butlletí electrònic del’

Espai Jove de la Intersindical-CSC

número 6 · novembre 2008

“Lluitarem contra el fort mentresiguem febles i contra nosaltresmateixos quan siguem forts.”

Lluís Maria Xirinacs

Contra la seva crisi, mobilització!

Arribem a finals d’aquest Novembre de 2008amb tot un seguit d’atacs continus contra laclasse treballadora. Posant com a excusa lacrisi d’un sistema creat per ells, ens volen fer pagar totes les mancances del capitalisme, ambmesures com la de la directiva de les 65 hores,els tancaments d’empreses, els acomiadamentscol·lectius, les deslocalitzacions, la directiva dela vergonya creada en contra dels drets dels iles immigrants o altres qüestions com el plaBolonya, al sector de l’ensenyament, vetant ales classes populars el camí cap a una vida i un treball digne, trepitjant els drets fonamentalscom el de la igualtat o el de la no discrimi-nació.Per tot això, des de l’Espai Jove de la In- tersindical-CSC, ens solidaritzem amb tots/es els/les treballadors i treballadores de lesempreses afectades i fem una crida fermade solidaritat amb totes les persones quelluiten per a què els i les futures treballa-dores i estudiants d’aquest país puguin viu-re en una societat justa i solidària. Així, convoquem a totes les persones i,en especial, al jovent treballador d’aquestpaís per a què el dia 29 de novembre surtial carrer cridant un NO rotund a la pre-carietat i les imposicions.Pedra a pedra, colze a colze, els i les tre-balladores construint els Països Catalansdel poble.

www.lespaijove.catespaijove@intersindical-csc.cat

Treball

Joves i crisi:

precaritzem la precarietat!

Plou sobre mullat en la situació laboral del jovent trebal-lador català. Com si no n’hi hagués prou, acostumats/des com estàvem a situacions precàries, amb contractesescombraria i sous de misèria, a més de dificultats per accedir a serveis bàsics com el de l’habitatge, la crisi ensho posa encara més difícil.I és que les característiques dels i les joves són les clauper tal que una situació com l’actual els i les hi afectidurament. Això és així, bàsicament, per la modalitat decontractació (temporals) i pel sector de la feina (serveis) predominants. D’aquesta manera, tot i que les grans portades se les enduen els ERO a les empresesd’automoció i complements, aquest no és el sector quemés estigui patint directament la crisi, com a mínimen termes absoluts. Els seus acomiadaments massiussón importants per la repercussió que tenen de cop amoltes famílies i per les conseqüències indirectes en altres llocs de treball (sobretot en relació a la reducció delpoder adquisitiu i de consum de la persona acomiadadai familiars), però cal recordar que el sector terciari haestat el que més desocupats/des ha produït en el darrer any, amb un total de 126.198 de nous, molt per sobredel segon sector més afectat, el de la construcció, amb69.030 nous desocupats/des. Quan tenim en compteque la majoria del jovent treballa en el sector serveis,podem començar a imaginar-nos els motius pels qualsl’augment de l’atur que l’hi afecta és més de 8 puntssuperior a la mitjana catalana. Igualment, cal saber quel’Estat espanyol és, amb diferència, aquell que presentaunes xifres més altes a nivell d’Unió Europea i OCDEquant a atur juvenil.De la mateixa manera, el jovent presenta xifres de tem-poralitat molt eleveades, que ballen entre el 42 i el 80%,segons el grup d’edat analitzat, mentre que la mitjanaestatal és inferior al 30% (la qual, tanmateix, també ésla major d’entre tots els estats de la Unió Europea il’OCDE). I, de fet, la primera fórmula d’acomiadamentés la no renovació dels contractes temporals (a causade la seva manca de cost afegit), el que fa que els i lesjoves esdevinguin encara més vulnerables als processosde reducció de personal de les empreses.De fet, aquesta xifra també ajuda a explicar el motiupel qual la mitjana salarial del jovent és tan inferior a la

Algunes xifres del drama

58 ,27

És l’augment d’atur patit enun any pel jovent treballador català, enfront l’increment migdel 50% als Països Catalans. A més, aquesta ja és una xifra un12,5% superior a la mitjanaestatal, la qual, a la vegada ésla més gran d’Europa.

80 ,78

És la temporalitat mitja dels iles joves treballadores menorsde 19 anys. Entre 20 i 25, la taxa és del 57,89%, i, entre26 i 29, és del 42,25%. Igual-ment, l’Estat espanyol és elque presenta xifres més altesde temporalitat a Europa.

60 ,39

És el percentatge del sou quecobra un/a treballador/a jovea Catalunya per fer una feina,respecte el salari mig. Al País Valencià, el percentatge és del66,73%, i, a les Illes, ho és del70%. Igualment, el sou mig ésdels més baixos d’Europa.

als temors de quedar-se sense feina segons l’estatussocioecoonòmic. Així, un 28,1% de les persones ambun estatus de nivell mitjà-baix o baix tenia por de que-dar-se a l’atur, una possibilitat que només contemplavael 10,1% de les persones amb un estatus mitjà-alt oalt. La crisi, doncs, amenaça més les classes humilsque les més adinerades, com alguns i algunes ja fa temps que denunciem.En aquest sistema irracional, paga condemnaqui menys ha abusat, mentre que aquell/aque s’ha enriquit sense fre durant tantsanys, en temps de crisi mantindrà lafortuna i gaudirà dels favors dels i lespoderoses. No alimentaran les cuesde l’atur, ni maldaran per pagar unahipoteca inflada, però no es cansaranmai de demanar mesures pel “bé del’economia”, com l’abaratimentde l’acomiadament o la con- tenció salarial. Si aquestaetèria “economia” sónells i elles, llavors, sensedubte, aquest camí aniria en favor seu;però en cap cas noserviria per sortir del’atzucac actual.Però, en el cas del jovent, aquest nonomés no ha provocat la crisi, sinóque no ha viscut el procés en elqual s’ha gestat i s’ha trobat de copla bombolla als nassos i una eternaprecarietat que ara s’endureixencara més. Però, igualment,cal que les classes adineradessàpiguen que això no implicaràquedar-se amb els braços ple- gats. Ben al contrari, la lluita i lareivindicació, al lloc de treball ial carrer, seran la nota que mar-caran la partitura que tocarà eljovent treballador català. Totesi tots hem de tenir clar que lacrisi és per al (i la) que la pro- voca!

mitjana general de sous. I és que, de promig, un/a jove

de Catalunya cobra uns 12.800 € anuals, un/a major

de 44 anys en cobra uns 24.800 (gairebé el doble) i la

mitjana de la comunitat es queda en uns 21.200 €. En

el cas del País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses,la diferència és inferior

, tot i que mantenintmarges molt elevats. Com es deia abans,aquesta qüestió es relaciona amb la taxade temporalitat pel fet que l’Estat espa-nyol només està superat per Romania quanta estats de la Unió Europea o l’OCDE on,per la mateixa feina, les diferènciesentre salaris per als i les que la realit-zen amb contracte indefinit o tem-poral són superiors. Així, a l’Estatespanyol, per encarregar-se d’unamateixa tasca, si es disposa decontracte temporal només escobra un 70% del que cobrauna altra persona que re-alitza el mateix, però ambcontracte indefinit. Així,la temporalitat és unacaracterística claudel sistema labo-ral estatal; però,a més, aquestamodalitat es trobamolt més discrimi-nada que a altres països en els quals és menyscomuna. A finals d’octubre, apareixia a lesplanes d’un diari principatí unaenquesta segons la qual el 26,1%dels i les joves tem quedar-sesense feina en els propers mesos,a causa de la crisi (la mitjana gene-ral de temorosos/es era del 19%).D’aquesta manera, inconscientmento conscient, el jovent treballador sap que, per les seves caracterís- tiques laborals, patirà més la crisi quela mitjana de la població catalana. A banda, una altra dada interessant del’enquesta era la que feia referència