I. FINALITAT DE LES NOFC 1.

L'Escola Valeri Serra s una comunitat educativa que, tot realitzant diferents funcions, contribueix a la missi prpia del centre. Segons la LEC, en el seu article 19, La comunitat educativa s integrada per totes les persones i institucions que intervenen en el procs educatiu. En formen part les famlies, el professorat, els professionals datenci educativa i el personal dadministraci i serveis, lAdministraci educativa, els ens locals i els agents territorials i socials i les associacions que els representen, i tamb els collegis professionals de lmbit educatiu, lassociacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i els professionals, empreses i entitats de lleure i de serveis educatius. a) Aquest reglament regula doncs les relacions de tota la comunitat educativa en aquells aspectes que fan possible la consecuci d'aquesta missi. 2. La comunitat educativa organitza en l'exercici de llurs activitats amb l'accepci d'uns drets i uns deures que permeten a la comunitat aconseguir les seves prpies finalitats. L'articulat del present reglament, que senyala uns drets i uns deures, s animat per un esperit de participaci responsable dins la comunitat. 3. Aquest reglament respecta l'autonomia prpia de cadascun dels grups que formen la comunitat educativa. Malgrat tot en les funcions convergents de tota la comunitat educativa, les pautes a seguir sn precisades en aquest articulat. 4. En els aspectes als quals faci referncia s sotms a les modificacions que les autoritats o organismes competents determinin.

II. ELS ALUMNES Segons la LEC tots els alumnes d'aquest Centre escolar tindran els segents drets i deures1. DRETS DELS ALUMNES: Es reconeix als alumnes els segents drets bsics: 1. Els alumnes, com a protagonistes del procs educatiu, tenen dret a rebre una educaci integral i de qualitat. 2. Els alumnes, a ms dels drets reconeguts per la Constituci, lEstatut i la regulaci orgnica del dret a leducaci, tenen dret a: a) Accedir a leducaci en condicions dequitat i gaudir digualtat doportunitats. b) Accedir a la formaci permanent. c) Rebre una educaci que nestimuli les capacitats, en tingui en compte el ritme daprenentatge i nincentivi i en valori lesfor i el rendiment. d) Rebre una valoraci objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrs personal. e) sser informats dels criteris i els procediments davaluaci. f) sser educats en la responsabilitat. g) Gaudir duna convivncia respectuosa i pacfica, amb lestmul permanent dhbits de dileg i de cooperaci.

Vegeu LEC Ttol III, Captol II, Lalumnat; Articles 21 i 22

h) sser educats en el discurs audiovisual. i) sser atesos amb prctiques educatives inclusives i, si escau, de compensaci. j) Rebre una atenci especial si es troben en una situaci de risc que eventualment pugui donar lloc a situacions de desemparament. k) Participar individualment i collectivament en la vida del centre. l) Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislaci vigent. m) Rebre orientaci, particularment en els mbits educatiu i professional. n) Gaudir de condicions saludables i daccessibilitat en lmbit educatiu. o) Gaudir de protecci social, en lmbit educatiu, en els casos dinfortuni familiar o accident DEURES DELS ALUMNES 1. Estudiar per aprendre s el deure principal dels alumnes i comporta els deures segents: a) Assistir a classe. b) Participar en les activitats educatives del centre. c) Esforar-se en laprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals. d) Respectar els altres alumnes i lautoritat del professorat.

2. Els alumnes, a ms dels deures que especifica lapartat 1, i sens perjudici de les obligacions que els imposa la normativa vigent, tenen els deures segents: a) Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa. b) Complir les normes de convivncia del centre. c) Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre. d) Respectar el projecte educatiu i, si escau, el carcter propi del centre. e) Fer un bon s de les installacions i el material didctic del centre. f) Participar i collaborar activament amb la resta de la Comunitat Educativa per tal dafavorir el millor desenvolupament de lactivitat educativa, de la tutoria i lorientaci, i de la convivncia en el centre. g) Propiciar un ambient convivencial positiu i respectar el dret de la resta de lalumnat al fet que no sigui pertorbada lactivitat normal de les aules.

III. LES FAMILIES Tal com consta en la LEC2, 1.- Les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a ms dels altres drets que els reconeix la legislaci vigent en matria deducaci, tenen dret a rebre informaci sobre: a) El projecte educatiu. b) El carcter propi del centre. c) Els serveis que ofereix el centre i les caracterstiques que t. d) La carta de comproms educatiu, i la coresponsabilitzaci que comporta per a les famlies. e) Les normes dorganitzaci i funcionament del centre. f) Les activitats complementries, si nhi ha, les activitats extraescolars i els serveis que sofereixen, el carcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a comporta i serveis oferts. g) La programaci general anual del centre. h) Les beques i els ajuts a lestudi. h) Les beques i els ajuts a l'estudi. 2.- Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informaci sobre l'evoluci educativa de llurs fills. Amb
2

les famlies, la

laportaci econmica

que, si

escau,

els

resta dinformaci rellevant relativa a les activitats i els

Vegeu LEC Ttol III, Captol III, Les families; Article 25

aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris perqu els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenci adequada a les famlies, en particular per mitj de la tutoria. 3.- Les mares, els pares o els tutors tenen el deure de respectar el projecte educatiu i el carcter propi del centre, el dret i el deure de participar activament en l'educaci de llurs fills, el deure de contribuir a la convivncia entre tots els membres de la comunitat escolar i el dret de participar en la vida del centre per mitj del consell escolar i dels altres instruments de qu es dotin els centres en exercici de llur autonomia. 4.- El Govern ha de promoure, en el marc de les seves competncies, les mesures adequades per a facilitar l'assistncia de mares i pares a les reunions de tutoria i l'assistncia de llurs representants als consells escolars i als altres rgans de representaci en qu participin. Les famlies dalumnes daquest centre, tindran els segents deures, recollits en la carta de comproms educatiu del centre3. Tal com consta en la LEC4; Per mitj de la carta de comproms educatiu s'ha de potenciar la participaci de les famlies en l'educaci dels fills. Les famlies s'han d'avenir a compartir els principis que inspiren la carta. El Departament ha d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboraci de la carta, que han de respectar els drets i les llibertats de les famlies recollits a les lleis.

3 4

Vegeu Carta de Comproms Educatiu, Escola Valeri Serra Vegeu LEC Ttol III, Captol I, Disposicions Generals; Article 20

IV. EL PROFESSORAT Tal com consta en la LEC5, 1.- Els mestres i els professors, en l'exercici de llurs funcions docents, tenen els drets especfics segents: a) Exercir els diversos aspectes de la funci docent a qu fa referncia l'article 104, en el marc del projecte educatiu del centre. b) Accedir a la promoci professional. c) Gaudir d'informaci fcilment accessible sobre l'ordenaci docent. 2.- Els mestres i els professors, en l'exercici de llurs funcions docents, tenen els deures especfics segents: a) Exercir la funci docent d'acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu. b) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerncia, participaci i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis d'una societat democrtica. c) Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessries per a la millora contnua de la prctica docent. 3.- Cal tenir en compte, a ms, les segents indicacions en relaci als professors i altre personal del centre: 3.1.- Els alumnes daquest centre tenen obligaci de respectar i complir les instruccions del tutor i de tots els mestres de lescola, tant en activitats lectives com en hores desbarjo i sortides. Tamb al personal no docent: monitors de menjador i daltres activitats organitzades per lAMPA. Tots ells contribueixen a la seva educaci. 3.2.- Els alumnes seguiran les orientacions del professorat respecte el seu aprenentatge. 4.- En relaci a ladscripci del professorat:
5

Vegeu LEC Ttol III, Captol IV, El professorat; Article 29

.- Els tutors i tutores es nomenen pel director o directora del centre per un curs acadmic com a mnim, havent escoltat el claustre en relaci amb els criteris corresponents. .- Per tal de garantir la continutat de lacci tutorial 6, s convenient que el tutor/a sigui el mateix al llarg de cada cicle. .- El professorat destinat a les especialitats d'educaci Infantil, educaci especial, llengua estrangera, educaci fsica, msica, educaci primria, ser adscrit a aquestes unitats sense perjudici de l'organitzaci del centre. .- Abans que finalitzi el termini pel qual va nomenar-se, la direcci del centre pot revocar el nomenament del tutor o tutora a sollicitud motivada de la persona interessada, o per prpia decisi, expressament motivada en l'incompliment de les seves funcions o en les necessitats de funcionament del grup assignat i amb audincia de la persona afectada. . El director o directora informa el consell escolar del centre i el claustre de professorat del nomenament i cessament de tutors i tutores.

5.- En relaci als permisos i substitucions: . El professorat est obligat a complir l'horari i el calendari d'activitats establert en la programaci general del centre i a assistir als claustres, a les reunions de cicle i altres reunions extraordinries no previstes en la programaci general del centre i
6

Veure Document per a lorganitzaci i el funcionament de les escoles i dels centres pblics deducaci especial. Text 2010-11. 3.1.- Lacci tutorial 9

que siguin degudament convocades per la direcci, coordinadors de cicle o responsables de comissions. . Totes les absncies es comunicaran , amb el mxim d'antelaci que sigui possible al cap d'estudis per tal que les classes puguin ser degudament ateses. Tamb es deixar un pla de treball a l'aula. Una vegada reincorporat al lloc de treball es presentar el corresponent justificant. . Les faltes d'assistncia son justificades quan hi ha llicncia o perms. Aquestes llicncies i permisos es concediran en funci de la normativa del curs escolar que estigui vigent. 6.- Sortides Escolars. Davant la necessitat de regular la participaci del professorat en les excursions, colnies i sortides escolars, cal crear una regulaci i una normativa al respecte. Creiem que s'han de diferenciar dos tipus diferents de sortides: a) Sortides organitzades pels tutors/es dels diferents cicles de l'escola. b) Sortides organitzades per un mestre/a especialista o tutor/a en concret. A. Sortides organitzades pels tutors/es dels diferents cicles de l'escola. S'engloben en aquest apartat les colnies, sortides i visites escolars, les sortides de fi de curs, les sortides per la localitat, etc. s a dir, totes aquelles sortides organitzades pels tutors/es dels diferents cicles i que van dirigides a un curs o cicle en concret. En aquest cas, els mestres tutors/es seran els que tindran prioritat a l'hora de realitzar la sortida i acompanyar els seus alumnes en la realitzaci

10

de l'activitat, ja que aquesta sortida requereix un treball previ i un treball posterior que cal realitzar a l'aula amb el tutor/a. El nombre de mestres que participaran en la sortida es far seguint la normativa establerta en les normes d'inici de curs que fixen la relaci professorat-alumnat en cada un dels cicles. B. Sortides organitzades per un mestre/a especialista o tutor/a en concret. S'engloben especialitat en o aquest tutoria: apartat Comenius, les activitats que organitza escuelas

exclusivament un mestre/a i que tenen a veure amb la seva colnies d'angls, viajeras, sortides a esquiar, sortides a actuacions musicals o teatrals, En aquest cas, el mestre/a organitzador de l'activitat t preferncia a l'hora d'acompanyar l'alumnat en la realitzaci de l'activitat ja que s de suposar que hi haur un treball previ i/o posterior que haur de realitzar el mestre/a organitzador/a de l'activitat: planificaci, memries, concertar les visites, treball amb els alumnes, etc. Naturalment aquest mestre/a no podr realitzar la sortida sol/a ja que haur de complir les quotes de relaci professorat-alumnat que fixen les normes d'inici de curs. Per tant, ha de demanar la collaboraci d'altres professors/es que l'acompanyin en aquesta activitat. En cas que no hi hagi un nombre suficient de mestres per realitzar l'activitat, l'equip directiu sollicitar la participaci en la mateixa d'algun membre del claustre, en cas de renncia, no es realitzar l'activitat si no es pot garantir el nombre de mestres suficient per realitzar-la. 7.- Finalment, els professors i professores de lEscola Valeri Serra, han de complir i vetllar els requisits segents:

11

.- La participaci, la professionalitat i la implicaci dels professors sn la base fonamental per al bon funcionament dels centre. Els professors estan obligats a complir l'horari i el calendari d'activitats establert en la Programaci General del Centre i a assistir als claustres, a les reunions de cicle o de grups de treball i a les altres reunions degudament convocades pel director o persona encarregada a lefecte. .- Els professors/es que shagin dabsentar, ho comunicaran amb antelaci suficient per a facilitar lorganitzaci de les classes. Quan el departament no cobreixi labsncia es cobrir segons el criteri segent: 1.- reforos individuals i puntuals 2.- desdoblaments segons criteri de lequip directiu 3.- hores de crrecs 4.- a criteri de lequip directiu .- L'horari de les activitats programades tindr per als professors la mateixa obligatorietat que l'horari habitual de treball. .- La distribuci de l'horari lectiu i no lectiu es recollir en la Programaci General del Centre. .- Els mestres tutors de cada grup dalumnes tindran a ms les funcions segents: 1. 2. Tenir coneixement del procs d'aprenentatge i devoluci personal dels Coordinar la coherncia de les activitats d'ensenyament -

alumnes. aprenentatge i les activitats d'avaluaci de tots els docents que intervenen en el procs densenyament del seu grup dalumnes. 3. 4. Responsabilitzar-se de l'avaluaci del seu grup dalumnes en les Tenir cura, juntament amb el secretari, quan correspongui, de dels resultats de sessions d'avaluaci. vetllar per l'elaboraci dels documents acreditatius dels alumnes. 12

l'avaluaci i de la comunicaci daquests als pares o representants legals

5. 6.

Dur a terme la informaci i lorientaci acadmica dels alumnes Mantenir una relaci suficient i peridica amb els pares dels alumnes o

representants legals per informar-los del seu procs d'aprenentatge i de la seva assistncia a les activitats escolars. 7. 8. Vetllar per la convivncia del grup dalumnes i la seva participaci en Aquelles altres que li encomani el director/a o li atribueixi el les activitats del lescola. Departament d'Ensenyament. .- Tots els mestres que formen part del claustre poden exercir les funcions de mestre tutor quan correspongui. El Director/a nomena els mestres tutors, escoltat el claustre de professors. El nomenament sefectuar per un curs acadmic. El Director/a, escoltat el claustre, assignar el professorat als diferents cicles, cursos i rees de la forma ms convenient per a lensenyament, tenint en compte lespecialitat del lloc de treball al qual estigui adscrit cada mestre i les especialitats que tingui reconegudes, en el marc general de les necessitats del centre, del seu projecte educatiu i de la legislaci vigent. Es valorar, tamb, lexperincia en els diferents cicles, la formaci i la voluntria disposici a una determinada adscripci.

13

V. EL PAS Amb carcter general i si les determina la direcci del centre

per ra de les necessitats i caracterstiques daquest, les funcions i tasques concretes del personal, sn les segents Funcions: a) Gesti administrativa dels processos de preinscripci i matriculaci dalumnes. b) Gesti administrativa dels documents acadmics: llibres descolaritat, expedients acadmics, ttols, beques i ajuts, certificats, diligncies, etc. c) Gesti administrativa i tramitaci dels assumptes propis del centre. Aquestes funcions comporten les tasques segents: a) Arxiu i classificaci de la documentaci del centre. b) Despatx de la correspondncia: recepci, registre, classificaci, tramesa, compulsa, franqueig, etc. c) Transcripci de documents i elaboraci i transcripci de llistats i relacions. d) Gesti informtica de dades; domini de laplicaci informtica corresponent ( WINPRI, SAGA o altres). e) Atenci telefnica i personal sobre els assumptes propis de la secretaria administrativa del centre. f) Recepci i comunicaci davisos, encrrecs interns i incidncies del personal: baixes, permisos, etc. g) Comandes de material, comprovaci dalbarans, etc., dacord amb lencrrec rebut de la direcci o la secretaria del centre. h) Manteniment de linventari. i) Control de documents comptables simples. j) Exposici i distribuci de la documentaci dinters general que estigui al seu abast: disposicions, comunicats, etc.

14

VI. CONVIVNCIA La Convivncia a lEscola Valeri Serra, es regir en primer terme per all que dicta la Llei dEducaci de Catalunya7, i iniciant el seu tractament en segents drets i deures de la convivncia:

1. L'aprenentatge de la convivncia s un element fonamental del procs educatiu i aix ho ha d'expressar el projecte educatiu de cada centre. 2. Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els mbits de l'activitat del centre. 3. Els centres han de vetllar perqu els membres de la comunitat escolar coneguin la Convenci sobre els drets dels infants. 4. Correspon a la direcci i al professorat de cada centre, en exercici de l'autoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competncies del consell escolar en aquesta matria, el control i l'aplicaci de les normes de convivncia. En aquesta funci, hi ha de participar la resta de membres de la comunitat educativa del centre. La direcci del centre ha de garantir la informaci suficient i crear les condicions necessries perqu aquesta participaci es pugui fer efectiva. 5. Els centres han d'establir mesures de promoci de la convivncia, i en particular mecanismes de mediaci per a la resoluci pacfica dels conflictes i frmules per mitj de les quals les famlies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l'orientaci, l'estmul i, quan calgui, l'esmena de l'actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu.

NORMES GENERALS DE CONVIVENCIA a) La convivncia es basar en el respecte a la persona, en la confiana, en el respecte a les funcions dels rgans i persones, en l'acompliment de les lleis i normes establertes en NOFC.

Vegeu LEC Ttol III, Captol V: La convivncia.

15

b) Essent lescola un centre docent i educatiu, es fomentar tot all que pugui ajudar a complir aquestes funcions. Al mateix temps el personal del Centre haur de procurar que la seva conducta no sigui obstacle en leducaci dels alumnes i en l'harmnica convivncia de tots. c) Per a l'harmonia i el bon funcionament de lescola, s del tot necessari Centre. d) En cas d'errades o desavinences hom procurar solucionar-ho el respecte a les funcions que la llei i el present document atribueixen a les persones i rgans collegiats i personals del

mitjanant

el dileg amb els interessats, tot recorrent a altres mesures tan

sols quan aquestes es mostrin inoperants. En qualsevol cas, abans de prendre qualsevol mesura haur de fer-se una adequada informaci i un canvi dimpressions amb la persona o persones interessades. NORMES DE CONVIVENCIA PELS PROFE SSORS 1. Per tal d'aconseguir la major eficcia en la seva tasca hauran d'esforar-se per adquirir la formaci pedaggica adequada a les diferents disciplines que li sn encarregades tot intentant aixecar el nivell acadmic i pedaggic del Centre. 2. Faran partcips de la seva experincia a la resta de professors, tot intercanviant criteris. 3. Mantindr la disciplina i ordre de la forma adequada, tot fent-se

respectar pels alumnes. 4. Procuraran excursions, conviure amb els alumnes a de la classe, esbarjo i

tot creant aix un

clima

confiana

i amistat que

afavoreixi la comunicaci de l'alumne. 5. Hauran d'assistir puntualment al treball i romandre-hi el temps assenyalat sense interrupcions o absncies no motivades per causes justificades. 16

6. En

cas

d'absncies per

assumptes personals

els

professors

s'atendran a la normativa sobre vacances, llicncies i permisos que hi ha al captol VII de la Llei de la Funci Pblica de l'Administraci. 7. Durant les absncies per malaltia ho comunicar quan abans millor al Director per a que pugui fer les oportunes gestions per deixar la classe degudament atesa. Si aquestes absncies sn d'una de tres direcci. 8. Procuraran Document. NORMES DE CONVIVNCIA DELS PARES Tenint en compte que el nen necessita una seguretat i una constncia en les normes de convivncia i que de res serveix el que assenyalem i exigiem des de lescola sense el recolzament de la famlia: Els pares mantindran freqents contactes, almenys una vegada al curs, amb els tutors a fi i efecte danar amb la mateixa idea educativa i per informar-los sobre laprenentatge del seu fill. Per entrevistar-se amb els professors shan de respectar els horaris de tutories establerts en el comenament de curs. En cas excepcional i amb previ avs es podr concertar lentrevista en un altre horari. Hauran de justificar les absncies dels seus fills mitjanant lagenda escolar, per telfon o b personalment al mestre/a tutor/a corresponent. Hauran daportar el material escolar sollicitat pel centre i vetllar pel manteniment dels llibres, en especial els reutilitzables, tant en aquells propietat del centre, com els que formin part de la Cooperativa de llibres de lAMPA. Sempre que siguin convocats, procuraran assistir a les reunions generals de curs, nivell o centre. posar la mxima cura en acomplir l'articulat del present durada de ms dies caldr presentar la corresponent baixa i alta mdica a la

17

Hauran de respectar les decisions dels rgans unipersonals i collegiats del centre, sense perjudici que puguin impugnar-les quan considerin que lesionen els drets dels seus fills. El procediment per dur a terme aquestes possibles impugnacions ser sempre el que proposi la normativa vigent. En els supsits de problemes sorgits entre els progenitors o tutors legals dels alumnes sactuar segons els segents criteris: .- No prendre partit ni adoptar cap posicionament en les relacions

privades dels pares, dels alumnes, referents als seus drets i deures envers aquests. .-Complir sempre les resolucions i requeriments judicial relatius a les citades relacions. .- Cap funcionari est obligat a proporcionar informes dels alumnes, a petici dadvocat. Caldria exigir loport requeriment judicial. .- Els pares, si no han estat privats de la ptria potestat, tenen dret a rebre informaci sobre el desenvolupament educatiu dels fills. .- Els pares que hagin estat privats de la ptria potestat shan de sotmetre al rgim de relacions amb el fill, que hagi estat establert mitjanant sentncia judicial. .- Les decisions de canvi de centre dun alumne corresponen als que tinguin atribuda la ptria potestat. Aquesta sexerceix per ambds progenitors o per un de sol amb el consentiment exprs o tcit de laltre, essent vlids els actes que realitzi un dells segons ls social i les circumstncies. En cas de desacord sha destar a all que determini el jutge. .- Els infants ms petits han de ser lliurats, a lhora de la sortida, als pares que tinguin atribuda la gurdia i custdia o a les persones que en tinguin lencrrec. .- Davant de qualsevol exigncia que depassi els criteris abans expressats, caldr demanar el corresponent requeriment judicial.

18

NORMES DE CONVIVNCIA DELS ALUMNES Essent els i les alumnes els subjectes sobre els quals recau directament l'acci educativa i docent, es requereix collaboraci especials. Per tant: 1. Hauran d'assistir regularment i puntualment a les activitats escolars. 2. En cas d'absncia s obligada la seva justificaci. Les absncies seran anotades pel professor. 3. Realitzar responsablement les activitats escolars. 4. Respectar l'edifici, les installacions i el mobiliari del centre. 5. Haur de venir degudament net i endreat. El professor si ho considera necessari avisar als pares per a que prengui les mesures adients. 6. Respectar 7. En cas d' els professors, la absncia per resta del personal del Centre, els d'aportar la seus pares i companys. malaltia contagiosa, haur corresponent justificaci mdica que autoritzi la seva reinserci a la classe. Sense aquesta autoritzaci i en previsi de contagi, hom no permetr el retorn a la classe. NORMES PARTICULARS DE CONVIVNCIA En relaci a lordre: .- La porta del recinte escolar sobrir 5 minuts abans diniciar-se les classes. .- Els alumnes de Parvulari entraran al recinte escolar (pati) amb ladult que els acompanyi i restaran amb ells fins que soni el senyal dentrada. En aquest moment abandonaran el recinte. .- Els alumnes de Primria entraran al recinte escolar. Els qui la portin bicicleta l aparcaran de seguida i esperaran a que soni el senyal dentrada. .- La porta petita dInfantil la tancar de seguida la Coordinadora i 10 minuts desprs es tancaran les altres portes exteriors del recinte. .- Si un alumne arriba tard ser acompanyat a la seva classe per ladministrativa o altra persona que en aquells moments estigui al despatx. (Sempre que la disponibilitat i ocupacions de les persones esmentades ho faci possible) 19 d'ells, particularment, un esfor i

.- Quan soni el senyal els alumnes es posaran en les seves respectives files acompanyats pels tutors o els mestres que els facin classe a primera hora. A Parvulari, sortiran els tutors/es a recollir les files. Una vegada a la classe sen far crrec lespecialista o mestre que correspongui fer-los classe. .- Els dies de pluja sobriran les portes 5 minuts abans de lhora per a que els alumnes accedeixin a ledifici duna manera gradual. .- Aniran en ordre fins a les seves classes circulant sempre per la seva dreta. Norma que es respectar quan hi hagi canvi daula. Al finalitzar lhorari lectiu les classes han de quedar endreades. .- A les sortides les mestres de Parvulari entregaran els alumnes als seus pares, tutors o persones autoritzades. Els alumnes de Primria que shagin demportar alumnes de Parvulari hauran de portar una autoritzaci dels pares o tutors a inici de curs. .- Els mestres de Primria controlaran la sortida dels seus alumnes de ledifici. En cas de retard en la recollida dalgun daquestos alumnes, romandran dins del recinte escolar. Passat un temps prudencial es trucar a pares o familiars. .- Pels alumnes de Parvulari que fan acollida de migdia, cal veure el Pla de Funcionament dActivitats no Lectives. .- Els conflictes a laula seran atesos i resolts pel professor que atengui laula en aquell moment. En cas dun conflicte greu el professor podr adrear lalumne al Director/a o persona assignada. .- No es deixar alumnes als passadissos. .- Noms es trauran alumnes de classe en situacions extremes, procurant que sigui ats per un altre professor del Centre. .- Les aules romandran tancades al migdia. .- Tots els i les alumnes de Parvulari i de C. Inicial han de dur bata amb una beta per poder-la penjar, i on ha de constar-hi el nom. .- Per realitzar lassignatura dE. Fsica els alumnes han de portar calat adequat, el xandall de lescola amb el seu nom i un necesser amb una camiseta de recanvi. .- Sexigeix higiene personal als alumnes. .- No es pot portar : gorres, telfons mbils i daltres aparells. .- No es pot menjar xiclet en tot el recinte escolar. 20

En relaci a ledifici .- Els i les alumnes respectaran el bon s del mobiliari i de les installacions del centre. .- Qualsevol alumne que produeixi desperfectes al centre de forma voluntria o negligent - pintura, vidres, portes, parets, etc.- est obligat a pagar el cost de la reparaci. proporcionals. .- Quan sutilitzi una aula que no sigui la seva habitual: biblioteca, angls, plstica, msica o b el gimns, sha de deixar ben endreada, recollint el material. .- Els i les alumnes tindran molta cura en ls dels lavabos sense malgastar paper i gastant laigua justa que necessitin .- Sevitar dembrutar les parets guixant-les o espolsant-hi els esborradors. .- Sevitar de tirar papers al terra i es far s de les papereres. .- Els alumnes evitaran desplaar les cadires i/o taules arrossegant-les. .- Es procurar treballar amb llum natural sempre que sigui possible. En relaci a lesbarjo .- Els alumnes jugaran a les zones assignades al seu curs i respectant els torns ds de la pista. Ning pot abandonar el recinte sense perms dels mestres vigilants. .- Es podr jugar amb pilotes de cuir a les pistes dures. En altres espais del pati les pilotes seran de plstic o goma. No es podr jugar a les pistes quan aquestes estiguin mullades. .- Es far s de les papereres i es mantindran netes i sense sorra les zones encimentades. .- Es far un bon s de les installacions sanitries. .- A principi de curs sorganitzaran torns de vigilncia, un per Parvulari i laltre per Primria. Els mestres vigilants seran puntuals a lhora de sortir i seran els encarregats de fer sonar el senyal dentrada. .- De 13:00h a 15:00h noms podran estar al pati els alumnes usuaris del menjador i a partir de les 17:00h es tancar el recinte escolar excepte per aquells que participin en activitats extraescolars i sota la responsabilitat dels organitzadors. 21 Si sn diversos nens, el cost quedar dividit en parts

.- El material ldic de Parvulari es mantindr sempre al seu espai .- A les hores desbarjo els alumnes no poden romandre sols a les aules. Visites i tutories: 1. Al comenament del curs escolar s'indicar l'horari de visita als professors i direcci. Els en les reunions de pares pares dels/les alumnes

procuraran atenir-se a aquest horari de no existir assumptes greus. 2. Per tal de no obstaculitzar la tasca docent, queden prohibides les visites als professors i nens durant les hores de classe. Admissi d'alumnes malalts i accidents: 1.- Si un alumne t febre o una malaltia infecto contagiosa es localitzaran els pares perqu sen facin crrec. 2.- En el cas que algun alumne pateixi un accident durant el temps en qu es troba sota la tutela de l'escola, rebr les primeres cures al centre. Si es considera necessria avisar i tamb la intervenci de personal especialitzat sels als pares perqu se'n facin crrec. En cas de no

localitzar-los se'n far crrec el professor tutor/a o altre personal del centre per encrrec de la direcci 3.- En cas que la urgncia ho requereixi i no es pugui comptar amb el personal especialitzat, en compliment del deure dassistncia, el trasllat sefectuar per dos professors/es o persones adultes 4.- Si l'alumne necessita prendre una medicaci en horari escolar, s'ha de portar una autoritzaci signada per part del pare/mare, adjuntant la prescripci mdica corresponent i les indicacions d's. Visites i excursions La programaci de les activitats que hagin de ser realitzades fora del recinte escolar s'haur d'incloure a la programaci general del centre i ser aprovades pel Consell Escolar.

22

1.- Les sinformar hauran

visites de signar

i/o la

excursions estaran degudament

programades,

els pares i mares dels/les alumnes afectats/des, els quals corresponent autoritzaci d'assistncia dels seus

fills, sense la qual no hi podran assistir 2.- En les sortides es respectaran les rtios alumnes/mestres

establertes al respecte en la normativa8: La relaci dalumnes/mestres o acompanyants per a les sortides ha de ser la segent: cicle de parvulari, 10/1; cicle inicial i cicle mitj, 15/1; cicle superior, 20/1. En cas que les activitats es perllonguin ms dun dia, les relacions alumnes/mestres o acompanyants sn de: cicle de parvulari, 8/1; cicle inicial i cicle mitj, 12/1; cicle superior, 18/1.

Del retard en la recollida dels alumnes 1.- La recollida de lalumnat a la sortida del centre no haur de fer-se ms tard de 5 minuts desprs de lhora de sortida establerta. 2.- En el cas que els alumnes dEducaci Primria hagin desperar les persones encarregades de recollir-les, ho podran fer dins les dependncies de lescola. Lescola procurar contactar amb la famlia si el temps despera ho aconsella. 3.- Quan es produeixi un retard fora dels marges raonables en la recollida de lalumnat un cop acabat lhorari escolar el mestre/a o tutor/a comunicaci amb la famlia i transcorregut un marge procurar de temps contactar amb la famlia. Un cop esgotats sense efecte els intents de prudencial, la persona que fins en aquell moment hagi estat encarregat de lalumne/a comunicar telefnicament la situaci a l'Ajuntament de la localitat o als Mossos d'Esquadra i acordar amb ells la frmula per lliurarlo a la seva custdia.

Veure Document per a lorganitzaci i el funcionament de les escoles i dels centres pblics deducaci especial. Text 2010-11. 17.- Horari del centre.

23

4.- Les persones que es faran

crrec

dels alumnes

un

cop

se

superi el temps fixat per a la recollida seran per ordre de preferncia: a) El mestre/a tutor de lalumne b) Qualsevol altre personal del centre que accepti lencrrec de fer-ho a petici del mestre/a tutor/a 5.- La reiteraci freqent daquests fets amb una mateixa famlia,

en la mesura en qu comporten una manca dassumpci de les responsabilitats en custdia dels menors que els correspon, comportar que la direcci del centre comuniqui per escrit la situaci als serveis socials del municipi. Daquesta comunicaci en quedar cpia arxivada al centre. 6.- El control de freqncia daquests fets correspon al mestre/a tutor/a de lalumne. 7.- En el cas que no hi hagi soluci efectiva a la reiteraci de

recollides tardanes desprs de la comunicaci als serveis socials del municipi, la direcci de lescola ninformar a la direcci dels Serveis Territorials.

Actuacions en el supsit dabsentisme de lalumnat Quan es produeixi un cas dabsentisme escolar en lEtapa de Primria, el mestre/a tutor/a de lalumne es posar en contacte amb els seus pares o tutors legals fills. per tal dassabentar-los de la situaci i recordar-los les obligacions que tenen de vetllar per la correcta escolaritzaci dels seus

24

Si

daquesta actuaci no en resulta la rectificaci del comportament

absentista, la direcci del centre realitzar les actuacions segents en la mesura que siguin necessries: 1.- Enviar escrit a la famlia recordant-los les obligacions envers els seus fills. Una cpia s'arxivar al centre. 2.- Comunicar per escrit la situaci als serveis socials del municipi. Una cpia sarxivar en el centre. 3.- Comunicar per escrit la situaci amb el als serveis de protocol lE.A.P. i a la a

Inspecci Educativa, dacord

dactuaci

establert

lefecte a la localitat de Bellpuig, o b a la direcci dels Serveis Territorials dEducaci de Lleida. Quan labsentisme es produeixi en el Segon Cicle dEducaci Infantil, el

mestre/a tutor/a es posar en contacte amb els pares de lalumne recordant-los la necessitat descolaritzar correctament els seus fills per tal devitar llacunes irrecuperables en el seu procs densenyament aprenentatge. La direcci del centre ho far per escrit. Si no es corregeix lesmentada situaci ho comunicar als serveis educatius o socials corresponents. En tot cas, les faltes injustificades dassistncia a classe podran ser considerades, dacord amb el Decret que regula els drets i deures dels alumnes, com a conductes contrries a les normes de convivncia del centre, i podran ser objecte de totes les mesures correctores que es contemplen a tal efecte en lesmentat Decret regulador dels drets deures dels alumnes. Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci de servei que qestionin lexercici professional del personal del centre. El procediment per tractar les queixes o denncies de lalumnat, pares i mares, professorat o altres treballadors del centre que puguin qestionar o 25

referir-se a lactuaci professional dun docent o dun altre treballador del centre en lexercici de les seves funcions, sajustar al protocol segent: Presentaci i contingut de lescrit de queixa o denncia. .- Les queixes o denncies es presentaran per escrit al registre dentrada del centre, adreat a la direcci i hauran de contenir: 1.- Identificaci de la persona o persones que el presenten. 2.- Contingut de la queixa, enunciat de la manera ms precisa possible (amb especificaci dels desacords, de les irregularitats, de les anomalies, etc., que qui presenta la queixa creu que sha produt per acci o omissi del professor o dun altre treballador del centre a qu es refereixen) 3.- Data i signatura. 4.- Lescrit anir acompanyat, si s possible, de totes les dades, documents i altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a qu es faci referncia. .- Correspondr a la direcci del centre: 1.- Rebre la documentaci i estudiar-la; 2.- Directament, o a travs d'altres rgans del centre si escau, obtenir indicis i sempre que sigui possible fer comprovacions per arribar a evidncies sobre l'ajustament dels fets exposats a la realitat. 3.- Traslladar cpia de l'escrit de queixa rebut al professor queixa, aix com l'aportaci de la documentaci o treballador que

afectat, i demanar-li un informe escrit precs sobre els fets objecte de la probatria consideri oportuna. L'informe escrit es podr substituir per una declaraci 26

verbal de la persona afectada que es recollir per escrit en el mateix moment que la formuli, es datar persona afectada. En tot linteressat. 4.- Estudiar el tema amb la informaci recollida i, si ho considera oport, demanar l'opini d'rgans de govern i/o de participaci del centre sobre el fons de la qesti. 5.- Dur a terme totes les actuacions d'informaci, d'assessorament, de correcci i, si fa al cas, d'aplicaci dels procediments de mediaci, en el marc de les funcions que la direcci t atribudes com a representant de l'Administraci en el centre, concretament les de vetllar pel compliment de la normativa i exercir la prefectura del personal que hi t adscrit. 6.- Contestar o, si escau, per escrit als que han presentat la queixa, amb i la signar, com a mnim, la cas, es respectar el dret daudincia de

constncia de recepci, comunicant-los la soluci a qu s'ha arribat la desestimaci motivada de la queixa. Com a mnim, es contestar al primer signant de la denncia, i es far constar en l'escrit de resposta informaci sobre quin s el segent nivell al qual poden acudir si no queden satisfets per la resoluci adoptada (o les actuacions empreses) per la direcci del centre. 7.- En el cas que la direcci sigui part directament interessada en la queixa, s'haur d'abstenir i, en el seu lloc, ho far el cap d'estudis. .- Actuacions posteriors i arxivament de la documentaci: 1.- Conclosa l'actuaci de la direcci, es podr informar la direcci dels Serveis Territorials de la incidncia produda i la soluci que se li ha donat. En tot cas, la documentaci generada quedar arxivada, en original o cpies autenticades, a la direcci o la secretaria del centre, a disposici de la Inspecci d'Educaci.

27

De les associacions de pares: 1.- Els pares dels alumnes tenen garantida la llibertat d'associaci en l'mbit educatiu. 2. Les associacions de pares d'alumnes assumiran, entre d'altres, les segents finalitats: Assistir els pares o tutors en tot all que concerneixi a l'educaci de llurs fills. Collaborar en les activitats educatives del Centre. Promoure la participaci dels pares dels alumnes en la gesti del Centre. Promoure la representaci i la participaci dels pares dels alumnes en els Consells escolars. Promoure activitats de formaci de pares. Totes aquelles que reglamentriament li siguin donades per la normativa d'associacions de pares. 3. En aquest centre docent podran existir associacions de pares

d'alumnes integrades per pares o tutors d'aquells. 4. L'AMPA per podr utilitzar les de installacions del centre necessries

al desenvolupament

les activitats extraescolars planificades i

aprovades pel Consell Escolar, sempre i quan hi hagi un adult que se'n faci responsable. 5. Les associacions de pares seran responsables de les accions derivades de la realitzaci de les seves activitats, aix com de l'abonament de les despeses. 6. La utilitzaci dels locals del Centre en activitats no integrades a la vida escolar, requerir la prvia comunicaci de la junta directiva de

28

l'associaci

a l'Ajuntament de la nostra localitat que ser el que aprovar s'establiran d'acord amb la llei les

aquesta utilitzaci. - Reglamentriament caracterstiques especfiques de les associacions de pares d'alumnes.

De les activitats extra-escolars. Les associacions de pares d'alumnes podran organitzar activitats

complementries a les docents, fora de l'horari escolar, aix com realitzar les seves reunions i assemblees. Haur de notificar a la direcci l'horari d'aquestes activitats, aix com els locals i materials del Centre que empraran i les persones responsables de les activitats. El material del Centre que hom utilitzi tant en les activitats d'aula com de fora d'aula haur de retornar-se al seu lloc.

De la documentaci Acadmica Arxiu personal de l'alumne Per tal de facilitar lorganitzaci, cada alumne disposar d'un arxiu personal on s'aplegui tota la informaci referida a la seva histria escolar. Aquesta informaci quedar sota custodia del secretari del centre i al mateix temps ser accessible a aquells mestres que tinguin relaci directa amb l'alumne. Aquest arxiu personal de l'alumne recollir els segents documents obligatoris amb model i contingut prescriptiu:

29

a) Expedient acadmic. b) Llibre d'escolaritat. c) Informe d'avaluaci individual (si escau). Els segents documents obligatoris amb model i contingut a decidir en el P.C.C: a) Registres i fulls de seguiment significatiu dels alumnes. b) Cpia dels informes a les famlies. Recollir a ms, altres informacions: a) Fitxa de dades bsiques. b) Fitxa resum d'entrevistes. c) Informes d'especialistes. d) Informes de serveis (Psicopedaggics, mdics...) e) Informe escrit als centres d'educaci secundria. f) Plans individualitzats g) Altres informacions i documentaci que el centre estableixi o l'administraci indiqui com a necessaris (documentaci procs matriculaci, opci religiosa ...).

Romandr sota la custdia del mestre tutor de lalumne i finalitzi la seva estada al centre passar a adjuntar-se per definitiu amb la resta de documentaci segent: a) Cpia informe individual d'avaluaci (si escau). b) Registres o fulls de seguiment. c) Cpia dels informes a les famlies. d) Cpia fitxa de dades bsiques. e) Fitxa resum entrevistes. f) Cpia informes d'especialistes. g) Cpia informes de serveis (mdics ...) h) Historial familiar. i) Cpia informe escrit als centres de secundria.

quan aquest al seu arxiu

30

j) Cpia dels Plans Individualitzats. k) Qualsevol altra informaci que en el seu moment es consideri pertinent. Altra documentaci acadmica Sota la custdia del centre, a disposici de les sollicituds de ladministraci educativa, restar tamb la segent documentaci: a) Actes d'avaluaci final de cicle. b) Actes de les sessions d'avaluaci.

31

VII. RGANS DE GOVERN 7.1.- RGANS DE GOVERN UNIPERSONALS. COMPOSICI I FUNCIONS . 7.1.1.- EL/LA DIRECTOR/A9: El director o directora del centre pblic s responsable de l'organitzaci, el funcionament i l'administraci del centre, n'exerceix la direcci pedaggica i s cap de tot el personal. La selecci del director o directora es porta a terme pel procediment de concurs, en qu participen la comunitat escolar i l'Administraci educativa. El director o directora t funcions de representaci, funcions de lideratge pedaggic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gesti. Aquestes funcions s'exerceixen en el marc de l'ordenament jurdic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcci aprovat. Corresponen al director o directora les funcions de representaci segents: a) Representar el centre. b) Exercir la representaci de l'Administraci educativa en el centre. c) Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadmics del centre. d) Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l'Administraci educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de l'Administraci. Corresponen al director o directora les funcions de direcci i lideratge pedaggics segents: a) Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents. b) Vetllar perqu s'aprovin un desplegament i una concreci del currculum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.
9

Vegeu LEC Ttol IX, Captol I, El govern dels centres educatius de titularitat pblica; Article 142

32

c) Assegurar l'aplicaci de la carta de comproms educatiu, del projecte lingstic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d'inclusi, i tamb de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcci. d) Garantir que el catal sigui la llengua vehicular de l'educaci, administrativa i de comunicaci en les activitats del centre, d'acord amb el que disposen el ttol II i el projecte lingstic del centre. e) Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu. f) Proposar, d'acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostries, la relaci de llocs de treball del centre i les modificacions successives. g) Instar que es convoqui el procediment de provisi de llocs a qu fa referncia l'article 124.1 i presentar les propostes a qu fa referncia l'article 115. h) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l'aplicaci de la programaci general anual. i) Impulsar, d'acord amb els indicadors de progrs, l'avaluaci del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat. j) Participar en l'avaluaci de l'exercici de les funcions del personal docent i de l'altre personal destinat al centre, amb l'observaci, si escau, de la prctica docent a l'aula. Corresponen al director o directora les funcions segents amb relaci a la comunitat escolar: a) Vetllar per la formulaci i pel compliment de la carta de comproms educatiu del centre. b) Garantir el compliment de les normes de convivncia i adoptar les mesures disciplinries corresponents. c) Assegurar la participaci del consell escolar. d) Establir canals de relaci amb les associacions de mares i pares d'alumnes i, si s'escau, amb les associacions d'alumnes. Corresponen al director o directora les funcions relatives a l'organitzaci i la gesti del centre segents: 33

a) Impulsar l'elaboraci i l'aprovaci de les normes d'organitzaci i funcionament del centre i dirigir-ne l'aplicaci. b) Nomenar els responsables dels rgans de gesti i coordinaci establerts en el projecte educatiu. c) Emetre la documentaci oficial de carcter acadmic establerta per la normativa vigent. d) Visar les certificacions. e) Assegurar la custdia de la documentaci acadmica i administrativa pel secretari o secretria del centre. f) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d'acord amb el pressupost aprovat. g) Contractar bns i serveis dins els lmits establerts per l'Administraci educativa i actuar com a rgan de contractaci. h) Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l'observaci de la prctica docent a l'aula. El director o directora t qualsevol altra funci que li assigni l'ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre rgan. El director o directora, en l'exercici de les seves funcions, t la consideraci d'autoritat pblica i gaudeix de presumpci de veracitat en els seus informes i d'ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El director o directora, en l'exercici de les seves funcions, s autoritat competent per a defensar l'inters superior de l'infant. 7.1.2.- EL/LA CAP D'ESTUDIS10 Competncies del cap d'estudis:

10

Vegeu DOGC nm. 2218 - 14/06/1996

Vegeu DECRET 198/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova el reglament orgnic dels centres docents pblics que imparteixen educaci infantil i primria.. (Pg. 5822)

34

Correspon al cap d'estudis la planificaci, el seguiment i l'avaluaci interna de les activitats del centre, i la seva organitzaci i coordinaci, sota el comandament del director del collegi. .- Sn funcions especfiques del cap d'estudis: a) Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el si del propi centre com amb els centres pblics que imparteixen l'educaci secundria obligatria, als quals estigui adscrit. Coordinar tamb quan s'escaigui, les activitats escolars complementries i dur a terme l'elaboraci de l'horari escolar i la distribuci dels grups, de les aules i altres espais docents segons la naturalesa de l'activitat acadmica, escoltat el claustre. b) Coordinar les activitats extraescolars en collaboraci amb el consell escolar del centre i les associacions de pares. Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d'Ensenyament i especialment amb els equips d'assessorament psicopedaggic. c) Substituir el director en cas d'absncia. d) Coordinar l'elaboraci i l'actualitzaci del projecte curricular de centre i vetllar per l'elaboraci de les adequacions curriculars necessries per atendre la diversitat dels ritmes d'aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment d'aquells que presentin necessitats educatives especials, tot procurant la collaboraci i participaci de tots els mestres del claustre en els grups de treball. e) Vetllar perqu l'avaluaci del procs d'aprenentatge dels alumnes es dugui a terme en relaci amb els objectius generals d'rea i d'etapa, i en relaci amb els criteris fixats pel claustre de professors en el projecte curricular de centre. Coordinar la realitzaci de les reunions d'avaluaci i presidir les sessions d'avaluaci de fi de cicle.

35

f) Vetllar per la coherncia i l'adequaci en la selecci dels llibres de text, del material didctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s'imparteixen en el collegi. g) Coordinar la programaci de l'acci tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne el seguiment. h) Coordinar les accions d'investigaci i innovaci educatives i de formaci i reciclatge del professorat que es desenvolupin en el collegi, quan s'escaigui. i) Aquelles altres que li siguin encomanades pel director o atribudes per disposicions del Departament d'Ensenyament. 7.1.3.- EL/LA SECRETARI/A. Correspon econmica al secretari/a dur a terme la gesti de l'activitat

i administrativa de lescola, sota el comandament del director, i

exercir, per delegaci d'aquest, la prefectura del personal d'administraci i serveis adscrit a lescola, quan el director aix ho determini. En particular, sn funcions especfiques del/de la Secretari/a: a) Exercir la secretaria dels rgans collegiats de govern i aixecar les actes de les reunions que celebrin. b) Tenir cura de les tasques administratives de lescola, atenent la seva programaci general i el calendari escolar. c) Estendre les certificacions i els documents oficials de lescola, amb el visti-plau del director. d) Dur a terme la gesti econmica del centre, la comptabilitat que se'n deriva i elaborar i custodiar la documentaci preceptiva. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres, juntament amb el director. Elaborar el projecte de pressupost de lescola.

36

e) Vetllar per l'adequat compliment de la gesti administrativa del procs de preinscripci i matriculaci d'alumnes, tot garantint la seva adequaci a les disposicions vigents. f) Tenir cura que els expedients acadmics dels alumnes estiguin complets i diligenciats d'acord amb la normativa vigent. g) Ordenar el procs d'arxiu dels documents del centre, assegurar unitat dels registres i expedients acadmics, diligenciar oficials i custodiar-los. h) Confegir i mantenir l'inventari general del centre. I) Vetllar pel manteniment i la conservaci general del centre, de les seves installacions, mobiliari i equipaments d'acord amb les indicacions del director i les disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparaci, quan correspongui. i) Dur a terme la correcta preparaci dels documents relatius a l'adquisici, alienaci o lloguer de bns i als contractes de serveis i subministrament, d'acord amb la normativa vigent j) Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel director del collegi o atribudes per disposicions del Departament d'Ensenyament. 7.2.- RGANS COL.LEGIATS DE GOVERN. COMPOSICI I FUNCIONS. Consideracions generals11: a) El Funcionament genric dels rgans collegiats sajustar a all establert en la LEC: .- La convocatria de les reunions ser realitzada pel director/a, i haur de ser acordada i notificada amb una antelaci mnima de 48 hores , llevat dels casos durgncia, apreciada pel president, la qual shaur de fer constar en la convocatria, i en tots els casos sacompanyar de l'ordre del dia. la els documents

11

Vegeu LEC Ttol IX, Captol I, El govern dels centres educatius de titularitat pblica;

37

.- En la notificaci es pot preveure una segona convocatria de la sessi hora desprs, en el cas que per a la primera convocatria no hi hagus qurum suficient dassistents. .- L'ordre del dia ser fixat pel director/a, tenint en compte, si fa el cas, les peticions dels altres membres formulades amb temps escrit. .- Tamb convocar reuni el director si ho sollicita almenys un ter dels membres de l'rgan collegiat, sempre que es faci aquesta petici per escrit. En aquest cas el director/a convocar lrgan en un termini no superior a 10 dies des de la recepci de la sollicitud. .- Quedar vlidament constitut un rgan collegiat encara que no s'haguessin complert els requisits de la convocatria, quan estiguin reunits tots els seus membres i aix ho acordin per unanimitat. .- El director/a o en absncia d'aquest, qui presideixi la reuni, suficient i per

haur dassegurar justificada.

el compliment de les lleis i la regularitat de les

deliberacions, les quals podran ser suspeses en qualsevol moment per causa

.- Per a la vlida constituci de l'rgan ("qurum"), a efectes de celebraci de sessions, deliberacions i presa d'acords, es requerir la presncia del president i del secretari o en el seu cas, de qui els substitueixi, i de la meitat almenys, dels seus membres .En segona convocatria, el qurum sassoleix amb lassistncia duna

tercera part dels membres, amb un mnim de tres. .- Els acords seran adoptats per consens i en cas de no ser possible, per majoria simple dels assistents, dirimir els empats el vot de qualitat del president.

38

.- No podr ser objecte de deliberaci o dacord cap assumpte que no figuri a l'ordre del dia, llevat que estiguin presents tots els membres de lrgan i en sigui declarada la urgncia per acord de la majoria absoluta .- De cada sessi se nestendr acta, que contindr la indicaci de les persones que han intervingut, aix com les circumstncies de lloc i temps en qu s'ha celebrat, els punts principals de la deliberaci, la forma i el resultat de la votaci i el contingut dels acords. .- Les actes aniran signades pel obstant, podr emetre secretari amb el vist i plau del

president i s'aprovaran en la mateixa o posterior sessi. El secretari, no certificaci sobre acords especfics que shagin pres, sense perjudici de la ulterior aprovaci en acta. .- Els membres de lrgan podran fer constar en acta el seu vot contrari a l'acord adoptat i els motius que el justifiquin, quedant aix exempts de la responsabilitat que, arribat el cas, pogus derivar-se dels acords presos. No queden per, exempts del seu compliment. .- Quan es formulin propostes a altres rgans de l'administraci,

els vots particulars dels membres de juntament amb l'acta.

l'rgan collegiat es faran constar

.- En casos d'absncia o malaltia, i en general quan concorri alguna causa justificada, el director i el secretari seran substituts pel cap d'estudis i pel vocal ms jove, respectivament. b) Els rgans collegiats prendran els seus acords mitjanant els segents procediments: .- Votaci d'assentiment a la proposta formulada pel president, quan

una vegada anunciada no presenti cap oposici. .- Votaci ordinria, aixecant el bra primer els qui l'aprovin, desprs els qui estiguin en contra, i per ltim els qui votin en blanc. 39

.- Votaci nominal, cridant el secretari a tots els components de l'rgan, els quals respondran s, no o en blanc. .- Votaci secreta mitjanant paperetes no identificables que es lliuraran als components a mesura que siguin nomenats pel secretari. 7.2.1.- CONSELL ESCOLAR. El consell escolar s l'rgan de participaci de la comunitat escolar en el govern del centre. Correspon al Departament establir mesures perqu aquesta participaci sigui efectiva, i tamb determinar el nombre i el procediment d'elecci dels membres del consell. El Consell Escolar estar format per: - El Director del Centre que ser el seu President. - El cap d'estudis. - 5 professors elegits pel claustre. - 5 pares d'alumnes (1 representant de l'AMPA) - 1 representant de l'Ajuntament - 1 representant del personal no docent. - 1 secretari amb veu per sense vot. El Departament ha d'adaptar l'estructura i la composici del consell escolar a les caracterstiques dels centres educatius nics a qu es refereix l'article 72.3, i d'altres centres de caracterstiques singulars, per a garantir l'eficcia en l'exercici de les funcions que li corresponen. Corresponen al consell escolar les funcions segents: a) Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres cinquenes parts dels membres. b) Aprovar la programaci general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats. c) Aprovar les propostes d'acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col.laboraci del centre amb entitats o institucions.

40

d) Aprovar les normes d'organitzaci i funcionament i les modificacions corresponents. e) Aprovar la carta de comproms educatiu. f) Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes. g) Intervenir en el procediment d'admissi d'alumnes. h) Participar en el procediment de selecci i en la proposta de cessament del director o directora. i) Intervenir en la resoluci dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes. j) Aprovar les directrius per a la programaci d'activitats escolars complementries i d'activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament. k) Participar en les anlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conixer l'evoluci del rendiment escolar. l) Aprovar els criteris de col.laboraci amb altres centres i amb l'entorn. m) Qualsevol altra que li sigui atribuda per les normes legals o reglamentries. El consell escolar ha d'aprovar les seves normes de funcionament. En all que aquestes normes no estableixin, s'apliquen les normes reguladores dels rgans col.legiats de l'Administraci de la Generalitat. El consell escolar actua normalment en ple. Es poden constituir comissions especfiques d'estudi i informaci, a les quals, en tot cas, s'hi ha d'incorporar un professor o professora, i un alumne o alumna o un representant o una representant de les mares i els pares. Els centres de titularitat pblica han de comptar amb una comissi econmica, amb les excepcions que estableixi el Departament. Consideracions sobre el consell Escolar: .- Els membres representants dels diferents sectors de la comunitat educativa seran renovats dins els terminis establerts per la normativa reguladora. .- Les reunions ordinries es celebraran com a mnim una vegada al trimestre i les extraordinries les vegades que siguin necessries per raons durgncia. A ms, preceptivament, es far una reuni a linici i al final de curs.

41

7.2.1.1.- COMISSIONS DEL CONSELL ESCOLAR A) Comissi Permanent i Econmica: Formada pel Director, Cap dEstudis, 1 pare, 1 professor, Secretari (amb veu i sense vot). Amb les competncies que li delegui el Consell Escolar. No sn delegables les competncies referides a: .- Les de creaci drgans de coordinaci. .- Aprovaci del PEC, del Pressupost i la seva liquidaci, del RRI i de la PGC. El Consell Escolar del centre delega en aquesta comissi totes les competncies llevat de les descrites anteriorment. La Comissi Permanent podr fer s daquesta delegaci a criteri del seu president. De ls daquestes delegacions sen donar compte al ple del Consell Escolar en la primera sessi posterior que es realitzi. B) Comissi de Convivncia: Formada per 2 professor/s, 2 pare/s o mare/s elegits entre els membres daquests sectors del Consell Escolar, i que ser presidida pel Director del centre. Podran participar en les seves reunions amb veu per sense vot, el Cap dEstudis del centre i el mestre/a tutor/a de lalumne/a afectat/ada. Les funcions daquesta comissi seran les que li encomana el Decret 279 de Drets i Deures dels alumnes. El Director nomenar l instructor/a dels expedients disciplinaris que afectin els alumnes daquest centre. 7.2.2.- CLAUSTRE DE PROFESSORS12. El claustre del professorat s l'rgan de participaci del professorat en el control i la gesti de l'ordenaci de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre. s integrat per tot el professorat i el presideix el director o directora del centre. El claustre del professorat t les funcions segents:
12

Vegeu LEC Ttol IX, Captol I, El govern dels centres educatius de titularitat pblica; Article 146

42

a) Intervenir en l'elaboraci i la modificaci del projecte educatiu. b) Designar els mestres o els professors que han de participar en el procs de selecci del director o directora. c) Establir directrius per a la coordinaci docent i l'acci tutorial. d) Decidir els criteris per a l'avaluaci dels alumnes. e) Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats. f) Elegir els representants del professorat en el consell escolar. g) Donar suport a l'equip directiu i, si escau, al consell de direcci, en el compliment de la programaci general del centre. h) Les que li atribueixin les normes d'organitzaci i funcionament del centre, en el marc de l'ordenament vigent. i) Qualsevol altra que li sigui atribuda per les normes legals o reglamentries. Consideracions sobre el Claustre Professors: .- Les reunions ordinries se celebraran mensualment. Les reunions extraordinries i per motius durgncia es celebraran tantes vegades com sigui necessari. Es preceptiu celebrar un claustre al comenament i al final de cada curs escolar. .- Ser obligatria lassistncia del professorat a totes les reunions. Les absncies seran justificades al director/a amb lexpressi dels motius i abans de la celebraci de la sessi. .- El secretari/a aixeca acta de cada sessi del claustre, la qual, una vegada aprovada, passa a formar part de la documentaci general del centre.

7.2.3.- ORGANS DE COORDINACI Sn rgans de coordinaci els segents: a) Collegiats: els equips de cicle, Altres comissions. b) Unipersonals: els coordinadors: de cicle, de riscos laborals, d'informtica, LIC,

43

EQUIPS DE CICLE Els equips de cicle sn els rgans de coordinaci la funci principal dels quals s organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle en les escoles. A ms de la funci principal descrita, els equips de cicle poden formular propostes relatives als projectes educatiu i curricular del centre i a llur programaci general. En els equips de cicle s'hi integren tots els mestres que imparteixen

docncia en el corresponent cicle. Els equips de cicle estan coordinats pel corresponent coordinador de cicle, sota la supervisi del cap d'estudis. Els equips de cicle duran a terme les sessions d'avaluaci dels seus alumnes i es constituiran en comissions d'avaluaci, presidida pel cap d'estudis, per a l'avaluaci i promoci dels alumnes que finalitzen un cicle. ALTRES COMISSIONS: Segons les necessitats de cada moment, podran establir-se diferents comissions integrades per membres del Claustre de professors/es, encarregades de la planificaci, organitzaci i funcionament dalgun aspecte concret. Algunes de les comissions fixes que es crearan en aquest centre sn: Comissi Tic/Tac Comissi datenci a la diversitat Comissi dEmbelliment i Festes

ELS/LES COORDINADORS/ES DE CICLE S'estableixen en aquest centre un coordinador/a del Cicle de Parvulari i un coordinador/a del Cicle de Primria.

44

- Els coordinadors vetllen per la coherncia i continutat de les accions educatives al llarg de l'educaci infantil i l'educaci primria, segons correspongui, sota la dependncia del cap d'estudis. Nomenament i cessament dels coordinadors de cicle Es nomenaran per a exercir les funcions de coordinadors de cicle els funcionaris docents en servei actiu i amb destinaci definitiva al centre. Noms per insuficincia d'aquests, es cobriran la resta de llocs de coordinaci amb funcionaris docents que no tinguin destinaci definitiva. Els coordinadors de cicle sn nomenats pel director de lescola, escoltats els equips de cicle. El nomenament dels coordinadors de cicle abastar, com a mxim, fins la data de la fi del mandat del director. El director de lescola pot acceptar la renncia motivada o aprovar el cessament dels coordinadors de cicle abans de la finalitzaci del perode pel qual foren nomenats, una vegada escoltat l'equip de cicle, i amb audincia de l'interessat. Del nomenament o cessament, segons correspongui, del

coordinador de cicle, el director n'informa al consell escolar del centre. ALTRES RGANS UNIPERSONALS DE COORDINACI El/la coordinador/a d'informtica (coordinador/a TIC) Sn funcions del coordinador d'informtica: a) Impulsar l's didctic de les TIC en el currculum escolar i assessorar el professorat per a la seva implantaci, aix zona. com orientar-lo sobre la formaci en TIC, d'acord amb l'assessorament dels serveis educatius de la

45

b) Proposar a l'equip directiu els criteris per a la utilitzaci i optimitzaci dels recursos TIC del centre. c) Vetllar pel manteniment de les installacions i els equipaments informtics i telemtics del d) Assessorar acadmica Universitats. e) Aquelles altres que el d'Educaci i Universitats. El/la coordinador/a LIC: Sn funcions del coordinador LIC: a) Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb l'assessor/a LIC, actuacions per a la sensibilitzaci, foment i consolidaci de leducaci intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. b) Collaborar en l'actualitzaci dels documents d'organitzaci del centre (PEC, PLC, PCC, RRI, Pla d'Acollida i integraci, Programaci General del Centre, ) i en la gesti de les actuacions que fan referncia a l'acollida i integraci de l'alumnat nouvingut, a l'atenci a l'alumnat en risc d'exclusi i a la promoci de l's de la llengua, educaci intercultural i la cohesi social del centre. c) Promoure actuacions per potenciar en el centre i en collaboraci amb l'entorn, la cohesi social mitjanant l's de la llengua catalana i director de lescola li encomani en relaci amb els recursos informtics i telemtics que li pugui atribuir el Departament centre, en coordinaci amb el directiu, el servei de manteniment el personal preventiu i d'assistncia tcnica. l'equip professorat i d'administraci i serveis del centre en l's de les aplicacions de gesti del Departament d'Educaci i

i economico administrativa

l'educaci intercultural, afavorint la participaci de l'alumnat i garantint-ne la igualtat d'oportunitats. d) Collaborar nouvingut optimaci i/o dels en en la definici i d'estratgies participar d'atenci en a l'alumnat i risc d'exclusi, coordinar l'organitzaci

recursos

les actuacions dels professionals

externs que hi intervenen.

46

e) Participar, si s'escau, en les comissions de treball derivades del Pla educatiu d'entorn. f) Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesi social, per delegaci de la direcci del centre. g) Aquelles altres que el director del centre li encomani en relaci al projecte lingstic o que li pugui atribuir el Departament d'Ensenyament El/la coordinador/a de riscos laborals Sn funcions del coordinador/a de riscos laborals: a) coordinar les actuacions en matria de seguretat i salut, aix com promoure i fomentar l'inters preventiva, d'acord Riscos Laborals. b) Collaborar amb d'Emergncia, i c) Revisar en la direcci del centre en l'elaboraci del Pla la implantaci, la planificaci i la realitzaci dels i la amb cooperaci dels treballadors en l'acci les orientacions del Servei de Prevenci de

simulacres d'evacuaci. peridicament la senyalitzaci del centre i els aspectes relacionats amb el pla d'emergncia, amb la finalitat d'assegurar la seva adequaci i funcionalitat. d) Revisar peridicament el Pla d'Emergncia per adequaci a les persones, els telfons i l'estructura. e) Revisar peridicament els equips de lluita contra incendis com a activitat complementria a les revisions oficials. f) Promoure actuacions d'ordre i neteja i fer-ne el seguiment. g) Emplenar el full de notificaci d'accidents i trametre'l als Serveis Territorials. h) Collaborar amb els tcnics del Servei de Prevenci de Riscos Laborals en la investigaci dels accidents que es produeixen en el centre educatiu aix com en l'evacuaci i el control dels riscos generals i especfics del centre. i) Coordinar la formaci dels treballadors de centre en matria de prevenci de riscos laborals. j) Collaborar, si s'escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins del currculum de l'alumnat, dels continguts de prevenci de riscos. 47 assegurar la seva

El nomenament i cessament del coordinador d'informtica, del coordinador LIIC i del coordinador de riscos laborals l'efectua el director, escoltat el cap d'estudis. EL/LA MESTRE/A TUTOR/A La tutoria i l'orientaci dels alumnes formar part de la funci docent. Tots els mestres que formen part del claustre d'un centre poden exercir les funcions de mestre tutor quan correspongui. Cada unitat o grup d'alumnes t un mestre tutor, amb les

funcions segents a) Tenir coneixement del procs d'aprenentatge i d'evoluci personal dels alumnes. b) Coordinar i la coherncia de les activitats de tots els d'ensenyamentdocents d'alumnes que en aprenentatge c) les activitats de d'avaluaci l'avaluaci del

intervenen en el procs d'ensenyament del seu grup d'alumnes. Responsabilitzar-se seu grup les sessions d'avaluaci. d) Tenir cura, juntament amb el secretari, quan correspongui, de vetllar per l'elaboraci dels documents acreditatius dels resultats de l'avaluaci i de la comunicaci d'aquests als pares o representants legals dels alumnes. e) Dur a terme la informaci i l'orientaci acadmica dels alumnes. f) Mantenir una relaci suficient i peridica alumnes o representants legals per amb els pares dels del seu procs informar-los

d'aprenentatge i de la seva assistncia a les activitats escolars. g) Vetllar per la convivncia del grup d'alumnes i la seva participaci en les activitats de lescola. h) Aquelles altres que li encomani el director o li atribueixi el Departament d'Ensenyament. Nomenament i cessament dels mestres tutors 48

.- El

mestre

tutor s nomenat pel director/a de lescola, escoltat el

claustre de professors. .- El nomenament dels mestres tutors s'efectuar per un curs acadmic. .- El director del lescola pot deixar sense efecte el nomenament del mestre tutor a sollicitud motivada de l'interessat o per prpia decisi, una vegada escoltat el claustre de professors i amb audincia de l'interessat, abans que finalitzi el termini pel qual va ser nomenat. - Del nomenament o cessament, segons correspongui, dels mestres

tutors, el director n'informar el consell escolar del centre. EQUIP DIRECTIU DEL CENTRE. 1. Lequip directiu s lrgan executiu de govern dels centres pblics i s integrat pel director o directora, el secretari o secretria i el cap o la cap destudis. Les reunions ordinries seran les establertes en la corresponent programaci general del centre. 2. La dedicaci horria dels rgans de govern del centre a tasques prpies del seu crrec ser la que indiqui la normativa. 3. Seran funcions de la seva competncia: Elaborar la Programaci General del Centre, el P.E.C i les NOFC Elaborar la Memria oficial del centre. Afavorir la participaci de la comunitat educativa. Establir els criteris per a lavaluaci interna del centre. Coordinar, si sescau, les actuacions dels rgans unipersonals de coordinaci. ORGANITZACI DELS MESTRES .- Equips de cicle13
13

Veure Punt 7.2.3.- ORGANS DE COORDINACI

49

.- Grups de treball d'rea 1. Sn els grups de treball formats per diferents professors del claustre per a la realitzaci de les tasques especfiques de les diferents rees. 2. s finalitat bsica d'aquests grups de treball facilitar 3. S'hi agruparan els mestres dels la coordinaci tenen una vertical en l'mbit de les diferents rees del currculum al llarg de tota l'etapa. diferents cicles que qualificaci especfica en l'rea en qesti i tamb aquells que hi tinguin preferncia. En qualsevol cas, convindr que tots els mestres s'integrin en un grup de treball. 4. Les funcions principals d'aquests grups de treball sn: Participar en la distribuci vertical dels continguts curriculars de

l'rea corresponent en els diferents cicles/cursos de l'etapa. Elaborar, intercanviar i acordar criteris d'actuaci per a les adaptacions curriculars. Actualitzar i orientar la metodologia didctica i la prctica de l'avaluaci, sobre la base del contrast amb la prctica diria a l'aula, i aprofitar les experincies i innovacions dutes a terme. Incrementar l'eficcia dels recursos disponibles, les propostes relatives a nous materials curriculars a utilitzar i adequar-los a la lnia metodolgica adoptada pel centre. Afavorir l'actualitzaci didctica dels membres del grup (formaci permanent). Qualsevol altra que oportunament es determini pel claustre de professors o equip directiu del centre. La periodicitat de les seves reunions sindicar en la Programaci General del Centre o b en el moment que es cregui adient. Un dels seus components actuar com a coordinador de grup. Comissions d'avaluaci 1. Les comissions d'avaluaci de cicle estaran formades per tots els mestres que exerceixen en el cicle, presidits pel cap d'estudis o per qui, a aquest 50

efectes, nexerceixi les funcions. Es podran incorporar davaluaci aquells professionals, ( EAP, Logopdia, ...) intervingut en el procs d'ensenyament dels alumnes.

a les sessions que tamb hagin

2.- Aquestes comissions es reuniran com a mnim un cop per trimestre, convocades pel cap d'estudis . Un mestre tutor del cicle, proposat pel Cap dEstudis, o el mateix cap dEstudis, actuar com a secretari de la sessi i n'aixecar acta. 3. Sn funcions d'aquestes comissions analitzar collectivament l'evoluci dels aprenentatges de cada alumne i establir com a conseqncia les mesures d'adequaci i refor, la modificaci d'estratgies i els ajustaments del cicle. 4. En la darrera sessi del cicle faran la valoraci final per rees i la valoraci global del progrs de cada alumne, aix com prendran la decisi de la no promoci de cicle, tot explicitant quines activitats convenen en el cicle segent per assolir objectius no acomplerts. de programaci que convinguin per a les activitats educatives

51

VIII. RGIM DISCIPLINARI Respecte a l'educaci, la integritat fsica i la dignitat personal 1. L'alumnat no pot ser privat de l'exercici del seu dret a l'educaci i, en el cas de l'educaci obligatria, del seu dret a l'escolaritat, d'acord amb el que disposa l'article 46 del Decret de Drets i Deures de l'alumne. 2. En cap cas no poden imposar-se mesures correctores ni sancions contra la integritat fsica i la dignitat personal de l'alumnat. Aplicaci de mesures correctores i de sancions 1. Es poden corregir i sancionar, d'acord amb el que disposa aquest ttol, els actes contraris a les normes de per convivncia del centre aix com les conductes greument perjudicials per a la convivncia realitzades l'alumnat dins del recinte escolar o durant la realitzaci d'activitats complementries i extraescolars i en els serveis de menjador i transport escolar. 2. Igualment, poden corregir-se i sancionar-se les actuacions de

l'alumnat que, encara que dutes a terme fora del recinte escolar, estiguin motivades o directament relacionades amb la vida escolar i afectin els seus companys o companyes o altres membres de la comunitat educativa. 3. La imposici a l'alumnat de les mesures correctores i de les sancions ha de tenir en compte el nivell escolar en qu es troba i les seves circumstncies personals, familiars i socials, ha de ser proporcionada a la seva conducta i ha de contribuir al manteniment i la millora del seu procs educatiu. Gradaci de les mesures correctores i de les sancions Als efectes de graduar les mesures correctores i les sancions, s'han de tenir encompte les segents circumstncies:

52

1.

Es consideren

circumstncies que

poden disminuir

la gravetat de

l'actuaci de l'alumnat: a) El reconeixement espontani de la seva conducta incorrecta. b) No haver coms amb anterioritat faltes ni conductes contrries a la convivncia en el centre. c) La petici d'excuses en els casos d'injries, ofenses i alteraci del desenvolupament de les activitats del centre. d) L'oferiment d'actuacions compensadores del dany causat. e) La falta d'intencionalitat. 2. S'han de considerar circumstncies que poden intensificar la

gravetat de l'actuaci de l'alumnat: a) Que l'acte coms atempti contra el deure de no discriminar a cap membre de la comunitat educativa per ra de naixement, raa, sexe, religi o per qualsevol altra circumstncia personal o social. b) Que l'acte coms comporti danys, injries o ofenses a companys d'edat inferior o als incorporats recentment al centre. c) La premeditaci i la reiteraci. d) Collectivitat i/o publicitat manifesta. CONDUCTES CONTRRIES A LES NORMES DE CONVIVNCIA S'han de considerar conductes contrries a les normes de convivncia del centre les segents: a) Les faltes injustificades de puntualitat o d'assistncia a classe. b) Els actes d'incorrecci o desconsideraci amb els altres membres de la comunitat escolar. c) Els actes injustificats que alterin el desenvolupament normal de les activitats del centre: a. La manca ocasional de neteja. 53

b. Manifestacions de mal gust, crits, paraules grolleres. c. Petits descuits en la conservaci del material com del Centre. d. Tirar papers a terra. e. La no realitzaci dels treballs escolars. f. Les baralles dins el recinte escolar. g. La manca d'atenci a les explicacions del professor. h. Menjar xiclets o altres llaminadures o tirar-los al terra. i. Utilitzar el material com sense haver demanat perms o apropiar-se del mateix. j. Enfilar-se per les porteries i tancat del pati o pujar a la rampa. k. Cridar pels passadissos i en el canvi de classes. l. Embrutar i fer mal s de les papereres. m. No portar la bata i el xandall de l'escola. n. Malmetre les parets de l'edifici. o. La desobedincia a les indicacions de qualsevol persona del Centre. p. Malmetre lequipament de lescola. d) Els actes d'indisciplina i les injries o les ofenses contra membres de la comunitat escolar. e) El deteriorament, causat intencionadament, de les dependncies del centre, o del material d'aquest o del de la comunitat escolar. Mesures correctores a les conductes contrries a les normes de convivncia. a) Amonestaci oral. b) Compareixena immediata davant del o la cap d'estudis o del director o la directora del centre. c) Privaci del temps d'esbarjo. d) Amonestaci escrita a l'agenda. e) Realitzaci de tasques educadores per a l'alumne o l'alumna, en horari no lectiu, i/o la reparaci econmica dels danys causats al material del centre o b al d'altres membres de la comunitat educativa. La realitzaci

54

d'aquestes tasques no es podr prolongar per un perode superior a dues setmanes. f) Suspensi del dret a participar en activitats extraescolars o complementries del centre per un perode mxim d'un mes. g) Canvi de grup o classe de l'alumne o de l'alumna per un perode mxim de quinze dies. h) Suspensi del dret d'assistncia a determinades classes per un perode no superior a cinc dies lectius. Durant la impartici d'aquestes ha de romandre al centre efectuant els classes l'alumne o l'alumna

treballs acadmics que se li encomanin La imposici de les mesures correctores previstes a les lletres d), e), f), g) i h) de l'apartat anterior s'han de comunicar formalment als pares dels alumnes i les alumnes. Competncia per aplicar mesures correctores L'aplicaci de les mesures correctores detallades anteriorment correspon a: a) Qualsevol professor o professora del centre, escoltat l'alumne o l'alumna, en el supsit de les mesures correctores previstes a les lletres a), b) i c). b) La persona tutora, la persona cap d'estudis, el director o la directora del centre, escoltat l'alumnat, en el supsit de la mesura correctora prevista a la lletra d). c) El director o la directora del centre, o la persona cap d'estudis per delegaci d'aquest, el tutor del curs i la comissi de convivncia, escoltat l'alumne o l'alumna, en el supsit de les mesures correctores previstes a les lletres e), f), g) i h). Constncia escrita De qualsevol mesura constncia correctora que s'apliqui n'ha de quedar

escrita, amb excepci de les previstes a les lletres a), b) i c) ,

amb explicaci de la conducta de l'alumne o de l'alumna que l'ha motivada.

55

Prescripci Els actes i incorreccions considerades conductes contrries a les normes de convivncia prescriuen pel transcurs del termini d'un mes comptat a partir de la seva comissi. Les mesures correctores prescriuen en el termini d'un mes des de la seva imposici. CONDUCTES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA

CONVIVNCIA EN EL CENTRE, QUALIFICADES COM A FALTA14 Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivncia en el centre educatiu les conductes segents: a) Les injries, ofenses, agressions fsiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal. b) L'alteraci injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependncies o els equipaments del centre, la falsificaci o la sostracci de documents i materials acadmics i la suplantaci de personalitat en actes de la vida escolar. c) Els actes o la possessi de mitjans o substncies que puguin sser perjudicials per a la salut, i la incitaci a aquests actes. d) La comissi reiterada d'actes contraris a les normes de convivncia del centre. e) La suplantaci de personalitat en actes de la vida docent i la falsificaci o sostracci de documents i material acadmic. f) El deteriorament greu, causat intencionadament, de les dependncies del centre, del seu material o dels objectes i les pertinences

dels altres membres de la comunitat educativa. g) Els actes injustificats que alterin greument el desenvolupament normal de les activitats del centre.

14

Vegeu LEC Ttol III, Captol V, La Convivncia; Article 37

56

Sancions

les

conductes

greument

perjudicials

per

la

convivncia en el centre. a) Realitzaci de tasques educadores per a l'alumne o l'alumna, en horari no lectiu, i/o la reparaci econmica dels danys materials causats. La realitzaci d'aquestes tasques no es pot prolongar per un perode superior a un mes. b) Suspensi del dret a participar en determinades activitats extraescolars o complementries durant un perode que no pot ser superior a tres mesos o al que resti per a la finalitzaci del corresponent curs acadmic. c) Canvi de grup o classe de l'alumne. d) Suspensi del dret d'assistncia al centre o a determinades classes per un perode que no pot ser superior a quinze dies lectius, sense que aix comporti la prdua del dret a l'avaluaci contnua, i sens perjudici de l'obligaci que l'alumne o l'alumna realitzi determinats treballs acadmics fora del centre. El tutor o tutora ha de lliurar a l'alumne o a l'alumna un pla de treball de les activitats que ha de realitzar de garantir el dret a l'avaluaci contnua. e) Inhabilitaci per cursar estudis al centre per un perode de tres mesos o pel que resti per a la fi del corresponent curs acadmic si el perode s inferior. f) Inhabilitaci definitiva per a cursar estudis al centre en el que s'ha coms la falta. Responsabilitat penal a) La direcci del centre comunicar al ministeri fiscal i a la direcci dels Serveis Territorials del Departament d'Educaci i Universitats qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment. Aix no ser obstacle per a la continuaci de la instrucci de l'expedient fins a la seva resoluci i aplicaci de la sanci que correspongui. 57 i establir les formes de seguiment i control durant els dies de no assistncia al centre per tal

b) Quan, de conformitat amb la legislaci reguladora de la responsabilitat penal dels menors, s'hagi obert el corresponent expedient a un o una menor per la seva presumpta participaci en danys a les installacions o al material del centre docent o per la sostracci d'aquest material, i el menor o la menor hagi manifestat al ministeri fiscal la seva voluntat de participar en un procediment de mediaci penal juvenil, el director o la

directora del centre o la persona membre del consell escolar que es designi, ha d'assistir en representaci del centre a la convocatria feta per l'equip de mediaci corresponent, per escoltar la proposta de conciliaci o de reparaci del menor i avaluar-la. Inici de l'expedient a) Les conductes greument perjudicials per a la convivncia en el centre, qualificades com a falta, i sancions noms podran ser objecte de sanci amb la prvia instrucci d'un expedient. b) Correspon al director o a la directora del centre incoar, per prpia iniciativa o a proposta de qualsevol membre de la comunitat escolar, els expedients a l'alumnat. c) fets. d) El director o la directora del centre ha de formular un escrit d'inici de l'expedient, el qual ha de contenir: - El nom i cognoms de l'alumne o de l'alumna. - Els fets imputats. - La data en la qual es van realitzar els fets. - El nomenament de la persona instructora i, si escau per la complexitat de l'expedient, d'un secretari o secretria. El nomenament d'instructor o instructora recaur en personal docent del centre o en un pare o una mare membre del consell escolar i el de secretari o secretria en professorat del centre. 58 L'inici de l'expedient s'ha d'acordar en el termini ms breu possible, en qualsevol cas no superior a 10 dies des del coneixement dels

Notificaci a) La decisi d'inici de l'expedient s'ha de notificar a la persona instructora, a l'alumne o a l'alumna i, quan aquest siguin menors d'edat, als seus pares. b) L'alumne o l'alumna, i els seus pares, si aquest s menor

d'edat, en la

poden plantejar davant el director o la directora la recusaci de la instrucci de l'expedient. Les resolucions negatives d'aquestes

persona instructora nomenada, quan pugui inferir-se falta d'objectivitat recusacions hauran de ser motivades. c) Noms els qui tinguin la condici legal d'interessats en l'expedient tenen dret a conixer el seu contingut i documents en qualsevol moment de la seva tramitaci. Instrucci i proposta de resoluci a) La per a persona l'aclariment instructora, de practicar dels un les cop rebuda la que notificaci estimi de nomenament, ha actuacions pertinents

fets esdevinguts aix com la determinaci de les

persones responsables. b) Una vegada instrut l'expedient, la persona instructora ha de formular proposta de resoluci la qual haur de contenir: - Els fets imputats a l'expedient. - Les faltes que aquests fets poden constituir de les anomenades anteriorment com a faltes o sancions. - La valoraci de la responsabilitat de l'alumne o de l'alumna amb especificaci, si escau, de les circumstncies que poden intensificar o disminuir la gravetat de la seva actuaci. - Les sancions aplicables d'entre les previstes anteriorment. - L'especificaci de la competncia del director o directora per resoldre.

59

c)

Prviament a la redacci de la proposta de resoluci s'ha de

practicar, en el termini de 10 dies, el trmit de vista i audincia. En aquest termini l'expedient ha d'estar accessible per tal que l'alumne o l'alumna i els seus pares, si s menor d'edat, puguin presentar allegacions aix com aquells documents i justificacions que estimin pertinents. Mesures provisionals a) Quan sigui necessari per garantir el normal desenvolupament de l'activitat del centre, en incoar-se un expedient o en qualsevol moment de la seva instrucci, la proposta de convivncia, direcci del centre, i la per prpia iniciativa la o a de l'instructor podr o instructora escoltada comissi

adoptar

decisi d'aplicar

alguna mesura mesures

provisional amb finalitats cautelars i educatives. Poden ser

provisionals el canvi provisional de grup, la suspensi provisional del dret d'assistir a determinades classes o activitats o del dret d'assistir al centre per un perode mxim de cinc dies lectius. Cas que l'alumne o alumna sigui menor d'edat, aquestes mesures s'han de seus pares. El director o la directora pot revocar, moment, les mesures provisionals adoptades. b) En casos molt greus, i desprs d'una valoraci objectiva dels fets per comunicar als en qualsevol

part de l'instructor o la instructora, el director o la directora, escoltada la comissi de convivncia, de manera molt excepcional i tenint en compte la pertorbaci de l'activitat transcendncia dies lectius. c) Quan les mesures provisionals comportin la suspensi temporal d'assistncia al centre, el tutor o tutora lliurar a l'alumne o alumna un pla detallat de les activitats que ha de realitzar i establir les formes de seguiment i control durant els dies de no assistncia per tal de garantir el dret a l'avaluaci contnua. 60 de la del falta, centre, els danys causats i la pot prolongar el perode mxim de la

suspensi temporal, sense arribar a superar en cap cas el termini de quinze

d) Quan la resoluci de l'expedient comporti una sanci de privaci temporal del dret d'assistir al centre, els dies de no assistncia complerts en aplicaci de la mesura cautelar es consideraran a compte de la sanci a complir. Resoluci de l'expedient a) Correspon al director o a la directora del centre, escoltada la comissi de convivncia i ,si ho considera necessariel consell escolar, en el cas de conductes que en la instrucci de l'expedient s'aprecin com a molt greument contrries a les normes de convivncia, resoldre els expedients i imposar les sancions que correspongui. b) La que direcci adopti del del centre ha de comunicar als pares la decisi

als efectes que aquests, si ho creuen convenient, puguin centre, el qual pot proposar les mesures que consideri

sollicitar en un termini de tres dies la seva revisi per part del consell escolar oportunes. c) La resoluci de l'expedient ha de contenir els fets que s'imputen a l'alumne o alumna, la seva tipificaci en relaci amb les conductes enumerades i la sanci que s'imposa. Quan s'hagi sollicitat la revisi per part del consell escolar, cal que la resoluci esmenti si el consell escolar ha proposat mesures i si aquestes s'han tingut en compte a la resoluci definitiva. Aix mateix, s'ha de fer constar en la resoluci el termini de qu disposa l'alumne o alumna, o els seus pares en cas de minoria d'edat, per presentar reclamaci o recurs i l'rgan al qual s'ha d'adrear. d) La resoluci s'ha de dictar en un termini mxim d'un mes des de la data d'inici de l'expedient i s'ha de notificar a l'alumne o alumna, i als seus pares, si s menor d'edat, en el termini mxim de 10 dies. e) Contra les resolucions del director o de la directora dels centres educatius pblics es pot interposar recurs d'alada, en el termini 61

mxim

d'un

mes a comptar de l'endem de la seva notificaci, davant el

director o la directora dels serveis territorials corresponents, segons el que disposen els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Contra les resolucions del director o de la directora dels centres privats sostinguts amb fons pblics es pot presentar reclamaci davant el director o la directora dels serveis territorials en el termini de cinc dies, la qual s'ha de resoldre i notificar en el termini mxim de deu dies, i contra aquesta resoluci les persones interessades poden interposar, en termini mxim d'un mes, recurs d'alada davant el director directora general de Centres Educatius. f) Les sancions acordades no es poden fer efectives fins que s'hagi resolt el corresponent recurs o hagi transcorregut el termini per a la seva interposici. Aplicaci de les sancions a) En el cas d'aplicar les sancions previstes als apartats e) i f) a l'alumnat en edat d'escolaritat obligatria, l'administraci educativa ha de proporcionar a l'alumne o a l'alumna sancionat una plaa escolar en un altre educatiu per tal de garantir el seu dret a l'escolaritat. b) Quan s'imposin les sancions previstes als apartats d), e) i f) el centre el o

director o la directora del centre, a petici de l'alumne o de l'alumna, pot aixecar la sanci o acordar la seva readmissi al centre, prvia constataci d'un canvi positiu en la seva actitud. Responsabilitzaci per danys a) L'alumnat que intencionadament o per negligncia causi danys a les installacions del centre educatiu o al seu material o el sostregui est obligat a reparar el dany o a restituir el que hagi sostret. En tot cas, la

62

responsabilitat civil correspon als pares en els termes previstos a la legislaci vigent. Prescripci a) Les faltes tipificades com a Conductes greument perjudicials

per a la convivncia en el centre, qualificades com a falta, prescriuen pel transcurs d'un termini de tres mesos comptats a partir de la seva comissi. Les sancions prescriuen en el termini de tres mesos des de la seva imposici. DE LA MEDIACI ESCOLAR COM A PROCS EDUCATIU DE

GESTI DE CONFLICTES La mediaci i escolar imparcial, s un d'una mtode tercera de resoluci persona, de amb conflictes formaci

mitjanant especfica

la intervenci

amb l'objecte d'ajudar les parts a obtenir per elles

mateixes un acord satisfactori. Principis de la mediaci escolar La mediaci escolar regulada en aquest ttol es basa en els principis segents: a) La voluntarietat, conflicte sn lliures segons la qual les persones implicades en o no a la mediaci, i tamb el de

d'acollir-se

desistir-ne en qualsevol moment del procs. b) La mesura imparcialitat concreta de la persona mediadora que ha d'ajudar els

participants a assolir l'acord pertinent sense imposar cap soluci ni ni prendre-hi part. La persona mediadora no pot tenir cap relaci directa amb els fets que han originat el conflicte.

63

c) La no

confidencialitat, revelar

que

obliga alienes

els la

participants informaci

en

el

procs

a persones

confidencial

que

obtinguin, llevat dels casos previstos a la normativa vigent. d) El carcter personalssim, que suposa que les persones que prenen part en el procs de mediaci intermediaris. mbit d'aplicaci a) El procs de mediaci pot utilitzar-se com a estratgia preventiva en la gesti de conflictes entre membres de la comunitat escolar, encara que no estiguin tipificats com a conductes contrries o greument perjudicials per a la convivncia en el centre. b) Es pot oferir la mediaci en la resoluci de conflictes generats per han d'assistir personalment a les reunions de mediaci, sense que es puguin valer de representants o

conductes de l'alumnat contrries a les normes de convivncia o greument perjudicials per a la convivncia del centre, llevat que es doni alguna de les circumstncies segents: - Que la conducta sigui una de les descrites en l'apartat b) o c) i s'hagi emprat greu violncia o intimidaci, o la descrita en l'apartat h) del mateix captol. - Que ja s'hagi utilitzat el procs de mediaci en la gesti de

dos conflictes amb el mateix alumne o alumna, durant el mateix curs escolar, qualsevol que hagi estat el resultat d'aquests processos. c) Es pot oferir la mediaci com a estratgia de reparaci o de

reconciliaci, un cop aplicada una mesura correctora o una sanci, per tal de restablir la confiana entre les persones i proporcionar nous produir. 64 elements de resposta en situacions semblants que es puguin

Ordenaci de la mediaci a) Inici de la mediaci - El procs de mediaci es pot iniciar a instncia de qualsevol alumne o alumna, per tal d'aclarir la situaci i evitar la possible intensificaci del conflicte, o per oferiment del centre, un cop detectada una conducta contrria o greument perjudicial per a la convivncia. - Si el procs s'inicia durant la tramitaci d'un procediment sancionador, el centre ha de disposar de la confirmaci expressa de l'alumne o alumna, i, si s menor, dels seus pares, en un escrit dirigit al director l'acord a qu s'arribi. - En aquest cas, s'atura provisionalment el procediment sancionador, s'interrompen adoptar els terminis de prescripci previstos i no es poden les mesures provisionals, o b se suspn provisionalment la o a la directora del centre on consti l'opci per la mediaci i la voluntat de complir

seva aplicaci si ja s'haguessin adoptat. b) Desenvolupament de la mediaci Si la demanda sorgeix de l'alumnat, el procs de mediaci ser

gestionat, a petici d'aquest, per persones de la comunitat educativa prviament acreditades com a mediadors o mediadores. - Si el procs s'inicia per l'acceptaci de l'oferiment de mediaci fet pel

centre, el director o la directora ha de proposar, en el termini mxim de dos dies hbils, una persona mediadora, d'entre els pares, mares, personal docent i personal d'administraci i serveis del centre, que disposin de formaci adequada per conduir el procs de mediaci d'acord amb els principis establerts a l'article 24 del decret de Drets i Deures dels alumnes.

65

- El director o la directora tamb pot designar un alumne o una alumna perqu collabori amb la persona mediadora en les funcions de mediaci si ho considera convenient per facilitar l'acord entre els implicats. En tot cas, l'acceptaci de l'alumne o de l'alumna s voluntria. - La persona mediadora, desprs d'entrevistar-se amb l'alumne o l'alumna, s'ha de posar en contacte amb la persona perjudicada per exposar-li la manifestaci favorable conflicte per la via de de l'alumne o de l'alumna de resoldre el la mediaci i per escoltar la seva opini pel

que fa al cas. Quan s'hagin produt danys a les installacions o al material dels centres educatius o s'hagi sostret aquest material, el director o la directora del centre o la persona en qui delegui ha d'actuar en el procs de mediaci en representaci del centre. - S i la persona perjudicada accepta participar en el procs de mediaci, la persona mediadora ha de convocar una trobada de les persones implicades en el conflicte per concretar l'acord de mediaci amb els pactes de conciliaci i/o de reparaci a qu vulguin arribar. c) Finalitzaci de la mediaci a) Els acords presos en un procs de mediaci s'han de recollir per escrit. b) Si la soluci acordada inclou pactes de conciliaci, aquesta s'ha de dur a terme en quan el mateix acte. Noms s'entn produda la conciliaci l'alumnat reconegui la seva conducta, es disculpi davant la persona

perjudicada i aquesta accepti les disculpes. c) Si la soluci acordada inclou pactes de reparaci, s'ha d'especificar a quines accions reparadores, en benefici de la persona perjudicada, es compromet l'alumnat i, si s menor, els seus pares i, en quin termini s'han de dur a terme. Noms s'entn produda la reparaci quan es duguin a terme, de forma efectiva, les accions reparadores acordades. Aquestes accions poden ser la restituci de la cosa, la reparaci econmica del 66

dany o la realitzaci de prestacions voluntries, en horari no lectiu, en benefici de la comunitat del centre. d) Si el procs de mediaci es duu a terme un cop iniciat un procediment sancionador, produda la conciliaci i, si n'hi haguessin, complerts els pactes de reparaci, la persona mediadora ho comunicar per escrit al director o a la directora del centre i l'instructor o instructora de l'expedient formular la proposta de resoluci de tancament de l'expedient disciplinari. e) Si el procs de mediaci finalitza sense acord, o si s'incompleixen els pactes de reparaci per causes imputables a l'alumne o l'alumna o als seus pares, la persona mediadora ho ha de comunicar al director o directora del centre per tal d'iniciar l'aplicaci de mesures correctores o el procediment sancionador corresponent. Si el procs de mediaci es duia a o terme la un cop del iniciat un procediment ordenar sancionador, el director directora centre la continuaci del

procediment sancionador corresponent. Des d'aquest moment, es reprn el cmput dels terminis previstos. f) Quan no es pugui arribar a un acord de mediaci perqu la persona

perjudicada no accepti la mediaci, les disculpes de l'alumne o l'alumna o el comproms de reparaci ofert, o quan el comproms de reparaci acordat no es pugui dur a terme per causes alienes a la voluntat de l'alumne o l'alumna, aquesta actitud ha de ser considerada com a circumstncia que pot disminuir la gravetat de la seva actuaci. g) La persona mediadora pot donar per acabada la mediaci en el que faci incompatible la

moment que apreci manca de collaboraci en un dels participants o l'existncia de qualsevol circumstncia en aquest ttol. continuaci del procs de mediaci d'acord amb els principis establerts

67

h) El procs de mediaci s'ha de resoldre en el termini mxim de quinze dies des de la designaci de la persona mediadora. Les vacances escolars de Nadal i de Setmana Santa interrompen el cmput del termini.

68

VIII. DISPOSICIONS DEROGATRIES I FINALS 1.- Primera: Queden derogades totes les normes i / o circulars que hagin estat acordades amb anterioritat i que s'oposin a l'establert en les presents NOFC 2.- Segona: Sota la supervisi de lequip directiu del centre es podran elaborar manuals de funcions, descriptors de llocs de treball, concrecions i/o matisacions daspectes regulats en aquestes NOFC, sempre que no contradiguin el seu contingut. 3.- Tercera: Aquestes NOFC entraran en vigor l'endem de la seva aprovaci pel Consell Escolar del Centre.

Bellpuig , .....de ..................................... de 2011 Signatura: Merc Hernndez Carmen Directora del Centre i presidenta del Consell Escolar Diligncia per fer constar que el present reglament ha estat aprovat pel Consell Escolar del Centre en la seva reuni de data .......... de ..................... de 2011 El secretari del centre Vist i plau El director/a del centre

69