Professional Documents
Culture Documents
Tema 18
EL SINTAGMA NOMINAL. ESTRUCTURA I
FUNCIONS. MORFOLOGIA DEL
SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU
TEMA 18
El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del substantiu i de l’adjectiu
ÍNDEX
---------------------------------------------------------------- 2 ----------------------------------------------------------------
TEMA 18
El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del substantiu i de l’adjectiu
BIBLIOGRAFIA
---------------------------------------------------------------- 3 ----------------------------------------------------------------
TEMA 18
El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del substantiu i de l’adjectiu
---------------------------------------------------------------- 4 ----------------------------------------------------------------
TEMA 18
El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del substantiu i de l’adjectiu
A banda de la funció de subjecte, també cal assenyalar que el SN pot tenir altres
funcions dins el SV o predicat. El nucli del SV és un verb, però tot SV també pot tenir
---------------------------------------------------------------- 5 ----------------------------------------------------------------
TEMA 18
El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del substantiu i de l’adjectiu
tota una sèrie de complements. Aquests complements poden ser, per tant, un SN,
encara que també un S.Adj o un S.Adv.
Els SN-complements del nucli del SV poden fer les funcions següents:
• Objecte directe: complement exigit pels verbs transitius: "Ricard compra llibres".
Normalment, excepte si és un pronom fort, mai no porta preposició: 'Va insultar els
teus amics", "Va insultar a mi”.
• Objecte indirecte: és el complement que indica el destinatari o l'objecte
final de l'acció verbal. Pot anar amb tota classe de verbs: "Aquest diccionari és útil
per als xiquets", "Ricard compra llibres als seus fills".
• Complement circumstancial: afegeix una circumstància de temps, mode,
lloc, etc. Fan una funció similar als adverbis: "L'aigua està fresca en la nevera".
• Complement regit o suplement: va sempre introduït per una preposició
exigida pel verb i fa una funció molt semblant a la de I'OD, "Joan es dedica a la
música", "Ells parlen de la teua germana".
• Complement agent: indica l'autor de l'acció en les oracions amb el verb en
passiva, "Joan és estimat pels seus companys".
• Atribut: té la mateixa funció que el SN-atribut i pot aparéixer amb verbs
copulatius, "Joan és alf'.
• Complement predicatiu: complementa els verbs predicatius i al mateix
temps el nucli del SN-subjecte, "Joan camina tranquil per la platja".
---------------------------------------------------------------- 6 ----------------------------------------------------------------
TEMA 18
El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del substantiu i de l’adjectiu
semàntic.
Així, però, es prefereix emprar el terme substantiu per a tot lexema amb
morfema de nombre i gènere, susceptible de ser modificat per determinants i
que és constituent bàsic de SN (Pitarch). També s'anomena substantiu allò que
designa persones, animals o coses com a independents (Ruaix).
Com podem veure, la distància entre substantiu i adjectiu és molt curta, és a
dir, la separació d'ambdós conceptes sols es produeix a I'E.M., després, i fins al
segle XVIII, els dos conceptes entren dins la mateixa categoria: nom-substantiu.
Pel que fa als tipus de noms, podem parlar de noms concrets i noms
abstractes. Anomenem noms concrets aquells que designen persones, animals o
coses, i per contra, es consideren noms abstractes aquells que designen realitats
abstractes o qualitats.
Dins els noms concrets distingim entre noms comuns i noms propis. Són noms
comuns aquells que designen qualsevol element d'un conjunt amb unes
característiques comunes; els noms comuns es divideixen en individuals i col·lectius. En
canvi, són noms propis aquells que serveixen per designar un únic element, tot
individualitzant-lo; aquests es divideixen en topònims, que designen llocs, i
antropònims, que designen persones.
---------------------------------------------------------------- 9 ----------------------------------------------------------------
TEMA 18
El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del substantiu i de l’adjectiu
Per a concloure, cal recordar que els comparatius major, menor, millor i pitjor
tenen les seues corresponents formes superlatives: màxim, mínim, òptim i pèssim.
Morfemes de gènere (pel que fa al nom, recordem que ja hem vist que només
tenen morfema de gènere aquells que designen éssers sexuats). Normalment
es forma el femení dels noms i adjectius afegint al masculí els morfemes
següents:
-a: xic / xica
De vegades pot sonoritzar la darrera consonant:
nebot/neboda, llop/lloba, groc/groga, trencat/trencada
Els acabats en e i o àtones, perden aquesta vocal i la solen canviar per
una a:
moro /mora, alumne /alumna, ample /ampla, moreno /morena
alguns acabats en u, canvien aquesta vocal per una v:
---------------------------------------------------------------- 10 ----------------------------------------------------------------
TEMA 18
El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del substantiu i de l’adjectiu
---------------------------------------------------------------- 11 ----------------------------------------------------------------
TEMA 18
El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del substantiu i de l’adjectiu
-ns, aquest morfema s'empra per a les paraules acabades en vocal tònica:
camí / camins, acció / accions, fi / fins, germà / germans
-es, els mots acabats en a àtona perden la a i la canvien per aquest morfema:
dona / dones, bona / bones
Cal destacar que poden haver-hi canvis ortogràfics:
Llengua / llengües, plaça / places, pasqua / pasqües
roja / roges, blanca / blanques, platja / platges, llarga / llargues
-os, (els acabats en [s] [t∫] [∫])
cartutx / cartutxos, peix / peixos, arròs / arrossos, audaç / audaços
Poden haver-hi sonoritzacions:
roig / rojos, gris / grisos
- s o -os: els acabats en -sc, -xt, -st, -ig, poden afegir indistintament qualsevol
dels dos morfemes; encara que en la llengua parlada sol emprar-se el morfema
-os:
disc / discs-discos, text / texts-textos, roig / roigs-rojos, trist / trists-tristos
Un nombre considerable de mots acabats en -s precedida de vocal dupliquen
la s:
domàs / domassos, fracàs / fracassos, terrós / terrossos
Cal assenyalar també que mots masculins no aguts acabats amb –s i mots
femenins també acabats amb –s no canvien en la seua forma plural:
el llapis / els llapis, el cactus l els cactus, la pols / les pols, la càries / les càries
Algunes paraules planes que acaben amb –e al singular, poden fer el plural de
dues maneres:
- afegint –s: jove / joves, home / homes, marge / marges
- afegint –ns: jove / jóvens, home / hòmens, marge / màrgens
Finalment, i per acabar amb aquest apartat dedicat al nombre dels noms i
adjectius, cal destacar que els dies de la setmana acabats en síl·laba tònica són
invariables:
el dilluns / els dilluns, el dimarts / els dimarts, el dijous / els dijous.
---------------------------------------------------------------- 12 ----------------------------------------------------------------