Valencià - 4t ESO - Teoria I Exercicis Autocorrectius

IES JOANOT MARTORELL DE VALNCIA
Departament de Valenci
Curs 2009-2010
DOSSIER DE 4t ESO PER A REPASSAR LA TEORIA I AMPLIAR ELS EXERCICIS

FONAMENTALS DE LES 9 UNITATS DEL LLIBRE DE TEXT:
Valenci: Llengua i Literatura, Editorial Anaya, Edici de 2008.
La teoria (Propietats textuals, Sociolingstica i Literatura) es troba en format de pregunta-resposta i els exercicis
sn quasi tots autocorrectius: al final de cadascun d'ells es donen les correccions per a contrastar les prpies
respostes. On no apareix la resposta, l'alumne/a ha de consultar la teoria gramatical i els exercicis que proposa el
llibre de text. Aquest dossier s noms un complement d'ajuda i ampliaci del llibre de text. No s el llibre de
text.
UNITAT 1
Explica breument en qu consistixen les propietats textuals.
Adequaci: propietat segons la qual un text sadapta a les circumstncies en qu es produx
lacte de la comunicaci o que el determinen: el tema, la finalitat, el grau de formalitat i el
canal.
Coherncia: propietat segons la qual la informaci del text est ben seleccionada, ben
organitzada i presentada de manera clara.
Cohesi: propietat segons la qual els elements que conformen el text estan ben relacionats
entre si.
Reescriu aquests fragments substituint els mots repetits pels equivalents indicats.
Agafe la jaqueta, per em tornar a emprovar la jaqueta a casa. Per un pronom.
s un camp tan infructus que ni amb adobs abundants lhan fet produir. Cal tindre en
compte que els terrenys infructuosos de vegades ho sn per sempre. Per un sinnim.
El voltor negre vola majestus per algunes zones dExtremadura. Ara b, cal tindre en
compte que el voltor negre est greument amenaat en tota la Pennsula. Per un hipernim.
Li salv la vida el metge perqu loper immediatament. Ara comprn com s de dur el
treball que realitza un metge al quirfan, on ha de resoldre amb eficcia i en situacions de
tensi extrema casos dramtics. Per un hipnim
Explica, a partir dels objectius marcats per la Renaixena, quines dificultats trobaren
els escriptors daquesta poca.
Si b la Renaixena intentava la recuperaci de la nostra llengua com a vehicle dexpressi
literria i de cultura, aquest objectiu es va veure dificultat Malgrat aquesta voluntat de
recuperaci, els escriptors daquest perode hagueren de resoldre dos problemes bsics: la
manca de tradici literria, ja que des del segle XV no hi havia cap escriptor que poguera
servir de model, i la necessitat de crear unes normes ortogrfiques comunes.
Exposa les tendncies lingstiques que es desenvoluparen en el perode de la

Renaixena.
Duna banda, els partidaris duna llengua literria acadmica, allunyada de la llengua popular;
les seues produccions resultaven artificioses i arcatzants i seguien la llengua medieval o b la
dels segles XVI, XVII i XVIII. Duna altra, els defensors de la llengua quotidiana i popular
per a un s literari que defensaven una ortografia castellanitzada.
Explica el concepte de Renaixena i digues quins eren els seus objectius.

La Renaixena s un moviment cultural que sinicia lany 1833 i que t com a objectiu la
recuperaci de la nostra llengua com a vehicle dexpressi literria i de cultura desprs de tres
segles daband del seu s.
Quin fet cultural marca laparici de la Renaixena? A qui es deu el seu nom?
La Renaixena sinicia lany 1833 a partir de la publicaci de loda La ptria de
Bonaventura Carles Aribau. El seu nom el van crear els mateixos membres del corrent per a
oposar-lo al de Decadncia, que van identificar amb el perode anterior.
Explica el treball realitzat per Pompeu Fabra.

Pompeu Fabra, amb el suport de la revista Laven, va sistematitzar lortografia, va redactar
un diccionari, va unificar els models culte i popular i va depurar el lxic de barbarismes. Va
aconseguir aix una llengua basada en la parlada, per que alhora recollia les formes dialectals
principals i esdevenia una llengua moderna de cultura. Un dels punts culminants daquesta
tasca va ser la publicaci, el 1913, de les Normes ortogrfiques.
Qu sn les Normes de Castell?

Lany 1932, diverses personalitats i institucions valencianes van acordar a Castell usar les
normes fabrianes adaptades al valenci, per aix sn conegudes com Normes de Castell o
Normes del 32.
Completa aquest article de diccionari. Els claudtors indiquen el lloc en qu falta

informaci. Afig les informacions que sindiquen.
pota [] 1. a. Cada una de les extremitats dels animals. []. b. fig. estirar la pota. [].
Sols fa falta estar viu per estirar la pota. c. []. Intervindre en alguna cosa fent o dient algun
despropsit, equivocar-se. []. 2. []. Les potes de la cadira shan trencat
Pronunciaci de la vocal tnica: []
Barbarisme que cal evitar: []
[f ] [ el cavall sha trencat una pota] [ pop.] [ ficar la pota [val ms que tinga la boca
tancada perqu sin ficar la pota] ][Cada una de les parts dun moble amb els quals recalza
en el sl ] [La vocal tnica s o oberta] [ Eviteu el castellanisme pata]
Llig larticle de diccionari segent i fes les activitats proposades.

bolet m. 1. Fong amb forma de para-sol. 2. Barret red. 3. fig. estar tocat del bolet.
a) Escriu un exemple ds de cada accepci.
b) Qu signifiquen les abreviatures que apareixen en larticle?
c) Explica el significat de lexpressi estar tocat del bolet.
d) Escriu una observaci ds de tipus lxic (quin barbarisme shi ha devitar).
a) Resposta oberta.
b) m.: nom mascul; fig.: en sentit figurat.
c) No tindre les facultats mentals totalment equilibrades.
d) Eviteu el castellanisme seta.
estrep m. 1. a. Cada una de les dues peces de metall o de cuir penjades a cada costat de
la sella per mitj duna corretja on el genet fica els peus. b. fig. perdre els estreps. 2.
Escal que servix per a pujar a un cotxe o a un altre vehicle i per a baixar-ne amb
comoditat.
c) Explica el significat de lexpressi perdre els estreps.
d) Escriu una observaci ds de tipus lxic (quin barbarisme shi ha devitar) o
que indique la pronncia de la paraula.
a) Resposta oberta.
c) Perdre la pacincia, el control.
d) Eviteu el castellanisme estribo; la vocal tnica s e tancada.
front m. 1. Part superior de la cara, des de les celles fins on comencen els cabells. 2.a.
Extensi del terreny on es combat en una guerra. 2.b. fig. fer front (a alg).
c) Explica el significat de lexpressi fer front.
d) Escriu una observaci ds de tipus morfolgic.
a) Resposta oberta.
c) Desafiar, oposar-se, resistir.
d) El gnere del mot s mascul.
nord m. 1. Un dels dos pols. 2. Punt de lhoritz que es troba davant dun observador
quan t lest a la dreta. 3. fig. perdre el nord.
c) Explica el significat de lexpressi perdre el nord.
d) Escriu una observaci ds que destaque algun tret de pronncia de la paraula.
a) Resposta oberta.
c) Desorientar-se, no saber qu sha de fer, mostrar-se indecs.
d) La vocal tnica s o oberta.
Escriu dos exemples de connectors de cada classe.

De causa: .............................................................................................................................
De contrast: .........................................................................................................................
De reformulaci: ........................................................................................................
Daddici: ...........................................................................................................................
Dintroducci dun tema: ....................................................................................................
Dordre: ..............................................................................................................................
Completa cada enunciat amb una oraci tot emprant els connectors indicats. Mira que
all que escrius tinga sentit en el context.
A hores dara, el cabal de molts rius s escassssim. (daddici dinformaci)
Tota persona viu situacions extremes en la seua vida. (dexemplificaci)
En primer lloc, caldr polir les portes amb paper descatar. (dordre)
En la suma i en la multiplicaci es complix la propietat commutativa. (de reformulaci)
La poblaci t tendncia a ubicar-se en les rees litorals. (de contrast)
Escriu el significat daquestes abreviatures que es poden trobar en un diccionari.

v. intr. loc. angl. m. vulg. adv. v. pron. v. cop. conj.
Verb intransitiu, locuci, angls, mascul, vulgarisme, adverbi, veb pronominal, verb
copulatiu, conjunci.
Escriu labreviatura, la sigla o el smbol corresponent a cada paraula i classificals.

nombre, Uni Europea, minut, quarta, megabyte, doctor, carretera, ferro, captol, litre, per
exemple, gram, millilitre, segle, Personal Computer, nov, avinguda, nord, unitat de
vigilncia intensiva, tercera, decmetre, illustre, societat annima, euro, hora, habitants, plaa,
senyora, revolucions per minut.
Abreviatura: nre., 4a., Dr., ctra., cap. ,p. ex., s., 9., av., 3a, Illtre, h., pl., Sra.,
Sigla: UE, PC, UVI, SA
Smbol: min, Mb, Fe, l, g, ml, N, dm, , h, rpm
Classifica les abreviacions segents en abreviatures, sigles i smbols i digues qu
signifiquen.
OMS, conj., mg, gral., N, ESO
Abreviatures: conj. (conjunci), gral. (general). Sigles: OMS (Organitzaci Mundial de la
Salut), ESO (Educaci Secundria Obligatria). Smbols: mg (milligram), N (nitrogen).
DNI, adm., km, H, PIB, ant.
Abreviatures: adm. (administraci), ant. (antnim). Sigles: DNI (Document Nacional
d'Identitat), PIB (Producte Interior Brut). Smbols: km (quilmetre), H (hidrogen).
ONG, dr., cm, ONU, adv., h
Abreviatures: dr. (doctor), adv. (adverbi). Sigles: ONG (Organitzaci No Governamental).
Smbols: cm (centmetre), h (hora).
IRPF, pron., mm, dj., O, FM
Abreviatures: pron. (pronom), dj. (dijous). Sigles: IRPF (Impost sobre la Renda de les
Persones Fsiques), FM (Freqncia Modulada). Smbols: mm (millmetre),O (oxigen).
EUA, loc., dm, cap., OTAN, Fe
Abreviatures: loc. (locuci), cap. (captol). Sigles: EUA (Estats Units d'Amrica), OTAN
(Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord). Smbols: dm (decmetre), Fe (ferro).
Explica les causes que provoquen laparici del Romanticisme.

El romanticisme s conseqncia dels grans canvis econmics, socials i poltics produts
per la revoluci industrial: per laugment espectacular del nombre de lectors, pels avenos
tcnics que permeten que augmente el nombre dedicions de llibres i per laparici de la
premsa peridica que contribux a la difusi daquest moviment.
Anota algunes de les innovacions estilstiques que realitzaren els escriptors romntics.
Barreja de prosa i vers, s de rimes ms lliures i populars, dhiprbole i dadjectivaci
pattica
Explica quines tendncies hi havia en la Renaixena valenciana.

Hi havia dues: a) costumistes i paisatgistes que fan una poesia dideologia conservadora de
carcter histric amb un llenguatge ms culte i arcaic i que conreen descripcions idealitzades
dels paisatges (poetes de guant). b) populistes que creen una poesia satrica dideologia
progressista amb un model de llenguatge que reprodueix la parla popular, s a dir, plena de
castellanismes (poetes despardenya).
En qu es basa el Romanticisme i quines sn les caracterstiques ms representatives del

Romanticisme?
Es basa en la idea de creaci. Les seues caracterstiques sn:
- culte al jo, al subjectivisme i a lindividualisme ;
- potenciaci de loriginalitat ;
- valoraci dels sentiments i de la intuci en contraposici a la ra:
- la temtica inclou ambients nocturns, llocs srdids i runosos; narra histries
fantstiques; exalta els sentiments (tristesa, melancolia i amor a la solitud); evoca el
pasta o recull tradicions i supersticions populars i sevadeix de la realitat del seu
temps.
UNITAT 2
Qu s una llengua minoritria? A quin altre concepte soposa?
El concepte de llengua minoritria es refereix a aquella que t pocs parlants i soposa al de

llengua majoritria, que s aquella que t major nombre de parlants.
Qu s una llengua minoritzada?
Una llengua minoritzada s aquella que ocupa noms una part dels usos i mbits socials,
perqu en els altres se nusa una altra, la llengua dominant.
Explica la diferncia entre llengua minoritria i llengua minoritzada.

El concepte de llengua minoritria es refereix a aquella llengua que t pocs parlants, mentre
que una llengua minoritzada, tot i que siga parlada per la major part de la poblaci, ocupa
noms una part dels usos i mbits socials, perqu en els altres susa la llengua dominant.
Defineix el concepte de Sociolingstica.
La sociolingstica s la disciplina que estudia les influncies recproques que es donen

entre la llengua i el medi social. Aix doncs, la sociolingstica analitza els mbits ds i ls
de la llengua en el si duna societat.
Explica qu diferencia la sociolingstica de la lingstica.

La lingstica socupa de lestudi de lestructura (morfologia, lxic, sintaxi) duna llengua,
mentre que la sociolingstica, nanalitza els mbits ds i el seu s al si duna societat.
Qu sentn per llenges en contacte?

Aquella situaci en qu dins dun mateix estat conviuen diverses llenges. Aquest contacte
provoca que les llenges sinflusquen mtuament.
Diferencia un diccionari bilinge dun de sinnims i antnims.
El diccionari bilinge, dequivalncies o de traducci presenta les paraules duna llengua i els
seus equivalents en una altra mentre que el diccionari de sinnims i antnims recull paraules
de significat equivalent i contrari.
En qu es diferencia la sociolingstica de la lingstica estricta?
La sociolingstica s la disciplina que estudia les influncies recproques que es donen entre
la llengua i el medi social. Es diferencia de la lingstica estricta pel fet que aquesta se
nocupa de lestudi de lestructura (morfologia, lxic, sintaxi), mentre que la
sociolingstica
analitza els mbits ds i ls de la llengua en el si duna societat.
Diferencia un diccionari especialitzat dun denciclopdic.
El diccionari especialitzat ofereix un ventall ms o menys extens del lxic relacionat amb una
determinada matria, cincia, etc. Aix, aquests diccionaris poden ser dinformtica, dart, de
cinema, etc. mentre que lenciclopdic, a ms de la informaci que ofereix el general,
presenta tamb noms propis, informaci de carcter tcnic, cientfic, histric, etc. Incorpora,
amb ms o menys profusi, mapes, grfics, quadres sinptics, fotografies, etc.
Diferencia un diccionari de locucions i frases fetes dun denciclopdic.
El diccionari de locucions i de frases fetes recopila les principals locucions i frases fetes duna
llengua, amb explicacions i exemples. De vegades tamb inclou refranys, mentre que
lenciclopdic, a ms de la informaci que ofereix el general, presenta tamb noms propis,
informaci de carcter tcnic, cientfic, histric, etc. Incorpora, amb ms o menys profusi,
mapes, grfics, quadres sinptics, fotografies, etc.
Diferencia un diccionari bilinge dun despecialitzat.
El diccionari bilinge, dequivalncies o de traducci presenta les paraules duna llengua i els
seus equivalents en una altra mentre que el diccionari especialitzat oferix un ventall ms o
menys extens del lxic relacionat amb una determinada matria, cincia, etc. Aix, aquests
diccionaris poden ser dinformtica, dart, de cinema, etc.
Diferencia un diccionari de sinnims i antnims dun de locucions i frases fetes.
El diccionari de sinnims i antnims recull paraules de significat equivalent i contrari mentre

que el diccionari de locucions i de frases fetes recopila les principals locucions i frases fetes
duna llengua, amb explicacions i exemples. De vegades tamb inclou refranys.
Digues a quin tipus de diccionari correspon cada article.

estrep m. estribo.
endrear Ordenar, arranjar, disposar. Capgirar, trabucar.
petxuga Pit, pitrera, sinada.
cunyada f. Sister-in-low.
gerro m. Recipient de terrissa cuita, vidre, etc. que serveix per a posar-hi aigua, flors, etc.
Posa el ram de flors al gerro. La vocal tnica s e oberta.
Nanga Parbat Pic de la serralada de lHimlaia, dins del Paquistan (8 126m).
Estrep: bilinge valenci/castell. Endrear: de sinnims i antnims. Petxuga: de

barbarismes. Cunyada: bilinge valenci/angls. Gerro: ds. Nanga Parbat: enciclopdic.
Redacta els articles dels mots segents que podrien aparixer en un diccionari de
locucions i frases fetes. En cada un has dincloure, almenys, tres usos.
Cap, mort, aigua.
Corregix les errades de concordana que hi ha en aquestes oracions.
He comprat uns pantalons i una camisa molt barates.

El que ms em preocupa s els danys que ha patit el motor.
De segur que no far falta aquestes ferramentes.
Encara no hi han prou persones inscrites.
Lajuntament ha comprat tres camions cisternes nous.
He comprat uns pantalons i una camisa molt barats.

El que ms em preocupa sn els danys que ha patit el motor.
De segur que no faran falta aquestes ferramentes.
Encara no hi ha prou persones inscrites.
Lajuntament ha comprat tres camions cisterna nous.
No he comprat mai ni un cotxe ni una moto usades.

La seua ocupaci s els animals ferits que arriben al centre.
Sempre fa falta persones que participen desinteressadament.
En les prximes setmanes hi hauran ms prstecs impagats.
Els sectors claus de la producci estan entrant en crisi.
No he comprat mai ni un cotxe ni una moto usats.

La seua ocupaci sn els animals ferits que arriben al centre.
Sempre fan falta persones que participen desinteressadament.
En les prximes setmanes hi haur ms prstecs impagats.
Els sectors clau de la producci estan entrant en crisi.
El pis t un balc i una terrassa molt espaioses.

La seua debilitat s les motos de competici.
Quants diners et fa falta per a donar lentrada del pis?
Encara no hi han suficients animals perqu el zoolgic resulte interessant.
T una senyal en el dent des de menut.
El pis t un balc i una terrassa molt espaiosos.

La seua debilitat sn les motos de competici.
Quants diners et fan falta per a donar lentrada del pis?
Encara no hi ha suficients animals perqu el zoolgic resulte interessant.
T un senyal en la dent des de menut.
Lobra tenia un decorat i una posada en escena fabuloses.

La meua perdici s els dolos de xocolate.
Encara no fa falta ms inversions.
Per llevant hi havien uns nvols que amenaaven tempesta.
Estan investigant en cllules mares des de lany passat.
Lobra tenia un decorat i una posada en escena fabulosos.

La meua perdici sn els dolos de xocolate.
Encara no fan falta ms inversions.
Per llevant hi havia uns nvols que amenaaven tempesta.
Estan investigant en cllules mare des de lany passat.
Aquest formatge i aquesta mantega sn holandeses.

El gran problema ser els efectes dels plaguicides sobre el medi.
Ja no cal ms donacions de sang daquest grup.
Pel cap baix, hi haurien ms de mil persones.
El suor de Pau t un olor molt intens.
Aquest formatge i aquesta mantega sn holandesos.

El gran problema seran els efectes dels plaguicides sobre el medi.
Ja no calen ms donacions de sang daquest grup.
Pel cap baix, hi hauria ms de mil persones.
La suor de Pau t una olor molt intensa.
No demane ms subvencions perqu no em fa falta.
Encara que ploga pedres de punta no se suspendr el partit.
Ha anat a ca lesteticista i per aix porta el bigot i les aixelles depilades.
Aquella remor s les ones del mar que sestavellen contra els esculls.
Abans de lany 2025 hi hauran ms de 8 000 milions de persones al mn.
Pretenen presentar esmenes a dos projectes lleis.
Ac no abunda ni els amfibis ni els rptils.
En aquest restaurant solen servir postres bonssims.
Ja sn moltes les ciutats que posseeixen carrils bicis.
Sols hi havien tres persones esperant lautobs.
No demane ms subvencions perqu no em fan falta.

Encara que ploguen pedres de punta no se suspendr el partit.
Ha anat a ca lesteticista i per aix porta el bigot i les aixelles depilats.
Aquella remor sn les ones del mar que sestavellen contra els esculls.
Abans de lany 2025 hi haur ms de 8 000 milions de persones al mn.
Pretenen presentar esmenes a dos projectes llei.
Ac no abunden ni els amfibis ni els rptils.
En aquest restaurant solen servir postres bonssimes.
Ja sn moltes les ciutats que posseeixen carrils bici.
Sols hi havia tres persones esperant lautobs.
Sols han contractat actors i actrius formades en lEscola dArt Dramtic.

Sha concedit una baixa per maternitat al 45% de les dones empleat.
Ac no ens fa falta ms prestatgeries.
En el futur hi hauran moltes persones afectades per allrgies.
Aquests gravats i aquelles aquarelles sn niques en el seu estil.
Sha reservat per al final de lentrevista tres preguntes sorpreses.
Sols han contractat actors i actrius formats en lEscola dArt Dramtic.

Sha concedit una baixa per maternitat al 45% de les dones empleades.
Ac no ens fan falta ms prestatgeries.
En el futur hi haur moltes persones afectades per allrgies.
Aquests gravats i aquelles aquarelles sn nics en el seu estil.
Sha reservat per al final de lentrevista tres preguntes sorpresa.
Escriu amb cada paraula una oraci en qu les acompanyen un determinant i un

adjectiu.
Corrent, senyal, afores, anlisi, calor.
Explica per qu aquestes oracions resulten ambiges.

a) Han decidit desmuntar els decorats que confeccionaren entre tots.
b) Volen expulsar el jugador que ja fou apartat de lequip sense motius.
c) Agrediren els manifestants que es concentraren a la plaa amb pedres.
a) No queda clar si els decorats els confeccionaren entre tots o si shan de desmuntar entre
tots. b) No queda clar si el jugador fou apartat de lequip sense motius o si el volen expulsar
sense motius. c) No queda clar si agrediren els manifestants amb pedres o si els manifestants
es concentraren tot portant pedres.
Escriu amb cada paraula una oraci: en luna ha daparixer en majscula i en laltra,
en minscula.
Comunitat
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
Horta
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
Font
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
Cristians
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
Reescriu el text posant les majscules que calga.
agres s un municipi de la comarca del comtat. la poblaci est enclavada en la

valleta dagres, a la vessant septentrional de la serra de mariola.
dorigen musulm, la vila va ser conquerida pel rei jaume i el 1248. la primera
donaci de cases i terres fou per a la famlia de pelegr baldov, encara que degu
romandre en suspens per la sublevaci dal-azraq. el poblament efectiu es dugu a
terme lany 1256 en virtut de la carta pobla que, a instncies de ximn prez
darens, preveia que els habitants dagres tingueren residncia personal a
bocairent, s a dir, satisfarien els impostos en lesmentada poblaci. durant els
primers anys de la seua histria el terme va pertnyer al rei, el qual anomenava un
alcaid per a la defensa i ladministraci del seu castell. lany 1389 joan el caador
va vendre agres i el seu castell al seu majordom, andreu-guillem escriv. en la
segona meitat del s. xv passaren a mans del comte de cocentaina, joan roi de
corella i, durant el segle xvi, a la famlia calatayud de xtiva. la poblaci dagres va
romandre vinculada des de lany 1633 al comtat de cirat, pel matrimoni de josep
calatayud amb damiata vilrig carrs.
Agres s un municipi de la comarca del Comtat. La poblaci est enclavada en la valleta

dAgres, a la vessant septentrional de la serra de Mariola.
Dorigen musulm, la vila va ser conquerida pel rei Jaume I el 1248. La primera donaci
de cases i terres fou per a la famlia de Pelegr Baldov, encara que degu romandre en
suspens per la sublevaci dAl-Azraq. El poblament efectiu es dugu a terme lany 1256 en
virtut de la carta pobla que, a instncies de Ximn Prez dArens, preveia que els habitants
dAgres tingueren residncia personal a Bocairent, s a dir, satisfarien els impostos en
lesmentada poblaci. Durant els primers anys de la seua histria el terme va pertnyer al rei,
el qual anomenava un alcaid per a la defensa i ladministraci del seu castell. Lany 1389 Joan
el Caador va vendre Agres i el seu castell al seu majordom, Andreu-Guillem Escriv. En la
segona meitat del s. xv passaren a mans del comte de Cocentaina, Joan Roi de Corella i,
durant el segle xvi, a la famlia Calatayud de Xtiva. La poblaci dAgres va romandre
vinculada des de lany 1633 al comtat de Cirat, pel matrimoni de Josep Calatayud amb
Damiata Vilrig Carrs
el gremi de llibrers de valncia inicia el nou repte dorganitzar la 39 edici de
la fira del llibre, que es realitzar des del dia 24 dabril fins al 4 de maig.
la ubicaci, com en els ltims anys, s als jardins de vivers de valncia, al
centre de la ciutat de valncia, amb accessos des de lavinguda de blasco ibez,
dels carrers jaca i genaro lahuerta i el llit del riu tria.
dins del jard dels vivers, les installacions de la fira ocupen el passeig
dantonio machado, lesplanada i algunes de les sales del museu de cincies
naturals. compta amb espais dedicats a la venda, exposici i activitats
complementries.
el gremi de llibrers s lassociaci empresarial dels llibrers de valncia i la seua
provncia. forma part de la confederaci valenciana de la petita i mitjana empresa
(pimev).
El Gremi de Llibrers de Valncia inicia el nou repte dorganitzar la 39 edici de la Fira

del Llibre, que es realitzar des del dia 24 dabril fins al 4 de maig.
La ubicaci, com en els ltims anys, s als jardins de Vivers de Valncia, al centre de la
ciutat de Valncia, amb accessos des de lavinguda de Blasco Ibez, dels carrers Jaca i
Genaro Lahuerta i el llit del riu Tria.
Dins del jard dels Vivers, les installacions de la fira ocupen el passeig dAntonio
Machado, lesplanada i algunes de les sales del Museu de Cincies Naturals. Compta amb
espais dedicats a la venda, exposici i activitats complementries.
El Gremi de Llibrers s lassociaci empresarial dels llibrers de Valncia i la seua
provncia. Forma part de la Confederaci Valenciana de la Petita i Mitjana Empresa
(PIMEV).
la vall de la murta s un bell paratge emmarcat entre les serres de la murta pel
sud i de corbera pel nord, rodejat dabruptes crestes que de manera natural li
donen un carcter dallament, idoni per al retir monacal.
aquest cord muntanyenc sestn longitudinalment en direcci no-se, tancant
lmplia plana de lalbufera i del xquer, presidit pel tallat roig (394 m), la
formidable silueta del cavall bernat (584 m), el piramidal pic de la creu del
cardenal (543 m), continuant per aguts crestalls, com el del llom del matxo flac
(584 m), louet (533 m), la ratlla (625 m) i les creus (539 m), fins a lestreta franja
costanera de tavernes. parallelament a la vall de la murta sestenen les valls de la
casella i daiges vives.
en aquest paratge es troba el monestir de santa maria de la murta, que pertany
a alzira (la ribera alta).
La vall de la Murta s un bell paratge emmarcat entre les serres de la Murta pel sud i de
Corbera pel nord, rodejat dabruptes crestes que de manera natural li donen un carcter
dallament, idoni per al retir monacal.
Aquest cord muntanyenc sestn longitudinalment en direcci NO-SE, tancant lmplia
plana de lAlbufera i del Xquer, presidit pel Tallat Roig (394 m), la formidable silueta del
Cavall Bernat (584 m), el piramidal pic de la Creu del Cardenal (543 m), continuant per aguts
crestalls, com el del Llom del Matxo Flac (584 m), lOuet (533 m), la Ratlla (625 m) i les
Creus (539 m), fins a lestreta franja costanera de Tavernes. Parallelament a la vall de la
Murta sestenen les valls de la Casella i dAiges Vives.
En aquest paratge es troba el monestir de Santa Maria de la Murta, que pertany a Alzira
(la Ribera Alta).
la fev (federaci escola valenciana) prepara el cap de setmana ms
multitudinari de les trobades 2008
escola valenciana us convoca al segon cap de setmana de trobades 2008.

lentitat cvica preveu que aquest siga el cap de setmana de trobades ms
multitudinari. se celebraran a valncia (lhorta), sollana (la ribera baixa),
benicssim (la plana alta) i xixona (lalacant), s a dir, de nord a sud del territori
valenci. a ms, sollana acull aquesta nit un concert amb lactuaci dels grups la
gossa sorda, bajoqueta rock, the skartats i anguiles de camal.
La FEV (Federaci Escola Valenciana) prepara el cap de setmana ms

multitudinari de les trobades 2008
Escola Valenciana us convoca al segon cap de setmana de trobades 2008. Lentitat

cvica preveu que aquest siga el cap de setmana de trobades ms multitudinari. Se
celebraran a Valncia (lHorta), Sollana (la Ribera Baixa), Benicssim (la Plana Alta) i
Xixona (lAlacant), s a dir, de nord a sud del territori del territori valenci. A ms,
Sollana acull aquesta nit un concert amb lactuaci dels grups La Gossa Sorda,
Bajoqueta Rock, The Skartats i Anguiles de Camal.
josep pastor carbonell, de lalcdia de crespins (la costera), ha resultat

guanyador del primer concurs de fotografia de la plataforma xquer viu, que
portava el ttol paisatges daigua al xquer: cara i creu.
el segon premi ha sigut per a idoia calabuig olcina i ovidi sambonet esteve, de
valncia (lhorta) i el tercer, per a enric murillo estarlich, de lalcdia (la ribera
alta).
el jurat ha concedit cinc accssits per a obres presentades per francisco
garnelo garnelo, de cullera (la ribera baixa), miquel martn martn, de poliny de
xquer (tamb de la ribera baixa), vicent boix soriano, de lalcdia, toni benlliure
adelantado, de sumacrcer (la ribera alta) i mari carmen farins martnez, de
cullera (la ribera baixa).
Josep Pastor Carbonell, de lAlcdia de Crespins (la Costera), ha resultat guanyador del
Primer Concurs de Fotografia de la plataforma Xquer Viu, que portava el ttol Paisatges
daigua al Xquer: cara i creu.
El segon premi ha sigut per a Idoia Calabuig Olcina i Ovidi Sambonet Esteve de Valncia
(lHorta) i el tercer, per a Enric Murillo Estarlich, de lAlcdia (la Ribera Alta).
El jurat ha concedit cinc accssits per a obres presentades per Francisco Garnelo Garnelo
de Cullera (la Ribera Baixa), Miquel Martn Martn de Poliny de Xquer (tamb de la Ribera
Baixa), Vicent Boix Soriano de lAlcdia, Toni Benlliure Adelantado de Sumacrcer (la
Ribera Alta) i Mari Carmen Farins Martnez de Cullera (la Ribera Baixa).
lany 2008, lactor espanyol javier bardem guany a los angeles el seu primer globus
dor al millor actor secundari pel seu paper en la pellcula no country for old men (no s
aquest un pas per a vells), dels germans coen. aquesta pellcula lha dut tamb a
guanyar loscar al millor actor secundari, en la 80a edici dels premis. bardem, que va
rebre el guard de mans de jeniffer hudson, competia en aquesta categoria amb casey
affleck per lassassinat de jesse james; philip seymour hoffman per la guerra de charlie
wilson; hal holbrook per cap a rutes salvatges, i tom wilkinson per michael clayton.
lactor, de 39 anys, ja va ser candidat als oscar lany 2001 pel seu paper en la cinta de
julin schnabel abans que es faa de nit, en qu interpretava lescriptor cub reynaldo
arenas. bardem sha convertit aix en el primer actor espanyol que rep un oscar. aquesta
distinci se suma a una altra quinzena de premis que ha rebut lintrpret en els ltims
mesos, entre els quals destaquen, a ms de lesmentat globus dor, el premi bafta
britnic i el premi del sindicat dactors dels estats units.
Lany 2008, lactor espanyol Javier Bardem guany a Los Angeles el seu primer Globos dOr
al millor actor secundari pel seu paper en la pellcula No country for old men (No s aquest
un pas per a vells), dels germans Coen. Aquesta pellcula lha dut tamb a guanyar lOscar
al millor actor secundari, en la 80 edici dels premis. Bardem, que va rebre el guard de
mans de Jeniffer Hudson, competia en aquesta categoria amb Casey Affleck per Lassassinat
de Jesse James; Philip Seymour Hoffman per La guerra de Charlie Wilson; Hal Holbrook per
Cap a rutes salvatges i Tom Wilkinson per Michael Clayton. Lactor, de 39 anys, ja va ser
candidat als Oscar lany 2001 pel seu paper en la cinta de Julin Schnabel Abans que es faa
de nit, en qu interpretava lescriptor cub Reynaldo Arenas. Bardem sha convertit aix en el
primer actor espanyol que rep un Oscar. Aquesta distinci se suma a una altra quinzena de
premis que ha rebut lintrpret en els ltims mesos, entre els quals destaquen, a ms de
lesmentat Globus dOr, el premi Bafta britnic i el premi del Sindicat dActors dels Estats
Units.
Digues si aquestes qestions sobre el Realisme sn vertaderes o falses.
a) El Realisme s un moviment literari que s'oposa a l'idealisme i al romanticisme.

b) El Realisme s un moviment literari que s'escamp entre els segles XIX i XX.
c) L'escriptor realista sol adoptar un punt de vista subjectiu i tracta sempre de
mostrar la seua opini i els seus sentiments.
a: vertadera, b: vertadera, c: falsa.
a) L'escriptor tracta que els personatges parlen com ho fan en la realitat, de

vegades, transgredint les normes de la gramtica.
b) Les novelles realistes sn histries tristes i trgiques que retraten el dolor i la
mort dels personatges perqu s aix com passa sempre en la realitat.
c) La literatura realista conta fets que sn crebles encara que hagen passat en llocs
inexistents i en poques remotes.
a: vertadera, b: falsa, c: falsa.
a) El realisme conta histries contempornies o de fets coneguts i localitzats en

llocs concrets.
b) L'escriptor realista es preocupa per la descripci detallada de llocs i personatges
perqu vol acostar-se a la realitat.
c) En les novelles realistes els personatges sempre parlen amb un registre de
llengua correcte i normatiu perqu s aix com ho mana la gramtica.
a: vertadera, b: vertadera, c: falsa.
Quan sinicia el Realisme? Quins factors afavoreixen laparici daquest moviment?

El Realisme sinici a Frana cap a mitjan del segle XIX i es va estendre immediatament a la
resta dEuropa. Laparici del Realisme s conseqncia, entre daltres factors, de la
conscincia que prenen els artistes dels problemes socials que naixen arran de la Revoluci
Industrial que es duu a terme en aquest segle, de manera que intenten analitzar els canvis que
shan produt en els costums i en les relacions socials la desaparici de la societat rural i
lascensi de la classe menestral a burgesa.
Quan simplanta el Realisme en el nostre territori? Quins sn els autors ms
representatius en la nostra llengua?
En la nostra llengua, les primeres manifestacions daquest moviment es troben a partir
de la dcada del 1880-1890. Destaquen com a autors daquest moviment Josep Pin i Soler,
Carles Bosch de la Trinxeria, Dolors Monserd, Mari Vayreda i, com a mxim representant,
Narcs Oller.
Esmenta, almenys, dues caracterstiques de cada tipus que pot presentar una
conferncia.
Caracterstiques expositives:
Caracterstiques argumentatives:
Caracterstiques que indiquen oralitat:
Caracterstiques expositives: presenta una idea principal que es desenvolupa en diverses

idees secundries; claredat en lexposici (presncia dexpressions i connectors
explicatius, a ms dexemples illustradors).
Caracterstiques argumentatives: presncia de valoracions, intent dinvolucrar el receptor
per tal de convncer-lo.
Caracterstiques que indiquen oralitat: trets propis del discurs oral (repeticions, s de
mots jquer, interrogacions retriques, exclamacions, entonacions especials, alteraci
de lordre lgic dels elements en loraci...).
Quines caracterstiques presenta el Realisme pel que fa a la representaci de la realitat?

El Realisme es caracteritza per la voluntat de representar la realitat duna manera objectiva,
sense embellir-la o idealitzar- la. Shi rebutja tot el que siga fantstic i meravells i hi ha una
aproximaci a la realitat immediata: shi inclou el lleig, el vulgar i, fins i tot, el repugnant en
la temtica de les obres. Hi ha un inters pels problemes que
planteja la vida quotidiana de lpoca. Els protagonistes sn, preferentment, gent corrent
i solen pertnyer a la mateixa classe social de lautor, normalment la burgesia, que es mou en
la nova realitat industrialitzada. A ms, lanlisi psicolgica dels personatges passa a ser un
element central de la novella, i els paisatges sn representats mitjanant una natura
humanitzada.
Quin tipus de narrador sol intervindre en les obres realistes? Per qu?
Hi interv un narrador omniscient a travs del qual lautor interv ms o menys directament
en la ficci amb una intenci moralitzant.
Explica les caracterstiques lingstiques del Realisme.
Les obres realistes es caracteritzen pel detallisme en les descripcions, ls de frases llargues i
una adjectivaci rica, la recerca de la versemblana i ladequaci del registre lingstic a cada
personatge.
UNITAT 3
Imagina que vols presentar-te a una plaa de treball per a ocupar una vacant en un
taller de reparaci delectrodomstics de tot tipus. Redacta el currculum que hi
presentaries.
Imagina que vols presentar-te a una selecci per a ocupar la plaa dintrpret de
canons per a un estudi de publicitat. Redacta el currculum que hi presentaries.
Imagina que has contractat amb una companyia telefnica una lnia ADSL, la ms
rpida que hi ha al mercat, per que no et satisf pels motius segents: et dna
problemes a lhora dabaixar arxius duna certa densitat, sovint tens dificultats de
connexi i la velocitat dexecuci no s la contractada. Redacta un escrit de reclamaci
seguint les pautes segents:
Adreal a una oficina datenci al consumidor.
Indica les dades didentificaci necessries, tant les relatives a lempresa com les teues.
Exposa amb claredat el motiu de la queixa.
Indica la documentaci que adjuntes a la reclamaci.
Explica amb concisi all que demanes.
Digues quin tipus de text s una instncia, quina finalitat t i de quines parts consta.
La instncia s un tipus de document administratiu. La seua finalitat s formular una petici a
ladministraci pblica o a un organisme. Les parts de qu consta sn: dades personals,
exposici, sollicitud, signatura, data, lloc i destinatari o organisme al qual sadrea la
sollicitud.
Inventa un currculum que sajuste a la demanda de treball segent. No oblides

dincloure- hi les informacions necessries:
Dades personals.
Formaci acadmica.
Experincia laboral i professional.
Coneixements didiomes i informtics.
Altres dades dinters.
Concessionari dautombils
Empresa lder del sector ubicada en zona turstica
necessita gestor de vendes a comissi. Soferix
cartera de clients que caldr ampliar i suport a la
gesti per part de lempresa. Es valorar sobretot
lexperincia en vendes i la capacitat per a latenci
a clients de tot tipus i procedncia.
Triauto, SA
Avda. Xaloc, 35
46012 Elda
Explica el concepte de diglssia.

El concepte de diglssia es referix a aquella situaci en qu una comunitat on coexistixen
dues llenges, una s considerada de prestigi i sutilitza en els mbits formals, mentre que
laltra s considerada com a inferior i noms susa en mbits informals.
Definix el terme bilingisme.
s el terme que saplica quan un individu o un grup social determinat usa alternativament
dues llenges en una comunitat on en conviuen dues o ms.
Explica el concepte de bilingisme social.

El bilingisme social es dna quan un grup social parla dues llenges. Aquest s un fet
estrany ja que la situaci lgica s que un grup de parlants noms necessite una llengua per a
comunicar-se. s conseqncia de guerres, docupacions colonials i de situacions de
dominaci poltica, econmica o social dun poble sobre un altre. Aix, els parlants duna
llengua shan vist obligats a parlar-ne una de nova que normalment acaba ocupant els mbits
ds ms formals (ensenyament, administraci i justcia).
El terme bilingisme, es pot aplicar quan aquest afecta al conjunt duna societat? Per
qu?:
No. El terme bilingisme noms es pot aplicar amb correcci si ens referim a persones
concretes, ja que el bilingisme social s un fet estrany perqu la situaci lgica s que un
grup de parlants noms necessite una llengua per a comunicar-se. s conseqncia de guerres,
docupacions colonials i de situacions de dominaci poltica, econmica o social dun poble
sobre un altre. Aix, els parlants duna llengua shan vist obligats a parlar-ne una de nova que
normalment acaba ocupant els mbits ds ms formals (ensenyament, administraci i
justcia).
Explica qu entenem per procs de bilingitzaci.

s la primera etapa del procs conegut com a conflicte lingstic, el qual sinicia quan una
llengua forastera comena a ocupar els mbits ds duna altra en el territori propi daquesta
ltima i on el resultat final pot ser la desaparici de la llengua prpia substituda per la
forastera. El procs de bilingitzaci s letapa ms llarga i es caracteritza perqu les classes
altes, les ciutats ms poblades, els joves sn els primers a adoptar la llengua forastera, que
comena a ocupar els mbits formals en perjudici de la llengua prpia.
Completa els buits amb la paraula que corresponga a la definici que hi ha entre
parntesis.
Aquell banc t un sistema d' ........... (acci i efecte d'obrir) programada de la caixa de
seguretat.
Caigueren unes pedres d'una ............... (all que t de gran alguna cosa) considerable.
No trobe la clau del ............. (mecanisme de tancament) de la bicicleta.
No has tret .............. (trossets prims de fusta acabats en punta) per a les olives?
s molt .............(avar, poc donat a gastar); no es gasta diners ni matant-lo.
Aquell banc t un sistema d'obertura programada de la caixa de seguretat. Caigueren unes
pedres d'una grandria considerable. No trobe la clau del cadenat de la bicicleta. No has tret
furgadents per a les olives? s molt agarrat; no es gasta diners ni matant-lo
El vent ha tombat una ............ (superfcie per a fixar-hi cartells) publicitria.

El ............ (paret prima) que separa les habitacions no est recte.
Han interromput el ............... (provisi d'alguna cosa necessria) d'aigua perqu hi ha
una avaria.
On hi ha un ............. (dispositiu per a connectar-hi un aparell elctric)?
Posa dos ............. (tros menut de gel) a l'aigua tnica.
El vent ha tombat una tanca publicitria. El barandat que separa les habitacions no est recte.
Han interromput el subministrament d'aigua perqu hi ha una avaria. On hi ha un endoll? Posa
dos glaons a l'aigua tnica.
Accentua quan calga les paraules segents.
Pero, audiencia, algun, trobaveu, volieu, seguiran, pessim, esperit, industria, missil, linia,
gloria, seguia, historic, merit.
Per, audincia, algun, trobveu, voleu, seguiran, pssim, esperit, indstria, mssil,
lnia, glria, seguia, histric, mrit.
Resso, importancia, denou, miraveu, dormieu, desitjaran, pessim, medulla, taquicardia, xofer,
oxigen, miseria, idolatria, deposit, esteril.
Ress, importncia, dnou, mirveu, dormeu, desitjaran, pssim, medulla, taquicrdia,

xofer, oxigen, misria, idolatria, depsit, estril.
Completa els buits amb la paraula corresponent a la definici que hi ha entre parntesis.
Veges si el ..............(aparell de gas o elctric per a calfar aigua) de l'aigua est encs.
Vaig veure un espectacle de ..................... (mamfer cetaci que viu al mar, de morro prim i
llarguerut) i foques.
L'avi no va poder ............. (alar el vol) perqu hi havia boira.
Separa la clara del ............. (massa groga de l'ou).
Si tu no has fet els exercicis, que els corregisca el .............. (el que ve desprs) de la llista.
Veges si el calfador de l'aigua est encs. Vaig veure un espectacle de dofins i foques. L'avi
no va poder enlairar-se perqu hi havia boira. Separa la clara del rovell. Si tu no has fet els
exercicis, que els corregisca el segent de la llista.
Conv tindre a casa una bona ............. (armariet per a guardar-hi medicaments).
S'ha de canviar una ............. (conjunt de plaques metlliques unides per un eix que facilita
l'obertura d'una porta) de la porta de la cuina
Tira el que t'ha sobrat al poal del .................. (brutcia, deixalles).
Aquestes .............. (marques que deixen els peus) sn de crvol.
Si acabes .............. (en un moment anterior) que jo, m'ajudes.
Conv tindre a casa una bona farmaciola. S'ha de canviar una frontissa de la porta de la
cuina Tira el que t'ha sobrat al poal del fem. Aquestes petjades sn de crvol. Si acabes
abans que jo, m'ajudes.
S'ha omplit la cuina de ................ (insecte colepter de color negre o rogenc d'uns tres
centmetres de llarg i de cos aplanat).
Quan el detingueren, li posaren les ............... (anelles metlliques amb qu se subjecten els
presos).
S'ha trencat la .............. ( conducte per on circula un lquid o un gas) de l'aigua calenta.
El cambrer t'ha deixat el caf damunt del ............... (taula llarga i alta que hi ha als bars per
a servir les begudes).
Joan menja .................. (terme de comparaci que indica inferioritat) que ning.
S'ha omplit la cuina de panderoles. Quan el detingueren, li posaren les manilles. S'ha trencat
la canonada de l'aigua calenta. El cambrer t'ha deixat el caf damunt del taulell. Joan menja
menys que ning.
Corregix els barbarismes que hi ha en aquest text.
Si el fi de setmana vas al cine a la sessi de les huit, no trobars puesto (no sol haver-hi cap
asiento buit), i menos encara si es tracta de lestreno duna pellcula comercial. Entonces, si
lo que realment tapetix s veure cine, lo millor que pots fer s alquilar algo digne de ser vist i
passar la vetlada a casa. Sin embargo, tens que tindre clar que la calitat de la imatge i les
sensacions no es poden comparar amb les que toferix una projecci en una sala, pues la
pantalla gran, el so ben equalitzat i la foscor fan possible que es conseguisca a la perfecci la
mgia del cine.
Si el cap de setmana vas al cine a la sessi de les huit, no trobars lloc (no sol haver-hi cap
seient buit), i menys encara si es tracta de lestrena duna pellcula comercial. Aleshores, si
el que realment tapetix s veure cine, el millor que pots fer s llogar alguna cosa digna de
ser vista i passar la vetlada a casa. Tanmateix, has de tindre clar que la qualitat de la imatge
i les sensacions no es poden comparar amb les que toferix una projecci en una sala, ja que
la pantalla gran, el so ben equalitzat i la foscor fan possible que saconseguisca a la perfecci
la mgia del cine.
Accentua quan calga les paraules daquestes oracions.

Mentre que vosaltres consultaveu la guia, nosaltres feiem la memoria de les practiques de
Quimica.
La falta de constancia ha fet que les perdues foren extraordinaries.
No compren com no sabieu que la denuncia que us posa la Guardia Civil shavia de pagar
en un termini de trenta dies.
Han exclos algun policia de la central dintelligencia per espia?
No pujaran on vosaltres pujareu ahir perque aixo requerix molta paciencia i una gran
preparacio.
Mentre que vosaltres consultveu la guia, nosaltres fiem la memria de les prctiques de
Qumica.
La falta de constncia ha fet que les prdues foren extraordinries.
No comprn com no sabeu que la denncia que us pos la Gurdia Civil shavia de
pagar en un termini de trenta dies.
Han excls algun policia de la central dintelligncia per espia?
No pujaran on vosaltres pujreu ahir perqu aix requerix molta pacincia i una gran
preparaci.
Escriu, quan calga, laccent diacrtic.

El te ja te llet o te la pose jo?
Les portes de ma casa, encara que estan molt netes, son de segona ma.
Los del zoolgic lha atacat i sha salvat pels pels.
No se per que sempre que se sent be de salud dona grcies a Deu.
No et poses els coets al si; trau-los fora, no fora cas que tingueres una desgrcia.
Loposici demana un us racional del sol urb.
El te ja t llet o te la pose jo?

Les portes de ma casa, encara que estan molt netes, sn de segona m.
Ls del zoolgic lha atacat i sha salvat pels pls.
No s per qu sempre que se sent b de salut dna grcies a Du.
No et poses els coets al si; trau-los fora, no fra cas que tingueres una desgrcia.
Loposici demana un s racional del sl urb
Escriu al costat dels barbarismes les paraules que corresponen a aquestes definicions.
1) All que sha invertit, cost (GASTO) ..
2) Plat gran que susa per a servir.(SAFATA)
3) Estora. (ALFOMBRA) .
4) Aval, garantia de pagament. (PRENDA)
5) Voravia. (ACERA)
6) Conducte per a laigua, el gas (CANYERIA) .........................
7) Moment, lapse, perode de temps breu. (RATO)
8) No consumir, no desprendres. (AHORRAR)
9) Transent, caminant. (PEAT) ..
10) Barrera, reixa, bardissa. (VALLA) .
1) despesa; 2) safata; 3) catifa; 4) penyora; 5) vorera; 6) canonada; 7) estona; 8) estalviar; 9)

vianant; 10) tanca.
Relaciona les construccions incorrectes de la columna de lesquerra amb les de la

columna de la dreta que les han de substituir i fes-hi oracions.
cedir el pa , a ras de anar, deixar-se de contes, en ves de, posar taula, sense ton ni son
Cedir el pas: cediu el pas. A ras de: arran de. Deixar-se de contes: deixar-se de romanos.
En ves de: en lloc de. Anar de capa caiguda: anar de mal borrs. Posar taula: parar taula.
Sense ton ni son: sense solta ni volta.
Corregix els barbarismes que hi ha en aquestes oracions.

Poder pertenixer a una associaci cultural est a lalcan de qualsevol.
Els metges no pogueren aclarar les causes de lenfermetat.
No podem eixir a veranejar ni tan sols en un pis dalquiler.
s un signe de despreci aislar les persones que no ens cauen b.
Tu presenta un borrador del programa i ja veurem qui lapoia.
No pots adivinar qui ha pogut penjar aquest avs en el tabler danuncis?
He tornat a veure el sapo al mateix puesto que ahir.
Poder pertnyer a una associaci cultural est a labast de qualsevol.

Els metges no pogueren aclarir les causes de la malaltia.
No podem eixir a estiuejar ni tan sols en un pis de lloguer.
s un signe de menyspreu allar les persones que no ens cauen b.
Tu presenta un esborrany del programa i ja veurem qui li dna suport.
No pots endevinar qui ha pogut penjar aquest avs en el tauler danuncis?
He tornat a veure el gripau al mateix lloc que ahir.
Accentua quan calga aquestes paraules.

Dioptria, clotxina, esperit, exclos, tortora, globos, origens, tractaran, rebieu, cadascun,
incloiem, prestec, pastos, materia, endivia, proxim, atletic, obriran, estetic, alfil, momia,
pallid, hidrogen, interes, previa, Nuria, intrepid, barnus, oxid, agraria.
Diptria, cltxina, esperit, excls, trtora, globus, orgens, tractaran, rebeu, cadascun,
incloem, prstec, pasts, matria, endvia, prxim, atltic, obriran, esttic, alfil, mmia,
pllid, hidrogen, inters, prvia, Nria, intrpid, barns, xid, agrria.
Corregix els barbarismes que hi ha en aquestes oracions.
Si a cas, portam una dotzena dous.
No ho denunciar, sempre i quan massegures que no tornar a passar.
En quant als impostos, shan moderat en lltim any.
Li vaig escriure un correu electrnic i em va contestar en lacte.
Per supost que els pense pagar!
Comprarem les entrades en funci dels preus que posen.
Si de cas, portam una dotzena dous.

No ho denunciar, sempre que massegures que no tornar a passar.
Quant als impostos, shan moderat en lltim any.
Li vaig escriure un correu electrnic i em va contestar a lacte.
Per descomptat que els pense pagar!
Comprarem les entrades segons els preus que posen.
Indica les caracterstiques que presenta el Modernisme en contraposici amb el

Realisme.
Contrastant amb el Realisme, les caracterstiques que presenta el Modernisme coincidixen
amb les romntiques: individualisme, desig de sinceritat, insatisfacci subversiva, imaginaci
visionria i emoci morbosa. De la mateixa manera, consideren que la societat industrial
destrux tots els valors naturals i espirituals.
Quan sorgix el Modernisme? Qu rebutgen i qu proposen els intellectuals
modernistes?
El Modernisme s un moviment que sorgix lltima dcada del s. XIX i que es caracteritza per
una voluntat de modernitzaci i de renovaci en el camp de lart, la literatura, la msica, la
cincia Els modernistes rebutgen viure del passat i proposen lobertura indiscriminada a
tot all que siga modern. Europa s el nou horitz cultural, posar-se al dia i acostar-se a
Europa sn els impulsos que mouen aquesta nova generaci.
Explica quins sn els dos moviments que sidentifiquen consecutivament en el
Modernisme.
Els dos corrents consecutius que sidentifiquen en el Modernisme sn: el regeneracionista,
que rebutja la burgesia i concep que lart s una activitat superior a les altres activitats
humanes. Lart s, per a ells, passi i rebelli. Lartista viu per a lart i s un sser superior
capa de regenerar la humanitat a travs de lart i les idees; i lesteticista, que concep lart
com a blsam i refugi de lintellectual i defensa lart per lart".
UNITAT 4
Explica qu entenem per procs de bilingitzaci.
s la primera etapa del procs conegut com a conflicte lingstic, el qual sinicia quan una llengua
forastera comena a ocupar els mbits ds duna altra en el territori propi daquesta ltima i on el
resultat final pot ser la desaparici de la llengua prpia substituda per la forastera. El procs de
bilingitzaci s letapa ms llarga i es caracteritza perqu les classes altes, les ciutats ms poblades,
els joves sn els primers a adoptar la llengua forastera, que comena a ocupar els mbits formals
en perjudici de la llengua prpia.
Quina s la intenci del teatre realista?

La intenci del teatre realista s reproduir i analitzar la societat contempornia. Fan un teatre
dintenci social, on es reflecetixen els problemes entre els obrers industrials i agrcoles i el poder.
Digues quins sn els dos models teatrals que seguixen els autors modernistes i les
seues caracterstiques.
Duna banda, el model que van prendre dautors com Henrik Ibsen, que presenten protagonistes en
conflicte amb les convencions burgeses i que tenen la pretensi de viure dacord amb els principis
propis. Shi fa, a ms a ms, una anlisi psicolgica dels personatges a travs del dileg. Duna altra,
el model que sacostar a la commedia dellarte, amb una forta crrega simblica dels personatges.
Quin sn els dos gneres teatrals conreats durant la Renaixena?

Els dos gneres teatrals conreats al llarg de la Renaixena sn el drama histric, que utilitza la
histria medieval com a exemple duna poca de plenitud, i el drama sentimental, que representa
contrarietats sentimentals o histries de fills que vaguen pel mn sense ser reconeguts pels pares o
de donzelles que veuen amenaada la seua virtut per a estimular el sentimentalisme de
lespectador.
Qu sn els miracles i els colloquis?

Sn dos gneres teatrals especfics que van aparixer a Valncia: els miracles vicentins giren al
voltant de les meravelles atribudes a sant Vicent Ferrer (i que encara hui dia es representen) i els
colloquis sn composicions satriques escrites amb moltes expressions vulgars adreades a un pblic
de classe baixa i que van evolucionar cap al sainet.
Explica en qu consisteix el procs de bilingitzaci.

Una vegada introduda en una comunitat lingstica una llengua forastera, sinicia el que sanomena el
procs de bilingitzaci, segons el qual les classes altes, les ciutats ms poblades, els joves sn els
primers a adoptar la llengua forastera, que comena a ocupar els mbits formals en perjudici de la
llengua prpia.
Explica en qu consistix el procs de monolingitzaci en la llengua dominant.

A poc a poc sabandona la llengua prpia i se substitueix per la forastera. Daquesta manera, la prpia
es converteix en la dominada (llengua B) i la forastera en la dominadora (llengua A). Aquesta fase s
molt rpida, perqu tota la societat coneix ja la llengua A. Al llarg daquesta fase es detecten una srie
de situacions. Autoodi: els que shan passat a la llengua A reneguen del seu origen lingstic, del qual
volen distanciar-se menyspreant-lo. Mitificaci del bilingisme: es generalitza la falsa creena que les
dues llenges poden conviure en igualtat de condicions. En realitat la llengua A amplia els seus
mbits ds i la B els redueix. Creaci dels prejudicis lingstics: sn prejudicis socials sense cap base
cientfica manifestats contra una llengua: llenges aspres i dolces, fcils i difcils, de poble i de cultura,
superiors i inferiors Condicionen la predisposici a utilitzar o aprendre una llengua. Bilingisme
unidireccional: la llengua dominant ha esdevingut llengua necessria i la dominada ho ha deixat de
ser, de manera que hi ha parlants monolinges en llengua A per noms nhi ha de bilinges en
llengua B.
Completa el text segent amb els verbs proposats. En primer lloc usa un temps en passat,
desprs, el present dindicatiu i, finalment, el futur.
Fer, esdevenir, gitar, comenar, adoptar, deixar, atrevir-se.
La meua docilitat i bon comportament m ... / em .../ em ... guanyar el favor de lemperador i la seua
cort, a ms del de lexrcit i del poble en general fins a tal punt que / / a concebre esperances
dobtindre la llibertat en un temps breu. / / tots els mtodes possibles per cultivar aquesta
disposici favorable. Els natius / / a poc a poc menys recelosos de mi. A vegades em / /
a terra i / / a mitja dotzena dells ballar damunt la meua m. I, finalment, els nens i les
nenes / / a jugar a bufa conill en els meus cabells.
La meua docilitat i bon comportament mhavien fet / em fan / em faran guanyar el favor de
lemperador i la seua cort, a ms del de lexrcit i del poble en general fins a tal punt que
comenc / comence / comenar a concebre esperances dobtindre la llibertat en un temps
breu. Adopt / adopte / adoptar tots els mtodes possibles per cultivar aquesta disposici
favorable. Els natius esdevenien / esdevenen / esdevindran a poc a poc menys recelosos de
mi. A vegades em gitava / gite / gitar a terra i deixava / deixe / deixar a mitja dotzena dells
ballar damunt la meua m. I, finalment, els nens i les nenes satrevien / satreveixen /
satreviran a jugar a bufa conill en els meus cabells.
Reescriu aquestes oracions en pretrit imperfet, en futur i en pretrit perfet simple dindicatiu,
tot respectant el nombre i persona en qu apareixen.
Vaig fer tard. Feia tard/ far tard/ fiu tard
Van caure rendits. Queien rendits/ cauran rendits/ caigueren rendits
No van poder anar. No podien anar/ no podran anar/ no pogueren anar
Vam ser els millors. rem els millors/ serem els millors/ frem els millors
Vau beure orxata. Beveu orxata/ beureu orxata/ begureu orxata
Vas eixir prompte. Eixies prompte/ eixirs prompte/ isqueres prompte
Completa aquest text amb els verbs que apareixen entre parntesis. El context indica el temps
verbal que sha demprar en cada cas. Quan calga fer s del pretrit perfet, escriu tant la forma
simple com la perifrstica.
Aleshores, (seure) en silenci i ens (disposar) a menjar alguna cosa. Capit em (dir) , per
fi, amb aquell mateix somriure amenaador, (haver) de fer alguna cosa amb el meu collega
OBrien, com ara tirar-lo per la borda, no (creure) ? No (ser) massa escrupols, i la veritat (ser)
que no em (saber) greu haver-lo liquidat, per (creure) que el seu cadver no (fer) bonic.
Tu qu (opinar) ?
Aleshores, segurem en silenci i ens disposrem a menjar alguna cosa. Capit em digu,
per fi, amb aquell mateix somriure amenaador, hem de fer alguna cosa amb el meu collega
OBrien, com ara tirar-lo per la borda, no creu? No sc massa escrupols, i la veritat s que no
em sap greu haver-lo liquidat, per crec que el seu cadver no fa bonic. Tu qu opines?
Passa les oracions segents al temps indicat en cada cas.

Present dindicatiu Pretrit perfet simple
Ja coneixer Pars. Vaig a entrenar-me.
Ja conec Pars An a entrenar-me
No mereixem perdre. No prenies cap medecina.
No mereixem perdre No prengueres cap medecina
Far el que podr. Els preus creixen molt.
Faig el que puc Els preus cresqueren molt
Les temperatures sn altes. Jo, si sabia, ho resolia.
Les temperatures foren altes Jo, si s, ho resolc
No begurem vi. No pretenc res.
No bevem vi No pretengu res
Ho percebies tot. Aix ho fa Nolia.
Ho perceps tot Aix ho fu Nolia
Pretrit imperfet dindicatiu Futur simple

No cauen b. Feu goig.
No queien b Fareu goig
No deurem diners. Podem reincorporar-nos.
No devem diners Podrem reincorporar-nos
Per qu ho fas? Volien acabar.
Per qu ho feies? Voldran acabar
Trac bones notes. No saben qu fer.
Treia bones notes No sabran qu fer
No diuen mentides. No movem ms terra.
No deien mentides No mourem ms terra
Completa aquestes oracions amb el present dindicatiu dels verbs que hi ha entre parntesis.
Jo no (fer) _________ cas quan alguns desaprensius (amenaar-me) ____________.
Jo sols (beure) __________ aigua i (menjar) __________ productes naturals.
Els espectadors (aplaudir) ___________ perqu (ser) ________ conscients de la
dificultat de lexhibici.
Jo no (poder) ________ fer esport hui perqu (tossir) ________ molt.
Jo (creure) _________ que em (merixer) ____________ una bona nota en lexamen.
Jo no faig cas quan alguns desaprensius mamenacen. Jo sols bec aigua i menge productes naturals.
Els espectadors aplaudeixen perqu sn conscients de la dificultat de lexhibici. Jo no puc fer esport
hui perqu tus molt. Jo crec que em meresc una bona nota en lexamen.
Quan jo (anar) ___________ a la fira, sempre (pujar) __________ als cotxes de xoc.
Cada any jo (crixer) ___________ aproximadament tres centmetres.
Jo no (tindre) ___________ prou diaris per a fer el treball, i per aix (voler) __________
que tu dugues els que (tindre) ___________ a casa.
Per qu us (moure) _________ tant?
Sense la calculadora, els comptes no (eixir) __________ b.
No em (cosir) _________ jo el bot perqu no (saber) _________
Quan jo vaig a la fira, sempre puge als cotxes de xoc. Cada any jo cresc aproximadament tres
centmetres. Jo no tinc prou diaris per a fer el treball, i per aix vull que tu dugues els que tens a casa.
Per qu us moveu tant? Sense la calculadora, els comptes no ixen b. No em cus jo el bot perqu
no s.
Jo no (seguir) ____________ la srie que tu (dir) __________ perqu a la mateixa hora

(fer) __________ un curs dinformtica.
A quina hora (eixir) __________ vosaltres de classe?
Per qu no us (beure) ____________ la llet ara i (esmorzar) __________ ms tard?
Actualment jo (viure) ___________ al carrer nou. On (viure) _________ vosaltres?
Joan (tossir) ___________ molt, i per aix jo (voler) __________ que es prenga un
xarop.
Jo no seguisc la srie que tu dius perqu a la mateixa hora faig un curs dinformtica. A quina hora
eixiu vosaltres de classe? Per qu no us beveu la llet ara i esmorzeu ms tard? Actualment jo visc al
carrer nou. On viviu vosaltres? Joan tus molt, i per aix jo vull que es prenga un xarop.
Jo no (saber) __________ a quina hora (eixir) _________ de classe els de tercer.

Nosaltres (beure) _________ aigua mineral perqu (creure) _________ que (ser)
________ ms bona que la de laixeta.
Jo (voler) _________ guanyar un campionat de petanca, per no (fer) _______ res per
aconseguir-ho.
Entre tots vosaltres (deure) __________ cinc-cents euros.
Si (forar) _________ el pany i el (trencar) __________, lhaureu de pagar.
Jo no s a quina hora ixen de classe els de tercer. Nosaltres bevem aigua mineral perqu creiem que
s ms bona que la de laixeta. Jo vull guanyar un campionat de petanca, per no faig res per
aconseguir-ho. Entre tots vosaltres deveu cinc-cents euros. Si forceu el pany i el trenqueu, lhaureu de
pagar.
Jo (voler) _________ la mateixa camisa que (tindre) ________ tu.

No em (decidir) ____________ a muntar la taula perqu no (saber) __________.
Si vosaltres (forar) _____________ el pany, el trencareu.
Mon pare (eixir) _________ de casa molt prompte perqu (conduir) __________ un
cami de repartiment.
Jo no (veure) __________ cap error en els correus que vosaltres (escriure)
__________.
Jaume (dur) _________ unes sabates precioses.
Jo vull la mateixa camisa que tens tu. No em decidisc a muntar la taula perqu no s. Si vosaltres
forceu el pany, el trencareu. Mon pare ix de casa molt prompte perqu condueix un cami de
repartiment. Jo no veig cap error en els correus que vosaltres escriviu. Jaume duu / du unes sabates
precioses.
Completa aquestes oracions amb el pretrit perfet simple, imperfet d'indicatiu, indefinit o
plusquamperfet d'indicatiu dels verbs indicats entre parntesis.
Com que l'encarregat ________ (deure) tants diners, no _________ (pagar) els
treballadors.
Ahir ________ (parlar) amb Carles i em _________ (dir) que et donara records.
Cada dia les meues amigues ________ (eixir) a passejar i ________ (tornar) a casa cap
a les nou.
Quan jo ________ (acabar) de dinar, els altres encara no _________ (comenar).
Fa una hora que _________ (encendre) la calefacci i l'habitaci encara no _________
(calfar-se).
Com que l'encarregat devia tants diners, no pagava els treballadors. Ahir parl amb Carles i em digu
que et donara records. Cada dia les meues amigues eixien a passejar i tornaven a casa cap a les
nou. Quan jo acab (he acabat) de dinar, els altres encara no havien comenat. Fa una hora que he
encs la calefacci i l'habitaci encara no s'ha calfat.
Quan jo ________ (acabar) d'entrenar-me, les altres companyes encara no _________

(comenar).
Aquest mat ________ (desdejunar-me) unes torrades que _________ (preparar) mon
pare.
En aquell moment _______ (ploure) molt: ________ (caure) unes gotes com a punys.
Ahir, quan _______ (veure) Elisa, tots _________ (crrer) a saludar-la.
L'any passat li ________ (donar) el premi, tot i que no _______ (fer) mrits per
guanyar-lo.
Quan jo acab (he acabat) d'entrenar-me, les altres companyes encara no havien comenat. Aquest
mat m'he desdejunat unes torrades que ha preparat mon pare. En aquell moment plovia molt: queien
unes gotes com a punys. Ahir, quan vrem Elisa, tots corregurem a saludar-la. L'any passat li
donaren el premi, tot i que no havia fet mrits per guanyar-lo.
Quan jo ________ (comenar) a crrer, els altres ja ________ (recrrer) dos

quilmetres.
Fa una hora que ________ (enviar) un fax a Llusa i encara no __________
(respondre'm).
_________ (nixer) moltes menys plantes de les que ________ (plantar).
Nosaltres ________ (deure) tants diners que no _________ (saber) com aconseguir-
los.
Ahir ens ________ (dur) els mobles, per no __________ (poder) muntar-los.
Quan jo comenc (he comenat) a crrer, els altres ja havien recorregut dos quilmetres. Fa una hora
que he enviat un fax a Llusa i encara no m'ha respost. Nasqueren (han nascut) moltes menys plantes
de les que havem plantat (hem plantat). Nosaltres devem tants diners que no sabem com
aconseguir-los. Ahir ens dugueren els mobles, per no pogurem muntar-los.
Completa aquestes oracions amb el pretrit perfet simple, imperfet d'indicatiu, indefinit o
plusquamperfet d'indicatiu dels verbs indicats entre parntesis.
L'estiu passat jo _______ (anar) de vacances al poble on tu ________ (nixer).
Fa un moment _________ (telefonar) a Carme i li ________ (demanar) disculpes.
El meu iaio ___________ (viure) molts ms anys dels que _________ (esperar).
No _______ (poder) plantar l'antena que ________ (tombar) el vent.
No ________ (prendre) cap mesura de protecci perqu pensaven que el perill
_________ (passar) ja.
L'estiu passat jo an de vacances al poble on tu havies nascut (nasqueres). Fa un moment he
telefonat a Carme i li he demanat disculpes. El meu iaio visqu molts ms anys dels que esperava. No
pogurem (hem pogut) plantar l'antena que havia tombat (ha tombat) el vent. No prengueren cap
mesura de protecci perqu pensaven que el perill havia passat ja.
Quan jo ________ (arribar) al restaurant, ja _________ (acabar) de sopar tots.

Fa un moment ________ (eixir) al carrer i no ________ (veure) ning.
Quan ________ (ploure), tot el mn __________ (refugiar-se) davall els porxos de la
plaa.
En el sopar ens ________ (beure) tot el vi que ________ (dur) els cambrers.
L'any que tu ________ (nixer) jo ja _________ (acabar) la carrera.
Quan jo arrib (he arribat) al restaurant, ja havien acabat de sopar tots. Fa un moment he eixit al carrer
i no he vist ning. Quan plovia, tot el mn es refugiava davall els porxos de la plaa. En el sopar ens
begurem tot el vi que dugueren els cambrers. L'any que tu nasqueres jo ja havia acabat la carrera.
Conjuga els temps verbals segents.

Futur simple de voler
Condicional simple de prendre
Futur compost d'aprendre
Condicional compost d'excloure
Voldr, voldrs, voldr, voldrem, voldreu, voldran. Prendria, prendries, prendria, prendrem, prendreu,
prendrien. Haur aprs, haurs aprs, haur aprs, haurem aprs, haureu aprs, hauran aprs.
Hauria excls, hauries excls, hauria excls, haurem excls, haureu excls, haurien excls.
Futur simple de poder

Condicional simple de saber
Futur compost de prendre
Condicional compost de resoldre
Podr, podrs, podr, podrem, podreu, podran. Sabria, sabries, sabria, sabrem, sabreu, sabrien.
Haur pres, haurs pres, haur pres, haurem pres, haureu pres, hauran pres. Hauria resolt, hauries
resolt, hauria resolt, haurem resolt, haureu resolt, haurien resolt.
Condicional simple d'anar

Futur compost de voler
Condicional compost de poder
Aniria, aniries, aniria, anirem, anireu, anirien. Haur volgut, haurs volgut, haur volgut, haurem
volgut, haureu volgut, hauran volgut. Hauria pogut, hauries pogut, hauria pogut, haurem pogut,
haureu pogut, haurien pogut.
Futur simple de fer

Condicional simple de vindre
Futur compost de difondre
Condicional compost de viure
Far, fars, far, farem, fareu, faran. Vindria, vindries, vindria, vindrem, vindreu, vindrien. Haur
difs, haurs difs, haur difs, haurem difs, haureu difs, hauran difs. Hauria viscut, hauries viscut,
hauria viscut, haurem viscut, haureu viscut, haurien viscut.
Completa aquestes oracions amb el present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parntesis.
No volen que (construir) ___________ edificis de ms de cinc plantes; volen que els
(fer) ________ a tot estirar de tres plantes.
Per qu vols que nosaltres (eixir) _________ a la mateixa hora que tu?
Jo vull que tu (dissoldre) _________ b aquesta pintura.
Quan vosaltres (voler) _________, podeu passar a firmar el manifest.
No volen que construsquen edificis de ms de cinc plantes; volen que els facen a tot estirar de tres
plantes. Per qu vols que nosaltres isquem a la mateixa hora que tu? Jo vull que tu dissolgues b
aquesta pintura. Quan vosaltres vulgueu, podeu passar a firmar el manifest.
Espere que (anar) __________ tu a comprar.

No vull que aquestes dades (eixir) _________ en la notcia ni que es (fer) __________
pbliques de cap altra manera.
Quan vosaltres (resoldre) _________ lenigma, us en proposar un altre.
s probable que els preus (crixer) __________ durant aquest trimestre.
Espere que vages tu a comprar. No vull que aquestes dades isquen en la notcia ni que es facen
pbliques de cap altra manera. Quan vosaltres resolgueu lenigma, us en proposar un altre. s
probable que els preus cresquen durant aquest trimestre.
No (fer) __________ cas i vs a la teua.

Quan (eixir) __________ de casa, tanqueu la porta.
Cal que nosaltres (conixer) __________ el nom de totes les comarques?
Com pretens que aquesta planta (viure) __________ si no la regues?
Anirem a comprar quan (poder) __________.
No faces cas i vs a la teua. Quan isqueu de casa, tanqueu la porta. Cal que nosaltres coneguem el
nom de totes les comarques? Com pretens que aquesta planta visca si no la regues? Anirem a
comprar quan puguem.
Completa aquestes oracions amb l'imperfet de subjuntiu, el plusquamperfet de subjuntiu o el

perfet de subjuntiu del verb que apareix entre parntesis.
M'agradaria que vosaltres ________ (poder) vindre al meu aniversari.
Si ________ (dormir) prou, ara no tindries son.
Espere que no ________ (tancar) ja la farmcia.
Si elles ________ (voler), podrien aconseguir-ho tot.
Si vosaltres ________ (telefonar) la setmana passada, ara estareu inscrites.
M'agradaria que vosaltres pogureu vindre al meu aniversari. Si hagueres dormit prou, ara no tindries
son. Espere que no hagen tancat ja la farmcia. Si elles volgueren, podrien aconseguir-ho tot. Si
vosaltres hagureu telefonat la setmana passada, ara estareu inscrites.
Tant de bo les coses ________ (ser) tan simples com tu dius.

Si tu ________ (contribuir) quan t'ho van dir, ara tindries dret a queixar-te.
Espere que _________ (arreglar) ja la calefacci.
Encara que tu _________ (voler), no podries alar aquesta caixa.
Si ahir ___________ (telefonar-me), t'hauria dit on em podies trobar.
Tant de bo les coses foren tan simples com tu dius. Si tu hagueres contribut quan t'ho van dir, ara
tindries dret a queixar-te. Espere que hagen arreglat ja la calefacci. Encara que tu volgueres, no
podries alar aquesta caixa. Si ahir m'hagueres telefonat, t'hauria dit on em podies trobar.
Voldria que tu _________ (estar) quiet.

Si vosaltres ________ (fer) el que calia, ara no tindreu aquest problema.
Tant de bo ________ (recuperar-se) ja Marc.
Si ahir no _________ (ploure), el partit s'hauria jugat.
Si vosaltres _________ (prendre) ms calci, no tindreu problemes d'osteoporosi.
Voldria que tu estigueres quiet. Si vosaltres hagureu fet el que calia, ara no tindreu aquest
problema. Tant de bo s'haja recuperat ja Marc. Si ahir no haguera plogut, el partit s'hauria jugat. Si
vosaltres prengureu ms calci, no tindreu problemes d'osteoporosi.
Transforma aquestes idees en ordres o en prohibicions, segons que calga, per tal de
proposar actituds correctes.
Prendre el sol al migdia.
Imprimir per una sola cara.
Llavar-se les mans abans de menjar.
Llegir correu electrnic de procedncia dubtosa.
Prendre medicaments indiscriminadament.
No prengues el sol al migdia. No imprimisques per una sola cara. Llavat les mans abans de
menjar. No lliges correu electrnic de procedncia dubtosa. No prengues medicaments
indiscriminadament.
Escriu cinc oracions utilitzant l'imperatiu dels verbs segents en segona persona del singular i
en segona del plural.
Vindre, tindre, trencar, rentar, dir, er, anar, prendre, crrer, veure, tindre, prendre, posar, dir,
anar.
Resposta oberta.
Corregix les errades en ls de les perfrasis dobligaci i de probabilitat que trobes en

aquestes oracions.
No hi ha que fiar-se massa de les prediccions meteorolgiques.
Devien de ser les dotze quan vaig tindre que alar-me a tancar la finestra.
Tindran que apanyar-se amb la roba que porten.
Ser germ de Llus, perqu sassemblen molt.
Vaig tindre que comprar-me un anorac, i aix que em digueren que no hi havia que portar roba
dabric.
No cal fiar-se massa de les prediccions meteorolgiques.
Devien ser les dotze quan vaig haver dalar- me a tancar la finestra.
Hauran dapanyar-se amb la roba que porten.
Deu ser germ de Llus, perqu sassemblen molt.
Vaig haver de comprar-me un anorac, i aix que em digueren que no calia portar roba dabric.
Escriu per cada infinitiu cinc formes verbals que porten diresi i cinc ms que no en porten.
Procura que pertanguen a temps diferents.
Traduir, agrair, obeir, desoir, intuir.
Resposta oberta.
Escriu el nom que correspon a cada definici. Tin en compte que totes les solucions
porten diresi.
1) Conducte elevat sobre arcs per a portar aigua dun lloc a un altre. .......................
2) Corrent o embassament daigua subterrani. ........................................................
3) Persona que t, que posseeix. .............................................................................
4) Encreuament de camins.....................................................................................
5) Dit del globus que representa la Terra. ................................................................
6) Persona que transita per una via pblica, vianant. ...............................................
7) Pas europeu la capital del qual s Berna............................................................
8) Dol amb forma de caragol tpic de Mallorca. ......................................................
9) Participi femen singular del verb maleir. .............................................................
10) Separar de la resta..........................................................................................
1) aqeducte. 2) aqfer. 3) possedor. 4) crulla. 5) terraqi. 6) transent. 7) Sussa. 8)
ensamada. 9) maleda. 10) allar.
Posa diresi o accent a aquestes paraules.

Pinguins, diurn, conduies, duia, Lluis, europeista, reduint, cafeina, sequela, agraiment. Consequncia,
Raul, construia, deies, vei, egoisme, produint, roina, seguent, antiguitat. Aigues, reull, conduien,
deien, pais, europeista, reduir, codeina, frequent, creilla.
Pingins, dirn, condues, duia, Llus, europeista, reduint, cafena, seqela, agrament.
Conseqncia, Ral, construa, deies, ve, egoisme, produint, rona, segent, antiguitat.
Aiges, rell, conduen, deien, pas, europeista, reduir, codena, freqent, crella.
UNITATS 5 i 6
Explica com manifestaria el segent exemple el procs de substituci lingstica: els
parlants utilitzen la llengua dominant per a traduir una tercera llengua. Aplica-ho al
valenci.
La llengua dominant interfereix les relacions entre la comunitat lingstica minoritzada i la
resta del mn. En el cas del valenci, en la major part dels casos sutilitza el castell per a
traduir una tercera llengua.
Quin tipus de text s un manifest? Justifica la resposta.

Un manifest s un tipus de text argumentatiu perqu t un carcter reivindicatiu, la seua
finalitat s defensar una tesi i influir en els receptors als quals sadrea. Exposen una tesi i a
continuaci largumenten amb raons.
Digues quina estructura textual presenta el manifest.

Lestructura textual que presenta un manifest s: plantejament, on sexposa la tesi de manera
clara i breu; exposici dels arguments, on es presenten de manera ordenada i clara els
arguments per a defensar la tesi i conclusi, que sexpressa habitualment en lltim pargraf.
Es recorda la tesi al receptor i sinsisteix en la posici argumentativa que sha adoptat.
Es pot aplicar el terme de minoritzaci lingstica al cas del valenci? Justifica la

resposta.
En el cas del valenci podem parlar duna situaci de minoritzaci lingstica ja que, malgrat
que actualment hi ha un augment de la presncia del valenci en mbits pblics i formals, els
ciutadans lentenen, el parlen i saben llegir-lo i escriurel, es percep que cada vegada sutilitza
menys en les relacions interpersonals. Aix doncs, encara que siga parlat per la major part de
la poblaci autctona, ocupa noms una part minoritria dels usos i mbits socials.
Defineix el concepte de poltica lingstica.

La poltica lingstica s lacci que desenvolupa un govern sobre ls de les llenges en les
comunitats on hi ha una situaci de plurilingisme. Normalment sobserven dues formes
dactuaci: liberalisme (no shi interv i es deixa que el procs de conflicte lingstic es
desenvolupe) i determinisme (es publica normativa legal que pot funcionar en un doble
vessant, o b mant la situaci de primacia duna llengua o, al contrari, frena el procs de
substituci).
Quins sn els models de poltica lingstica que poden aplicar-se?

El principi de personalitat, que permet que una persona utilitze la seua llengua
independentment de la zona de lestat plurilinge en qu es trobe i el principi de territorialitat,
que noms permet ls duna llengua dins duna zona ben delimitada dun estat.
Qu entenem per normalitzaci lingstica? Dacord amb quines circumstncies shi

crear un programa dactuaci?
La normalitzaci lingstica s el procs mitjanant el qual es pot parar una situaci de
minoritzaci lingstica i recuperar els mbits ds i el nombre de parlants de la llengua. Cada
procs de normalitzaci lingstica haur de crear el seu programa dactuaci a partir de la
situaci en qu es trobe la llengua dins de la seua comunitat: segons que els parlants
possesquen una actitud ms o menys favorable cap a lidioma o que hi haja un marc legal que
hi ajude.
Explica les caracterstiques formals que presenten les cartes.
Inclou la data, la salutaci, el cos de la carta i el comiat. Cal tindre en compte aquests
aspectes:
la data sescriu en una lnia independent i lordre dels elements s: lloc, dia, mes i any. Entre
la poblaci i la data es posa coma. El dia i lany sescriuen amb xifres mentre que el mes
sescriu amb lletra. No es posa article davant de lany. No es tanca amb punt perqu la data no
s una frase.
desprs de la salutaci sescriu coma o dos punts i es continua la carta en la lnia segent
amb majscula.
les frmules de comiat es tanquen amb una coma si sn frases incompletes o amb punt si
sn frases completes.
Qu designa el terme Avantguardisme?

Lavantguardisme s el terme utilitzat per a de signar un conjunt de corrents esttics que es
donaren en el primer quart de segle XX. Aquests corrents tenen en com el rebuig dels
esquemes de cultura elaborats per la burgesia; lintent de destruir lart tal com era ents
tradicionalment; la recerca constant de noves formes dexpressi; linconformisme social; la
incorporaci de les noves formes de vida de la societat industrial a la creaci artstica i,
finalment, ls dels mtodes i les troballes freudians. Els moviments.
Explica les caracterstiques que comparteixen els moviments davantguarda.

Les caracterstiques que comparteixen els moviments avantguardistes sn: el rebuig dels
finalment ls dels mtodes i les troballes freudians.
Quins corrents literaris europeus influren en lavantaguardisme en la nostra llengua?

Quines caracterstiques comunes presenten?
Cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme. Aquests corrents tenen en com el rebuig dels
finalment, ls dels mtodes i les troballes freudians.
Explica com s el panorama literari des dinicis del segle XX fins a la Guerra civil.
El primer quart del segle XX, el Noucentisme, va acaparar la creaci literria i va conrear
principalment la poesia. Al voltant de lany 1925 sinicia un procs encaminat a reprendre el
conreu de la prosa. Els escriptors procedeixen de la narrativa modernista (Prudenci Bertrana)
o estan vinculats amb el Noucentisme (Carles Soldevila). Tamb sorgix una nova generaci
dautors: Miquel Llor, Francesc Trabal, Lloren Villalonga, Merc Rodoreda, etc. El
comenament de la dcada dels anys trenta s un perode fecund per a la novella i el conte.
Es creen unes institucions culturals i literries prpies que ajuden al desenvolupament de la
indstria literria en la nostra llengua.
Quines sn les dues tendncies narratives que es desenvoluparen al voltant dels anys 50?
En els anys 50 va predominar la creaci de contes. Shi poden distingir dues tendncies
narratives, una que enllaava amb la tradici psicolgica i realista anterior a la guerra i una
altra que recreava la realitat a travs de la imaginaci i la fantasia.
Explica com la Guerra Civil espanyola condicion la literatura en la nostra llengua.
La Guerra Civil signific la implantaci de la censura a tots els nivells i el desterrament de la
nostra llengua a ls privat i familiar. Aixa i tot, es va mantindre una vida cultural clandestina
a pesar de la illegalitat. Tamb des de lexili a Europa o Amrica, els escriptors continuaren
amb la seua tasca creativa.
Completa aquestes oracions amb la paraula adequada.

Dada / data
- Hem d'arreplegar ............. sobre la contaminaci de les aiges.
- Encara no hem posat la ............. de l'examen.
Quan / quant
- Saps ........... costa aquesta caadora?
- .......... acabes, telefona'm.
Nomenar / anomenar
- Han ........... ma mare presidenta de l'AMPA.
- Ara farem activitats sobre els ............... nombres imparells.
Dormir / adormir
- El van ........... amb un anestsic molt potent.
- No puc ........... amb tant de soroll.
Esborrany / esborrador
- Alg ha vist l' ............ de la pissarra?
- Feu un ........... del treball abans de presentar-me'l.
Mscul / muscle
- Jaume s'ho tira tot al .......... .
- Tinc una contractura en un ........... .
Doblar / doblegar
- Has de ........... el full abans de posar-lo dins del sobre.
- Quasi et puc ............ l'edat.
Mesura / mida
- A .......... que avana el dia, em trobe ms malament.
- Has pres la ........... de l'armari?
Metro / metre
- Agafa el ........... i baixa en l'ltima estaci.
- La taula fa un ........... just.
A l'hora / alhora
- Estudia i treballa ............ .
- ............ que acabe de treballar ja est quasi tot tancat.
Nmero / nombre
- Ja ha eixit el ........... 5 de la revista.
- El ............ d'espectadors teatrals ha augmentat
Senyalar / assenyalar
- Li va .......... el carrer per on havia d'anar.
- Es peg un colp que el va ........... per a tota la vida.
Fondo / fons
- M'han caigut les claus al .......... de la piscina.
- La bomba va fer un crter molt ........... .
Tastar / provar
- Vols ............ l'arrs abans d'apagar el foc?
- T'has de ........... la jaqueta que et vaig regalar.
Son / somni
- Aquesta nit he tingut un ............ horrible.
- Tinc el ........... molt profund.
Hem d'arreplegar dades sobre la contaminaci de les aiges. Encara no hem posat la
data de l'examen. Saps quant costa aquesta caadora? Quan acabes, telefona'm. Han
nomenat ma mare presidenta de l'AMPA. Ara farem activitats sobre els anomenats
nombres imparells. El van adormir amb un anestsic molt potent. No puc dormir amb
tant de soroll. Alg ha vist l'esborrador de la pissarra? Feu un esborrany del treball
abans de presentar-me'l. Jaume s'ho tira tot al muscle. Tinc una contractura en un
mscul. Has de doblegar el full abans de posar-lo dins del sobre. Quasi et puc doblar
l'edat. A mesura que avana el dia, em trobe ms malament. Has pres la mida de
l'armari? Agafa el metro i baixa en l'ltima estaci. La taula fa un metre just. Estudia i
treballa alhora. A l'hora que acabe de treballar ja est quasi tot tancat. Ja ha eixit el
nmero 5 de la revista. El nombre d'espectadors teatrals ha augmentat. Li va
assenyalar el carrer per on havia d'anar. Es peg un colp que el va senyalar per a tota la
vida. M'han caigut les claus al fons de la piscina. La bomba va fer un crter molt fondo.
Aquesta nit he tingut un somni. Tinc el son molt profund.
Corregeix els errors que hi ha en aquestes oracions en ls de les formes verbals.

No aparcar els cotxes en bateria en tot el carrer.
Tal volta no siga jo la persona que ms es mereix del premi.
Si Eva sho haguera proposat, haguera tret la carrera de Medicina.
Aquestes sabates no seran ms cares que les dAina.
Si mhagueres telefonat, jo thaguera pogut ajudar a installar el programa.
Tal vegada no siga Jaume la persona ms indicada per a fer de delegat del curs.
Seran cpies, ja que els originals estan en el museu de lesglsia.
El plorar quan estem afligits s reparador.
A larribar a lapartament, sempre hem de fer neteja general.
Si hagureu agafat la roba adequada, no hagureu patit tant de fred.
Potser porte ms tard el seu fill a la pediatra.
No serien tan professionals aquells actors tenint en compte lactuaci que van fer.
El anar amb presses no s gens recomanable.
He pegat un colp al cotxe a laparcar.
Heu de memoritzar les normes referint-se a les mesures de protecci en el treball.
No abocar enderrocs en les zones indicades.
Isqu de casa a les set, agafant un taxi als dos minuts.
No aparqueu els cotxes en bateria en tot el carrer.
Tal volta no sc jo la persona que ms es mereix del premi.
Si Eva sho haguera proposat, hauria tret la carrera de Medicina.
Aquestes sabates no deuen ser ms cares que les dAina.
Si mhagueres telefonat, jo thauria pogut ajudar a installar el programa.
Tal vegada no s Jaume la persona ms indicada per a fer de delegat del curs.
Deuen ser cpies, ja que els originals estan en el museu de lesglsia.
Plorar quan estem afligits s reparador.
En arribar a lapartament, sempre hem de fer neteja general.
Si hagureu agafat la roba adequada, no haureu patit tant de fred.
Potser portar ms tard el seu fill a la pediatra.
No devien ser tan professionals aquells actors tenint en compte lactuaci que van fer.
Anar amb presses no s gens recomanable.
He pegat un colp al cotxe en aparcar.
Heu de memoritzar les normes que es refereixen a les mesures de protecci en el
treball.
No aboqueu enderrocs en les zones indicades.
Isqu de casa a les set i agaf un taxi als dos minuts.
Corregeix els errors en l'escriptura de les vocals.

En aparincia, el cocient d'aquestes divisions s fixe.
Al giner, les persones que van a cullir la taronja ancenen el foc per calfar-se les mans.
Juan no minja mai aspinacs perqu se li assenten malament.
Igual que un confessor, un taxiste ascolta cotidianament els seus clients.
Si no tens un bon coneiximent de l'astronomia, no podrs antendre aquest texte.
Un juriste de calitat ha de deixar de banda les seues creences.
- En aparena, el quocient d'aquestes divisions s fix.

- Al gener, les persones que van a collir la taronja encenen el foc per calfar-se les mans.
- Joan no menja mai espinacs perqu se li assenten malament.
- Igual que un confessor, un taxista escolta quotidianament els seus clients.
- Si no tens un bon coneixement de l'astronomia, no podrs entendre aquest text.
- Un jurista de qualitat ha de deixar de banda les seues creences.
Corregeix els errors que trobes en aquestes oracions.

Aquest poema s un indicaor de la riquea de la producci lliterria de l'autor.
L'encarregada de fer-li la cirugia esttica va pedre els resultats de l'anlisis de sang.
La noblea, tot i que estava en crisis, possea autntics tesors en joies.
La jugaora va pedre la pilota abans de travessar la llnia del mig del camp.
Per a apendre sintaxis cal conixer la llgica de la llengua.
Al menjaor posarem unes caires que no costen molts dines.
- Aquest poema s un indicador de la riquesa de la producci literria de l'autor.

- L'encarregada de fer-li la cirurgia esttica va perdre els resultats de l'anlisi de sang.
- La noblesa, tot i que estava en crisi, possea autntics tresors en joies.
- La jugadora va perdre la pilota abans de travessar la lnia del mig del camp.
- Per a aprendre sintaxi cal conixer la lgica de la llengua.
- Al menjador posarem unes cadires que no costen molts diners.
En cada oraci hi ha una paraula que no est ben utilitzada. Corregeix-les.
A mida que passaven les hores, el seu estat de salut empitjorava.
No dobles la cartolina per la meitat que es quedar marcada.
Durant el cap de setmana, el trfic a linterior de la ciutat es redueix.
Fes-me un llistat amb totes les coses que fan falta per al viatge.
s bo practicar algun deport o qualsevol activitat fsica.
Mha posat les tomaques en una borsa que est foradada.
A mesura que passaven les hores, el seu estat de salut anava empitjorava.
No doblegues la cartolina per la meitat que es quedar marcada.
Durant el cap de setmana, el trnsit a linterior de la ciutat es redueix.
Fes-me una llista amb totes les coses que fan falta per al viatge.
s bo practicar algun esport o qualsevol activitat fsica.
Mha posat les tomaques en una bossa que est foradada.
Explica la diferncia de significat que hi ha entre les paraules de cada parella.

rgan/orgue
bast/vast
anomenar/nomenar
rgan: part del cos que realitza una funci important; organisme o mitj que servix per a
acomplir una acci important / Orgue: instrument musical.
Bast: faltat de finor, de delicadesa. / Vast: extens.
Anomenar: esmentar; donar nom. / Nomenar: designar per a un crrec.
Completa aquestes paraules amb les vocals adequades. De vegades, no caldr escriuren
cap.
ntropessar spirar stendre desmparat avriat prefix pacncia ixeta bllit
perplex ebnist mpeltar ixada vrns tssir,ixugat, llnols, sts,
ntendre, pianist, sufix, text, complex, renaixment, desdjunat, sportar, quixal.
Entropessar, aspirar, estendre, desemparat, avariat, prefix, pacincia, aixeta, bullit,
perplex, ebenista, empeltar, aixada, verns, tossir, Eixugat, llenols, ests, entendre,
pianista, sufix, text, complex, renaixement, desdejunat, suportar, queixal.
Relaciona cada paraula amb el seu significat i fes-hi una oraci.

vestuari volum d'aigua que porta un riu
vestidor entorn, lloc que s'habita
cabal lloc per a vestir-se
cabdal important, decisiu
medi lloc on es guarden els vestits
mig la meitat
lliurar preparar la terra de cultiu
alliberar narraci, relat
abonar entregar
adobar pagar
conte precauci, cautela
compte deixar en llibertat
bianual determinar una longitud
biennal perms, autoritzaci
amidar que t lloc cada dos anys
mesurar cessi, per exemple, del bal
passe calcular el pes, la quantitat
passada que t lloc dues vegades a l'any
Vestuari: lloc on es guarden els vestits. Vestidor: lloc per a vestir-se. Cabal: volum d'aigua
que porta un riu. Cabdal: important, decisiu. Medi: entorn, lloc que s'habita. Mig: la meitat.
Lliurar: entregar. Alliberar: deixar en llibertat. Abonar: pagar. Adobar: preparar la terra de
cultiu. Conte: narraci, relat. Compte: precauci, cautela. Bianual: que t lloc dues vegades
a l'any. Biennal: que t lloc cada dos anys. Amidar: determinar una longitud. Mesurar:
calcular el pes, la quantitat. Passe: perms, autoritzaci. Passada: cessi, per exemple, del
bal.
Ompli els buits amb l, tl, tll, ll, ll, m, n, nn.

pe__ar, co__ocar, enro__ar, betu__, i__imitat, capi__ar, trio__far, co__or, ame__a, ca__viar,
c__ula, crista__, co__ectar, __iteratura, i__millorable, a__inear, co__egi, ro__o, i__ocent,
i__gic, exce__ent, i__mensitat, mi__itar, gua__a, si__fonia, ca__igrafia, trie__i, __gic,
insta__aci, be__parlat, Coaborar, mocua, biet, fiastre, guaa, coectiu,
exceent, iterari, subra ar, veada, mit, iuminat, aegria, pouci, argia,
eaborar, ectura, coaborar, mocua, biet, fiastre, guaa, coectiu, exce
ent, iterari, subra ar, veada, mit, iuminat, aegria, pouci, argia, e
aborar, ectura. titu__ar, co__ecci, desenro__ar, __fora, i__egal, cavi__ar, interca__vi,
po__mica, espa__a, co__exi, s__aba, i__merescut, __nia, mi__igram, circu__ferncia.
Eudir, iensitat, euvolat, seanal, coutador, coa, peree , teista, iocncia,
iadur, coexi, soesa.
Pelar, collocar, enrotllar, betum, illimitat, capillar, triomfar, color, ametla (ametlla),
canviar, cllula, cristall, connectar, literatura, immillorable, Alinear, collegi, rotllo,
innocent, illgic, excellent, immensitat, militar, guatla (guatlla), simfonia, calligrafia,
trienni, lgic, installaci, benparlat. Collaborar, molcula, bitllet, fillastre, guatla
(guatlla), collectiu, excellent, literari, subratllar, vetlada (vetllada), lmit, illuminat,
alegria, polluci, allrgia, elaborar, lectura, Titular, collecci, desenrotllar, mfora,
illegal, cavillar, intercanvi, polmica, espatla (espatlla), connexi, sllaba, immerescut,
lnia, milligram, circumferncia, Emmudir, immensitat, ennuvolat, setmanal,
commutador, cotna, perenne, tennista, innocncia, immadur, connexi, sotmesa.
Completa, si cal, les paraules daquestes oracions amb consonants.

En primer lloc cal fer lanlisi de la mescla i desprs sha de fer la sntesi dels
components.
Hui dia els avanos en cirugia esttica encara sn molt imitats.
He susps la part de sintaxi i he aprovat la de iteratura.
Hi ha una nia molt estreta entre una dosi teraputica i una sobredosi .
5. Corregeix els errors que trobes en aquestes oracions.

Al menjaor posarem unes caires que no costen molts dines.
Ja ha eixit el nombre 5 de la revista.
Un bon nmero d'espectadors passaren la llnia del mig del camp.
La noblea, tot i que estava en crisis, possea autntics tesors en joies.
La jugaora va pedre la pilota .
Aquest poema s un indicaor de la riquea de la producci lliterria de l'autor.
La cansal que hi ha al mostraor ja la tenien dimats passat.
- Aquest llingista s partidari de fer uns anlisis lliteraris.
- Amb tota seguritat han vist un crter llunar .
La cirugia esttica li va fer pedre laspecte lliberal.
Per a apendre sintaxis cal conixer la llgica de la llengua.
Al menjador posarem unes cadires que no costen molts diners.
Ja ha eixit el nmero 5 de la revista.
Un bon nombre d'espectadors passaren la lnia del mig del camp.
La noblesa, tot i que estava en crisi, possea autntics tresors amb joies.
La jugadora va perdre la pilota.
- Aquest poema s un indicador de la riquesa de la producci literria de l'autor.
La cansalada que hi ha al taulell ja la tenien dimarts passat.
- Aquest lingista s partidari de fer unes anlisis literries.
- Amb tota seguretat han vist un crter lunar .
La cirurgia esttica li va fer perdre laspecte liberal.
Per a aprendre sintaxi cal conixer la lgica de la llengua
Corregeix els errors en l'escriptura de les vocals.

No podrs antendre el llibre perqu no ets especialiste i perqu traus les idees del
contexte.
Un desdijuni de calitat no ha de ser llauger.
Igual que un confessor, un taxiste ascolta cotidianament els seus clients.
En aparincia, el cocient d'aquestes divisions s fixe
No podrs entendre el llibre perqu no ets especialista i perqu traus les idees del context.
Un desdejuni de qualitat no ha de ser lleuger. Igual que un confessor, un taxista escolta
quotidianament els seus clients. En aparena, el quocient d'aquestes divisions s fix.
Corregeix els errors que hi ha en aquestes oracions en ls de les formes verbals.

No ser Cristina qui ha telefonat aquest mat.
- Si mhagueren fet cas, hagueren aconseguit les millors entrades.
- Potser porte ms tard el seu fill a la pediatra.
No aparcar els cotxes en bateria en tot el carrer.
Tal volta no siga jo la persona que ms es mereix del premi.
Si Eva sho haguera proposat, haguera tret la carrera de Medicina.
Seran cpies, ja que els originals estan en el museu de lesglsia.
A larribar a lapartament, sempre hem de fer neteja general.
Tal vegada no siga Jaume la persona ms indicada per a fer de delegat del curs.
Potser no estigues bastant preparada per a debutar en un gran teatre.
No deu ser Cristina qui ha telefonat aquest mat.

Si mhagueren fet cas, haurien aconseguit les millors entrades
Potser portar ms tard el seu fill a la pediatra.
No aparqueu els cotxes en bateria en tot el carrer.
Tal volta no sc jo la persona que ms es mereix del premi.
Si Eva sho haguera proposat, hauria tret la carrera de Medicina
Deuen ser cpies, ja que els originals estan en el museu de lesglsia.
En arribar a lapartament, sempre hem de fer neteja general.
Tal vegada no s Jaume la persona ms indicada per a fer de delegat del curs
Potser no ests bastant preparada per a debutar en un gran teatre.
UNITATS 7, 8 i 9 (si fa no fa, per ordre)
Explica de quina manera el missatge publicitari influx en la decisi del receptor.
El missatge publicitari utilitza la persuasi amb la intenci dinfluir en la decisi del receptor. Per
aquest motiu, lanunci intenta ser convincent i presenta imatges i textos impactants, que desperten
linters i estimulen el desig de consumir. Per aix els publicistes, a travs dels textos i les imatges,
busquen loriginalitat i reproduxen ambients i estils de vida que atraguen el destinatari: la joventut, la
competitivitat i lxit, la felicitat, la comoditat i la seguretat, la sexualitat i la bellesa fsica sn una
referncia constant en els anuncis actuals.
Qu s la informaci subliminar?
Aquelles informacions que no sn lexplcita del producte. Aquestes informacions vnen suggerides
per les imatges.
En qu consistix la varietat funcional o diafsica?
s aquella que determina ls dun determinat tipus de llengua o registre segons lmbit o situaci
comunicativa en qu es trobe el parlant.
Recorda un anunci que hages vist en tanca publicitria, televisi o revistes sobre un producte
de depilaci femenina. Descriu-lo i analitzal seguint aquestes pautes:
Quina s la seua intenci? Per tant, quina s la seua tipologia textual?
Quin ambient o estil de vida reprodux?
Comenta les caracterstiques que presenta la imatge reproduda i relaciona-la amb el
text que hi apareix.
Comenta el color utilitzat i el tipus de pla amb qu es presenta la imatge.
Resposta oberta.
Crea un anunci publicitari sobre un rellotge dhome. Recorda que el teu missatge ha de
persuadir, pensa quin ambient o estil de vida cal reproduir perqu siga adequat i planteja com
relacionar la imatge i el text i tria el color que has dutilitzar i el tipus de pla de la imatge ms
convenient.
Resposta oberta.
Crea un anunci publicitari sobre un cotxe destinat a la gent jove. Recorda que el teu missatge
ha de persuadir, pensa quin ambient o estil de vida cal reproduir perqu siga adequat i planteja
com relacionar la imatge i el text i tria el color que has dutilitzar i el tipus de pla de la imatge
ms convenient.
Resposta oberta.
Crea un anunci publicitari sobre una colnia de xiqueta. Recorda que el teu missatge ha de
persuadir, pensa quin ambient o estil de vida cal reproduir perqu siga adequat i planteja com
relacionar la imatge i el text i tria el color que has dutilitzar i el tipus de pla de la imatge ms
convenient.
Resposta oberta.
Imagina que una empresa de publicitat necesita contractar personal i que promou un concurs
deslgans per a les persones que vulguen aspirar al lloc de treball oferit. Quins eslgans
redactaries per a publicitar els productes segents?
Autombil destinat al sector de poblaci ms jove.
Una lnia de refrescos de sabors nous.
Un mbil dltima generaci.
Un detergent infallible.
Una assegurana de vida.
Una pgina web de continguts doci.
Un perfum.
Tingues en compte aquestes indicacions:
Has dinventar tu una marca que resulte atractiva.
Leslgan ha de ser altament persuasiu i original.
Conv proposar un logotip o un anagrama de la marca.
Resposta oberta.
Quines sn les varietats lingstiques relacionades amb lusuari?
Hi ha tres tipus de varietats lingstiques segons lusuari, s a dir, segons el conjunt delements
lingstics assignats a un grup hum. Els dialectes o varietats diatpiques caracteritzen els parlants
com a pertanyents a una zona geogrfica concreta. Les varietats diacrniques, o cronolectes,
identifiquen les caracterstiques de la parla dun moment histric concret o duna generaci.
Finalment, les varietats diastrtiques, o sociolectes, particularitzen un determinat grup o classe social.
Explica el concepte de variaci lingstica.
La variaci lingstica s ls diferent que cada parlant fa de la llengua per a manifestar una mateixa
idea i depn de ledat, de la formaci cultural i de la procedncia geogrfica.
Explica el concepte de registre.
s el model de llengua que utilitzarem segons siga el tema que tractem, que el canal siga oral o
escrit, la relaci que hi haja entre emissor i receptor
Qu s la variaci lingstica?
La variaci lingstica s ls diferent que cada parlant fa de la llengua per a manifestar una mateixa
idea i depn de ledat, de la formaci cultural i de la procedncia geogrfica.
Quins sn els factors que determinen la variaci lingstica?

Els factors que condicionen la variaci es troben, duna banda, relacionats amb els parlants o usuaris.
Duna altra, hi ha els factors relacionats amb les caracterstiques de la situaci comunicativa o els
usos, els quals condicionaran la tria dun registre lingstic determinat.
Qu signifiquen les frases fetes segents?

Voler repicar i anar a la process.
Tindre m esquerra.
Ser un tros de suro.
Anar amb mitges tintes.
Tallar el bacall.
Voler repicar i anar a la process (voler fer dues coses alhora, sense que siga possible). Tindre m
esquerra (ser diplomtic, tenir habilitat per a aconseguir les coses). Ser un tros de suro (ser limitat
mentalment). Anar amb mitges tintes (ser ambigu, no dir les coses clares). Tallar el bacall (decidir,
ser qui mana).
Fer les coses amb els peus.
Posar-se la llengua a la butxaca.
Amagar el cap davall l'ala.
Suar la cansalada.
Cantar les quaranta.
Fer les coses amb els peus (ser maldestre, fer les coses malament). Posar-se la llengua a la butxaca
(callar). Amagar el cap davall l'ala (ser covard). Suar la cansalada (costar molt d'aconseguir una
cosa). Cantar les quaranta (dir les veritats).
Estirar ms el bra que la mniga.
Voler fer entrar el clau per la cabota.
Fer els ulls grossos.
Estar amb l'ai al cor.
Fer cara de pomes agres.
Estirar ms el bra que la mniga (gastar alg ms del que pot). Voler fer entrar el clau per la cabota
(entossudir-se). Fer els ulls grossos (aparentar no veure una cosa, deixar fer). Estar amb l'ai al cor
(tmer per una cosa que pot ser imminent). Rascar-se la butxaca (gastar).
De les locucions i frases fetes que hi ha entre parntesis en aquestes oracions, noms una shi
adequa pel seu sentit, subratlla-les.
Antoni (es tira terra als ulls / no deixa estaca en paret / se nentra en el regat) quan
provoca la gent de forma totalment gratuta.
El policia el va veure fugir, per (va fer eixir els cabells verds / va fer els ulls grossos / va fer duna
pua un cavall) i no el va detindre.
Les declaracions que has fet estaven (totes plegades / en vena / fora de to) i has ofs a tothom.
El testimoni relat (sense solta ni volta / fil per randa / pertot arreu) tot el que havia vist quan
ocorregu laccident.
Enguany els tarongers tenen fruita (a dojo / a frec / a pleret).
Antoni se nentra en el regat quan provoca la gent de forma totalment gratuta.

El policia el va veure fugir, per va fer els ulls grossos i no el va detindre.
Les declaracions que has fet estaven fora de to i has ofs a tothom.
El testimoni relat fil per randa tot el que havia vist quan ocorregu laccident.
Enguany els tarongers tenen fruita a dojo.
Escriu una oraci amb cada locuci o frase feta.
A corre-cuita
Arribar i moldre
De soca-rel
A bots i barrals
Estar de braos plegats
Resposta oberta.
Explica el significat d'aquestes locucions i fes-hi oracions.
A la babal.
A espentes i redolons.
A la menuda.
A la babal: sense posar atenci, irreflexivament. A espentes i redolons: amb dificultats. A la menuda:
en quantitats redudes.
Fil per randa.

A la bestreta.
A hora horada.
Fil per randa: detalladament. A la bestreta: per endavant. A hora horada: en l'ltim instant.
De bon grat.
De xamba.
A dojo.
De bon grat: de bona voluntat, gustosament. De xamba: amb molta sort. A dojo: en abundncia.
Subratlla les expressions que sn locucions i no frases fetes. Desprs, explica el significat de
totes.
de gom a gom: .................................. donar carabassa: ................................
somiar truites: ................................... eixir de lnima: ..................................
a contracor:....................................... suar sang: ..........................................
de fit a fit: ......................................... fer la guitza:........................................
a pleret: ............................................ no estar molt catlic:...........................
De gom a gom (locuci): ple completament. Donar carabassa (frase feta): negar alguna cosa
(especialment no correspondre en el terreny amors), suspendre. Somiar truites (frase feta): fer-se
illusions. Eixir de lnima (frase feta): fer o dir alguna cosa desinteressadament, amb gran sinceritat.
A contralor (locuci): sense ganes, contra la prpia voluntat. Suar sang (frase feta): costar molt alguna
cosa, esforar-se molt. De fit a fit (locuci): fixament. Fer la guitza (frase feta): molestar. A pleret
(locuci): sense pressa. No estar molt catlic (frase feta): no estar molt b de salut, no trobar-se b.
Completa aquestes paraules, si s'escau, amb les consonants b, v o h.

ha__er, con__ertir, m__il, sub__asta, torna__a, s__ia, ca__aller, co__esi, __orxata, can__iar.
Haver, convertir, mbil, subhasta, tornava, svia, cavaller, cohesi, orxata, canviar.
tram__ia, con__ertir, ad__ocada, __orfe, plora__a, de__ia, o__lidar, in__erent, caca__uet,

apro__ar.
Tramvia, convertir, advocada, orfe, plorava, devia, oblidar, inherent, cacauet, aprovar.
con__ersi, ha__ia, a__ortar, __rfena, demana__a, escri__ies, intercan__i, ex__ibici,

co__eter, re__entar.
Conversi, havia, avortar, rfena, demanava, escrivies, intercanvi, exhibici, coeter, rebentar.
Completa les paraules daquestes oracions amb b o v.

No troaa les saates laes que shaia posat per a eixir a la caalcada.
Els aderis soint sn intercaniales per locucions.
Els antics caallers lloaen la ellesa de les dames de la nolesa.
Inarialement, qualseol adrea electrnica ha de portar el smol arroa.
No trobava les sabates blaves que shavia posat per a eixir a la cavalcada.
Els adverbis sovint sn intercanviables per locucions.
Els antics cavallers lloaven la bellesa de les dames de la noblesa.
Invariablement, qualsevol adrea electrnica ha de portar el smbol arrova.
Ompli els buits de les paraules incompletes amb les grafies b, v.
Vam haer dexplicar-li que una parlisi cereral s una parlisi del cerell.
Lintercani dacusacions entre els candidats va moilitzar una part de lelectorat que en les
eleccions anteriors no va otar.
Vull proar a jugar amb el telfon mil per tal de matar laorriment.
No es proale que els adocats de lempresa priada facen una aga.
El goern del Pas asc no va secundar la reforma de la llei de laortament.
Vam haver dexplicar-li que una parlisi cerebral s una parlisi del cervell.
Lintercanvi dacusacions entre els candidats va mobilitzar una part de lelectorat
que en les eleccions anteriors no va votar.
Vull provar a jugar amb el telfon mbil per tal de matar lavorriment.
No es probable que els advocats de lempresa privada facen una vaga.
El govern del Pas Basc no va secundar la reforma de la llei de lavortament.
Ompli els buits de les paraules incompletes, si cal, amb la grafia h.
A livern no mapetix beure orxata.
Les proves dalcoolmia sn exaustives per als conductors dalguns tipus de veicles.
Els pirotcnics gallecs feren una exibici de coets voladors molt armoniosa i delicada.
Si em diuen que em de fer una subasta amb tots els bns, la farem de manera totalment
onesta.
Les paraules exortar, exalar i veement sescriuen amb h intercalada? A lhivern no mapetix
beure orxata.
Les proves dalcoholmia sn exhaustives per als conductors dalguns tipus de vehicles.
Els pirotcnics gallecs feren una exhibici de coets voladors molt harmoniosa i delicada.
Si em diuen que hem de fer una subasta amb tots els bns, la farem de manera totalment honesta.
Les paraules exhortar, exhalar i vehement sescriuen amb h intercalada?
Completa aquestes paraules, si cal, amb la lletra h.
veement ermita ou coentor ivern ereu iperblic amfitri bil
eterodox cacauet erba subasta lavana inbil
Vehement, ermita, ou, coentor, hivern, hereu, hiperblic, amfitri, hbil, heterodox, cacauet, herba,
subhasta, lHavana, inhbil.
Llig el poema segent de Vicent Andrs Estells i explica com s la vida per al poeta, en
quines expressions es diu i com s la vida per a tu.
La vida contada a un nen del venat

I llavors Du li va donar
la Vida a l'home,
i era tan bella i delicada
que l'home no sabia
qu fer amb ella
i sols era feli dormint.
al demat, per,
tornava la congoixa
i li venia aquell
desig enorme de plorar,
i duia als seus braos la Vida
com qui duu un nen de bolquers,
com qui duu un setrill de nitroglicerina...
de vegades la duia com si fos un regal
i volia amostrar-la,
per tots en tenien i no li feien cas,
i callava, tristssim...
Ja t'has menjat el berenar?
Els dies, els carrers, les coses. 1954
Per al poeta la vida s molt valuosa, bella i delicada.

I duia als seus braos la Vida
com qui duu un nen de bolquers,
com qui duu un setrill de nitroglicerina...
De vegades la duia com si fos un regal
Identifica els participants en aquest poema. A qui creus que se li adrea el poeta? En quines
expressions del poema es diu?
El poeta conta un conte a un xiquet del venat, ho sabem pel ttol i pel final, quan li pregunta al xiquet
si ja ha acabat de berenar.
Explica quin s el tema.
El poeta vol parlar de la vida de les persones, de com s de valuosa i frgil i de com els humans no
ens adonem de la seua vlua.
Quin corrent potic domina el perode comprs entre el 1959 i el 1968? Quin programa
presenta?
Entre el 1959 i el 1968 domina el panorama potic el corrent anomenat realisme histric. El seu
programa presenta un poeta que se sent una persona ms dins de la societat i que expressa a travs
dels poemes, amb un llenguatge directe i senzill, lexperincia prpia unida a la de les altres
persones. Daquesta manera es convertixen, ell i la societat, en protagonistes de la poesia, lobjectiu
de la qual s alliberar la persona de tots els condicionaments externs que loprimixen i que no la
deixen actuar dacord amb els seus desitjos i interessos.
Explica les tres etapes que caracteritzen lobra potica de Vicent Andrs Estells.
En les primeres obres destaquen un sentiment profund de tragdia i un to transcendental. La figura de
la mort s molt present i contrasta amb el sentiment de lalegria de viure. Cal destacar en aquesta
poca La clau que obri tots els panys. A partir del 1957 presenta en els seus versos les
conseqncies de la guerra i la postguerra. Hi incorpora la realitat de la vida amb les seues misries i
les seues xicotetes grandeses i es compromet amb el fet de viure en un moment i en un lloc concrets.
El 1975 inicia la publicaci de Mural del Pas Valenci, molt ms alegre que les obres anteriors, en
qu evoca personatges i situacions histriques, la geografia, la naturalesa, els rius o els productes del
mn valenci.
Quin s lobjectiu de la poesia per al realisme histric? Relaciona la resposta amb el seu
programa.
Lobjectiu de la poesia s alliberar la persona de tots els condicionaments externs que loprimixen i
que no la deixen actuar dacord amb els seus desitjos i interessos. Aquest objectiu ve marcat pel fet
que el seu programa presenta un poeta que se sent una persona ms dins de la societat i que
expressa a travs dels poemes lexperincia prpia unida a la de les altres persones. Daquesta
manera es convertixen, ell i la societat, en protagonistas de la poesia.
Qu s un editorial? Quin tipus de text s i quina ns la finalitat?
Un editorial s un text periodstic dopini (per tant, argumentatiu), que oferix el punt de vista del
peridic sobre un tema dactualitat. La finalitat s convncer el lector dall que shi esposa o influir en
la formaci de lopini daquest.
Escriu una carta adreada a un diari o a una revista en qu faces una crtica negativa sobre un
programa de televisi que has vist. Hi has de tindre en compte aquestes indicacions.
El to ha de ser adequat a la situaci comunicativa.
Seguix un ordre en lexposici de la informaci: presentaci del motiu o motius que than impulsat a
escriure, aportaci darguments i exemples que avalen el teu punt de vista i conclusi.
Resposta oberta.
Quines similituds i quines diferncies hi ha entre un editorial i una carta al director?

Resposta model. Un editorial i una carta al director sassemblen en el fet que sn textos
argumentatius, exposen una tesi i largumenten amb raons. Es diferencien en el fet que leditorial
reflectix el punt de vista del peridic i no va signat, mentre que una carta al director sn aportacions
particulars dels lectors del diari, shi indica la ciutat o la comarca des don sescriuen i van signades.
Escriu els substantius derivats dels verbs segents amb els sufixos indicats. Verbs: enyorar,
conixer, urgir, pertnyer, abundar, viure, constar, obeir, creure, importar, estar, criar, lloar.
Sufixos: -ana, -ena, -ncia, -ncia.
Enyorar: enyorana, conixer: coneixena, urgir: urgncia, pertnyer: pertinena, abundar:
abundncia, viure: vivncia, constar: constncia, obeir: obedincia, creure: creena, importar:
importncia, estar: estana, criar: criana, lloar: lloana.
Completa les paraules daquestes oracions amb s, c, , z o ss.
Les congreistes danees foren incapa es dexprear-se en fran .
Si sesforen, no seran excloos de la claificai.
Paaren a reoldre amb molta preii els caos judiials que molts conideraren una mi
i impoible.
Lembaament estava ple de coos etranys i de materials diolts de tot tipus.
Ell s dEivia i ella, de aragoa, i reidixen en un poble dAndaluia.
Lagreor va matiar la seua declarai anterior perqu se sentia preionat.
Has de poar la porteria a i desplaar la lnia del entre del camp quine metres cap all.
Les congressistes daneses foren incapaces dexpressar-se en francs.
Si sesforcen, no seran exclosos de la classificaci.
Passaren a resoldre amb molta precisi els casos judicials que molts consideraren una
missi impossible.
Lembassament estava ple de cossos estranys i de materials dissolts de tot tipus.
Ell s dEivissa i ella, de Saragossa, i residixen en un poble dAndalusia.
Lagressor va matisar la seua declaraci anterior perqu se sentia pressionat.
Has de posar la porteria ac i desplaar la lnia del centre del camp quinze metres cap all.
Completa aquestes paraules amb s, ss, c, , z.

po__ar, pin__ell, en__endre, cami__a, a__umpte, rapide__a, sen__ill, autobu__os, me__qu,
atro__.
Posar, pinzell, encendre, camisa, assumpte, rapidesa, senzill, autobusos, mesqu, atro.
ma__ap, pre__, rique__a, al__ina, sorde__a, concordan__a, gri__os, en__etar, me__clar,

__ebra.
Massap, pres, riquesa, alzina, sordesa, concordana, grisos, encetar, mesclar, zebra.
ven__ut, re__umir, __ero, noble__a, comte__a, transmi__or, aud__ia, pli__a, vern__,
__ervell.
Venut, resumir, zero, noblesa, comtessa, transmissor, audcia, plissa, verns, cervell.
En quin tipus de textos trobem el registre literari? Com aconseguix la fora expressiva i donar
versemblana en les situacions comunicatives?
s el propi dels textos literaris. Utilitza un llenguatge molt elaborat, ple de recursos fontics,
estructurals, semntics, sintctics, lgics, etc., per tal daconseguir una gran fora expressiva.
Combina registres i varietats ja que, per exemple, els dilegs entre els personatges han de reflectir els
trets que els particularitzarien en la vida real (dialecte geogrfic, estrat social, nivell cultural) i
mostrar versemblana en les situacions comunicatives en qu es troben.
Qu s lestndard?
Lestndard s una varietat neutra que no s prpia de cap grup especfic, que neutralitza les
diferncies dialectals (geogrfiques, dedat i socials). Permet la intercomunicaci generalitzada en una
comunitat lingstica en els mbits formals (mitjans de comunicaci, relaci dels ciutadans amb
ladministraci) i servix de model de referncia per a tots els parlants duna llengua.
Com es construx el model de llengua estndard?

Lestndard es basa en la normativa, per admet lexistncia de formes dialectals sempre que no
dificulten la comunicaci entre els parlants. Pren la normativa com a base perqu ha de ser una
varietat neutra, apresa en lescola, que ha de servir de model de referncia per a tots els parlants, els
quals lhan de conixer, i que ha de permetre la intercomunicaci generalitzada en una comunitat
lingstica en els mbits formals. reflexi terica fins als textos divulgatius, i que pretenen que la
societat valenciana prenga conscincia de la seua identitat i dels seus problemes, al mateix temps
que formulen unes conclusions vlides per a la collectivitat.
Explica les caracterstiques del registre colloquial i quins sn els recursos expressius.
Com que el registre colloquial tracta temes propis de la vida quotidiana, amb poca especialitzaci, i el
seu objectiu bsic s intercanviar informaci ordinria, es caracteritza per lespontanetat i per un
nivell de formalitat baix. Possex una gran riquesa de recursos expressius: llenguatge corporal,
onomatopeies, interjeccions, eufemismes, augmentatius, diminutius, refranys, frases fetes,
comparacions, metfores, repeticions, termes dargot Utilitza un llenguatge polismic, una sintaxi
simple i un lxic limitat i poc precs. s el registre propi duna conversa familiar, una discussi entre
amics
En quins mbits s utilitzat el registre cientfic? Com s el lxic que utilitza?

s el registre utilitzat en els articles de les revistes especialitzades en cincia, tecnologia, medicina,
etc. El lxic s precs, defuig la polismia i inclou termes especialitzats amb un significat nic (sovint
sn neologismes usats i coneguts noms en el seu camp).
Explica les caracterstiques del registre literari.

El registre literari es caracteritza per la subjectivitat i per la intenci esttica: intenta crear emoci i
plaer. Utilitza un llenguatge molt elaborat, ple de recursos fontics, estructurals, semntics, sintctics,
lgics, etc., per tal daconseguir una gran fora expressiva. Combina registres i varietats ja que, per
exemple, els dilegs entre els personatges han de reflectir els trets que els particularitzarien en la vida
real (dialecte geogrfic, estrat social, nivell cultural) i mostrar versemblana en les situacions
comunicatives en qu es troben. s el propi dels textos literaris.
En quin tipus de textos trobem el registre literari? Com aconseguix la fora expressiva i donar
versemblana en les situacions comunicatives?
s el propi dels textos literaris. Utilitza un llenguatge molt elaborat, ple de recursos fontics,
estructurals, semntics, sintctics, lgics, etc., per tal daconseguir una gran fora expressiva.
Combina registres i varietats ja que, per exemple, els dilegs entre els personatges han de reflectir els
trets que els particularitzarien en la vida real (dialecte geogrfic, estrat social, nivell cultural) i
mostrar versemblana en les situacions comunicatives en qu es troben.
On es proclama que el castell s la llengua oficial del lestat i que la resta de llenges
dEspanya sn oficials en les comunitats autnomes respectives?
En la Constituci espanyola.
Quin organisme sencarrega de conformar la base normativa del valenci? Quines altres
tasques realitza?
LAcadmia Valenciana de la Llengua. Tamb sencarrega de definir una varietat estndard de
referncia del valenci a partir de les Normes de Castell de 1932, dels estudis lingstics que shan
fet en lmbit universitari i de la tradici literria.
Mitjanant quin document saplica a la Comunitat Valenciana la disposici de la Constituci

espanyola pel que fa la llengua?
Mitjanant lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana (1982-2006), que establix que la llengua
prpia de la Comunitat Valenciana s el valenci i que els dos idiomes oficials sn el valenci i el
castell, i afirma que la Generalitat Valenciana t lobligaci legal dadoptar les mesures necessries
per tal dassegurar-ne el coneixement.
Qu disposa la Llei ds i Ensenyament del Valenci?

La Llei ds i Ensenyament del Valenci (1983) disposa una srie dactuacions necessries per tal
dimpulsar ls daquesta llengua en els diferents mbits de la societat i aix afavorir lequiparaci
efectiva entre el valenci i el castell.
Qui va crear lAcadmia Valenciana de la llengua? Per qu es va crear?

La Generalitat Valenciana va crear lAcadmia Valenciana de la Llengua el 1998 per a definir una
varietat estndard de referncia del valenci a partir de les Normes de Castell de 1932, dels estudis
lingstics que shan fet en lmbit universitari i de la tradici literria.
Quina s la llengua o llenges oficials de la Comunitat Valenciana segons lEstatut

dAutonomia? Explica quines conseqncies sen deriven.
Lestatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana establix que la llengua prpia de la Comunitat
Valenciana s el valenci i que els dos idiomes oficials sn el valenci i el castell. La Generalitat
Valenciana t lobligaci legal dadoptar les mesures necessries per tal dassegurar- ne el
coneixement, i per aix la Llei ds i Ensenyament del Valenci (1983) disposa una srie dactuacions
necessries per tal dimpulsar ls daquesta llengua en els diferents mbits de la societat i aix
afavorir lequiparaci efectiva entre el valenci i el castell.
Per a qu servixen els estudis realitzats per lAcadmia Valenciana de la Llengua? Digues en
quines matries o disciplines se centren.
Els estudis realitzats per lAcadmia Valenciana de la Llengua servixen per a conformar la base de la
normativa del valenci. Se centren en la gramtica i la lexicografia.
Escriu el neologisme que correspon a cada definici.

Acci i efecte de subministrar substncies estimulants antireglamentries, especialment en una
prova esportiva.
Conjunt de mecanismes que constituxen un equip informtic.
Guia que acompanya els alpinistes en les ascensions als grans pics de lHimlaia.
Pal amb qu es colpeja la pilota en lhoquei.
Aparell que permet fer una fotografia quan hi ha poca llum.
Acci i efecte: dopatge.

Conjunt de mecanismes: maquinria.
Guia que acompanya: xerpa.
Pal amb qu: estic.
Aparell que permet: flaix.
Localitza els vulgarismes que hi ha en aquestes oracions i corregix-los.

The dit coranta vegaes que vingues pac ac.
Quidral fort, que quan sarriba a la vellea tot lo mn t lorella fluixa.
Vosatros coneixeu algun remei pa les cremaes?
Estic diguent-te que el gavinet no sha dagafar aixina!
La calitat de les teles que em va astendre sobre el mostraor era indiscutible.
Li sha olvidat dir-te que el convenit preveu tres dies de perms per defunci dun familiar.
Aix que has fet s un mal eixemple pals xiquets.
The dit quaranta vegades que vingues cap ac.

Cridal fort, que quan sarriba a la vellesa tot el mn t lorella fluixa.
Vosaltres coneixeu algun remei per a les cremades?
Estic dient-te que el ganivet no sha dagafar aix!
La qualitat de les teles que em va estendre sobre el mostrador era indiscutible.
Se li ha oblidat dir-te que el conveni preveu tres dies de perms per defunci dun familiar.
Aix que has fet s un mal exemple per als xiquets.
7 Marca una creu en la casella que correspon segons coincidisquen els sons que representen
les grafies destacades. Desprs escriu dues paraules de la mateixa famlia.
Bajoca fletxa coix Paraules de la mateixa famlia
Pujar pujar
Bruixa bruixa
Xurro xurro
Missatge missatge
General general
Regateig regateig
Reixa reixa
Mitjana mitjana
Fitxa fitxa
Panxa panxa
Completa les paraules segents amb g, j, tg, tj, x, tx o ig. Desprs classifica-les segons el
fonema que representen.
Fluiedat, inecci, personae, ocolatada, taroner, fardao, pera, eraco,
grei, orae, mara, uvenil, lleor, taar, freir, relloe, mare, proectar.
Palatal africat sonor:
Palatal africat sord:
Palatal fricatiu sord:
Fluixedat, injecci, personatge, xocolatada, taronger, fardatxo, perxa, Xeraco, greix, oratge, marxa,
juvenil, lletjor, tatxar, fregir, rellotge, mareig, projectar.
Palatal africat sonor: injecci, personatge, taronger, oratge, juvenil, lletjor, fregir, rellotge, projectar.
Palatal africat sord: xocolatada, fardatxo, perxa, marxa, tatxar, mareig.
Palatal fricatiu sord: fluixedat, Xeraco, greix.
Localitza en les oracions els prstecs innecessaris i escriu els mots equivalents.
Els seus esports preferits sn la mountain bike i el windsurfing.
El presentador del show ms fams de la televisi encara no ha concedit cap interviu.
Canviat els shorts i els slips, que thas mullat tot.
Han rebut un container de compact disc molt econmics.
El gran handicap que ens hem trobat ha sigut el pressing de lequip contrari.
Els barmans de lhotel tenen el parking gratut.
Els seus esports preferits sn la bicicleta de muntanya i el surf de vela.
El presentador de lespectacle ms fams de la televisi encara no ha concedit cap entrevista.
Canviat els pantalons curts i els calotets, que thas mullat tot.
Han rebut un contenidor de discs compactes molt econmics.
El gran obstacle que ens hem trobat ha sigue la pressi de lequip contrari.
Els cambrers de lhotel tenen laparcament gratut.
Quina diferncia hi ha entre un vulgarisme, una ultracorrecci i un barbarisme?

Un vulgarisme s tota desviaci de la norma fruit duna deformaci de carcter fontic o gramatical.
Una ultracorrecci s ls de paraules, construccions o pronunciacions incorrectes, amb la pretensi
de substituir elements que suposadament sn incorrectes, per que en realitat no ho sn. Un
barbarismo s una paraula o expressi aliena que sincorpora en una llengua tot desplaant els mots
genuns daquesta.
Ompli els buits de les paraules incompletes amb x, tx, ig, j, g, tj o tg.
Tots desiem que veen clar que es tracta dun capri impropi de ent intellient.
El plomae de la foa comuna s totalment negre; les foes banyudes es distin ixen de les
anteriors perqu presenten dues banyes roes al front.
Lany passat va puar la miana dedat dels passaers dels autobusos de la ara urbana.
Durant el perode destiue, viaen a les plaes turistes dorens diversos.
Ha empiorat la imae de la ciutat perqu no neteen el mare del riu ni les zones en
ardinades de la frana litoral.
Tots desitgem que vegen clar que es tracta dun capritx impropi de gent intelligent.
El plomatge de la fotja comuna s totalment negre; les fotges banyudes es distingixen de les
anteriors perqu presenten dues banyes roges al front.
Lany passat va pujar la mitjana dedat dels passatgers dels autobusos de la xarxa urbana.
Durant el perode destiueig viatgen a les platges turistes dorgens diversos.
Ha empitjorat la imatge de la ciutat perqu no netegen el marge del riu ni les zones enjardinades de
la franja litoral.
Corregix els vulgarismes que hi ha en aquestes oracions.

Han aumentat els preus de les armeles casi un coranta per cent.
El grmit dencofraors est prenguent mesures per a traurer el sector de la crisis.
Ja li shan acabat les quereguilles novelles hasta listiu.
Heu vol tot pa dell; mai li sha passat per lo cap compartir les coses amb els atres.
Per qu no mhau dixat la calculaora mentres vosatros fieu la grfica?
Mos ham inventat un eixemple pa explicar la inflaci molt bo.
No te se pot dir res quant ests vegent la tele.
Si jueu amb lauia, podeu agafar un costipat.
Va fer una ju que casi mos deixa sense respiraci.
En tot lo mn ha aumentat la pobrea des de que comen la crisis.
No ham segut acapaos de distinguir lo bo de lo ro.
Li sha averiat lamoto mentres anava paca ta casa.
Fes-te pacall a veure si puc posar una atra cahira.
No li sha ocurrit una atra cosa que discutir amb lrbit.
Vosatros begueu auia en gas o sense gas?
Han aumentat els preus de les armeles casi un coranta per cent.
El grmit dencofraors est prenguent mesures per a traurer el sector de la crisis.
Ja li shan acabat les quereguilles novelles hasta listiu.
Han augmentat els preus de les ametles quasi un quaranta per cent.
El gremi dencofradors est prenent mesures per a traure el sector de la crisi.
Ja se li han acabat les crelles novelles fins a lestiu.
Ho vol tot per a ell; mai se li ha passat pel cap compartir les coses amb els altres.
Per qu no mheu deixat la calculadora mentre vosaltres fieu la grfica?
Ens hem inventat un exemple per a explicar la inflaci molt bo.
No set pot dir res quan ests veient la tele.
Si jugueu amb laigua, podeu agafar un constipat.
Va fer una jugada que quasi ens deixa sense respiraci.
En tot el mn ha augmentat la pobresa des que comen la crisi.
No hem sigut capaos de distingir les coses bones de les rones.
Se li ha avariat la moto mentre anava cap a ta casa.
Fes-te cap all a veure si puc posar una altra cadira.
No se li ha ocorregut una altra cosa que discutir amb lrbitre.
Vosaltres beveu aigua amb gas o sense gas?
Han augmentat els preus de les ametles quasi un quaranta per cent.
El gremi dencofradors est prenent mesures per a traure el sector de la crisi.
Ja se li han acabat les crelles novelles fins a lestiu.
Qu s lassaig i quina s la seua temtica?

Lassaig s el gnere literari en qu es debateni sexposen lliurement les idees. La temtica i lestil de
lassaig sn ben diversos: qestions religioses, artstiques, filosfiques, histriques, monografies,
estudis de carcter erudit, reflexions sobre els problemes de la societat, les memries, els dietaris, les
biografies,
els llibres de viatges, etc.
Quins sn els temes tractats en les obres de Joan Fuster?

Els temes tractats en les obres de Joan Fuster sn: escrits que tracten sobre temes relacionats amb
la nostra terra, que van des de la reflexi terica fins als textos divulgatius, i que pretenen que la
societat valenciana prenga conscincia de la seua identitat i dels seus problemes, al mateix temps
que formulen unes conclusions vlides per a la collectivitat. A ms a ms, destaquen les seues obres
on analitza la nostra histria literria, que abracen des de lestudi dels autors clssics, com ara Vicent
Ferrer, Isabel de Villena, Jaume Roig, Ausis Marc o Ros de Corella fins a les poques ms
modernes. Tamb reflexiona al voltant de tot tipus de matries: ideolgiques, morals, poltiques,
culturals, de la vida quotidiana
Per qu la producci de lassaig durant la postguerra va ser molt escassa?

Dues foren les causes que contriburen al fet que quasi no es conreara lassaig durant la postguerra:
la censura, que no permetia la publicaci de textos de reflexi social que foren crtics amb la situaci
poltica, i la falta de mitjans de comunicaci de masses perqu els intellectuals pogueren donar a
conixer les seues opinions sobre la vida quotidiana.
Pel que fa a lassaig, qu ocorre a partir de la dcada dels 60? Explica-ho.

En els anys 60, i com a conseqncia de la recuperaci econmica i a linici duna obertura ideolgica
del rgim franquista, es poden comenar a publicar estudis que tenen com a tema la valoraci i la
interpretaci de la realitat.
Quin tipus de produccions teatrals es realitzen a partir dels anys 20 del segle XX adreades a
la classe mitjana?
A partir dels anys 20 les produccions teatrals que es fan per a aquest pblic sn: lalta comdia (amb
personatges que mai perden les maneres i que lluiten contra la moral social, tot i que al final shi
resignen); poemes dramtics (obres en vers que no representen tensions collectives); teatre infantil i
teatre musical. Tamb es fa un teatre amb intenci avantguardista i un teatre crtic amb lalta comdia
(presenta els mateixos personatges que lalta comdia per que eviten qualsevol responsabilitat
social i busquen noms la comoditat prpia).
Explica quin moviment teatral apareix a principi dels anys 60 i posan exemples.
A principi dels anys 60 apareix un moviment de teatre independent que connecta amb les novetats
europees i entn el teatre com una arma de reivindicaci democrtica. Hi destaquen Jordi Teixidor, El
retaule del flautista, 1970; Alexandre Ballester, Facem comdia, 1972; i els germans Josep Llus i
Rodolf Sirera.
Quines caracterstiques presenten els personatges de lalta comdia?
Els personatges de lalta comdia es caracteritzen perqu mai perden les maneres i lluiten contra la
moral social, tot i que al final shi resignen.
Explica com sn els personatges que presenta el teatre pic de postguerra.
El teatre pic presenta uns personatges apassionats que sn conscients que es troben
condicionats per unes circumstncies socials i poltiques.
PRONOMS FEBLES I ORACI COMPOSTA (UNITATS 6-9)
1. Completa aquestes oracions amb els pronoms febles que calga.
A Llombai venen jaquetes de cuir; si _____ vas, compra _____ per a mi.
Si ta mare necessita peix fresc, _____ dius que _____ pot trobar a la pescateria del
barri.
Com _____ he de dir que les crelles has de torrar_____ al forn?
Voleu apartar______ d'ac, que no ______ deixeu veure la televisi?
Si no ______ contes la veritat, pensaran que vols enganyar ______.
Heu de fer_____ cas si voleu que continue donant_______ consells.
A la pescateria del meu carrer tenen el peix molt fresc; si _____ vas, _____ trobars a
bon preu.
Dem s l'aniversari de Teresa. Regala______ un mocador de seda, que no ______ t
cap.
s un partit difcil, per crec que podrem guanyar_____ si _____ intentem tots.
No _____ agrada el peix, per _____ menge perqu s molt saludable.
Vs a ca la iaia i porta____ pa, que ja no ____ t.
Aix no ____ tornes a fer perqu ____ enfadar.
Si tu vas a l'excursi, jo tamb ____ anir; de tota manera, ja ____
parlarem.
Posa l'arrs al foc, cou_____ durant vint minuts i desprs _____ deixes reposar una
miqueta.
No _____ has preocupat de preparar l'examen i _____ has susps.
Si parles amb Nria i Neus, digues_____ que el llibre de lectura, _____ han de resumir.
Als meus fills, _____ encanten les cireres, i per aix ______ compre totes les
setmanes.
No _____ han portat el correu a casa? Doncs aneu a recollir_____ a l'oficina.
Al mercat venen dtils; ____ vull anar per comprar _____ dos quilos.
Aix no _____ digues mai ms perqu ______ ofens quan ho dius.
Els companys volen saber si tenim disquets. Digues_____ que no _____ tenim cap.
Josep no _____ ha telefonat perqu no _____ hem donat el nostre telfon.
Marta, _____ he de confessar un secret, per no vull que _____ contes a ning.
A casa tinc melons; si _____vas, agafa _____ uns quants.
Conta_____ el que t'ha dit Andreu, que vull saber______.
A Llombai venen jaquetes de cuir; si hi vas, compra'n una per a mi. Si ta mare necessita peix fresc, li
dius que en pot trobar a la pescateria del barri. Com t'he de dir que les crelles has de torrar-les al
forn? Voleu apartar-vos d'ac, que no em deixeu veure la televisi? Si no els contes la veritat,
pensaran que vols enganyar-los. Heu de fer-me cas si voleu que continue donant-vos consells. A la
pescateria del meu carrer tenen el peix molt fresc; si hi vas, el trobars a bon preu. Dem s
l'aniversari de Teresa. Regala-li un mocador de seda, que no en t cap. s un partit difcil, per crec
que podrem guanyar-lo si ho intentem tots. No m' agrada el peix, per en menge perqu s molt
saludable. Vs a ca la iaia i porta-li pa, que ja no en t. Aix no ho tornes a fer perqu m'enfadar. Si
tu vas a l'excursi, jo tamb hi anir; de tota manera, ja en parlarem. Posa l'arrs al foc, cou-lo durant
vint minuts i desprs el deixes reposar una miqueta. No t'has preocupat de preparar l'examen i l'has
susps. Si parles amb Nria i Neus, digues-los que el llibre de lectura, l'han de resumir. Als meus fills,
els encanten les cireres, i per aix en compre totes les setmanes. No us han portat el correu a casa?
Doncs aneu a recollir-lo a l'oficina. Al mercat venen dtils; hi vull anar per comprar-ne dos quilos. Aix
no ho digues mai ms perqu m' ofens quan ho dius. Els companys volen saber si tenim disquets.
Digues-los que no en tenim cap. Josep no ens ha telefonat perqu no li hem donat el nostre telfon.
Marta, t'he de confessar un secret, per no vull que el contes a ning. A casa tinc melons; si hi vas,
agafa'n uns quants. Conta'm el que t'ha dit Andreu, que vull saber-ho.
2. Ompli els buits amb les combinacions de pronoms febles que calga.
Sara em gravar un CD i Jlia ______ gravar tres.

Encara no sabem els resultats. Quan ______ donaran?
Aquest rellotge no s de Pere; ______ he deixat jo.
El que has dit no s veritat; no ______ creu ning.
Ac estan les fotos de Teresa i Anna; qui vol ensenyar ______?
Ac tens el teu gos. Emporta______ ja!
T una taca als pantalons. Alg ______ hauria de dir.
Totes esperen els resultats, per no _______ diran fins dem.
Agafa els discos de Manel i porta ______.
Si t'agraden els bunyols, ______ donar una dotzena.
Com que ens agraden els seus quadres, ha dit que ______ regalar un.
Recorda que m'has de tornar els apunts; no ______ deixes a casa.
Totes estan aprovades. Qui ______ dir?
Xavi no t disquets. Qui ______ deixa un?
Necessite tres fotocpies. Qui vol fer ______?
Ha cantat moltes canons i ______ ha dedicat una.
Han venut el pis perqu cap germ volia quedar ______.
Hem portat el cotxe al taller aquest mat i ja ______ han arreglat.
Ac teniu els dorsals; poseu ______ a l'esquena.
Dem fan un bon partit; no pots perdre ______.
Ha aprovat a la primera; encara no ______ pot creure.
Tinc participacions de loteria; qui vol comprar ______ una?
Aquest estoig no s meu; ______ ha deixat Maria.
No heu vist la pellcula? Jo ______ contar.
Agafa els xiquets i emporta ______ d'ac!
Heu de fer_____ cas si voleu que continue donant_______ consells.
A la pescateria del meu carrer tenen el peix molt fresc; si _____ vas, _____ trobars a
bon preu.
Dem s l'aniversari de Teresa. Regala______ un mocador de seda, que no ______ t
cap.
s un partit difcil, per crec que podrem guanyar_____ si _____ intentem tots.
No _____ agrada el peix, per _____ menge perqu s molt saludable.
Sara em gravar un CD i Jlia me'n gravar tres. Encara no sabem els resultats. Quan ens els
donaran? Aquest rellotge no s de Pere; li l'he deixat jo. El que has dit no s veritat; no s'ho creu
ning. Ac estan les fotos de Teresa i Anna; qui vol ensenyar-los-les? Ac tens el teu gos. Emporta-te'l
ja! T una taca als pantalons. Alg li ho hauria de dir. Totes esperen els resultats, per no els els
diran fins dem. Agafa els discos de Manel i porta-li'ls. Si t'agraden els bunyols, te'n donar una
dotzena. Com que ens agraden els seus quadres, ha dit que ens en regalar un. Recorda que m'has
de tornar els apunts; no te'ls deixes a casa. Totes estan aprovades. Qui els ho dir? Xavi no t
disquets. Qui li'n deixa un? Necessite tres fotocpies. Qui vol fer-me-les? Ha cantat moltes canons i
me n'ha dedicat una. Han venut el pis perqu cap germ volia quedar-se'l. Hem portat el cotxe al taller
aquest mat i ja ens l'han arreglat. Ac teniu els dorsals; poseu-vos-el a l'esquena. Dem fan un bon
partit; no pots perdre-te'l. Ha aprovat a la primera; encara no s'ho pot creure. Tinc participacions de
loteria; qui vol comprar-me'n una? Aquest estoig no s meu; me l'ha deixat Maria. No heu vist la
pellcula? Jo us la contar. Agafa els xiquets i emporta-te'ls d'ac! Heu de fer-me cas si voleu que
continue donant-vos consells. A la pescateria del meu carrer tenen el peix molt fresc; si hi vas, el
trobars a bon preu. Dem s l'aniversari de Teresa. Regala-li un mocador de seda, que no en t cap.
s un partit difcil, per crec que podrem guanyar-lo si ho intentem tots. No m' agrada el peix, per en
menge perqu s molt saludable
3. Digues si aquestes oracions sn simples o compostes.
a) Alg ha vist el cotxe que s'ha comprat Neus?

b) No tingueu pressa, que hi ha temps per a tot.
c) Has vist les claus de la porta del garatge?
d) Viu al poble on va nixer ma mare.
e) He fet l'ensalada sense oli i sense vinagre.:
Simples : c), e). Compostes : a), b), d).
a) Comprova que la maonesa no est caducada.

b) La premsa publica en les portades la notcia de l'accident d'ahir.
c) He fet la compra quan he eixit del treball.
d) Tinc una cmera que revela les fotos instantniament.
e) Ja he fet el resum del llibre de lectura d'Angls.
Simples : b), e). Compostes : a), c), d).
a) No he dinat perqu em fa mal la panxa.

b) Encara no ha arribat, per no tardar molt.
c) Hem comprat coets per a la festa de final de curs.
d) He aparcat el cotxe on el vaig deixar ahir.
e) No m'agraden els anuncis de productes de neteja.
a) No ho he explicat perqu ning no m'ho ha preguntat.

b) Ha plogut i ha fet molt de vent aquest cap de setmana.
c) No han comenat la conferncia sense la presncia del director.
d) No he eixit perqu tenia els deures per fer.
e) Les nits d'estiu a la muntanya sn fresques.
a) No he fet el pasts com em vas dir.

b) Tinc entrades per a la festa de final de curs de 4t d'ESO.
c) Veig les notcies sempre que puc.
d) Han vingut els obrers i han enderrocat la paret.
e) El metge m'ha receptat una pomada i unes cpsules.
Simples : b), e). Compostes : a), c), d).
4. Construx una oraci coordinada amb cadascun d'aquests nexes.
o siga, tanmateix, o, i, no sols... sin en canvi, aix s, i, l'un... l'altre, o b, s a dir, i, ni...
ni, no obstant aix, o b per, en altres paraules, i, o... o, sin.
6. Completa aquestes oracions amb les proposicions subordinades substantives indicades.
No entenem (interrogativa indirecta parcial)

Sembla arriscat (dinfinitiu)
No em preocupa gens (de relatiu)
Moltes persones somien (completiva)
Tots volem saber (interrogativa indirecta total)
s absolutament impossible (dinfinitiu)
No em crec (completiva)
No s millor persona (de relatiu)
Ja he esbrinat (interrogativa indirecta parcial)
La professora mha preguntat (interrogativa indirecta total)
No ens han preguntat (interrogativa indirecta parcial)
No s convenient (dinfinitiu)
Has de tornar els favors (de relatiu)
Ning mha assegurat (completiva)
Encara no s (interrogativa indirecta total)
No es pot conixer (interrogativa indirecta parcial)
Marta no pot recordar (interrogativa indirecta total)
Jo no puc acceptar (de relatiu)
Magrada molt (completiva)
Has datendre b (de relatiu)
Ja ens han comunicat (interrogativa indirecta parcial)
Actualment s carssim (dinfinitiu)
Encara no tinc clar (interrogativa indirecta total)
Tots mhan assegurat (completiva)
Hi ha alg que espere (dinfinitiu)
7. Completa aquestes oracions lliurement tot transformant els adjectius subratllats en oracions
de relatiu.
Els diners guanyats...

Els premis repartits...
La casa incendiada...
Els boscos incendiats...
La pellcula anunciada...
El dinar preparat...
Les persones afectades...
Els llibres llegits...
Els ciutadans desprotegits...
Els bitllets premiats...
La llet caducada...
El material trencat...
Les cases construdes...
Les persones desaparegudes...
Els pasos afectats...
Els bitllets premiats...
La llet caducada...
El material trencat...
8. Completa aquestes oracions amb un pronom relatiu, acompanyat, si cal, d'altres elements.
Viu amb un xic ________ est profundament enamorada.

El cotxe _________ he vingut s del meu oncle.
He llegit un llibre ___________ no he ents res.
La muntanya ___________ pujrem s la ms alta de la Comunitat Valenciana.
Sc allrgic al pollen, _________ no em permet eixir al camp a la primavera.
Compartisc pis amb una persona _________ no tinc cap referncia.
Desconec el motiu ________ no em saluda.
Tinc uns prismtics _________ es veu molt b la Lluna.
El poble ________ et referixes es troba a Cantbria.
M'he quedat sense vacances, _________ m'ha destrossat els plans que tenia.
He contractat una persona __________ m'han donat molt bones referncies.
Tinc una moto _______ he recorregut tot el pas.
L'embolic _________ t'has ficat era previsible.
Han fet un pont ________ passar tot el trnsit que voreja la ciutat.
Treballa molt b, __________ ha fet que tinga molts encrrecs.
Tinc una amiga _________ faries molta amistat.
Les pintures ________ has fet el dibuix sn de cera.
El riu ________ fem piragisme s molt cabals.
El pas ________ procedix es troba al sud-est asitic.
M'he vacunat contra la grip, _________ m'immunitza durant un any.
El company __________ faig les inspeccions m'ajuda molt en el treball.
Dna'm la pintura ________ has pintat la porta.
Sn fotografies __________ no conserve els negatius.
Treballe en una botiga ________ passen molts clients.
Ha pujat la gasolina, _________ ha fet que augmentara el preu del transport.
Viu amb un xic de qui (del qual) est profundament enamorada. El cotxe amb el qual (amb qu) he
vingut s del meu oncle. He llegit un llibre del qual (de qu) no he ents res. La muntanya a la qual (a
qu, on) pujrem s la ms alta de la Comunitat Valenciana. Sc allrgic al pollen, la qual cosa
(cosa que) no em permet eixir al camp a la primavera. Compartisc pis amb una persona de qui (de la
qual) no tinc cap referncia. Desconec el motiu pel qual (per qu) no em saluda. Tinc uns prismtics
amb els quals (amb qu) es veu molt b la Lluna. El poble al qual (a qu) et referixes es troba a
Cantbria. M'he quedat sense vacances, la qual cosa (cosa que) m'ha destrossat els plans que tenia.
He contractat una persona de qui (de la qual) m'han donat molt bones referncies. Tinc una moto amb
la qual (amb qu) he recorregut tot el pas. L'embolic en el qual (en qu) t'has ficat era previsible. Han
fet un pont pel qual (per qu, per on) passar tot el trnsit que voreja la ciutat. Treballa molt b, la
qual cosa (cosa que) ha fet que tinga molts encrrecs. Tinc una amiga amb qui (amb la qual) faries
molta amistat. Les pintures amb les quals (amb qu) has fet el dibuix sn de cera. El riu en el qual (en
qu, on) fem piragisme s molt cabals. El pas del qual (de qu, d'on) procedix es troba al sud-est
asitic. M'he vacunat contra la grip, la qual cosa (cosa que) m'immunitza durant un any. El company
amb qui (amb el qual) faig les inspeccions m'ajuda molt en el treball. Dna'm la pintura amb la qual
(amb qu) has pintat la porta. Sn fotografies de les quals (de qu) no conserve els negatius. Treballe
en una botiga per la qual (per qu, per on) passen molts clients. Ha pujat la gasolina, la qual cosa
(cosa que) ha fet que augmentara el preu del transport.
10. Escriu una oraci de cada tipus amb els nexes indicats.
Subordinada adverbial de temps amb abans que.

Subordinada adverbial de lloc amb on.
Subordinada adverbial de mode amb de la manera que.
Subordinada substantiva amb si.
Subordinada adverbial de quantitat amb tant... com.
Subordinada adverbial de temps amb desprs que.
Subordinada adverbial de lloc amb on.
Subordinada adverbial de mode amb com.
Subordinada substantiva amb que.
Subordinada adverbial de quantitat amb ms... que.
Subordinada adverbial de temps amb sempre que.
Subordinada adverbial de mode amb tal com.
Subordinada adverbial de quantitat amb menys...que.
Subordinada adverbial de temps amb quan.
Subordinada adverbial de mode amb segons.
Subordinada substantiva amb qu.
Subordinada adverbial de quantitat amb com ms... ms.
Subordinada adverbial de temps amb mentre.
Subordinada adverbial de quantitat amb com ms... menys.
11. Construx a partir d'aquesta oraci simple un oraci subordinada de cada classe: causal,
concessiva, consecutiva, final i condicional.
T'explicar l'exercici d'una altra manera.

Dem entregar els diners.
Arribar prompte al treball.
Aprofitar tota la vesprada.
Em quedar a estudiar a ta casa.
Assenyala les proposicions subordinades de les oracions compostes segents i digues de

quina classe sn.
Es fatiga quan corre molt. Adverbial de temps
He deixat la jaqueta on no puga agafar pols. Adverbial de lloc
Ho ha explicat tal com lhan ensenyat en classe de Matemtiques. Adverbial de mode
En arribar, telefonarem als nostres pares. Adverbial de temps
Quedat a casa fins que no tingues febre. Adverbial de temps
Seguix recte fins on hi ha una tanca metllica. Adverbial de lloc
Mho passe molt b fent senderisme per rutes de muntanya. Adverbial de mode
Vam veure leclipsi quan el sol estava completament ocult. Adverbial de temps
Aquesta bicicleta no s tan resistent com la que thas comprat tu. Adverbial comparativa
Completa cada oraci amb les proposicions dimplicaci lgica indicades. Utilitza-hi nexes
variats.
No tinc diners final / causal / concessiva
Em pujaran la nota final condicional / consecutiva / causal
No lha avisada ning consecutiva / final / concessiva
Comprar un forn nou condicional / final / concessiva
Resposta oberta
Subratlla les proposicions subordinades daquestes oracions compostes i digues de
quina classe sn.
Han descobert com pogueren entrar els lladres a les oficines. Substantiva interrogativa indirecta
parcial
El programa amb qu he retocat les fotos no t moltes prestacions. Adjectiva de relatiu.
Molts inversors esperen recuperar una part del capital perdut. Substantiva dinfinitiu
Ens han proms que farem una excursi al paratge natural de la Murta, a Alzira. Substantiva
completiva
Qui molt parla molt erra. Substantiva de relatiu
No recorde quant ha costat la reforma del pis. Substantiva interrogativa indirecta parcial
Tinc dues camises que encara no he estrenat. Adjectiva de relatiu
Em preguntaren si havia participat en les proves eliminatries del campionat de
tennis. Substantiva interrogativa indirecta total
Acamprem en una vall on el silenci era quasi absolut. Adjectiva de relatiu
Banyar-se en aigua freda s molt bo per a la circulaci. Substantiva dinfinitiu
Substitux les expressions subratllades daquestes oracions per proposicions subordinades
que tinguen un significat equivalent. Desprs, digues de quina classe sn.
Durant la nevada, ens refugirem en una cabana forestal.
Mentre nevava, ens refugirem en una cabana forestal. Subordinada adverbial de temps
No est perms accedir als nius dels voltors.
No est perms accedir als nius que construxen els voltors. Subordinada adjectiva de relatiu
Munta el moble segons les instruccions.
Munta el moble com indiquen les instruccions. Subordinada adverbial de mode
No ha pintat lhabitaci per falta de ganes.
No ha pintat lhabitaci perqu no tenia ganes. Subordinada dimplicaci lgica causal
Amb diners, podrs anar on vulgues.
Si tens diners, podrs anar on vulgues. Subordinada dimplicaci lgica condicional
Han fet una piscina per al gaudi dels menuts.
Han fet una piscina perqu en gaudisquen els menuts. Subordinada dimplicaci lgica final
Magrada la sesta desprs del dinar.
Magrada dormir desprs del dinar. Subordinada substantiva dinfinitiu
Sense entrades, no podrs veure lespectacle.
Si no tens entrades, no podrs veure lespectacle. Subordinada dimplicaci lgica condicional
Construx a partir d'aquesta oraci simple un oraci subordinada de cada classe: causal,
concessiva, consecutiva, final i condicional.
Em quedar a estudiar a ta casa.
Dem entregar els diners.
Arribar prompte al treball.
Aprofitar tota la vesprada.
Resposta oberta.
Digues de quina classe sn aquestes oracions subordinades adverbials.

Va suspendre malgrat que havia estudiat.
Se nanir de vacances ja que ha aprovat tot.
Llevat que tinga mala sort aprovar.
Ha susps de manera que li toca estudiar aquest estiu.
Li he proms un iPod a fi que estudie ms.
Quin tipus doraci subordinada adverbial representen les segents oracions.

Hi rem tots, de manera que no va caldre avisar a ning.
Estem convenuts de fer-ho malgrat que nobtinguem resultats negatius.
En cas que pregunte res, no li contestes.
Com que no venies se nha anat.
Encara que vulga no podr fer-ho.
Subratlla els CC de les oracions simples segents i substitueix-los per oracions subordinades
adverbials tot indicant de quina classe sn.
Els companys resolgueren el problema a casa.....................................................................
Aix, no ens conv gens.......................................................................................................
Llavors se nanaren tots.......................................................................................................
A les vuit anir a ta casa......................................................................................................
Fes-ho daquesta manera.....................................................................................................
Els acostumaven a escriure a poc a poc...............................................................................
Resposta oberta.
3. Assenyala si aquestes oracions subordinades sn causals o finals.

- Tho dic perqu ho tingues present.
- He vingut perqu volia veuret.
- El tren va descarrilar perqu shavia trencat la via.
- Han prorrogat el termini perqu tots puguen matricular-shi.
- The fet la llista per escrit perqu no se toblide res.
- Tho va dir perqu nestava segura.
- Et deixarem sol perqu pugues estudiar ms a gust.
- No isc de casa perqu plou.
- Li han augmentat el sou perqu no canvie de treball.
- He demanat diners perqu els necessite.
El contingut d'aquest dossier s enterament obra d'un professor de

valenci que ha publicat al seu blog d'aula de 4t ESO (Blog de
Valenci del Miquel) en diferents etapes aquest material ntegre.
Nosaltres l'hem refs en un document nic per a facilitar-ne l's per
als nostres alumnes. Agram la generositat d'aquest collega, que no
s'identifica del tot en la xarxa, per haver-nos brindat aquest material.
Podeu consultar directament el seu blog didctic en aquesta adrea:
http://jmiquel2.wordpress.com/

Valencià - 4t ESO - Teoria I Exercicis Autocorrectius

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Valencià - 4t ESO - Teoria I Exercicis Autocorrectius

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

IES JOANOT MARTORELL DE VALNCIA

DOSSIER DE 4t ESO PER A REPASSAR LA TEORIA I AMPLIAR ELS EXERCICIS

Exposa les tendncies lingstiques que es desenvoluparen en el perode de la

Explica el concepte de Renaixena i digues quins eren els seus objectius.

Explica el treball realitzat per Pompeu Fabra.

Qu sn les Normes de Castell?

Completa aquest article de diccionari. Els claudtors indiquen el lloc en qu falta

Llig larticle de diccionari segent i fes les activitats proposades.

Escriu dos exemples de connectors de cada classe.

Escriu el significat daquestes abreviatures que es poden trobar en un diccionari.

Escriu labreviatura, la sigla o el smbol corresponent a cada paraula i classificals.

Explica les causes que provoquen laparici del Romanticisme.

Explica quines tendncies hi havia en la Renaixena valenciana.

En qu es basa el Romanticisme i quines sn les caracterstiques ms representatives del

Qu s una llengua minoritria? A quin altre concepte soposa?

El concepte de llengua minoritria es refereix a aquella que t pocs parlants i soposa al de

Qu s una llengua minoritzada?

Explica la diferncia entre llengua minoritria i llengua minoritzada.

Defineix el concepte de Sociolingstica.

La sociolingstica s la disciplina que estudia les influncies recproques que es donen

Explica qu diferencia la sociolingstica de la lingstica.

Qu sentn per llenges en contacte?

Diferencia un diccionari bilinge dun de sinnims i antnims.

En qu es diferencia la sociolingstica de la lingstica estricta?

Diferencia un diccionari especialitzat dun denciclopdic.

Diferencia un diccionari de locucions i frases fetes dun denciclopdic.

Diferencia un diccionari bilinge dun despecialitzat.

Diferencia un diccionari de sinnims i antnims dun de locucions i frases fetes.

El diccionari de sinnims i antnims recull paraules de significat equivalent i contrari mentre

Digues a quin tipus de diccionari correspon cada article.

Estrep: bilinge valenci/castell. Endrear: de sinnims i antnims. Petxuga: de

Corregix les errades de concordana que hi ha en aquestes oracions.

He comprat uns pantalons i una camisa molt barates.

He comprat uns pantalons i una camisa molt barats.

No he comprat mai ni un cotxe ni una moto usades.

No he comprat mai ni un cotxe ni una moto usats.

El pis t un balc i una terrassa molt espaioses.

El pis t un balc i una terrassa molt espaiosos.

Lobra tenia un decorat i una posada en escena fabuloses.

Lobra tenia un decorat i una posada en escena fabulosos.

Aquest formatge i aquesta mantega sn holandeses.

Aquest formatge i aquesta mantega sn holandesos.

No demane ms subvencions perqu no em fan falta.

Sols han contractat actors i actrius formades en lEscola dArt Dramtic.

Sols han contractat actors i actrius formats en lEscola dArt Dramtic.

Escriu amb cada paraula una oraci en qu les acompanyen un determinant i un

Explica per qu aquestes oracions resulten ambiges.

Reescriu el text posant les majscules que calga.

agres s un municipi de la comarca del comtat. la poblaci est enclavada en la

Agres s un municipi de la comarca del Comtat. La poblaci est enclavada en la valleta

El Gremi de Llibrers de Valncia inicia el nou repte dorganitzar la 39 edici de la Fira

escola valenciana us convoca al segon cap de setmana de trobades 2008.

La FEV (Federaci Escola Valenciana) prepara el cap de setmana ms

Escola Valenciana us convoca al segon cap de setmana de trobades 2008. Lentitat

josep pastor carbonell, de lalcdia de crespins (la costera), ha resultat

Digues si aquestes qestions sobre el Realisme sn vertaderes o falses.

a) El Realisme s un moviment literari que s'oposa a l'idealisme i al romanticisme.

a) L'escriptor tracta que els personatges parlen com ho fan en la realitat, de

a) El realisme conta histries contempornies o de fets coneguts i localitzats en

Quan sinicia el Realisme? Quins factors afavoreixen laparici daquest moviment?

Caracterstiques expositives: presenta una idea principal que es desenvolupa en diverses

Quines caracterstiques presenta el Realisme pel que fa a la representaci de la realitat?

Inventa un currculum que sajuste a la demanda de treball segent. No oblides

Jo no (seguir) __ la srie que tu (dir) perqu a la mateixa hora

Jo no (saber) __ a quina hora (eixir) _ de classe els de tercer.

Jo (voler) _ la mateixa camisa que (tindre) tu.

Quan jo (acabar) d'entrenar-me, les altres companyes encara no _

Quan jo (comenar) a crrer, els altres ja (recrrer) dos

Quan jo (arribar) al restaurant, ja _ (acabar) de sopar tots.

tramia, conertir, adocada, orfe, ploraa, deia, olidar, inerent, caca__uet,

conersi, haia, aortar, rfena, demanaa, escriies, intercani, exibici,