“Lluitarem contra el fort mentre

siguem febles i contra nosaltres

mateixos quan siguem forts.”
Lluís Maria Xirinacs

butlletí electrònic de
l’Espai Jove de la Intersindical-CSC
número 6 · novembre 2008 www.lespaijove.cat
espaijove@intersindical-csc.cat

Contra la seva crisi, mobilització!

Arribem a finals d’aquest Novembre de 2008
amb tot un seguit d’atacs continus contra la
classe treballadora. Posant com a excusa la
crisi d’un sistema creat per ells, ens volen fer
pagar totes les mancances del capitalisme, amb
mesures com la de la directiva de les 65 hores,
els tancaments d’empreses, els acomiadaments
col·lectius, les deslocalitzacions, la directiva de
la vergonya creada en contra dels drets dels i
les immigrants o altres qüestions com el pla
Bolonya, al sector de l’ensenyament, vetant a
les classes populars el camí cap a una vida i un
treball digne, trepitjant els drets fonamentals
com el de la igualtat o el de la no discrimi-
nació.

Per tot això, des de l’Espai Jove de la In-

tersindical-CSC, ens solidaritzem amb tots/
es els/les treballadors i treballadores de les
empreses afectades i fem una crida ferma
de solidaritat amb totes les persones que
lluiten per a què els i les futures treballa-
dores i estudiants d’aquest país puguin viu-
re en una societat justa i solidària.

Així, convoquem a totes les persones i,

en especial, al jovent treballador d’aquest
país per a què el dia 29 de novembre surti
al carrer cridant un NO rotund a la pre-
carietat i les imposicions.

Pedra a pedra, colze a colze, els i les tre-

balladores construint els Països Catalans
del poble.
2
Treball

Joves i crisi:
precaritzem la precarietat!
Plou sobre mullat en la situació laboral del jovent trebal- del segon sector més afectat, el de la construcció, amb
lador català. Com si no n’hi hagués prou, acostumats/ 69.030 nous desocupats/des. Quan tenim en compte
des com estàvem a situacions precàries, amb contractes que la majoria del jovent treballa en el sector serveis,
escombraria i sous de misèria, a més de dificultats per podem començar a imaginar-nos els motius pels quals
accedir a serveis bàsics com el de l’habitatge, la crisi ens l’augment de l’atur que l’hi afecta és més de 8 punts
ho posa encara més difícil. superior a la mitjana catalana. Igualment, cal saber que
l’Estat espanyol és, amb diferència, aquell que presenta
I és que les característiques dels i les joves són les clau unes xifres més altes a nivell d’Unió Europea i OCDE
per tal que una situació com l’actual els i les hi afecti quant a atur juvenil.
durament. Això és així, bàsicament, per la modalitat de
contractació (temporals) i pel sector de la feina (ser- De la mateixa manera, el jovent presenta xifres de tem-
veis) predominants. D’aquesta manera, tot i que les poralitat molt eleveades, que ballen entre el 42 i el 80%,
grans portades se les enduen els ERO a les empreses segons el grup d’edat analitzat, mentre que la mitjana
d’automoció i complements, aquest no és el sector que estatal és inferior al 30% (la qual, tanmateix, també és
més estigui patint directament la crisi, com a mínim la major d’entre tots els estats de la Unió Europea i
en termes absoluts. Els seus acomiadaments massius l’OCDE). I, de fet, la primera fórmula d’acomiadament
són importants per la repercussió que tenen de cop a és la no renovació dels contractes temporals (a causa
moltes famílies i per les conseqüències indirectes en al- de la seva manca de cost afegit), el que fa que els i les
tres llocs de treball (sobretot en relació a la reducció del joves esdevinguin encara més vulnerables als processos
poder adquisitiu i de consum de la persona acomiadada de reducció de personal de les empreses.
i familiars), però cal recordar que el sector terciari ha
estat el que més desocupats/des ha produït en el darrer De fet, aquesta xifra també ajuda a explicar el motiu
any, amb un total de 126.198 de nous, molt per sobre pel qual la mitjana salarial del jovent és tan inferior a la

Algunes xifres del drama

58,27% 80,78% 60,39%

És l’augment d’atur patit en
un any pel jovent treballador
català, enfront l’increment mig
del 50% als Països Catalans. A
més, aquesta ja és una xifra un
12,5% superior a la mitjana
estatal, la qual, a la vegada és
la més gran d’Europa.
És la temporalitat mitja dels i
les joves treballadores menors
de 19 anys. Entre 20 i 25, la
taxa és del 57,89%, i, entre
26 i 29, és del 42,25%. Igual-
ment, l’Estat espanyol és el
que presenta xifres més altes
de temporalitat a Europa.
És el percentatge del sou que
cobra un/a treballador/a jove
a Catalunya per fer una feina,
respecte el salari mig. Al País
Valencià, el percentatge és del
66,73%, i, a les Illes, ho és del
70%. Igualment, el sou mig és
dels més baixos d’Europa.
3
mitjana general de sous. I és que, de promig, un/a jove
de Catalunya cobra uns 12.800 € anuals, un/a major
de 44 anys en cobra uns 24.800 (gairebé el doble) i la
mitjana de la comunitat es queda en uns 21.200 €. En
el cas del País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses,
la diferència és inferior, tot i que mantenint
marges molt elevats. Com es deia abans,
aquesta qüestió es relaciona amb la taxa
de temporalitat pel fet que l’Estat espa-
nyol només està superat per Romania quant
a estats de la Unió Europea o l’OCDE on,
per la mateixa feina, les diferències
entre salaris per als i les que la realit-
zen amb contracte indefinit o tem-
poral són superiors. Així, a l’Estat
espanyol, per encarregar-se d’una
mateixa tasca, si es disposa de
contracte temporal només es
cobra un 70% del que cobra
una altra persona que re-
alitza el mateix, però amb
contracte indefinit. Així,
la temporalitat és una
característica clau
del sistema labo-
ral estatal; però,
a més, aquesta
modalitat es troba
molt més discrimi-
nada que a al-
tres països en els quals és menys
comuna.
A finals d’octubre, apareixia a les
planes d’un diari principatí una
enquesta segons la qual el 26,1%
dels i les joves tem quedar-se
sense feina en els propers mesos,
a causa de la crisi (la mitjana gene-
ral de temorosos/es era del 19%).
D’aquesta manera, inconscientment
o conscient, el jovent treballador
sap que, per les seves caracterís-
tiques laborals, patirà més la crisi que
la mitjana de la població catalana. A
banda, una altra dada interessant de
l’enquesta era la que feia referència
als temors de quedar-se sense feina segons l’estatus
socioecoonòmic. Així, un 28,1% de les persones amb
un estatus de nivell mitjà-baix o baix tenia por de que-
dar-se a l’atur, una possibilitat que només contemplava
el 10,1% de les persones amb un estatus mitjà-alt o
alt. La crisi, doncs, amenaça més les classes humils
que les més adinerades, com alguns i algunes ja fa
temps que denunciem.
En aquest sistema irracional, paga condemna
qui menys ha abusat, mentre que aquell/a
que s’ha enriquit sense fre durant tants
anys, en temps de crisi mantindrà la
fortuna i gaudirà dels favors dels i les
poderoses. No alimentaran les cues
de l’atur, ni maldaran per pagar una
hipoteca inflada, però no es cansaran
mai de demanar mesures pel “bé de
l’economia”, com l’abaratiment
de l’acomiadament o la con-
tenció salarial. Si aquesta
etèria “economia” són
ells i elles, llavors, sense
dubte, aquest camí
aniria en favor seu;
però en cap cas no
serviria per sortir de
l’atzucac actual.
Però, en el cas del jovent, aquest no
només no ha provocat la crisi, sinó
que no ha viscut el procés en el
qual s’ha gestat i s’ha trobat de cop
la bombolla als nassos i una eterna
precarietat que ara s’endureix
encara més. Però, igualment,
cal que les classes adinerades
sàpiguen que això no implicarà
quedar-se amb els braços ple-
gats. Ben al contrari, la lluita i la
reivindicació, al lloc de treball i
al carrer, seran la nota que mar-
caran la partitura que tocarà el
jovent treballador català. Totes
i tots hem de tenir clar que la
crisi és per al (i la) que la pro-
voca!
4
Social
El Procés de Bolonya:
Un pastís més enllà de la dimensió estudiantil
“...el sector educatiu és un mercat gegantesc i molt fraccionat, poc productiu i amb un nivell de tecnolo-
gia baix que no demana més que augmentar, un dèficit professional i una taxa de capitalització ínfima.”
Extret d’un informe del banc d’inversió Merryl Lynch justificant la liberalització de l’ensenyament,
pocs anys abans de ser “rescatat” pel Bank of America l’any 2008

L’opinió pública va plena del Procés de Bolonya, espe- ministracions poden reduir la seva aportació financera.
cialment arran de les mobilitzacions estudiantils que, Tot plegat, en un mercat que, segons Financial Times,
carregades de vagues, manifestacions, xerrades i ocu- l’any 2005, va moure 600 bilions d’euros.
pacions de facultats arreu dels Paísos Catalans, han
posat damunt de la taula aquesta polèmica reforma L’increment de les taxes i costos educatius, la pre-
universitària que d’uns anys ençà afecta l’ensenyament carització de bona part del professorat universitari,
superior. Ara bé, és aquesta una qüestió estrictament l’externalització de serveis, la degradació del títol més
estudiantil? bàsic (grau) en detriment dels cursos d’especialització
(postgrau) o l’augment de crèdits i assegurances univer-
L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) co- sitàries no són més que conseqüències lògiques de tota
mença a idear-se durant els anys 90 en el marc de la aquesta reforma. Situacions que no són noves, però
liberalització dels serveis públics a escala planetària. que cada cop s’imposen amb més ambició i, de forma
L’Organització Mundial del Comerç (OMC), en el marc molt especial, a través d’una voluntària desinformació i
dels Acords Generals sobre Comerç de Serveis (AGCS), perversió conceptual.
aposten per avançar en la liberalització de sectors com
ara la sanitat, el transport o l’educació. Uns serveis que, A aquestes alçades, podem fer cas dels senyors de Mer-
en endegar-se aquesta negociació, suposaven el 60% ryl Lynch o bé parar atenció a les veus crítiques amb tot
del PIB a escala planetària. aquest procés. Ens podem evitar posar-nos les mans al
cap d’aquí uns anys i haver de tornar-nos a rascar la bu-
Més enllà dels dubtosos objectius estrictament txaca, perquè aquí només socialitzem els despropòsits.
acadèmics, la reforma
universitària per la que
aposta la Unió Europea
parteix de la voluntat
d’afavorir el sector edu-
catiu privat. Això és, faci-
litar-hi la inversió privada fotografia
a mida que les ad- extreta del
web del SEPC
(www.sepc.
cat)
5

Opinió

Contra el patriarcat, contra la violència

de gènere
Anna Albareda, secretaria de Polítiques reivindicació contra el patriarcat, perquè el patri-
Socials de l’Espai Jove arcat considera a les dones com a espai colonitzat
i, per tant, és ell qui decideix què en vol fer. El po-
Un any més, celebrem el 25 de novembre, trista der que el patriarcat ha exercit històricament so-
data en la que ens veiem amb la necessitat de re- bre les dones es veu qüestionat quan reivindiquem
cordar les dones que han mort o patit la que les decisions sobre el nostre cos les
violència masclista. Aquest 25 de no- prenem nosaltres. El nostre cos
vembre, dia internacional contra la no és públic ni de ningú, sinó
violència a les dones, hauria de privat i nostre, només nos-
poder no existir, però sem- tre. El dret al propi cos
bla que encara l’haurem de significa poder disposar
celebrar durant molts anys d’ell en tots i cadascun
més. dels espais i temps de
la vida sense cap tipus
Durant tot l’any, els mit- d’imposició.
jans de comunicació han
anat plens del tema rela- Reivindicar el propi cos
cionat amb les clíniques en significa rebutjar la vio-
les que il·legalment es realit- lència del patriarcat. El
zaven avortaments i han fet patriarcat ens imposa una
que aquest tema privat passi a vida basada en la violèn-
l’esfera pública, una esfera on tots cia, que resol els con-
els homes (i subratllo, homes) han estat flictes a través de la vi-
opinant sobre la conveniència o no de realit- olència. El patriarcat,
zar avortaments, en quines condicions es poden estès a tot el món, té
fer, etc. Les dones, per la nostra banda, poc hem a molts països sotmesos
pogut opinar i, per això, ens hem llençat als carrers en conflictes que només
diverses vegades per reivindicar el dret al propi fan que retroalimen-
cos i la despenalització de l’avortament. També tar-se amb més violència.
hem recollit autoinculpacions d’haver avortat per Rebutjar-lo és, doncs, rebutjar la violència i
mostrar la nostra solidaritat amb les companyes reclamar una nova societat lliure d’opressions, re-
que estan patint un escarnissament públic per ha- pressió, discriminació, etc.
ver-ho fet.
Cal seguir lluitant per una cultura, una societat, que
Per això, aquest 25 de novembre reivindiquem el es basi en unes noves estructures creades des de
Dret al propi cos, perquè el cos és nostre i només la perspectiva feminista i, per tant, antipatriarcal.
nostre i hem de reivindicar la nostra intimitat i la Aquest ha de ser l’objectiu bàsic de totes aquelles
llibertat per decidir el què volem fer. persones que volem canviar l’ordre establert per
avançar envers una nova societat anticapitalista i
Aquesta reivindicació del dret al propi cos és una feminista.
6 Història

Lluís Maria Xirinacs (Barcelona 1932- Ogassa 2007)

D’ell podem dir que va ser un polític pacifista, doctor en vindicant els quatre punts programàtics de l’Assemblea
filosofia i sacerdot català. Al 1966 va participar en la Ca- de Catalunya. Al 1980, encapçalà la candidatura del
putxinada que es va produir amb motiu de l’assemblea BEAN per Barcelona en les primeres eleccions al Parla-
constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la ment de Catalunya després del franquisme.
Universitat de Barcelona. Dos anys més tard, va ser
acusat de ser l’inspirador del Front d’Alliberament de Al 2000, va plantar-se cada dia a la plaça Sant Jaume de-
Catalunya, així com fou Impulsor de l’Assemblea de manant la independència del país i al 2004, és processat
Catalunya al final del franquisme. per l’Audiència Nacional per un polèmic discurs que va
fer en els actes reivindicatius de l’11 de setembre de
Al 1971, el detenen i empresonen en negar-se a parlar 2002. No el van detenir fins al 2005, quan, aprofitant
en cap altra llengua que no fos el català i a la presó inicia que s’anà a renovar el DNI, el detenen i l’empresonen
la seva tercera vaga de fam. Entre el 1973 i el 1975, a l’edat de 75 anys. En conèixer el seu empresona-
va estar empresonat com a conseqüència de les seves ment, diverses persones i col·lectius van reclamar-ne
activitats contràries al règim. Candidat al premi Nobel l’alliberament al·legant raons humanitàries per motiu
de la pau els anys 1975, 1976 i 1977, destacà per la de- d’edat, així que el van alliberar aquella mateixa tarda.
fensa dels drets humans, les seves vagues de fam i mè-
todes de protesta no violents i per la seva manifestació A l’agost de 2007 van trobar el seu cadàver en un bosc
diària davant la presó Model durant un any i nou mesos, al Ripollès, volent passar els seus últims dies amb “la
reclamant l’amnistia pels presos i preses polítiques. meva soledat i el meu silenci”, tal i com va deixar re-
flectit en un escrit on recordava haver viscut 75 anys en
Senador per Barcelona entre 1977 i 1979. Al 1979, en- uns Països Catalans ocupats i recriminava la “covardia”
capçalà una candidatura al Congrés dels Diputats sota la dels líders polítics catalans en matèria de nacionalisme
coalició Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional, rei- i defensa del país.

Recomanació Se abrirán las grandes alamedas

Autor: Salvador Allende

Editorial: Txalaparta

A 35 anys de la seva mort, Salvador Allende segueix sent un refer-

ent ideològic i moral per molta gent d’esquerres, d’aquest país i
d’arreu del món. En un context polític a llatinoamericà, on estats
com Veneçuela, Equador o Bolívia estan seguint els passos del que
volia ser el somni del “Compañero presidente Allende”, la construc-
ció del socialisme per vies pacífiques, i en què les formes d’actuar
del govern nord-americà es repeteixen de nou, com en el cas de
la caiguda del govern de la “Unidad Popular” a Xile, aquest llibre,
que recull discursos i escrits d’Allende, pot ser una bona manera
d’apropar-se al seu pensament polític així com fer un cop d’ull als
processos polítics actuals de transició al socialisme.