DEPARTAMENT DEDUCACI FSICA

ATLETISME
2n E.S.O.

JUAN VTE. MORENO HERNNDEZ

Departament dEducaci Fsica

LATLETISME

Histria (molt resumida)

Estadi Olmpic (Atenes)

Des de la prehistria lsser hum havia de fer

marxes, curses, salts i llanaments per sobreviure, en
gravats a les pirmides ja es troben inscripcions que
parlen de curses a peu.
A lantiga Grcia es celebraven competicions
atltiques en honor a algun du o per commemorar fets.
Les ms importants es feien cada 4 anys a Olmpia (Jocs
Olmpics) que es van celebrar per primera vegada al segle
VIII aC, ms tard els romans copien les competicions
atltiques dels grecs.
Latletisme modern sinicia a mitjans del segle XIX
a les escoles i universitats dAnglaterra.
El francs Pierre de Fredy, bar de Coubertin, va
restaurar els Jocs Olmpics celebrant a Atenes 1896 els
primers Jocs Olmpics de lera moderna. Des de llavors,
latletisme s lesport rei daquesta competici.

On el practiquem? LA PISTA
Lestadi est format per una pista ovalada de 400 metres de corda que sutilitza per fer les curses.
T una zona reservada per els salts i els llanaments.
Latletisme tamb es practica a la pista coberta o al camp i ciutats (marat, curses populars.)

Departament dEducaci Fsica

Disciplines

Curses
Velocitat
100
200
400

Mig fons

Fons

800

5000

1500

10000
marat

Obstacles

Relleus

100 tanques
110 tanques

4x100

400 tanques

4x400

3000 obstacles

Concursos

Bots

Llanaments

llargada

pes

triple salt

disc

alada

martell

perxa

javalina

Proves Combinades

Decatl

Heptatl

Marxa
10 km
20 km
50 km

Departament dEducaci Fsica

Curses
Les curses sn les proves clssiques. Consisteixen en crrer (excepte en el cas de la marxa) una distncia
determinada amb l'objectiu de completar-la amb el menor temps possible. Una sortida ser nulla si un corredor o
corredora es posa en moviment abans que senti el tret de sortida. Les curses es classifiquen en:
Les carreres de velocitat sn les carreres on la distncia a recrrer sn 400 metres o menys
Un cop es dna el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb el bloc de sortida i fa els 10 20 primers metres
lleugerament ajupit, per finalment posa l'esquena completament recta. Aix permet una major obertura de cames.

Les carreres de mig-fons sn aquelles compreses entre els 400 i els 800 metres. En aquestes proves no es comena
amb blocs de sortida sin de peu, i es colloquen en una lnia corba de la pista, sense carrer nic.
Les carreres de fons sn totes les curses compreses entre 5.000, 10.000, marat (42.195 metres fora de pista), el
camp a travs (fora de la pista)...
Les carreres de tanques sn de 400 metres o inferiors en distncia. L'atleta ha de superar un conjunt de 10 tanques,
de diferent alada segons la categoria i el sexe. La distncia entre les tanques s diferent segons la distncia que es
recorri. Per passar les tanques correctament primer s'ha d'estendre una cama, passar la tanca (sense perdre el ritme)
i posar-la rpidament al terra, la segona cama passa doblegada perpendicularment al cos (de tal manera que queda
parallela al terra): la flexibilitat s un element clau en aquestes proves. Si un atleta no passa per sobre de les
tanques ser desqualificat; el fet de tombar-les no el desqualifica ni impedeix d'establir un rcord.

Les carreres d'obstacles sn semblants, la distncia ms comuna sn els 3.000 metres, l'atleta ha de superar
obstacles que no poden caure i cada volta han de superar una riera.
Les carreres de relleus hi participen 4 atletes del mateix equip. Aquests van recorrent una distncia determinada i
passant un tub rgid anomenat testimoni al segent del seu equip, portant-lo sempre a la m. El canvi s'ha de produir
en una zona de transferncia de 20 metres. Si durant la carrera a un atleta li cau el testimoni, aquest l'haur de
recollir i no un altre del seu equip. A ms, a l'hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril, si aix pot interferir
a un atleta contrari. Ser motiu de desqualificaci si l'entrega del testimoni es fa fora de la zona de transferncia.

Departament dEducaci Fsica

En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i que
sovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per evitar que els atletes corrin. Noms se sancionar
si s'incompleix clarament, l'atleta que ho faci rebr les targetes dels jutges.

Els Concursos
Els concursos sn aquelles proves de l'atletisme que no sn ni curses ni combinades: els salts i els llanaments. Les
proves que conformen aquest gran grup sn molt variades i diverses.

BOTS
En el salt d'alada l'atleta ha de superar un llist saltant-hi per sobre. La tcnica emprada actualment s la de
fosbury (esquenes).
El salt amb perxa t aspectes comuns amb el salt d'alada: l'objectiu es passar un llist per sobre, en aquest
cas, per, els atletes s'ajuden d'una barra flexible anomenada perxa.
El salt de llargada consisteix en fer el salt a major distncia horitzontal del punt de batuda.
El triple salt s igual excepte que des del punt de batuda fins la fossa es poden fer 2 passes per acabar amb
un salt (que seria com la tercera passa).
Fases comuns del bots
La cursa s el recorregut fins a la zona de salt. Augmenta progressivament fins el mxim excepte en el salt
daltura
La batuda s limpuls per poder enlairar-se
El vol s la fase aria on el cos efectua els moviments per superar el llist o aconseguir una correcta posici
de caiguda
La caiguda s ms important en els salts de llargada i triple salt, ja que sintenta arribar el ms lluny
possible

LLANAMENTS
El llanament de pes consisteix en llanar un pes de 7,26kg el homes i 4kg les dones el ms lluny possible
sense sortir d'un cercle de llanament. Hi han dues tcniques per a llanar el pes: una amb desplaament
lineal i una amb desplaament rotatori. El desplaament es realitza per tal delevar la velocitat final del pes el
mxim possible i aproximar-se al contenidor que s la zona ms prxima a la zona de caiguda de lartefacte.
La forma lineal es realitza donant un salt en lnea recta i la rotativa suposa fer una rotaci sobre u mateix al
mateix temps que es desplaa.
El llanament de disc es molt semblant al llanament de pes amb desplaament rotatori amb la diferncia de
la collocaci de lartefacte, ja que el disc es du amb el bra completament estirat.
El llanament de martell consisteix, tamb, en llanar el ms lluny possible un disc o un martell
respectivament, sense sortir del cercle de llanament. Aquest es realitza donant una srie de voltes sobre u

Departament dEducaci Fsica

mateix per tal daccelerar lartefacte el mxim possible. El martell es porta amb els braos estirats i a
diferncia dels altres llanaments s lnic que es realitza desquenes a la zona de llanament en la seva part
final.
El llanament de javelina en comptes de desenvolupar-se en el cercle de llanament es fa en un passads,
tamb s'ha d'intentar llanar el ms lluny possible la javelina. La tcnica del llanament consta duna carrera
prvia com a desplaament i el llanament final.
Fases dels llanaments
El conjunt de moviments que es fan amb intenci daugmentar la velocitat del cos i de lobjecte a llanar rep
el nom de desplaament.
Laplicaci de la tcnica especfica donar el mxim impuls a lobjecte llanat s la fase de llanament
La fase final consta dels moviments de re-equilibri per evitar sortir de la zona de llanament

Proves Combinades
Es tracten de "conjunts" d'algunes de les proves esmentades anteriorment. Sn el decatl i heptatl. En aquestes
competicions es compten els punts guanyats a cada prova, que varien segons la marca aconseguida.
Al decatl es realitzen les segents proves: (primer dia) 100m llisos, salt de llargada, llanament de pes, salt
d'alada, 400m llisos; (segon dia) 110m tanques, llanament de disc, salt amb perxa, llanament de javelina i
1500m. Aquesta prova noms s masculina.
A l'heptatl es realitzen les segents proves: (primer dia) 100m tanques, salt d'alada, llanament de pes,
200m llisos; (segon dia) salt de llargada, llanament de javelina i 800 metres llisos. Aquesta prova noms s
femenina.

Breu reglament
CURSES
La sortida s nulla si un corredor en posa en moviment abans del tret de sortida. Latleta que fa
la sortida nulla queda desqualificat.
A la de 100, 200 i 400 metres cal mantenir el carrer durant tota la prova.
El tronc marca lordre darribada.
Si es toquen les tanques de forma involuntria no hi ha penalitzaci.
A les curses de relleus el testimoni sha de lliurar a la m i dins de la zona de canvi. En cas
contrari lequip queda desqualificat.
A la marxa atltica un dels peus sempre ha de tocar a terra. Al tercer avs el marxador queda
desqualificat.
BOTS

Al salt de llargada o triple no es pot trepitjar la lnia lmit de la zona de cursa. Cada saltador
disposa de 6 intents i noms compta el millor.
Al salt dalada o de perxa cada vegada que el saltador supera el llist es puja. Es disposen de 3
intents per superar- lo abans de quedar eliminats. Laltura que compta s lltima superada.

LLANAMENTS
Als llanaments lobjecte ha de caure dins la zona assenyalada. Els llanadors no poden
sobrepassar la lnia lmit. Disposen de 6 intents i noms compta el millor.