Renou Nº 69 SUMARI 3

ARTICUL AUTOR PAG.

PORTADA Basilica Archiprestal de Morella 1

PUBLICITAT Publicitat Diputacio de CS 2
SUMARI Ferrando 3
PRESENTACIO Ferrando 4
EDITORIAL Gonzalo Romero Casaña 5

BASES PREMI OBRA LLITERARIA Redaccio 6

ACTIVITATS C.V. Ferrando 7/9
ANIVERSARI DE MOSSEN JOAN BATISTE
CARDONA I VIVES Redaccio 10

RUTES CIDIANES PER TERRES DE

CASTELLO I VALENCIA José Vicente Gómez Bayarri 11/12

CONCATEDRAL DE SANTA MARÍA Joan Benet Rodríg. i Manzanares 13/15

GRAMATICA VALENCIANA Josep Mª. Guinot i Galán 16

EN EL 30 ANIVERSARI DE LES NORMES

DE LA RACV O NORMES D’EL PUIG Juli Moreno Moreno 17/18
ADEU, AVE MARIA PURIS SIMA Manuel Casaña Taroncher 19
LES CAPELLETES Xavier Gimeno i Alonso 20
JOC DEL TRUC. JOC PILOTA VALENCIANA Federico Bonillo Vigo 21 a 23
DENUNCIA Joan Benet Rodríg. i Manzanares 24
NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA
GELATS I REFRESCS. (II) Agusti Galbis Cordova 25 a 27
HUMOR VALENCIÀ/ REFRANS VALENCIANS Alberto Guallart Ramos/Carles Ros 28
TEODOR LLORENTE, ARA QUE FA CENT
ANYS(I de III) Oscar Rueda Pitarque 29 a 31
UN CONTE.EL CHAVAL I EL CAVALL Josep Mª. Guinot i Galán 32
CIENTIFICAMENT CORRECTE Ramón Mingarro Traver 33
HISTORIA LLENGUA VALENCIANA Josep Boronat Gisbert 34
POESIA. ELS CLAS SICS VALENCIANS Joan Benet Rodríg. i Manzanares 35
LAS LENGUAS OFICIALES DE LA CANCILLERIA Ricardo García Moya 36
PINTURA VALENCIANA/PAS SATEMPS Ferrando/Josep Lluís Cortés 37
GASTRONOMIA/SOLUCIO ALS PAS SATEMPS Pilar Borrull/Josep Lluís Cortés 38
PUBLICITAT Publicitat Ajuntament de CS 39
CONTRAPORTADA:Defengam lo nostre. Redaccio 40
4 PRESENTACIO Renou

Associacio Cultural “CARDONA VIVES” Carrer d’Enmig, 23, 9e, 27ª – 12001 Castello. Regne de Valencia
Telefon (contestador) i Fax: 964 200 468. Apartat Correus: 545 (12080, Castelló).

RENOU Nº 69 COMENTARIS:
MARÇ 2011
estaquem l’ultima excursio a Valencia, on puguerem contemplar
Revista cultural gratuïta.
Publicacio quatrimestral.
EDITA:
D lesTorres de Serrans, les Roques i el Monasteri de la Santíssima
Trinitat. En est ultim recint, enorme per dimensions i historia,
habiten les monges clarices, fidels guardianes del seu recint. En total son
sis, totes octogenaries pero en una vocacio admirable i una humiltat
Associacio Cultural
rallant en la santitat. Tot un eixemple per als temps que corren.
“Cardona Vives”
Director: Ferrando
Gonzalo Romero Casaña
Coordinador:
Fernando Masip Loras
Consell assesor i montage:
José Luís Cortés
Eliseo Forcada
Domingo Gimeno
Javier Gimeno
Vicent Meneu
Fernando Puig
Enrique Sanchis
Torres de Serrans Claustre Monasteri Trinitat
Disseny/maquetacio:
Ximo Troncho Disseny
Impressio:
“Color Impres”
Redaccio i administracio: ¿PER QUÉ ES IMPORTANT FER-SE SOCI DE
Carrer d’Enmig, 23, 9e, 27ª “CARDONA VIVES”?
12001 CASTELLO * Esta associacio preten preservar els valors culturals i historics del nos-
Tfn.i Fax: 964 200 468 tre poble. No nos mou atra cosa que el propi amor per les costums
www.cardonavives.com valencianes, des d’Alacant fins Castello passant per Valencia, com un conjunt
Deposit Llegal: de pobles que formen l’actual Comunitat Valenciana, abans Regne de Valencia.
CS-1-1987 * Per nomes 25,- euros a l’any (menors de 30 anys, 10,-¤), pots:
NOTES: · Estar informat, a traves de nostra revista RENOU, de la problematica actual
*Esta revista esta escrita seguint social del nostre territori, aixina com de la cultura historica valenciana.
les Normes d’El Puig. · Assistir a les conferencies, sobre diverses materies, organisades per la nostra entitat.
*L’Associacio Cultural “Cardona · Prendre part de les excursions que periodicament fem a diferents punts del
Vives”, no subscriu, necessaria- Regne de Valencia.
ment, el contingut dels articuls · Participar en qualsevol acte que puntualment organice la Cardona Vives (cur-
publicats en RENOU. sets cultura, concursos, entrega de premis de C.V.,...).
*Revista patrocinada per FER-SE SOCI DE CARDONA VIVES ES DEFENDRE
l’Ajuntament de Castello. ELS VALORS VALENCIANS DE CASTELLÓ

PORTADA: BASILICA ARCHIPRESTAL DE SANTA MARIA LA MAJOR. MORELLA.

Castelló. Regne de Valencia.
Edifici gotic dels sigles XIII i XIV. En l’interior tenim un barroc altar major, un bellissim orgue que funciona a
la perfeccio i l’unic cor d’Espanya, circular i gotic i sobreelevat en el centre de la nau principal on se puja per
una escala de caragol d’indescriptible bellea.
 Renou EDITORIAL 5

EDITORIAL Gonzalo Romero Casaña

President de la “A.C. Cardona Vives”

“H
i ha raons del cor…que la raó no enten”,
bonica frase, senzilla, profunda, enigmàtica,
certa, sincera…i profundament humana.
El ser humà en eixa llavor de vida que s’inicia des del
moment en que estem en el ventre de la nostra mare,
establix en tot lo que el rodeja, una relació afectiva que
ens fa sentir-mos diferents i privilegiats en este món
que envolta tota la nostra existència.
I és de veres, les relacions, el contacte, el tracte, la
parla, l’entorn, l’afecte i el sentiment construixen a
unes persones que en eixes circunstàncies que formen
i que, conforme u va creixent, fan el ser que som, i que
en una base inicial no para de créixer mai.
L’amor és sense cap de dubte el sentiment humà
més magnífic que puga acoronar la naturalea humana;
l’amor no enten de
raons, l’amor és de
veres cego, perque si
no, no és amor; l’a-
mor no enten de
mides, ni de llimits, no
es pesa; i si és amor
de veres ni se compra,
ni se ven; no se pot
acabar en ell; l’amor
és etern, no enten de
mort, perque mes allà
del cel és a on troba
per a sempre sa infini-
ta llar…
Este sentiment al
voltant del que patim, D. Gonzalo Romero, president de C.V. Nit entrega premis Fadrins-C.V. 2010. llant, donant mostra de
gojem, reneguem, plo- Foto: J. J. Gómez
rem, riem, agraïm,
ensomiem, despertem, volem, naixem i morim…es la
llavoreta que la gent de be porta dins i que marca la
seua existència.
Pense de veres que aquell,- que també els hi ha -,
que no te la capacitat d’amar, tampoc te la capacitat
de ser feliç en esta vida, convertint, tal vegada, lo que
és el camí vital en un ball d’interesos buits que mai ple-
nen eixe sac foradat en el que se convertix tota perso-
na sense capacitat de voldre.
I per això eixa raó del cor, que es l’amor, pareix tra-
duïr-se en res si no entenem que la falta de raó del cor
no pot convertir la busca i consecució d’este be diví en
una anarquia de fets conduents a arribar ad eixe do.
L’amor requerix de sacrifici, de treball, d’estratègia, de
visió de futur, de negació d’egoismes, de saber aguan-
tar infàmies i desprecis, atenen a eixa raó del cor que
en moltes ocassions ens obliga a anar per camins de
fanc i pedregossos, i temps obscurs, envoltats d’incer-
tea…i anant en eixes raons de cor que l’entiment no
enten, arribar al cim pel suspiren les dònes i hòmens
de be…
El ser de la Cardona Vives, mantenint el seu espirit,
anant des d’a on venim cap allà a on la conciència, el
deure, les raons, les raïls, i l’amor cap a lo nostre ens
porta, és una lluita que tal vegada coste entendre des
de el facilitarisme en el
que hui ens ventolegem
massa a sovint. El cor
de la nostra entitat i el
seu ser, camina des del
seu inici inexorablement
unit en l’amor ple de
raons possiblement invi-
sibles e ininteligibles
per als que des d’un en-
teniment carent de cor,
no poden entendre com
este grup d’hòmens i
dónes de esta entitat
castellonera continuen
per eixe camí, treba-
lo que som, sembrant lla-
voretes de futur, seguint
una estrategia que ens fa créixer dia a dia, arribant a
on adés no arribabem, i covencent als que de veres
porten l’amor dins d’ells, que hi ha un camí de cor, ple
de raons i arguments que, més allà d’enteniments
sense cor, vol unes raons que amparades pel cor, ens
permitixca un dia vore que l’amor, per lo nostre, per la
nostra terra i pel ser humà, prevalix per damunt de tot.
Ixcà! Pronte un dia ens allumene i l’amor del cor
puga ser entés per l’enteniment…de tu i de mi depen...

Renou

[1481] Luis de Fenollet publica en Barcelona la traduccion de “Historia de

Alexandre de Quinto Curcio” de Plutarco ‘… fon de grec en lati, e per Petro candido de
lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present lengua valenciana transferida...’.
 6 PREMI OBRA LLITERARIA
PREMI DE L´ASSOCIACIO CULTURAL CARDONA VIVES A LA
MILLOR OBRA SOBRE TEMATICA VALENCIANA (VII EDICIO)
TEMA LLIURE, DOTAT EN 300 EUROS. AL MILLOR TREBALL, EN PROSA, SOBRE CULTURA,
HISTORIA, LLENGUA, COSTUMS I/O TRADICIO DEL POBLE VALENCIÀ.
B A SE S
1.- Els treballs que concursen al Premi hauran
d´estar escrits en valencià (Normes d’El Puig) o
en castellà, si be se priorisarà, a igualtat de con-
dicions, als escrits en Llengua Valenciana.
2.- Es condicio precisa que siguen inedits, escrits en
paper DIN A-4, a dos espais; les pagines estaran
unides entre si i numerades. Els eixemplars es pre-
sentaran per duplicat.
3.- Seran admesos treballs fins el 15 d’abril de 2011,
a les 20 hores i hauran de ser presentats o remi-
tits a la Secretaría de l’Associacio Cardona Vives,
Carrer d’Enmig, nº 23, piso 9, porta 27 de
Castello de la Plana (C.P.12001). Tel/Fax: 964 20
04 68 (contestador) o, millor, a l’apartat de
correus n º 545 (12080, Castello).
4.- Els treballs no aniran firmats, pero portaran un
lema que es repetira en l´exterior d´un sobre tan-
cat, dins del qual es fara constar el nom, llinages,
D.N.I., telefon i domicili de l’autor.
5.- La Junta Directiva de l’Associacio Cultural
“Cardona Vives”, constituira un Jurat que s’enca-
rregara del desenroll del nomenat concurs. En tot
cas, la resolucio del Jurat, sera inapelable.
6.- El treball premiat no sera tornat, respectant la pro-
pietat intelectual de l´autor qui, no obstant, cedira
els drets d´una primera edicio a l’Associacio Cultural
Cardona Vives i de la traduccio a Llengua Valenciana
en el cas que estiguera escrit en castellà. Si en el
Renou
Renou
determini d´un any el treball no fora publicat, l´autor
podra editar-lo a les seues expenses, quedant obli-
gat a comunicar-ho abans del començ de l´impres-
sio i, en ser publicat, fer entrega de vint eixemplars
a l’Associacio Cultural Cardona Vives. Els treballs no
premiats, podran ser retirats pels respectius autors
fins el 30 de juliol de 2011.
7.- El Premi en metalic es rebra per part del premiat
en l’acte que se celebrara en juny de 2011, a les
21,30 hores, en el lloc i data que oportunament
se fara saber, junt a la celebracio de l’entrega de
Premis Fadrí-Cardona Vives 2011.
8.- El treball presentat anira obligadament acompan-
yat pel soport informatic corresponent (CD, DVD,
Disquet, etc)
9.- Els autors que presenten treballs al present
Concurs, acataran les resenyades condicions.
10.- Per a tot lo que no s´haja previst en les condi-
cions abans nomenades, la Junta Directiva de
l’Associacio Cultural Cardona Vives podra determi-
nar lo que considere oportu.
Castello de la Plana, acort de la J.D.
de juliol de 2010.
La Junta Directiva de l’Associacio Cultural
“Cardona Vives”.
Re d a c c io
 Renou ACTIVITATS 7

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVES

Orde cronologic d’algunes activitats
organisades o en participacio de l’Associacio Cardona Vives

* 27-10-2010. Presentacio en Llibreria Argot de * 18-11-2010. Interesantísima conferencia a carrec de

Castelló del llibre “Poemas de Corazón y Guadaña”. El
seu autor es nostre soci i articuliste de Renou, Joan
Benet Rodríguez i Manzanares. Varies poeteses donaren
llectura a varis poemas del llibre citat.
* 30-10-2010. Asistencia de membres de la C.V. a l’ex-
posicio de quadros del pintor castellonenc Lorenzo
Ramírez, en la Galeria d’Art del Corte Inglés.
* 05-11-2010. Una representacio de C.V. se desplaçà a
Valencia on va tindre lloc el sopar de l’entrega de premis
de l’associacio “Amics de la RACV”.
D. Francisco A. Roca Traver, natural de Torreblanca
(Castello), doctor en historia, investigador, articuliste i
persona molt vinculada en el valencianisme que nos
deleità parlant-nos sobre “FRA GILABERT JOFRE I EL
PRIMER HOSPITAL-MANICOMI DEL MON”.
* 19-11-2010. Una representacio de Cardona Vives
estigué present en el sopar de l’entrega de premis que
anualment celebra l’Associacio d’Escritors en Llengua
Valenciana (AELLVA) en Valencia.
(continua a la pagina següent...)

Presentacio llibre de Joan Benet en Entrega premis 2010 de

Llibreria Argot de Castelló "Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana"

Conferencia de Francisco A. Roca Entrega premis 2010 de “Associacio

“Fra Gilabert Jofre i primer hospital-manicomi del mon” d’Escritors en Llengua Valenciana”

Renou

[1133] Abadia Ben Soliman, escritor universal valenciano, nos dejo en romanc
“Anals Valencians”.
 8 ACTIVITATS
ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVES
Orde cronologic d’algunes activitats
organisades o en participacio de l’Associacio Cardona Vives
(...de la pag. anterior)
* 02-12-2010. 1ª part dels actes en commemoracio del
120 aniversari de la mort de l’archipestre En Joan Batiste
Cardona i Vives. Per primer any, la C.V. ha pres part de l’or-
ganisacio. Solemne Eucaristía en la Trinitat, on esta ubi-
cat el sepulcre del que fora fill predilecte de Castelló, prior
de Lledó, archipreste de Santa Maria i u dels personages
mes importants en el Castello del sigle XIX. Tambe li se va
oferir una corona de llorer i un Respons.
Solemne Eucaristía en la Trinitat.
120 aniversari Mossen Joan Batiste Cardona Vives
Ofrena corona llorer. Lapida de
Mossen Joan Batiste Cardona Vives
Renou
* 05-12-2010. Continuacio dels actes en memoria
d’En Joan Batiste Cardona i Vives. Presidit pel Prior de
la Basilica de Lledó, celebracio de Solemne Eucaristía
en accio de gracies per la seua vida i obres. La missa
fon cantada en gregorià pel Cor “Schola Jubilemos”.
(continua en pag. següent...)
CXX Aniversari de l´Archiprest i Fill Predilecte
de la ciutat de Castello, Mossen Joan Cardona i Vives
(1814-1890)
L
a ciutat de Castello commemorarà els proxims dies
el 120 aniversari de la mort de l´archiprest mossen
Joan Batiste Cardona i Vives. Els actes estan orga-
nisats pel Prior de la Basilica de Lledó, la Real Confraria
de la Patrona, la Parroquia de la Santissima Trinitat, els
Pares Escolapis, les Germanes dels Ancians
Desamparats i l´Associacio Cultural “Cardona Vives”.
El dijous, 2 de decembre, aniversari de sa mort en el
Senyor, a les huit de la vesprada es celebrarà una
Solemne Eucaristia en la parroquia de la Santissima
Trinitat, a on es conserva el sepulcre d´una de les maxi-
mes figures del sigle XIX en Castello. Al finalisar es pre-
garà un Respons i es depositarà una corona de llorer.
El dumenge, 5 de decembre, a les once del mati el
Prior de Lledó presidirà una Solemne Eucaristia en la
Basilica, en accio de gracies per la vida i obra d´este
benemerit retor. La missa sera cantada en gregorià pel
Cor “Schola Jubilemus”.
Cardona Vives fon archiprest de Santa Maria, prior de
Lledó i fill predilecte de la Ciutat, nomenat per l´Ajun-
tament en 1855 per sa caritativa i delicada atencio als
malalts, pobres i desvalguts ab motiu de la passera de
colera d´aquell any. Baix el seu priorat es celebrà el V
centenari de la Santa Troballa de l´image de la Verge de
Lledó i gracies ad ell la devocio per la nostra patrona es
millorà notablement. Sent archiprest de Santa Maria,
l´arquitecte Manuel Montesinos retirà els revestiments
barrocs que amagaven els murs gotics de l´Iglesia Major
de la ciutat. Cardona Vives, ab el seu prestigi contribui a
alluntar de Castello a la columna “Dabán”, estalviant
aixina que tinguera lloc en Castello el pronunciament per
Alfons XII, de greus conseqüencies per a la societat cas-
tellonenca.
Ab el seu testament es construïren les iglesies de la
Trinitat i la Sagrada Familia, les Escoles Pies, l´estatua del
Rei don Jaume, l´Asil d´Ancians del carrer Governador,
sent tambe fundador de la Caixa d´Aforros i Mont de
Pietat de Castello per a evitar l´usura ab els pobres.
Traduccio feta del castellà a Llengua Valenciana per
Xavier Gimeno
 Renou ACTIVITATS 9

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVES

Orde cronologic d’algunes activitats
organisades o en participacio de l’Associacio Cardona Vives
(...de la pag. anterior)
* 13.12.2010. Est any no puguerem asistir, com sol ser * 23-01-2011. El nostre president, Gonzalo Romero, va
costum en la C.V., als Jocs Florals de Lo Rat Penat, al actuar de mantenedor en els actes de la Casa Valencia
coincidir en la Junta Directiva de la C.V. i posterior sopar en Barcelona, on hi ha un gran ambient valencianiste i
nadalenc. una singular corrent de simpatia dels seus dirigents cap
a nostra associacio.
* 13-01-2011. Celebracio de l’Assamblea General
Ordinaria en l’Edifici “Hucha” de la Caixa d’Aforros i * 27-01-2011. Interessantissima conferencia a carrec
Mont de Pietat, Bancaixa de Castelló que, com se sap, de Joan Ignaci Culla i Hernández, en els salons de
es anual. Castalia Iuris, que nos deleità parlant-nos del “Joanot
Martorell: cavaller i escritor de la Nacio Valenciana”.
(continua en pag. següent...)

Assamblea General Ordinaria 2011 Casa Valencia en Barcelona. Actuà

Associacio Cultural “Cardona Vives” de mantenedor Gonzalo Romero

Gayatera de la Casa Valencia en Conferencia de Joan Ignaci Culla.

Barcelona, Srta. Monica Ortí López. “Joanot Martorell:cavaller i escritor de la Nacio Valenciana”

Renou

[1149] Documento firmado por Ibn Mardanis, (el famoso Rey Lobo, de origen moza-
rabe, nacido en Peniscola en 1.124 que llego a ser rey de toda la zona oriental del al-Andalus),
en el que firma un tratado en romanc pla con las republicas de Pisa y Genova en el que ofre-
cia a los ciudadanos de dichas republicas bano gratuito y una alhondiga para el comercio.
10 ACTIVITATS Renou

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVES

Orde cronologic d’algunes activitats
organisades o en participacio de l’Associacio Cardona Vives
(...de la pag. anterior)
* 30-01-2011. Excursio a Valencia. Tinguerem l’oportu-
nitat de visitar les Torres de Serrans, una de les antigues
dotze portes que guardaven les muralles de la Ciudad de
Valencia. La construccio es el sigle XIV i l’estat actual es
impecable despres de les restauracions fetes en poste-
rioritat. Durant la Guerra Civil s’habilità per a custodiar
obres del “Museo del Prado”, construint-se una revolta
de formigo armat de 90 cm de gros i la previssio de
reomplir en un metro de terra i un metro de corfa d’a-
rros per a amortiguar els posibles bombardejos.
A continuacio visitarem “La Casa de les Roques”, al
costat mateixa de les Torres de Serrans, construida en
el sigle XV i, hui en dia, Museu de Les Roques o carros
triunfals que ixen en la provesso del Corpus Cristi i que
tambe guarde diversos objectes i vestimenta usada en
la celebracio de la festa citada.
Per la vesprada, tinguerem el plaer de vore el real
monasteri de les monges clarices de la Santíssima
Trinitat de Valencia, de gran importancia histórica.
Fundat per la reina María de Castilla, esposa de Alfons
V el Magnanim i regent del reine durant la llarga ausen-
cia del seu marit. La reina manà construir en el claustre
sa sepultura i alli está enterrada. Fon abadesa del con-
vent la celebre escritora sor Isabel de Villena i mege de
la comunitat el gran poeta Jaume Roig,
* 01-03-2011. Tenim prevista una visita a Les Corts
Valencianes de la que donarém testimoni en la proxima
revista ya que l’actual estarà en imprenta abans de produir-
se la citada visita. Per cert, hem detectat, en la carta envia-
da als socis, un fallo de transcripcio en les “Notes sobre l’ex-
cursio”. On diu “…dins de la confederacio aragonesa-cata-
lana…” deuria dir “…d dins de la Corona d’Arago…”
Ferrando

Excursio de l’Associacio Cultural Excursio de l’Associacio Cultural

“Cardona Vives”. Torres de Serrans “Cardona Vives”. Torres de Serrans

Excursio de C.V. Les Roques. Detall Escursio de C.V. Claustre del Monasteri de la
d’un carro que porta l’escut de Castelló Santissima Trinitat

Renou
[1494] Miquel Perez en la seu obra "Vida de la Sacratissima Verge Maria" diu:
’...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que la
gloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes no
deu esser en la nostra valenciana lengua …’.
 Renou
RUTES CIDIANES PER TERRES Dr. José Vicente Gómez
DE CASTELLO I VALENCIA Academic de la R.A.C.V.
L
es gestes de Rodrigo Díaz de
Vivar foren arreplegades en diver-
ses fonts lliteraries, histories
migevals i croniques arabigues i cris-
tianes. L’esperit del cavaller de l’edat
mijana animà a joglars anonims a
evocar les seues gestes. Els relats
citen poblacions per a on van transitar
el “Campeador” i les seues mainades.
El Poema de Mío Cid confon, de vega-
des, lo epic en lo historic. No obstant
aixo, aço no es obstacul, per a que els
llocs i camins del Cid tinguen, en l’ac-
tualitat, presencia viva en la nostra
geografia. Un ampli repertori de locali-
tats conquistades i de fortalees que
defenien el territori son registrades en
la documentacio al relatar acontenyi-
ments historics.
L’itinerari del “Cami del Cid” es pot
traçar, basicament, seguint els topo-
nims constatats; ara be, hem de
recordar que el Cantar de Mío Cid es
una obra lliteraria, en aspectes nove-
lats, on se descriuen passages ficticis
recreats per l’autor per a fer mes sug-
geridora i poetica la narracio.
Els camins seguits pel “Campea-
dor” i les seues hosts no configuren
una via llineal, sino que les necessi-
tats d’abastiment, l’alçament de cam-
paments en llocs apropiats i atres as-
pectes de caracter militar o de nego-
ciacions politiques li van portar a ca-
minar i retrocedir en diverses direc-
cions, traçant una ruta tortuosa que a
vegades s’entrecreua. Estos condicio-
nants originaren un eix o arteria prin-
cipal del cami i ramals i bucles en els
trajectes.
Les rutes o itineraris des de que
intervingueren en terres valencianes
son diverses. La Historia Roderici, la
Primera Crónica General, el Cantar de
Mío Cid, o les fonts arabigues men-
cionen poblacions de les actuals pro-
vincies de Castello i Valencia.
Castello es una de les provincies
que fon transitada per la host del Cid
en les cavalcades cidianas per terres
del Llevant Peninsular o Šharq al-
Andalus com testimonien la Historia
Roderici i el II Cantar del Poema de
Mío Cid entre una atra documentacio
historica.
Castell d’Olocau. Lloc per on passà El Cid
abans de la conquista de Valencia
HISTORIA 11
Una de les rutes del cami que
seguiren les mainades del “Campea-
dor” i que discorre per territori caste-
llonenc va formar el denominat “Anell
de Morella”. Tenint com a punt de
partida el castell d’Olocau del Rei es
dirigix per les poblacions de Todolella
i Forcall a Morella, centre neuralgic de
la comarca dels Ports, i prosseguix
travessant les abruptes terres de l’Alt
Maestrat per la Iglesuela del Cid i
Vilafranca. L’atre itinerari del “Anell de
Morella” que part d’Olocau del Rei
seguix el cami de Mirambell i Canta-
vieja per a confluir en Vilafranca. Des
d’esta poblacio el cami del Cid passa-
rà per Benasal, Culla, Adzaneta, Els
Useres, l’Alcora per a arribar a la
important plaça i castell d’Onda.
Una atra ruta de penetracio pro-
cediria de les terres turolenses i pas-
saria per les localitats de Mora i
Rubielos de Mora per a entrar en l’ac-
tual provincia de Castello per Montán,
i descendia per Jérica, Segorbe i
Torres Torres i arribava a Morvedre.
Des d’esta ultima poblacio el cami es
bifurcaria en direccio cap al nort per
Almenara, Borriana, Castello, Beni-
cassim i Orpesa; i cap al sur per
Yubayla -actual Puig de Santa Maria-
i Alboraya per a dirigir-se a Valencia,
capital del regne de la taifa del seu
nom.
Diverses poblacions de les men-
cionades en els recorreguts de la host
de Rodrigo Díaz de Vivar son regis-
trades en el Poema de Mío Cid: Port
d’Alucat o Olokab -Olocau del Rei-,
(continua en pag. següent...)
12 HISTORIA
RUTES CIDIANES PER TERRES DE CASTELLO I VALENCIA
Jérica, Almenara, Borriana, Castejón, Onda.
En el periodo dels regnes de taifes el castell o fortifi-
cacio es va convertir en el centre de domini o de defen-
sa del territori valencià. El control de la zona s’aconseguia
en la instalacio d’un conjunt de torres sentinella i de chi-
cotetes fortalees que depenien d’atres mes importants.
Estes construccions castra’ls ubicades en llocs estrate-
gics els permetia dominar les vies de comunicacio.
Les fonts cronistiques araps que ens proporcionen
informacio sobre el territori castellonenc durant els tres
primers segles de la domina-
cio sarraïna son escassissimes
i breus. Lleugerament s’incre-
menten en l’aparicio dels reg-
nes de taifes, encara que en la
majoria dels casos es llimiten
a mencionar el nom de la
poblacio o fortificacio, sense
aludir a l’estructura, finalitat,
materials del castell, etc. Hem
de recorrer als cronistes i iti-
neraris de geografs àraps com
al-´Udr , al-Bakr , al-Idris per
a vore citats alguns nuclis Castell d’Onda. Lloc de pas en la Ruta Cidiana
poblacionals que tenien enti-
tat de ciutat: Borriana i Onda;
i certes fortificacions o castells: Almenara, Vall d’Uxó,
Bechí, Borriol, Chivert, Culla, Castell de Montornés (en
Benicàssim), Peníscola, Morella, Segorbe, Jérica, Bejís,
etc.
Concretament, el cronista al-Bakr cita Onda en el
segle XI. Al-Idris en el s. XII menciona les ciutats de
Borriana i Onda i els castells d’Almenara i Morella. aq t
(segle XII-XIII) tambe registra les ciutats d’Onda i Borriana,
i entre els castells el de Jérica. El mateix autor concebix la
ciutat com un centre en funcio administrativa i militar.
En l’actual provincia de Valencia hem d’indicar que
transitaren per Morvedre, Yubayla i Valencia, i assentà el
campament en els ravals de l’Alcúdia i la Vilanova abans
Renou
“Fem inoblidables els seus grans moments”
C/ Juan Pablo II, 33 - 12003 Castelló Reserves Tel. 964280302-637568604
Tel.964 280302-637568604
e-mail:info@celebritylledo.com
www.celebritylledo.com
Renou
(...de la pag. anterior)
de prendre la ciutat. Cap al sur de la capital del Regne,
el Cid i les seues hosts travessarien Quart, Alzira, Xàtiva,
Penya Cadiella -El Benicadell,-, Ontinyent i Bocairent.
Des de la fortificacio de Penya Cadiella va poder acudir
a frenar les incursions almoravits i dirigir-se a Bayrén,
Tavernes de Valldigna, Cullera, Corbera per a tornar a
Valencia. La sublevacio islamica en la ciutat de Valencia
contra el rei al-Qadir portà a este monarca a desplaçar
els seus tresors i efectes als castells d’Olocau i Serra. El
Campeador es va dirigir a estes localitats per a recupe-
rar part del boti alli depositat
per al-Qadir; llocs que conta-
ven en estrategics castells
alçats en els contraforts de la
Serra de la Calderona. Des-
pres, per la localitat i castell
de Torres Torres va poder diri-
gir-se a Morvedre. Tambe ha-
gue de cavalcar fins a Alpuen-
te capital de la taifa del seu
nom, governada per l’estirp
dels Ben -Cassim, al rei de la
qual li cobrava paries. Per a
dirigir-se al castell d’Alpuente
va haver de passar per la
poblacio de Lliria. En una de
les seues eixides o cavalcades el Cid, partint des de
Valencia, es va encaminar a Quart, Torrent, Picassent i
Almussafes. Finalment, la ruta cap a Castella li portaria
fins als confins de les terres de Valencia; travessaria les
localitats de Buñol, Siete Aguas, Requena, fins a arribar
als dominis del monarca castellà Alfons VI.
Les mainades i el “Campeador”, personage historic,
cavaller llegendari i heroi mitic, travessaren territori mon-
tanyos, paisages en notables contrastos, assentà cam-
paments en diversos llocs, ocuparen castells i van creuar
poblacions que ens servixen per a delimitar el cami del
Cid.
Restaurant ~ Salons per a convits
C/ Juan Pablo II, 33 • 12003 CASTELLÓ
 Renou COLABORACIO 13

CONCATEDRAL DE SANTA MARIA Joan Benet Rodríguez i

Manzanares
oneguda en un principi com, Iglésia de Santa descripció i localisació de les campanes es pot vore
C Maria la Major.
I més en avant com, Iglésia Archiprestal de Santa
en la tabla al final de la pagina.
Els orígens de la concatedral nos porten a 1288,
Maria de l’Assunció. any en que comença a construir-se una iglésia en un
Esta Concatedral és una de les 11 que n’hi ha en estil gòtic renaixentiste, pero en 1337 estant encara
Espanya, és de titularitat en construcció, un incendi
eclesial i fon l’última que es provocat per Mossén Fran-
consagrà en el sigle XX. Està cesc Olivares, la destruí,
situada en la Plaça Major de sent este obligat sufragar la
la ciutat de Castelló de la reconstrucció. Pero volgué
Plana, junt a l’Ajuntament i el destí que un terratrémol
la torre campanar indepen- pocs anys després també
dent coneguda com, El destruïra el temple encara
Fadrí (Al qual ya li dedicà- també estant en construc-
rem un artícul), i que li ser- ció.
vix com a mig per a fer els Fon en 1383, durant les
tocs ordinaris i extraordina- obres de reconstrucció,
ris de campanes, puix enca- quan es construí la portada
ra que en l’actualitat la con- del migdia, la més antiga de
catedral dispon de tres chi- les que encara es conser-
cotetes campanes, estes ven, recaent esta en lo
estan almagasenades en carrer de l’Archipreste Bala-
dependències de la mateixa guer, apareixent documenta-
i no formen part dels usos da ya en 1382 com obra de
habituals, pero encara aixi- Guillem Coll. En 1403 s‘ini-
na, conta en dos quadrants cien una atra volta les obres
solars de nova factura. de construcció i reconstruc-
En el sur fica, ademés de ció de la nova iglésia, que
les corresponents indica- seria ampliada pel mestre
cions numèriques, en la d’obres Miguel García de
banda superior, “SOLI DEO Frontera principal Concatedral de Santa Maria. Castelló Sogorp. Estant encara en
HONOR / ET GLORIA”, i en de la Plana construcció, Sant Vicent
l’inferior, “MM / M. GVIA · E. Ferrer en 1414 ya predicà
CASADO · FECIT”. en ella.
En el quadrant est fica dalt, “AVE MARIA / DOMINI Allà cap al 1420 ya s’havia construït la porta nort
MEI MATER” i davall igual que el quadrant sur, “MM / en la plaça de l’Herba, front a l’antic Palau Municipal,
M. GVIA · E. CASADO · FECIT”. colocant-se llavors en el tímpan una image de la
El temple conta en una roda de campanes de nova Verge en Jesús de chiquet en el braç i presentant una
fabricació, molt a prop a la porta de la sacristia. La decoració vegetal en els capitells. La gran portada de

(continua a la pagina següent...)

Campanes desaparegudes
Localisació Campana Fonedor Any Diàmetro Pes/quilos
(No localisada) Maria Roses, Germans (Silla) 1941 40 37

Campanes actuals
Localisació Campana Fonedor Any Diàmetro Pes/quilos
Sala fonda de la concatedral Senyalera (0) Desconegut 1900ca 25 9
Sala fonda de la concatedral Magdalena (1) Roses, Germans (Valéncia) 1939 65 159
Sala fonda de la concatedral Sant Roc (2) Roses, Germans (Valéncia) 1939 73 225
14 COLABORACIO Renou

CONCATEDRAL DE SANTA MARIA (...de la pag. anterior)

la frontera principal, en la Plaça Major, també conser- maig de 1960, realisada en estos térmens, “...per la
vada de l’iglésia original, s’erigí en 1435, és d’un Nostra potestat apostòlica decretem i manem lo que
gòtic més alvançat que les anteriors i els capitells seguix: Afegir a la diòcesis de Sogorp el títul de
estan decorats en escenes del Nou Testament, sants Castelló de tal manera que tant la diòcesis com el seu
i motius florals. L’Iglésia de Santa Maria la Major, seria bisbe es denomine en lo successiu en la doble deno-
consagrada pel bisbe de Tortosa el 3 de març de minació conjunta de Sogorp-Castelló. Conservada
1549. ademés, la dignitat de la Catedral de Sogorp, elevem
En 1662, de la mà de Juan Ibáñez, es construí la al grau de Concatedral al temple consagrat a Deu en
Capella de la Comunió, en planta de creu grega i honor de la Santíssima Verge Maria que està en la
coberta en una cúpula en el centre i voltes de mig ciutat de Castelló... Igualment concedim al Bisbe de
canó en braços, la qual obria el tram dels peus del Sogorp la facultat d’habitar, segons el seu prudent juí,
costat de l’Epístola. en la mateixa ciutat”, es creà aixina la diòcesis de
L’Iglésia de Santa Maria Sogorp-Castelló, establint
la Major fon elevada a la que abdós ciutats fruirien
dignitat de ‘Archiprestal’ en d’una igual dignitat episco-
les primeries del sigle XX, pal. En això l’Iglésia Archi-
passant a denominar-se, prestal de Santa Maria de
Iglésia Archiprestal de San- l’Assunció, fon elevada a
ta Maria de l’Assunció. Sent la condició de Concatedral
en maig de 1924 quan es en el nom de Concatedral
feren els actes de la coro- de Santa Maria. El primer
nació de la Patrona de la bisbe d’esta nova diòcesis
Mare de Deu del Lledó. en fon, Monsenyor Josep
En 1931 Iglésia Archi- Pont i Gol. L’alcalde de
prestal de Santa Maria de Castelló era Josep Ferrer
l’Assunció fon declarada Mo- Forns, el president de la Di-
nument Històric Artístic. putació Carles Fabra An-
En 1936 l’Iglésia Archi- drés i l’archipreste de l’Iglé-
prestal patix un saqueig i sia Archiprestal de Santa
finalment en el primers dies Maria de l’Assunció Joaquim
de la Guerra Civil Espanyo- Balaguer Martinavarro.
la, el 24 de juliol de 1936 En 1968 es construí la
patix un incendi provocat. Capella de la Comunió i
Raonaren la possibilitat de posteriorment el restant de
convertir-la en l’Archiu Pro- les dependències.
vincial, pero al remat, el Fon consagrada de nou
17 de novembre de 1936, solemnement el 4 de maig
l’Ajuntament acorda en un de 1999 pel Llegat Pon-
Ábsit Concatedral de Santa Maria Castelló de la Plana
ple, derrocar-la pedra a tifici, cardenal Dario Cas-
pedra, aludint raons higiè- trillón aprofitant la celebra-
niques i urbanístiques. El ció del 75 aniversari de la
derrocament de l’iglésia obtingué les protestes de la Coronació de la Verge del Lledó. I com des del sigle
Direcció General de Belles Arts, que pocs anys arrere XIV i durant tres sigles, cada 15 d’agost s’havia esce-
l’havien declarada, Monument Històric Artístic. Les nificat el “Misteri” de la “Assunció de la Nostra
pedres serviren per a la construcció d’un matador. Senyora als Cels”, es recuperà el “Misteri” per a la
En 1939, de nou es coloca la Primera Pedra per a nova consagració, en partitura composta per Matilde
la nova reconstrucció de l’iglésia sent Evaristo de Salvador, ya que l’original es pergué.
Vicente, el president de Patronat que s’encarregà de En els anys noranta, en el lema, “Santa Maria,
la reconstrucció i acondicionament de la mateixa, i un obra de tots”, es conseguí coronar el cimbori i finali-
fidel treballador en pos de conseguir-ho. sar l’encreuament i l’àbsit, sent l’actual concatedral
Des de la seua fundació allà pel sigle XIII, Castelló de Santa Maria de l’Assunció un temple neogòtic
pertanygué a la diòcesis de Tortosa, Pero fon en 1960
i gràcies a una Bula del Papa Juan XXIII del 31 de
(continua a la pagina següent...)
 Renou COLABORACIO 15
CONCATEDRAL DE SANTA MARIA (...de la pag. anterior)

reconstruït per l’arquitecte Vicent Traver Tomàs i tres que presidix el temple, pengen llenços dels sigles XVIII
generacions d’arquitectes de sa família durant setan- i XIX dels pintors Joaquim Oliet i José Camarón. Junt
ta anys que acabà en 2009 sent el seu net Juan a la sacristia hi ha una pintura sobre taula del sigle
Ignacio Traver seguint el proyecte original qui acabà la XVI atribuïda a Rodrigo d’Osona, “El naiximent de
construcció que ocupa una illa de cases sancera, junt Jesucrist”, obra que en un principi pertanygué al
a les dependències parroquials, vivendes del clero i Palau Municipal. En l’Altar Major, en marbre de Borriol
dependències catedralícies. de més de dos mil trescents quilos, hi ha una image
L’any 2008 fon declarat en la concatedral de Santa de l’Immaculada Concepció del sigle XVIII, tallada per
Maria, Any Marià de la Verge del Lledó en la capital, José Esteve Bonet, i baix l’Altar Major estan soterra-
participaren el bisbe, l’alcalde i el prior de Lledó, des les relíquies de Sant Pasqual Baylón, Sant Vicent
Vicent Agut. Minuts abans de fer-ho la campana Ferrer, Sant Blai, Beata Genoveva Torres Miralles,
Àngel, del Campanar El Fadrí, la que més representa Sant Enric d’Ossó, Beat Manuel Domingo i Sol, Santa
la ciutat de Castelló, i la Maria Magdalena, Beata
més gran de tot el litoral Isabel Calduch i Santa
mediterràneu, doblà per a Maria Rosa Molas entre
anunciar este magne event. uns atres, sent una de les
Vullc fer notar que la cam- construccions eclesiàsti-
pana Àngel de tres tonella- ques en contindre més
des de pes, a soles es vol- relíquies. També és de
teja en els més grans acon- remarcar la creu de pro-
tenyiments. vessó de plata dorada i
L’orfeó Valencià Navarro esmalts de 1577, aixina
Reverter, el 3 de maig de com una talla de Sant
2008 realisà un concert en Antoni de Padua, del sigle
la concatedral. I també en XIX, i un llenç anònim del
2008, els dies 10 i 12 de sigle XVII que representa a
novembre la concatedral Sant Miquel i Sant Roc.
acollí l’Exposició, La Llum Baix el cor hi ha una image
de les Imàgens, junts als del patró de la ciutat Sant
temples d’El Salvador en Bo- Cristòfol, del sigle XVII,
rriana, i l’Archiprestal Sant una de Sant Roc del sigle
Jaume de Vila Real. XVII i una atra de Sant
Segons l’historiador Vicent Josep del sigle XVIII.
Monsonis, l’Iglésia de San- En la cripta està expost
ta Maria, contava en una permanentment el Santíssim
nau i diverses capelles, pero Sacrament, i es venera l’an-
a mida que passà el temps tiga image gòtica de Santa
es relisaren millores en ella Orgue Concatedral de Santa Maria. Castelló de la Plana Maria, del sigle XIV. En l’Altar
adaptant-la als gusts de dels Sants Patrons, tallat en
cada época, tenint traces alabastre en 1943, trobem
de barroc, i neogòtiques. una image de la Mare de
Conta en una planta de creu llatina en tres naus en Deu del Lledó, i la venerada image del Sagrat Cor de
voltes de creueria. El creuer es remata en un cimbori Jesús. La pica batismal és del sigle XV i encara està en us.
i la capçalera en un àbsit pentagonal. Quan s’acaba- El dia 4 de maig es commemora la patrona de la
ren les obres en 2009 contava ademés en un nou ciutat, La Mare de Deu del Lledó. I el dia 15 d’agost
claustre, una sala capitular, un archiu i un museu. El es celebra la Solemnitat de l’Ascensió de la Nostra
26 de maig de 2010 la concatedral estrenà noves Senyora de l’Assunció, titular de l’Iglésia Major. També
vidrieres que substituïren als finestrals del cimbori, existix una tradició d’Adoració Nocturna.
l’obra estigué a càrrec l’artesà segovià Carlos Núñez, Per darrer el Museu de la concatedral és molt
i pagada per sancer pel govern de Castelló, el qual important, destacant obres de l’art sacre de diferents
també finançà la restauració de l’orgue i l’ornamenta- époques i estils d’autors com Joan de Reixach,
ció de la capella de la Comunió. Nicalau Falcó o Lluís Montoliu.
Dels murs interiors al voltant del Crist Crucificat,
16 LLENGUA VALENCIANA
APUNTS DE GRAMATICA
VALENCIANA (...continuacio)
Els complements
El complements. Les paraules
que modifiquen o completen la sig-
nificacio del subjecte o del predicat
nominal o verbal es diuen comple-
ments.
Poden ser complements del sub-
jecte un adjectiu, un substantiu en
aposicio i un nom ab preposicio.
Els adjectius, per naturalea, son
els complements mes freqüents del nom, al que califiquen
o determinen en sa extensio o comprensio: carrer estret,
herba verda, cinc homens, aquella qüestio, mon pare.
Un nom, complementa a un atre nom, en aposicio o
regit per una preposicio, generalment DE. En aposicio, un
nom completa a un atre concordant en ell en els acci-
dents comuns: Roma capital de l’Orbe; la droga, principi
de destruccio; la superficie de la terra. Pot tambe ser apo-
sicio tota una locucio substantiva: el conte del rei que
rabià.
Si el subjecte es un infinitiu (cas en que fa de subs-
tantiu) pot portar articul, adjectius i noms ab preposicio:
el saber massa, t’ha perjudicat; el parlar lent, dona pena;
acabar d’una, es millor.
Renou
Renou
D. Josep Mª Guinot i Galán
Academic de numero de la RACV
Fundador de “Cardona Vives”
El subjecte pronom sol anar acompanyat d’aposicions:
ells, els millors amics; algu dels homens que estan aci...
Complements del predicat. El predicat nominal pot
anar calificat o determinat per un substantiu, adjectiu o
frase equivalent, a l’igual que el subjecte.
Si es tracta d’un adjectiu, pot anar acompanyat de
substantius ab preposicio, o d’adverbis: Pere es fava de
naiximent; Maria està mol trista.
Una oracio de relatiu, com direm en son lloc, equival a
un adjectiu.
El predicat verbal pot portar diferents complements,
que solen agruparse en tres classes: complement directe
(antic acusatiu), complement indirecte (antic datiu) i
complement circumstancial (antic ablatiu, locatiu, etc).
Complement directe es aquell sobre el que s’eixercix
sense intermediaris l’accio del verp: maten “una gallina”;
estudiem “la lliço”. Les paraules que recebixen l’accio del
verp, es diuen objecte directe.
Complement indirecte es el que expressa la persona o
cosa en qui repercutix, en be o en mal, l’accio del verp
eixercida sobre el seu propi objecte directe: matem una
gallina “per a la meua germana”; Ricart escriu una carta
“a son pare”. L’accio de matar la recebix la gallina, la d’es-
criure, la carta: els beneficiaris son la germana i el pare.
(continuarà en el numero següent...)
 Renou
EN EL 30 ANIVERSARI DE LES NORMES Juli Moreno Moreno
DE LA RACV O NORMES D’EL PUIG
n març de 2011 es compliran trenta anys de
E l’acte d’adhesio a la normativa ortografica que,
uns anys abans, havia fet publica la Seccio de
Llengua i Lliteratura de l’Academia de Cultura
Valenciana (ACV), ara Real. Mes de mil intelectuals i
un gran numero d’entitats i associacions feren costat
a la proposta ortografica per a la llengua valenciana
en aquell acte, celebrat en el simbolic Real Monasteri
de Sant Maria d’El Puig.
El proces de gestacio d’estes Normes respon,
sense dubte, a la necessitat d’apartar-se d’quelles
Bases del 32 (intencionadament
popularisades com Normes de
Castello) que nomes havien aprofi-
tat per a catalanisar l’idioma valen-
cià, relegant lo propi per a acceptar,
sense mes, lo alie. I, ademes,
havien aprofitat per a separar-se de
la llengua viva, la qual i en molta
sort encara es conservava en purea
en tants i tants pobles valencians.
La necessitat de posar un fre ad
aquell desembarc de lexic que
començava a distinguir a la “pro-
gressia” valenciana (en general for-
mada i educada en castella, i que
ara es retrobava en la llengua dels
seus ancestres “manipulada clar”
en els ambits universitaris copats
pel “nacionalcatalanisme”) del res-
tant dels valencians; la necessitat
tambe de donar solucio a un pro-
Acte d’adhesio Normes d’El Puig,
yecte de normativisacio valenciana 7 de març de 1981
que frustaren els mateixos promo-
tors de les Bases del 32, en ser els primers en no
seguir-les i adoptar les propostes del IEC sense cap
condicio, “el retorn a la fidelitat a la Patria” com
escriuria Adlert, la recuperacio de treballs tan inte-
ressants com els de Nebot i Pérez, pero especialment
Fullana, feren que la Seccio de Llengua i Lliteratura
de la ACV, presidida llavors per Xavier Casp i Carola
Reig1, es plantejara la proposta d’elaborar una nor-
mativa ortografica adequada i propia per a la llengua
valenciana.
Miquel Adlert escrivi al respecte: “El moment tan
ansiàt pels valencians des de que, com el Palletér
llanci el crit d’indepèndencia del català per a la llen-
gua valenciana. Crit que, com el del Palletér el Pare
Rico, replegà Xaviér Casp que fon impulsor per a que
yo publicara “En defensa de la llengua valenciana”,
OPINIO 17
on yo propugnava una total valencianitàt per a l’idio-
ma valencià, al que correspòn una gramàtica sense
depèndencies catalanes. Per a lo que exposava unes
instruccions i unes sugerències, les quals, dutes per
Xavier Casp a l’Acadèmia de Cultura Valenciana,
foren la llavor per als estudis, rigorósament científics,
que han fruitàt en l’ortografia, com a primera part de
l’aludida Gramàtica”.2
La Normativa era ya una realitat i es publicava3 per
la propia ACV, encapçalada per una nota preliminar
de la Seccio de Llengua i Lliteratura en els següents
termes:
“La Secció e Llengua i Literatura
de l’Acadèmia de Cultura Valen-
ciana, conscient del seu comés en
estos instants que poden ser trans-
cendents per a l’afirmació de tan
autèntica com indiscutible cultura
valenciana, presenta ací un nou pas
regulador que te com a meta la
llengua valenciana culta i digna,
tant de ser parlada com escrita. I
hem dit “un nou pas” perqué la
llengua, com a fet sociàl viu que es,
està en constant evolució que cal
seguir sense travar, respectant tot
lo respectable mentres se propòn el
rebúig de lo que, per corrupció, no
mereixca respecte.
Per açò, hem partít de l’atenció
directa de la llengua actuàl de qual-
sevòl lloc valenciaparlant del nostre
poble i tambe, naturalment, del
material literari i del peculiar sobre
la llengua valenciana del que la llarga història nos ha
fet hereus.
Ací oferím el treball, després de ser acordada la
seua publicació per l’Acadèmia de Cultura Valen-
ciana, al que seguiràn els atres necessaris per a
completar la Gramàtica, el Vocabulari i el Diccionari
que tan indispensables considerém.
Per a tot açò, demaném la comprensió, l’ajuda i la
confiança d’este poble nostre, perqué estém conven-
çuts que sap que, per a ser, no pot renunciar a res
de lo que’l fa ser i de lo que’l pot fer ser qui es vol
ser.”
Estes Normes anaren acompanyades d’una segona
publicacio, esta de 1981, en el titul de II Documentacio
(continua a la pagina següent...)
18 OPINIO Renou

EN EL 30 ANIVERSARI DE LES NORMES DE LA RACV O NORMES D’EL PUIG (...de la pag. anterior)

Formal, editada tambe per la ACV, en la que se justifica- en 1980 i era reeditada “actualisada i ampliada” en
ven les normes ortografiques i es documentava l’us de 1982, en este cas incloïa un document de la
les grafies fonamentalment en els escritors classics Secretaria General Tecnica de la Conselleria
valencians. Es diu en la part introductoria: “En el següent d’Educacio, declarant per resolucio de les Direccions
trebàll, s’explica, en cada u dels apartats, el perqué i el Generals de la dita Conselleria (14 de setembre de
cóm -a mes d’una constatació sincrònica i diacrònica- 1982) el text gramatical apte per a l’ensenyança de
dels canvis efectuats i que es concreten en l’Ortografia la llengua valenciana: “…deberá llevar impreso en
publicada. lugar visible lo siguiente: ‘Texto autoriza-
No pretenem, ni ara ni mai, ser dogmà- do provisionalmente por la Consellería de
tics; perqué sabem que no ho es cap de Educación para la enseñanza del Idioma
treball cientific. El nostre es el resultàt Valenciano”.5
d’uns estudis i observacions sobre la llen- Despres vindria el diccionari i el treball
gua valenciana, a la qual volem servir”. de fer presents estes Normes en els ambits
Tot no foren roses en el cami, mes be, no controlats pel dogmatisme i uniformisa-
i a banda dels atacs furibunts del serril dor catalanisme. Els cursos del GAV i,
catalanisme4, tambe “dins de casa” hi especialment els de Lo Rat Penat serien els
hague els seus mes i els seus menys. encarregats de la seua pedagogia i didacti-
Aço ho relata perfectament resumit A. ca, i per elles mateixa constituiren un refe-
Vila Moreno, en el seu treball Normes rent d’unio per al valencianisme.
d’ortografia valenciana, en els capituls En defensa de la llengua Ara fa ya huit anys que eixe icon i refe-
que titula “Les Normes de Murta” i “Les valenciana, de Miquel rent que unia, per circumtancies internes al
Adlert. Una obra que
Normes de l’Academia”. marcà un abans i un moviment i especialment externes, ha
Les Normes, com ya s’ha dit, tingueren despres en el valencianisme. devingut en un element generador de con-
el seu recolzament visible en l’entrega dels flites, pero aço es ya una atra historia; la
plecs de firmes d’adhesio d’intelectuals i d’un proces que es necessari coneixer, tant
entitats civiques i culturals valencianistes, com la bondat d’una normativa ortografica
en l’acte que es celebrà en el Monasteri que era la mes llogica per a la transcripcio
d’El Puig, el 7 de març de 1981, el qual de la llengua valenciana.
arreplega detalladament la revista Murta,
nº 33. pp. 4 a 8. L’entrega de firmes fon de N OTES
1. “Academia de Cultura Valenciana”.
part de la Coordinadora d’Entitats Culturals Entrevista a Francesc d’Assís Carreres de
del Regne de Valencia, que presidia Calatayud, per Francesc Ruiz López. Revista Murta
Francesc R. Nieto Edo, al llavors Director nº 2, p. 11.
Deca de l’Academia, Ilm. Sr. Julià San 2. D’esta manera saludava Adlert, en el
“Raconet de la llengua valenciana” del nº 13 de
Valero Aparisi.
Ortografia . Publicacio de la Murta, corresponent a maig de 1979, l’aparicio de
La tasca no havia fet mes que comen- normativa ortografica elabo- la Normativa de la ACV, i cedia la seua seccio per
çar, i la Gramatica i el Vocabulari eren les rada per la Seccio de a la publicacio de la mateixa.
Llengua i Lliteratura de l'ACV.
grans prioritats de la Seccio. L’elaboracio 3. I Ortografia. Acadèmia de Cultura
Valenciana. Secció de Llengua i Lliteratura.
de la gramatica vingue de mans de tres agregats
Valencia, 1979.
colaboradors de la Seccio de Llengua i Literatura de 4. Perez Moragón, Francesc. L’Acadèmia de Cultura
la ACV, dos filolecs (Chimo Lanuza i Laura García) i un Valenciana. Història d’una aberració. Quaderns 3i4. Eliseu
mestre (Toni Fontelles), llavors director dels Cursos Climent Editor, Valencia, 1982.
5. Fontelles, A. García, L. i Lanuza, J. Gramatica de la Llengua
de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat. La
Valenciana. Nivell elemental. Ed. PARAVAL, S.A. 2ª edicio.
primera edicio, a carrec de PARAVAL S.L, veya la llum Valencia, 1982

Renou
“Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que’l modern
instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les
demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les
nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera…”.
(“De regionalisme i Valentinicultura”. Fausti Barberà.)
 Renou
ADEU, AVE MARIA PURISSIMA
Y
a no escolte dir, ni per ensomi, aquell “Ave Maria
Puríssima” en la mateixa porta d’una casa –quan
ésta s’encontrava oberta o entrebadallada- i des
de dins se contestava:
“Sin pecado concebida”. I, tot seguit, s’entrava, puix
u endevinava que anava a ser ben rebut. Com he dit,
eixa salutació se fea en castellà i en el mateix idioma se
li donava resposta. El cas és que eixes eren les poque-
tes paraules que s’oïen en castellà pels pobles. O les
úniques que s’escoltaven –i se repetien- al llarc de tot lo
dia. Pero, segur, que ningú pensava que si ho haguera
dit en valencià, per tal motiu seria portat a la presó.
Simplement es dia en espanyol per costum. Costum que
ni enterbolia la claretat de la llum de la lluna per la nit
ni la del sol pel dia. Era, puix, una resposta afectiva que
demostrava una creença religiosa compartida. I, inclús,
m’allargue més dient, que també,
contestada tant pel qui creïa com pel
qui no. Clar que açò succedia pels anys
40, fins prou ans de que arribara la
democràcia, donant-nos la llibertat,
pero poc més de lo demés, si acàs
manco. Pero parlant de llibertat:
¿Existix, en veritat, llibertat religiosa? Si
és aixina, ¿per qué volen prohibir les
creus en tots els coleges?
Yo crec que, per a desgràcia del
poble catòlic d’Espanya lo mateix que
casi tenim perdut l’adeu com a saluta-
ció se perdrà alguna cosa més –el normal concepte de
la família i del matrimoni, el respecte als vells, l’inocèn-
cia dels chiquets…- puix no atra cosa adoctrina l’assig-
natura de l’Educació per a la Ciudadania- i atres idees
destarifades inventades per la ministra Aïdo –a Deu grà-
cies ya ida- a la que per a fer una tortilla pot ser que li
pareguera possible conseguir-la batent ous de gallines
com de pollastres. Açò i atres barbaritats com la permi-
sitivitat de l’abort a mansalva i el « matrimoni » homo-
sexual, la benedicció a la promiscuïtat prematura, fa
que me preocupe molt pels jòvens, ya que als vells ni
micoteta nos va a canviar el cervell.
Aixina que yo espere vore si dins d’est any -que
pronte anem a encetar- si els governants se deixen d’i-
Renou
[1383] “Regiment de la Cosa Publica” llibre presentat als Jurats de la ciutat
de Valencia diu de la llengua dels valencians : ‘La trenta dues es que aquesta terra
ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascunsa a retengut
co que millor li es, i ha lexats los pus durs, e los pus mals sonants vocables dels atres,
he ha presos los millors’
COLABORACIO 19
Manuel Casaña Taroncher
diotes igualtats i que, a la fi tinga trellat tot lo que lle-
gislen; els mestres ensenyen el valencià i no el català i
que, també, tot lo món puga treballar. Com desijaria un
montó que el “risetes” del nostre president, quan visite
l’estranger, no faça com fins ara el ridícul solemnement.
Mentrimentres, en Espanya, parats i més parats; les
autonomies, arrapant-se unes en atres i qui tenia que
dir prou i acabar en amenaces separatistes només se
posa entre cella i cella la seua obsessió de fer laica esta
nostra històrica i catòlica Espanya. Esta en la que, gene-
ralment, al despedir-se solia dir “adiós” –el nostre adeu-
i ara te diuen fins després (o hasta luego) tant el que a
tu te vol com el que no volgueres mai vore’l més.
També me dol que desaparega eixa expressió tant
mariana de “Ave Maria Puríssima”, per això yo encara la
dic quan entre en ma casa, per molt que els meus nets
estranyen tal salutació.
No debem els creents catòlics
borrar –per negligència nostra- esta
costum cristiana. Ni deixar de posar un
belem per Nadal ni fer desaparéixer la
bonica festa dels Reis, que també açò
poquet a poquet ho van logrant, en l’es-
cusa de que està més de moda l’abet i
el pare Noël.
Llarga és l’història mariana
d’Espanya de la concepció puríssima de
la mare de Jesucrist. Eixa que va defen-
dre en el segle VI Sant Fulgenci i que en
el VII, Sant Ildefons creà el seu dia per a la veneració en
totes les esglésies catòliques.
Fon el rei Joan I –el nomenat Caçador i Amador
de la Gentilea, fill de Pere el Cerimoniós –qui en 1384
manà que se celebrara la festa de la Puríssima en totes
les províncies lliberades ya del domini musulmà. Felip II
imposà la defensa del Misteri de la Concepció el 24 de
giner de 1604 i este jurament el refrendaren tant els
estaments espanyols civils com els militars. També el va
jurar el rei Catòlic, Ferrando V, i, anys més tart, tots els
diputats regionals de la totalitat dels regnes d’Espanya
en les Corts celebrades en 1621.
I, res més. Que tinguen Bons Nadals i millor any
nou.
 Renou COLABORACIO
LES CAPELLETES
L
a ciutat de Castello, per sa
historia cristiana, a partir de
la reconquista per Jaume I
l´any 1233, encara que en
temps dels moros ya existien
comunitats cristianes descen-
dents dels gots o els romans,
manté tradicions i costums reli-
gioses com les festes de carrer,
el Corpus o la mateixa Magda-
lena en son orige religios.
Les festes de carrer, durant
anys s´havien quedat oblidades,
per diferents raons, i hui en dia
s´estan recuperant, poc a poc, en nostra ciutat. Es fan tot
tipo d´actes tan ludics com religiosos, es trau l´image del
Sant (Sant Blay, Sant Roc, Sant Francesc, Sant Vicent,
Sant Cristofol, Sant Pere,…) en provesso, es fa una missa
en honor al Sant i despres un dinar de germanor de tots
els veïns del carrer. En quant al Corpus n´hi han docu-
ments ben antics que parlen del mateix (jagants, nanos o
cabuts, cavallets, carros engalanats, el ball dels arets,…).
Renou
20
Xavier Gimeno i Alonso
Igual passa quan parlem de la romeria a la Magdalena.
Una de les tradicions, tambe religiosa, que encara es
manté en Castello, es la de les capelletes.
La capelleta es un moble menut de fusta que conté una
image religiosa (el Nostre Senyor Jesus, la Verge Maria o
algun Sant) del qual es te devocio en nostra ciutat. La
capelleta porta un ansa, dalt de tot, per a poder-la traslla-
dar, unes portetes o finestretes que s´obrin tipo mallorqui-
na per a poder vore l´image que està darrere d´un cristal
i un deposit per a deixar diners.
La capelleta passa de familia en familia, tenint-la
cadascuna uns dies (depenent de la gent) en sa casa,
anotant-se en una chicoteta llista la tanda. La familia pot
tindre al Sant en sa casa i pregar-li, aixina com donar algu-
na almoina.
Hui en dia, n´hi ha un cert rebuig, per part d´alguns
dels nostres governants, a tot allo que faça olor a religios i
concretament a religio catolica. Esta tradicio valenciana
encara la mantenen algunes persones de major edat i es
de desijar que no es perga com moltes coses nostres que
durant el temps s´han deixat abandonades.
 Renou OPINIO 21

“EL JOC DEL TRUC”. “EL JOC DE LA PILOTA VALENCIANA”.

CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATS IRREFUTABLES DE LO
VALENCIÀ I DE LES MENTIRES DE LO CATALÀ (...continuacio)
Federico Bonillo Vigo
Continuant eixe repas entre les diferencies a tots els nivells que
n’hi ha entre el poble Valencià i el català, parlare en ad esta ocasio
–i continuant en les tradicions tipiques valencianes- de dos tradicions
ludic-deportives, que be mereixen parlar d’elles, perque son ances-
trals en lo seu orige i han segut i son, tot un testimoni patrimonial i
viu del nostre bagage cultural. Vejam puix, l’historia del Truc i de la
Pilota Valenciana.
Joc del Truc

L JOC DEL TRUC” forma part de la nostra gumena i jugar al Truc, s’ha de tindre molta sereni-

“E cultura popular, encara que reis, gent noble

i de realenc tambe han jugat al tan nostre
Joc del Truc. Lo seu orige, es pert en temps preterits,
alla quan la nostra terra era una prolongacio del mon
arap, que junt ab lo califat de Cordova, erem la flor
i nata de “Al-Andalus” L’orige puix del Truc es arap o
musulmà, aixina com les regles de joc, que estan tre-
tes dels originals musulmans.
El Joc del Truc, es per tant, tant nostre i exclusiu
com les cebes, les taronges, la chufa i l’Orchata, les
falles i les cares boniques de les dones valencianes.
La paraula Truc, deriva del arap
“Truch o Truk”, que es com ho
escriuen ells, de qui l’heretarem.
Lo seu significat es: martingales
per a encobrir l’engany o fallanca,
sorpresa o guilopada. Es nacosa
que mos sorpren de moment i
inesperadament, i que quan saben
el secret, no te res de particular.
Diuen els llibres musulmans,
Joc del Truc
que tenien els moros una baralla
sansera. Pero en un moment de
nocura, l’agarraren els chiquets per a jugar a guerres
i retallaren els reis, caballs i sotes, designant l’as d’or
com a simbol de poder i al de copes com a premi
dels campeonats. En fi, queda clar, que quedaren
nomes que l’as d’espasa, l’as de bastos i les blan-
ques. Disgustats els moros al vore que no podien fer
partides de brisca, idearen atre joc i d’alli naixque el
Truc, expresio pareguda com si diguerem en l’epoca
actual: ”Ara, t’agarrare gorreta”. Sense despreciar als
atres jocs de cartes, en el Truc ab quatre cartes que
tenen valor i nomes 26 en total, es poden fer cente-
nars de combinacions que no tenen els demes jocs
de cartes. Diu un antic refrà que “per a passar la
tat”
Les veus que s’utilisen basicament per a jugar al
truc son: Per a l’Envit: envide, torne a envidar i la
falta envide i pel Truc: truque, retruque i joc fora.
Les cartes que mes manen i valor tenen, son pel
truc: l’as d’espases, l’as de bastos, els tresos -en
alguns llocs de la nostra terra, els dosos tambe
juguen- i per l’envit: els sets, sis, cinc i quatres, per
a poder envidar 33, 32, 31 i 30 sempre que siguen
del mateix palo, aixina com tambe son les cartes de
manco valor pel truc. Les normes i regles del truc son
facils i molt complicades a la vegà
(per les fullanques o mentires que
es poden dir a lo larc d’una parti-
da, per uns i atres jugadors). Per
norma general -si conve- al que
fa de ma o si no conve i ho deixa
passar per als atres, s’envida i “a
vore’ls vindre” o be, ixes trucant
(encara que es tinga envit) i ho
deixes passar a vore si els contra-
ris ho fan i aixina els tornes a
envidar o els tires la falta o be,
tambe (fullanca o no) ixes trucan i envidant.
En el truc, se junten els amics en dos parelles per
a jugar, hui en dia es demana per a beure cervesa i
es pinta en armeles (ans era vi, cacao i tramusos).
En el truc els jugadors, es changlejen, es fan burla,
es diuen coses (sense ofendre’s) i al final de la par-
tida es donen la ma… i tan amics com abans, pot
ser, fins i tot “per por a la revancha”. De fet ¡els que
perden tenen dret a tot!, puix el principal merit del
bon jugador de truc es, encara perdent, tindre parau-
les i romançades per a burlar-se dels que han guan-
(continua a la pagina següent...)
22 OPINIO
“EL JOC DEL TRUC”. “EL JOC DE LA PILOTA VALENCIANA” (...de la pag. anterior)
yat.
“EL JOC DE LA PILOTA VALENCIANA” Jugat des de
temps immemorial per pobles tan diversos com els
Maies, els Egipcis o els Japonesos, arribà a les nos-
tres terres per la tradicio grecoromana, com tants
atres dels nostres referents culturals. De fet, en l’an-
tiga Grecia, direm que Aleixandre el Gran es va dis-
tingir com a molt bon jugador. En Roma es practica-
va universalment i era recomanat pels meges com un
“eixercici saludable” per a totes les edats i condi-
cions, i el practicaven el poble, els senadors i fins i
tot els mateixos Cesars, com Vespasià i Aleixandre
Severi, que fundaren associacions i federacions de
competicio, apareixent els jugadors professionals,
que eren molt estimats pels aficionats.
Expandit pels legionaris en les terres de l’Imperi
Romà, es va practicar en territori frances, en
Belgica, en tota Italia i en la Peninsula Iberica, hasda
mens o manco l’edat mija ab
modalitats que equivalien a les
nostres llargues, escala i corda,
segons el lloc fora obert o tan-
cat.
El joc de la Pilota, es va
escampar per casi tota la penin-
sula Iberica. En Castella, reis,
nobles i el poble el practicaren
des del s-XV fins mes o manco el
s-XVIII, sent el joc mes practicat
en ad estes terres, destacant
Felip-I en la modalitat de pala. Joc Pilota Valenciana. Modalidad “Raspall”
Calderón de la Barca escriu al
respecte la Farsa Famosa del Juego de Pelota i Goya
pinta el conegut Juego de la Pelota a pala, i en Arago
el joc de pilota va ser molt popular, fruint fins i tot de
proteccio real.
En lo nostre Regne, com tot allo que es tracta de
cultura, tradicions, etc, etc i a pesar de lo que diu
catalunya i els catalanistes, ¡No apareix ab l’arribada
dels cavallers de la conquista!, puix ya es practicava
en lo s-XIII i quan aplega el rei En Jaume-I a Valencia,
el rei moro Zaid ya ho fea, puix n’hi ha testimonis de
que en lo que hui en dia es l’Albereda, es feen parti-
des al carrer de joc obert o descobert (en la modali-
tat de llargues o joc lliure), fen-se apostes entre els
aficionants i espectadors.
En l’any 1229, n’hi ha constancia documental
(Ms. 9706 de l’Archiu Municpal del regne de
Valencia) en el que consta que el rei moro Zaid, par-
ticipà com a jugador en una partida, provocant un
avalot en els aficionats, encara que no se sap per-
que. La seua practica i popularitat s’estengueren en
mes aficio en acabant de la conquista i des del propi
Renou
rei En Jaume-II (al que el mege valencià Arnau de
Vilanova emulant als galens classics, li ho recomenà
en l’any 1305, per a estar en forma fisicament) la
noblea, la curia, el poble i els chiquets de cada
carrer, practicaren el Joc de Pilota.
Ad esta aficio desmesurada va provocar l’aparicio
d’un famos bando el 14 de juny de 1391, quan el
Consell General de la Ciutat de Valencia va prohibir el
joc per blasfem, ya que a lo llarc de les partides, es
dien tota classe de blasfemies (ya podeu imaginar-se
quines eren): “car per occasió del joch deius escrit se
seguien diverses blasfemies en offensa de nostre
senyor Deu e dels sants e diverses inyuries de parau-
la e fet a les gents anants e stants per los carrers e
places de la Ciutat ha novellament establit e vedat
que alcuna persona privada o estranya de qualsevol
estament condició o ley sia de edat de X anys a
ensus no gos ne presumesca jugar dyns los murs de
la dita Ciutat a joch de pilota
arruladiça sots pena de XX
morabatins dor per cascuna
vegada que contrafara. E se
sera algu que la dita pena
pagar no puxa sera mes en
presó e correra la Ciutat ab
açot sens tota gracia e
remey” (sic)
Esta prohibicio fon motiu
de greus avalots en la ciutat,
on es feren un bon grapat
d’elles, encara que, tambe
n’hi ha documentades prohi-
bicions en Castello, Gandia i Alcoy. Les prohibicions
es fan practicament en tot el territori peninsular i
tambe en territori frances (on en el s-XV, es un joc
reservat als reis i a la noblea). Les llimitacions, mul-
tes i prohibicions, fan quel Joc de Pilota, vaja
decaent poc a poc hasda desapareixer en catalunya,
Castella, Arago i les illes Balears a lo llarc dels s-XVIII
i XIX.
En canvi en lo nostre Regne es molt diferent, puix
les prohibicions del joc al carrer no afecten al joc del
Trinquet, que mante el seu vigor des de lo seu inici.
Es practicat, per lo mes florit de la noblea valenciana
en el trinquet del Milacre, trinquet de Cavallers (pro-
pietat dels Montagut) o be en los seus trinquets par-
ticulars. Esta documentat, que en lo s-XVI, tenim en
Valencia els trinquets ans nomenats, junt als de
Centelles, Ciurana, Masco, i que junt en els de titu-
laritat municipal, fan un total de 13 trinquets en la
ciutat de Valencia.
(continua en pag. següent...)
 Renou OPINIO 23
“EL JOC DEL TRUC”. “EL JOC DE LA PILOTA VALENCIANA” (...de la pag. anterior)
Es tal l’auge que te el nostre deport per excelen- apostes de hasda xixanta mil reals.Ademes, tenim tot
cia, que el 30 de setembre de 1633, es concedix el lo sigle ple de partides als carrers i als trinquets, pel
monopoli sobre els beneficis dels trinquets a l’hospi- pur plaer de jugar, de fer deport, fins i tot en la
tal de la ciutat, cosa que sera motiu de pleits en l’any comarca dels Serrans i en la Foya de Bunyol.
1740 ab les monges de l’Encarnacio, que n’havien Els inicis del s-XX continuen en la mateixa tonica.
construit i explotat el trinquet de l’Encarnacio enfront N’hi ha testimonis en periodics i llibrets satirics de
del convent. l’epoca. Els pintors, pinten sobre el Joc de la Pilota i
Es a mitat del s-XIX, quan els anglesos inventen el Joan Ignaci Pinazo esculpix “El Saque”. De fet, en
“tenis” a partir del nostre joc de pilota, pero incorpo- qualsevol cronica d’una partida, es pot llegir: No es
rant la “raqueta”, derivada de la pala o cistella. estrany en una partida, vore al retor asentat en com-
Tambe els bascos deixen de jugar cara a cara per a panyia del mege y atres carrechs oficials, com per
fer rebotar la pilota contra un fronto i abandonen els eixemple l’alcalde, el mestre i el escolá, tots espe-
tradicionals i homologables “rebot i joc llarc” per a rant la partida que ya tarda en escomençar.
practicar la cistella i pala. En totes les circunstancies L’ultima innovacio produida de posar “ corda ” en
ans nomenades, el nostre deport de la pilota, passa el trinquet, atrubuida a Nelo de Murla, es frut de la
a ser conegut com “Joc de modernitat del canvi de
Pilota Valenciana”, sent l’u- sigle.
nic poble de tot el continent Les modalitats en la pilo-
on perdura la genuïna tradi- ta es poden dividir en dos
cio. grans grups:
Es un moment de maxim Joc Directe: Es aquell en
esplendor i lluentor del nos- que s’enfronten 2 equips
tre deport, que enorgullix als d’un o diversos components
practicants i a l’aficio, que se que ocupen camps oposts,
senten depositaris d’una tra- tots llançant la pilota direc-
dicio milenaria: les llargues i tament i alternativament els
el raspall. Al contrari que en uns contra els atres, inten-
Euskadi, el nostre joc passa Joc Pilota Valenciana. Modalitat Escala i corda tant que la falta es pro-
a ser del poble i la noblea i duixca en el camp contrari
l’aristocracia es separen del mateix, per una forta per obtindre els punts.
tendencia a castellanisar-se, que deserten com a Ad este grup es dividix en tres modalitats:
jugadors i com espectadors. No obstant aixo, es un
moment de grans jugadors, com Roquet de JOC EN LO CARRER (Natural o Artificial)
Penaguila, Bandera, Melero, Bota, el Nene, el Paler, Joc per baix EL RASPALL
el Pilotero i ademes es contruixen nous trinquets en Joc per dalt LA GALOCHA
Valencia, com Santa Teresa en 1843, el nou del Real Joc lliure LES LLARGUES
en 1853, el de Pelayo en 1868, el de Juan de Mena JOC AL TRINQUET
en 1877, aixina com la transcendencia del joc, que Joc per baix EL RASPALL
veu com s’elabora lo seu reglament en 1857 per Joc per dalt ESCALA I CORDA
Salvador Cerdà, trinqueter del trinquet de EL REBOT
l’Encarnacio de les monges. JOC A LA GALOCHETA
L’euforia s’estenia per tot l’antic Regne de Joc per dalt GALOCHETES DE MONOVER
Valencia i Almela i Vives, fea una resenya d’una par-
tida celebrada en Benifayo en decembre de 1849 i Joc Indirecte: Es aquell en que s’enfronten 2
que enfrontà una vora del riu Xuquer ab l’atra. Una equips, d’un o diversos components i que ocupen
banda estava representà per: Roquet de Penaguila, tots, el mateix camp, llancen la pilota contra un ele-
Cremades, de Bellreguard, i Sagal, de Petrer, contra ment (un mur) nomenat frontó, que retorna la pilota
Miquelet, de Ribarroja, el Paler, de Torrent, i el per rebot per tal que la jugue l’equip contrari al que
Caragol, de Benimamet. Benifayo tenia uns mil habi- l’ha llançada. Est apartat te una sola modalitat,
tants i les croniques parlen de quatre mil especta- nomenada Frontó Valencià, que es juga en el frontó
dors. Una atra partida memorable fon jugada en (ad este pot ser obert, tancat, cobert o descobert).
Ondara el 26 de novembre del 1880 entre jugadors
de la Marina i de la Safor, en la qual es varen fer …/… continuara
24 DENUNCIA
DELS PAÏSOS CATALANS
Ahir estiguerem de viage a Simat de la Valldigna per a vore el Monasteri de Santa Maria de la Valldigna, per mig
d´una excursio organisada per la Cardona Vives, i una volta acabada la visita al Monasteri que fon molt interes-
sant (deixem a una banda el llenguage amprat pels monitors de la generalitat, valencià normalisat), a l´eixida
del Monasteri verem en un jardi una pedra que mos cridà l´atencio. El nostre amic i companyer Joan Benet nos
envia un articul referent a dita pedra.
H
i ha moltes voltes que lo millor del món és via-
jar i vore noves terres i noves coses que en la
teua terra de naiximent no pots vore. Aixina és
un goig vore la Torre Eiffel, les piràmides de Guiza o A
Costa da Morte, per dir a soles uns eixemples. Pero
no és manco cert que també a voltes quan fas un
viage te trobes en coses que no hagueres imaginat
mai vore, com un arbre en mig de la carretera, un
accident de coche o una placa en una llegenda que
danya la vista a soles en vore-la, i és este últim cas el
que m’ha ocorregut fa molt poquet de temps.
Aní en uns bons amics i amigues a Simat de la
Valldigna a vore el Monasteri,
pegar una volteta pel merca-
det que fiquen en front d’ell i
dinar fins a que no poguérem
més i deguérem de desabo-
tonar-mos les faldes o panta-
lons. El dia començà de
maravella, pegàrem la volteta
al mercat i passàrem a la visi-
ta guiada a on les persones
encarregades de dur-nos per
dins del Monasteri, parlaven
d’una manera molt estranya,
puix no era castellà pero tam-
poc reconegué que fora Detall de la pedra
valencià, era com eixa barre-
ja immunda que parlen més
allà de les fronteres del nort de Castelló, és dir per
allà a on la nostra bella terra valenciana pert el seu
nom de Regne de Valéncia per a convertir-se en una
atra comunitat espanyola de la qual no vullc acordar-
me del seu nom, pero be, eixa és una atra història.
En acabar la visita eixirem del Monasteri charrant i
comentant lo bonico que era tot lo que hi havíem vist,
quan de sobte aparegué davant de mosatros una
pedra en marbre rosa de forma rectangular que no
tindria una alçaria de més de setanta o huitanta cen-
tímetros i un pam d’amplària, fins ahí no haguera pa-
ssat res, pero la llegenda que portava gravada en ella,
era d’eixes llegendes que a tot bon valencià que ama
la seua terra, li fa mal a la vista i li puncha el cor com
si li clavaren una freda dalla. La llegenda dia.
“XXXIII Aplec Excursionista dels Països Catalans a
Renou
Joan Benet Rodríguez i Manzanares
Xavier Gimeno
Simat i Benifairó 8-12-2009”
Lo primer que me passà pel cap en eixe moment,
fon que en la nostra terra hi ha més catalanistes que
en la pròpia Catalunya, i casi plorí de pena. Pero des-
prés em vingueren al cap més pensaments. Els Països
Catalans no existixen, és dir, el territori que ficava en
eixa pedra, era com si hagueren ficat, ‘del Mons de
Yupi’ o ‘ de Kakalandia’, per dir alguna cosa ¿Cóm pot
haver cap aplec excursioniste o qualsevol atra cosa
d’eixos imaginaris països, si no existixen? A no ser
que hi haja gent tan panoli que naixca en un lloc i
realment apleguen a complir 50 anys i no sàpien d’a
on són o cóm li diuen al lloc a
on han naixcut.
Pero lo que és més greu
encara que eixe pensament
un tant en to jocós, és la rea-
litat d’eixa pedra en un lloc
tan emblemàtic com la porta
d’entrada al Monasteri de
Simat de la Valldigna, ¿Com
l’Ajuntament i les correspo-
nents regidories han deixat i
consentit que cap persona o
associació que diu que és
d’un lloc que no existix, que
està en contra de tots els
interessos valencians i que
ademés serien inconstitucio-
nals, fiquen qualsevol llegenda en els térmens que
citats adés?
La veritat és que se me fiquen els pèls de punta
pensant a on hem aplegat, ya no a soles en deixar que
els del nort-est espanyol catalanisen el Regne de
Valéncia, sino en com els mateixos d’ací de la terra
amparen i recolzen la catalanisació de la nostra terra...
¡Ells sabran per qué! (I segurament tots també.) Com
sempre, lo pijor és lluitar contra els de dins de casa i
no contra els que venen de fòra.
¿Vos imagineu qué passaria si una entitat qualse-
vol demanara ficar en mig de la Rambla catalana una
pedra d’iguals característiques que ficara, “El grup
‘Valéncia en dos collons’ no reconeix els inconstitu-
cionals països catalans”?
 Renou COLABORACIO 25

NOTA D’ETNOLOGIA VALENCIANA.

GELATS I REFRESCS. (II) Agustí Galbis Cordova
urbans de la zona cristiana, dugue a un “olvido i rein-

P
reviament a comprovar que l’aficio dels valen-
cians a begudes fresques i gelats i per tant el troducción” de l’us del fret, segons titulen Cruz
coneiximent de la tecnica del manteniment i us Orozco i Segura Marti, un apartat del seu llibre “El
de la neu, es una caracteristica del poble valencià comercio de la nieve”, senyalant que contrariament,
prejaumi, i per tant no importada pels “conquista- “en el mundo musulman se mantuvo un activo
dors” de Jaume I, crec interessant fer un chicotet comercio”. Al respecte, Joaquín Lomba Fuentes, en
recorregut per l’historia de l’us de la neu o gel tant “La raíz semítica de lo europeo: Islam y judaísmo
per a us terapeutic com gastronomic. medievales”, cita “la conservación de alimentos y
L’orige oriental de la tecnica no es posat hui en bebidas con nieve” entre “las aportaciones científicas
dubte. Manuel Zamora Carranza, en “La frontera del y tecnológicas más importantes que ponen musul-
frío”, parla de “referencias mesopotámicas al uso manes y judíos en Europa”.
doméstico de la nieve desde 2.000 años antes de Que la tradicio de gastar la neu per a refrescar
nuestra era”, fent-nos saber begudes i aliments, o com a
que en les ciutats de Ur y element medicinal, era pro-
Mari es parla de “cases de pia de territoris d’Espanya en
neu” en les que s’almagace- mandataris musulmans, ho
nava neu duta desde les sabem perque per eixemple,
montanyes d’Anatolia, a 200 en l’Almeria del sigle XV, en el
km. Que en l’antiga Grecia “Tractat sobre aliments” o
era una tecnica coneguda, “Kalorn ala l-agdiya” de Bakr
ho sabem perque Chares Abd al-Aziz -Arbuli, (d´Arbo-
Mitileno nos conta que leas), trobem que en relacio
Aleixandre Magne manà a la pruna escriu que “…es
construir 30 pous per a con- buena para los jóvenes, si las
servar la neu durant el siti de comen en friad as con nieve
Petra (327 a.C). Que els en un día de intenso calor”.
romans gastaven la neu per Josepho Ben Mohamad
a refrescar aliments i begu- Althamigi, en el seu llibre “De
Interior d’un pou de neu o nevera natural
des, ho deduim perque per fiebres y de las pandectas de
eixemple, Plini, en la seua Rasis”, escrit en caracters
“Historia Natural” asigna “l’invent” a Neró, quan cufics en Toledo l’any 1265, recomanava l’us de l’ai-
escriu que “Neronis principis inventum est, decoque- gua gelada i de l’aigua de neu, encara que uns atres
re aquam, vitroque demissam i n n i v e s r ef r i g e r ar e”, i meges musulmans preferien sucs de llimes o de
Seneca en “Questiones Naturales” nos parla de que taronges. Benjamín Rush, en “Relación de la calen-
“nives ad tempus aestatis locis subt er raneis cu st odi- tura biliosa…” (1804) diu que “Los Médicos Árabes
re” volent dir que en estiu, la neu es guardava en como Rhasis, Averroes y Avicenna prescribían el agua
llocs soterrats, es dir en pous de neu o caves. L’hispà fria de niev e para precaverse de la peste”. No de
Paulus Orosius (c.383-c.420) en la seua “Historiae bades, la paraula “sorbet”, ve de l’arap “sharbat”. En
Adversus Paganos” parla de “…la grant secura et set el vol. 2 del “Journal of the Asiatic Society of
les es dado vn muyt chico t rago de agu a g elada…”, Pakistan” (1957) llegim que “Spanish Muslims gen-
segons traduccio de l’aragones Johan Ferrández
d’Heredia (c.1310-1396).
Pero en epoca medieval, el colapse dels centres (continua en pag. següent...)

Renou

[1412] Acta notarial del 6 de Juny sobre el Compromis de Casp, constan como
representantes del Reino de Valencia Sant Vicent Ferrer y Fra Bonifaci Ferrer y leemos
sobre la lengua de los habitantes del Reino : ‘Consimilem literam idem domini depura-
ti expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae...’.
26 COLABORACIO
NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA. GELATS I REFRESCS (II)
erally used soft drinks like juice of fruits and sharbat”,
es dir que els musulmans espanyols es feen begudes
de sucs de fruita i sorbets. Segurament, no es casua-
litat que quan s’institui en Madrit la “Casa arbitrio de
la Nieve y hielos del Reino”, per Real Cedula de 21
d’agost de 1607, el beneficiat fora un convers
musulma a qui li dien Xarquies.
Centrant-nos en el regne de Valencia, un vers d’un
poema d’al-Russafi (1141-1177) traduit per Julián
Ribera, que consta en la p 75 de “La puerta cerrada”
de Juan Perucho, que diu que “Transcurrirá el tiempo
bebiéndonos el vino helado”, podria ser una prova de
que en epoca de dominacio mu-
sulmana, els valencians conei-
xiem i disfrutavem de la tecnica
de gelar begudes. Tirant avant, la
demostracio de que l’us de la neu
per a gelar begudes era conegut
pels valencians de l’epoca de la
reconquista, nos la aporta el
valencià Arnau de Vilanova, qui en
el seu llibre “Regimen ad regem
Aragonum”, li diu al tambe valen-
cià, Jaume II, que l’aigua de neu
Part exterior d’un pou de neu o nevera natural
es roïn, igual que gelar-la en neu
per molt que l’aigua siga bona:
“Aqua nivis est valde mala ymmo eciam assuescue-
rent aqu am bonam sed in n iv e in frigidat am…”. Es
possible que Arnau, que havia ascendit a lo mes alt
de la classe privilegiada, renegara d’una costum de la
“amma” o poble pla, de la mateixa manera que quan
li desaconsellava al rei el joc de pilota. (vore “Notes
d´etnologia valenciana: la Pilota Valenciana”). Com
hem vist, esta actitut “negativa” cap a l’us del fret en
begudes, es mantingue fins a ben entrat el s. XVI,
jugant segurament els valencians un important paper,
Renou
Renou
(...de la pag. anterior)
tant en el canvi d’opinio al respecte, com en la popu-
larisacio de la tecnica.
Per tant, sent que l’us del fret natural havia segut
abandonat en els territoris en mandataris cristians,
dificilment es pot mantindre que la caracteristica
etnológica del poble valencià que l’ha dut a fruir dels
gelats i extendre-l’s per tota Espanya, siga producte
de la reconquista de Jaume I. Pot ser indicatiu lo que
afirma Denis Fontaine, en “Marti de Parutxania…”
( “El comerç del fred” ), quan diu referint-se a
Catalunya que “Ce n’est qu’à partir des années
1615-1616 que furent construits les premiers bas-
sins de gel pour alimenter…”, es
dir que no es construiren els pri-
mers pous de neu fins a XVII,
quan en Valencia, com hem vist,
ya havien entrat en el trafic
comercial.
Tambe podria ser que es trac-
tara d’una caracteristica del poble
valencià anterior a l’invasio mu-
sulmana, sent que segons afirma
el Dr. Francesc Llop, en les ruines
romanes de l’Almoina de la ciutat
de Valencia hi han indicis d’un
deposit per a neu (“Magatzems
de no res: l’arquitectura del comerç del fred” de Cruz
Orozco). Inclus podria haver format part de la cultura
dels ibers valencians, si López Megías i Ortiz López
estan en lo cert quan en el seu llibre “Pozos de
nieve”, mantenen que alguns dels aljups del poblat
iberic de Castellar de Meca, en Ayora, podrien trac-
tar-se de deposits de neu.
Per a fer un chicotet repas de la tecnica dels pous
(continua en pag. següent...)
 Renou COLABORACIO 27
NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA. GELATS I REFRESCS (II) (...de la pag. anterior)

de neu i del seu vocabulari especific, hem d’esco-
mençar per situar-los. I hem de saber, que fonamen-
talment, es troben en les estribacions dels sistemes
Iberic i Betic que penetren en el regne de Valencia.
Del nort al sur, les zones de major concentració de
pous de neu serien La Tinença de Benifacà, les
serres de Penyagolosa i Espadà, la Bellida, Beni-
ganim-Rugat-Salem, Benicadell, Mariola, el Carras-
cal, Maigmó, Aitana i la Serrella. N’hi han mes de
tres centenars.
En relacio als noms generics, hem de saber que en
llengua valenciana tenim “pous de neu”, “pous de gel”
i “ventisquers” o “ventixclers” i no
“pous de glaç” ni “congestes”. Se-
gons Corominas, “ventisquer”, de
ventisca, com nevisca o plovisca, es
sent “…a les muntanyes valencia-
nes…en aquest sentit registra el
D.Ag, ventixcler en en fonts dels Ss.
XVI-XVII”. Tambe tenim “Clots de neu”
i no “sots”. Hem de saber que en
relació a la paraula “clot”, Badia
Margarit en “Les regles d´esquivar
vocables...” diu que “...sabem que
clot era propi de terres valencianes al
tombant dels s. XV i XVI, i que sot Nevera de Castro. Sigle XVIII.
Alfondeguilla (Castello)
(paraula catalana), es trobava al
nord-est del territori. La documenta-
ció de clot que ha recollit el DCVB rebla el clau, per tal
que tots els exemples antics que hi cita son de fonts
valencianes...”
Si parlem del funcionament de cada un dels
“pous”, hem de coneixer que la “contornada” que no
“rodalia” del pou, que es dia “raso”, es netejava d’ar-
bres, matolls, brosses i pedres, per a que les “volves”
de neu, no els “flocs” ni els “cops” de neu, caigue-
ren sobre una superficie neta que facilitara la seua
arreplegada. Pareix ser que “volva” es paraula prerro-
mana. La neu es fea en montons, “agabellant-la” o
“rebalsant-la” en pales, sempre que no hi haguera
vent que l’alçara o “torbisques de neu”. En acabant
es carregava en “saries”, que no en “sarries”, i es
duia al pou, a on previament aillat en material vege-
tal com podia ser la palla d’arroç, anava depositant-
se la neu a “tongades” d’una vara aproximadament.
Cada tongada s’havia de compactar, existint inclus
cançons de “chafar neu” i no “aixafar-la”, aillant-la
de la següent. Per a “chafar neu”, es gastaven els
peus, “pilons” i “pijons”, i no “picons” ni “maçons”,
i d’ahi la dita de “peu i pijó”. Per a evacuar l’aigua de
la neu que anava desfent-se, hi havia un conducte de
“desaigüe”, no un “desguàs”, que
anava per baix terra i que es dia
“alcavó”, de l’arap “al-qabó” i no
“mina”, denominacio en que coin-
cidixen catalans i castellans. L’ai-
gua podia arreplegar-se en un
“aljup”, tambe de l’arap “al-jubb”.
Quan la neu fea falta, es tallava en
“pans” o blocs, previament a ser
transportada per una recua de
mules. Si era transportada en
carros, es posava en “estibes” i no
en “senalles” catalanes. La neu,
ben acondicionada, podia mantin-
dre’s en els pous mes d’una tem-
porada, i ben transportada, es va
aplegar a exportar a Orà en Alger.
Com a conclusio, pot afirmar-se clarament, que la
costum valenciana d’aprofitar la neu per a gelar
begudes, entre uns atres usos, no nos la dugue ningu
en l’epoca que es reoficialisà la religio catolica,
poguent ser inclus anterior a l’epoca de dominacio
musulmana, formant part per tant, de la cultura
valenciana ancestral. En un tercer articul, repasarém
la rica varietat de begudes fresques i gelats valen-
cians.

Renou

“En l’esmentat Llibre de Visites.... f. 306 vº figura un certificat adreçat al bisbe,

en els termes següents: Certifico, y hago fe Yo el infrascrito en nombre del Archivero
del Clero de la Iglesia Parrochial de la Villa de Villareal, como en el Libro donde se
continuan las Determinaciones Capitulares de dicho Clero, se enquentra uno a los
veinte y dos de octubre del presente Año 1716 el qual traducido fielmente de
Valenciano, en Castellano, es como se sigue...”
(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.)
(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)
28 HUMOR VALENCIÀ Renou

Els estudiants d’ingenieria solen

preguntar-se per que les dones
en les curves mes aerodinamiques
son les que oposen major resistencia

Ilustracio d’Albert Guallart

Renou

REFRANS VALENCIANS (Es respecta l’ortografia original) Carlos Ros

No crègues de ton amich, lo que diu sòn enemich.
No deixes la carretera, per anar per travesera.
No vulles may pletejar, lo que bè no pots probar.
No amostres may lo forat, del diner que has ama-
gat.
No tindràs parènt millor, que un amich quet tinga
amor.
No vulles pà florit, ni taca de pegunta en lo vestit.
Ni polls en la greñilla, ni corral sense llenya.
Ni casa feta de fanch, ni vinya en barranco.
Ni camp en costèra, ni muller forastèra.
Ni gat en caixcabèll, ni casar dona Jove en home vèll.
Ni manso sens esquèlla, ni casar home Jove en dona
vella
Ni omplir barral sens ambùt, ni en tèmps de plutja
corral brùt

Renou

Especialitat en carn a la brasa

Tombet de corder “lechal”
Tapes variades
Sopars d’empresa
Dinars de negoci s
 Renou OPINIO 29

TEODOR LLORENTE, ARA QUE FA

CENT ANYS Oscar Rueda i Pitarque
l 2 de juliol de 2011 se compliran cent anys de Opinión, en 1861. Com és sabut, als pocs anys

E la mort del poeta, periodiste i polític valencià

Teodor Llorente i Olivares. Resumir en unes
poques llínees la biografia del més important
Llorente acabaria comprant el diari a Campo i, canviant
la denominació pero aprofitant els tallers d’impressió,
que continuaven sent propietat de Campo, donaria lloc
component de la generació lliterària de la Renaixença a la fundació, en 1866, del diari Las Provincias,
valenciana resulta complicat; no ya per la personalitat considerat el decà de la prensa valenciana actual.
fecunda i polièdrica d’un home que conseguí el
Políticament (i per tant, periodísticament) Llorente
reconeiximent sincer de tot el poble valencià –sense
mantingué unes posicions conservadores, coherents en
distincions ideològiques ni generacionals–, sino també
la seua extracció social burguesa, pero en alguns
pel cert –i a mon parer, injust– estranyament que,
matisos. Recolzà la Revolució lliberal de 1868 contra
despuix del dramàtic paréntesis de la Guerra Civil, i
Isabel II i, encara que despuix
especialment a partir dels anys
dels experiments fallits del regnat
xixanta del sigle XX, ha patit la
d’Amadeu de Savoya i la Primera
seua obra i la seua figura. Una
República feu costat a la res-
figura, la de Llorente, tractada
tauració monàrquica en la figura
massa a sovint des del prejuí
d’Alfons XII (IV de Valéncia), aca-
ideològic i estètic, a partir d’unes
baria enfrontant-se al cap tradi-
coordenades i uns suposts que,
cional del partit conservador, Cá-
potser, hui entenem com a
novas del Castillo, en prendre par-
normals, llògics i socialment ac-
tit actiu pel seu rival Francisco Sil-
ceptats, pero que en la Valéncia
vela.
culturalment castellanisada i
políticament anulada de mitan La bona veritat és que
sigle XIX no ho eren tant... Llorente, des de les pàgines del
seu diari, gojà d’una posició no-
Teodor Llorente vingué al món
tablement influent sobre la po-
en una casa del valentí carrer Retrat de Teodor Llorente i Olivares
lítica i la societat valencianes de
dels Serrans, el 7 de giner de
l’época, d’una forma només com-
18361. De família benestant, pertanyent a la burguesia
parable a la de Blasco Ibáñez des del diari El Pueblo,
del Cap i Casal, pronte destacà com a estudiant aplicat.
pero en acabant sempre fon refractari a participar
La seua carrera acadèmica culminaria en la
directament com a cap visible en les batalles elec-
llicenciatura en Dret, si be no va eixercir pràcticament
torals; encara que la seua respectabilitat i el seu as-
com a juriste, puix pronte unes atres activitats –per les
cendent farien que acceptara ser el cap provincial del
quals ya havia demostrat notable afició durant la seua
partit conservador en Valéncia (1895-1898) i es pre-
etapa estudiantil– acabarien omplint sa vida laboral i
sentara a diverses votades, en èxit variable, encara que
personal: la lliteratura, el periodisme i, en menor mida,
normalment favorable. Llorente seria triat diputat i
la política activa.
senador diverses voltes entre 1891 i 1899, pero
La flama del periodisme naixeria en Llorente ben acabaria abandonant definitivament la política, de la
pronte: des de l’oferiment per part del Marqués de
Campo, que ell acceptà, de la direcció del periòdic La (continua en pag. següent...)

Renou

[1500] En el proleg a les “Notes ordenades per lo reverent mestre Bernat Vilanova,
alias Navarro”, destinades a l’ensenyament del llati, el seu autor, per be que s’autopro-
clama navarres, declara tanmateix que els exemples que hi donara els posara en el seu
‘valentino idiomate’, tot dient que ignora el que s’esdeve en altres llengues.
30 OPINIO Renou

TEODOR LLORENTE, ARA QUE FA CENT ANYS (...de la pag. anterior)

mà del fracàs generalisat de les candidatures silvelistes
front a les canovistes.
Llorente, sempre de forma prudent i contempori-
sadora (actituts que marcaren tota la seua activitat
periodística i política, i que provablement conseguiren
fer-li guanyar el respecte i l’admiració de tota la societat
valenciana del moment, per damunt de prejuïns
ideològics), se declarà, per eixemple, partidari del
sufragi universal i, tímidament,
d’una certa descentralisació
administrativa que tinguera en
conte les necessitats i les
aspiracions de “les províncies”
valencianes front al centralisme
madrileny (a l’hora que deixava
clar el rebuig a qualsevol veleïtat
“separatista”).
D’esta manera s’enfrontava
de forma evident (encara que
també, escassament belige-
rant2) a les coordenades políti-
ques tradicionals del conserva-
durisme espanyol. La lluita in-
Capçal semanari Lo Rat Penat, dirigit per Teodor Llorente
terna entre sentiment i raó, en-
tre amor a una llengua-màtria
(la valenciana) o a una pàtria superior intocable (l’espa-
nyola) que en aquella época, sent francs, no volia ni
sentir parlar de qualsevol llengua o dialecto que no fora
la llengua nacional castellana o espanyola3, poden
detectar-se en tota l’obra de Llorente.
Una timidea de Llorente (com la de Querol, Ferrer i
Bigné o Labaila, colegues renaixentistes i de la mateixa
classe social) en lo que respecta a les aspiracions del
valencianisme polític4 que molts han criticat i identificat
com a causa principal del fracàs de la Renaixença
valenciana, més allà de la seua caent lliterària...
Per a ser justs, alguns autors també han observat,
ben raonadament al meu entendre5, que tenint en
conte la situació política i cultural de Valéncia en
aquella época, i les pròpies coordenades sociològiques
de l’estament social i polític al que pertanyia Llorente6,
este degué plantejar-se pragmàticament més d’una
volta que lo primer –que no era
poc– era trencar en eixa
perniciosa visió del fet cultural
valencià que es trobava ferma-
ment arraïlada en la seua prò-
pia classe social, bastint les
bases per a que foren les noves
generacions les que, una volta
desijablement redirigits els pen-
saments i les actituts de forma
coherent cap a la recuperació
llingüística, feren lo propi en la
caent política.
El sentit homenage de la
reivindicativa Joventut Valencia-
nista a Llorente en les cele-
bracions unànims de la coro-
nació d’En Teodor com a Poeta de Valéncia, en 19097,
només dos anys abans de la seua mort –en un
significatiu intercanvi de proclames durant els actes
d’homenage en els carrers de Valéncia8–, i les ob-
servacions posteriors del poeta respecte a que havia
segut el dels jóvens “el verdader homenage, el més
sincer i entusiasta, el més conscient, el que més
m’estime”, vindrien a confirmar lo dit9.
(continua en pag. següent...)

Renou

DEL GRAO DE CASTELLÓN

Vicente y Juani

Paseo Buena vista, 31 - Tel.s 964 06 43 56 - 654 41 45 74

12100 GRAO - CASTELLÓN
 Renou OPINIO 31

TEODOR LLORENTE, ARA QUE FA CENT ANYS (...de la pag. anterior)

S’ha de destacar també que els principals autors com Víctor Balaguer, en una llínea pacificadora totalment
que en la segona mitat del sigle XIX usaven la llengua anàloga a la de Llorente.
valenciana de forma escrita, continuadors de la secular 3. Simbor, op. cit., p. 17, i Roca, op. cit., p.156.
escola satírica valenciana i sempre en gran èxit de 4. Un concepte, per cert, inexistent fins a la primera
públic –com Bernat i Baldoví, Josep Maria Bonilla o década del sigle XX tal i com hui el podem entendre.
Eduart Escalante–, usaven una ortografia totalment
5. De fet, tota la citada obra de Rafael Roca gira entorn
castellanisada i carien d’aspiracions estètiques en la d’esta visió de l’ideologia llorentiniana.
creació lliterària (aspectes que Llorente, per cert, criticà
durant tota sa vida), i ademés eren d’extracció popular 6. Cap recordar que l’alta burguesia valenciana era un
estament ya molt castellanisat culturalment, que es trobava en
i tendències polítiques lliberals, quan no directament
plena efervescència d’un fenomen sociològic conegut
republicanes. Est últim fet devia de provocar, a ulls de popularment com la coentor, tan criticada per les classes
la classe conservadora de populars; i gens procliu per tant,
l’época (minoritària numèri- llevat d’algunes excepcions, a la
cament, pero que detentava recuperació d’unes tradicions
el poder polític i econòmic de ancestrals i d’un idioma, el valen-
cià, que consideraven clínicament
forma pràcticament absoluta)
mort o, en el millor dels casos,
una identificació perniciosa només vàlit per a la sàtira popular
de l’us normal de la llengua de baja estofa.
valenciana ab posicions políti-
7. Promogut pel diari El
ques o socials que horrorisa- Correo de Valencia i verificat el
ven a certes “forces vives” del 14 de novembre de 1909 en
moment. l’estadi de l’Exposició Regional
Valenciana. L’homenage trobà
recolzament unànim: en diaris
Notes: com Las Provincias, La Corres-
1. Per a la tria de senyes pondencia de Valencia, el repu-
biogràfiques de Llorente he seguit Sagell commemoratiu 140 aniversari eixida periodic “Las blicà blasquiste El Pueblo i en
essencialment les obres Teodor Provincias”, fundat per Teodor Llorente les principals institucions valen-
Llorente i la Renaixença valencia- cianes, in cloent els ajuntaments i
na, de Rafael Roca Ricart (Insti- diputacions de Valéncia, Castelló
tució Alfons el Magnànim, Valéncia C., 2007) i Teodor Llorente. i Alacant, aixina com també els ajuntaments de Madrit, Barce-
Poesia, a càrrec de Vicent Simbor Roig (Edicions Alfons el lona i Palma de Mallorca.
Magnànim, Valéncia C., 1996). 8. Als crits de la Joventut Valencianista de “¡Vixca Llorente!
2. Les seues abundants manifestacions de espanyolisme ¡Vixca la llengua valenciana! ¡Vixca Valéncia lliure!” alguns
convençut intentaven deixar clar que la Renaixença valenciana assistents a l’acte, segurament tan llorentinistes com ells
era totalment apolítica, en contra de lo que succeïa en la (encara que cadascú a la seua manera), se veren en la
coetànea catalana. Si be és just recordar que podem trobar necessitat de respondre: “¡Viva Valencia española!”...
afirmacions de destacats renaixentistes catalans de l’época, 9. Roca, op. cit, pp 118-128.

Renou

Fray Bonifaci Ferrer, germa de Sant Vicent Ferrer, en març de 1478, en el

Colofó de la “Biblia Valenciana”: “Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una
biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boïl, cavaller, la qual fon trellada de
aquella propia que fon arromançada en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina
en la nostra valenciana...”
(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.)
(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)
32 LLEGAT DEL PARE GUINOT
UN CONTE.
EL CHAVAL I EL CAVALL
ra un chaval de quinze anys, que vivia en companyia
E del seu padrastre.
Son pare va morir quan ell era chicotet, i sa mare
tornà a casar-se, i mes avant es morí d’una pulmonia.
Les relacions entre padrastre i fillastre no eren molt
bones, perque el padrastre es dedicava a la captura,
doma i venta de cavalls, i al fillastre no li pareixia be com
es comportava en est ofici.
Aço va succeir en territori americà, en un punt aon hi
havia cavalls silvestres. El fillastre, Jordi, estava sempre
rebotat contra son padrastre perque no tractava be als ani-
mal no els prenia voluntat i els desocupava prontament.
Jordi, fisicament, era un jovenet prou alt per a la seua
edat, fornit, de cabells rossos, ulls blau-palit, cara son-
rosada: moralment, de bons sentiments, de caracter
retret, un poc brofec, pero amant dels animalets.
Tenia un gos, i alguns pardalets en gabietes, als que cui-
dava esmeradament. Ademes a Jordi li agrada va estar
en contacte en la Naturalea.
En la montanya s’havia arreglat una
cova natural, engrandint-la per a fer d’e-
lla la seua cabanya, i tots els dies fea la
vida alli, llegint llibres d’aventures i de
vaquers.
Un dia, al arribar a la cova, Jordi es va
trotar un intrus: un cavall silvetre, que
segurament va fer cap alli desorientat, i
al vore’s tancat en aquell recint estava Cavall silvestre
mes manset que una malva.
Jordi, al primer moment, tingue por
d’aproximar-se ad ell, per si el cavall el mamprenia a
mossos o a coces, pero va anar acostant-se ad ell, li va
donar un carrocet de sucre i li va pasar la ma pel llom
acariciant-lo, i es va fer en ell.
L’animal olorà el sucre i se’l traga. El jove acarona al
cavall, este se deixa tocar, i cavall i chaval se feren
amics, una amistat que es va continuar els dies
següents, per que totes les vesprades Jordi anava a la
cova i alli encontrava al cavall.
Este cavall era jove, de molt bona planta, de pel
negre, en uns rodalins blancs en el front i en les proxi-
mitats de les potes.
Quan mamprenia el trot donava gust vorel correr, llau-
ger, pel camp. Jordi ademes de carrocets de sucre, li
portava herba tendra, garrofes i algun rosego de pa.
Tan amics se feren, que el cavall li permetia a Jordi que
el montara i fera alguna carrereta pels alrededors de la
cova.
Al final, quan li pareixia, el cavall picava sola. Pero un
dia el padrastre es va enterar pels veíns de que el seu
chic passejava pel camp en un cavall precios, i li va dir
Renou
D. Josep Mª Guinot i Galán
Academic de numero de la RACV
Fundador de “Cardona Vives”
a Jordi: ¿ D’a on t’has tret eixe cavall en que’t paseges
pel camp?.
Jordi, fent-se l’ignorant, contesta ¿ quin cavall? i es
va posar de carn de gallina, pensant en el final que se li
esperava al seu cavall si caia en mans del padrastre.
“ El domarà, pensava Jordi a força de colps, i el ven-
dra sense cap consideracio, i yo me quedare sense
cavall.
El padrastre insistí: El cavall que montaves l’atre dia.
¿Que’t penses que no ho se?, T’ha vist massa gent per
a que vullgues negar-ho, Saps molt be a on esta.
Per fi no va tindre mes remei que explicar-li-ho tot al
padrastre. Si que ho se, digue Jordi, pero no vullc dir-li
ho perque si cau en les seus mans, el maltractarà i des-
pres el vendra i yo me quedare sense un cavall que ha,
volgut ser amic meu.
Ya podia voste deixar-se eixe ofici tan dur de doma-
dor de potros, i dedicar-se a un atre ofici mes noble.
El padrastre al oir aquella contestacio,
va agarrar a Jordi de les orelles i a pegar-
li espentes, hasta que este prometre que
el duria al punt en que tenia cada dia la
seua cita en el cavall.
Anaren a la cova els dos i el cavall
acodi com sempre i com estava present
Jordi, es va portar la mar de be, deixant
que el pujara tambe el padrastre, qui va
donar unes voltes a cavall d’ell.
Pero va escomençiar a pegar-li, com
solia fer en els animals que domava, i el
cavall, fent una cabriola el va tirar a terra, el patejà
varies vegades i el deixa com un drap.
A continuacio el cavall va tornar a la cova, a on l’es-
pera Jordi.
Este va suposar que en avant seria dificil la conviven-
cia en el padrastre i va decirdir anarse’n pel mon.
Jordi parlava en el cavall com si este l’entenguera: “
Cavall, no m’abandones , que eres l’unic amic que tinc.
Dema comprarém tot lo que faça falta i nos en anirem
fora d’aci “.
El cavall menejant el cap, de dalt a baix, pareixia
assentir a tot lo que li dia Jordi, qui va passar la nit lar-
guestes en terra en la cova.
Al dia següent se, despertà volgue anàr a casa, a
despedir-se del padrastre, i al vore’l en el llit, tot machu-
cat, li va donar llastima, se’n ana a la cova, montà a
cavall i se dirigi al poble del costat, en busca del mege.
El cavall corria que volava, tant a l’ana com al retorn,
portant al doctor a la grupa.
(continua en pag. següent...)
 Renou
CIENTIFICAMENTE CORRECTE Ramón Mingarro Traver
E
ls catalans quan no tenen mes arguments per a
defendre les seues tesis, sentencien simplement ab
la frase “lo cientificament correcte es… tal paraula”
i ya se creuen com el Papa, o siga infalibles. Voler defen-
dre una tesis ab les paraules “cientificament correcte” mes
be vol dir tot lo contrari. Si es pot assegurar alguna cosa
en l´historia de la ciencia, el significat cientific es intrinse-
cament imperfecte; les paraules “cientificament correcte”,
es, puix quasi sempre, provisional, perque pot ser incom-
pleta, incorrecta, rebujable o millorable. I mai es una
paraula com ells pretenen, com que ya està tot clar, resolt
i acceptat. En ciencia cada nova teoría desdiu o supera a
l´anterior.
Quan yo estudiava existia el bachiller, i en el meu temps
era mes facil tot, o estudiaves ciencies o lletres. Lletres
eren idiomas, filosofia, sicologia, etc… ; i ciencies eren
matematiques, química, arquitectura,
etc… Per lo tant voler defendre lletres ab
la paraula ciencia, en principi fins fa molt
poc de temps no era asociable, no es dia
mai “cientificament la paraula es…”; sino
que es dia, segon el diccionari tal, o el
llingüista qual, pero mai es dia “cientifica-
ment”. Per cert ara els meus fills, n´hi
han tantes varietats en els estudis, que la
veritat es que no se lo que estudien; total
per a ser uns incults i acabar sense saber Representació falsaria de la mort de quatre ralles roges sobre l´escut dorat
el riu que passa per Londres, la capital Wifredo el Velloso. Ludovico va morir d´aquell. Puix resulta que quan Wifredo
d´Argentina, el pic mes alt d´Europa o qui abans del naiximent de Wifredo. No era comte de Barcelona (878-897),
pugué embrutar en els seus dits l’es-
era el gran capità, o els carlistes. cut d’aquell. (Redaccio)
Yo soc un simple bachiller, i se poc; lo
que m´apena molt, massa; es que no
existisca una Academia de la Llengua Valenciana o una
Universitat de filologia en Valencia que tinga la llibertat
d´estudiar, desenrollar, investigar i aplegar a punts mes
oberts, i finalitats mes universals (d´ahi ve la paraula
Universitat), i simplement siguen uns porritos en mans del
nacionalisme-capitalisme catala.
Vejam en l´historia de la ciencia, lo que en el seu temps
era lo “cientificament correcte”, a on n´hi han casos
d´ignorancia, atres de mala fe, o per llegendes que
s´acceptaven:
Quan construiren els primers ferrocarrils, estos no
Renou UN CONTE. EL CHAVAL I EL CAVALL
(...de la pag. anterior)
Gracies a eixa rapidea arribaren a temps per a salvar
la vida del malferit tractant de cavalleries.
Quan estigue bo el padastre, va dir a Jordi: el cavall
m’ha donat una bona lliço, perque yo el maltractava
sense mereixer-se-ho, d’ara per avant tractare be als
animals: estic repenedit.
OPINIO 33
devien de passar de 30 Q/h., perque “cientificament” a
majors velocitats podien danyar-se alguns orgens del cos.
Per lo tant segons aquells cientifics, Armstrong, Collins i
Aldrin, encara estarien de viage cap a la Lluna.
Durant mes de dos sigles, els cientifics atribuien a
Venus un satelit que no existix, començà en 1672, ab
l´astronom Gian Domenico Cassini; prestigiosos astro-
noms publicaren les seues teories durant cent anys, fins
que en 1884, M. Hozean del real observatori de Bruseles,
digué que en realitat Venus era un planeta independent.
Durant 1.200 anys Italia fon gobernada per l´Iglesia,
gracies a un document de Constanti I, el primer empera-
dor cristia de Roma; agrait per haver segut curat de llepra
pel Papa Silvestre I. Lo cert es que eixe document dels
anys 750-800 es fals.
Un dit popular i que sabem tots, fins fa quatre dies, la
sardina “cientificament”, per als que
tenim colesterol era veri i ara resulta que
es miraculosa.
Una atra llegenda, les quatre barres.
Quan els normandos atacaren al rei franc
Ludovico Pío, demanà ajuda al comte de
Barcelona Wifredo (Catalunya no existía
en aquella epoca) que despres de la bata-
lla, Wifredo quedà ferit de mort; el rei tocà
ab els seus dits la sanc del comte i feu les
Ludovico ya havia mort, i eixa batalla mai
ha existit, i per ultim en Espanya no havia
heráldica fins al sigle XII. O siga que la
bandera del Comtat de Barcelona i de la Corona d´Arago,
es d´orige desconegut (Bandera que ara els catalans han
furtat, lo mateix que als valencians els nostres classics).
No ho se si els integristes, quan ampren la paraula
“cientificament”, saben exactament lo que estan dient, en
quan a mi respecta no m´acomplexen, puix queda ben
explicat, que eixa paraula no sentencia res, mes be tot lo
contrari, convida a la discusio.
Traduït del castellà a Llengua Valenciana per
Xavier Gimeno
Ya que vols tant al cavall, que siga per a tu. Jordi tots
els dies montava un rato el cavall i despres li donava lli-
bertat.
El cavall acodia sempre a la cita de la cova, Jordi lil
donava, carrocets de sucre, rosegons de pa, garrofes i
herba tendra i, cavall, padrastre i fillastre, cada u a la
seua manera, tots eren feliços.
34 LLENGUA VALENCIANA
HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA.
(DEL SEU LLIBRE “POMELL DE VALENCIANITAT”)
Arteres omisions sobre la llengua valenciana
“Poc després, el dominicà valencià fra Lluís Galiana
(1763), panegirista de l’idioma, escrivia al notari Carles
Ros, apòstol de la llengua i les lletres valencianes en
aquella centúria, dient-li que vendria molts exemplars del
seu llibre, a més de Valencia, a Catalunya i
a Mallorca, per ser la llengua d’aquests
regnes “una en la sustncia y aun casi en el
modo de hablarla si nos remontamos a
fecha más antigua” (p. 33).
Hi ha moltes maneres d’escriure coses,
falsejant-les. Una d’elles es dir veritats a
miges. Una atra es afirmar coses lleugera-
ment, callant, silenciant fets i motivacions
que capgiren el sentit de les afirmacions.
De tot se troba en els escrits catalanisadors, i concreta-
ment en els de S.G., volent fer creure quimeres.
Al dir que intelectuals valencians admeten l’unitat llin-
güística, calla -sabent-ho- que, si es referixen a una certa
unitat, ho es referint-se a temps antics; i que de cap de
manera accepten la denominacio de llengua catalana.
Els valencians tenim el deure d’obrir els ulls.
Renou
Renou
Josep Boronat Gisbert
(...continuació)
Vejam un eixemple que presenta del sigle XVIII, el del
dominica Lluis Galiana, ades citat.
Diu lo que diu. Pero no diu S.G., s’ho calla, que eixa
llengua a la que es referix Galiana, seguidor de Carles Ros,
a l’escriure-li, es la que els dos califiquen sempre de
“Llengua Valenciana”.
Respecte a l’unitat de l’idioma en
Valencia, Catalunya i Mallorca, notem que
a fra Lluis Galiana, li pareix “una en la sus-
tancia... si nos remontamos a fecha más
antigua”.
Referent a la denominacio de l’idioma,
S.G. no diu res de Carles Ros, perque li
desfaria lo que vol fer passar per bo.
Afegim, per tant, lo silenciat per ell, i
omplim alguns buits:
Carles Ros i Herrera, precursor de la Renaixença
valenciana, naixque en Valencia en 1703. Les seues idees
llingüístiques estan entingues en: “Epítome del origen y
grandezas del idioma valenciano” (1734) i “Qualidades y
blasones de la lengua valenciana” (1752), dos de les
diverses publicacions que té. Notem: llengua valenciana,
idioma valencià.
(Continuarà en el numero següent...)
 Renou POESIA 35

Joan Benet Rodríguez i Manzanares

AUSIAS MARCH. CHICOTETA RESENYA
Lo temps és tal que tot animal brut

L
o temps és tal que tot animal brut, és la rima o cançó LXIV del
nostre més insigne poeta clàssic de tots els temps, Ausias
March (Beniarjó 1397 – Valéncia 1459), el qual, junt a escri-
tors de reconeiximent mundial com Sor Isabel de Villena o Joan Roïç
de Corella, establiren i marcaren el nostre Sigle d’Or, el Sigle d’Or de
les Lletres Valencianes.
Lo temps és tal que tot animal brut, és una de les composicions més breus del cançoner d’Ausias March
que consta de tres coples creuades unisonants i una tornada que es troba en l’estrofa que comença per “Lliri
entre carts,” sent este poema un cant més que d’amor, de desamor i lamentació.
Vullc fer notar, que en la traducció realisada, no he canviat frases com “han melodia tanta”, per “tenen
tanta melodia”, per eixemple, perque “han melodia tanta” seguix sent d’un correcte valencià actual, pero
expressant-se en un llenguage poètic que busca fer la rima com toca, i que si estiguera escrit eixe poema en
el dia d’ahir, per a fer eixa rima la frase en concret podria escriure’s de la mateixa manera.

AUSIAS MARCH
LXIV
Valencià antic Valencià modern
Lo temps es tal que tot animal brut Lo temps és tal que tot animal brut

Lo temps es tal que tot animal brut Lo temps és tal que tot animal brut
requer amor, cascú trobant son par. requerix amor, cascú trobant son par.
Lo cervo brau sent en lo bosch bramar, El cervo brau s’escolta en el bosc bramar,
e son ferm bram per dolç cant es tengut i son ferm bram per dolç cant és tengut.
Agrons e corps han melodia tanta Garses reals i corps han melodia tanta
que llur semblant delitant enamora. que el seu semblant delectant enamora.
Lo rossinyol de tal cas s’entrenyora, El rossinyol de tal cas s’entrenyora,
si lo seu cant sa ‘namorada ‘spanta. si el seu cant sa enamorada espanta.

E donchs, si ‘m dolch, lo dolrre m’es degut I llavors, si em dol, el dolor me és degut

com veig amats menys de poder amar; com veig amants menys de poder amar;
e lo grosser per apte veig passar: i lo grosser per apte veig passar:
Amor lo fa esser conegut. Amor ho fa ser no conegut.

E d’açò ‘m ve piadosa complanta I d’açò em ve piadosa lamentació

com Desamor exorba ma senyora, com Desamor cega ma senyora,
no conexent lo servent qui l’adora, no coneixent el servent qui l’adora,
ne vol penssar qual es s’amor ne quanta. vol pensar qual es son amor ne quanta.

No com aquell, qui son be ha perdut, No com aquell, qui son be ha perdut,
metent a risch si podria guanyar, ficant a risc si podria guanyar,
é, vos amant, que ‘m volguesseu amar i, vosté amant, que em volguéreu amar
delliberat: no sso’n amor vengut. delliberat: no són amor vengut.
Tot nuu me trob vestit de grossa manta. Tot nu me trobe vestit de grossa manta,
Ma Voluntat Amor la te’n penyora, Ma Voluntat Amor la té en penyora
e ço de que mon Cor se adolora i açò de que mon Cor s’entrenyora
es com no veu ma fretura qu’es tanta. és com no veu ma necessitat que és tanta.

Lir entre carts, ab milans caç la ganta, Lliri entre carts, en milans caça la cigonya
y ab lo branxet la lebre corredora. i en el falder la llebre corredora.
Assats al mon cascuna’s vividora, Dominen al món cascuna és vividora
e mon pits flach lo Passi de Rams canta! i mon pit flac ¡el Dumenge de Rams canta!

Transcrit al valencià modern per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

36 OPINIO
LAS LENGUAS OFICIALES DE LA
CANCILLERÍA
Cantar del Cid “A Ares en lo Maestrat de Montesa“
U
na de las consignas que más ha calado entre las
víctimas de la inmersión -estudiantes, funciona-
rios y emigrantes- es la que propaga que sólo
eran lenguas oficiales de la Cancillería de la Corona de
Aragón el aragonés y el catalán. En textos inmersores
de BUP leemos: “Jaime I decidió redactar en catalán, y
no en latín, toda la documentación referente al Reino
de Valencia” (Llengua COU, Ed. ECIR, p.107), pero el
original en que se basa la cita anterior dice: “In curia
civitatis Valencie... omnes actus et sentencie in roman-
cio“. Estamos ante una variedad de glosolalia, en la que
el afectado inventa palabras o las dota de significado
que place a su extravío.
Entre los gramáticos del IEC hay casos célebres de
acromegalia y aerofagia, pero la glosolalia es endémica
en filólogos y siguen la glotosofía o filosofía del lengua-
je del Instituto d’Estudis Catalans. EI síntoma más
espectacular es que leen la palabra “catalán” en textos
donde no figura tal vocablo. En un
libro editado por la Generalidad de
Cataluña, los filólogos Bastons y
Estruch -afectados de glotolalia-
creen operar con bisturí semántico
sobre frases confusas, restaurándo-
las al concepto original. Del “C Cantar
del Cid“ escogen la voz franco,
explicando que el autor aludía al
doble sentido de “noble y catalán“.
Según los autores, debiéramos Ares en lo Maestrat de Montesa
corregir mentalmente cada vez que
leamos franco en el “Poema del Cid”, substituyéndolo
por catalán. Lo mismo sucede con la prosa alfonsina
(1221-1248). Su glosolalia les hace creer que donde
en el original figura fr a nc e s e s debe decir c a ta l a ne s léxico oficial tenemos el utilizado por Jusep Orti, secre-
(Estruch: “Cataluña en la literatura”. Barcelona 1997).
La glosolalia afecta a los paleógrafos del IEC, no a
los manuscritos originales, por lo que hay que recordar
que jamás ordenó Jaime I que la documentación valen-
ciana se escribiera en catalán. En ocasiones, aunque
no era habitual, el funcionario citaba el idioma. En la
documentación remitida a la Cancillería, en 1586, el
consell desea que se entregue en mano a Felipe II; en
este caso puntualizan que, aunque “e escrita en lengua
valenciana“ (ACA. L.1350), sea traducida por un noble
valenciano residente en la corte. Los afectados de glo-
solalia cuando observan “iin idiomate valentino“ en las
actas del Compromiso de Caspe dicen que pone “cata-
là”. Y quizá sea éste el documento oficial más solemne
de todo el XV, al reflejar el cambio de dinastía del rey de
Valencia y conde de Cataluña.
Ejemplo de prosa valenciana usada por la Cancillería
Renou
Ricardo García Moya
son las autorizaciones reales para la impresión de
libros. La otorgada a Jaume Prades, firmada por el con-
seller real Jaume Ferrer, está fechada “a XXI de giner
1595”. La Cancillería usaba léxico valenciano como el
sustantivo giner, prohibido ahora por la inmersión y sus-
tituido por el catalán gener. Este impreso otorgaba la
licencia real a Jaume Prades, rector de “A Ares en lo
Maestrat de Montesa“, frase que un afectado de gloso-
lalia ve con alterada morfosintaxis, convirtiendo el texto
de la Cancilleria en algo así como “A Ares al Mestrat de
Muntesa“.
En el permiso real hay plurales como “cofren ns“ -
documento en el s. XIII- y la fórmula de apro- bación
valenciana “a a nos ben vist“, ahora sustituida por la bar-
celonesa “vvistiplau“. EI libro de Prades se titulaba
“Historia de la adoración” y abordaba tangencialmente
el problema derivado de la confusión babélica y la for-
mación de múltiples lenguas: “E Entre las quales havia
(sic) muchas que, aunque distintas, se entendían unas
a o t r a s , c o m o s o n ag o r a l a
Valenciana y Catalana“ (p. 350). EI
doctor Prades puntualiza que,
“aaunque distintas“, se entendían;
pero en el mismo párrafo añade
otras comprensibles: la toscana,
francesa y castellana. EI autor alu-
día a las neolatinas del sudoeste de
Europa, más o menos comprensi-
bles en relación a semíticas, esla-
vas y germánicas.
La Cancillería se castellanizó
bajo los Austrias, pero la Generalidad del Reino siguió
remitiendo memoriales y cartas en el idioma valenciano
vivo, distinto al catalán coetáneo. Como ejemplo de
tario de la Generalidad, en una misiva oficial del año
1704: “Y Ya contribbuixen, este any, servicis, lo de eposit,
atendre, inglesos, fortele ees, Ileealtat, alla augerarllo...”
(8P0, R. 2035, 10 octubre 1704). Traducido al catalán
sería: ja contribueeixen, aquest, diposit, ate enir, anglesos,
fortalessas, serve
eis, Ile
eialtat, alle
eugerir-llo, etc.
EI escrito de la Generalidad contenía frases en
valenciano moderno: “Y Y en tots estos numerosos eixer-
cits“, que la inmersión traduciría en: “II amb tots aquets
nombrosos exèrcits“. En fin, lo dijo fray Antoni Canals
en 1395 y lo repitió el rector Jaume Prades dos siglos
después, en 1595, desde su atalaya en Ares del
Maestrat: aunque se entienden por su común origen,
las lenguas valenciana y catalana son distintas. Ahora,
en 1999, serían acusados de sececionistas por los
afectados de glosolalia.
 Renou PINTURA VALENCIANA/PASSATEMPS 37
PINTURA VALENCIANA EMILIO ALIAGA ROMAGOSA
Castelló 1876- Valencia 1944

Va ser discipul de Mundina. Començà el seu pelegrinage artistic

“Mercat”. Oli de Emilio Aliaga
Renou PASSATEMPS
HORISONTALS
1. Que se pot congelar. 2. El animal te
set i s’arrima a l’aigua. Famosa ciutat a
on va naixer Abraham. 3. Segon lletra
del abecedari. Punt cardinal.
Exclamacions taurines. 4. Metal precios.
Falta el principi de llevar sal. 5. Televisio
terrestre. Vibrant. Nom familiar d’una
artista de cine molt coneguda. La vocal
del puntet. 6. Resplandor luminos darre-
re d’imagens de sants. Aliment basic fet
en farina de blat. 7. Al drago li ha caigut
la coa. Contracció. El pare ha perdut la
nota musical. 8. Riu de Suissa. Lo que
se du al peu per a caminar. 9.
Perteneixent a la poesia heroica. Doble
vibrant. 10. Trenta dies. Punt cardinal.
Gas utilisat per a iluminacio.
estudiant Belles Arts en Valencia i despres en Madrit. Obtingué per
oposicio la catedra d’Institut, eixercint com professor en Castelló,
Valencia, Girona, Palma, Soria i Almeria.
Medalla en l’Exposicio Regional de Valencia en 1909. Medalla
de plata en l’Exposicio Nacional de l’Ateneu Mercantil valencià.
Diploma commemoratiu en la mostra del primer centenari de
l’Independencia de Mexic.
Varies exposicions en Valencia i, en 1911 exposa en Castelló en
l’Exposicio d’Arts i Industries.
Reconegut Academic corresponent de Sant Ferrando i Director
del Museu Provincial de Castelló.
Ferrando
ENCREUAT
VERTICALS
1. Afirmacio feta en el cap. Mil romans. José Luís Cortés Lloréns
2. L’inici musical d’una Opera. Punt car-
dinal. 3. Al reves, preoposició de lloc. En
femeni, que son poc comuns en la seua
especie. 4. Principi de guerra. Nota
musical. Li falta la i per a ser un numero
matematic. 5. Al reves, segon nota
musical. Punt cardinal. Zona de vegeta-
cio en el desert. 6. Estat d’Asia en la
peninsula d’Indochina. Extensio d’aigua
dolça. 7. Primera vocal. T’agarres com
una... Simbol quimic del Boro. Punt car-
dinal. 8. Atra vegada simbol quimic del
Boro. Nom de lletra. Primera persona de
la Santissima Trinitat. 9. Natural de
Portugal, en femeni. El que conduix l’em-
barcacio. 10. Al reves, segona nota
musical. Part del riu proxim a la desem-
bocadura. 1ª vocal.

Renou PASSATEMPS ENREDRALLENGÜES/ACROSTIC

ENREDRALLENGÜES ACROSTIC

Ordena les lletres d’estes Utilisant la primera lletra corresponent a la

paraules per a trobar toponims definicio donada, se podra llegir el nom d’un
de pobles del Regne de mestre i music que va compondre l’Himne
Valencia. Regional.

NATRAA ______ DEFINICIONS

CORALA ______ 1. Descans religios dels Judeus.
FARFALA _______ 2. Primera vivenda d’Adan i Eva
3. Conjunt de flors.
LASCAN ______
4. Ple hasta d’alt
DIELUCA _______ 5. Trescents xixanta cinq dies.
6. Flor del taronger.
LASITAM _______
7. Vegetacio en ple desert.
38 GASTRONOMIA VALENCIANA Renou

LA CUINA Pilar Borrull RACO DEL VI José Luís Cortés

VALENCIANA
CARCHOFES DE BENICARLÓ, REOMPLIDES En una reunio
Per a quatre o d’amics, que
solien en algu-
cinc persones:
na freqüencia
fer alguns dinars,
Ingredients: hi havia u que
20 carchofes de se les donava
la D.O. “Carchofa d’entés en vins.
de Benicarló”, 2 Els amics li
alls, Oli, Carn feren una bro-
ma. Van can-
picada, 200 gr
viar el vi d’una botella de marca molt coneguda, de
de ceba, ½
molt de prestigi, per un vi fluixet i de poca calitat.
decalitro de En el dinar el “sabut” provant el vi dia: ¡che! ¡que bo
brandy, Sal, farina i ou per a reboçar i salsa de tomata es!, se nota que es d’una bodega de calitat, esta clar
Elaboració: que val la pena gastarse uns diners i beure vi com
Netejar les carchofes buidant el centre. Coure-les en este”.
aigua, suc de llima, sal i una culleradeta de farina. Els amics no el van desenganyar i dins d’ells pensa-
Reservar despres de cuites. A banda, solsir en l’oli, ven “quin fantasma”.
La conclusio es que alguns sabuts, com este, miren
ceba i all. Afegir la carn picada i cuinar. Flamejar en el
la marca nomes. Si el vi t’agrada quan el beus, inde-
brandy. Afegir la tomata i assaonar. pendentment de la denominacio per a tu es un bon vi.
Reomplir en esta mescla les carchofes. Reboçar a Eixa es la meua opinio, encara que tambe hi ha que
soles per a tancar i fregir. tindre en conter allo de que “quan mes sucre mes
Se servix damunt de la salsa de tomata. dolç”, es dir preu i elaboracio van agarrats de la ma.

SOLUCIO ALS PASSATEMPS Renou

SOLUCIO A SOLUCIO A L’ENCREUAT SOLUCIO A L’ACROSTIC

S A B A T
C O
N G E L A B L E
L’ENREDRALLENGÜES

A B
E U R A U R E D E N
B EE O L E S
ARTANA

ALCORA
O R E S A L A R R A M
T TR P E I R A S
A U
R E O L A P A
ALFAFAR

D AR A L P A A N Y
CANALS

A RA S A B A T A N A F A
CAUDIEL

E P I C R R
M E S S N E O O A S I S
MISLATA

Renou
[1310] Arnau de Vilanova, el mege valencia, escriu “Rahonament d’Avinyo” en romanc
valencia.