat personal descollir de forma subjectiva i lliure. Sota el sistema lmbic i al centre de la base cerebral hi ha lhipotlem i la hipfisi, dos centres que ordenen el funcionament visceral i hormonal de lorganisme. Les relacions amb el sistema lmbic asseguren la interrelaci entre les emocions, les hormones i les vsceres (moltes vegades les
53
emocions produeixen canvis fsics visibles, com lacceleraci del ritme cardac o la ruboritzaci de la cara i, fins i tot, poden arribar a produir malalties, taquicrdies, ansietat, etc.). El tlem s com un retransmissor, que sencarrega de dirigir la informaci que li arriba de lexterior a travs dels sentits cap a les parts del cervell corresponents i especfiques per ser processades. El sistema lmbic s el cervell social. Salimenta noms de lentorn. Quasi verge en nixer, simpregna de totes les experincies viscudes. Fa la gesti de la memria a llarg termini en funci de les tonalitats emocionals. El sistema lmbic filtra les informacions cap al crtex segons els records agradables o desagradables. Si el sistema lmbic Figura 13: Sistema lmbic s el conjunt destructures cerebrals generadores de les emocions, el crtex, amb la informaci que rep del sistema lmbic s lestructura cerebral generadora del pensament de la conducta. Nolasc Acarin, en el seu llibre El cerebro del rey, ens diu: Totes aquestes estructures cerebrals no sn inamovibles, sin que sn susceptibles de canvis. Mitjanant la percepci, lexperincia, els estmuls i la neuroplasticitat [vegeu explicaci a lapartat del cervell, p. 36] podem modificar les xarxes neuronals afavorint duna manera o altra veure la realitat, fins i tot la prpia vivncia emocional interna la pot modificar. La kinesiologia actua directament en aquesta neuroplasticitat fsica per connectar al mxim les diferents zones cerebrals: les lmbiques, generadores de les emocions; les de la supervivncia (cervell reptili posterior), i el crtex, responsable del raonament, el control, les decisions, etc. Un cervell integrat fsicament facilita no noms un aprenentatge ms efica i rendible, sin tamb una conducta, un comportament emocionalment ms competent. Un cervell integrat daquesta manera facilita un alt
54
rendiment, sigui quina sigui la tasca a desenvolupar (aprenentatge, docncia, revisar exmens, dirigir un claustre en un final de curs...), de la qual cosa es dedueix que la kinesiologia educativa s una tcnica global (cognitiva, emocional, fsica) i globalitzadora (pares/mares, mestres, alumnes...), ja que els beneficis sestenen ms enll de lentorn acadmic: viure i aprendre sense estrs i amb benestar.
2.3.4. Els impulsos de la conducta Tenim dos objectius bsics a la vida, la perpetuaci de lespcie i lnsia de plaer (absncia de dolor). La nostra conducta innata tendeix a anar en aquesta direcci, ja que aquests dos impulsos sn els que ens han perms sobreviure com a espcie i arribar al terreny evolutiu on som ara. Per tant, qualsevol cosa que ataqui o posi en perill aquests dos objectius generar uns impulsos clars de rebuig (atac o fugida) de forma instintiva. Segons Goleman, ...en suma nos vemos obligados a aceptar los retos que nos presenta el mundo postmoderno con recursos emocionales adaptados a las necesidades del pleistoceno. (Inteligencia emocional, p. 25) Entendre breument com ha anat evolucionant aquest cervell trinic, (explicat a lapartat Estructura del cervell) i els recursos que ha anat utilitzant al llarg de la seva evoluci per viure constitueix la base fsica sobre la qual es basa el treball de la kinesiologia educativa. El cervell reptili s el ms primari. La conducta dadaptaci al medi es fa a travs de conductes preprogramades i automtiques datac i fugida. En lactualitat el sentiment que provoquen aquestes accions s por. El sistema lmbic, com si es tracts dun segon cervell, envolta el cervell reptili, que s un cervell ms evolucionat i s el centre emocional del cervell. Lemoci que generen els complexos mecanismes del sistema lmbic s plaer, la recerca de plaer, labsncia de dolor, que t com a resultat conductes ms complexes que latac o la fugida. El sistema lmbic s el que etiqueta i relaciona els estmuls amb magrada (plaer) i no magrada (no plaer). A partir daqu, fa un filtre cap al crtex i/o la memria. El treball daquests dos cervells s totalment inconscient. El cervell va continuar evolucionant amb el desenvolupament del crtex i la capacitat de les facultats mentals ms evolucionades; s el centre del pensament abstracte. El crtex s el que ms sadapta a nous
55
aprenentatges i s el gestor dels canvis (t capacitat per gestionar les emocions). El crtex cerebral i el sistema lmbic estan en contnua interrelaci per mirar qui pren el control de la conducta, el cap o el cor. Mentre que el sistema lmbic i el seu esclau, el cervell reptili, controlen les conductes instintives/ gentiques i les respostes corporals internes i involuntries, com la resposta datac o fugida davant de la por a una amenaa. El crtex cerebral sembla ser el responsable del nostre comportament ms voluntari, juntament amb la capacitat de pensar, parlar i actuar duna manera socialment i culturalment correcta. (6) Per tant, la capacitat dadquisici de les competncies emocionals: prendre conscincia, regular, autogestionar, t lloc al crtex amb la informaci i la influncia del dos altres cervells. Tenir les zones cerebrals neurolgicament connectades (tasca de la kinesiologia) facilitar tenir a la disposici de les nostres decisions el mxim del nostre potencial cerebral, del coneixement de la informaci.
56
3: KINESIOLOGIA EDUCATIVA, BRAIN GYM.
El Guillem i el Jordi de C I fan la Gorra de pensar
La vida s sviament.
canvi.
El
creixement
opcional.Escull
Karen Kaiser Clark
La Tnia i el Pau fan el Vuit mandrs als ulls

57
3. LA KINESIOLOGIA EDUCATIVA, BRAIN GYM. (15-21) 3.1. Una mica dhistria: de la kinesiologia aplicada a la kinesiologia educativa La kinesiologia educativa, tamb anomenada brain gym (gimnstica del cervell) o edukine (educokinesiologia), t el seu origen en la kinesiologia aplicada. Etimolgicament, kinesiologia ve de kine moviment i logia cincia, cognici: la cincia del moviment. La kinesiologia aplicada es va descobrir com a fenomen el 1964. Tot i que la kinesiologia s un concepte nou, els seus components sn dorigen molt antic (certs moviments o exercicis els fem de forma automtica i sn comuns en diferents cultures, per exemple, posar-se la m damunt del front quan tenim un problema o a la part del darrere del cap quan volem recordar quelcom). El pare de la kinesiologia aplicada s el nord-americ George Goodheart, doctor en quiroprctica, dotat duna gran capacitat dobservaci i duna notable creativitat. La kinesiologia aplicada t les seves arrels en la quiroprctica. La quiroprctica s un mtode manual de manipulaci de la columna vertebral i de les articulacions creat a finals del segle XIX per Daniel Palmer. La quiroprctica s quelcom ms que una mera tcnica manipuladora. Qualsevol tractament de la columna afecta la persona, ja que la columna cont el cord espinal i el sistema nervis central des del qual els nervis es distribueixen, a partir del cervell, per totes les parts del cos. Per tant, si els nervis sn els responsables de totes les funcions del cos, qualsevol intervenci que impliqui el sistema nervis t una repercussi en lestat de salut de lindividu. Per els quiroprctics no noms actuen a la columna vertebral i les articulacions, sin que lgicament actuen amb els msculs, ja que sn aquests els encarregats de mantenir la postura. Els msculs poc o molt tensats produeixen postures incorrectes que reapareixen desprs de la manipulaci en quiroprctica. La necessitat de buscar un equilibri muscular permanent va ser el que va donar lloc a la kinesiologia aplicada. En aquesta recerca, el doctor Goodheart va fer el descobriment del test muscular, una eina bsica en totes les branques de la kinesiologia. Segons ell mateix que reconeixia va ser per pura casualitat (el test muscular es comentar ms endavant, tot i ser molt important en totes les branques de la kinesiologia no sutilitza com a eina en aquest treball).
58
El doctor Goodheart va continuar investigant amb el test muscular i va descobrir que la debilitat o tensi del mscul podien estar en relaci amb altres sistemes del cos: limftic, circulatori... De fet, havia trobat un mtode rpid i precs per avaluar lestat dun determinat nombre de sistemes corporals i tamb per arreglar qualsevol desequilibri detectat en aquesta avaluaci. A partir daqu, a ms a ms de continuar investigant, va ensenyar tot el que anava descobrint a altres quiroprctics. Un dels segents descobriments que va fer el Dr. Goodheart va ser lexistncia de les connexions entre msculs i rgans i els meridians dacupuntura. Potser a mesura que es vagi investigant es trobaran altres explicacions als beneficis de la kinesiologia. Avui la relaci entre la feina que fa la kinesiologia i lacupuntura s innegable. Breument, lacupuntura s una cincia mdica desenvolupada pels xinesos al voltant del 3000 al 25 aC. Els meridians sn canals denergia vital que circulen per tot els cos. La salut, segons lacupuntura, es relaciona amb la fludesa daquesta energia pels meridians. Al llarg daquests meridians hi ha una srie de punts, punts dacupuntura, a travs dels quals es pot equilibrar lenergia del cos. Des del punt de vista energtic, cada meridi est unit a un rgan, una glndula i una part del cos. El sistema de meridians est ntimament lligat a la funci del sistema nervis. Per aix qualsevol interferncia en el sistema nervis, per malaltia o estrs, pot ser indirectament corregida a partir de les correccions en el sistema de meridians. Intervenint en els meridians, sajuda tamb el sistema nervis i tamb la xarxa de comunicaci del cos. Tot plegat repercuteix positivament en un millor funcionament del cos. No hi havia cap dubte de la relaci entre meridians, rgans i glndules, per lautntica innovaci del Dr. Goodheart va ser trobar la relaci entre els meridians i determinats msculs. Aix es va establir la cadena rgan-glndulameridi-mscul. Va descobrir, per exemple, que un trastorn pulmonar no noms afectaria el meridi del pulm, sin el seu mscul corresponent (en aquest cas el deltoides, situat a la part superior de lespatlla i que es fa servir per alar el bra). Aquest descobriment va afegir una nova dimensi a la capacitat de diagnosi de la kinesiologia. A partir de llavors, un mscul dbil podia indicar tamb un desequilibri en el meridi corresponent, aix com a lrgan i la glndula associat a aquell mscul. El Dr. Goodheart i els seus collaboradors van desenvolupar una srie de tests musculars basats en la connexi entre msculs i meridians. Ats que els meridians tenen els punts dacupuntura per
59
enfortir els msculs debilitats, a ms a ms es va trobar un sistema de tractament correctiu basat en el tacte i no ens les agulles. La restauraci o estimulaci de lequilibri de lenergia del meridi tamb repercutir en lrgan o glndula corresponent i facilitar la seva curaci a partir de la feina que ha fet el mscul, el meridi i lrgan. Un del collaboradors del Dr. Goodheart, John Thie, tenia el propsit de fer arribar a tot el mn els sorprenents beneficis i efectes daquesta tcnica de salut. Per aix va escriure un tractat Touch for Health (La salut pel tacte). Aquest tractat contenia una sntesi de les tcniques de kinesiologia aplicada exposades de tal manera que poguessin ser utilitzades sense perill per qualsevol persona, tingus o no coneixements mdics o quiroprctics. Touch for Health (TH) es va estendre rpidament i va ser utilitzat, a contra cor del doctor Goodheart, per gent sense formaci mdica. A partir de llavors les dues tcniques es van separar i van seguir camins diferents. Touch for Health s el sistema de kinesiologia ms utilitzat a tot el mn i don surt la branca que a nosaltres ens interessa de kinesiologia educativa, brain gym, creada per Paul Denisson. Test muscular El test muscular s el principal mtode davaluaci en totes les branques de la kinesiologia, inclosa la kinesiologia educativa. I s justament el test muscular el que la distingeix de les altres terpies. Aquesta petita explicaci terica s perqu sigueu coneixedors de la seva importncia. Els exercicis de kinesiologia educativa que us proposo es poden aplicar sense necessitat de realitzar el test muscular. Fer-ho ajuda sobretot en casos difcils, ja que amb el test muscular es pot definir ms lorigen i acotar ms els exercicis necessaris. El treball que us proposo s sense laplicaci del test muscular. Tot i que en cap moment limita els seus beneficis, si desprs voleu aprofundir, podeu recollir ms informaci en la bibliografia i tamb realitzar els cursos presencials necessaris per poder realitzar correctament el test muscular. El test muscular consisteix a valorar en un fort o un feble el funcionament neurolgic del mscul cap al cervell i del cervell cap al mscul. Aquest fort o feble no t res a veure amb el funcionament motor del mscul. Un exemple de test muscular s estendre el bra endavant i demanar que aguanti el mscul davant de la petita pressi que se li fa amb dos dits durant dos segons. Si el bra no es desplaa ni tremola direm que s fort i si es desplaa uns 5 cm direm que en el mscul la resposta s
60
fluixa. Quan els circuits del mscul donen fort estan connectats quan donen fluixos estan desconnectats. Hi ha una srie de tcniques per comprovar si el mscul s fiable o no, que no crec necessari especificar. Els circuits poden estar desconnectats per nombroses raons: nutricional, estrs emocional, contaminaci mediambiental, problemes estructurals... El Dr. Denisson mitjanant el test muscular va buscar i comprovar els beneficis dels exercicis. Per exemple, una persona amb problemes de lectura, quan llegeix i se li fa el test muscular, el mscul dna feble. Desprs de fer un determinat exercici, per exemple marxa creuada, el test muscular dna fort quan torna a llegir, i aix en diferents situacions i en diferents necessitats. La kinesiologia educativa s una tcnica motriu creada per Paul Denisson el 1980 a partir del procediment de la kinesiologia aplicada i del sistema Touch for Health. El Dr. Denisson s doctor en filosofia i va treballar durant 19 anys en un centre infantil deducaci compensatria de Califrnia. Es diu que ell mateix havia estat un nen dislxic, i segurament per les seves prpies vivncies era una persona ms sensibilitzada amb aquests problemes. Potser per coincidncia o per aquesta curiositat i sensibilitat innata que tenen algunes persones, va anar comprovant, mitjanant el test muscular, que certs exercicis del TH milloraven activitats com la lectura i lescriptura i altres aprenentatges. A partir daqu va iniciar la recerca, la investigaci i lespecificaci duns exercicis facilitadors daprenentatge. La seva tcnica s una marca catalogada com brain gym. En un principi aquests exercicis anaven destinats a nens/es amb problemes daprenentatge per millorar la lectura, lescriptura, la concentraci, la memoritzaci... Ms endavant sha comprovant que aquests exercicis ajuden tothom. En general, t un gran ventall daplicacions, des de les versions ms elementals que poden ser utilitzades pels nens i nenes i per tothom de forma autnoma, fins a les ms especialitzades dels terapeutes, que beneficien grans i xics que duna forma fcil i senzilla se senten protagonistes del seu benestar. La kinesiologia educativa, brain gym, tal com sha explicat a lapartat anterior, sorgeix de la kinesiologia aplicada i ha anant evolucionant a partir del TH, amb el qual t fora aspectes en com en la seva base: la globalitat del cos, la integraci hemisfrica, procediments davaluaci com el test muscular, etc.
61
La kinesiologia educativa, brain gym, sha continuat desenvolupant com un estudi de les comunicacions entre el cos i la ment, al principi centrant-se entre lhemisferi dret i lhemisferi esquerre, i ms endavant entre la part anterior del cervell i la part posterior. 3.2. Com treballa la kinesiologia educativa Lobjectiu global de la kinesiologia educativa, brain gym, s treballar amb un cervell integrat. Integrat vol dir que en cada funci, sigui quina sigui, el cervell utilitza a la vegada les rees i connexions cerebrals necessries, duna forma global els hemisferis esquerre/dret, les rees anterior/posterior o les microconnexions neuronals. Quan una cosa qualsevol produeixi una desintegraci del cervell direm que el cervell funciona amb estrs i, per tant, que el seu rendiment ser inferior o que la funci es far amb un esfor innecessari. El concepte destrs en kinesiologia s ms global (explicat mpliament a lapartat 1). Per evitar aquest estrs i facilitar al mxim un treball integrat del cervell, la kinesiologia educativa treballa en dues lnies: - Reduir els elements estressants, tant com es pugui. - Reeducar la persona. Hi ha elements estressants de diferent tipus: - Estrs bioqumic: per aliments i aigua de qualitat o quantitat deficient. - Estrs estructural: per postures incorrectes, problemes de visi, baixa condici fsica, etc. - Estrs emocional: per les relacions intra/interpersonals, autoestima, competitivitat, exigncies, etc. - Estrs ambiental: per soroll, contaminaci, ones electromagntiques (ordinadors, televisions...), etc. Sempre que augmenti el nivell destrs, disminuiran en consonncia la coordinaci i cooperaci de les diferents rees del cervell i de les connexions neurolgiques. En aquest cas, en kinesiologia es diu que no sest integrat. Sigui quin sigui el nivell personal de resistncia a lestrs, la kinesiologia t recursos per millorar el funcionament fsic del cervell. La reeducaci de la qual parlvem abans es treballa en un doble vessant: teraputic per solucionar un problema integrant el cervell i preventiu: un cervell integrat s ms resistent a lestrs (en casos despecial gravetat o dificultat caldr una atenci individualitzada per un/a kinesileg/loga del/de la nen/a que no es planteja en aquest treball).
62
Lobjectiu final s funcionar amb un cervell integrat per viure i aprendre sense estrs, amb benestar. El programa de kinesiologia educativa estava orientat, en un principi, cap a les dificultats daprenentatge. Ara, al cap de 25 anys de la seva creaci en una societat tan canviant al fet de viure va implcit un aprenentatge constant, la kinesiologia sest estenent a tots els mbits de la vida de les persones, no noms a lmbit educatiu, sin tamb a lmbit, empresarial, social, geritric... Estar integrat vol dir funcionar amb tot el potencial cerebral i, per tant, amb un fer ms eficient, ms relaxant i rendible, sense tant esfor innecessari. La kinesilogia entn la realitat cos/ment com una sola realitat integrada (fsica, mental i emocional). 3.2.1. El funcionament del cervell - Els dos hemisferis (19-16) El cervell es divideix en dues parts: lhemisferi dret i lhemisferi esquerre, que estan units per un pont de fibres nervioses anomenat cos calls. El nombre de neurones en el cos calls s menor que als hemisferis. Aix fa que la comunicaci entre els dos hemisferis es pugui bloquejar amb ms facilitat en situacions destrs o quan hi ha una falta dentrenament en utilitzar el cervell de forma integrada. Les primeres lnies dactuaci de la gimnstica del cervell van ser en la integraci dels dos hemisferis, ja que el Dr. Denisson va observar la relaci directa entre les dificultats especfiques daprenentatge i la falta dintegraci hemisfrica. Roger Sperry, Premi Nobel de medicina el 1981, demostra que els dos hemisferis del cervell tenen funcions especfiques i diferents. (5) Lhemisferi esquerre del cervell s intellectual i racional. Hi domina la lgica i les informacions que li arriben sn tractades de forma analtica i seqencial. Compara i critica. T percepci del sentit del temps, dedueix, sexplica, sorienta cap a una meta, t una ment cientfica. Organitza, qestiona, verifica i aclareix les coses. Se centra en els detalls, laudici i el llenguatge verbal. Controla tamb la funci motora del costat dret del cos. (5) Lhemisferi dret s global, emocional i intutiu. Les informacions que li arriben sn tractades de forma simultnia com si formessin part dun conjunt. T molt desenvolupada la imaginaci i el sentit artstic. Se centra sobre el conjunt i t percepci illimitada, en especial del temps. Es
63
concentra en les imatges, els colors, els smbols, els ritmes i la msica. De fet s el nostre cervell creatiu i no fa judicis. Tamb controla les funcions motores de la part esquerra del cos. En el 92% de la poblaci aquestes sn les funcions dels hemisferis, per hi ha un 8% en qu les funcions estan invertides, s a dir, que el cervell analtic s el dret i el cervell global s lesquerre. Es tracta duna manera de ser, amb avantatges i inconvenients, el mateix que un esquerr o un dret. Malgrat les diferents funcions de cadascun dels hemisfrics, est cientficament comprovat que el cervell funciona com un tot i si no s aix i no treballen integrats, sincronitzats, i sactua en un hemisferi o en laltre, el resultat ser una limitaci dels nostres actes: conductes, aprenentatges. Quan lhemisferi esquerre analtic dirigeix lactivitat, aix sol implicar un esfor i una concentraci excessiva en el que sest fent, i lactivitat, laprenentatge s tens, poc relaxat. Hi ha dificultats en la percepci visual, auditiva i tctil i en lorganitzaci general de la vida. Quan s lhemisferi dret el que dirigeix, hi ha tendncia a desconnectar, a concentrar-nos poc en els detalls. Hi ha dificultats de concentraci i en els procediments lgics, aix com en activitats intellectuals com les matemtiques, la paraula, el llenguatge o la memria temporal i verbal. El cervell t diferents formes de treballar: - Integrada: quan els dos hemisferis funcionen conjuntament. - Parallel: quan utilitzem els dos hemisferis per a una activitat per sense estar sincronitzats, saltant de lun a laltre. - Homolateral: quan noms sutilitza una part del cervell, per tant, tamb una part del coneixement. - Desorganitzat (o cervell dislxic): quan no hi ha una definici clara de la funcionalitat i llavors les informacions es van acumulant de forma desordenada creant confusi. El Dr. Denisson explica que el domini de laprenentatge passa per la cooperaci i integraci dels dos hemisferis. Exemple de la necessitant duna bona integraci en una activitat tan com com s la lectura. (16, pg. 7) - La part anterior del cervell i la posterior (16) A part de la divisi entre lhemisferi dret i lhemisferi esquerre connectats pel cos calls, els hemisferis estan subdividits en un cervell anterior i un cervell posterior. Una lnia divisria passa quasi verticalment a laltura del conducte auditiu.
64
Existeix una relaci directa entre la falta dintegraci hemisfrica i la dominncia del cervell posterior sobre lanterior. El cervell posterior es pot considerar el cervell animal. Mant el control de totes les funcions de supervivncia. El nostre centre de control primria est localitzat a la part posterior Figura 14: Cervell anterior i posterior del nostre cervell dominant i pot funcionar perfectament encara que els hemisferis no estiguin integrats. Millor dit, s la part del cervell que agafa la direcci de les funcions cerebrals en moments destrs, que equival a dir de no integraci, ja que en moments destrs el cervell ho percep com un perill, com un perill a la supervivncia. I s aquest el que dirigir les nostres conductes, funcionant en aquestes situacions en poc ms d del nostre cervell, del nostre potencial i del nostre coneixement. En la major part de les persones, el cervell dominant s el del costat contrari al que escrivim. La part posterior del cervell t la funci de la memria a llarg termini, totes les funcions sensorials i el control motriu muscular per reaccionar als inputs (informacions dentrada) sensorials. Amb aquestes funcions, els inputs sensorials combinats amb la informaci emmagatzemada en el nostre banc de memria, que inclou totes les nostres experincies passades tant des de la infncia com les prenatals, genera la comprensi de la nostra realitat, del sentit de nosaltres mateixos. Els inputs sensorials inclouen tant els nostres sentits externoceptors (vista, oda, tacte) com els inputs sensorials interns, propioceptors. Les emocions sn inputs sensorials generats a linterior del cervell posterior a partir de la informaci que hi ha al magatzem de la memria a llarg termini. Com ms intens s linput, ms profundament es fixa la informaci en la nostra memria a llarg termini. Per tant, tot el viscut amb sentiments intensos juga un paper ms important com a centre de control en el cervell posterior, on observen i reaccionen depenent del que estigui passant. La part anterior del cervell pot ser considerada com el cervell hum. En aquest cervell s on hi ha el nostre pensament lgic i racional. Noms t
65
memria a curt termini; tot s en temps present sense que el condicioni el passat ni el futur. Les operacions que es fan en el cervell anterior shan de repetir moltes vegades perqu es puguin gravar en lrea del cervell posterior on hi ha la memria a llarga termini. El cervell anterior tamb s la nostra part creativa. Noms pot funcionar amb eficcia quan els dos hemisferis treballen duna forma integrada. Quan s aix, la part anterior del cervell en t el comandament i aix fa una activitat lliure destrs, creativa i racional. Quan el cervell no est integrat i el control passa a la part posterior del cervell dominant, sorgeix lestrs emocional, la incapacitat de coordinar eficament el llenguatge o les activitats musculars. Quan el cervell treballa de forma homolateral, el grau de dificultat del treball dependr de diversos factors. Els principals sn: el nostre programa emocional (experincies de la nostra primera infncia i altres), el model especfic de dominncia cerebral entre cervell-m-ull-peu, influncies hereditries, desenvolupament prenatal. La kinesiologia t un model dinmic dadministraci de lestrs per comprendre les raons de les dificultats dintegraci. El que primer fa s detectar, amb la tcnica kinesiolgica del test muscular, els orgens, les causes de lestrs i corregir-los. Amb els exercicis especfics saconsegueix reduir lestrs i la integraci hemisfrica, que s el mateix que dir: reduir les formes destrs i reeducar per aprendre a funcionar de manera integrada. Una millora en la integraci hemisfrica t un benefici global en la persona (entesa com una globalitat cos-ment-emocions) i, per tant, com a conseqncia daquesta hi ha la millora global de la persona. Les millores corresponents a rees determinades dependran de la histria de cadasc. 3.2.2. La importncia de laigua (7) Una condici indispensable per a una transmissi neuronal ptima de la informaci s disposar duna quantitat daigua correcta. El nostre cos est fet daigua en un 70% (83% la sang i 75% el cervell). Laigua t un paper fonamental en la transmissi qumica i elctrica de les informacions al llarg dels nervis, ja que s lelement que dissol la sal (ClNa) en ions positius de sodi i en ions negatius de clor. Sota lefecte dels neurotransmissors, la cllula nerviosa permet lentrada dels ions positius de sodi que augmenten el potencial elctric negatiu de la cllula fins al nivell crtic, a partir del qual un influx elctric (potencial dacci) recorre tot lax fins als botons sinptics. Aquests
66
botons envien neurotransmissors (missatgers qumics) cap a la cllula nerviosa vena. s aix (per excitaci) que una informaci es transmet sota la forma dinflux elctric duna cllula a laltra. Si, al contrari, la informaci sha devitar (inhibici), la cllula nerviosa, sota lefecte daltres neurotransmissors, deixa dentrar ions negatius de clor. Aix fa disminuir el potencial elctric de la membrana a un nivell que s impossible arribar al nivell crtic a partir del qual la informaci ser transmesa sota dinflux elctric . Els ions positius de sodi i els ions negatius de clor tenen un paper decisiu en lexcitaci i la inhibici de lactivitat nerviosa, s a dir, en la transmissi neuronal de la informaci. Si la sal no dissol de manera ptima els ions de sodi i de clor aquesta dissoluci sha de fer amb aigua aleshores lexcitaci i la inhibici dinflux nervis sofreixen (disminuint la seva eficcia i augmentat lesfor i el cansament) lestrs en lmbit cellular. A ms a ms de limportant paper en les sinapsis neuronals, nesmenten un altre de poc conegut per molt important: segons la quantitat daigua disponible al cos, els glbuls vermells poden portar de 100 a 1.000 vegades ms oxigen arreu del cos, entre altres llocs al cervell. Contnuament estem perdent aigua: - Amb la respiraci, dos vasos al dia. - Amb la suor, dos vasos al dia, sense sobreescalfament. - Amb les excrecions urinries i intestinals, sis vasos al dia. En un principi s del tot essencial reemplaar aquestes quantitats daigua, ja que les perdem. Necessitem uns 10 vasos daigua al dia, descomptant els 3 o 4 que prenem menjant. Per tant, per funcionar b shan de prendre entre 6 o 8 vasos. Si estem estressats o malalts, en necessitem ms. No cal dir que si suem molt o fem algun esport, la quantitat daigua ser ms. Com a norma orientadora, si es divideix el pes per 10 donar la quantitat de vasos daigua que cal prendre al llarg del dia. Per exemple, si es pesa 50 kg cal de beure 5 vasos daigua. Sha de tenir en compte que el caf, el te i el sucs de fruites no substitueixen laigua potable. Thie diu: No es pot reemplaar laigua de la bateria del cotxe per llet o caf ni posar a la planxa suc de tomata...
67
No sha desperar a tenir set per beure. La set s ja el senyal dalarma. Quan la quantitat daigua disponible disminueix, la sang es torna ms espessa i circula menys fcilment pel cos, especialment pel cervell. Aix significa que hi ha menys oxigen a les cllules i que no poden treballar amb eficcia. La funci cerebral comena a disminuir i cada cop es tenen ms dificultats per concentrar-se i comprendre. Si baixa dun 4 a un 5% laigua disponible, com a conseqncia es produeix una reducci del 20% al 30% deficcia en el treball: Us sentiu adormits? Pot ser que us falti aigua. A ms a ms de les dificultats que suposa per la dissoluci de les sals en les sinapsis neuronals. 3.2.3. El moviment i el cervell El cos s una globalitat i el que beneficia una part o un aspecte tamb beneficia els altres, i a linrevs, es dir al tot. Fins fa poc la part del cos ms valorada, amb ms prestigi, era la ment i totes les seves funcions, que eren resultat de lherncia cartesiana penso, ergo existeixo. Actualment, amb totes les investigacions de leducaci emocional, sest canviant per la frase sento, ergo existeixo en aquesta contnua evoluci de lsser hum per sobreviure, en aquesta contnua i necessria adaptaci als nous reptes que es van presentant. Aquest sento i penso no sn excloents sin incloents; cor i cap han danar junts, emoci i cognici han de funcionar de forma equilibrada. La cognici i les emocions sn funcions abstractes (que no vol dir irreals) que es gesten en un rgan fsic, el cervell i sexpressen i es fan reals a partir dels moviments del cos. La cognici i lemoci sn funcions fonamentals del cervell, com el moviment ho s del cos. De la mateixa manera que s impensable qestionarse la uni entre cervell i cos, tampoc es pot qestionar la interrelaci entre les seves funcions cognici/emoci i el moviment. Tornant al concepte de globalitat, el cos s un tot i tamb ho sn les seves funcions, de la mateixa manera que la cognici i lemoci estan ntimament relacionades amb el moviment, ja que el moviment s la seva forma dexpressi, linstrument de comunicaci i de relaci daquest jo intern amb lexterior, i a linrevs. A ms, el moviment pot intervenir en la cognici i lemoci, influir-hi i millorar-les. La kinesiologia educativa ha creat i buscat uns moviments motrius especfics que beneficien aquestes dues funcions mentals (cognici i emoci), ja que aquests exercicis motrius treballen laspecte neurolgic de
68
la persona i les seves repercussions fsiques les trobem en el cervell: integraci cerebral. No noms per aquesta ra de globalitat del cos, sin tamb perqu sha demostrat que el moviment s lestmul que ms connexions cerebrals crea. El cervell del/la nen/a en nixer pesa una tercera part del cervell adult. Aquest increment del volum no s degut a laugment de les neurones, sin al creixement de les dendrites. Aquesta neuroplasticitat del cervell s la base de laprenentatge i del coneixement, ja que aquest creixement cerebral de les dendrites implica un major nombre de connexions i de circuits neuronals, s a dir, una xarxa de connexions nervioses ms mplia, ms connectada, per on passaran amb ms facilitat i fludesa la informaci i el coneixement. El desenvolupament fsic i psquic del nad va molt lligat al moviment (quan camina, quan parla...). Aquest moviment s el reflex daquest desenvolupament i s aquest moviment el que ha anat creant noves connexions, noves xarxes neuronals que han perms preparar-lo per a nous moviments i nous reptes (entenent el moviment com leina de comunicaci entre aquest jo intern i aquest jo extern). Lesquema motor dels/les nens/es saconsegueix entre els 6 i els 12 mesos (5). Una caracterstica daquest esquema motor s la bilateralitat que els/les nens/es han anant aconseguint a travs de tota una seqncia gradual de bilateralitat (arrossegar-se, gatejar, caminar), i tot aix acompanyat daquest cercle de retroalimentaci que suposa el moviment per al desenvolupament del cervell i el desenvolupament del cervell per al moviment. Aquesta bilateralitat vol dir que utilitzem al mateix temps el bra dun costat i la cama de laltre alternant els dos costats, fet que implica la mobilitzaci simultnia del dos hemisferis (cervell integrat). La globalitat, la neuroplasticitat i el moviment sn els puntals de la kinesiologia educativa. Els exercicis especfics de kinesiologia treballen en la integraci de les diferents zones del cervell, estimulen noves connexions neuronals amb el moviment del exercicis especfics. El moviment s la clau de laprenentatge, i tots/es sabem que saprn fent, diu el Dr. Denisson. 3.2.4. Kinesiologia i educaci emocional De tot el que sha explicat fins ara, en aquest apartat es pot deduir que la repercussi de la kinesiologia en el camp de leducaci emocional s global i neurolgica. Tamb es pot deduir la interacci i els seus beneficis en la relaci que sestableix amb les dues zones emocionals: el sistema
69
lmbic i el crtex com a gestor de les competncies emocionals a travs de les funcions cerebrals de focalitzaci, centratge i lateralitat. El mecanisme de la por t a veure amb la funci de focalitzaci de la qual parla la kinesiologia, amb la integraci del cervell anterior i el cervell posterior (explicat extensament a lapartat de kinesiologia). La por, una de les emocions bsiques, ha estat durant molt temps un instrument de protecci cap a lespcie, amb la conducta de latac o la fugida. Actualment ens cal buscar altres estratgies. Tenir connectades aquestes dues zones cerebrals ajuda a diferenciar dels continus estmuls externs els que sn veritablement un atac a la nostra supervivncia i els que no, i tamb a trobar la conducta adient, no sempre cal atacar o fugir; hi ha altres recursos que els proporciona un cervell integrat (davant/darrere). El centratge s lhabilitat de creuar la lnia divisria entre el component emocional (sistema lmbic) i el pensament abstracte (crtex). La central distribudora dels estmuls que ens arriben de fora s el tlem, ntimament lligat al sistema lmbic. Aquests corrents energtics es distribuiran per les zones especfiques del cervell a partir de la informaci que el tlem hagi tret de les experincies emocionals impreses en la nostra memria, tant si s de forma conscient com inconscient. Els exercicis energtics de centratge faciliten la connexi entre aquestes dues zones cerebrals, que sn lemoci i la intelligncia. Us sona aix de la intelligncia emocional (cap al cor i cor al cap)? En aix ajuden aquests exercicis de kinesiologia. Sense aquesta connexi no ser possible la valoraci (primria i secundria) de la qual parla Lazarus en la seva teoria de la valoraci cognitiva. Sense aquesta connexi no ser possible la resignificaci dels estmuls, la reestructuraci cognitiva i el pensament alternatiu que ens facilitar viure emocionalment els estmuls de forma diferent, valorar-los duna manera diferent en el circuit de valoracions del qual ens parla Lazarus. Lazarus, en la seva teoria de la valoraci cognitiva, diu que inconscientment el nostre crtex crea significats dels estmuls que percep i que aquests significats sn els que acaben fent-nos viure emocions agradables i desagradables. Per tant, s innecessari, segons la teoria de Lazarus, que sestimuli la connexi entre ra i cor ja que la connexi s innata i ja est feta. Ara b, si volem aprendre a donar un significat diferent als estmuls, s que cal connectar el nostre crtex o ra i el nostre sentiment o sistema lmbic. La lateralitat s la capacitat per creuar la lnia central esquerradreta i dreta-esquerra i integrar-les (amb el funcionament simultani dels dos hemisferis cerebrals).
70
Els hemisferis cerebrals van sorgir en la evoluci humana a partir de la creaci del crtex. El crtex i lorganitzaci especialitzada en els dos hemisferis constitueixen el cervell hum, la part ms evolucionada a partir de levoluci del cervell reptili (cerebel i tronc neuronal) i del cervell mamfer (sistema lmbic). Els dos hemisferis cerebrals estan connectats per un feix de fibres nervioses: el cos calls. En els complexos circuits del crtex cerebral s on hi ha les funcions ms elaborades de la ment humana. Aqu es realitzen els processos ms elaborats del pensament conceptual: la creativitat, la planificaci, el comportament i la comprensi. En el crtex es creen les percepcions a partir de les sensacions per organitzar la conducta i sobretot la conscincia dun mateix en relaci amb lentorn. Aquesta complexa tasca est especialitzada primer en les funcions dels dos hemisferis, un global i laltre lgic, analtic, i cadascun dells en zones especialitzades. En situacions destrs, s a dir, quan qualsevol estmul que suposi o es visqui com un atac a la supervivncia (procreaci i plaer) engega els mecanismes automtics de defensa que es troben a la part inferior del cervell dominant, el cos calls queda automticament desconnectat i la persona funciona amb una quarta prat del seu cervell. En aquest moment el cervell no est integrat. Aquest mecanisme de supervivncia s til en moments puntuals, quan es viuen els estmuls exteriors com atacs a la nostra supervivncia. Per tant, el funcionament sovint amb un cervell no integrat t com a resultat una conducta, una vida amb molt desfor i pocs resultats; una vida que funciona amb una quarta part dels recursos mentals, un cercle vicis de por. Ajudar a trencar aquest cercle amb lajuda del exercicis de lateralitat de kinesiologia educativa facilita el fet de tenir els recursos mentals de tot el crtex. A ms a ms, funcionar amb tot el potencial cerebral ens ajuda a actuar en tots els mbits de la persona humana duna forma ms efica, amb un esfor proporcional al treball, i a tenir a labast tota les srie de recursos que ens proporciona el crtex cerebral dels dos hemisferis. La kinesiologia educativa t com a funci principal afavorir el funcionament integral del cervell funcionament global i simultani. s a dir, la kinesiologia treballa a partir de lrgan fsic de la conducta, que s el cervell. Un cervell integrat afavoreix una conducta, una educaci, una vida integral funcionant com un tot.
71
Per tant, dentrada, la relaci entre leducaci de les emocions i la kinesiologia s que la kinesiologia treballa en el suport fsic i neurolgic de les emocions. En resum, si les emocions es produeixen en una part concreta del cervell (el sistema lmbic), per arribar a fer un bon s daquestes emocions mitjanant ladquisici de les competncies emocionals, que es produeixen en el crtex, cal tenir ben connectades aquestes dues zones. Daquesta manera ladquisici es fa duna forma relaxada i efica, augmentant la qualitat daquestes competncies, que, duna altra manera, es podien adquirir amb ms esfor i menys eficcia: amb ms tensi, amb menys benestar.
72
4: APLICACIONS A LESCOLA I A LESCOLA DE LA VIDA.
La Carla i la Jlia amb Lalfabet
Si vols saber una cosa, estudia-la; si la vols conixer, practica-la, si vols dominar-la, ensenya-la. Yogui Bhajan
73
4. APLICACIONS A LESCOLA I A LESCOLA DE LA VIDA: ELS EXERCICIS DE KINESIOLOGIA EDUCATIVA, BRAIN GYM Saprn fent. Leina de la kinesiologia s el moviment. El moviment s la clau de laprenentatge. A lacci, shi passa fent els exercicis que a continuaci us explico. Aquests sn els exercicis bsics que cal fer. Aix vol dir practicar-los, inclourels dins de la nostra rutina laboral i particular per gaudir, quasi sense adonar-nos, dels avantatges dels quals us vaig parlant al llarg daquest treball. s clar que noms llegint-lo, lnic que fareu s tenir ms informaci, no ms formaci. Us recomano que no us escarrasseu gaire per entendre del tot els exercicis. Practiqueu-los, sn fcils i senzills, i quan en domineu la mecnica, no necessitareu ms de 10. A mesura que els aneu practicant, anireu trobant respostes, que se us donaran conjuntament de forma integrada amb els dos cervells (el lgic i lintutiu). El ms difcil de tot s comenar. La kinesiologia s una bona eina per aprendre i viure sense estrs. Un cop hagis venut aquesta primera dificultat, cal agafar lhbit, incorporar-la com a rutina del teu quefer diari. Aix no vol dir que shagin de fer sempre i cada dia. Noms quan sigui necessari, que vol dir molt sovint. Aix s, shan de fer durant un cert temps per tal de notar els canvis evidents. Gordon Stokes (21) diu: Fer els exercicis durant trenta dies pot proporcionar un canvi considerable en el comportament i el treball escolar de nens/es i joves. Fer programes dun mes crec que s una bona idea. Les aplicacions puntuals poden aportar una soluci immediata a un cas concret. Els resultats ms clars saconsegueixen quan cadasc s capa de fer servir els exercicis adients a les activitats o accions que li convinguin de manera autosuficient. (10) En casos difcils, on no es vegi un aven amb les aplicacions dels exercicis en un grup, caldr buscar la collaboraci del/la kinesileg/a, que amb el test muscular ajustar ms el tipus i la freqncia dels exercicis. Desprs de lexplicaci dels exercicis us suggereixo unes propostes per comenar i per introduir-les en la vostra rutina. Desprs, una vegada nhgiu comprovat els beneficis, vosaltres mateixos/es ja trobareu la manera, autosuficient i creativa, de fer-los. Us recordo, tal com deia a la introducci, que aquest treball s una eina per iniciar, un treball introductori de kinesiologia.
74
4.1. Explicaci dels exercicis de kinesiologia Els exercicis estan explicats de forma senzilla, perqu us sigui fcil comenar. Ms endavant, la bibliografia, i especialment els llibres 4, 21 i 13,11 que sn molt prctics, us donar moltes ms possibilitats. Les explicacions dels exercicis es complementa amb la gravaci dels mateixos al DVD a: http//www.xtec.cat/~aardevo1, Els exercicis estan numerats per facilitar la seva localitzaci Els dibuixos que acompanyen les explicacions dels exercicis els trobareu ampliats a: http//www.xtec.cat/~aardevo1. Els exercicis bsics de kinesiologia estan agrupats en tres blocs depenent de la seva funci: - Integraci hemisfrica: exercicis de lateralitat - Centratge: exercicis energtics - Focalitzaci: exercicis destiraments La funci del cervell hum s com un holograma, s tridimensional, global, holstica, amb les seves parts interrelacionades i cadascuna amb unes funcions especfiques, que han de funcionar com un tot. El cervell hum, per tal dentendre els exercicis de kinesiologia educativa, es pot dividir en hemisferi dret i hemisferi esquerre (exercicis de lateralitat); bulb raquidi i lbul anterior (focalitzaci: exercicis destiraments) i sistema lmbic i crtex (centratge: exercicis energtics). (11) 4.1.1. La lateralitat: exercicis La lateralitat s la capacitat per creuar la lnia central i treballa en el camp mitj, desquerra a dreta i de dreta a esquerra. Aquests moviments estan enfocats a les habilitats necessries per a un fcil moviment esquerra-dreta a travs de la lnia central del cos. El camp central (definit per primera vegada pel Dr. Denisson) s la zona on els camps visuals esquerre i dret se superposen. s imprescindible que els dos ulls i els msculs corresponents funcionin com un tot. (11) El desenvolupament de les habilitats laterals s essencial per al creixement autnom dels/les nens/enes. s tamb imprescindible per a la coordinaci total del cos i per a un aprenentatge fcil en lentorn visual prxim. Els moviments de lateralitat ajuden a integrar la visi binocular, una oda binocular, els dos hemisferis del cervell i el cos amb una total coordinaci daquest.
75
Els moviments de lateralitat ja fa temps que sutilitzen, des que es va descobrir el concepte de lateralitat. Orton, Delacato i Doman, entre altres, han utilitzat aquests exercicis dins dels seus programes daprenentatge. Denisson es va basar en aquests exercicis i estudis per crear els seus exercicis de brain gym i treballar la coordinaci del cervell i el cos. (11) 1. MARXA CREUADA Moviment Creuar bra i cama contraris. Hi ha moltes variants: lngel, endarrere, amb els colzes, amb els companys, saltant, etc. Segur que els/les nens/es ninventen de noves. Utilitat: Lexercici possibilita el creuament de la lnia mitjana, millora la coordinaci esquerra/dreta, la respiraci i lestat fsic, loda i la visi binocular, aix com la percepci i la coordinaci espacial. A Lescola: s til per a qualsevol activitat que requereixi la coordinaci dambds hemisferis: audici, lectura, comprensi lectora, escriptura i ortografia. 2. VUIT MANDRS Moviment: Es dibuixa un vuit ajagut o el smbol de linfinit en un paper o a la pissarra i duna amplada que permeti el moviment del nostre bra estirat. Es ressegueix amb lndex i el bra estirat, sempre pujant pel mig. La mirada segueix el dit ndex. Es fa tres vegades amb cada m i tres vegades amb les dues (mans en forma de triangle, es mira pel forat i desprs sintercanvien les mans). Si les primeres vegades no surt, es comena dibuixant-lo a la pissarra i que
76
el vagin repassant amb el dit, amb lajuda del/la mestre/a fins a arribar a fer-ho sols a laire. Es pot fer de moltes formes i en diferents llocs, procurant de mantenir sempre lessncia del moviment: el punt de creuament queda aproximadament al mig de leix central de la persona i sempre el moviment del mig, on es creuen, s cap a dalt. Utilitat Lexercici integra els dos hemisferis i facilita el creuament de la lnia central, millora el camp visual, augmenta la visi perifrica i la mobilitat ocular, relaxa el coll i les espatlles i facilita la concentraci, lequilibri i la coordinaci. A lescola Millora els mecanismes de lectura (moviments esquerra/dreta a travs de la pgina i ajuda a descodificar el llenguatge escrit, aix com la comprensi lectora (memria associativa a llarg termini). Relaxa el mscul ocular durant la lectura i ajuda en el reconeixement i la discriminaci dels signes. 3. PENSAR EN UNA X La X s un smbol positiu en kinesiologia. Simbolitza el creuament de la lnia central. En mirar el punt duni sensenya el cervell a treballar en conjunt, preparant els dos costats per als processos receptiu i expressiu. Abans dafrontar una situaci nova qualsevol, pensar en una X ens fa recordar la integraci esquerra/dreta del cervell i ens ajuda a potenciar ls integrat del nostre cervell. Sen pot tenir una de gran a la classe per mirar-la sempre que es faci marxa creuada, per fer-ne lassociaci. Tamb una de ms petita per a cada nen/a per tal que pugui utilitzar-la fora de lescola sempre que ho necessiti.
77
4. DIBUIX EMMIRALLAT Moviment Drets/es, es tracta de dibuixar alhora la mateixa cosa amb les dues mans, tenint com a referncia una ratlla vertical imaginria de leix central del cos. Primer shaur danar guiant el/la nen/a, cap a dalt, cap a baix, fins i tot agafant-li les dues mans, fins que ell/a hagi adquirit la suficient habilitat i autonomia. Limportant s lactivitat, el procs, no el dibuix en si. Utilitat Coordinaci m-ull en diferents camps visuals. Percepci visual, discriminaci visual. Creuar la lnia central cintica, integraci hemisfrica. Orientaci espacial. Presa de conscincia esquerra-dreta. A lescola - Seguir directrius - Escriptura - Ortografia - Matemtica 5. ALFABET Moviment Shan dintegrar totes les lletres amb el moviment del vuit mandrs. Primer es fa a la pissarra, implicant braos i espatlles. Desprs es pot fer a terra, a laire, al paper. Est pensat per fer-ho amb la lletra dimpremta. Amb la lletra lligada, sha de fer la lletra fora del vuit mandrs, com una prolongaci daquest.
78
Utilitat Integra els moviments amb els quals es formen les lletres i facilita que la persona creui la lnia central sense confondres. Millora la coordinaci m-ull. La conscincia perifrica. Reconeixement i discriminaci de smbols. Creuament de la lnia central. A lescola - Motricitat fina - Escriptura - Ortografia - Escriptura creativa 6. ELEFANT Moviment Sestira el bra endavant i shi recolza lorella, com si fos la trompa dun elefant. Es dibuixa el vuit mandrs, primer a la pissarra, desprs a laire i es mira la punta dels dits com si fos un pinzell. Cal recordar que es comena pel mig, al creuament del bucle. El moviment sempre s ascendent. Es fa tres vegades a cada m. Utilitat Relaxa la tensi muscular del coll relacionada amb la percepci sonora. Activa el cervell per al creuament de la lnia central datenci auditiva, reconeixement, percepci i memria. Integra cos, oda i visi. Permet escoltar la prpia veu i, a curt i a llarg termini, el discurs silencis (capacitat de pensar). A lescola - Parlar i escoltar - Ortografia - Matemtica
79
7. CLATELL QUE ES GRONXA Moviment Saixequen les espatlles i es tira el cap endavant. Es va girant el cap dun costat a laltre, a poc a poc. Es fa amb els ulls oberts i tancats. Tres vegades i desprs el mateix amb les espatlles abaixades. Utilitat Relaxa el coll, el sistema nervis central. Millora la respiraci i el rendiment integral. Concentraci i arrelament. A lescola - Lectura en veu alta i silenciosa - El llenguatge, el discurs - Memoritzaci 8. BALANC Moviment Asseguts/des a terra amb les cames doblegades, ens recolzem amb les mans, fent un moviment endavant i endarrere, com si fos un balanc. Tamb es poden fer moviments circulars. Utilitat Relaxa el sacre i estimula la circulaci del lquid cefaloraquidi. Augmenta la capacitat denfocar i de seure correctament. Estabilitza la pelvis, els genolls, les espatlles i els ulls. Millora tamb la respiraci i el nivell denergia. A lescola - En el treball amb els ordinadors - Lectura en veu alta - Concentraci - Esports i jocs
80
9. MARXA CREUADA A TERRA
Moviment Ajaguts/des a terra, amb les mans darrere el clatell per aguantar el cap, es mira de tocar el genoll amb el colze oposat. Respireu rtmicament. Utilitat Millora lorganitzaci de la zona central del cos. Refora els msculs abdominals i relaxa la columna. A lescola - Lectura - Clcul - Ortografia - Escriptura 10. COBRA Moviment Ajaguts/des de panxa a terra, les mans recolzades al costat del pit, inspirem, desplacem el cap en aquest ordre: front, nas, barbeta. Alcem el cap, desprs el pit i ens quedem recolzats amb les mans. Procureu tenir lesquena relaxada i el pit obert. Aguanteu la postura un moment i desprs expireu i feu el procs invers. Asseguts/des, recolzeu les mans, el front damunt de la taula. Inspireu i desplaceu el cap: front, nas, barbeta, el pit endarrere. Manteniu una mica la postura, expireu i feu el moviment invers.
81
Utilitat Relaxaci del sistema nervis central Visi binocular Comprensi auditiva Potncia el discurs Coordinaci m-ull A lescola - Escriptura - Concentraci, memoritzaci - Jocs i esports 25. BOTONS POSITIUS (explicat ms endavant) 27. GANXO DE COOK (explicat ms endavant) 4.1.2. La focalitzaci: exercicis destirament La focalitzaci s lhabilitat per creuar la lnia central que separa el lbul posterior (occipital) i lbul anterior. Si no hi ha connexi entre les parts daquest bloc, la focalitzaci s baixa. Latenci, la comprensi i el llenguatge sn deficients. Quan aquestes deficincies es volen superar amb tensi i sobreesfor, apareixen tensions a la part posterior del cos. En fisiologia, el reflex de contreure els msculs s la resposta automtica davant del perill i les adversitats de lentorn. El reflex de la por i la corresponent resposta de contracci muscular, que ens preparava per latac o la fugida, ha servit per protegir-nos al llarg de molts anys. Actualment la resposta del cos davant de les situacions de por i destrs s la mateixa, i sovint aquesta zona queda permanentment tensada i contribueix a potenciar fsicament el cercle de la tensi, la por i el sobreesfor. Les activitats destirament de brain gym han demostrat ser molt tils en dificultats del llenguatge: la lectura, lescriptura, laudici i la parla, ja que per a molts joves tots aquests aprenentatges es viuen amb por, com un atac a la seva supervivncia. Aquestes capacitats comunicatives shan de fer de forma relaxada, amb un sentit daventura i de curiositat.
82
Els exercicis destirament que relaxen la part posterior del cos faciliten la focalitzaci, la integraci de la part anterior i posterior del cervell. Exercicis de focalitzaci 11. MUSSOL Moviment Drets/es o asseguts/des, agafem amb una m el mscul de lespatlla oposada, inspirem i girem el cap mirant per damunt de lespatlla sense forar el coll. Tireu les espatlles cap endarrere, expireu, desplaceu el cap vers laltra espatlla, i mirant per damunt de lespatlla tornarem a inspirar. Sinspira quan es mira per damunt de lespatlla, sexpira quan es desplaa el cap. Desprs es canvia de bra. Es fa tres vegades amb cada bra. Utilitat Afavoreix la integraci del cervell anterior i posterior. Activa el cervell en la lnia central auditiva, que t repercussions en la lectura en veu alta, la percepci, la discriminaci, la memria, el llenguatge silencis i la capacitat de pensar. Integra la vista i loda en el moviment de tot el cos i en millora lenfocament. Relaxa els msculs del coll. A lescola Ajuda a la comprensi auditiva, al llenguatge, a la lectura (codificaci i descodificaci), a lortografia, al clcul matemtic i al treball amb els ordinadors. 12. ACTIVACI DEL BRA Moviment Drets/es o asseguts/des, posem un bra estirat cap a dalt contra lorella i ens laguantem amb laltre bra. Inspirem i quan expirem movem el bra estirat en les quatre direccions (laltre bra li ofereix una petita resistncia).
83
Ho fem tres vegades amb cada bra. Sinspira amb el bra quiet i sexpira movent-lo en les quatre posicions. Utilitat Afavoreix la integraci del cervell anterior i posterior. Millora la respiraci i ls obert del diafragma, relaxa lactitud. Millora la coordinaci de les mans en ls destris. Augmenta la concentraci i lenfocament dels treballs escrits. A lescola - Ortografia - Calligrafia - Escriptura creativa - Ls dels ordinadors
13. FLEXI DEL PEU Moviment Asseguts/des posem el peu damunt del genoll, agafem fort les dues puntes del mscul del panxell, darrere del genoll i damunt del turmell i movem el peu en totes direccions. Utilitat Integraci de les parts anterior i posterior del cervell. Lexpressi oral i el llenguatge. Millora la postura incorporada i relaxada, i el desbloqueig dels genolls. Manteniment de latenci, capacitats datenci i resposta. Comportament social. A lescola Comprensi lectora Escriptura creativa Assoliment de les tasques
84
14. BOMBEIG DEL PANXELL Moviment Drets/es, posem les mans al respatller duna cadira o a la paret i una cama al davant doblegada (com ms millor) i laltra estirada al darrere. Alcem el tal quan inspirem i el baixem quan expirem. Ho fem tres vegades amb cada cama. Utilitat Activa la integraci del cervell anterior i posterior. Expressi oral i llenguatge. Millora el comportament social, latenci i la capacitat de comunicaci i resposta.
A lescola - Comprensi auditiva i lectora - Escriptura creativa - Motivaci i acabament de les tasques 15. RELLISCADA O BALANCEIG DE LA GRAVETAT Moviment Es pot fer drets/es o asseguts/es. Creuem els turmells amb els genolls distesos. Els braos cauen endavant i tot expirant fem un balanceig amb els braos. Inspirem quan pugem. Es fa tres vegades i desprs tres vegades ms canviant el creuament del turmells.
Utilitat
85
Integraci del cervell anterior i posterior. Equilibri, confiana i concentraci. Atenci visual. Respiraci profunda, increment de lenergia. A lescola - Lectura comprensiva - Clcul mental - Pensament abstracte 16. ARRELAMENT Moviment Drets/es amb les cames obertes. El peu dret es gira cap a la dreta, les mans als malucs. Es doblega la cama dreta mentre sexpira i sinspira mentre es posa recta. Es fa tres vegades amb cada cama. Utilitat Integraci del cervell anterior i posterior. Relaxa el cos, afirma el cos respecte el terra (tocar de peus a terra). Atenci, concentraci. Organitzaci de la conscincia espacial. Anivella i relaxa els malucs. A lescola - Comprensi. Memria a curt i a llarg termini. - Discurs oral. - Clcul.
26. FRONTAL/OCCIPITAL (explicat ms endavant)
4.1.3. El centratge: exercicis energtics

86
El centratge s lhabilitat per creuar la lnia divisria entre el component emocional (sistema lmbic) i el pensament abstracte (crtex). s considerar el cervell des de la perspectiva dalt/baix el que connecta el mn de les idees i el pensament abstracte amb la concreci dels fets i dels continguts emocionals. (17) Laprenentatge necessita tant lemoci com la comprensi (cap/cor). La falta de centratge es reflecteix en pors irracionals o en una incapacitat per expressar o sentir les emocions. Els exercicis per treballar el centratge energtics reforcen la comunicaci interna entre aquest bloc. Els exercicis denergia de brain gym faciliten el flux de lenergia electromagntica a travs del cos. Aquestes activitats ajuden a recuperar les connexions neurolgiques entre el cos i el cervell. Mantenen els canvis positius elctrics i qumics que es produeixen durant les activitats mentals i fsiques. El cos hum s un dels ms complexos sistemes elctrics. Tots els estmuls visuals, auditius i cintics (en realitat tota la informaci sensorial) es transformen en senyals elctrics que arriben a travs de les fibres nervioses. El sistema nervis del cos depn daquests petits corrents elctrics per passar els missatges de la vista, loda, el tacte, etc. al cervell. Desprs el cervell reenvia els senyals elctrics a travs de les fibres nervioses per indicar al sistema muscular, auditiu i visual com ha dactuar. Aquests corrents viatgen a 400 km per hora. Tots aquest exercicis denergia ens han arribat de la teoria de lacupuntura oriental. El Dr. Denisson, desprs de comprovar els beneficis daquests exercicis amb el seus alumnes, els va posar noms de jocs perqu fossin ms atractius.
Exercicis energtics
87
17. BOTONS DEL CERVELL Moviment Pressionem els dos clotets que hi ha sota les clavcules a un costat i a laltre de lestrnum, amb el dit polze i laltre amb lndex i el del mig. Posem laltra m al melic, amb latenci i les respiracions corresponents, mentre els ulls segueixen una lnia horitzontal, cap a un costat i cap a laltre. Desprs es canvia de mans. Utilitat Activen els cervell per enviar missatges de lhemisferi dret a lesquerre i a linrevs. Aix es millora la funci conjunta dels dos ulls, es regula lactivaci dels neurotransmissors i es possibilita una acci positiva elctrica i qumica del sistema nervis. Augmenta la relaxaci global i la dels msculs del coll. A lescola Ajuda a la lectura per creuar la lnia central de la visi, millora la coordinaci del cos i mant la posici en la lectura. Ajuda en lescriptura i la mecanografia. 18. BOTONS DE TERRA Moviment Una m pressiona la geniva del llavi inferior i laltra m es posa damunt del melic. Es fa tres o quatre respiracions abdominals i es canvia de m. Els ulls fan un moviment de dalt a baix i de baix a dalt. Utilitat Activa el cervell per a la concentraci, larrelament, la relaxaci del sistema nervis central, el metabolisme bsic i ladaptaci de la visi prop/lluny, ajudant a lagudesa visual (salleugera el cansament mental). Ens ajuden a tocar de peus a terra, a saber cap a on hem danar, a prendre decisions ms rpides, gils i eficients.
88
A lescola Augmenta la capacitat dorganitzaci movent els ulls en vertical. Ajuda a mantenir la posici davant de la lectura, la capacitat denfocament i la concentraci en les tasques. Tamb ajuda al disseny, lart, els ordinadors i la comptabilitat. 19. BOTONS DE LESPAI Moviment Una m pressiona la geniva de llavi superior i laltra m es posa damunt del cccix durant tres o quatre respiracions abdominals. Els ulls fan un moviment de dalt a baix i de baix a dalt. Utilitat Activa el cervell per a la concentraci, larrelament, la relaxaci del sistema nervis central, el metabolisme bsic i ladaptaci de la visi prop/lluny. Ajuda a lagudesa visual (salleugera el cansament mental). Ens ajuden a prendre decisions ms rpides, gils i eficients. Especficament els botons de lespai, ens ajuden a actuar de forma rpida i segura. A lescola Augmenta la capacitat dorganitzaci movent els ulls en vertical. Ajuda a mantenir la posici davant de la lectura, la capacitat denfocament i la concentraci en les tasques. Tamb ajuda al disseny, lart, els ordinadors i la comptabilitat.
20. BOTONS DESPAI I DE TERRA
89
Moviment Es poden combinar aquests dos moviments, 18 i 19, pressionant les dues genives amb el polze al llavi de baix i lndex i el del mig al llavi de dalt i amb laltra m, primer el melic, sempre canviant les mans i acompanyant els moviments amb les corresponents respiracions abdominals.
21: BOTONS DAVANT/DARRERE Moviment Fem un massatge al cccix i posem laltra m damunt del melic mentre fem tres o quatre respiracions abdominals. Desprs es canvien les mans. Utilitat Activen el cervell per a la concentraci i larrelament, la relaxaci del sistema nervis central, el metabolisme bsic i la circulaci del lquid ceflic. Augmenta la relaxaci, anivella el cap i els malucs, lhabilitat dasseures recte i lexpansi de latenci. A lescola Augmenta les habilitats per mantenir la posici i latenci en les tasques.
22. BADALL ENERGTIC Moviment Fer veure que badallem, tocant amb els dits els punts duni de les dues mandbules. Per anar b sha de fer un badall, incls el so. En kinesiologia el badall s un regal, no sha dinhibir mai; com a molt, es posa la m al davant de la boca.
90
Utilitat Augmenta els efectes de la respiraci a tot el cos. Tamb sincrementa lenergia i la circulaci cap al cervell. Relaxa la tensi del cap i de les mandbules. Millora lequilibri, lexpressi i la creativitat. No sha de reprimir mai un badall, tot al contrari. A lescola - Relaxa la visi i el pensament. - Ajuda a la lectura oral, el discurs en pblic, la lectura en veu alta. - Lescriptura creativa. - Cantar. 23. GORRA DE PENSAR Moviment Desemboliquem les orelles de dalt a baix amb els dits ndex i polze de cada m, com si les orelles fossin de plastilina. Utilitat Activa el cervell en la lnia mitjana auditiva (atenci, discriminaci, percepci i memria). Facilita laudici de la veu, la dels altres i la prpia (discurs silencis). Millora lestat mental i fsic i el sentit de lequilibri (oda interna i formaci reticular). Augmenta la respiraci, lenergia i la ressonncia de la veu. Relaxa la mandbula, la llengua i els msculs facials. Facilita els girs de coll i intensifica lenfocament i latenci. A lescola - Comprensi de laudici (escoltar-se a un mateix i als altres) - Per al discurs pblic. Cantar - Lortografia i el clcul - La concentraci per treballar amb ordinadors
91
24. PUNTS DEQUILIBRI Moviment: Es toca suaument, amb lindex i el dit del mig, als dos solcs que i ha en el punt dintersecci del cap i el coll, a uns 25 cm, aproximadament, de leix de la columna. Utilitat: Proporciona una establiitat rpida en les tres dimensions (davant/darrere, dalt/baix, esquerra/dreta). Activa el cervell en presa de decicions , concentraci i pensament associatiu. Anivella ulls, orelles i cap, relaxant postures i actituds rgides. A lescola: Ajuda a la lectura comprensiva, millora la percepci dun altre punt de vista, el judici crtic i la presa de decisions, lortografia i les matemtiques.
4.1.4. La globalitat: exercicis 25. PUNTS POSITIUS Moviment Es toca suaument amb els dits les prominncies frontals que hi ha entre les celles i el comenament dels cabells.
92
Utilitat Activa el cervell en el creuament de la lnia mitjana en casos destrs o tensi relacionats amb records, situacions, persones, llocs o habilitats. Millora la capacitat dorganitzaci i les habilitats destudi.
A lescola Pot ajudar a alliberar els bloquejos de la memria i les habilitats relacionades amb lortografia, el clcul, els estudis socials i la memria. Ajuda en les activitats esportives, els discursos en pblic, les actuacions i la lectura en veu alta.
26. FRONTAL/OCCIPITAL Moviment Collocar les mans una al front i laltra sobre loccipital, mentre es fan tres respiracions abdominals (cal estar concentrat en lespai que hi ha entre les dues mans). Desprs cal canviar de mans. Utilitat Activa el cervell en casos destrs o tensi relacionats amb records, situacions, persones, llocs, fets o habilitats. Millora la capacitat dorganitzaci, lestudi i el rendiment. A lescola Ajuda a alliberar els bloquejos de la memria i les habilitats relacionades amb lortografia, els estudis socials i la memria. Tamb port ajudar en les activitats esportives, els discursos, les actuacions en pblic i la lectura en veu alta. 27. GANXO DE COOK Moviment 1) Es creuen cames i braos del mateix costat,
93
sagafen les mans i es giren quedant recolzades damunt del pit. Mentre sinspira, la llengua toca la punta del paladar i quan sexpira, es relaxa. Es pot fer drets/es o asseguts/des. 2) Es desf el moviment anterior i sajunten els dits de les dues mans respirant amb normalitat. Utilitat Connecta tots els circuits energtics del cos. Facilita una respiraci profunda. Afavoreix lautoestima. Millora la coordinaci i lequilibri. Augmenta la capacitat dadaptaci a lentorn. A lescola - La parla i laudici - Les proves i els exmens - El treball amb ordinadors
28. LAIGUA El nostre cos est constitut per un gran percentatge daigua (un 75% ms o menys). Laigua s un bon conductor denergia elctrica. Totes les activitats cerebrals depenen del bon funcionament de lintercanvi elctric i qumic de les neurones. Com ms connexions neuronals, millor ser el funcionament i el rendiment del cervell, tant a lescola com a fora. Laigua va b. Ens ajuda a pensar i a aprendre i per aix cal incloure-la a lescola com una activitat ms perqu: - Estructura i millora el funcionament de les dendrites (potencia el creixement de les dendrites de les neurones).
94
Millora el potencial elctric de la membrana cellular i facilita les formacions sinptiques. Mant la polaritat de la membrana cellular. Millora el metabolisme dels aliments i facilita ms energia per funcionar. Ajuda a respirar (humiteja les mucoses). Augmenta la capacitat de lhemoglobina per transportar oxigen. 29. RESPIRACI ABDOMINAL O INFLAR EL GLOBUS
Moviment Colloquem les mans damunt de la panxa. Bufant fem una bona expiraci. A continuaci inflem la panxa a poc a poc, sense forar, procurant de no moure les espatlles (les mans shan de moure amb el moviment de labdomen). Retenim una mica laire i expirem a poc a poc. Lactitud ha de ser relaxada i tranquilla. Es pot repetir tres vegades o les vegades que faci falta. Ms endavant, quan ja es domini, es pot posar qualsevol tipus de visualitzaci adient: ens omplim dun determinat color, ens buidem de la tristor, de lenuig, ens omplim de... La respiraci abdominal, per la seva transcendncia, acompanya tots els exercicis de kinesiologia. Utilitat La respiraci abdominal ens reeduca a respirar canviant la retenci de la respiraci durant una activitat mental o un esfor fsic que produeix una manca doxigen al cervell a causa de la respiraci abdominal, que oxigena i facilita lactivitat cerebral. Millora la modulaci i lexpressi, el nivell denergia, la respiraci diafragmtica i latenci. Activa al cervell per creuar la lnia central i facilita la concentraci, larrelament i la relaxaci. A lescola: Ajuda a la lectura (codificaci i descodificaci), la lectura en veu alta i el llenguatge.
95
4.2. Aplicacions a lescola i a lescola de la vida: propostes per iniciarse en la prctica 4.2.1. El primer mes; A: per adquirir lhbit Recordeu que noms s una proposta i que heu dagafar el que vosaltres us vagi ms b per aconseguir lobjectiu dadquirir lhbit i fer els exercicis de kinesiologia a finals de mes. Qu? a) Respirar (inflar el globus, n. 29) i beure (laigua, n. 28) el primer mes i sempre. b) Reducci de lestrs emocional: mitjanant punts positius (n. 25) i frontal/occipital (n. 26). c) Posada a punt, botons de terra/espai (n. 20), botons del cervell (n. 17). d) Preparar les eines: els ulls i loda. Vuit mandrs (n. 3), gorra de pensar (n24). e) Per tranquillitzar-nos: ganxo de Cook (n. 27).
Quan? Durant el primer, aquesta taula us pot ajudar. Mes de/d: 1 28 Laigua 29 Inflar el globus 25 Punts positius 26 Frontal/oc cipital 17 Botons del cervell 20 B.terra/es pai 3 Vuit mandrs 2 3 4 5 8 9 10 11 12 15 16 17 18 19
96
24 27
Gorra de pensar Ganxo de Cook
Com? Els podeu fer com a ritual dentrada o de sortida, o abans de moments puntuals que impliquin un cert esfor o treball, tant en el context laboral com en el personal. Podeu fer-los a poc a poc, cada dia un de nou, amb blocs acumulatius setmanals. La quantitat de cada exercici dependr de cadasc. Hem de buscar la mesura en qu nosaltres ens trobem cmodes. Per comenar, tres respiracions abdominals per exercici pot ser suficient. El temps que hi dediqueu dependr tamb de les vostres necessitats i circumstncies, per quan en domineu la mecnica, no ser superior a 10. Premieu-vos i aneu senyalant a la casella corresponent els exercicis que feu, aix us animar a continuar (aquest mes sigueu indulgents, esteu comenant). La kinesiologia, per sort, no soluciona tots els problemes, per ajuda a veure la vida duna altra manera. Ja veieu que les indicacions sn molt generals, tant es poden aplicar a la classe, amb els vostres alumnes, a nivell particular, a casa vostra, amb la vostra famlia. En ambds casos hi ha un triple benefici: primer per a vosaltres, segon per als vostres alumnes i la vostra famlia i un tercer amb la relaci entre vosaltres. Per shan de fer. 4.2.2. Endavant; B: programes dimplantaci Ara que de ben segur ja heu comenat a gaudir dels seus beneficis, mai millor dit, el pla B que us proposo s ms especfic. Segons les vostres necessitats, segur que vosaltres ja haureu trobat la vostra prpia dinmica. Si sou persones molt organitzades, potser us voldreu planificar les activitats del mes o la unitat de programaci. Si sou ms espontanis, potser els anireu aplicant depenent de les necessitats. Sigui quina sigui la vostra manera de treballar, no deixeu dassenyalar a la graella els exercicis que aneu fent. Tamb s molt interessant anar recollint les vostres impressions. Moltes vegades us semblar una coincidncia, mai no podrem saber com hauria anat o qu hauria passat si no ho hagussim fet. A ms a ms de les
97
valoracions en els aprenentatges, el que s important valorar s la millora del nostre grau de benestar. Els quadres segents sn eines purament orientadores: 1:Quadre de referncia del exercicis per facilitar laprenentatge (dossier de kinesiologia, Escola dEstiu Rosa Sensat).
98
1:QUADRE DE REFERNCIA DELS EXERCICIS PER FACILITAR LAPRENENTATGE Bon dia Lectura Lectura en veu alta 29. Respiraci abdominal 1. Marxa creuada. 1. Marxa creuada 1. Marxa creuada 2. Vuit mandrs 7. Clatell que es gronxa 25. Punts positius 17. Botons del cervell 9. Balanc 26. Frontal/occipital 22. Badall energtic 28. Laigua 29. Respiraci abdominal Velocitat lectora Comprensi lectora Per no perdre punt 1. Marxa creuada 1. Marxa creuada 18. Botons de terra 2. Vuit mandrs 2. Vuit mandrs 19. Botons de lespai 3. Pensar en una X 13. Flexi del peu 20. Botons despai i terra 12. Activaci del bra 14. Bombeig del panxell 24. Punts dequilibri 18. Botons de terra Ortografia Escriptura creativa Escriure i dibuixar 5. Elefant 13. Flexi del peu 1. Marxa creuada 23. Gorra de pensar 14. Bombeig del panxell 2. Vuit mandrs 11. Mussol 22. Badall energtic 5. Alfabet 4. Dibuix emmirallat Parlar, escoltar amb Matemtica Ordinadors claredat 1. Marxa creuada 6. Elefant 2. Vuit mandrs 6. Elefant 11. Mussol 7. Clatell que es gronxa 27. Ganxo de Cook 14. Bombeig del panxell 28. Laigua 23. Gorra de pensar 7. Clatell que es gronxa 23. Gorra de pensar 17. Botons del cervell 16. Arrelament 17. Botons del cervell 24. Punts dequilibri 23. Gorra de pensar 27. Ganxo de Cook Esports i jocs Creativitat Concentraci 1. Marxa creuada 1. Marxa creuada 1. Marxa creuada 8.Balanc 8. Balanc 2. Vuit mandrs 10. Cobra 10. Cobra 8. Balanc 24. Punts dequilibri 16. Arrelament 10. Cobra 16. Arrelament 11/16.Exercicis destirament 19. Botons de lespai Organitzaci Memoritzaci Estudi 18. Botons de terra 1. Marxa creuada 1. Marxa creuada 19. Botons de lespai 24. Punts dequilibri 11. Mussol 20. Botons despai i de terra 25. Punts positius 24. Punts dequilibri 24. Punts dequilibri 26. Frontal/occipital 25. Punts positius 26. Frontal/occipital 7. Clatell que es gronxa 26. Frontal/occipital Respondre preguntes Exmens Interioritzaci 14. Bombeig del panxell 28. Laigua 25. Punts positius 13. Flexi del peu 1. Marxa creuada 24. Punts dequilibri 16. Arrelament 2. Vuit mandrs 26. Frontal/occipital 13. Flexi del peu 27. Ganxo de Cook 27. Ganxo de Cook
99
Nmero 2. Graella de control dels exercicis de kinesiologia. Grup: ......... Data dinici.................................. Mes de/d:
1. 2. 3. 4. 5. 6. Marxa creuada Pensar en una X Vuit mandrs Dibuix emmirallat Alfabet Elefant
1 2 3 4 5
7. Clatell que es gronxa
8. Balanc 9. Marxa creuada terra 10. Cobra 11. Mussol 12. Activaci del bra 13. Flexi del peu 14. Bombeig del panxell 15. Relliscada 16. Arrelament 17. Bots. del cervell 18. Botons de terra 19. Botons de lespai 20. B. despai i de terra 21. B. davant-darrere 22. Badall energtic 23. Gorra de pensar 24. Punts dequilibri 25. Punts positius 26. Frontal/occipital 27. Ganxo de Cook 28. Laigua 29. Respiraci abdominal Comentaris i suggeriments:
4.2.3. Alliberament de lestrs emocional (12)
100
Lestrs emocional pot ser la causa principal dun desequilibri muscular i afecta tant els aspectes estructurals com els aspectes bioqumics de lorganisme (9), per la caracterstica tant anomenada de la globalitat del cos (el que afecta una part, afecta el tot). Faig un apartat especfic en les aplicacions de la kinesiologia, els exercicis dalliberament de lestrs emocional, perqu ajuden a eliminar tensions i bloquejos i t un benefici global en la persona, tan en el seu aspecte intrapersonal (emocional, motriu i cognitiu) com en el seu aspecte interpersonal (els aprenentatges, la feina, les relacions, les actituds, etc.). Al llarg de la nostra vida shan anat creant bloquejos, conscients o inconscients, que en afecten (intra i inter). Aquest bloqueig o situaci destrs es viu com un atac, com un perill a la supervivncia i el cervell prepara tots els mecanismes de defensa (explicats mpliament a lapartat de lestrs). El cervell dominant anterior pren la direcci de la nostra conducta i el resultat s que funcionem amb una part de tot el nostre potencial cerebral i tamb una quarta part del nostre coneixement. Els exercicis dalliberament de lestrs sn tal fcils com beneficiosos. Noms cal... provar-los. Els exercicis alliberament de lestrs emocional ajuden a eliminar tensions i bloquejos i proporcionen un benefici global a la persona, tant en el seu aspecte intra (emocional, motriu i cognitiu), com en el seu aspecte inter (els aprenentatges, la feina, les relacions, les actituds, etc.). Els exercicis dalliberament de lestrs sn tan fcils com beneficiosos. Noms cal... provar-los. Exercicis bsics: - Punts positius (exercici n. 25) - Frontal/occipital (exercici n. 26) Aquests exercicis es poden complementar amb altres mtodes, com la visualitzaci, les afirmacions positives i els moviments oculars de PNL (Programaci Neurolingstica). Per exemple, es pensa en una situaci destrs, una dificultat, un problema, un tema que ens faci patir o quelcom que es vulgui resoldre. Mentrestant, ens posem les mans als punts positius o al frontal/occipital (ho pot fer un mateix o ens ho pot fer una altra persona). Mentalment es van revisant tots els aspectes de la situaci: el que es recorda, el que passa, el que se sent... Es pot visualitzar la situaci com si fos una pellcula a marxa rpida, lenta i normal. Es podr verbalitzar o guardar silenci, no s gaire important.
101
s important, per acabar, intentar imaginar una sortida positiva a la situaci, buscar un final feli a la pellcula. Encara que en algunes situacions aix sigui molt difcil, sempre s possible veure una implicaci positiva a totes les situacions. Lexercici dalliberament de lestrs sacaba quan notem que divaguem, quan experimentem una relaxaci neuromuscular. El problema no est solucionat, per s la forma de veurel, de percebrel, de sentir-lo. s linici per superar lestrs. La tcnica de lalliberament de lestrs emocional s un mtode magnfic, en absolut agressiu, dajut a les persones. s un mtode tan senzill i respectus com eficient per a persones que es troben atabalades, estressades. Ajuda a trobar lharmonia mental i a alliberar-nos dantics bloquejos. Fsicament ens proporciona un benestar general, una relaxaci profunda i una gran lucidesa.
102
5. TREBALL PRCTIC DUT A TERME.
Hixam, Sergi i Mohamed, fan una bona marxa creuada, gatejant.
Parlam i tal vegada me noblidi. Ensenyam i potser men recordi. Fes-me participar i aprendr.
B.Franklin
103
5. TREBALL PRCTIC DUT A TERME 5.1. Introducci El treball prctic que he desenvolupant aquest any i que a continuaci detallar en aquest apartat est recolzat sobre aquests tres suports terics: - Estructura del cervell - Educaci emocional - Kinesiologia educativa Segurament en tots els estudis s convenient el suport teric i la seva aplicaci prctica. Ben segur que s necessari que tinguin aquests dos apartats, encara que no sempre tothom els necessita. Hi haur persones que en aquest treball hauran passat directament a la part prctica i altres que necessitaran primer llegir-se tot el suport teric. Hi ha persones que abans de provar, de practicar una determinada metodologia o activitat nova, necessiten tenir una forta argumentaci terica i desprs es llancen a practicar-la. Daltres passen totalment de teoria i la posen en prctica directament. Pot sortir b o no, pot ser til o no; noms els interessa la prctica. Al final, un sadona que si es vol tenir un coneixement complet cal prctica i teoria, sobretot si sha de transmetre a altres persones. El fet denfocarho duna determinada manera o duna altra t a veure, entre altres coses, amb la nostra dominncia cerebral: Els/les que tenen dominncia cerebral esquerra (lhemisferi analtic i lgic) necessiten conixer abans de comenar una mica el perqu i el com. En canvi, els/les que tenen dominncia de lhemisferi dret (global, intutiu) no necessiten explicar-se gaire el perqu i es llancen a practicar-ho, ja que intutivament saben que s bo, que s til. Per de la mateixa manera que la kinesiologia integra els dos hemisferis i facilita un funcionament global, aquest treball tamb vol ser un treball dequilibri entre la teoria i la prctica. Quan lestiu del 2001 a lEscola dEstiu de Rosa Sensat vaig descobrir la kinesiologia, em va apassionar. Va ser un reflex totalment intutiu. Vaig saber que funcionava, que seria til per a mi i els/les alumnes. Per quan en el meu territori compartia el meu entusiasme amb altres companys/es, em trobava mancada darguments que justifiquessin una cosa tan nova. Per aix em vaig llanar a aquesta recerca. Totes les qestions que jo em plantejava crec que les he resolt. Aquesta era realment la meva necessitat. Segurament aquest ha estat el motiu perqu dons prioritat en esfor i
104
temps a aquest marc teric ms que a les prctiques i les avaluacions. s un treball ms destudi que de recerca. Potser molts de vosaltres heu passat directament de lndex a aquest apartat prctic, per estic segura que ms endavant us caldr comenar el treball per linici, perqu el nucli, lnima daquest treball est en laspecte del desenvolupament teric. Per mi s aix el que dna sentit i fora als exercicis prctics. Una de les caracterstiques del treball de kinesiologia s la globalitat i la integraci. Un cervell integrat treballa duna manera global, i en la seva aplicaci, difusi i avaluaci a lescola. Tamb me lhe plantejat com un treball prctic daplicaci global en el context educatiu: alumnes, mestres, pares/mares. Com que s un treball de difusi i de base per a persones que descobreixen la kinesiologia educativa, he preferit, novament, que el treball prctic fos ms extensiu (pares, mestres, alumnes) que intensiu. Si noms shagus fet un aspecte prctic, segurament shauria pogut fer un treball daplicaci i de recerca ms profund. Per aquest va ser el plantejament del projecte i he intentat que continus en el desenvolupament del treball per totes les raons explicades. Els treballs prctics sn molt prctics i molt senzills. Prctics i senzills com la metodologia de la kinesiologia. I havia de ser aix, no podia ser duna altra manera. Tamb pel factor temps, que s limitat, el meu any de llicncia ha donat per a aix. Com he dit anteriorment, la kinesiologia s una porta que sobre i espero desenvolupar, a partir daquest, a moltes altres aplicacions i treballs prctics i tamb dinvestigaci i de recerca, amb la complicitat i la collaboraci de persones que sengresquin amb la kinesiologia educativa. El que a la meva supervisora, la Sra. Mireia Cabero, membre del GROP, i a mi ens hauria agradat portar a la prctica i desprs avaluar s la millora en el grau de benestar de les persones que practiquen kinesiologia, per aix no s possible en un espai tan curt de temps, i s un projecte com per a ms endavant.
105
5.2. Descripci del treball prctic 5.2.1. Treball amb els/les mestres 5.2.1.1. Assessorament ZER Riu Ondara dins de les activitats del programa descoles promotores de salut Descripci de lactivitat: components, motivaci, origen... Lassessorament de la ZER Riu Ondara es va proposar com a activitat de formaci dins del segon any del Programa dEscoles Promotores de Salut (2004-07). En incloure la kinesiologia dins del Programa Escoles Promotores de Salut, tant per la novetat de la tcnica com per la facilitat que fins a lany anterior jo havia estat membre del claustre de la ZER i treballant amb la kinesiologia amb la llicncia destudis, aix ens va estimular i motivar a tots/es a sollicitar-ho i a tirar-ho endavant. Les expectatives, com es veu en la valoraci final, donen fe daquestes ganes. Objectius Explicar les bases teriques de la kinesiologia educativa. Analitzar les conseqncies i les causes de lestrs, tan personal com laboral. Donar eines per prevenir i superar lestrs Sensibilitzar en la recerca de noves eines de benestar. Aprendre els exercicis motrius prctics. Planificar programes daplicaci prctica a lescola. Continguts Kinesiologia educativa Estrs Educaci emocional El sistema nervis El cervell Els exercicis de kinesiologia
Temporitzaci Lassessorament const de 10 sessions duna hora i mitj de durada, en sessions quinzenals durant el segon i tercer trimestre del curs 2005-06,
106
s a dir, durant el mateix curs de desenvolupament de la llicncia retribuda. Va comenar el 2 de febrer i es va acabar el 31 de maig. Metodologia Les sessions comenaven sempre amb unes exercicis prctics de kinesiologia que des del primer moment ens feien adonar dels seus beneficis ens centraven per a les activitats posteriors. A continuaci, una breu explicaci terica per passar a ensenyar i aprendre els exercicis prctics. En finalitzar, es compartien propostes, comentaris, dubtes, suggeriments... Sempre es tancava la sessi amb un exercici prctic de kinesiologia. En les primeres tres sessions la proposta era exclusivament daplicaci personal. En les segents sessions es van buscar ja programes i aplicacions a laula i especificats a lapartat dels alumnes. Activitats Les activitats dutes a terme durant les deu sessions de lassessorament de kinesiologia, agrupades per blocs, van ser les segents: - Inici/arribada. Aigua, exercicis progressius de respiraci i de marxa creuada. - Teoria: sanaven explicant tots els conceptes terics: kinesiologia, sistema nervis, neurona, cervell, estrs, educaci emocional. - Prctica: cada dia sanaven ensenyant els diferents exercicis de kinesiologia. - Aplicacions prctiques: es feien entre tots/es un plantejament daplicaci prctica tant a les aules com en mbit particular. - Cloenda: per fixar tot el treball i arribar a casa amb la sensaci de calma i no destrs, es feien exercicis progressius de respiraci, alliberament de lestrs frontal occipital, visualitzacions...
107
Avaluaci Es far a partir de lanlisi de lenquesta que facilita lentitat organitzadora ICE UdL. AVALUACI DE LES ACTIVITATS DE FORMACI CURS 2005/06 Ttol de lactivitat: kinesiologia. Educaci postural Codi: 609933/11944 Modalitat: assessorament a centre Valoraci que fa el professorat assistent: assistents, 19 Excellent Bo/bona Regular Deficient 1: Assoliment dels objectius 7 11 1 proposats. 36,84% 57,89% 5,2% 2: Adequaci dels 7 12 plantejaments metodolgics. 36,84% 63,15% 3: Incidncia de lactivitat en 5 13 1 la prpia prctica docent. 26,31% 68,42% 5,2% 4. Repercussi de lactivitat en la dinmica i ambient de 4 14 1 treball de lequip de 21,05% 73,68% 5,2% professors/es del centre. 5. Organitzaci general. 13 6 68,42% 31,57% 6. Qualitat global de 12 7 lactivitat. 63,15% 36,84% Valoraci global: si limitem la valoraci a laspecte quantitatiu de les xifres: - El 100% dels/les assistents fan una valoraci del 50% de les qestions entre excellent i bona. - El 94,8% dels/les assistents fan una valoraci entre excellent i bona, i un 5,2% en fan una valoraci entre regular i deficient del 50% restant. Tot laspecte qualitatiu de les impressions, les sensacions i les emocions viscudes en aquestes deu sessions s difcil dexplicar i avaluar, tot i que per mi s molt ms significatiu que les xifres, per raons de temps i de prioritats, explicades en la introducci daquestes apartat, que ser un aspecte que no sanalitzar en aquest treball.
108
5.2.1.2: XXIII Escola dEstiu Urgell Segarra, organitzada pel Grup de Mestres Urgell-Segarra Descripci Ttol del curs: Kinesiologia educativa: Brain Gym. Gimnstica del cervell: aprendre i viure amb benestar. El moviment s la clau de laprenentatge, segons Paul Denisson, creador de la kinesiologia educativa a partir de la kinesiologia aplicada. Una srie dexercicis motrius senzills faciliten la connexi de les diferents zones del cervell per optimitzar el funcionament global del cervell i milloren la capacitat per gestionar la informaci i el coneixement: aprendre i viure gaudint, sense estrs, amb benestar. Al curs hi assistiren 22 mestres de les 55 que en van fer la sollicitud i cap coneixia la kinesiologia, noms per la descripci del curs en el fullet de lEscola dEstiu Lassistncia va ser del 98% i la puntualitat, admirable. El lloc on es va realitzar va ser al CEIP Jacint Verdaguer de Trrega. Objectius Fer arribar la kinesiologia als/les mestres com una eina tan senzilla con beneficiosa, tant per als docents com per als seus alumnes Donar les bases teriques bsiques de la kinesiologia Aprendre i practicar els exercicis Donar eines per gestionar lestrs Buscar aplicacions prctiques daplicaci a lescola Continguts Kinesiologia educativa Lestrs en kinesiologia Estructura i funcionament del cervell Educaci emocional Exercicis de kinesiologia Bibliografia i centres de referncia
Metodologia Prctic i participatiu. Primer, el moviment s la principal eina de la kinesiologia, i tamb ho va ser de les hores que compartirem. Els exercicis sn fcils i senzills els pot fer tothom i no es necessita una forma fsica
109
especial. I segon, entre tots es van buscar aplicacions prctiques que ens fossin tils tant personalment com professionalment. Tamb es van donar les bases teriques necessries per recolzar i entendre la dinmica i els beneficis de la kinesiologia educativa. Un dossier elaborat a partir del treball de kinesiologia de la llicncia va materialitzar tot el que shavia treballat durant les 15 hores . Temporitzaci El curs constava de 15 hores repartides en 9 sessions durant els dies 3, 4 i 5 de juliol de 2006. Les activitats es distriburen de la segent forma: DILLUNS 3 DE JULIOL: 1a sessi. De 2/4 de 10 a 1 Presentaci Dels membres del grup: nom, lloc de treball..., sobretot la motivaci per assistir al curs. Objectiu Compartir amb vosaltres el meu treball de la llicncia destudis, donar-vos una eina, un recurs que us faciliti, tal com diu el nom del curs, una manera de viure i una manera daprendre amb benestar. Preescalfament Abans dexplicar-vos la dinmica del curs daquests dies, tres exercicis bsics i prctics de gimnstica del cervell. - Aigua - Respiraci: naturalconscincia-abdominal - Marxa creuada: asseguts - Marxa creuada: drets i moviment. Cercles concntrics del fet de compartir (amb marxa creuada): nom, lloc de treball, lloc de residncia, motiu de venir i que sespera daquest curs. Plantejament del curs Tindrem, amb aquesta sessi, 9 duna hora i mitja i de dues hores. El plantejament daquestes sessions s: - Arribada: uns exercicis bsics per connectar-nos, per prepararnos
110
Enfocament teric de tot plegat Aprenentatge del exercicis Tancament, amb comentaris... Observacions
Explicar el ttol Aprendre i viure amb benestar. Aprendre nosaltres com a persones que fem de mestres. Viure en el sentit ms global i ms profund. s un curs per a vosaltres, tot i que, com veureu, en el dossier hi ha desprs aplicacions a lescola, per aix ser al setembre, perqu aquests tres dies i la resta de lestiu sn perqu vosaltres ho practiqueu i ho experimenteu. Noms aix trobareu el sentit a fer-ho fer als vostres alumnes. Explicar el dossier Treball de la memria del curs de llicncia retribuda, on mhe respost les preguntes que em feia. Potser tot no ho farem, per us quedar com a material: parts del dossier i programaci seguint el dossier. Teoria Apartat 1 del dossier, p. 5. - La kinesiologia educativa: definici i orgens - Objectiu de la kinesiologia - Proposta de la kinesiologia Prctica Les tres dimensions del moviment: dalt/baix, esquerra/dreta, davant/darrere. - Amb desplaament - Sense desplaament - Amb alguna part del cos - Amb el ulls - Frontal/occipital i ulls tancats repetint aquests moviments Per parelles: frontal/occipital: respiraci, imaginar-nos dins del nostre cap les connexions davant/darrere, dalt/baix, esquerra/dreta. Com si fos una cinta de lser que grava els bons moments que em viscut.
111
Acabament Donar la paraula a tothom que vulgui compartir o suggerir. DILLUNS 3: 2a sessi. De 2/4 de 12 a 2/4 de 2 Preescalfament Ens connectem: - Aigua - Respiraci: naturalconscincia-completa - Marxa creuada a la cadira - Reps dels conceptes anteriors Teoria - Inici de lapartat 2 del dossier, p. 8 - Neurona - Organitzaci del sistema nervis - Importncia de laigua - La respiraci Prctica Exercicis de lateralitat i marxa creuada. - Vuit mandrs - Ulleres - Gorra de pensar - Elefant - Alfabet - Dibuix emmirallat - Clatell que es gronxa Acabament Comentaris i valoracions. DILLUNS 3: 3a sessi. De 2/4 de 5 a 2/4 de 7 Preescalfament Ens connectem: - Conscincia de la situaci. Espai, calor, companyia... - Aigua. Prenem conscincia de la seva importncia - Respiraci: completa. Connexions amb el cervell - Marxa creuada, remodelatge
112
Teoria - El cervell - Evoluci: trada cerebral - Parts i funcions Prctica 1. Reps dels exercicis de lateralitat 2. Focalitzaci davant/darrere - Mussol - Flexi - Arrelament - Relliscada - Bombeig - Activar el bra Acabament - Comentaris i suggeriments
DIMARTS 4 DE JULIOL 2006: 4a sessi. De 2/4 de 10 a 11 Connectem: - Aigua a conscincia - Respiraci amb sons - Marxa creuada i pensar en una X Teoria Repassar el conceptes apresos: - Neurona, aigua, sinapsi, neuroplasticitat - Sistema nervis, parts, cervell, substncia gris i substncia blanca - Els tres cervells - Lestrs en kinesiologia - Funcionament del cervell: lateralitat, focalitzaci i centratge Prctica - Reps dels exercicis de focalitzaci (davant/darrere) - Exercicis de centratge (dalt/baix) - Badall - Gorra - Botons del cervell
113
Botons de terra Botons espai Botons de terra/espai Punts dequilibri
Acabament Comentaris i suggeriments. Frontal occipital: individual: vuit mandrs amb els ulls
DIMARTS 4 DE JULIOL: 5a sessi. De 12 a 2/4 de 2 Ens connectem: - Aigua - Respiraci completa i visualitzaci - Botons Teoria Experincia personal i bibliografia. Prctica - Reps dels exercicis de centratge - Exercicis globals - Frontal occipital Acabament Comentaris: frontal occipital visualitzaci DIMARTS 4 JULIOL: 6a sessi. De 2/4 de 5 a 2/4 de 7 Sala de psicomotricitat Ens connectem: - Aigua. - Respiraci estirats a terra. - Marxa creuada amb les tres dimensions de lespai. Prctica Reps botons, exercicis de centratge. Exercicis destiraments a terra: balanc, cobra i marxa creuada a
terra.
114
Coreografia amb marxa creuada en grups. Acabament Cercle de lenergia: frontal occipital. Comentaris DIMECRES 5 DE JULIOL: 7a sessi. De 2/4 de 10 a 11 Ens connectem: Cal cronometrar el que es tarda. Aigua. Respiraci. Botons. Teoria Explicar lapartat de les aplicacions, p. 33. Kinesiologia i educatiu emocional: relaci de les tres funcions amb la intelligncia emocional. Prctica Frontal/occipital: alliberament de lestrs emocional. Acabament Comentaris. DIMECRES 5 DE JULIOL: 8a sessi. De 12 a 2/4 de 2 Sala Audiovisuals Veurem els DVD. Amb lexperincia de kinesiologia de la ZER Riu Ondara. Treball amb grups de laplicaci de la kinesiologia a les classes. Prctica: alliberament de lestrs emocional, frontal occipital. Avaluaci: enquesta de lentitat organitzadora. DILLUNS 5 DE JULIOL DE 2006: 9a sessi. De 2/4 de 5 a 6 ltima connexi - Aigua. - Marxa creuada. - Pensar en la X.
115
Respiraci. Botons.
Taula rodona sobre les expectatives del curs. ltimes consideracions. Avaluaci Es realitzar a partir de lanlisi de lenquesta que facilita lentitat organitzadora, Grup de Mestres Urgell-Segarra. ENQUESTA AVALUACI DE LA XXII ESCOLA URGELL-SEGARRA. TRREGA 3-4-5 DE JULIOL2006 Gens Poc Satisfacci respecte als objectius i expectatives Satisfacci pel contingut Satisfacci sobre la metodologia Grau de qualitat dels apunts i materials Grau dinters que la qualitat ha despertat Grau daplicabilitat en la prctica docent Grau de participaci dels/les assistents Satisfacci respecte a lorganitzaci: espais, aparells, materials VALORACI GLOBAL DEL FORMADOR/A VALORACI GLOBAL DE LACTIVITAT Valoraci quantitativa de lenquesta 70,45% de les respostes: totalment 28,18% de les respostes: molt 1,36% de les respostes: fora 0% de les respostes: poc o gens DESTIU
Fora Molt 6 4 5 5 7 1 2 14 8 6 3 4
Total 16 18 17 17 15 7 14 14 19 18
116
Valoraci qualitativa A travs de les respostes recollides dels/les participants a aquestes dues qestions: - A linici de lactivitat: Quines sn les expectatives del curs? - En acabar lactivitat: primer, valorar de l1 al 5 les expectatives del curs, i segon, Qu tha aportat de nou el curs? (1) Es respon el primer dia de curs. (2) Es respon lltim dia del curs. (1) QUINES SN EXPECTATIVES DEL CURS? LES (2) (2) QUE THA APORTAT DE NOU? VAL. (0 A 5) Conixer una nova tcnica per Descoberta i entusiasme per la viure ms serenament i 5 kinesiologia. tranquillament. - Una eina de creixement i de canvi Recurs per millorar la 5 Descobrir que amb un recurs tan comunicaci a laula i al claustre. senzill i fcil daplicar sobtinguin tants - Poder treballar lestrs de resultats. Crec que ho podr utilitzar lalumnat i del mestre. amb mi a i a laula ms del que em Conixer tcniques pensava. daprofundiment del treball a laula. Recurs per aprendre i viure amb 4 Mha proporcionat satisfacci, benestar. tranquillitat, plenitud i pau. Passar de la informaci a lacci. 5 Mha ajudat a conixer ms el meu cos. Conscienciar-me a sentir ms. Conixer un recurs nou que pugui 5 beneficiar-me tant a mi com ms endavant als meus alumnes. - Relaxar-me. 45 - Conviure en harmonia - Equilibrar el cos i la ment. - Eina per connectar millor amb els meus alumnes Aconseguir mitjans per al 5 Obrir-me a tot un mn de sensibilitat desenvolupament personal i per a que dna un altre sentit a la vida. la millora de laprenentatge dels meus alumnes.
117
Conixer la kinesiologia per poder aplicar-la i aplicar-me-la. Pautes per aconseguir conscincia dequilibri mental i corporal. Saber com aconseguir el meu equilibri. Aconseguir cuidar ms el nostre cos i poder controlar millor les nostres emocions. Dominar situacions destrs.
475 5 3 5
Molt inters a aplicar-la i aplicar-me-la (per arribar al 5). Saber per qu i com arribar-hi. Em conec millor, per encara em costa trobar com. La illusi i les ganes de portar-ho a la prctica. Ara tinc moltes estratgies per afrontar situacions difcils. Aquesta serenor que sento em dna ms tranquillitat. Una gran satisfacci per aconseguir les meves expectatives. Mha obert les portes a un camp totalment desconegut per a mi. Minteressa molt. A ms de gaudir daquests tres dies, he descobert eines per resoldre alguns dels meus problemes. Descobrir que la tcnica no s noms per treballar amb els meus alumnes, sin que pot repercutir molt en lmbit personal. Descobrir uns exercicis molt senzills que ens faciliten el fet destar b, el benestar. A ms, ha estat una experincia fantstica i molt engrescadora per estudiar-la i portar-la a la practica. A part daprendre les he pogut viure, sentir i interioritzar vivint plenament un gran benestar, i ara, amb ms facilitat, els puc transmetre als altres. Mha deixat petjada.
Conixer, entendre i poder aplicar 5 recursos per controlar lestrs i aconseguir un millor benestar. Conixer les possibilitats del 5 cervell hum Millorar la meva qualitat de vida. 4
Aprendre daprendre.
noves
maneres 5
Aprendre a estar b i poder-ho 5 transmetre. Adquirir uns aprenentatges duna 5 forma ms dinmica, no tan terica. Aprendre tcniques que em 5 permetin sentir-me b i poder-les aplicar desprs als meus alumnes. Omplir-me de bones idees i poder 3 esquitxar el meu voltant.
118
5.2.2. Activitat prctica alumnes 5.2.2.1. Alumnes ZER Riu Ondara Objectius generals - Introduir dins de la dinmica general de les aules una nova forma de comenar les classes, una nova forma de treballar, daprendre. - Sensibilitzar els/les alumnes dels beneficis immediats de la prctica dels exercicis de kinesiologia. - Comprendre els beneficis dels exercicis a mitj i llarg termini. - Aprendre els exercicis motrius de kinesiologia. Continguts - Els exercicis motrius de kinesiologia. Temporitzaci Els exercicis de kinesiologia es van comenar a introduir a les classes a partir del mes de gener i de forma organitzada i gradual a partir del mes de mar, amb les graelles elaborades en lassessorament de kinesiologia de la ZER i shan realitzat durant els mesos de mar, abril i juny. - Mar: exercicis de focalitzaci, estiraments. - Abril (vacances Setmana Santa): reps lliure dels exercicis del mes de mar. - Maig: exercicis organitzats per cicles, EI lliure, CI lateralitat, CM focalitzaci, CS centratge. - Juny: reps lliure dels exercicis del mes de maig. Els exercicis es programaven en sessions de mat i tarda amb una durada aproximada dentre 5 i 10 minuts. Metodologia Els exercicis es van programar per a tots els cicles i nivells de la ZER, cada mestre/a havia danar fent les adequacions corresponents al seu nivell: es molt diferent la dinmica i el plantejament que sha de fer a educaci infantil o a cicle superior (als grans els encanta que els expliquis qu passa dins del nostre cervell a lhora de fer els exercicis de kinesiologia i els ms petits ho gaudeixen com un joc ms). En arribar a la classe el/la mestre/a explica i ensenya lexercici de kinesiologia: i si aquest s nou demanava als seus alumnes que ho repetissin comprovant lexecuci correcta dels exercicis, si lexercici ja era conegut pels nens/es, el/la mestra, dient el nom de lexercici, demanava als alumnes
119
que els facin amb ell/ella. Els exercicis estaven molt pautats amb les graelles elaborades a lassessorament de kinesiologia. La durada de cada exercici estava fixat en tres respiracions completes per a cada exercici, i a part dels beneficis especfics de cada exercici hi ha implcit els beneficis de la respiraci. A continuaci, els/les alumnes estaven preparats/des per iniciar el treball escolar duna forma ms rendible i efica. Desenvolupament de les activitats Des del mar fins al juny les activitats de kinesiologia es van realitzar seguint lorganitzaci segent: Graella de control dels exercicis de kinesiologia. Grup: ...... Mes: mar Mes de/d:
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Marxa creuada Remodelatge Pensar en una X Vuit mandrs Dibuix emmirallat Alfabet Elefant Clatell es gronxa Balanceig
1
+
2
+
3
+
4
+
5
+ + + + + + + + + + + + +
10.Marxa creuada terra
11 Cobra 12. Mussol 13. Activar el bra 14. Flexi del peu 15.Bombeig del panxell 16. Relliscada 17. Arrelament 18. Bots del cervell 19. Bots. de terra 20. Botons de lespai 21. Botons espai-terra
22. Bots. davant-darrere
M T
M T
M T
M T
M T
M T M T
M T M T
M T M T
M T M T
M T M T
M T M T
M T M T M T
M T M T M T
M T M T M T
M T M T M T
M T M T M T
M T M T M T
23. 24. 25. 26. 27. 28. 29.
Badall energtic Gorra de pensar Punts dequilibri Punts positius Frontal-occipital Ganxo de Cook Aigua
30. Respiraci abdominal
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
+ +
120
Graella de control dels exercicis de kinesiologia. Grup: educaci infantil. Mes: maig. Data dinici:.......... MES DE/D:
1. Marxa creuada 2. Remodelatge 3: Pensar en una X 4. Vuit mandrs 5. Dibuix emmirallat 6. Alfabet 7. Elefant 8. Clatell que es gronxa 9. Balanceig 10. Marxa creuada terra 11 Cobra 12.Mussol 13. Activar el bra 14. Flexi del peu 15. Bombeig del panxell 16. Relliscada 17. Arrelament 18. Botons del cervell 19. Botons de terra 20. Botons de lespai 21. Botons espai-terra 22. Bots. davant-darrere 23. Badall energtic 24. Gorra de pensar 25. Punts dequilibri 26. Punts positius 27. Frontal-occipital 28. Ganxo de Cook 29. Aigua 30. Respiraci abdominal
1 2 3 4 5
x x x x x x x x x
x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x T: Tarda X: Mat i tarda.
M: Mat
121
Graella de control dels exercicis de kinesiologia. Grup: cicle inicial. Mes: maig. Data dinici: .........
MES DE/D:
1. 2. 3: 4. 5. 6. 7. 8. 9. Marxa creuada Remodelatge Pensar en una X Vuit mandrs Dibuix emmirallat Alfabet Elefant Clatell es gronxa Balanceig
1 2 3 4 5
M T M M T M M T M M M T T M M M M M M M M T T T T T T M M M M M M T M T M T M T
10. Marxa creuada terra
11 Cobra 12.Mussol 13. Activar el bra 14. Flexi del peu

15. Bombeig del panxell
16. 17. 18. 19. 20. 21.
Relliscada Arrelament Botons del cervell Botons de terra Botons de lespai Botons espai-terra T T T T T T T T T T
22. Boto. davant-darrere
23.Badall energtic 24. Gorra de pensar 25. Punts dequilibri 26. Punts positius 27. Frontal-occipital 28. Ganxo de Cook 29. Aigua
x x
x x
x x
X X
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
X X
x x
x x
M: Mat
T: Tarda X: Mat i tarda.
122
Graella de control dels exercicis de kinesiologia. Grup: cicle mitj. Mes: maig. Data dinici: .............
MES DE/D:
1. Marxa creuada 2. Remodelatge 3: Pensar en una X 4. Vuit mandrs 5. Dibuix emmirallat 6. Alfabet 7. Elefant 8. Clatell es gronxa 9. Balanceig 10. Marxa creuada terra 11 Cobra 12.Mussol 13. Activar el bra 14. Flexi del peu 15. Bombeig del panxell 16. Relliscada 17. Arrelament 18. Botons del cervell 19. Botons de terra 20. Botons de lespai 21. Botons espai-terra 22. Bots. davant-darrere 23.Badall energtic 24. Gorra de pensar 25. Punts dequilibri 26. Punts positius 27. Frontal-occipital 28. Ganxo de Cook 29. Aigua 30. Respiraci abdominal
1 2 3 4 5
X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
M T
M T
M T
M T
M T M T M M T T M T M T M T M T M T M T M T
M T M T M T
M M M T T T
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
M: Mat
123
Graella de control dels exercicis de kinesiologia. Grup: cicle superior. Mes: maig. Data dinici: .................
MES DE/D:
1. 2. 3: 4. 5. 6. 7. 8. 9. Marxa creuada Remodelatge Pensar en una X Vuit mandrs Dibuix emmirallat Alfabet Elefant Clatell es gronxa Balanceig Cobra Mussol Activar el bra Flexi del peu Relliscada Arrelament Botons del cervell Botons de terra Botons de lespai Botons espai-terra Badall energtic Gorra de pensar Punts dequilibri Punts positius Frontal-occipital Ganxo de Cook Aigua
1 2 3 4 5
10.Marxa creuada terra
11. 12. 13. 14. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29.
15. Bombeig del panxell
M M M T M M M M T T M M T M M T M M M M M M M M M M M M T M M T x x M M T X X M M T x x M M T x x
22. Bot. davant-darrere
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
x x
T x x
T x x
T x x
T x x
T x x
x x
M: Mat
124
Avaluaci No es fa fer un protocol davaluaci dels objectius que es pretenien en aquesta activitat, la valoraci personal subjectiva s que es van aconseguir tots amb escreix, i les valoracions de les mestres, la gravaci dels exercicis del DVD... ho corroboren de forma indirecta. 5.2.2.2. Alumnes de 5 de primria de lescola ********* (&) Motivaci i origen de lactivitat Un mestre de lescola ****** encuriosit pel meu treball de kinesiologia educativa va creure que els seus alumnes de cinqu, als quals impartia les rees de tcniques de lectura i destudi, els van ajudar els exercicis de kinesiologia educativa. Per tant, es va incidir noms en els exercicis especfics de velocitat i comprensi lectora. (&) No es pot especificar el nom de lescola perqu va ser una iniciativa personal del mestre. Descripci de lactivitat El mestre va aprendre els exercicis i es va fer una planificaci per als mesos de mar, abril i maig. Al grup de 5 A, durant tres dies a la setmana i abans de comenar lactivitat concreta de lectura, tcniques destudi i cincies de la naturalesa els nens/es feien els exercicis de kinesiologia educativa. Al grup B no es feien exercicis de kinesiologia. Objectius - Comprovar els beneficis de la kinesiologia en la velocitat i comprensi lectora dels alumnes de cinqu de lescola ********** - Introduir una nova manera de comenar les classes.
Continguts - Exercicis de kinesiologia especfics per la velocitat i la comprensi lectora. Temporitzaci Els exercicis es van fer durant els mesos de mar, abril i maig i durant tres dies a la setmana. La durada dels exercicis era de 5 a 10 minuts i la regularitat va ser dun 80% sobre la planificaci inicial.
125
Nm. 5. Graella de control dels exercicis de kinesiologia. Comprensi i velocitat lectora. Escola: *********. Grup: ......... Data dinici: .........
VELOCITAT LECTORA 1. Marxa creuada 3: Pensar en una X 4. Vuit mandrs 13. Activar el bra COMPRENSI LECTORA 14. Flexi del peu 15.Bombeig 21.Botons
del panxell
1 2 3 4 5 x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x
x x x
17. Arrelament
espai/terra
x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x
OBSERVACIONS
126
Activitats En arribar a la classe el mestre explica i ensenya lexercici de kinesiologia de forma progressiva, tal com es veu a la graella. Si lexercici s nou demanava als alumnes que el repetissin comprovant lexecuci correcta dels exercicis. a durada de cada exercici estava fixada en tres respiracions completes per a cada exercici, i a ms dels beneficis especfics de cada exercici hi ha implcit els beneficis de la respiraci. Avaluaci Comprovar si els exercicis de kinesiologia han millorat la velocitat i comprensi lectora del grup A respecte al B es far en lapartat segent davaluaci. 5.2.3. Pares/mares 5.2.3.1. Taller Benestar i relax, organitzat conjuntament per lAMPA del CEIP Guillem dIsard de la Fuliola i lAteneu Popular de la Fuliola i Bold Descripci de lactivitat i temporitzaci Per tercer any consecutiu sorganitzava aquest taller i cada any augmentaven el nombre dassistents i el nombre de sessions. Lactivitat concreta a la qual fem referncia es va realitzar durant els mesos de gener, febrer i mar de lany 2006: dotze sessions setmanals d1 hora i mitj. I la kinesiologia era una de les activitats de les sessions. Va ser un curs obert a tothom i al final el grup ms homogeni va ser dunes 12 persones dones. En els tres anys vaig ser jo, Anna Ardvol, qui va conduir lactivitat. Objectius generals - Descobrir eines que facilitin benestar. - Afavorir el coneixement de les sensacions corporals. - Gaudir del benestar que ens proporcionen les activats motrius del joc, la respiraci, la kinesiologia i el relax. - Conixer els beneficis dels exercicis de kinesiologia. - Aprendre els diferents exercicis de kinesiologia. - Assumir la responsabilitat del nostre benestar. - Incorporar a la vida quotidiana les eines apreses al taller de forma autnoma.
127
Metodologia En aquesta tercera temporada de benestar i relax, tot i que shi han incorporat membres nous, no va ser necessari explicar gaire lactivitat, ja que les assistents venien molt motivades per les vivncies compartides amb altres membres de cursos anteriors. Lactivitat era molt prctica i les explicacions teriques eren mnimes. La musica era la que marcava linici i lacabament de les diferents propostes: les meves propostes, a ms de la msica, eren que comptava amb el jo de cada una delles, de les altres i de lespai. En entrar es comenava per un exercici bsic de kinesiologia: beure aigua. Desprs es continuava amb lactivitat de respiraci i un bloc central de descoberta dels altres i de lespai. Hi havia exercicis especfics de kinesiologia i sacabava sempre amb una sessi de relax Activitats Les activitats estaven agrupades en els segents blocs: 0. Beure aigua. 1. Arribada i presa de conscincia de nosaltres de lespai i de lactivitat amb exercicis de respiraci. Respiraci natural, clavicular, costal, abdominal, completa... 2. Sensorials: treballs amb els diferents sentits: vista, tacte, olfacte, oda i gust, tant a nivell de sensacions reals com de sensacions imaginades, inventades o reviscudes. 3. Presa de conscincia del propi cos, del cos dels altres i de lespai: moviments, postures, materials, jocs, danses... 4. Exercicis de kinesiologia: marxa creuada per comenar i frontaloccipital per acabar. 5. Per preparar la relaxaci sempre hi havia algun tipus de massatge: pilotes, globus, roba... 6. Sessi de relaxaci: respiraci, musica, visualitzacions... Exemple del desenvolupament duna sessi No he cregut necessari especificar totes les sessions, com tampoc ho he fet al bloc dels alumnes. Crec que una ser suficient amb un model perqu a partir daqu tothom pugui anar creant les seves prpies sessions, i com que en aquest treball el que es prioritza sn els exercicis de kinesiologia, s ms fcil que cadasc busqui amb qu vol acompanyar els exercicis.
128
Desenvolupament duna classe Aquesta sessi va ser la cinquena i ja havem fet una evoluci en tots els exercicis de respiraci, sensorial, kinesiologia i relaxaci. La sala on ho fiem era espaiosa i confortable, ben illuminada i ventilada. Una catifa a terra, una msica i un llum tnue ens comenaven a situar. En arribar tothom se servia un vas daigua i sasseia a la catifa, i mentre els/les mestres anaven arribant la resta de companys/es assaborien tots els beneficis que ens aporta laigua beguda a conscincia. Ben asseguts/des amb lesquema recta i els ulls tancats, comenvem els exercicis de respiraci: - Presa de conscincia de la nostra prpia respiraci, noms pensar que sest respirant, sense voler canviar res, noms latenci posada en el miracle de la respiraci un aire que entra i surt del nostre cos. Si els pensaments vnen els fem presents en la inspiraci i els fem sortir amb lexpiraci. Latenci es fixa ja en aquest moviment que a poc a poc notem al ventre, les mans damunt de la panxa ens ajuden a fixar-hi ms latenci (tenim molta prctica en la respiraci abdominal). Desprs fem lexercici concret de respiraci, avui fem lexercici del quadrat: He portat una cartolina amb un quadrat gran dibuixat per seguir els costats del quadrat amb la mirada: 1r. Costat vertical esquerre > Inspirar. 2n. Costat horitzontal superior > Aguantar amb els pulmons plens. 3r. Costat vertical dret > Expirar. 4t. Costat horitzontal inferior > Aguantar amb els pulmons buits. I fer-ho dues vegades ms, tothom al seu ritme. Laigua i loxigen ja han fet efecte al cos: benestar. Exercicis de kinesiologia: ara una mica de marxa: msica i marxa creuada. - Marxa creuada lliure: tothom fa el moviment de marxa creuada que li ve ms de gust - En cada aturada marcada per la msica observem la X que presideix una de les parets de la sala - Marxa creuada amb parelles - Amb la can Barabar de La Troca (un grup danimaci de Balaguer) s molt fcil que per grups es vagin inventant marxes creuades i les companyes les copin.
129
Exercici sensorial Ja hem treballat molts dies amb sensacions reals dolorar, de mirar, de tastar i descoltar. Avui ens ho imaginarem, per abans ens prepararem amb els dos exercicis especfics de kinesiologia per escoltar (gorra de pensar, exercici nmero 23 de kinesiologia) i mirar (ulleres, vuit mandrs als ulls, exercici nmero 3). He portat dos psters molt grans: un dun paisatge de bosc i laltre dun desert. Primer els nensenyo un i desprs laltre. Els demano que se situn dins de cada un i que visquin el sorolls que senten, les olors, la sensaci de la pell, etc. Desprs els faig escoltar els sons gravats de diferents ambients: bosc, platja, carretera, escola, fbrica i elles han dimaginar la imatge. Tercera proposta de kinesiologia: fem animalades (connectors, estiraments i marxa creuada). - Amb els botons del cervell de terra i de lespai (exercicis de kinesiologia nmero 20) ens carreguem denergia. - Amb el gat i el gos gatejarem (marxa creuada nmero 1) i farem estiraments. - Amb el cocodril reptarem (marxa creuada). - Amb la cobra reptarem i farem un estirament. - El mussol (exercici nmero 11). - Tots els animals es mouen i respirem estirats a terra i prenem conscincia de la respiraci. Daquesta manera acabem de fer animalades. Abans de la quarta i ltima proposta de la sessi ens aturem, ens relaxem i connectem amb el ganxo de Cook (exercici nmero 27). La quarta proposta de la sessi s la de relaxaci: per parelles, una sestira a terra i laltra es posa asseguda darrere seu de manera que li pugui agafar amb les mans el cap. Desprs duns instants de presa de conscincia de la postura, sintentar sincronitzar les dues respiracions. Totes dues tenen un paper passiu fsicament, per molt actiu en laspecte energtic i emocional de donar i de rebre. En aquesta postura es fa lexercici dalliberament de lestrs (pgina 101). Sintercanvien els papers i desprs, abans dacabar, es quedem un moment les dues ajagudes per assimilar totes les sensacions viscudes.
130
Avaluaci de lactivitat. Valoraci in situ desprs de cada sessi: no parlvem gaire i en acabar tothom marxava tranquillament cap a casa. No tenem gaires ganes de parlar, per lambient, les mirades i les cares mostraven un profund estat de benestar, i aix es verbalitzava molt ms en situacions fora de lespai i del temps de la sessi, i noms de forma molt puntual es feia una aturada per verbalitzar el que vivem. Per aquesta ra, i tamb per la confiana i la complicitat que crea compartir aquestes estones, vaig pensar que un grup de discussi seria una bona eina davaluaci daquesta activitat. El protocol davaluaci de lactivitat, utilitzant el grup de discussi com a instrument, es desenvolupa a lapartat segent.
131
6: PROCS DAVALUACI
El ms essencial s invisible als ulls. El petit prncep
La Nria i lEduard fan un bon Dibuix emmirallat
132
6. PROCS DAVALUACI (*) (*) Per fer aquest apartat mhe guiat pel mateix apartat de la llicncia retibuda dEugenia de Pags La ment zapping..., procs que va guiar i supervisar el Sr. Rafel Bisquerra, seguint les directrius marcades pel GROP (Grup de Recerca en Orientaci Psicopedaggica). s evident que per donar validesa cientfica als programes deducaci cal avaluar-los tot i sha de comptar amb les dificultats que suposen tots els amidaments de fenmens psicopedaggics, que han estat sempre difcils, discutible i criticables. (18) Aquest treball, com he comentat amb anterioritat, s ms destudi que de recerca, i per aix les valoracions que us detallo a continuaci no permeten fer un gran estudi cientfic, sin que sn una petita mostra dels resultats dels treballs prctics duts a terme aquest any, no es poden generalitzar, per s que sn suficientment significatius com a punt de partida per comenar a posar-ho a la prctica i per continuar investigant i valorant. I aquest apartat est enfocat de la segent manera: - Primer, pel meu inters en el tipus de treball que volia fer, tal com he explicat a la introducci de lanterior apartat, he prioritzat lestudi a la recerca. - La meva prpia formaci i trajectria professionals sc mestra de base i de prctica (25 de parvulista en una escola rural), no com altres companys de llicncia ms avesats a investigaci i a la recerca. - El temps s un tir inflexible i la meva opci ha estat amb el temps que se mha donat prioritzar lestudi i la difusi de la tcnica a la recerca. En el segent quadre queden resumides les experincies prctiques que he dut a terme aquest curs 2005-06 i de quines se nha fet un protocol d avaluaci.
133
ACTIVITAT PRCTICA MESTRES Assessorament ZER Riu Ondara Escola dEstiu Urgell-Segarra
AVALUACI
PROTOCOLS DAVALUACI: model GROP
Enquesta ICE UdL Enquesta Grup de Mestres ------------Qestionari mestres
ALUMNES
PARES/MARES
Infantil i primria: ZER ----------------Riu Ondara 5 de primria escola *** --------------Taller Benestar --------------i relax, a la Fuliola
Velocitat lectora Grup de discussi
6.1. Fases davaluaci del programa dactivitats, model del GROP El model del GROP (*) proposa les segents fases: - Elaboraci del pla davaluaci: en aquesta fase es posen les bases de tot el procs davaluaci. Cal que es doni resposta a les segents qestions: - Quin s lobjectiu de lavaluaci? - Qui rebr els resultats de lavaluaci? - Qui sn els encarregats de lavaluaci? - Quan sha davaluar? - Instruments i recollida dinformaci. - Anlisi i valoraci de la informaci. - Presentaci dels resultats:
134
6.2.Procs davaluaci activitats mestres 6.2.1. Elaboraci del pla davaluaci Analitzar les dades de lenquesta per comprovar les aplicacions i els beneficis que obtenen aquestes persones de la kinesiologia educativa. Destinataris dels resultats de lavaluaci - Els/les mestres que van respondre lenquesta. - El Departament dEducaci, encarregat de rebre i difondre tot aquest treball de la llicncia destudis. - Amb la seva difusi hi pot haver altres interessats: Coneixedors i practicants de la kinesiologia educativa. Diferents mbits professionals interessats en la kinesiologia. Mestres, professors. Psicopedagogs i psiclegs. Persones obertes i receptives a noves formes de viure daprendre i deducar. Encarregats de lavaluaci La persona que ha dissenyat lenquesta i lha fet arribar a totes les persones que coneixia relacionades amb la kinesiologia i les mateixes persones que ha cregut interessant respondre i retornar lenquesta. Objecte de lavaluaci. Qu cal avaluar Avaluar les aplicacions i els beneficis de la kinesiologia en els 40 mestres relacionats amb la kinesiologia educativa
6.2.2. Instruments i recollida dinformaci Linstrument davaluaci s el segent qestionari.
135
QESTIONARI DE KINESIOLOGIA EDUCATIVA
Treball de recerca de kinesiologia educativa: llicncia retribuda Curs 2005-06. Anna Maria Ardvol Rib _______________________________________________________ Noms cal assenyalar la resposta que creguis ms adient. Grcies.
1. Quan temps fa que coneixes la kinesiologia educativa? a. Menys dun any b. Entre 1 i 5 anys c. Ms de 5 anys 2. Com vas conixer la kinesiologia? a. Companys/es b. Cursos
c. Llibres
d. Altres: quins?
3. Has fet cursos de kinesiologia educativa? a. Rosa Sensat b. Programa de Formaci del Professorat del Departament dEducaci c. Altres 4. Practiques els exercicis de kinesiologia educativa? a. En laspecte familiar/personal b. En laspecte escolar/laboral 5. En laspecte familiar/personal, amb quina freqncia els practiques? a. Una vegada al dia, cada dia b. Alguns dies a la setmana c. Espordicament alguns dies al mes d. No els practico 6. En quines situacions? a. En aixecar-me o en el moment danar a dormir b. Abans dalguna determinada activitat (estudiar, parlar, ordinador...) c. Davant dun problema o dificultat d. Per solucionar i/o evitar lestrs 7. En general, com valoraries els canvis i els beneficis de la kinesiologia en la teva vida personal? a. Gens b. Poc c. Fora d. Molt
136
8. A la classe, amb quina freqncia els practiques? a. Una vegada al dia, cada dia b. Alguns dies a la setmana c. Espordicament alguns dies al mes d. Encara no he comenat a practicar-los 9. En quines situacions els practiques a la classe? a. En entrar i/o sortir b. Abans duna tasca especfica (lectura, dictat, audici, ordinador...) c. Activitat extraescolar d. Amb algun problema o dificultat e. Per tranquillitzar-los i calmar-los 10. Valora els beneficis que has observat a la classe amb: G: gens P: poc F: fora a. Atenci / concentraci b. Lectura i escriptura c. Matemtica i clcul d. Memoritzaci, estudi, proves... e. Imaginaci creativitat f. Altres G-P-F-M G-P-F-M G-P-F-M G-P-F-M G-P-F-M G-P-F-M
M: molt
11: Durada de les sessions de kinesiologia, aproximadament a. Menys de 5 b. Entre 5 i 10 c. Entre 15 i 30 d: Ms de 30 12. Comentaris, suggeriments, propostes, recomanacions, idees... 13. Resumeix amb una frase breu qu s i qu significa per a tu la kinesiologia educativa 14. Estaries disposat/da a participar en un treball dinvestigaci en el camp de la kinesiologia educativa? En cas afirmatiu, facilitans, si us plau, una adrea electrnica GRCIES PER LA TEVA COLLABORACI. TOT AQUEST TREBALL QUEDAR EXPLICAT A LA PGINA DEL DEPARTAMENT DEDUCACI, EN LAPARTAT DE LLICNCIES DESTUDIS, EN CAS QUE HO VULGUIS CONSULTAR.
137
Recollida de la informaci a. Dades quantitatives 1. Quan temps fa que coneixes la kinesiologia educativa? a. Menys dun any 17 b. Entre 1 i 5 anys 17 c. Ms de 5 anys 6 2. Com vas conixer la kinesiologia? a: Companys/es b. Cursos c. Llibres d. Altres: quins? 3. Has fet cursos de Kinesiologia educativa? a. Rosa Sensat b. Programa de Formaci del Professorat c. Altres 4. Practiques els exercicis de kinesiologia educativa? a. En laspecte familiar/personal b. En laspecte escolar/laboral
19 15 2 4
16 21 3
25 37
5. En laspecte familiar/personal, amb quina freqncia els practiques? a. Una vegada al dia, cada dia 11 b. Alguns dies a la setmana 11 c. Espordicament alguns dies al mes 12 d. No els practico 6 6. En quines situacions? a. En aixecar-me o a lhora danar a dormir b. Abans dalguna determinada activitat c. Davant dun problema o dificultat d. Per solucionar i/o evitar lestrs
13 9 14 12
138
7. En general, com valoraries els canvis i els beneficis de la kinesiologia en la teva vida personal? a. Gens 0 b. Poc 8 c. Fora 22 d. Molt 2 8. A la classe, amb quina freqncia els practiques? a. Una vegada al dia, cada dia b. Alguns dies a la setmana c. Espordicament alguns dies al ms d. Encara no he comenat a practicar-los 9. En quines situacions els practiques a la classe? a. En entrar i/o sortir b. Abans duna tasca especfica c. Activitat extraescolar d. Amb algun problema o dificultat e. Per tranquillitzar-los i calmar-los
12 20 2 6
25 13 0 9 9
10. Valora els beneficis que has observat a la classe amb G: gens P: poc F: fora M: molt Gens Atenci concentraci Lectura escriptura Matemtica i clcul Memoritzaci, estudi, proves Imaginaci, creativitat Altres Poc 1 2 1 2 1 Fora 26 12 10 10 11 3 Molt 6 2 3 3 3 1
11. Durada de les sessions de kinesiologia, aproximadament a. Menys de 5 10 b. Entre 5 i 10 19 c. Entre 15 i 30 2 d. Ms de 30 2
139
b. Dades qualitatives Responent a la pregunta del qestionari: Resumeix en una frase breu qu s i qu significa per a tu la kinesiologia educativa: 32 de les 40 enquestes rebudes. Les respostes van ser: Prctica educativa que predisposa satisfactriament per a les activitats Una manera daprendre i afrontar la vida amb ms facilitat Una tcnica educativa innovadora i aplicable a nivell personal Una tcnica que en connectar les parts del cervell augmenta el rendiment i el benestar Una forma nova de conixer i aprofitar els nostres recursos Una eina per anar descobrint i practicant en benefici de leducaci Una tcnica datenci a un mateix i de relaxaci La gimnstica del cervell til per al treball escolar i la vida personal Una oportunitat per millorar les persones Lactivaci del cervell Gimnstica cerebral, fsica, que beneficia lactivitat intellectual s una tcnica que, basada en exercicis prctics/motrius, desenvolupa al mxim lactivitat del cervell Activitat que ajuda a millorar de forma general la persona Lactivaci de la persona davant de les tasques a realitzar Prevenci en la resoluci de conflictes i de lestrs a laula... Poder connectar les tres dimensions del cervell Una ajuda per als alumnes Un recurs molt vlid per millorar els aprenentatges Una ajuda per relaxar i centrar tant els mestres com els alumnes Un encuentro diferente La gimnstica del cervell Una eina fcil de fer i fcil de veuren els resultats Un cam Una prctica fcil dajuda per als alumnes Eina per potenciar les nostres capacitats i sentir-nos millor Un nou recurs a laula La prctica conscient de laprenentatge Una eina molt til s una eina fcil de qu disposo per poder donar el millor de mi i tamb millorar el meu quefer
140
s un recurs que ens ajuda a assolir millor els aprenentatges i a superar lestrs i facilitar la presa de decisions
6.2.3.Anlisi i valoraci de la informaci Tot i ser conscient que la valoraci de 40 enquestes s insuficient per generalitzar-ne el resultat, crec que s significatiu i til. Lopini daquestes persones relacionades amb el mn de la kinesiologia educativa pot ajudar la gent que descobreix la kinesiologia educativa i daltres que, tot i conixerla, no tenen lopini global de les 40 persones que a qui es recullen. Tot i aix, penso que la valoraci daquesta anlisi s positiva, ms que pels resultats en si per la projecci de futur que poden tenir en lexpansi i difusi de la kinesiologia educativa entre els mestres. 6.2.4. Presentaci valoraci dels resultats Tipus de mostra Es va fer arribar lenquesta a 60 persones relacionades amb el mn de la kinesiologia: seminari Rosa Sensat a Barcelona, assessorament de kinesiologia de la ZER Riu Ondara i seminari de kinesiologia dArenys de Munt. Daquestes, se nha recollit 40, les respostes de les quals queden materialitzades en els segents grfics de barres. Sha escollit aquest sistema perqu s molt simple, explcit i didctic.
141
QUAN TEMPS FA QUE CONEIXES LA KINESIOLOGIA EDUCATIVA?

45,0%
40,0%
35,0%
COM VAS CONIXER LA KINESIOLOGIA?

30,0%
50,0%
25,0%
45,0%
MENYS D'UN ANYS ENTRE 1 - 5 ANYS MS DE 5 ANYS
20,0%
40,0%
15,0%
35,0%
10,0%
30,0%
5,0%
25,0%
20,0%
0,0% TEMPS
15,0%
10,0%
5,0%
0,0% 1 COMPANYS/ES CURSOS LLIBRES ALTRES
HAS FET CURSOS DE KINESIOLOGIA EDUCATIVA?

60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0% 1
ROSA SENSAT
DEPARTAMENT D'EDUCACI
ALTRES
142
EN QUINES SITUACIONS ELS PRACTIQUES?

40,0%
35,0%
30,0%
25,0%
20,0%
15,0%
10,0%
5,0%
0,0% 1
EN AIXECAR-SE O A ANAR A DORMIR
ABANS D'ALGUNA ACTIVITAT
DEVANT UNA DIFICULTAT
PER SOLUCIONAR L'ESTRS
NO CONTESTEN
PRACTIQUES ELS EXERCICIS DE KINESIOLOGIA EDUCATIVA?

90,0%
80,0%
70,0%
60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0% 1
FAMILIAR/PERSONAL
ESCOLAR/LABORAL
NO CONTESTEN
143
COM VALORARIES ELS BENEFICIS DE LA KINESIOLOGIA EN LA TEVA VIDA PERSONAL?

60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0% 1
GENS
POC
FORA
MOLT
NO CONTESTEN
144
AMB QUINA FREQNCIA ELS PRACTIQUES?
60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0%
CADA DIA
ALGUNS DIES A LA SETMANA
ESPORDICAMENT
NO ELS PRACTICO A LA CLASSE
NO CONTESTEN
ASPECTE FAMILIAR/PERSONAL
EN QUINES SITUACIONS ELS PRACTIQUES A CLASSE?

70,0%
60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0% 1
EN ENTRAR I/O SORTIR
ABANS D'UNA TASCA ESPECF.
ACTIVITAT EXTRAESCOLAR
AMB ALGUNA DIFICULTAD
PER TRANQUILLITZAR-LOS
NO CONTESTEN
145
BENEFICIS OBSERVATS A LA CLASSE

90,0%
80,0%
70,0%
60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0% GENS POC FORA MOLT
A 0,0% 3,0% 78,8% 18,2%
B 0,0% 6,1% 36,4% 6,1%
C 0,0% 6,1% 30,3% 9,1% VALORACI
D 0,0% 6,1% 30,3% 9,1%
E 0,0% 3,0% 36,4% 9,1%
DURADA DE LES SESSIONS DE KINESSIOLOGIA?

60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0% 1
MENYS DE 5'
ENTRE 5' I 10'
ENTRE 15' I 30'
MS DE 30'
NO CONTESTEN
146
Valoraci personal A nivell personal, les conclusions que es poden extreure de lanlisi dels resultats de les 40 enquestes s que totes les valoracions, tant quantitatives com qualitatives, sn positives i que, duna manera o altra, aporten un benefici tant personal com escolar a les persones que la practiquen. 6.3. Procs davaluaci alumnes: velocitat lectora 6.3.1. Elaboraci del pla davaluaci Comprovar si el grup A de 5 (ha fet exercicis de kinesiologia educativa) t una millora quantitativa superior en les proves de velocitat lectora respecte al grup de 5 B (no ha fet els exercicis de kinesiologia). Destinatari de lavaluaci El mestre encarregat de les rees de lectura i tcniques destudi dels dos grups de 5. A tots/es les dominncies dels cervells esquerres que necessiteu dades quantitatives per demostrar que la kinesiologia educativa funciona. Lencarregat de fer les proves davaluaci s el mateix mestre que ha impartit les rees de lectura i tcniques destudi, aix com el que ha realitzat els exercicis de kinesiologia amb el grup A. Quan sha avaluat? Sha avaluat al febrer, abans de comenar els exercicis de kinesiologia, i al juny abans dacabar el curs. Tipus de mostra Dos classes paralleles de 5 de lescola ******, capital de comarca de les terres de Lleida, de 25 alumnes cada una. El grup A s el que entre les dues proves de velocitat lectora i del mes de febrer i juny va fer els exercicis de kinesiologia. El grup B no va fer els exercicis de kinesiologia. Les proves i els exercicis de kinesiologia van estar fetes pel mateix mestre, s a dir, que no va intervenir cap ms persona del centre que pogus afegir una variable ms en aquest procs
147
6.3.2. Instruments i recollida dinformaci a. Els instruments davaluaci que es van utilitzar van ser les proves de velocitat lectora: CANALS, Ramon et al. Proves daprenentatge instrumental. Velocitat lectora. Ed. Onda. Es van aplicar de la segent forma: Prova de febrer: els/les nens/es dels dos grups de 5 A i B van llegir, individualment, durant 1 minut el text corresponent de 5 i es va anotar la quantitat de paraules que van llegir en 1 minut. Prova de juny: es va tornar a fer el mateix procediment, amb la diferncia que els/les nens/es de 5 A abans de llegir el text fan els exercici especfics de kinesiologia de velocitat lectora (marxa creuada, pensar en la X, vuit mandrs i activar el bra). Per tant, es tenen quatre dades numriques: dues del grup A del febrer i juny i dues dades del grup B del febrer i juny.
148
Recollida dinformaci: Taula i resum GRUP A febrer juny 122 124 116 137 133 137 126 132 128 126 133 144 96 100 128 110 128 134 127 123 122 128 134 153 116 141 114 114 133 133 87 111 135 161 133 144 140 112 128 133 98 112 110 133 92 91 116 131 134 120 93 109 120,08 15,35 126,65 16,24 difern cia 2 21 4 6 -2 11 4 -18 6 -4 6 19 25 0 0 24 26 11 -28 5 14 23 -1 15 -14 16 6,58 13,41 GRUP B febre difern r juny cia 1b 124 112 -12 2b 112 123 11 3b 70 75 5 4b 123 133 10 5b 88 104 16 6b 122 110 -12 7b 104 101 -3 8b 137 125 -12 9b 123 139 16 10b 105 121 16 11b 131 133 2 12b 83 97 14 13b 115 133 18 14b 133 138 5 15b 88 92 4 16b 140 144 4 17b 124 127 3 18b 92 99 7 19b 168 144 -24 20b 90 99 9 21b 89 106 17 22b 183 183 0 23b 127 137 10 24b 160 144 -16 25b 109 125 16 26b 136 135 -1 27b 164 176 12 Mitjana 120,00 124,26 4,26 Desviaci 28,01 24,30 11,28
1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a 12a 13a 14a 15a 16a 17a 18a 19a 20a 21a 22a 23a 24a 25a 26a Mitjana Desviaci
149
GRUP A GRUP B Febrer Juny Difernci Febrer Juny a Mitjana 12008 12665 658 12000 12426 Desviaci 1535 1624 1341 2801 2430 (*) Comparant els resultats de (*) Comparant els febrer i juny. 250 resultats de febrer i juny. (&) Comparant la millora del grup A i B: 068 (*) T de Student per a dades aparellades. (&) T de Student per a dades independents.
Difernci a 426 1128 196
6.3.3. Anlisi i valoraci dels resultats Anlisi dels resultats Comentari del quadre amb les dades de febrer i juny. Dels dos grups es fan les mitjanes i tamb amb les diferncies de la puntuaci de febrer i juny de cada grup. Amb aquestes dades sobserva que la mitjana de febrer punt de partida dels dos grups s molt similar (A: 120,08; B: 120,00) i que la mitjana del juny dels dos grups s lleugerament superior en el grup A, al qual shan fet els exercicis de kinesiologia (A: 126,65; B: 124,26). La mitjana de la diferncia entre febrer i juny tamb s lleugerament superior en el grup A (A: 6,48 i B: 4,26). Amb aquestes dades sha calculat la T de Student per a dades aparellades entre els resultats de febrer i juny per cada grup el resultat s: Grup A: 2,50 Grup B: 1,96 Daquestes dues dades es conclou que el grup A ha millorat considerablement entre juny i febrer. I el grup B tamb ha millorat, per inferior al grup A, millora que interpreto per la evoluci prpia del curs. Valoraci dels resultats No es pot generalitzar que la kinesiologia educativa augmenta la velocitat lectora dels alumnes de 5, per s que es pot afirmar que el grup A que ha fet kinesiologia educativa ha millorat respecte al B, que no en va fer, tenint en compte que totes dues classes partien de la mitjana similar.
150
Per quan la T Student saplica per comparar el grup A i el B, la dada quantitativa s inferior a 1,96, xifra a partir de la qual un estudi pot considerar-se significatiu i factible de ser generalitzat per la seva eficcia. Desprs de tot aquest estudi, crec que si el nombre dalumnes hagus estat superior el resultat hauria estat significatiu i que els exercicis de Kinesiologia Educativa poden millorar la velocitat lectora, donant peu a que en un futur es realitzin ms estudis que confirmin la meva hiptesis. 6.4. Procs davaluaci pares/mares: Taller de Benestar i relax de la Fuliola. 6.4.1. Elaboraci del pla davaluaci Objectiu de lavaluaci Comprovar els efectes, benestar i relax de la kinesiologia educativa aconseguits en les 12 sessions del curs del mateix nom organitzat per lAMPA del CEIP Guillem dIsard i de lAteneu Popular de la Fuliola i Bold i si s factible dincorporar aquests exercicis a la seva vida familiar. Destinataris de lavaluaci En primer lloc, les persones assistents al curs, tant a mi que limpartia com a les que el rebien. A les entitats organitzadores: AMPA i Ateneu Popular. Al Departament dEducaci, receptor i difusor daquest treball. Amb la seva difusi, pot interessar tamb: - AMPA i grups de pares i mares. - Associacions obertes i receptives a noves tcniques i cursos. Formadors de diferents mbits professionals (empresa, geriatria, mestres...) amb dinmica de grups, educaci emocional...) Encarregats de lavaluaci Dissenyar el programa i implantar-lo ha estat tasca meva. Lavaluaci sha fet conjuntament amb els membres assistents. Objecte de lavaluaci Es tracta davaluar lefecte que han tingut en els membres del cursos la realitzaci dels exercicis de kinesiologia i tamb de comprovar fins a quin punt lhan incorporat a les seves vides. Qu s concretar en els segents aspectes:
151
Els exercici de kinesiologia realitzats durant les sessions del curset, ens han proporcionat benestar i relax? Creus que es poden incorporar amb facilitat a la quotidianitat de la vida personal i familiar com a agents afavoridors de benestar i relax? Beneficis i dificultats de la seva poca o molta prctica.
Quan sha davaluar? Hi ha una avaluaci in situ molt subjectiva per que, pel fet de ser tan acumulativa s prou significativa: latmosfera de durant i de desprs de la sessi realment s la caracterstica de Benestar i relax. Lavaluaci oficial sha fet amb el grup de discussi lltim dia del curs Benestar i relax. 6.4.2. Instruments i recollida dinformaci Sha utilitzat com a instrument davaluaci lanomenat grup de discussi al final de les sessions. (18) El grup de discussi podria ser definit com una reuni informal dun petit grup de persones (6-12) que, orientades per un moderador, exposen els seus punts de vista en relaci a un determinat tema. El seu objectiu s aprofundir qualitativament en les percepcions, sensacions, actituds i idees dels participants pel que fa al tema seleccionat. Encara que en els seus inicis el grup de discussi fos considerat una estratgia de recollida dinformaci alternativa a lentrevista en profunditat, aquesta perspectiva ha variat molt i determinats autors atribueixen al grup de discussi la consideraci tcnica dinvestigaci, ja que resumeix i exemplifica un perspectiva metodolgica prpia. Aquesta tcnica va ser desenvolupada entre els anys 30 i 40 (30) com a conseqncia dalguns dubtes que plantejava la fiabilitat de les dades obtingudes a travs dentrevistes pel grau de directivitat que presentaven. El grup de discussi permetia diluir la influncia de linvestigador i proporcionar una ms gran llibertat i
152
espontanetat per expressar les seves prpies idees i opinions. Actualment, la utilitzaci ms important del grups de discussi sha vinculat al mrqueting i als processos relacionats amb la obtenci de les opinions de consumidors respecte a determinats productes. Per tant, una de les caracterstiques ms importants que cal desenvolupar en aquesta tcnica s latmosfera permissiva que ha de presidir la dinmica del grup. Alguns autors (31) destaquen aquest aspecte com la clau que afavoreix ladopci dopinions diferenciades. El grup de discussi comena amb les segents qestions i punts de partida que saniran incorporant o canviant segons les necessitats de la dinmica del grup: - (1) Els exercicis de kinesiologia realitzats durant les sessions del curset, ens han proporcionat benestar i relax? - (2) Creus que es poden incorporar amb facilitat a la quotidianitat de la vida personal i familiar com a agents afavoridors de benestar i relax? - (3) Beneficis i dificultats de la seva poca o molta prctica 6.4.3. Anlisi i recollida de la informaci 6.4.3.1. Grup de discussi Prvies Ens vam trobar a la sala on durant dotze sessions havem fet el curs Benestar i relax i de les 14 convocades hi van venir sis dones, totes assistents regulars a les sessions el curs. Assegudes al voltant de la taula amb la novetat de la gravadora, els vaig explicar qu farem: una tertlia per parlar de la kinesiologia es gravava perqu desprs jo ho pogus transcriure amb ms facilitat al meu treball. Desenvolupament Vaig comenar plantejant una srie de qestions: beneficis, dificultats, experincies... En un principi costava, i al cap duna estona parlvem totes a lhora per explicar de forma sincera, distesa i cmoda les experincies viscudes. Tothom venia molt predisposat a compartir el que havia viscut en aquestes sessions de Benestar i relax. Al cap duna hora i quart vaig considerar que ja nhi havia prou.
153
Transcripci del grup de discussi (1) Efectes dels exercicis de kinesiologia D: Notava el cap ms clar, descansat... C: Em sentia ms optimista, ms contenta, veia les coses duna altra manera... D: Sortem molt b, a la nit descansvem millor que els altres dies M.G.: Arribo molt cansada de la feina i quan surto daqu em trobo descansada, i quan sc a casa encara tinc ganes de fer coses, a diferncia dels dies que no vinc, que massec al sof i ja no puc fer gran cosa ms R.M.: Veus els problemes diferents, he comprovant que no tensorres i que les coses se solucionen millor o no se solucionen M.G.: Lefecte que ms noto s el de relax, i s aquesta sensaci de relax que em produeixen els exercicis de kinesiologia el que em fa descansar M.: Sembla que quan arribes et costar de desconnectar de la casa, dels nens/es, de la feina... i a poc a poc et vas adonant que dia a dia ho aconsegueixes. s una sensaci agradable, dalleugeriment M.G.: Els exercicis que a mi em produeixen ms benefici sn el frontal/occipital, les ulleres i la gorra de pensar. Pel meu tipus de feina, on he de forar molt la vista, reconec que fent aquests exercicis cada dia treballo ms b i no arribo a casa tan cansada R.M.: Lexercici que ms b em va, potser perqu tamb ho relaciono amb el de ioga, s la respiraci abdominal ajaguda C.: A mi, la marxa creuada manima, noms caminant i prenent conscincia de la marxa creuada (2) Ho veieu factible incorporar-ho a la vostra vida quotidiana? M.G.: Malgrat que vegi la necessitat de fer-ho, perqu s que em va b, quan no vinc aqu em costa de fer-ho de forma regular D.: No hi penses que ho pots fer, et vas carregant, vas aguantant i no se macut de fer-ho M.G.: Excepte quan ests ja molt apurada, i aleshores tadones que pots fer-ho C.: S, a mi tamb em passa, em costa agafar lhbit. Quan arribes a casa... la roba, la cuina, el sopar..., per quan ja no puc amb tot em poso a fer marxa creuada i respiracions o frontal/occipital i reconec els beneficis. Per costa agafar lhbit
154
M.: Jo sc una mica anrquica i mandrosa i a casa no ho faig, no hi penso D.: Jo, amb els meus fills, hi ha vegades que ho fem al sof mirant la tele M.G.: Mentre faig el curs em resulta ms fcil, per quan el curs sacaba a poc a poc vaig deixant de fer-ho. Costa agafar lhbit Anna: No incorporar ms he de fer i tenir la kinesiologia com un puc fer-ho, com una eina, com un recurs a la nostra vida... Anna: Grcies per ser-hi i per collaborar Totes coincideixen que val la pena fer lesfor de tenir-ho present i danar-ho incorporant a poc a poc. 6.4.4. Presentaci valoraci dels resultats Tipus de mostra El grup esta format per 14 dones dentre 18 i 38 anys i, excepte la de 18, la resta sn mares dalumnes de lescola de la Fuliola i scies de lentitat cultural del poble: lAteneu Popular. El 50% de les assistents havien anat a aquests cursos en els anys anteriors, curs que ha augmentat proporcionalment: del primer any de 3 sessions i 6 assistents sha passat aquest any a 12 sessions i 14 assistents. Valoraci personal De la valoraci del curs Benestar i relax feta a partir del grup de discussi sextrauen les segents conclusions globals: - La utilitat personal dels exercicis de kinesiologia educativa en la vida personal de cada una s inqestionable. - Tamb hi ha dificultat de fer-ne un hbit i practicar-lo quan es necessita. Aquesta informaci noms complementa la valoraci que es fa sense paraules, lactitud corporal, els gestos, les mirades... Sebasti Serrano parla que en lacte comunicatiu noms el 20% ve de les paraules, que la resta, el 80%, ens arriba a travs del cos, els gestos, lentonaci... Com a resum i com a data significativa, la proposta de tornar-nos a troba lany vinent, en el quart any de Benestar i relax.
155
7: CONCLUSIONS
Cicle Superior fent Respiraci abdominal
Si a la vida tens clar el QUE vols fer, viure, expressar, treballar......., el COM arribar sol. Mariona Bros Ardvol
156
7. CONCLUSIONS Us ha sedut aquest treball tant com em va seduir a mi quan el vaig conixer a l Escola dEstiu de Rosa Sensat lany 2001? Va ser aquesta primera seducci la que ha fet possible tot aquest treball en kinesiologia educativa al llarg daquest 5 anys, dels quals aquesta memria escrita ns noms un petit testimoni. Tant per als que heu descobert la kinesiologia a travs daquest treball com per a aquells que nheu sentit a parlar, per que no ho heu pogut practicat, desitjo que us hagi sedut i que a partir daqu comenci per a vosaltres una profunda relaci amb la kinesiologia, que us permetr, sens dubte, aprendre i viure amb ms benestar i amb menys estrs. La prctica senzilla i constant del exercicis de kinesiologia ha suposat, i suposa, per a mi i per a moltes persones amb les quals comparteixo aquesta passi per la kinesiologia, una transformaci i un desenvolupament personal profund, molt semblant als beneficis que produeix a la terra la pluja sua i constant de qu parla Esteve Pujol. Si us ha sedut el meu treball us ser fcil posar-vos a lacci i comprovar per vosaltres mateixos el que jo us he explicat; lacci ns el requisit indispensable, ja que leina bsica de la kinesiologia educativa s el moviment. El moviment s la clau de laprenentatge, diu Paul Denisson, aprenentatge ms enll del concepte purament escolar, ja que tal com sha anat argumentant en aquest treball, viure, i ms en una societat tan canviant com la nostra, suposa un aprenentatge constant. La kinesiologia actua en aquest nivell global de la persona i repercuteix en tots els aspectes de la seva vida: personal, social i laboral. La kinesiologia educativa va ms enll del context purament escolar. En un principi potser va ser aix, ja que el Sr. Denisson parteix daquest context, per sha anat veient, recolzat per les constants i profundes investigacions del cervell i per levoluci de la kinesiologia en aquest moment hi ha unes vint branques especialitzades de kinesiologia que els beneficis del seu treball sn molt profunds i globals. Sedueix-te per seduir s el ttol del llibre de Pere Darder i Eva Bach. I noms si us aconsegueix seduir, primer, a cadascun de vosaltres podreu desprs transmetre-ho i mirar de seduir amb la kinesiologia les persones que us envolten: famlia, alumnes, companys o amics. Per tant, aquest treball s una proposta mplia per fer-lo extensiu a qualsevol mbit de la vida, un treball senzill i constant, un treball que des de
157
lescola i a travs de mestres, alumnes i pares pot arribar a crear una nova manera de viure i de veure la vida amb ms benestar i amb menys estrs. Aquest any, dedicada exclusivament a la kinesiologia en el doble vessant teric/prctic, mha perms, duna banda, tenir unes bases teriques per argumentar els beneficis que jo en un inici intua, i desprs en les prctiques que he dut a terme en els tres nivells, mestres, alumnes i mares, compartir i recollir el treball i els beneficis de la kinesiologia. La proposta s noms una: practicar i fer practicar la kinesiologia educativa a cadasc en el seu mbit de vida personal i de treball. I per acabar, si la meva proposta no us ha sedut ni ha despertat un bri dentusiasme, busqueu per un altre cam, per una altra tcnica, i no deixeu de buscar, per que hi estigui relacionada, que tingui com a base el cervell, que s all on hi ha la clau de la nostra evoluci, del nostre desenvolupament i del nostre creixement. ENDAVANT:
Botons del cervell Marxa creuada Mussol Ganxo de CooK Badall energtic Frontal/occipital Vui t mandrs Gorra de pensar AIGUA Arrelament
RESPIRACI ABDOMINAL
158
159
8: BIBLIOGRAFIA.
Educaci Infantil, Marxa creuada
En un collar ms que les perles, limportant s el fil que les uneix.
160
BIBLIOGRAFIA
A. Bibliografia bsica comentada

ACARIN, N. (2001). El cerebro del rey. Barcelona: RBA Ediciones.
s un llibre bsic de neurologia, fcil de llegir i molt didctic, s el llibre de referncia daquest treball en tots els apartats que parlen del cervell. A la contraportada del llibre hi diu: En este libro, apasionante, agudo y deslumbrante, se da respuesta a la pregunta ms elemental: por qu nos comportamos como lo hacemos? ANTUNES, C. (1998). Estimular las inteligencias mltiples. Narcea: Madrid.
Actualitza la informaci sobre els ltims descobriments en el funcionament del cervell en el tema de les intelligncies mltiples i explica de forma clara, prctica i didctica com es manifesten i com funcionen les diferents intelligncies perqu els mestres puguin ajudar els seus alumnes a desenvolupar i estimular aquestes habilitats cerebrals. BACH, E.; DARDER, P. (2003). Sedueix-te per seduir. Viure i educar les emocions. Barcelona: Edicions 62.
Realment s un llibre que sedueix, ja que s fcil de llegir i am, indispensable en tots els temes deducaci emocional. BARHYDT, E.; BARHYDT, H. (1998). Autoayuda para jvenes. Mejora el rendimiento y aumenta la autoestima. Mandala: Madrid.
Un manual dexercicis de kinesiologia. Est pensat perqu el puguin utilitzar directament els joves, per s vlid com a manual per als mestres. Els exercicis estan explicats amb molt detall, i tamb les aplicacions i els beneficis.
161
BISQUERRA ALSINA, R. (2003). Educacin emocional y bienestar. Barcelona: Praxis.
Explicaci de les bases teriques sobre la necessitat de leducaci emocional i les repercussions socials i escolars que aix comporta. BOMBEECK, P. (2001). La kinesiologia: el plaer daprendre fcilment. Associaci de Mestres Rosa Sensat: Barcelona.
Dossiers dels cursos de kinesiologia fets a lEscola dEstiu de Rosa Sensat de Barcelona. BUTLER, B.H. (1991). Introduccin a la kinesiologa. Mandala: Madrid.
Fa una introducci general a la kinesiologia aplicada, base de la kinesiologia educativa. Hi ha una explicaci interessant i entenedora del test muscular. CARTER, R. (2002). El nuevo mapa del cerebro. Barcelona: Integral.
s un llibre de neurologia molt complet, dun nivell conceptual elevat. Molt interessant pels seus grfics i per als que vulgueu aprofundir en les bases neurolgiques del nostre comportament. DENISSON, G.; DENISSON, P.E. Brain Gym. Robin Book: Barcelona.
s el llibre bsic i indispensable per a tots aquells que vulgueu aplicar la kinesiologia educativa. Explicaci detallada dels exercicis i les aplicacions escolars de cadascun dells. BERNASCON, D.; BERNASCON, V. (1998). La kinesiologa. Equilibre sus energias. Paidotribo: Barcelona.
Explica les diferents branques de la kinesiologia i ens permet fer-nos una idea global de totes i de lorigen i les repercussions en la kinesiologia educativa. En aquest treball mha estat molt til en els segents temes: cervell anterior/posterior. moviment i kinesiologia i estrs.
162
FONTANA, D; SLACK, I. (1999). Ensenyar a meditar a los nios. Oniro: Barcelona.
De la contraportada: La meditacin constituye un valiossimo instrumento para desarrollar la capacidad de concentracin, facilitar la relajacin y estimular el bienestar general... GARDNER, Barcelona. H.(1997).
Inteligencias
mltiples.
Paids
Ibrica:
Base terica del tema de les intelligncies mltiples. Indispensable per als interessats en el tema de les I.M. GOLEMAN, D. (1997). Inteligencia emocional. Kairs: Barcelona.
Amb la publicaci daquest llibre lany 1995, best-seller a escala mundial, es va comenar a treballar amb el concepte deducaci emocional. LA TOURELLE, M. (1992). Principios de Kinesiologa. Arkano Books: Madrid.
Parlar de la kinesiologia a nivell general mha estat molt til en el tema de lorigen, histria i evoluci de la kinesiologia; i tamb en lapartat del test muscular i de la relaci de la kinesiologia amb lacupuntura. MONJE, J.C.; SIMEN, P. (1996). Integraci Hemisfrica 1. Vida Kine: Montmel.
Els autors daquest dossier fan una kinesiologia molt especialitzada i han anat molt b en tot laspecte de les connexions energtiques de les diferents parts del cervell. MONJE, J.C.; SIMEN, P. (1996). Integraci Cerebral 1. Vida Kine: Montmel.
La forma en qu expliquen les diferents parts dels cervell ha estat molt til per entendre el treball dintegraci que hi fan els exercicis de kinesiologia.
163
PARKER, L. (1997). Guia fcil de kinesiologa. Robin Book: Barcelona.
s el llibre de kinesiologia bsica ms complet, ja que parla dorigen i evoluci de la kinesiologia. Test muscular. Exercicis de kinesiologia educativa i aplicacions. Alliberament de lestrs emocional. STOKES, G. (1998). Qu fcil s aprender sin estrs. Vida Kine: Montmel. Per la seva esttica i el seu contingut, s un llibre per ser utilitzat pels nens/es de primria. s un llibre molt senzill que explica, noms, uns quants exercicis. s molt til per fer les primeres presentacions de la kinesiologia a pares i/o mestres.
B. Bibliografia complementria
CARPENA, A. (2001). Educaci socioemocional a primria. Eumo: Vic. COMPAN, I. (2005). Kinesiologia: pots mirar amb ulls de nen? (dossier curs de formaci). UdL. Lleida. CHALVIN, M.J. (1993). Dos cerebros en el aula. TEA Ediciones. DAMASIO, A.R. (2001). El error de Descartes. Crtica: Barcelona. FRDER, G.; Barcelona. LESCH, M. (2002).
Kinesiologa prctica. RBA:
HANNAFORD, C. (1997). La gymnastique des neurones. Ed. Grancher. PALOU VICENS, S. (2004). Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Gra: Barcelona. PINILLOS, J.L. La mente humana. Salvat Ediciones: Madrid.
164
PERSPECTIVA ESCOLAR (2001). Les emocions en la educaci. Rosa Sensat: Barcelona. SABATER, F. (1997). El valor de educar. Ariel: Barcelona. SAPIRO, L.E. (1997). La inteligencia emocional de los nios. Vergara: Buenos Aires. VERLEE WILIAMS, L. (1986). Aprender con todo el cerebro. Martnez Roca: Barcelona. WELS,B.(2004). Eliminar el estrs. Ediciones B: Barcelona.
C. Bibliografia classificada per temes

C1. Cervell i neurologia ACARIN, N. (2001). El cerebro del rey. Barcelona: RBA Ediciones. ANTUNES, C. (1998). Estimular las inteligencias mltiples. Narcea: Madrid. CARTER, R. (2002). El nuevo mapa del cerebro. Barcelona: Integral. GARDNER, H. (1997). Inteligencias multiples. Paids Ibrica: Barcelona. CHALVIN, M.J. (1993). Dos cerebros en el aula. TEA Ediciones. DAMASIO, A.R. (2001). El error de Descartes. Crtica: Barcelona. HANNAFORD, C. (1997). La gymnastique des neurones. Ed. Grancher. PINILLOS, J.L. La mente humana. Salvat Ediciones: Madrid. VERLEE WILIAMS, L. (1986). Aprender con todo el cerebro. Martnez Roca: Barcelona.
165
C2. Educaci emocional BACH, E.; DARDER, P. (2003). Sedueix-te per seduir. Viure i educar les emocions. Barcelona: Edicions 62 BISQUERRA ALSINA, R. (2003). Educacin emocional y bienestar. Barcelona: Praxis. CARPENA, A. (2001). Educaci socioemocional a primria. Eumo: Vic. GOLEMAN, D. (1997). Inteligencia emocional. Kairs: Barcelona. PALOU VICENS, S. (2004). Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Gra: Barcelona. PERSPECTIVA ESCOLAR (2001). Les emocions en la educaci. Rosa Sensat: Barcelona. SAPIRO, L.E. (1997). La inteligencia emocional de los nios. Vergara: Buenos Aires.
C3. Kinesiologia BARHYDT, E.; BARHYDT, H. (1998). Autoayuda para jvenes. Mejora el rendimiento y aumenta la autoestima. Mandala: Madrid. BERNASCON, D.; BERNASCON, V. (1998). La kinesiologa. Equilibre sus energas. Paidotribo: Barcelona. BOMBEECK, P. (2001). La kinesiologia: el plaer daprendre fcilment. Dossier Escola dEstiu Rosa Sensat: Barcelona. BUTLER,B.H. (1991). Introduccin a la Kinesiologa. Mandala: Madrid. COMPAN, I. (2005). Kinesiologia: pots mirar amb ulls de nen? (dossier curs de formaci). UdL. Lleida. FRDER, G; LESCH, M. (2002). Kinesiologa prctica. RBA: Barcelona.
166
DENISSON, G.; DENISSON, P.E. Brain Gym. Robin Book: Barcelona. LA TOURELLE, M. (1992). Principios de Kinesiologa. Arkano Books: Madrid. MONJE, J.C.; SIMEN, P. (1996). Integraci Hemisfrica 1. Vida Kine: Montmel. MONJE, J.C.; SIMEN, P. (1996). Integraci Cerebral 1. Vida Kine: Montmel. PARKER, L. (1997). Gua fcil de Kinesiologa. Robin Book: Barcelona. STOKES, G. (1998). Qu fcil es aprender sin estrs. Vida Kine: Montmel. WELS,B.(2004). Eliminar el estrs. Ediciones B: Barcelona.
Altres FONTANA, D; SLACK, I. (1999). Ensear a meditar a los nios. Oniro: Barcelona. SABATER, F. (1997). El valor de educar. Ariel: Barcelona.
167
Figures:
- Figura 1: Brain Gym Activities For Maximizing Your Full potencial htp//://www.braingym.org/ - Figura 2: El sistema nervis. El cerebro del rei pg.384 (1) - Figura 3: La neuronaEl cerebro del rei pg. 379 (1) - Figura 4: Creixement de les neurones: El cerebro del rey pg. 184 (1) - Figura 5: Distribuci de la substncia gris i blanca.Integraci cerebral 1 pg.16 (17) - Figura 6: El cos calls.Integraci cerebral 1 pg.17 (17) - Figura 7: Fibres associatives. Integraci cerebral 1 pg. 19 (17) - Figura 8: Substncia gris del cervell.Integracin cerebral 1 pg 14 (17) - Figura 9: Funcions del crtex - Figura 10: Funcions dels dos hemisferisIntegraci hemisfrica 1 pg.6(16) - Figura 11: Els tres cervells. El nuevo mapa del cerebro pg. 33 (1) - Figura 12: Mtodes exploraci. El nuevo mapa del cerebro pg 26-27.(9) - Figura 13 Sistema lmbic. - Figura 14: Cervell anterior i posterior.El plaer daprendre: nivell II Rosa Sensat (7) - Els dibuixos dels exercicis els ha fet lAviv Kruglanski, menys la figura 9.
Notes
1. ACARIN, N. (2001). El cerebro del Rey. Barcelona: RBA Ediciones. 2. ANTUNES, C. (1998). Estimular las inteligencias mltiples. Narcea: Madrid. 3. BACH, E.; DARDER,P. (2003). Sedueix-te per seduir. Viure i educar les emocions. Barcelona: Edicions 62. 4. BARHYDT, E.; BARHYDT, H. (1998). Autoayuda para jvenes. Mejora el rendimiento y aumenta la autoestima. Mandala: Madrid. 5. BERNASCON, D.; BERNASCON, V. (1998). La kinesiologa. Equilibre sus energas. Paidotribo: Barcelona. 6. BISQUERRA ALSINA, R. (2003). Educacin emocional y bienestar. Barcelona: Praxis.
168
7. BOMBEECK, P. (2001). La kinesiologia: el plaer daprendre fcilment. Associaci de Mestres Rosa Sensat. Barcelona. 8. BUTLER, B.H. (1991). Introduccin a la kinesiologa. Mandala: Madrid. 9. CARTER, R. (2002). El nuevo mapa del cerebro. Barcelona: Integral. 10. COMPAN, I. (2005). Kinesiologia. Pots mirar amb ulls de nen? (dossier curs de formaci). UdL. Lleida. 11. DENISSON, G.; DENISSON, P.E. Brain Gym. Robin Book: Barcelona. 12. GARDNER, H. (1997). Inteligencias mltiples. Paids Ibrica: Barcelona. 13. GOLEMAN, D. (1997). Inteligencia emocional. Kairs: Barcelona. 14. HANNAFORD, C. (1997). La gymnastique des neurones. Ed. Grancher. Pars. 15. LA TOURELLE, M. (1992). Principios de Kinesiologa. Arkano Books: Madrid. 16. MONJE, J.C.; SIMEN, P. (1996). Integraci Hemisfrica 1. Vida Kine: Montmel. 17. MONJE, J.C.; SIMEN, P. (1996). Integraci Cerebral 1. Vida Kine: Montmel. 18. PAGS, E. (2001). La ment zapping. La manca datenci i concentraci a lESO. Programa de llicncies retribudes del Departament dEducaci. 19. PARKER, L. (1997). Gua fcil de kinesiologa. Robin Book: Barcelona. 20. SABATER, F. (1997). El valor de educar. Ariel: Barcelona. 21. STOKES, G. (1998). Qu fcil es aprender sin estrs. Vida Kine: Montmel. 22. WELS,B.(2004). Eliminar el estrs. Ediciones B: Barcelona.
Pgines web sobre kinesiologia: - http://www.iask.org - http://www.braingym.org.
169
9: ANNEXOS:
9.1: Permisos utilitzaci dimatges. 9.2: Contingut pgina personal: http//www.xtec.cat/~aardevo1 - Una gravaci dels exercicis de kinesiologia fets amb els/les alumnes de la Zer Riu Ondara. - El treball dinvestigaci del Sr. Denisson. (www.braingym.org). - Els dibuixos dels exercicis. s una pgina oberta que es podr anar ampliant ms endavant.
170
10: MHAN AJUDAT....

Lactitud positiva i constructiva de la Sra. Mireia Cabero, que malgrat la distncia fsica ha estat sempre molt a prop meu. Ha orientat tot el meu treball en general i ha revisat de forma especfica tot el referent a lEducaci Emocional. La Dra. Tnia Cortadelles ha revisat tot lapartat del cervell i de la kinesiologia educativa. La meva germana Merc mha resolt totes les dificultats en estadstica i molts dels entrebancs informtics. He tingut molts cops de m amb els ordinadors, Evelin Farr, el Joan Huguet, la Carme Sol, la Raquel Garcia..... Ledici del DVD la va fer el Jaume Samarra. lAviv Kruglanski ha fet els dibuixos dels exercicis . La pgina web: http//www.xtec.cat/~aardevo1 annex- ha estat obra del Ramon Manero. La correcci ortogrfica i la presentaci ha estat a crrec de lempresa TORSITRAD de Lleida. Les companys/es de la Zer riu Ondara, amb el seu entusiasme i recolzament, en laplicaci de la kinesiologia a les seves aules. La meva famlia, amics/gues i companys/es que han compartit amb mi, aquest any de treball i de creixement amb la kinesiologia educativa. GRCIES
171
172

1101 M

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1101 M

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

KINESIOLOGIA EDUCATIVA

ANNA ARDVOL RIB Llicncia retribuda Curs 2005-06

Continguts Temporitzaci Metodologia Activitats Avaluaci

Els nens i nens de cicle superior: Activar el bra

Acabem all on anem, si no canviem de direcci. Proverbi xins

EXPERINCIA DAPRENENTATGE. Una aventura. Producci: Acetilcolina. Interfer. Interleukina.

Mala sort. Producci:Adrenalina. Cortisol. Noradrenalina

Frontal occipital pels alumnes de P3

El cam ms llarg comena sempre amb un primer pas. Proverbi hind

Cervell Cerebel Tronc

Sistema nervis perifric Nervis Ganglis

Figura 2: El sistema nervis.

Figura 8: Substncia gris del cervell.

Els dos hemisferis

Figura 10: Funcions dels dos hemisferis

Imatge de ressonncia magntica.

Imatge de tomografia demissi de positrons

Imatge IRMF funcional.

Figura 12: Mtodes exploraci. 2.2: Intelligncies mltiples.

Quadre fet en els cursos de kinesiologia educativa de Rosa Sensat.

3: KINESIOLOGIA EDUCATIVA, BRAIN GYM.

El Guillem i el Jordi de C I fan la Gorra de pensar

Karen Kaiser Clark

La Tnia i el Pau fan el Vuit mandrs als ulls

4: APLICACIONS A LESCOLA I A LESCOLA DE LA VIDA.

La Carla i la Jlia amb Lalfabet

9. MARXA CREUADA A TERRA

26. FRONTAL/OCCIPITAL (explicat ms endavant)

4.1.3. El centratge: exercicis energtics

20. BOTONS DESPAI I DE TERRA

Gorra de pensar Ganxo de Cook

7. Clatell que es gronxa

4.2.3. Alliberament de lestrs emocional (12)

5. TREBALL PRCTIC DUT A TERME.

Hixam, Sergi i Mohamed, fan una bona marxa creuada, gatejant.

Botons de terra Botons espai Botons de terra/espai Punts dequilibri

10.Marxa creuada terra

23. 24. 25. 26. 27. 28. 29.

30. Respiraci abdominal

x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x T: Tarda X: Mat i tarda.

10. Marxa creuada terra

11 Cobra 12.Mussol 13. Activar el bra 14. Flexi del peu

16. 17. 18. 19. 20. 21.

22. Boto. davant-darrere

T: Tarda X: Mat i tarda.

T: Tarda X: Mat i tarda.

10.Marxa creuada terra

15. Bombeig del panxell

22. Bot. davant-darrere

30. Respiraci abdominal

T: Tarda X: Mat i tarda.

El ms essencial s invisible als ulls. El petit prncep

La Nria i lEduard fan un bon Dibuix emmirallat

PROTOCOLS DAVALUACI: model GROP

Enquesta ICE UdL Enquesta Grup de Mestres ------------Qestionari mestres

Velocitat lectora Grup de discussi

6.2.2. Instruments i recollida dinformaci Linstrument davaluaci s el segent qestionari.

QESTIONARI DE KINESIOLOGIA EDUCATIVA

11. Durada de les sessions de kinesiologia, aproximadament a. Menys de 5 10 b. Entre 5 i 10 19 c. Entre 15 i 30 2 d. Ms de 30 2

QUAN TEMPS FA QUE CONEIXES LA KINESIOLOGIA EDUCATIVA?

COM VAS CONIXER LA KINESIOLOGIA?

MENYS D'UN ANYS ENTRE 1 - 5 ANYS MS DE 5 ANYS

0,0% 1 COMPANYS/ES CURSOS LLIBRES ALTRES