Nit de lluna

Leandre Cristfol

Documentaci general
Ttol: Nit de lluna Autor: Leandre Cristfol (Os de Balaguer,1908- Lleida 1998) Cronologia: 1935 Tcnica: fusta i fusta pintada Dimensions: 71 x 40 cm Estil: Surrealisme Localitzaci: MNAC de Barcelona

http://www.xtec.cat/~jarrimad/contemp/nitdelluna.htm

Leandre Cristfol
Va nixer a Os de Balaguer (Lleida) lany 1908, en el si duna famlia pagesa. Des ben petit va rebre les influncies de lentorn rural i tot aix el va encuriosir i el va predisposar per les arts manuals. Per aquesta motiu, lany 1922 es va traslladar a Lleida per aprendre lofici de fuster, i ms tard, el debenista i el de tallista, coneixements que el van ajudar molt en el mn artstic. La seva trajectria artstica es caracteritza per la gran diversitat dexposicions individuals i collectives, tant de temtica abstracta i surrealista com figurativa, principalment realitzades a Catalunya i Pars, entre altres indrets.

La guerra civil provoc una aturada en el seu treball escultric, fins al 1952 que viatj a Pars amb una beca. Cinc anys desprs torna a la seva feina experimental. Lany 1983 reb la creu de Sant Jordi i el 1990 el Premi Nacional de les Arts Plstiques. Lany 1998 va morir a Lleida i va sser enterrat al seu poble natal.

Bonana, 1973

"De l'aire a l'aire", i tamb "Cosa lrica" (1933).

"Harmonia estellar" (1957)

Finestra, 1936

Monument, 1936

Anlisi formal
Nit de lluna s una pea escultrica representada amb tres elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una pea circular de color blau.

L assemblage s la tcnica emprada per Cristfol en aquesta escultura, que consisteix en unir diferents materials i objectes de forma que s aconsegueixi un efecte tridimensional. Destaca la puresa formal, sense ornamentaci afegida.

Fus de filar

Ou de sargir

Pea circular de color blau

Trobem un joc de contrastos: Sn dos objectes quotidians, que guarden certa relaci ds, per Cristfol els descontextualitza, es desproveeix de la seva funci prctica, com dedum del ttol, Nit de lluna. Dna un significat potic a uns objectes ds quotidi. Contrasta la rigidesa de la lnia recta (fus) amb la mobilitat de la lnia corba (ou), collocades sobre una fusta tamb corba i retallades sobre un horitz imprecs.

En aquesta composici tan senzilla tamb hi destaquen dos aspectes: a) Un eix de simetria diagonal que ve determinat per la posici del fus de filar damunt de la fusta circular i davant lou tamb cirdular. b) La llum natural de lobra que prov del color marr de la fusta de lou de sargir i del fus de filar damunt de la pea circular blavosa . Tot aix ens permet afirmar que es tracta dun obra amb un equilibri fsic i real i atemporal perqu representa un tema transcendent, amb un ritme de moviment fictici remarcat pel predomini de la forma diagonal del fus de filar i amb una textura llisa, brillant, suau i dura provinent dels materials utilitzats.

Aquesta obra s una escultura surrealista, no figurativa, feta amb altres en la dcada dels 30, que es relacionen amb aquest corrent.

De l aire a l aire, El peix damunt de la sorra, Nit de lluna o l Aureola Astral o Harmonia estellar (Ralent) sn de les obres ms conegudes d aquest estil surrealista de Cristfol. Leandre Cristfol podem dir que t una similitud amb Joan Mir, ja que els dos artistes principalment utilitzaven el surrealisme de lautomatisme pur, a ms dutilitzar la fusta i de fer servir objectes trobats.

1933, De l aire a l aire

1933, Morfologia 4

L'aurola astral i impassible est a punt de sortir, 1936

Aquesta escultura es pot comparar amb Nit de lluna, per la seva senzillesa compositiva, que fa servir tamb dos nics elements, i el joc de contrastos, tot i canviant alguns materials (suro i agulles de cap). Aquest element s alt i de formes dinmiques, mentre que laltre (un esberlacanyes (eina per partir canyes en tires) de fusta dolivera, s petit, masss i de forma troncocnica.

Interpretaci

(Temtica)

Nit de lluna s una obra de temtica secular que reprodueix el mn de linconscient de lartista, tal i com ell ho va descriure en vida:

Us explicar - diu Leandre Cristofol - com em va sortir una de les primeres obres surrealistes. [...] Va arribar un moment que vaig veure que els perdria (es refereix als seus pares) i vaig pensar que si feia una composici amb un fus d aquells amb el que filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb all un record de la meva mare [...]. Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho s.

1935, Relleu

En aquesta escultura tamb hi volia reflectir ms coses, com els records dinfantesa, al costat de la famlia, durant les nits destiu en el mas que la famlia tenia i hi anaven per segar el cereal. Nit de lluna reflecteix molt b aquest mn inconscient de Cristfol, que el transportava al seu passat ms estimat, en qu el paisatge de la comarca de La Noguera li impressionava, sobretot durant les nits de lluna amb aquella illuminaci que va voler reproduir mitjanant aquesta pea escultrica. Per aquest motiu va escollir uns elements molt senzills per tal que la llum de lou de sargir i del fus reprodussin de la forma ms exacta possible, aquell somni dinfantesa.

Significat i funci
Des del punt de vista de significat es tracta duna obra no figurativa i simblica. En canvi, la seva funci s decorativa, ldica i illustrativa de la forma en qu treballava lescultura Leandre Cristfol. Aquesta pea escultrica es podria comparar amb la d El profeta de Pablo Gargallo amb la qual tindrien en com la seva pertinena a les Primeres Avantguardes Artstiques mentre que hi hauria moltes diferncies, com aquestes: -Els seus estils: surrealista la de Nit de Lluna i cubista la d El profeta. - Els materials: fusta la de Nit de lluna i bronze la d El profeta. - La tcnica: assemblage la de Nit de lluna i forja la d El profeta. - Les dimensions: redudes a la Nit de lluna i grans en lobra d El profeta. Desprs dhaver analitzat Nit de lluna podem concloure que es tracta duna de les millors obres de Leandre Cristfol i una de les ms destacades del moviment surrealista, tal i com va quedar demostrat el 3 de juliol de 1986 en qu la seva obra va ser exposada, conjuntament amb la de d altres grans artistes com Mir i Alberto Giacometti, en la mostra Qui est-ce que la sculpture moderne? del Centre George Pompidou de Pars.

Models i influncies
Lobra de Leandre Cristfol ha de ser catalogada dins lobjecte surrealista (l'objecte trobat) , especialment les composicions incloses en lesmentada exposici Logicofobista, i en relaci amb Ramon Marinel.lo i Antoni Garcia Lamolla, tamb presents en dita exposici. Malgrat aix, el mateix Cristfol referint-se a Aureola astral afirm que per ell era un record i va ser entesa com una obra surrealista. Aquesta transformaci dels objectes quotidians en objectes potics el relaciona amb els ReadyMade de Marcel Duchamp, malgrat que saparta del no significat de les obres de Duchamp , per esdevenir segons paraules del mateix Cristfol una intuci damor envers tot all que et crida latenci .Es una actitud que lacosta a la potica de les escultures objecte de Joan Mir i als poemes objecte de Joan Brossa.

Els noranta anys de vida de Lenadre Cristfol es poden llegir en les seves obres, construdes amb unes mans sensibles, que les dotaren duna plasticitat i poesia niques i el convertiren en un des artistes ms singulars de lescultura del segle XX.

1976, Molla