Ressenya crítica

Gruzalski, Bart, Buda. Trad. Carmen García Trevijano de l’original On the Buddha (2000).
Madrid: Tecnos, 2002.

Estela Torres Villacampa - 2009

Sobre l’autor

Segons un cartell que anuncia una de les seves conferències que va realitzar a diferents
universitats d’Estats Units després de l’11-S,

“Bart Gruzalski is a writer, lecturer, gardener, activist, and peacekeeper for nonviolent
demonstrations. He received his Ph.D. from the University of Maryland in 1974. After teaching
at Bowling Green State University, he taught for sixteen years in the Department of Philosophy
and Religion at Northeastern University in Boston. Responding to the need for different
educational and societal models in light of the growing ecological crises, Gruzalski left his
tenured position to help found the Pacific Center for Sustainable Living in Humboldt County,
California. Gruzalski has written and lectured on the ethics of globalization, nonviolence,
sustainability, community, and the importance of inner work. His two most recent books are On
the Buddha1 (2000) and On Gandhi (2001). In response to the events of 9/11, Gruzalski began to
lecture at universities around the country on why nonviolence is a better way to fight
terrorism.”2

Professor emèrit a la Northeastern University, Bart Gruzalski, a més de ser activista polític i
defensor dels drets humans, deixà el seu càrrec a la Universitat per a fundar el Pacific Center
for Sustainable Living, a on és professor resident3.

Per tant, estem davant el prototip de savi oriental: exemple d’equilibri entre teoria i pràctica.,
com ell mateix diu de Buda4, a diferència del que passa sovint a la filosofia occidental. Perquè,
de fet, de què serveix la filosofia oriental si no la portem a la pràctica?

1
L’obra a la qual ens referim en aquesta resenya.
2
http://www.phil.unt.edu/talks/gruzalski.pdf
3
http://www.sunyatacentre.org/content/bart-gruzalski
4
Gruzalski, Bart, Buda. Trad. Carmen García Trevijano. Madrid: Tecnos, 2002, p. 11.
Resum del contingut de l’obra

L’obra s’inicia amb la biografia del buda històric, Siddharta Gautama, i després passa a
examinar la doctrina de Buda. Però, com el propi Gruzalski adverteix 5, es tracta d’un anàlisi
filosòfic del pensament de Buda a partir dels primers textos Pali 6 –reconeguts pels erudits com
la millor font històrica de la doctrina budista-, i no d’un anàlisi de la religió budista (que
inclouria rituals, creences i pràctiques tradicionals). Per tant, hem de diferenciar l’ensenyament
del Buda històric (que es tracta en els vuit primers capítols) i la religió budista (que es tracta en
els tres últims capítols).

Gruzalski ens presenta al Buda històric com a filòsof. De fet, la seva doctrina ha estat utilitzada
durant 2500 anys tant per monjos com per laics com a camí d’alliberament –recordem que Buda
va dir que ell només ensenyava com alliberar-se del sofriment 7 [qüestió “filosòfica” i a la
vegada molt actual]8-:

 Les Quatre Nobles Veritats, mitjançant les quals descobreix als seus deixebles la
solució al problema del sofriment 9, i que recorden –i no només en el seu objectiu- al
tetrapharmakon d’Epicur. Aquestes quatre veritats10 són:

o La veritat del sofriment: es parteix del fet de l’existència del sofriment 11 i es

menciona els cinc agregats (cos, sentit, percepció, formacions mentals,
consciència)12.

o La veritat de l’origen del sofriment: el desig 13 que recerca el plaer és l’origen

d’un tipus de sofriment, i és l’únic que podem controlar 14 [d’altres com el
sofriment de néixer o d’envellir, i en especial el dolor físic de la malaltia o de
morir... els hi dedica més reflexió el mateix Epicur que el propi Buda].

5
Íbid; p. 9.
6
Que han arribat fins a nosaltres mitjançant la tradició Theravada (que significa “l’ensenyament” [vada]
“dels majors” [thera]).
7
Hi han quatre signes que fan a la gent reflexionar sobre la condició humana i el fet que el sofriment és
inherent a la vida: l’envelliment, la malaltia, la mort i el peregrinar ascètic.
8
Íbid, p. 10.
9
Íbid, p. 22.
10
Íbid, 23.
11
Això és molt important, perquè Buda no fa elucubracions metafísiques sobre un castell de naips, sinó
que és conscient de que el seu punt de partida és empíric, i així ho reconeix.
12
Però no formen una llista que els estudiosos hagin hagut de memoritzar, ni tampoc tenen cap
rellevància per a les nostres vides: engloben tots els ascpectes experiencials d’allò que sóm. (Íbid, p. 53.)
13
Íbid, p. 35.
14
Íbid, p. 38.
 o La veritat de la cessació del sofriment: l’alliberament del desig 15.

o La veritat del camí de la pràctica que condueix a la cessació del sofriment:

l’Òctuple Senda.

Però Gruzalski recorda l’escepticisme de Buda i la defensa que aquest fa de

l’actitud investigadora: “Ni las Cuatro Nobles Verdades ni la Óctuple Senda son
dogmas [...] que tengan que ser creíd[o]s. Son más bien reflexiones y líneas
orientativas que necesitan ser comprobadas.” 16

 L’Òctuple Senda ( “Buda no pretendía haber inventado la Óctuple Senda. Lo único que
proclamó es haberla redescubierto.” 17) té com a objectiu comprendre la naturalesa
última de la realitat18 i es divideix en tres seccions19:

o Components intel·lectuals: enteniment correcte, actitud correcta.

o Components morals: llenguatge correcte, acció correcta, vida correcta

o Components de concentració: esforç correcte, percepció correcta i concentració

correcta20.

 L’anàlisi del jo: Gruzalski destaca que “el estilo de su análisis del “yo”, una enseñanza
central en Buda, no se encuentra en la filosofía occidental hasta el siglo XVIII, y este
modo de análisis sigue estando en la cresta de la ola de las discusiones filosóficas
contemporáneas.”21 És molt interessant la connexió que estableix Gruzalski entre la
crítica a la idea del <jo> humeana i el pensament de Buda.

 L’ètica budista, la compassió, la comprensió, la meditació...

Gruzalski no oblida, però, la religió budista, que és tractada en els tres capítols finals –dedicat
cadascun d’ells a les tres grans tradicions que sorgeixen a partir de la doctrina bàsica de Buda-:

 El Budisme Mahayana
 El Budisme Zen

15
Íbidi, p. 43.
16
Íbid, p. 48.
17
Íbid, p. 47.
18
Íbid, p. 46.
19
Ibíd., p. 46-47.
20
Íbid, p. 23.
21
Íbid, p. 10.
 El Budisme Mahayana
Valoració personal

Aquesta obra ens permet accedir a la doctrina filosòfica de Buda sense l’artificiositat religiosa, i
també la defensa que Gruzalski fa de la figura del Buda històric com a filòsof. És una obra clau
per al lector interessat en la doctrina budista com a filosofia. De fet, el mateix Gruzalski
reconeix que:

“Las enseñanzas de Buda apuntan siempre a lo que puede ser experimentado 22. Nunca
favoreció ni exigió ninguna creencia en nada trascendental. Por el contrario, insistió una
y otra vez en que el punto de partida era el lugar en que nos encontrábamos, y no una
teoría, una realidad trascendente, o un punto de vista racional.” 23

En aquest sentit, si deixem de banda totes les corrents empiristes de la filosofia occidental, Buda
seria molt més modern que molts filòsofs occidentals posteriors. Curiosa és la comparació que
Gruzalski fa de l’inefabilisme24 de Buda amb la conclusió wittgensteiniana25 a la qual la filosofia
occidental arriba després de 2500 anys de donar-hi voltes i voltes: que de les coses que no
podem parlar, és millor callar26.

També s’ha de destacar que l’aproximació filosòfica que fa Gruzalski permet al lector que
s’apropa a Buda des de la filosofia establir moltes més connexions del pensament Buda amb
filòsofs occidentals –en especial amb Epicur-, a part de les connexions que el mateix Gruzalski
explicita (Hume, Wittgenstein...).

Inclou un glossari final que recull diferents termes en pali, molt útils per a un lector no iniciat
que estigui només familiaritzat amb la seva versió sànscrita.

22
El sofriment és experimentat per tots els éssers.
23
Íbid, p. 11.
24
Ibíd., p. 62.
25
Íbid, p. 10.
26
Última frase del Tractatus de L. Wittgenstein.