Dossier Nivell B-1

Curs de LLENGUA CATALANA
Nivell B
Inclou el solucionari
Generalitat de Catalunya Departament de Justcia
Curs de LLENGUA CATALANA
Nivell B
Primera edici: octubre de 2011 Primera edici revisada: juliol de 2012
NDEX
ORTOGRAFIA ................................................................
Lalfabet ............................................................................. La sllaba ............................................................................ Les vocals A/E tones .............................................................. Les vocals O/U tones ............................................................. Laccentuaci ....................................................................... La diresi ............................................................................ B/V .................................................................................... P/B, T/D, C/G ...................................................................... S sorda i S sonora ................................................................... G/J (TG/TJ), IG/TX, IX/X ......................................................... M/N ................................................................................... R/RR .................................................................................. L/LL/LL ............................................................................. H ...................................................................................... Exercicis de reps ..................................................................
5
6 8 12 17 21 28 32 34 38 44 48 51 53 55 57
MORFOSINTAXI .............................................................
Les categories gramaticals i loraci ............................................ Els determinats: articles, demostratius, possessius i interrogatius ........ Els quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits ....................... El substantiu i ladjectiu: gnere ................................................ El substantiu i ladjectiu: nombre ............................................... Els verbs regulars ................................................................... Els verbs irregulars i les perfrasis verbals ..................................... Les funcions sintctiques .......................................................... Els pronoms febles ................................................................. Els pronoms relatius ................................................................ Les preposicions .................................................................... Les conjuncions ..................................................................... Els adverbis .......................................................................... Exercicis de reps ..................................................................
63
64 67 74 82 90 93 101 108 115 129 131 140 144 151
LXIC ......................................................................... COMPRENSI LECTORA ...................................................
157 173
COMPRENSI ORAL ......................................................... EXPRESSI ESCRITA ........................................................

Lavs .................................................................................. La postal .............................................................................. La nota ................................................................................ El correu electrnic ................................................................. La carta informal .................................................................... La carta formal ...................................................................... El text argumentatiu ................................................................ Exercicis ..............................................................................
177 181
183 184 185 186 188 190 193 195
EXPRESSI ORAL ............................................................ MODEL DEXAMEN .......................................................... CLAU DELS EXERCICIS ..................................................... BIBLIOGRAFIA ...............................................................
199 203 211 255
Ortografia
LALFABET
Tema 1
LALFABET
Lletres a b c () d e f g h i j k l (ll) m n o p q r s t u v w x y z Nom a be alta ce (ce trencada) de e efa ge hac i llatina jota ca ela (ela geminada) ema ena o pe cu erra essa te u ve baixa ve doble ics o xeix i grega zeta Sons de les lletres sons diferents: deg, unitat; toga, partit sons diferents: borsa, poble; club, dubte sons diferents: cam, congrs, prtic; cessar, ciutat; tamb escrit : venut, capa sons diferents: decisi, adient; sud, fred sons diferents: depn, plec; tindr, fet; jutge, penal ferm, baf, caf sons diferents: gabinet, guerra; gesti, gir; dileg, mag gaireb sempre s muda: hbil, adhesi, hereu sons diferents: notari, invent; mai, feina; joia, iot jaqueta, jornal, jubilaci karateka (en mots dorigen estranger) legal, pilot, futbol, illusi magistrat, comuniquem negoci, Anna sons diferents: bloc, cosa; plom, amor; obrer, telfon pertinena, cap quantia, queixa, requerir sons diferents: acarar, mare; ra, conreu; venir, lloguer sons diferents: sala, capsa, passar; crisi, asil, base tribunal, nota, entrar, salut sons diferents: nic, just; quatre, europeu; cauen, diuen valor, faltava, vilatans sons diferents: whisky; watt (mots dorigen estranger) sons diferents: exemple; taxi; xop, reixa mai sola, sin amb la n, per representar el so de n palatal: canya, puny, pinya zona, horitz, catorze
EXERCICIS
1. Llegiu en veu alta les sigles segents i escriviu-les. TSJ: LPH: CF: DGRN: ME: LCX:
2. Ordeneu alfabticament les paraules de cada un dels grups segents. 1. brut, zebra, home: 2. jutge, jutjat, jutgessa:
Ortografia
LALFABET
Tema 1
3. loci, laberint, llop: 4. xfec, fbrica, gbia: 5. cullera, cavall, crosta: 6. ordinador, ordre, ordenaci: 3. Ordeneu alfabticament els aliments segents i indiqueu quins tres no sn vegetals. julivert, mongeta, cogombre, albercoc, llu, esprrec, sndria, tomquet, escopinya, pastanaga, prssec, pruna, taronja, magrana, pebrot, clossa, alvocat, bledes 1. 2. 3. 4. 5. 6. No sn vegetals: 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18.
4. Ordeneu alfabticament els termes segents i indiqueu quins tres no sn termes jurdics. sentncia, desnonament, atestat, nyanyo, plet, interlocutria, drapaire, bestreta, acarament, masover, provisi, testimoni, vistiplau, maltractament, altress 1. 2. 3. 4. 5. No sn termes jurdics: 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15.
Ortografia
LA SLLABA
Tema 2
LA SLLABA
Una sllaba s un so o un conjunt de sons que pronunciem dun sol cop de veu. Perqu hi hagi una sllaba s imprescindible la presncia duna vocal, que ns el nucli. Els mots que noms tenen una sllaba sanomenen monosllabs. llet pera: pe-ra aprendre: a-pren-dre estomacar: es-to-ma-car Totes les paraules, excepte alguns monosllabs (per, ho, en, les, li, que...), tenen una sllaba tnica, que s la que es pronuncia amb ms fora que les altres, anomenades tones. camisa: ca-mi-sa Els diftongs Dues vocals formen un diftong quan es pronuncien en una mateixa sllaba, en el mateix cop de veu. Perqu hi hagi un diftong cal que una de les vocals de la combinaci sigui sempre una i o b una u tones i que aquesta vocal ocupi una posici determinada. reina: rei-na quatre: qua-tre histria: his-t-ri-a coure: cou-re Eullia: Eu-l-li-a suor: su-or mouen: mo-uen maia: ma-ia ordinador: or-di-na-dor
En catal tenim els diftongs segents:
Decreixents
ai: ai-re Quan la i i la u estan situades al darrere ei: fei-na duna altra vocal. oi: noi ui: cui-na gua: a-guan-tar ge: ai-ge-ra gi: pin-g guo: pa-rai-guot iot iu-gos-lau hie-na ua-ca-ri fe-ia d-iem no-ia La-ia
au: pa-lau eu: creu-re iu: viu-re ou: mou-re qua: qua-li-tat qe: de-lin-qent qi: a-qi-cul-tu-ra quo: quo-ti-di-
Quan la u va precedida de g o q.
Creixents
i / u + vocal a inici de mot
vocal + i / u + vocal
cre-uar be-uen ni-ua-da mo-uen
Ortografia
LA SLLABA
Tema 2
Remarques a) Noms les combinacions anteriors formen diftong i, per tant, no es poden separar en sllabes diferents. En canvi, s que separem, per exemple: Ma-ri-a Jo-an ac-tu-a-ci- cu-a te-a-tre ci-n-ci-a
b) Els diftongs ii i uu, tot i que tericament possibles, sn rars en la nostra llengua. c) No posem diresi en els grups gua, qua, guo, quo, perqu no cal indicar que la u es pronuncia. d) En alguns casos trobem tamb la combinaci de tres vocals en una sola sllaba. Aquestes combinacions sanomenen triftongs. Pa-ra-guai, guai-tar, Al-guai-re La separaci de sllabes a efectes ortogrfics Quan hem de partir una paraula perqu no cap sencera a la mateixa lnia, cal tenir en compte els dgrafs, conjunts de lletres que formen el so duna consonant. gu qu ll rr sc tx tg ix a-con-se-guir ro-ques ca-va-ller car-ro as-cen-sor cot-xe fet-ge cai-xa ny ig pi-nya re-buig
Dgrafs que no podem separar
Dgrafs que hem de separar
ss ll tj tz
tas-sa til-la nat-ja set-ze
A banda dels dgrafs, tamb hem de tenir en compte que en els mots compostos hem de destriar quins sn els elements que els integren. in-ter-ur-b, trans-at-ln-tic, in-hu-m, cel-o-bert, vos-al-tres Finalment, tamb hem de tenir present que a final o a inici de ratlla no podem deixar mai una lletra tota sola. Per tant, s incorrecte fer les separacions segents al final duna lnia: farmci-a, d-altres, l-oli, a-nell, o-bligaci
Ortografia
LA SLLABA
Tema 2
EXERCICIS
1. Separeu les sllabes de les paraules segents i marqueu-ne la tnica. ordinador: cortina: campana: elefant: jugador: festa: himne: discos: cangur: vacances: electricista: atmosfera:
2. Separeu les sllabes de les paraules segents i digueu quantes sllabes t cadascuna. treure Andreu feina piano grua tauleta treu-re 2 estudiant relaci heroi frau poesia cuiner
3. Separeu les sllabes de les paraules segents i digueu quantes sllabes t cadascuna. ingnua caure retreure almoina paraigua soluci in-g-nu-a 4 quantitat rei freqncia sentncia triar guardiola
4. Encercleu els diftongs de les paraules segents i distribuu-les a la columna corresponent. riure, guardar, lle, teatre, llaurar, campi, enlaire, seure, sandlia, idea, avui, cinquanta, cua, clienta, llenges, votaci, diem, farmcia, boira, aleatria amb diftong decreixent amb diftong creixent no hi ha diftong
5. Separeu les sllabes daquestes paraules i marqueu-ne la tnica. xemeneia: ianqui: claraboia: pacient: veia: quota:
10
Ortografia
LA SLLABA
Tema 2
aigera: creueu: meandre:
iaia: qualificaci: joia:
6. Separeu les sllabes daquestes paraules i marqueu-ne la tnica. iogurt: raucar: diccionari: biblioteca: enquadernaci: tancveu: caieu: dormiu: reedici: cauen: quaranta: fluorescent:
7. Escriviu les paraules segents, amb les sllabes separades, a la columna corresponent. brotxa, salsitxa, fuet, destral, vedella, mnega, albergnia, llonganissa, coliflor, serra, enciam, endvia, tenalles, botifarra, martell, fonoll, carbass, xai de la ferreteria de la carnisseria de la verduleria
Ortografia
11
LES VOCALS A/E TONES
Tema 3
LES VOCALS A/E TONES En catal oriental les lletres a i e en posici tona tenen el mateix so, el de vocal neutra, la qual cosa provoca dubtes ortogrfics. galta, mapa, maduixot, comunica Jaume, torre, venim, tisores, dormem A/E tones en lacabament de substantius i adjectius La norma general per escriure la vocal neutra en aquesta posici s la segent: alcalde, poble, Pere, Jaume tendre, directe, esquerre, ample porta, taula, Mariona, tarda noms de lletra: efa, ema, essa tendra, directa, esquerra, ampla
Els mots masculins acaben en -e.
Els mots femenins acaben en -a.
Hi ha alguns substantius, per, que no segueixen la regla general; s a dir, sn mots masculins que acaben en -a i mots femenins que acaben en -e. -arca: monarca, patriarca -cida: homicida, insecticida -ista: artista, ciclista gorilla, ioga, titella, paraigua -aire: cantaire, escombriaire -ble: comptable, doble febre, llebre, mare, Carme, classe, espcie, srie
Masculins que acaben en -a
Les terminacions Altres
Femenins que acaben en -e
Les terminacions Altres
Pel que fa als adjectius, poden ser de dues terminacions o duna. Els primers tenen una forma per al mascul i una per al femen. En canvi, els duna terminaci tenen la mateixa forma per al mascul i per al femen. un psol tendre / una mongeta tendra el bra esquerre / la m esquerra un oncle jove / una tia jove un monarca persa / una reina persa
En general, els adjectius que en catal sn duna o de dues terminacions coincideixen amb el castell. Cal anar amb compte, per, amb els adjectius segents, ja que aquests difereixen del castell: un pas pobre / una naci pobra un xicot rude / una noia rude Tots els substantius i adjectius, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es.
12
Ortografia
Tema 3
alcalde tarda
alcaldes tardes
tendre tendra
tendres tendres
La formaci del plural en -es comporta els canvis ortogrfics segents: -ca -ques -a -ces -qua -qes vaca vaques plaa places Pasqua Pasqes -ja -ges -ga -gues -gua -ges esponja esponges mnega mnegues aigua aiges
A/E tones en lacabament de verbs La regla general diu el segent: Si la vocal neutra s lltima lletra, hi escrivim a. Si la vocal neutra s la penltima lletra, hi escrivim e. venia, anava, canta, deia venien, anaves, cantes, dieu
El fet que calgui escriure una e quan la vocal neutra s la penltima lletra comporta els canvis ortogrfics segents: prega jutja toca pregues, preguen jutges, jutgen toques, toquen comena adequa comences, comencen adeqes, adeqen
Hi ha alguns mots, per, que no segueixen aquesta regla. Escrivim e en posici final en aquests casos: Els infinitius dels verbs de la 2a conjugaci: veure, prendre, riure, caure Les quatre formes verbals segents: corre, vine, obre i omple Corre, vine! Obre laixeta i omple el got. A/E tones en larrel dels mots Disposem de diferents recursos per saber com cal escriure la vocal neutra en aquesta posici. 1. Buscar el primitiu de la paraula, o una paraula de la famlia, en qu aquest so sigui tnic. t__ulada t__ulada taula teula taulada teulada bl__vs n__grs blau blavs negre negrs
Quan es tracta de verbs, cal buscar la 3a persona del singular del present dindicatiu. recom__nem recomana recomanem pass__jar passeja passejar
Ortografia
13
Tema 3
Cal anar en compte, per, amb els verbs jeure/jaure, nixer/nixer i treure/traure. En aquests verbs, quan larrel s tnica, escriurem a o b e, segons la vocal que pronunciem; quan larrel s tona, escriurem sempre a. Sllaba tnica jeure nixer treure Sllaba tona
jec (o jac), jeguis (o jaguis) jaiem, jaureu, jaient, jagut neixi (o naixi), neix (o naix) naixia, naixessis, naixent, nascut treus (o traus), treuen (o trauen), tret traurs, traguem, traient
Aix mateix, en els verbs segents, quan larrel s tnica, tamb escriurem a o b e, segons la vocal que pronunciem i, quan larrel s tona, escriurem sempre a. saber caure fer haver sap, s cau, quiem facis, fessis has, hem sabs, sabut cauran, caient faria, farem hagut, haur
2. Mirar la traducci de la paraula al castell, ja que moltes vegades coincideixen en la grafia. Hi ha mots, per, que no sescriuen igual. Escrivim amb e: albercoc assemblea Caterina Escrivim amb a: afaitar ambaixada arravatar assass avaluar avantatge avaria darrere davant latrina quarantena ramat rancor sanefa Sardenya emparar Empord enyorar Esteve meravella monestir orfe resplendir sergent tvec treball verns
EXERCICIS
1. Subratlleu les vocals a/e tones del pargraf segent. No sempre s cert que la vida sespatlla fent-la servir. De vegades sespatlla de no fer-la servir, precisament. Vicen Villatoro, Tenim un nom 2. Completeu els substantius segents amb la vocal corresponent. sostr__ bestret__ turism__ aixet__ pollastr__ colz__ tard__ act__ sastr__ el__ monstr__ assumpt__ deut__ vespr__ titell__ coratg__ orf__ Assumpt__ fallid__ pebr__
14
Ortografia
Tema 3
3. Completeu aquests adjectius amb la vocal corresponent i escriviu el plural dels sintagmes. vaca jov__: granja pobr__: tortuga salvatg__: monja xerrair__: butaca cmod__: esperana febl__: closca negr__: aigua agr__: plaa alegr__: platja enorm__: llengua rect__: truja golafr__:
4. Completeu les frases segents amb la vocal corresponent i escriviu-ne el plural. 1. El diari amag__ la imatg__ ms tendr__ de la notci__ i en destac__ la ms trist__ i terribl__. 2. La mestress__ passej__ a prop de la rier__ fresc__ acompanyada duna goss__ ferotg__. 3. Magradari__ ser jutg__ de pau pel que represent__ i no pel que jutj__. 4. La barc__ pirat__ pleg__ la vel__ perqu no desitj__ una altr__ derrot__.
5. Escriviu el primitiu de cadascuna daquestes paraules derivades i, tot seguit, completeu-les amb la vocal corresponent. ______________: cav__ller ______________: cull__rada ______________: bad__llar ______________: engr__ixar ______________: emp__rar ______________: fr__dolic 6. Completeu la taula segent. tu cantes fer treure saber comenar nixer embolicar 7. Completeu les frases segents amb a/e segons correspongui. 1. El mestr__ vol fer class__ en aquella aula tan ampl__ del final del pass__ds. 2. No magrad__ el pasts desprr__cs, el trobo massa agr__ per al meu gust. 3. El profet__ s molt amabl__ , per s incapa de rep__rar lav__ria de la llum. 4. En aquest pobl__ __mpordans fei__ temps que no hi n__ixia cap nen. jo cantava ell ha cantat ______________: p__drera ______________: sacs__jar ______________: dav__nter ______________: cap__ll ______________: c__ndrer ______________: at__rrar ______________: bol__taire ______________: v__rdet ______________: merav__llar ______________: quar__ntena ______________: endarr__rir ______________: rasp__llar
Ortografia
15
Tema 3
5. El jutge va __valuar la capacitat m__ntal de la insign__ ass__ssina del Raval. 6. Em sentia des__mparat enmig daquella ass__mblea destudiants anarquistes. 7. Si vols viur__ al nostr__ mon__stir thaurs daf__itar cada dia. 8. LEstev__ va quedar orf__ de petit perqu els seus pares van morir de pest__ negr__. 9. Vin__ amb mi al m__rcat a encom__nar els alb__rcocs de les postr__s. 8. Completeu el text segent amb a/e segons calgui. La cambrera, jov__ i alegr__, les segueix amb la vista, humiliada per la propina un pl excessiva. No li agrad__n les don__s que paguen. Les veu que pug__n en un cotxe bo i que sembla cmod__, aparcat just a sota el senyal de prohibit estacionar-hi, a laltr__ banda del carrer. Quan la Roser puja, la pobr__ cambrera juraria que li ha vist les calc__s. El cotxe es perd de vista per lampl__ passeig. Fa una tard__ molt quieta i laire t un gust dol. Maria Merc Roca, Cames de seda (text adaptat) 9. Completeu aquest text amb a/e segons correspongui. Una investigaci ha provat que les dones que pren__n supl__ments amb cid omega 3 durant lembars ten__n n__dons amb menys smptomes de refr__dats i que, a ms, pateix__n malalties de menys duraci. Les criatures object__ de lestudi van ser __valuades al cap dun, de tres i de sis mesos desprs dhaver n__scut. Daltr__ banda, les mares van respondr__ a un qestionari sobr__ la salut dels seus fills i dui__n un dietari per controlar lestat de salut dels m__nuts.
16
Ortografia
LES VOCALS O/U TONES
Tema 4

En catal oriental, la o situada en sllaba tona es pronuncia u. De vegades, doncs, podem dubtar si el so u es correspon ortogrficament a una u o b a una o tona. aconseguir, textos, computador, sndrome, moto O/U tones en lacabament dels mots a) En els verbs, la 1a persona del present dindicatiu acaba en -o. admeto, comeno, rebo, veno En canvi, la resta de formes acaben en -u. canvieu, tractareu, collireu, lligveu b) En els substantius i els adjectius, normalment sha descriure o. xorio, toro, lloro El plural daquests mots acaba en -os. Aix mateix, tamb escrivim amb -os el plural de substantius i adjectius masculins com ara: discos, calaixos, braos, pisos, espessos, testos, lletjos, complexos Hi ha alguns cultismes, per, que acaben en -u: individu, vidu, interviu, contigu, mutu... En fer el plural daquests mots, noms cal afegir una -s final. fideus, rius, hereus, ambigus, museus, correus O/U tones en larrel dels mots a) En els substantius i adjectius cal buscar un primitiu de la paraula en qu es trobi en posici tnica. llunyania lluny portal porta fumador grumolls fum grumoll suquet bosquet suc bosc
Hi ha, per, alguns substantius i adjectius que no segueixen la norma general, com ara: humanitat, juvenil, mundial... b) En el cas dels verbs, cal buscar una forma verbal, com ara la 3a persona del singular del present dindicatiu, en qu aquesta vocal sigui tnica. fumar fuma mostrar mostra mullem portaria mulla porta muntar munta lloaran lloa
Ortografia
17
Tema 4
Hi ha, per, entre daltres, alguns verbs que no segueixen la regla general. 1. En els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir, i els seus compostos, larrel sescriu amb u quan s tnica i amb o quan s tona. Arrel tona collir cosir escopir sortir tossir collem, collir cosssim, cosiries escopir, escopia sortireu, sort tossim, tossissis Arrel tnica culli, culls cuso, cusin escup, escupis surt, surto tusso, tussi
2. En els verbs poder i voler, quan larrel s tnica, escrivim o/u, segons soni, i quan s tona escrivim o. Arrel tnica puc pugui pots poden vull vulguis vol volen Arrel tona pogus podies podran pogut volguessis voldreu volgut volem
Ara b, totes les formes del present de subjuntiu i de limperatiu sescriuen amb u. Present de subjuntiu pugui puguis pugui puguem pugueu puguin vulgui vulguis vulgui vulguem vulgueu vulguin Imperatiu
pugues pugui puguem pugueu puguin
vulgues vulgui vulguem vulgueu vulguin
c) Sovint la llengua catalana i les altres llenges romniques coincideixen a lhora descriure o o u, per no sempre s aix. Escrivim amb o: avorrir-se botifarra captol cartolina cobrir complir Empord escopir fonament Hongria joguina joventut podrir sofrir sospirar tamboret ttol tomba tonyina triomfar
18
Ortografia
Tema 4
Escrivim amb u: bufetada butllet butxaca cacau correu estiu europeu muntanya muntar Pirineus riu suborn suportar tramuntana trofeu
EXERCICIS
1. Feu el plural dels mots segents. ferro: mosso: babau: calaix: annex: 2. Completeu les frases segents amb les vocals o/u. 1. Aquell individ__ ven pis__s a pre__s escandalos__s. 2. Us pode__ trencar el pe__ si caie__ de la mot__. 3. Admet__ a trmit la demanda de divorci de mut__ acord. 4. Els vens quedaran sorpres__s si vosaltres plante__ els arbust__s. 5. No tots els europe__s teni__ els mateix__s complex__s que els nord-americans. 3. Escriviu el primitiu daquestes paraules derivades i completeu-les amb la vocal corresponent. ______________: rell__tgeria ______________: s__rral ______________: enn__volat ______________: f__rut ______________: p__rtalada ______________: m__cador ______________: f__llatge ______________: tovall__leta ______________: gr__ixut ______________: p__pet ______________: cal__rs ______________: sangl__tar ______________: campi__nat ______________: emb__irat ______________: f__guera ______________: sab__nera ______________: encart__nat ______________: c__quet cau: feli: pallasso: despatx: text:
4. Escriviu la 1a persona del present dindicatiu daquests infinitius i, tot seguit, completeu-los amb la vocal corresponent. ______________: d__txar ______________: trem__lar ______________: c__lgar ______________: esc__rar ______________: p__jar ______________: rep__sar ______________: b__far ______________: m__ntar ______________: b__llir ______________: tr__car ______________: t__mbar ______________: m__llar ______________: desc__rdar ______________: b__rxar ______________: griny__lar ______________: j__gar ______________: apr__var ______________: arr__gar
Ortografia
19
Tema 4
5. Completeu la taula segent. jo canto collir poder sortir cosir trobar voler 6. Completeu les frases segents amb les vocals o/u. 1. Els b__mbers no van p__der apagar lincendi que va calcinar la m__ntanya. 2. El f__ster es va embr__tar com si fos un carb__ner. 3. No c__mptava que el corre__ arribs fins dem al mat. 4. Quan menj__ un ll__nguet amb crema de caca__, la d__lor membafa. 5. Si la crescuda del ri__ persisteix, no p__drem s__rtir en tot el dia. 6. Mai no v__ldran c__mplir els teus desitj__s. 7. Aquest esti__, els comer__s de la vila donaran divers__s trofe__s als guanyadors. 7. Completeu aquest text amb les vocals o/u. Havia pecat per no v__lia que la teva via mac__ss encara i em fes retrets. Men vaig haver danar sense veuret per segona vegada. Llavors, la primera, havia estat ben diferent. Ni jo mateixa mho p__dia explicar del tot. Va ser com si en la f__scor entrs un canal de llum i em deixs enll__ernada. Com de__ passar a un re__ que ha viscut temps en el rescl__sit dun s__terrani i de sobte desc__breix laire lliure; separar-me de tu va ser lnica pena que em vaig emp__rtar a Marsella. No s si et desitj__ res aix, perqu malgrat el mal que he fet, que the fet a tu, va ser desc__berta i felicitat, saps? No, no comen__ b. Si us plau, filla, tu que tan s__vint mhavies c__bert dabraades, no em tinguis rbia. No v__lguis del tot __blidar-me. Maria Barbal, Emma (text adaptat) 8. Completeu el text segent amb les vocals o/u, segons correspongui. La tram__ntana s un vent dorigen p__lar no excessivament humit que usa el nord dels Pirine__s i el sud-oest del Masss Central Francs com a zona dacceleraci. Aquest vent, den__minat de manera diferent segons la regi o l__calitat don es c__nsidera que pr__cedeix, es fa particularment present a la plana del R__ssell, a lEmp__rd i a Menorca. En ser un vent de terra, a tota la zona c__stanera del Principat no hi sol alar temp__rals importants. Cap a lest, per, la situaci s ben diferent, ja que pot ass__lir vel__citats pr__peres als 100 km/h, alhora que ala temp__rals martims molt perillos__s per a la navegaci. Les referncies literries i artstiques a aquest vent sn n__mbroses. Aix mateix, tamb dna nom a lalineaci m__ntanyosa ms important de lilla de Mallorca. tu cantessis ell cantar
20
Ortografia
LACCENTUACI
Tema 5
LACCENTUACI Laccent grfic s el signe que escrivim sobre algunes vocals per marcar que s la vocal tnica de la paraula. Laccentuaci grfica de les paraules est determinada per la posici que ocupa la sllaba tnica dins del mot i per la terminaci de la paraula. Aix mateix, en catal hi ha dos tipus daccent, lobert (greu) i el tancat (agut). Paraules agudes, planes i esdrixoles Els mots que tenen ms duna sllaba es poden classificar, segons el lloc que ocupi la sllaba tnica, en aguts, plans i esdrixols. Els mots aguts sn aquells en qu la sllaba tnica s lltima. ca-m, al-g, pa-per, do-lent, pa-ret, par-la-rem, fa-r, de-m, par-tit, re-mei Els mots plans sn aquells en qu la sllaba tnica s la penltima. cr-vol, ca-len-da-ri, jut-ge, pi-lo-ta, prs-sec, plat-ja, car-nis-se-ri-a, fei-na Els mots esdrixols sn aquells en qu la sllaba tnica s lantepenltima. his-t-ri-a, n-mi-na, f-si-ca, es-p-ci-e, r-di-o, au-tn-ti-ca, Cr-do-va, me-m-ri-a Vocals obertes i vocals tancades En catal hi ha dos tipus de vocals, les obertes i les tancades. La vocal a s oberta, les vocals i/u sn tancades i les vocals e/o poden ser obertes o tancades. Lobertura duna vocal es reflecteix en laccent; per tant, tenim accents oberts i accents tancats. Vocal a e i o u Tipus daccent obert obert tancat tancat obert tancat tancat Exemples cstig, dem caf, independncia tamb, parlar cam, lmit aix, per selecci, vermells nic, alg
Ortografia
21
LACCENTUACI
Tema 5
E oberta / E tancada La millor manera de distingir una e oberta duna e tancada s parant atenci a la pronncia. Ara b, potser les indicacions segents ens hi poden ajudar. En la majoria de casos, quan una e porta accent, el porta obert. Les paraules segents, per, porten laccent tancat: alguns gallicismes: clix, quinqu, pur, consom el futur de tots els verbs: parlar, sortir el passat simple de tots els verbs: vingu, digu els compostos de -b i -t: tamb, malb, sost, ret limperfet de subjuntiu: ans, pogus la majoria dels que fan el plural en -essos: congrs, accs, progrs altres: desprs, noms les formes verbals acabades en -tn i -cn: pretn, estn, encn alguns infinitius: tmer, sser, prmer, nixer, crixer limperfet dindicatiu del verb ser: rem i reu el perfet dindicatiu: temrem, vingureu, rigurem, digureu limperfet de subjuntiu: vingussim, veissiu alguns mots: crvol, ferstec, prstec alguns mots: esglsia, ferstega, crvola
- Agudes -s
-n
Planes
Esdrixoles
O oberta / O tancada Com en el cas de la e, la millor manera de distingir una o oberta duna o tancada s parant atenci a la pronncia. Ara b, potser les indicacions segents ens hi poden ajudar. La majoria de paraules agudes porten laccent tancat. Les paraules segents, per, porten laccent obert: - Agudes -s alguns mots: arrs, reps, terrs, esps, incls, excls, recls, Bess alguns mots: aix, all, per, ress
En canvi, la majoria de paraules planes i esdrixoles sn obertes. Les paraules segents, per, porten laccent tancat: Planes Esdrixoles - - estmac, crrer, furncol, Sller frmula, plvora, tmbola, trtora, gndola
22
Ortografia
LACCENTUACI
Tema 5
Regla general daccentuaci Saccentuen els que acaben en les terminacions segents: -a: catal -as: reps -en: edn, amn -e: caf, conv -es: angls, revs -in: Berln -i: llum -is: incs -o: all, nad -os: capgrs, calors -u: com -us: tals Saccentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plstic, cid, mbil, ntim, malvol, cnem, Campdevnol, dipsit, exmens Saccentuen sempre: guila, esglsia, Valncia, pellcula, plvora, interlocutria, msica
Mots aguts
Mots plans
Mots esdrixols
Remarques a) Cal anar amb compte amb els mots que acaben en diftong (i diftong+consonant). Els mots aguts sescriuen sense accent grfic. Els mots plans sescriuen amb accent grfic. Els mots plans sescriuen sense accent grfic. palau, correus, escriu, enrenou, desmai, remei, xiroi, avui, paranoic anveu, amagussiu, moveu, dieu, vlei contigua, obliqua, ambigua, paraigua, aigua, llengua, pasqua, pasqes
Mots amb diftong decreixent Mots amb diftong creixent
b) Les combinacions formades per i+vocal o b u+vocal no fan diftong, llevat que la segona vocal no sigui tamb una i o b una u. Per tant, no porten accent paraules planes com ara: psicologia, tenia, movia, Andalusia, actua, duo En canvi, s que porten accent les agudes i les esdrixoles segents: guardi, ali, admissi gurdia, memria, Slvia, esttua, prdua c) Mantenen laccent els adverbis acabats en ment que provenen dadjectius femenins que en porten. fcil fcilment tbia tbiament comuna comunament
Ortografia
23
LACCENTUACI
Tema 5
Laccent diacrtic Hi ha alguns mots, sobretot monosllabs, que porten accent grfic per distingir-los duns altres que sescriuen igual i que, segons la regla general, no nhaurien de dur. Verbs sc (ser) / soc (soca) s (ser) / es (pronom) sn (ser) / son (ganes de dormir) dna (donar) / dona (sexe femen) dnes (donar) / dones (sexe femen) Noms bta (de vi) / bota (calat) mra (fruita) / mora (rab) s (animal) / os (ossamenta) nt, nta (parents) / net, neta (adjectiu) m (extremitat) / ma (possessiu) b (riquesa; adverbi) / be (xai) Altres formes s (afirmaci) / si (condicional)
vns (venir) / vens (vendre) vnen (venir) / venen (vendre) t (tenir) / te (infusi; nom de la t; pronom) s (saber) / se (pronom) mlt (moldre) / molt (quantitatiu)
du (divinitat) / deu (nmero; font; deure) pl (vellositat) / pel (contracci) sl (terreny) / sol (adjectiu; astre) s (acci dusar) / us (pronom) mn (terra) / mon (possessiu) ms (quantitatiu) / mes (perode de lany)
qu (pronom tnic) / que (conjunci; pronom ton)
EXERCICIS
1. Torneu a escriure aquests mots amb les sllabes separades i marqueu-ne la tnica. allunyar: queia: mania: pessigolles: adjudicatria: triar: cautela: escarransit: addicional: megafonia: lluita: deien:
2. Classifiqueu les paraules segents a la columna corresponent. emmagatzematge, notria, alludir, futbol, assumpte, degustaci, atmosfera, bestreta, arrendatria, territorial, esbrinar, deies, immoble, blanqueig, notaria paraules agudes paraules planes paraules esdrixoles
24
Ortografia
LACCENTUACI
Tema 5
3. Marqueu amb una X si aquestes paraules es pronuncien amb e oberta o amb e tancada. e oberta mel llet pet fred peu serp fe veu breu e tancada peix neu cel nen lleu vent cert fer temps e oberta e tancada
4. Marqueu amb una X si aquestes paraules es pronuncien amb o oberta o amb o tancada. o oberta llop foc rot mot clot pop roc trot tro o tancada cos cor plor pou moll groc pols front hort o oberta o tancada
5. Classifiqueu les paraules segents segons si la seva vocal tnica s una e/o oberta o tancada. lloguer, patidor, escola, porta, rebel, decent, sisena, actor, clarinet, malson, querella, gota, pera, taronja, capella, cullera, plet, accident, dret, monstre, color, accident, finestra, cullereta e/o oberta e/o tancada
6. Totes les paraules daquest exercici sn agudes. Accentueu les que calgui. respon decisio preso congres entendran desnonament aten sete segon impres exclos tobogan perdo pero ningu enten admes citacio trametreu algun
Ortografia
25
LACCENTUACI
Tema 5
7. Totes les paraules daquest exercici sn planes. Accentueu les que calgui. diguessin poble logic rentessiu pressec telefon temer estomac solid fenomens caracter neixer empara efecte tinguessim concorrer examen mobil obrissiu carrec
8. En aquesta llista de paraules noms les esdrixoles porten accent. Poseu-lhi. trinxeraire taulell paciencia victima atmosfera familia esglesia esportiu infancia polvora nacional quilometre estatua memories colonia solitaria miseria tecnica materialista bibliotecari
9. Completeu les frases segents amb la forma adequada de les que hi ha entre parntesis. 1. ____________ fan aquests policies? Es veu ___________ busquen un lladre. (que / qu) 2. Sha quedat ____________ reclamant que aquest terreny es declari ____________ no urbanitzable. (sol / sl) 3. ____________ veu que el jutge nou ____________ molt esportista. (es / s) 4. No ____________ de qu li servir que ____________ spiga que ho ha fet ell. (se / s) 5. ____________ plenament conscient que cremar aquest ____________ s delicte. (soc / sc) 6. Hi ha judicis que ____________ entretinguts, per nhi ha molts en qu et pots morir de ____________. (son / sn) 7. ____________ que em dius, aquesta advocada tha pres el ____________. (pel / pl) 8. Si ____________ amb mi, els ensenyar on ____________ els prssecs ms bons de la comarca. (venen / vnen) 9. Aquest ___________ no est gens ben dibuixat: dibuixal ms ___________. (be / b) 10. Aquest ___________ hem fet ___________ desnonaments que en tot lany. (mes / ms) 11. Si ____________ lopci de treballar des de casa als homes i les ____________ amb fills, els beneficis de lempresa augmentaran. (dones / dnes) 12. El meu ____________ s un noi ____________ i polit. (net / nt) 10. Accentueu les frases segents. Tingueu en compte que en cada frase hi falten 3 accents. 1. La solvencia defensiva del millor equip del mon lha fet campio novament. 2. Mentre vosaltres obrieu la porta, nosaltres fugiem rapidament de la casa. 3. El meu avi feia de pages al delta de lEbre i coneixia a consciencia el conreu de larros. 4. He sentit a la radio que es imminent lestrena de la nova comedia del meu autor preferit. 5. El meu vei fa por perque te un aspecte molt sinistre quan tel trobes de nit a lescala. 6. Despres del terratremol es van sentir ambulancies i bombers durant tota la matinada. 7. Els ciutadans de lIran no tenien acces a les materies primeres que son tan abundants a la zona.
26
Ortografia
LACCENTUACI
Tema 5
11. Accentueu les paraules que calgui del text segent. La fabrica era el nucli principal de la vida a les colonies industrials. Al seu voltant es construen habitatges, cuines comunitaries, botigues, dispensaris, teatres, biblioteques... Aixi, aquests nuclis fabrils es van erigir com a autentics nuclis urbans situats en zones rurals que van convertir Catalunya en una potencia industrial europea. Ara fa 150 anys es va promulgar una llei que permetia lestabliment de les primeres colonies al llarg dels rius Llobregat, Ter i Cardener, uns nuclis dedicats a la industria que, encara ara, caracteritzen el paisatge de les comarques del Bages, el Bergueda, Osona, el Ripolles o el Baix Llobregat. 12. Accentueu les paraules que calgui daquest text. Segurament amb sorpresa, molts de vostes deuen haver observat de vegades la presencia duns curiosos artefactes solids, daparena plastica, formats per una base plana de periferia corba i una superficie formada per les rectes que uneixen cada punt de la base amb el vertex. Son aixo que, per abreujar, anomenem cons de transit o, amb mes imprecisio, simplement cons. Apareixen de sobte a carreteres, carrers, gasolineres i aparcaments. Fins i tot en algun camp de futbol sovint es veu com els jugadors sentrenen amb la pilota als peus fent zigazagues entre cons. Solen ser de colors cridaners: ataronjats o vermellosos, pero tambe nhi ha de ratlles. Tenen un caracter gregari: poques vegades apareixen en solitari. Son timids i hieratics, i hi ha qui sospita que el caracter inofensiu que aparenten es una farsa. Quim Monz, El tema del tema (text adaptat) 13. Accentueu les paraules que calgui daquest text. Infinitat dadjectius qualifiquen la valua de George Patullo, un extraordinari davanter que ho va ser per casualitat i que ha arribat a ser descrit a la seva patria com lescoces que va ser mes letal que el mateix Maradona. La historia daquest jugador te una singularitat excepcional. Ens hem de situar a lany 1910 a la Conreria de Badalona, un terreny de joc que solia ser lescenari dextraordinaries jornades futbolistiques i aferrissats partits de costellada entre la colonia britanica de Barcelona i lequip barceloni de lUniversitari. Per be que el principal allicient daquelles trobades era larros amb pollastre i pesols que sassaboria al final, els futbolistes jugaven amb un punt dhonor digne dun partit de la maxima. Un dia els britanics es van presentar amb un porter alt, ros i prim. Es deia George Patullo, havia nascut a Glasgow el 4 de novembre de 1888 i feia poc que havia arribat a Barcelona per solids motius de negocis. Practicava esports com el rugbi, lhoquei i el tennis, pero el futbol nomes esporadicament. Manel Toms, Revista oficial FC Barcelona, nm. 51 (text adaptat)
Ortografia
27
LA DIRESI
Tema 6
LA DIRESI
La diresi s un signe grfic () que escrivim damunt la i o la u en els casos segents: 1. Per indicar que cal pronunciar la u dels grups gue, gui, que, qui. bilinge, delinqent, aiges, qesti, freqent, segent, pasqes, ping Els grups gua, guo, qua, quo no porten diresi, ja que en aquests casos la u sempre es pronuncia. aigua, aiguota, quota, llengua, quotidi, qualitat, quantitat, guant, adequar, qualificar 2. Per assenyalar grficament que una i o una u no forma diftong amb la vocal amb la qual est en contacte, s a dir, que formen part de sllabes diferents. Quan la segona vocal dun diftong decreixent s tnica, la combinaci no fa diftong. Aleshores, cal marcar-ho grficament amb una diresi sobre la segona vocal. vena (ve--na) ram (ra-m) cocana (co-ca--na) pec (pe-c) rell (re-ll) crulla (cru--lla) pasos (pa--sos) dirn (di-rn) oda (o--da)
s el cas daquestes formes de verbs de la 3a conjugaci, linfinitiu dels quals acaba en vocal+ir. sedum sedussis sedussin sedut/da condum condussis condussin condut/da produm produssis produssin produt/da envam envassis envassin envat/da redum redussis redussin redut/da
Aix mateix, les formes que contenen la combinaci vocal+i (tnica)+vocal tamb porten diresi a la i. sedua sedues seduu seduen condua condues conduu conduen produa produes produu produen envaa envaes envau envaen redua redues reduu reduen
Tamb porten diresi les formes del singular i de la 3a persona del plural del present de subjuntiu dels verbs linfinitiu dels quals acaba en vocal+ar. canviar canvi, canvis, canvin triar tri, tris, trin suar su, sus, sun continuar continu, continus, continun
Quan coincideixen dues is (rumi, humili, espi), la diresi sempre va a la segona. Quan en un mot la combinaci vocal+i o vocal+u no forma diftong, tampoc no en fa en cap paraula de la mateixa famlia, i cal marcar-ho amb una diresi, encara que la combinaci estigui en posici tona.
28
Ortografia
LA DIRESI
Tema 6
a-gra-ir a-gra--ment pos-se-ir pos-se--dor in-tu-ir in-tu--ci- Remarca Casos en qu no hem descriure la diresi.
a-mo--no a-mo--nar ve- ve--nat tra-ir tra--dor
Exemples Quan la i o la u han de dur accent segons les regles daccentuaci. Linfinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal+ir (beneir, produir, seduir...) Els mots que comencen per un prefix com anti-, co-, contra- i re-. Els mots que acaben en els sufixos -isme i -ista. ve (aguda acabada en vocal) agraem (plana acabada en -m) agrair agraint agrair, agrairs, agrair, agrairem, agraireu, agrairan agrairia, agrairies, agrairia, agrairem, agraireu, agrairien reunir, reincidir, reintegrar, contraindicaci, coincidncia, coincidir egoisme, arcaisme, heroisme, altruista, europeista, maoista
EXERCICIS
1. Poseu diresi a les us que calgui. consequncia sanguinari aquari frequent aiguera queixa ambigues pasqua guanyar liquadora enquesta linguista qualificar antigues paraigua quocient pingu quatre antiguitat questi
2. Separeu les sllabes daquestes paraules, marqueu-ne la tnica i poseu-los diresi, si cal. biscaina: pidolaire: geniut: mania: cocaina: peuc: Raul: cofoi: almoina: Suissa: fuet: divuit: increible: rabiut: heroina: pacient:
Ortografia
29
LA DIRESI
Tema 6
3. Poseu les diresis i els accents que calguin en aquestes formes del verb conduir. condueixo condueixes condueix conduim conduiu condueixen conduia conduies conduia conduiem conduieu conduien condueixi condueixis condueixi conduim conduiu condueixin conduis conduissis conduis conduissim conduissiu conduissin -------condueix condueixi conduim conduiu condueixin
4. Completeu les formes verbals segents amb les diresis que calguin. adequi adequis adequi adequem adequeu adequin 5. Poseu diresi on calgui. descafeinat ansietat ruins aillament enciam traici cautela ensaimada gratuitat reumtic veinatge trabucaire cocainman lliurament Lluiset renuncii renunciis renuncii renunciem renuncieu renunciin actui actuis actui actuem actueu actuin estudii estudiis estudii estudiem estudieu estudiin
6. Poseu diresi i/o accent en aquestes formes verbals, si cal. contribuiem construies llegia posseia substituiran queien beneida deduissiu conduien continuis distribuissin amoinaveu adduiem duien enviis reproduis recauen aigualien destruissim sabies duieu traduit absorbieu constituien queieu
7. Poseu diresi i/o accent en aquestes paraules, si cal. tornessiu linguistic dormia construiu tria traidoria reduissim certamen recorrer taut gabia conduir pressio agraieu incaut materia heroinoman egoisme agrait conduint continui coalicio accio Lluis ruina
8. Completeu aquest text amb els accents i les diresis adients. La punta dels dits de les potes dun mamifer ungulat rep el nom de peulla. Consisteix en una sola dura o gomosa i una paret dura formada per una ungla gruixuda que envolta la punta del dit. El pes de lanimal es suportat per la sola i per la vora de lungla. Les peulles creixen continuament i es desgasten constantment per lus. Ovelles, cabres, cervols, vaques, bisons i
30
Ortografia
LA DIRESI
Tema 6
porcs en tenen dues de principals a cada pota, que conjuntament reben el nom dunglot. La majoria danimals amb unglot tambe tenen unes petites urpes mes amunt de la pota. ca.wikipedia.org/wiki/Pella (text adaptat) 9. Poseu accent o diresi a les paraules que calgui del text segent. Durant aquella primera epoca vam conviure amb prou comoditat. El pis on viviem era petit pero lluminos, amb uns grans finestrals que permetien una vista privilegiada de la ciutat. Un passadis molt llarg menava del rebedor al menjador, des del qual saccedia a les dues habitacions. El bany era acceptable, amb una banyera gran i comoda. A mes, ja tenia linia de telefon i no calia pagar lalta. La cuina era realment una ruina: vam haver de reformar-la totalment i recordo que durant les obres, per estalviar, nomes menjavem arros i, de postres, nous, pressecs i raim, que aleshores anaven be de preu. Cada mes haviem danar tornant aquell prestec al banc, la qual cosa feia que haguessim de vigilar les despeses fins al limit. 10. Poseu accent o diresi a les paraules que calgui del text segent. El futbol representa, sens dubte, lesport mes arrelat al nostre pais, ja que va arribar a Catalunya a final del segle XIX de la ma de la colonia anglesa que hi residia, aixi com de catalans que havien estudiat a lestranger. Pero la historia no ho explica pas tot i parlar de futbol vol dir parlar tambe de passions, alegries i decepcions. El reglament daquest esport es relativament senzill, fet que potser ha ajudat al seu exit; de futbol tothom en sap i tothom en pot dir alguna cosa o altra. Molta gent te alguna vivencia associada a una victoria inoblidable del seu club que fa esclatar una ciutat sencera o, per que negar-ho, a una decepcio daquelles que fan epoca. Quan lequip guanya, laficionat viu agrait als tecnics i als jugadors, convertits en herois populars: celebracions, festes i alegria pertot arreu. La ruina arriba quan lequip perd: depressions, decepcions i, el pitjor de tot, aquell somriure burleta del vei descala que sap de quin equip ets... 11. Poseu accent o diresi a les paraules que calgui del text segent. Les persones adoptades, assolida la majoria dedat o durant la minoria dedat, representades pels pares, tenen dret a coneixer les dades sobre els seus origens que estiguin en poder de les entitats publiques espanyoles, sense perjudici de les limitacions que es puguin derivar de la legislacio dels paisos dels quals provinguin els menors. Aquest dret sha de fer efectiu amb lassessorament, lajuda i la mediacio dels serveis especialitzats de lentitat publica de proteccio de menors o les organitzacions autoritzades per a aquesta finalitat. Les entitats publiques competents han dassegurar la conservacio de la informacio de que disposin relativa als origens del nen, en particular la informacio respecte a la identitat dels pares, aixi com la historia medica del nen i de la seva familia. Les entitats collaboradores que hagin mitjanat en ladopcio han dinformar les entitats publiques de les dades de que disposin sobre els origens del menor. Article 12 de la Llei 54/2007, de 28 de desembre, dadopci internacional
Ortografia
31
B/V
Tema 7
B/V
Actualment les lletres be (b) i ve baixa (v) es pronuncien de la mateixa manera en gran part del domini lingstic catal. No hi ha cap distinci de pronncia entre bol i vol o entre probable i provable. Tenim, per, regles que resolen alguns casos en qu podem dubtar de qu cal escriure. a) Fem les alternances segents: Escrivim b si a larrel dun mot de la mateixa famlia trobem el so de p. Escrivim v si a larrel dun mot de la mateixa famlia trobem la lletra u. estrep estrebada, estrebar rep rebia, rebut neu nevar, nevada escriu escrivint, escrivia
Alternana p/b Alternana u/v
b) Escrivim b davant l i r. bl br moble, bloc, oblidar, cobla abraar, brusa, brivall, bressol
c) Escrivim b darrere de m i, en canvi, escrivim v darrere de n. Exemples mb nv embolicar, comboi, vamba, reembors circumvallaci, tramvia, triumvir canviar, convertir, enviament, envestir Excepcions
d) Escrivim v en les terminacions de limperfet dindicatiu dels verbs de la 1a conjugaci. cantava, trobaves, acabvem, arribveu, parlaven Ls de b/v coincideix sovint amb les altres llenges romniques. Per no sempre s aix i, per influncia del castell o del francs, escrivim malament una srie de mots. Escrivim amb v: advocat avall avet avi avorrir avortar bava cascavell cavall covard espavilar Esteve gavardina govern gravar haver llavi nvol pavell provar raval rave rovell savi sivella tvec taverna travar vaixell verns
32
Ortografia
B/V
Tema 7
Escrivim amb b: abans acabar alabs arribar basc bena (tira de fil) berruga biga Biscaia bolcar calb comboi corba embenar mbil rebentar rebolcar ribera sab treballar
EXERCICIS
1. Completeu les paraules segents amb b/v. blau llop deu tou bla__a, bla__or llo__a, llo__at de__ia, de__em to__a, esto__ar haur ha__er, ha__ia du di__initat, di__ sap sa__er, sa__erut viu vi__idor, vi__ncia suau sua__itat, sua__itzar esclau escla__itud, escla__a rep re__edor, re__ut arxiu arxi__ar, arxi__ador
2. Completeu aquestes paraules amb b/v, tenint en compte la consonant amb la qual estan en contacte. em__olicar can__i re__re __rossa con__eni en__air fe__le en__iar tram__ia __lanquejar en__elat em__alat fi__ra em__enar o__lidar
3. Empleneu els espais buits amb la forma dimperfet dindicatiu dels verbs subratllats. Comprava regals als sogres. Ex.: Compra regals als sogres. Canto canons als nens. Escoltes els debats de la rdio. Interposen recursos als jutjats. Estudieu francs a distncia. Escorcollem el detingut. _________________ canons als nens. _________________ els debats de la rdio. _________________ recursos als jutjats. _________________ francs a distncia. _________________ el detingut.
4. Completeu aquestes frases amb b/v, segons el que calgui. 1. Un consell de sa__is va __eure de seguida que calia tro__ar una nova estratgia. 2. Durant la vista, lad__ocat de la defensa i el jutge sadrearan als tre__alladors en __asc. 3. L__ia sempre es queixa__a del soroll que hi ha__ia a la ta__erna del costat de casa seva. 4. Si compro__es els resultats a__ans de lliurar lexamen, de ben segur que apro__ars. 5. Quan la policia es__rini el m__il ser ms fcil sa__er qui ho va fer. 6. La Joana potser s molt espa__ilada escri__int, per no sap muntar a ca__all tan b com tu. 7. Han traslladat la seu del go__ern a la ri__a dreta del riu que tra__essa la ciutat. 8. Al vehicle sinistrat se li va re__entar la roda, per la qual cosa va topar amb una __iga i va __olcar. 9. Si arri__em tard al con__it no ens quedar gens de cava per __eure. 10. No ha__ien pogut aca__ar de gra__ar tot el judici a causa dun problema tcnic.
Ortografia
33
P/B, T/D, C/G
Tema 8
P/B, T/D, C/G

Lescriptura de les grafies p/b, t/d i c/g (consonants oclusives) no presenta cap problema quan apareixen a principi de sllaba, ja que la pronncia ens indica clarament quina lletra hem descriure. Quan es troben en posici de final de sllaba, per, es pronuncien igual, cosa que comporta problemes ortogrfics. a principi de sllaba pena / bena renta / renda vaca / vaga P/B, T/D, C/G a final de paraula a) En general, escrivim p/t/c desprs de vocal tnica o de diftong tnic. llop, tap, sap, equip, percep mut, nebot, cunyat, humit, buit groc, foc, aparec, amic, noruec b) Desprs de consonant o de vocal tona, en canvi, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats. rab (arabesc), serp (serpentina), superb (suprbia) rpid (rapidesa), sord (sordes), sort (sortejar) cstig (castigar), amarg (amargar), fresc (frescor) Remarques a) Hi ha paraules que sescriuen amb b/d/g desprs de vocal tnica (adob, fred, pedagog...). Els noms femenins acabats en -etud i -itud sescriuen amb -d, com ara solitud, quietud. b) Cal anar amb compte amb els verbs. reps, saps, perceps rep, sap, percep ballant, naixent, sortint ballat, nascut, sortit aparec, conec, trec vinc, venc, entenc a final de sllaba sap / dissabte dotze / sud ancdota / cstig
No hi ha cap forma verbal que acabi en -b (o b+s): totes acaben en -p. Els gerundis i els participis acaben en -t.
No hi ha cap forma verbal que acabi en -g: totes acaben en -c.
c) Molts mots plans que acaben en -ec i les paraules arbic i fstic no segueixen la norma; s a dir, sescriuen amb c encara que en els derivats aparegui una g. prssec (presseguer), crrec (crrega), esprrec (esparreguer), nec (aneguet) fstic (fastiguejar), arbic (arbiga)
34
Ortografia
P/B, T/D, C/G
Tema 8
Tots els mots que acaben en -leg sescriuen amb g. psicleg, dileg, homleg, sacrleg d) En alguns mots acabats en p, -b, -t, -d aquesta consonant no es pronuncia, per cal escriure-la, com en els derivats. camp (camperol), tomb (tombar) profund (aprofundir), punt (puntet) Cal tenir en compte que la paraula gran sescriu sense -d final i que paraules com collegi, geni, premi o api sescriuen sense -t final. P/B, T/D, C/G enmig de paraula a) Grafies p/b Exemples En general escrivim p. Escrivim amb b els mots comenats per ab-, ob- i sub-. Escrivim amb p els mots comenats per cap-. b) Grafies t/d Exemples En general escrivim t. formatge, platja ametlla, setmana, dotze administraci, adjectiu admissi, advocat atles, atleta, Atlntic atzar, atmosfera Excepcions recepta, escriptor absncia, absolut objecte, obtenir subjecte, subtil capsa, captar Excepcions dubte, sobte, dissabte apte, ptic, ptim, optar
cabdal, cabdell, cabdill
Escrivim d en els mots comenats per ad-.
c) Grafies c/g Exemples Escrivim c davant c, t, s. accident, succs actor, recte sacsejar, fcsia fragment, augment signar, magnfic magdalena, maragda suggerir, suggesti Excepcions
Escrivim g davant m, n, d, g.
ancdota, tcnic
Ortografia
35
P/B, T/D, C/G
Tema 8
Remarca En la majoria de paraules el grup qua sescriu amb qu: quatre, cinquanta, quasi, qualitat... Les paraules cua i evacuar, per, sescriuen amb cu.
EXERCICIS
1. Completeu els mots segents amb p/b, t/d o c/g. p/b co__ ra__ xaro__ esquer__ ver__ t/d nebo__ humi__ soleda__ eda__ ro__ c/g llar__ festu__ alber__ anti__ barbame__
esparadra__ galo__ destor__ ser__ prnce__
cunya__ nor__ negui__ encanta__ esplndi__
afala__ alberco__ ce__ prdi__ galle__
2. Completeu aquestes paraules amb t o d. aptitu__ institu__ su__ estatu__ aju__ punxegu__ joventu__ plenitu__ altitu__ benvingu__ mu__ lentitu__ solitu__ gratitu__ gruixu__ tossu__ panxu__ exactitu__ eixu__ esclavitu__
3. Ompliu els espais buits amb la forma verbal corresponent. Ex.: Ella pren un caf; jo no en prenc (prendre) mai. 1. Ells sempre vnen a treballar mudats; jo no hi ________________ (venir) mai. 2. Tu escrius amb llapis; jo ________________ (escriure) amb ploma. 3. Ell t molta gana; jo no en ________________ (tenir) gaire. 4. Ells beuen vi per dinar; jo sempre ________________ (beure) aigua. 5. Ella coneix molta gent; jo en ________________ (conixer) poca. 6. Ella entn totes les disposicions; jo no n________________ (entendre) cap. 7. Ells sempre treuen el gos a passejar; jo no lhi ________________ (treure) mai. 8. Tu comprens la situaci; jo no la ________________ (comprendre). 9. Ell es pot comprar un cotxe nou; per jo no mho ________________ (poder) permetre. 10. Ella sempre est malalta; jo no ho ________________ (estar) mai. 4. Escriviu una paraula de la mateixa famlia que acabi en consonant oclusiva. recordar: record glopejar: nrdic: oxidar: naufragar: llampegar: amargant: estomacal: fangueig: aridesa: encarregar: suprbia: estupidesa: catalogar: refredar:
36
Ortografia
P/B, T/D, C/G
Tema 8
5. Completeu els buits amb la consonant adient i relacioneu cada expressi amb el seu significat. 1. Cap geperu__ no es veu el ge__ 2. Feina feta no fa destor__ 3. Dir quatre fsti__s a alg 4. Venir a tom__ 5. Anar ne__ i poli__ 6. Fer el bui__ a una persona 7. Estar o viure dins el fan__ 8. Estar balda__ 9. Pessi__ de monja o pe__ de monja 10. Fer mu__s i a la gbia 11. Repartir xaro__ destopa 12. Fer salu__ 6. Completeu amb c/q, i poseu diresi a la u, si cal. __uantificar es__uar __uota (paga) __uocient pas__ua __ualificar __uantitat eva__uar fre__uent e__uador Pas__ual __uaranta __uesti conse__uncia en__uesta a. Estar cansat b. Fer que hom saparti dalg c. Trobar-se en una situaci moral difcil d. Tenir la feina acabada e. Fer retrets f. No veure els propis defectes g. Fer alguna activitat sana h. Callar i. Apallissar j. Venir a propsit k. Anar endreat, pulcre l. Galeta petita, rodona i plana
7. Completeu aquestes frases amb les consonants adients. 1. Lentrenador ha su__gerit el fitxatge de __uatre jugadors, entre els __uals hi ha un norue__ i un uruguai. 2. Al ca__davall, aquest ull de vellu__ s lnic que mhe endu__ de la baralla. 3. La possibilita__ de quedar __uarts allunya els du__tes de linici de la temporada. 4. Lacusaci particular no per__ loportunita__ de presentar com a prova un eple__ dunes escri__tures redactades en gre__ anti__. 5. __uasi la meita__ dels pagesos que es dediquen al conreu dame__llers i avellaners han participat en la manifestaci. 6. Sa__seja el po__ abans dobrir-lo si vols que el gro__ de la pare__ sigui uniforme. 7. Cal tenir molta virtu__ per passar la ni__ al ras en aquestes latitu__s. 8. La__sncia del segon co__nom en la llista oficial ha fet au__mentar la incertesa. 9. Al ca__damunt de la ca__alera del llit de laba__ hi havia un santcrist de fusta. 10. Cada dia pren__ un refresc de prsse__ __uan torno de crrer.
Ortografia
37
S SORDA I S SONORA
Tema 9
S SORDA I S SONORA
La diferncia a lhora de pronunciar el so de la essa sorda i el de la essa sonora consisteix en la vibraci de les cordes vocals. Quan pronunciem una essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciem una essa sonora, s que ho fan. essa sorda cinc raa caa cel salsa els savis els sous La essa sorda: S, SS, C, La essa sorda es pot escriure amb les lletres s, ss, c, . Podem agrupar aquestes lletres en dos grups diferents s/ss, duna banda, i c/, de laltra i, dalguna manera, podem dir que cada mot sinclou en un daquests dos grups. Per saber si el so de la essa sorda sha descriure s/ss o b c/ cal tenir en compte que hi ha molts mots que coincideixen amb altres llenges romniques. Aix, si en castell, en francs o en itali van amb z, c o , en catal van amb c o . I, si en una altra llengua romnica van amb s, en catal van amb s o ss. can, ofici, cent, lla, pina, citaci fals, assass, sentiment, senyalar, premissa, assentiment Hi ha paraules, per, que no coincideixen. Trobareu un quadre amb aquestes paraules al final del tema. Grup s/ss Escrivim s: a comenament de mot a final de mot entre consonant i vocal Escrivim ss noms entre vocals. essa sonora zinc rasa casa zel salze els avis els ous
sal, sucre, soca, serp, siams tros, angls, llapis, arrs, cabs, embs pansa, precursor, polsim, adversitat, Crsega tassa, Brusselles, cassola, bonssim, cantessis assumpte, confessi
Grup c/ Escrivim c al davant de les vocals e/i, a comenament de mot i enmig de mot. Escrivim al davant de les vocals a/o/u i a fi de mot. cendra, cella, cistell, citar Merc, felices, endolcir, petici plaa, llenol, braos, forut bra, comer, preco, llu
38
Ortografia
S SORDA I S SONORA
Tema 9
Remarques a) Dins duna mateixa famlia de paraules alternen la s amb la doble ss, i la c amb la . arrs, arrossos, arrossada pas, passos, passar caa, caador, cacera capa, capaces, capaos b) Les paraules derivades acabades en -ana i -ena sempre sescriuen amb . esperar enyorar esperana enyorana nixer naixena tenir tinena
Els mots dansa i defensa, que no sn derivats, sescriuen amb s. c) Limperfet de subjuntiu sempre sescriu amb ss. cants cantessis cants cantssim cantssiu cantessin d) Sescriuen amb ss els mots acabats en: -assa: bonassa, bocassa -issa: corredissa, terrissa -ssim, -ssima: bonssim, illustrssima -ussa: gentussa, pelussa -gressi, -gressor: agressi, agressor, transgressi, transgressor -missi, -missor: emissi, emissor, transmissi, transmissor -pressi, -pressor: impressi, impressor, expressi, compressor La essa sonora: S, Z Per representar grficament el so de la essa sonora tenim dues grafies: s, z. Exemples Generalment, escrivim s entre vocals. Escrivim z: a principi de mot entre consonant i vocal causa, des, provisi, resoldre, casual Excepcions amazona, oz, trapezi, nazisme, bizant Els mots compostos amb dins, trans i fons: endinsar, enfonsar, transitar tems temessis tems temssim temssiu temessin dorms dormissis dorms dormssim dormssiu dormissin
zping, zero, zinc, zoo, zulu esmorzar, ximpanz, agutzil
Ortografia
39
S SORDA I S SONORA
Tema 9
Remarques a) Hi ha plurals de mots masculins acabats en -s que sescriuen amb ss, perqu sn sords, i altres noms amb s, perqu sn sonors. pas gros passos (i passar, passads) grossos (i grossa, engrossir) pes llis pesos (i pesar, pesador) llisos (i llisa, allisar)
b) Sescriuen amb ss els femenins que acaben en -essa. comtessa, duquessa, advocadessa Ara b, acaben en -esa: els els els els femenins segents: burgesa, marquesa, pagesa, princesa substantius abstractes derivats: riquesa, tristesa, infantesa gentilicis: irlandesa, ucranesa, romanesa participis: entesa, emesa, atesa
c) Hi ha paraules que generalment pronunciem de manera incorrecta. Cal pronunciar amb essa sonora sia, Eusebi, Susanna, asil, presumpte, fase, casino, paisatge, medusa Les paraules que acaben en -si: tesi, crisi, anlisi, dosi Cal pronunciar amb essa sorda
velocitat, metgessa, discussi, agressi, disseny, impressi
d) Finalment, i tal com hem dit, hi ha un seguit de paraules que sovint escrivim malament per influncia daltres llenges romniques. Escrivim amb s/ss: arrebossar arrissar arrs barns basar capats Escrivim amb z: alzina benzina botzina bronze donzella pinzell senzill ximpanz zebra zero carrossa cassola cervesa Crsega dansa disfressa Eivissa embarassar llapis massap masss mosso mostassa pissarra ris sabata Saragossa sentinella sucre taps tassa tossut tros verns
40
Ortografia
S SORDA I S SONORA
Tema 9
EXERCICIS
1. Classifiqueu els mots segents segons si tenen un so de essa sorda o essa sonora. tresor, tossut, rosa, quinze, salamandra, desnim, rossa, posar, passar, pesar, pagesa, bronze s sorda s sonora
2. Completeu les paraules segents amb la lletra corresponent al so de essa sorda. s / ss pe__ic cap__a dimi__i pan__a __uc ma__a pre__a pi__arra embara__os espe__a ca__era Mer__ gla__era renaixen__a estru__ c/ pin__a vi__i llan__ament adre__a __iutad
3. Completeu les formes verbals de les frases segents amb la lletra adient. 1. Si tingu__im ms temps, haurem de comen__ar a endre__ar larxiu del jutjat. 2. Quan fa__i bo vull que comen__is a nedar tot sol. 3. Si em fe__is una mica de cas, encara no llen__aries les cdules de citaci. 4. s molt fcil vn__er els que ja han estat ven__uts una vegada. 5. Si no fo__is tan bona persona, no thaurien amena__at. 4. Torneu a escriure els mots segents amb els sufixos adients, com en lexemple. boca terra dona casa content ric tendre gros bocassa +assa enyorar trencar crrer bellugar aliar tmer crixer assegurar
+dissa
+ssim
+ana/ena
Ortografia
41
S SORDA I S SONORA
Tema 9
5. Completeu les frases segents amb les lletres adients corresponents al so de la essa sorda. 1. Les creen__es que transmeten els tapi__os de la __ala prin__ipal sn ben a__enyades. 2. Si hague__in __ignat una alian__a per finan__ar el comer__ de __ucre, ara es trobarien en una situa__i bon__ima, immillorable. 3. La __ivella del seu __intur s molt agre__iva, amb aquell gravat ofen__iu. 4. Pel pont del mar__ vull ser fora quan comen__in els embu__os a la sortida de la __iutat. 5. Em sento feli__ malgrat la impre__ionant palli__a que ha significat la de__isi judi__ial. 6. En totes aquestes paraules hi manca una essa sonora. Completeu-les amb s o z. ben__inera ga__olinera tran__atlntic Igna__i __el abu__ar belle__a enfon__at tuni__i de__embre cerve__a don__ella topa__i ximpan__ do__i dot__ena ba__ar aran__el ti__ores pin__ell
7. Escriviu el plural de les paraules segents. balan: llis: tros: gros: lla: avs: cas: autobs: misteris: congrs: angls: inters:
8. Escriviu un nom derivat de cadascun dels infinitius segents, acabat en -ci o en -si. avaluar: avaluaci decidir: confondre: falsificar: resoldre: concloure: veure: adherir: acusar: citar: dividir: posar:
9. Escriviu un verb derivat de cadascun dels mots segents, acabat en -itzar. memria: memoritzar agut: carcter: sntesi: mbil: anlisi: senyal: indemne: suau:
10. Completeu les paraules segents amb -esa o -essa. invalid___ sord__ poet___ alcald___ hongar___ host___ impr___ savi___ xin___ angl___ metg___ polon___ adm___ vell___ jutg___
42
Ortografia
S SORDA I S SONORA
Tema 9
11. Completeu les frases segents amb les lletres escaients. 1. Ja podeu consultar la nota informativa sobre els permi__os i els terminis de pre__a de po__e__i del personal funcionari del cos de tramita__i pro__e__al. 2. Notifico la re__oluci anterior a la persona intere__ada en pre__ncia del seu advocat i li lliuro la cita__i corresponent. 3. Els Mo__os dEsquadra han de portar el detingut a comi__aria perqu el jutge li prengui declara__i abans dingre__ar preventivament a la pre__. 4. Dacord amb la pre__umpci dinnocncia, tota persona acu__ada dun fet delictiu s innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta en un pro__s pblic, en el qual totes les garanties nece__ries per a la defensa hagin estat a__egurades. 5. Qui maltracti amb acarni__ament animals domstics i els cau__i la mort o els provoqui le__ions f__iques ha de ser castigat a la inhabilita__i dun a tres anys per a la profe__i, ofi__i o comer__ que tingui rela__i amb els animals. 12. Completeu aquest article del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, amb les consonants adients. 1. Els empre__aris han de po__ar en coneixement previ del consumidor i u__uari, per mitjans apropiats, els riscos susceptibles de provenir duna utilit__aci previ__ible dels bns i serveis, tenint en compte la naturale__a, les caracterstiques, la durada i les persones a qui van destinats, dacord amb el que es dispo__a a larticle 18 i normes reglamentries que siguin aplicables. 2. Els productes qumics i tots els articles que en la seva compo__ici portin substn__ies cla__ificades com a perillo__es han danar enva__ats amb les garanties de __eguretat degudes i han de portar de forma vi__ible les indica__ions oportunes que adverteixin del risc de manipular-los. 13. Completeu el text segent amb les lletres que hi falten. Hi arribo un diumenge, per carreteres rectilnies a__olellades que re__egueixen terres de sec. Cartells __ituats en punts estratgics indicant la direcci i el quilometratge que em resta sn premonitoris de la importncia del lloc on em dirigeixo. Verd, coneguda prin__ipalment per la __ermica negra, compta amb un mu__eu que far les del__ies dels ms menuts i no tan menuts: el Mu__eu de Joguets i Autmats. Impul__at pel colleccionista verdun Manel Mayoral amb la idea de dinamit__ar el territori, el centre est con__iderat un dels ms importants en la seva temtica. Lequipament, nic a Europa, s una antiga ca__a pairal totalment reformada __ituada a la mateixa pla__a Major. Quatre plantes de somnis, fanta__ia i records. Bernat Calbet, in.directe.cat, 24 dagost de 2011
Ortografia
43
G/J (TG/TJ), IG/TX, X/IX
Tema 10

Les grafies destacades daquests mots representen sons tan similars que a vegades fins i tot es confonen. joc xoc gec xec txec metge metxa Per saber com cal escriure aquests sons, agrupem les grafies segons el so que els correspon. g/j tg/tj pags, Joan fetge, platja ig/tx x/ix boig, Txquia xiular, coix
G/J i TG/TJ Exemples Escrivim j al davant de a, o, u. jard, menjar jove, rajol juvenil, ajuda Excepcions a) Els mots amb els grups -jecc- i -ject-: objecci, objectar, projecci, trajectria b) Totes les formes del verb jeure: jec, jeus, jeu, jiem Escrivim g al davant de e, i. gener, mengen girafa, mgic c) Mots propis dorigen bblic i derivats: Jess, Jesucrist, Jeremies, Jehov, Jerusalem, jesuta d) Altres mots, com ara: jerarca, jersei, majestat, jeroglfic Remarques a) Cal tenir en compte lalternana j/g en les paraules duna mateixa famlia o quan conjuguem un verb. Aquesta alternana tamb afecta els grups tj/tg. Alternana j/g boja, boges, bojos, bogeria penjo, penges, penja, pengem, pengeu, pengen Alternana tj/tg platja, platgeta, platjola jutjo, jutges, jutja, jutgem, jutgeu, jutgen
b) Cal anar en compte a pronunciar correctament el so de la j o de la g de les paraules segents: No shan de pronunciar amb i. No shan de pronunciar amb g de gat. No shan de pronunciar amb el so de la j del castell. majscula, jaciment, projectil, juxtaposar, pags, jutge, injecci, projecte, trajecte, gel (gla) venjar, venjana, distingir, extingir, burgs pijama, Jpiter, gelatina, jota, jungla, girafa, gel (de bany)
c) El verb suggerir i les paraules que en deriven sescriuen amb gg: suggerir, suggeriment, suggeridor...
44
Ortografia
Tema 10
IG/TX Les grafies ig i tx representen el mateix so quan sn a final de mot. bateig, boig cartutx, despatx En cas de dubte sobre lortografia daquests mots, els seus derivats ens indiquen amb quines lletres shan descriure. El grup ig alterna amb g/j o tg/tj en els derivats. El grup tx alterna amb -txen els derivats. Remarques a) No hi ha cap paraula que acabi en -tg o -tj. b) Les paraules que acaben en -ig fan el plural afegint -s o b -os al singular. bateigs / batejos boigs / bojos migs / mitjos lleigs / lletjos bateig batejar boig bogeria mig mitjana lleig lletgesa escabetx despatx escabetxada despatxar
En el plural acabat en -os escriurem j o tj, dacord amb la pronncia. Aix mateix, tamb podem prendre com a referncia una paraula derivada. bateig / batejar / batejos boig / bogeria / bojos mig / mitjana / mitjos lleig / lletgesa / lletjos c) Les paraules que acaben en -tx fan el plural afegint -os al singular, com ara cartutxos o despatxos. X/IX La lletra x representa diversos sons. taxi, fix, explotar examen, exemple, hexgon maduixa, xiclet, carxofa
Per escriure el so de maduixa, xiclet o carxofa tenim la grafia x i el dgraf ix. A comenament de paraula i darrere de consonant Darrere de la vocal i i darrere del diftong decreixent au Escrivim ix Darrere de vocal xal, xers, xiroi, xofer, xumet orxata, panxeta, arxiu, tronxo, panxut guix, bixest, Flix disbauxa, xauxa, rauxa faixa, lleixa, boix (arbust), gruixut
Escrivim x
Ortografia
45
Tema 10
Remarca Les paraules segents sescriuen i es pronuncien amb s, no amb x: estranger, espolsar, estrany, estendre, esprmer, estricte
EXERCICIS
1. Classifiqueu les paraules segents segons el so que representen les grafies subratllades. baixar, coix, ratxa, enveja, juny, platja, mitj, viatge, estiueig, totxana, passejar, gil, xifra, raig, xarop, llangardaix, bogeria, assetjament, lletja, estoig sonen com xoc sonen com joc sonen com metxa sonen com metge
2. Completeu amb j o g les paraules segents. in__ecci ma__esttic __ibrell __irafa __ueu llet__es tra__ecte ob__ecci vi__ilant tar__eta presti__i __eroglfic __espa __esuta a__ermanar
3. Completeu aquest embarbussament amb j/g/tj/tg i llegiu-lo en veu alta. Setze ju__es dun ju__at men__en fe__e dun pen__at; si el pen__at es despen__s es men__aria els setze fe__es dels setze ju__es que lhan ju__at. 4. Escriviu un verb derivat de cadascun dels mots segents i completeu-los amb tx o ig (o g). ______________: desi__ ______________: empa__ ______________: assa__ ______________: bloque__ ______________: capri__ ______________: rebu__ ______________: passe__ ______________: tirote__ ______________: saque__ ______________: sonde__ ______________: feste__ ______________: xiuxiue__ ______________: sorte__ ______________: esqui__ ______________: trepi__
5. Escriviu el plural de les frases segents. 1. El boig que condua pel bosc tenia un cartutx de dinamita a punt per fer explotar. 2. El meu desig s tenir a casa un despatx molt espais. 3. Aquell home provoca mareig de tan lleig com s.
46
Ortografia
Tema 10
6. Completeu amb ix o b x les paraules segents. __fec e__rcit e__erit e__amen e__emple rau__a madu__ot cala__era pe__era fe__uc co__ __arranca xar__a que__alada __imple garbu__ fe__ se__e se__anta __andall
7. Completeu les sries segents. citar jutjar repartir annexar dirigir falsejar rebaixar cito cita citi cits
8. Completeu les frases segents amb j/g/tj/tg/ig/tx/ix/x. 1. El bo__ va arribar a mi__anit amb un __est dintranquillitat dibu__at a la cara. 2. Els __eranis de ma __ermana serviran per homena__ar la nostra mare. 3. Els diumen__es del mes de ma__ magrada __eure fins a lhora de lesbar__o. 4. A la botiga del __amfr de casa venen unes corre__es i unes mi__es que fan prou go__. 5. Si jo fu__o i ell tamb fu__, segur que tu tamb acabars fu__int. 6. Cal tenir cora__e per allo__ar a lhosta__eria del convent un salva__e com aquell. 9. Completeu aquest text amb j/g/tj/tg/ig/tx/ix/x. El conductor del co__e blau, responsable principal del __oc dahir a mi__a tarda, s de nacionalitat __eca, concretament de Praga, encara que t vena__e civil a Catalunya. Es tracta dun home molt e__ut vestit amb un __ersei de color ro__ i que, __ust quan els Mossos dEsquadra van arribar per oferir el seu a__ut, estava a__agut a terra a causa dun mare__, encara que no van haver davisar cap me__e. Lautombil del ciutad estran__er presentava la part davantera totalment a__afada. Els a__ents van despa__ar rpidament els trmits perqu les parts van se__ellar un acord amb una enca__ada.
Ortografia
47
M/N
Tema 11
M/N
Les grafies m i n no presenten cap dificultat quan van al davant de vocal. Ara b, quan van al davant dalgunes consonants poden ocasionar problemes. Tho pots emprovar si no ho vols canviar? Aquest invent s immillorable. Normes que resolen casos en qu m i n sonen igual: Exemples embellir, tombar comprovar, imprs immbil, emmagatzemar triomfar, samfaina conveni, enverinar Excepcions enmig, tanmateix Escrivim n davant de la f en els mots formats amb els prefixos con-, en-, in-: confit, enfonsar, informe circumvallaci, tramvia, triumvir
Escrivim m
Davant b, p, m, f
Escrivim n Remarques
Davant v
a) Cal escriure im-, i no pas in-, en fer el contrari duna paraula que comena per b-, m- o p-: imbevible, immoral, imperfecte. Aix mateix, cal escriure em-, i no pas en-, en fer un verb derivat duna paraula que comena per b-, m- o p-: embarcar, emmarcar, empedrar. b) Les paraules comte, compte i conte: comte El ttol de comte est per damunt del de vescomte i per sota del de marqus. He perdut el compte de les trucades que he fet aquest vespre. Vs amb compte de no caure! El magistrat ha disposat que se li cancelli el compte corrent. Portim el compte, si us plau. Tenim el costum dexplicar-li un conte abans danar a dormir.
compte
conte
c) El dgraf ny representa el fonema que en basc i en castell sescriu amb ; en francs i en itali, amb gn; i en portugus i en occit, amb nh. Lescriptura del dgraf ny no presenta cap complicaci, per quan el trobem a final de mot pot dificultar-ne la pronncia. puny, lluny, esborrany, any, parany Cal recordar que, en separar les sllabes dun mot, no es poden separar les dues lletres que el formen. ca-nya, mun-ta-nya, pi-nya, as-se-nya-lar
48
Ortografia
M/N
Tema 11
d) Escrivim amb m paraules com ara: impremta, empremta, premsa, somriure e) Dupliquen la consonant les paraules segents: mm: nn: gamma, Gemma Anna, annex, connectar, innocent, Susanna
f) Cal escriure mp en algunes paraules encara que la p sigui muda. atemptat, camp, compte, exempt, prompte, redemptor, smptoma, temps, temptar
EXERCICIS
1. Completeu les paraules segents amb m o n i classifiqueu-les. mi__var, co__vivncia, a__fibi, co__mutar, co__binaci, a__pliar, circu__ferncia, pri__mirat, rebo__bori, e__v, co__plidor, e__bs, co__moci, aca__pada, parani__f mb mp mm mf nv
2. Completeu les paraules segents amb m o n. i__fermera e__mig co__ferncia e__veja co__fusi e__mudir e__filar fla__ i__munitzar a__fitri e__farfegar o__bra a__baixada co__vidar e__balar i__putar i__pressionant co__fessar a__fiteatre e__feinat
3. Completeu els mots segents amb im o in. ___batut ___feli ___madur ___prudent ___perfecte ___fidel ___fallible ___pacient ___voluntari ___mortal ___potncia ___finit ___mutable ___tolerncia ___material
4. Completeu aquests verbs derivats amb em o en. petit ___petitir barca ___barcar fosc ___fosquir malalt ___malaltir dol ___dolcir boig ___bogir marc ___marcar car ___carir fang ___fangar gran ___grandir fons ___fonsar mordassa ___mordassar
Ortografia
49
M/N
Tema 11
5. Completeu les frases segents amb compte, conte o comte. 1. Cal anar molt amb __________________ de no bloquejar el __________________ corrent de la part actora. 2. El seu besavi era el __________________ del castell. 3. La protagonista del _________________ de fades vivia amb un __________________. 4. Tingueu en __________________ que el processat no va pagar el __________________ de lhotel on sallotjava. 6. Empleneu els buits de les frases segents amb la paraula corresponent. pinyol, estany, codonyat, parany, espardenya, esmunyir, banyes, empenyorar, escopinyes, constrenyiment, carmanyola 1. Quin decret regula la recaptaci per via de _____________ daquestes sancions? 2. La truita es va _____________ per no caure en un _____________. 3. Per pagar els deutes va _____________ lanell de lvia i unes _____________ de crvol de lavi. 4. Sempre semporta el dinar en una _____________. Avui du amanida amb _____________ i olives sense _____________ i, per postres, formatge amb _____________. 5. Li falta una _____________ i ara sha de remullar mig descal en aquest _____________. 7. Completeu les frases segents amb m/n/ny/mm/nn/mp. 1. Em vaig quedar i___bil quan vaig trobar-me el ca___pi de boxa al tra___via. 2. El fiscal va quedar fet un ___ap quan va saber que eres i___ocent en aquell assu___te. 3. Els co___fits i els carqui___olis de la pastisseria del xa___fr sn i___ensos, massa grans per al meu gust. 4. s un mal s___toma que hagis perdut la co___fiana en aquestes circu___stncies. 5. Latleta va encaixar el trio___f del rival amb un so___riure vergo___s. 6. Per co___emorar laniversari de lentitat, lorquestra si___fnica va interpretar lhimne amb tot l___fasi que permetia el moment. 7. Quan explico co___tes en pblic, se mi___fla la pa___xa perqu sc un ma___oc de nervis. 8. Estic co___ogut pel refra___ que acaba de dir lA___a. 9. Els bo___bers van arribar de manera i___ediata a late___tat contra la impre___ta. 10. El co___te va aportar diners del seu co___te corrent per fer realitat el seu so___ni e___presarial.
50
Ortografia
R/RR
Tema 12
R/RR
La lletra r pot representar dos sons diferents, el simple i el mltiple. corall, gerent, comissaria revenda, enraono, conreu A lhora descriurels noms la erra mltiple ofereix una certa dificultat, ja que es pot escriure de dues maneres: amb r o rr. A comenament de mot Escrivim r Darrere de consonant Escrivim rr Remarques a) No escrivim rr en paraules derivades i compostes com ara autoretrat, multiracial, contrarestar, antireligis o eradicar. b) En la majoria dels mots la erra final no sona, llevat de casos com ara amor, cor, mar, far... Aquest fet comporta sovint problemes ortogrfics. Sescriuen amb r final: Exemples Els infinitius dels verbs lliurar, crrer, fugir carrer carrer clar clarejar por poruc flor florir -ar: alzinar, bestiar, colomar -er: ametller, clauer, fuster -or: blavor, escalfor, maror escalfador, parador, pescador cantor, pintor, corrector impressor, marmessor, professor Excepcions Els infinitius dels verbs de la 2a conjugaci que acaben en -re: moure, caure, viure Entre vocals folre, somrient, Manresa esborrany, incrrer, arrest ratificaci, riquesa, rossinyol
Els primitius de mots derivats en qu apareix una r
Els mots acabats amb aquests sufixos de derivaci
Ortografia
51
R/RR
Tema 12
EXERCICIS 1. Digueu si el so de les r en cursiva s simple, mltiple o mut. aclarir: burilla: suprarenal: parla: contrarestar: sabater: querella: xivarri: flors:
2. Escriviu la forma dinfinitiu dels verbs segents. dieu: venen: presumia: concloem: depenc: bato: caic: recorria: resolc: estrenyem: perceps: aprenem:
3. Escriviu, amb accent o r final, si cal, el mot primitiu del qual deriva cada paraula. Ex.: estrangeria: estranger poruc: primeria: empitjorar: funcionari: finor: coixinera: comunitat: frenar: comissionista: maduresa: balconada: cigronet:
4. Formeu un substantiu acabat en -r a partir de cadascun daquests mots. Ex.: fosc: foscor buit: negre: sabata: cendra: gris: forn: avi: cirera: venda: pasts: fang: carn:
5. Als espais buits dels mots de les frases segents, escriviu-hi r o b accentueu la vocal corresponent, segons el que calgui. 1. No se__ si ahi__ passa__ el camio__ de lAgusti__ en fer-se cla__. 2. Els cnti__s estrange__s es trenquen de seguida. 3. El perruque__ del meu carre__ mha regalat un ram de flo__s. 4. El botigue__ llena__ el colla__ del gos. 5. Va posa__ com a condicio__ ana__ al vago__ dels no-fumado__s. 6. s prou madu__ per sabe__ si li far mal tant de cafe__. 7. El clixe__ de solte__ madu__ no tacaba__ dencaixa__. 8. Potse__ al mes de gene__ no sera__ tan ple com a la tardo__. 9. El venedo__ es deixa__ lencenedo__ damunt del llum de buta__. 10. Atencio__ al llogue__! De comissio__, ni parlar-ne.
52
Ortografia
L/LL/LL
Tema 13
L/LL/LL
En catal hi ha fora mots que porten ela geminada, s a dir, que tenen repetit el so de la ela. La pronncia, per, no marca clarament aquest so, la qual cosa provoca problemes ortogrfics. A ms, el fet que una paraula dugui ela geminada no est lligat a cap regla especfica, sin que depn de la seva etimologia, s a dir, de la paraula de la qual prov. Sescriuen amb ela geminada, entre daltres, els mots segents i els seus derivats: a) Els mots comenats per: allcollillmillallegar, alleluia, allrgia, allicient, allucinar collaborar, collocar, collapse, collectiu, collega, collegi, collisi, collocar, colloqui illegal, illegible, ills, illcit, illimitat, illgic, illuminar, illusi, illustrar millenari, millenni, millsim, milligram, millmetre
b) Els mots acabats per: -ella -ellar -illa -illar aquarella, cella, franella, mortadella, novella, ombrella, parcella, passarella apellar, cancellar, interpellar axilla, gorilla, pupilla, tilla, tranquilla capillar, destillar, oscillar, vacillar
c) Aquests mots: bllic Brusselles calligrafia cllula constellaci Remarques a) Aquestes paraules no duen ela geminada: celebrar, alegria, elaborar, lila, miler, mili, revelar, selecci, soluci, eliminar b) Cal pronunciar i escriure b les paraules segents: traslladar, motxilla, rellotge, lingstic, lleganya, lgic, porcellana excellent expellir idilli installar intellectual intelligent medulla metllic nulla palliar pllid parallel pellcula pollen polluir putxinelli rebelli satllit sllaba sollicitar
Ortografia
53
L/LL/LL
Tema 13
EXERCICIS 1. Escriviu la paraula contrria dels adjectius segents. legal: limitat: lcit: legtim: lgic: les:
2. Completeu aquests infinitius amb l o ll i escriviu-ne un substantiu derivat. ape__ar: co__ocar: a__ucinar: co__idir: ce__ebrar: cance__ar: e__iminar: insta__ar: e__aborar: anu__ar: osci__ar: po__uir:
3. Elimineu daquesta graella els mots que estan mal escrits. satllit tilla idili sllaba gorila tranquillitat apilar passarella clientela pllid rebeli allrgia colega cercavila metllic miler millsim mili dellegat ilusi
4. Completeu les paraules segents amb l, ll o ll i torneu-les a escriure a la columna corresponent. nove__a, sentine__a, motxi__a, exce__ent, pe__cula, tras__adar, nu__itat, __eganya, parce__a, cdu__a, a__egria, so__uci, __enya, ce__ebrar, se__ecci, so__itud, porce__ana, inte__igncia l ll ll
5. Completeu els buits dels fets daquesta sentncia amb l, ll o ll. Primer. El 27 de febrer de 2006 el de__egat del Govern de la Genera__itat a Barcelona va imposar a Carmen Costa Gimnez una sanci que consistia en una multa de 300,50 euros perqu, com a titu__ar del vehicle, no va identificar el conductor responsable de la infracci en el termini establert, malgrat que van requerir-li que ho fes. Segon. El 8 de maig de 2006 el Servei Cata__ de Trnsit va dictar una reso__uci en qu va desestimar el recurs dalada que la part actora hi havia formu__at. Tercer. La part actora hi ha interposat un recurs contencis administratiu perqu sanu__i la reso__uci i perqu es deixi sense efecte la sanci, ja que a__ega que durant la tramitaci de lexpedient sancionador se li ha causat indefensi, ats que no es va intentar fer la notificaci personal per mitj de la di__igncia oportuna. Departament de Justcia, Curs de llenguatge jurdic (2a edici)
54
Ortografia
Tema 14
H
La lletra hac, que es conserva per raons etimolgiques, no representa avui cap so, llevat dalguns casos donomatopeia, s a dir, dimitaci de sons (ha, ha, ha!, ehem!...), o de paraules manllevades daltres llenges que no han estat catalanitzades (hippy, hall...). Per tant, conv recordar les paraules que porten hac i tamb fixar-se en les discrepncies que hi ha respecte a altres llenges. Escrivim amb hac: ham harmonia hemisferi hemorrgia herba hereu heterosexual higiene hiptesi hissar hivern homicida homogeni hoquei humitat
Tamb escrivim amb hac, en aquest cas intercalada, les paraules segents: adherir ahir alhora cohesi cohibir exhaurir inherent inhibici subhasta tothom
En canvi, sescriuen sense hac paraules com ara: Bo cacauet coet Remarca Segons la posici de la h, o si el mot en porta o no, conv distingir b entre: ha (verb haver): Ja ha acabat. ah (interjecci): Ah! Ja mho pensava. a (preposici): Anir a fer un volt. ho (pronom feble): Falta redactar-ho. oh (interjecci): Oh! Quina sorpresa! o (conjunci): Per escrit o de paraula? Ester exuberant Judit Ma Montblanc Montjuc Munic orfe orxata ostatge tru Vic
hem (verb haver): Hem viatjat a lfrica. em (pronom feble): Em dic Manel.
hi (pronom feble): Hi anir dem, al Jutjat. i (conjunci): Treballa a Vic i Olot.
shi (combinaci pronominal): Shi fan molts judicis, en aquesta sala! si (conjunci): Si plou, no us mogueu daqu. s (adverbi): Diu que s a totes les propostes.
eh (interjecci): Eh! Escoltam! he (verb haver): Els he comunicat la notcia.
Ortografia
55
Tema 14
EXERCICIS 1. Completeu amb h aquestes paraules, si cal. __ostatge co__et __ivern __orxata ad__erir __armonia al__ora __issar a__ir ales__ores __eterosexual __imne sub__asta Montblanc__ __orfe __idrofbia Est__er caca__uet in__ibir fil__armnica
2. Completeu les frases segents. Digues al Blai que __________ que anirem a veurel, per noms __________ no __________ oposa ning. A ms, __________ la seva mare __________ av, potser es pot afegir a la visita la Quima, __________ t temps i diu que __________, s clar.
shi si s
ho o
Digues! El testimoni __________ va declarar durant el judici __________ en la vista prvia? No __________ saps __________ b no ens __________ vols dir?
hem em
__________ penso que per assolir un bon resultat __________ de canviar destratgia, per no __________ veig amb cor de fer res ms que el que __________ pactat.
ha a
El judici __________ comenat __________ lhora assenyalada, per la qual cosa la magistrada __________ previst que acabi cap __________ la una del migdia.
hi i
Sha decidit que al centre __________ a les installacions annexes els alumnes majors dedat __________ entrin sense necessitar cap perms. No obstant aix, encara __________ ha la norma per la qual la directora ha dautoritzar les entrades __________ les sortides del centre __________ ha de vetllar pel compliment de lhorari.
56
Ortografia
EXERCICIS DE REPS
EXERCICIS 1. Separeu les paraules segents en sllabes i assenyaleu-ne la sllaba tnica. bressol: gripau: feia: missioner: guardiola: rossinyol: equivocaci: immensitat: grua: platja: pingins: aixella: ioga: inquietud: illuminaci: lloana:
2. Completeu els espais buits daquest text amb a/e segons correspongui. El pasts li va quedar molt tou i sabors, aix que tots els funcionaris que treballav__n a loficina van anar tr__ient les cos__s de sobre de les taul__s per menjar-sel ms cmod__ment. La respl__ndor que els arribava provinent de la sala enorm__ que hi havia al costat permeti__ que mantinguessin el llum apagat, per ni tan sols la p__sada Cat__rina va protestar per aix: aquell no era moment de mal__nconies ni __nyorances, sin que calia oblidar totes les difernci__s que durant massa temps els havien dividit. Quan va aparixer la jov__ __mbaixadora, acabada de nomenar, tothom va aplaudir sense cap mena de r__ncor. De sobt__, per, una rf__ga de trets ho va interrompr__ tot. 3. Completeu els espais buits daquest text amb o/u segons correspongui. Durant la meva plcida j__ventut vaig viure a la casa que els pares tenien a la m__ntanya. Hi havia alguns conre__s de tar__ngers i p__meres i aquelles taronges i pomes tan bones compensaven alguna inc__moditat com era lhabitual retard del corre__ i la manca dautobus__s de lnia. La meva mare feia de m__dista a Viladrau i mon pare treballava als bosc__s de la zona, fent de carb__ner. No v__lem ni sentir a parlar dun hip__ttic trasllat al poble, malgrat que sovint ens visitava lalcalde, un home de ve__ greu i __lleres gr__ixudes, amb loferta de treballar als despatx__s municipals, una can__neta que ja ens res__ltava familiar i que reb__tjvem com p__dem. 4. Ompliu els buits amb a/e/o/u segons calgui. Aquest s un altr__ avantatg__ que podem atribuir a les mquin__s: no ten__n escrp__ls, __nyorana ni r__ncor, ni han de s__portar altr__s sentiments tan humans com aquests. Per contra, s cert que poden patir av__ries, poden tenir vir__s o es poden perdre pels llargs ri__s i les immens__s m__ntanyes dinformaci que actualment s__rgeixen de tot arre__. Fins on podran arribar aquests ginys? Represent__n aquella m__ravella respl__ndent, aquell nou capt__l de la histria que ens van vendr__ o encara no ens apartem gair__ de la tradici escrita que van mantenir els monj__s als mon__stirs fa mil anys o la que van difondr__ oralment els j__glars? El futur ms imminent potser no es presenta tan negr__ ni av__rrit com pensv__m.
Ortografia
57
EXERCICIS DE REPS
5. Escriviu aquestes paraules a la columna corresponent. greu, lleig, txec, fems, llest, text, tres, rec, test, greix, xec, fet, ser, preu, cec e oberta e tancada
6. Escriviu aquestes paraules a la columna corresponent. tros, Pol, lloc, porc, tronc, poc, llot, boig, pot, bo, boix, cop, fort, or, poll, gros o oberta o tancada
7. Accentueu les paraules que calgui del text segent. Els patrons de bellesa son ben volatils. Anys enrere, els cossos turgents plens de corbes es preferien a les figures pallides i languides tan de moda avui dia. La insatisfaccio amb el propi cos en plena adolescencia es una bomba de rellotgeria i un element clau per entendre laugment dels trastorns en el comportament alimentari. A la voluntat de perdre grans quantitats de pes amb dietes estrictes safegeix lobsessio per lexercici, lautoestima baixa, un caracter perfeccionista, inseguretat i allament social i familiar i especialment la incapacitat dacceptar la malaltia. Recentment sha presentat una proposicio no de llei sobre lelaboracio dun pla global per prevenir i evitar lanorexia i la bulimia, que preten restringir la venda de laxants i diretics a menors a les farmacies i homogenetzar les talles de la roba, entre daltres. El Temps, 20 de juny de 2006 (text adaptat) 8. Completeu aquest text amb els accents que hi falten. Abraham va insistir que era ell qui havia convidat i qui havia de pagar els plats trencats, pero Quim es posa greu i hieratic amb largument que potser no es tornarien a veure mai mes i que ell era avui el seu hoste i el volia rebre i fer els honors que lhospitalitat mediterrania exigeix. Paga el compte i sortiren al port. Era ja mes de la una i encara hi havia una gran animacio. La vida nocturna feia les delicies de Martin. Decidiren caminar seguint la vora de la mar fins a Colom. Martin els explica la seva vida rutinaria de burocrata a Zuric amb un cert detall, el cansament que arriba a produir-li, el fastic vital que tot plegat li feia avinent el tenia anorreat. Joaquim Pijoan, Sayonara Barcelona
58
Ortografia
EXERCICIS DE REPS
9. Poseu els accents que falten en el text segent. En Jordi esta ben convenut que nomes vosaltres fareu tirar endavant les empreses en un mon globalitzat i sotmes continuament a turbulencies financeres, laborals, personals en el si dun ocea de competitivitat molt gran. Tambe manifesta un cert grau de pessimisme quan pensa i, ho diu amb sordina, que construir per durar es cada cop mes una idea romantica i que, malgrat el voluntarisme que hi posem, les empreses i les organitzacions, dels tipus que siguin, cada vegada tindran una vida mes efimera i que els moments mes dolos seran fugissers tambe per als liders, els artistes, els veins, les parelles i que continuament haurem de reconfigurar i reinventar des dels llocs de treball fins a la nostra vida collectiva, passant per les questions de la propia sostenibilitat de les persones. Sebasti Serrano, La festa dels sentits (text adaptat) 10. Poseu els accents i les diresis que calguin en el text segent. Deixar de menjar carn, per que no? Poques persones vegetarianes tenen els problemes de colesterol i dobesitat que causen tantes morts prematures als paisos occidentals. Pero, abans de fer-se vegetaria, conve saber que la carn es una de les principals fonts de proteines a la nostra dieta i que les proteines son els maons amb que esta construit el cos huma. Els ossos, els musculs, els ulls, la pell, tots els nostres organs estan fets amb proteines. I, com que els cos huma esta sempre en obres, perque cada dia moren milions de cellules que han de ser substituides, cada dia necessitem noves proteines per regenerar-nos. Valent Fuster, La cincia de la salut 11. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent. Nomes en Salvador Sense Germana, tan donat a inventar histories, podia ser qui, assenyalantmel, em fes veure la contradiccio estranya i misteriosa entre aquell carrer tan petit i insignificant, tan brut i fosc, sense sortida, i la importancia i grandiositat del nom que portava. Allo no era normal, em deia, havia de respondre a un enigma que, tard o dhora, acabariem per descobrir. El cap del mon podia ser la fi del mon. I mintroduia en tenebroses histories despies, de negocis illegals, de perdularis i assassins (o de perdularis assassins) que tenien lorigen i el final en el fabulos carrer del Cap del Mon. Llus-Anton Baulenas, Per un sac dossos (text adaptat) 12. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent. Nizzi era una dona de pell molt blanca, de cabells negres i ulls tirant a morats. Portava un vestit de vellut carmesi amb un escot magnific, damunt el qual, penjat duna cadena dor, lluia un topazi extraordinari. Era una coqueta espontania com una gata, que posseia la provocacio de la model professional i la distincio duna prostituta magnificament educada que dispensava el seu ofici amb superbia i una fermesa suau. Era intelligent, riallera, sabia parlar dolament, muntava a la perfeccio i conduia ella mateixa lautomobil, bevia whisky i fumava tabac oriental. Nstor Lujn, A Mayerlin, una nit... (text adaptat)
Ortografia
59
EXERCICIS DE REPS
13. Poseu accent o diresi a les paraules que calgui dels textos segents. Te el coratge de qui ha estat abandonat a la deriva i al panic cosmic del mar salat, la set i la mort, i, tot i aixo, es lliura a la providencia. Aixi que ho pensa, enveja aquesta confiana absoluta que empeny a sobreviure. Es un impuls diferent del desig dabandonar una terra desposseida que no ofereix cap possibilitat de progres, que fa emigrar fugint del caos, les dictadures, la guerra, les sequeles colonials, les injusticies socials, la pobresa. En el viatge de lAisha i la Fatima hi ha una recerca dobertura que sassembla al miratge dels joves que contemplen la promesa perversa del mar: paisos que es declaren germans, anuncien una vida ideal i ofereixen la materia densa de les onades. La migracio, la recerca dels origens, lexili foros se succeeixen en la memoria dels naufrags que recorren tots els mars del mon. Nria Esponell, La travessia 14. Poseu els accents i les diresis adients en els textos segents. Els plens son lespectacle mes gran de la Patum; el seu moment culminant; lapoteosi de la festa. Els plens, que antigament havien format un sol quadre amb les maces i que deuen el seu nom al fet que van plens de foc, estan documentats des del 1628. Quan sapaguen els llums, comena la musica i la plaa esdeve un infern que somple de foc amb mil fuets cremant alhora. Els plens evolucionaven unicament al so del tabal fins a final del segle XIX, quan en Quim Serra va compondre la musica genial i enardidora amb que salten actualment. Lany 1756 lAjuntament de Berga va decidir incorporar una aliga a les solemnitats del Corpus Christi, que fou construida pel fuster Ramon Roca i que es la mateixa que figura actualment a la Patum. El seu ball es el de major valor coreografic de tota la representacio, i la seva musica la mes distingida i monumental. Aquesta extraordinaria partitura presenta moltes semblances amb una dansa tipica del Renaixement, que podria tenir el seu origen al segle XVI, tot i que la seva linia melodica sembla que deriva dun himne gregoria. www.museu.lapatum.cat (text adaptat) 15. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent. Els que aspirin a realitzar les proves selectives per a lingres al notariat han de complir, en la data en que acabi el termini de presentacio de les instancies, les condicions seguents: 1. Ser espanyol o tenir la nacionalitat de qualsevol pais membre de la Unio Europea. 2. Ser major dedat. 3. No estar compres en cap dels casos que incapaciten o impossibiliten per exercir el carrec de notari. 4. Ser doctor o llicenciat en dret o haver conclos els estudis daquesta llicenciatura. Si el titol procedis dun estat membre de la Unio Europea, sha de presentar el certificat acreditatiu del reconeixement o lhomologacio del titol equivalent, de conformitat amb la Directiva 89/48, de 21 de desembre de 1988, el Reial decret 1665/1991, de 24 doctubre, i altres normes de transposicio i desplegament. Article 10 de la Llei del notariat (fragment)
60
Ortografia
EXERCICIS DE REPS
16. Completeu el text segent amb les lletres adients. Desprs de les sardanes hi va ha__er jocs infantils i la seva germana i la meva van pro__ar daf__itar glob__s i sels van re__entar de seguida. Van fer carreres de sacs i var__n tr__ncar lolla i sembla__a que sho passa__en molt b; els vam mirar una est__neta i desprs v__m agafar les bicicletes i v__m anar a lestaci a veur__ passar trens. Est__em contents. A la nit hi ha__ia ball, em va dir que ballarem junts i el cor sem va eix__mplar. El ball comena sempr__ tardssim, quan els msics ja han s__pat i ress__pat i em recordo que esta__a tot neguits perqu lhora no aca__a__a darri__ar mai. Maria Merc Roca, Com un miratge (text adaptat) 17. Ompliu, si cal, els buits amb les grafies corresponents. De__ia ca__tar que el que deia no em feia ni fre__ ni calor perqu va continuar garlan__ amb aquell seu aire fanfrria. A__ans que es p__ss a la boca la paraula sida, abaixan__ la veu, estona feia que jo ha__ia end__vinat la causa de lava__uaci del Joel de qui parla__a. Sentia fsti__ que mercad__gs amb les notcies i potser tamb sem desperta__a la por, el cas s que li vaig e__zibar als morros un rene__ verins amb la intenci de deixar-lo mu__. Potser vaig confegir una ganyota, per no ho cre__ pas. Maria Barbal, Escrivia cartes al cel 18. Ompliu els buits amb les grafies corresponents. Tescriu una amiga, arquitect__ i mare de tres fills. Es queixa que les dones amb profe__ions __ualificades noms tenen dues opcions: o renuncien a la maternita__, o tenen fills per ho di__imulen. No estaria __en vist que plegue__in a lhora en punt per anar a rec__llir els nens a lescola, ni que sescape__in de la feina __uan sels po__a un nen malalt, ni que fe__in cara de pomes agres __uan les convo__en a una reuni a les vuit del ve__pre. La tercera opci pa__a per conformar-se, ni que si__i de forma provi__ional, amb una feina de menys __ualificaci. En aquest cas ja es pot entendre que hagis de portar el fill al pediatr__, que tacullis al dret de reducci de jornada i que expo__is fotos dels nens al lloc on tr__balles. Eva Piquer, La feina o la vida 19. Ompliu els buits amb les grafies corresponents. La nosa duna verita__ terrible li peta al cer__ell de manera fulminant: la Martina ha canviat el nmero del seu telfon m__il. Can__ada de la persecu__i insistent, ho recone__, a qu lha sotme__a darrer__ment, primer ba__ant a Barcelona i escom__tent-la a lentrada o a la s__rtida del pis, vorera amunt o vorera a__all del seu carrer, a la piscina que freqenta els esti__s o a casa de la Dlia, on sha__ia refu__iat expre__ament perqu no la tro__s a casa seva, i desprs, duna setmana en, trucant-li i enviant-li corre__s mat, tard__ i vespr__, com un veritable corc, de Can Montal estant amb el pre__, sempre el mateix pre__, de tornar-ho a pro__ar i esperar a veure qu pa__a. Antoni Pladevall, La papallona negra
Ortografia
61
EXERCICIS DE REPS
20. Ompliu els buits amb les grafies corresponents. En David ja no tenia cap dubt__. Quan la Ge__a vingus a sopar a casa seva li prepararia aquell plat fet amb ne__ i b__tifarra amb __eba que havia aprs a cuinar quan encara era un __icot jove i i__madur que vivia sense maldecaps. Era feli__ i se li notava a la cara, a la mirada, a tots els por__s de la pell. La perspectiva del sopar i__minent va s__posar-li tota una in__ecci de moral, quan ja estava a punt de__bogir. Pa__aven quin__e minuts justos de lhora establerta quan va arri__ar. Estava g__lada i sorprenentment va dir-li que volia cerve__a, que tenia molta se__. Tot seguit, es va po__ar un d__vantal i es va esmu__ir cap a la cuina. Va demanar-li a quin cala__ tenia els ganivets; de sobte, el so agu__ dun m__il va crear un moment de co__fusi. 21. Ompliu els buits del text segent amb les grafies que hi falten. Aquell vespr__ en Pere no va tenir gens de sor__: va estar-se ma__a estona esperant que piqus algun pe__ i tot va resultar debades, ja que va aca__ar cansat i __op per la rosada, i amb el cov__ buit. Feia fred i a__ans de tornar cap a casa va pensar que li aniria b prendre una bona ta__a de xocolata desfeta. Amb aquesta intenci va pa__ar a veure el seu bon amic Quimet, el f__rner, que encara de__ia estar treballant. El coneixia de lescola, de feia un munt danys, quan junts van s__portar aquell mestr__ que pretenia que recorde__in llistes interminables de reis i__mortals amb noms estra__btics. Ara eren dos homes fets i drets que mantenien una amista__ molt estreta i que encara compartien for__a estones quan la feina els ho permetia. Va tr__car a la porta lateral de la botiga i de seguida va aparixer el seu amic, que el va convidar a entrar. La seva dona havia s__rtit i tots dos sols podrien x__rrar amb tranqui__itat dall que els vingus de gust: una daquelles llargues i ma__estuoses converses sobre els temes importants de la vida. 22. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent. Catalunya es terra darros per excellencia i, sens dubte, el primer lloc del ranquing productiu locupa el delta de lEbre, sobretot per quantitat de produccio i per extensio paisatgistica. Son 12.000 hectarees de superficie conreada amb 40.000 tones daquest cereal produides anualment, que modela una zona unica i que ens acosta a la veina albufera de Valencia. Un terreny increiblement pla en un pais muntanyos mes aigua abundant son sinonim de lloc adequat per a aquest conreu. Aquest fet no pot desmereixer una altra zona arrossera mes petita al cor de lEmporda, amb una produccio de nomes 900 tones anuals brutes, pero amb una tradicio arrossera de major antiguitat, ja que es remunta al segle XV. No es perque si que Pals, en llati, vol dir terreny pantanos, la qual cosa ja ens indica una zona arrossera en potencia des de temps reculats.
62
Ortografia
Morfosintaxi
LES CATEGORIES GRAMATICALS I LORACI
Tema 1
LORACI I LES CATEGORIES GRAMATICALS Les categories gramaticals Podem agrupar les paraules en diverses categories gramaticals. Categoria Substantius Definici Exemples
Mots que representen o designen una persona, un nebot, gos, taula, animal o una cosa (concreta o abstracta). pacincia Mots que acompanyen un substantiu i que hi afegeixen alguna caracterstica. Hi concorden amb gnere i vermell, ample, tou nombre. Mots que acompanyen el substantiu, el determinen i la, uns, cinc, algunes, nindiquen el gnere i el nombre. teva, aquest, quins Mots que expressen accions, estats dnim, processos... Els podem classificar en: copulatius: ser, estar, semblar i parixer transitius: entrenar, llegir intransitius: esmorzar, plorar reflexius: rentar-se, mirar-se recprocs: escriures, estimar-se
Adjectius
Determinants
Verbs
copulatius predicatius (transitius, intransitius, reflexius i recprocs).
Pronoms Preposicions Conjuncions Adverbis
Mots que substitueixen altres mots que han aparegut ella, li, hi, ho abans o que queden sobreentesos. Partcules invariables que enllacen un element sintctic a, amb, de, en, per amb el seu complement. Partcules que relacionen mots o oracions. perqu, quan, si, per
Mots invariables que modifiquen el significat dun verb, malament, dem, aqu, s un adjectiu o un altre adverbi.
Loraci: el subjecte i el predicat Loraci s una estructura gramatical que t sentit complet. Est formada per dos elements principals: el subjecte (sintagma nominal) i el predicat (sintagma verbal). El subjecte s la persona, lanimal o la cosa a la qual satribueix lacci del verb o de qui es descriu alguna cosa. La filla de la Patrcia treballa dadvocada. [filla s el nucli del subjecte. Els altres elements el determinen o el complementen.] Els judicis comenaran a les deu. [judicis s el nucli del subjecte. Els altres elements el determinen o el complementen.]
64
Morfosintaxi
Tema 1
Magraden les pellcules de por. [pellcules s el nucli del subjecte. Els altres elements el determinen o el complementen.] De vegades el subjecte est elidit, perqu se sobreentn. Dels resultats de les proves, [nosaltres] no en sabem res. El predicat descriu una acci o un estat del subjecte. Sempre est format per un verb, que ns el nucli, i molt sovint tamb nexpressem els complements. La meva cunyada estudia msica al conservatori municipal. [Estudia s el nucli del predicat. Msica i al conservatori municipal en sn complements.] Aquella histria semblava increble. [Semblava s el nucli del predicat. Increble ns un complement.] A cada frase hi ha dhaver un verb, que s el nucli essencial de loraci. Hi ha oracions sense subjecte, per no sense verb. Aquesta publicaci de dret [No s una frase.] Aquesta publicaci de dret s trimestral. Calla! Ahir va ploure tot el dia. Es parla de la construcci del nou edifici judicial. La manera correcta i inequvoca didentificar el subjecte duna frase s comprovar que concordi en persona i nombre amb el verb al qual va unit. Lelement que necessriament concorda amb el verb s el subjecte. La reuni es faran a la sala polivalent. La reuni es far a la sala polivalent.
EXERCICIS
1. Digueu quina categoria gramatical tenen els mots subratllats de les frases segents. 1. Quan vaig arribar a la reuni, ja havien comenat. 2. Nosaltres som molt treballadors. 3. Han de pintar loficina de color blanc. 4. Aquesta vegada viatjarem amb avi. 5. Es va descuidar de posar la signatura en el document. 6. Avui lEudald no vindr perqu t molta feina. 7. No ho han trobat per enlloc. 8. Vam acabar tan aviat com vam poder. 9. El meu nebot volia estudiar medicina. 10. En aquesta poblaci, no hi penso tornar mai ms.
Morfosintaxi
65
Tema 1
2. Digueu quina categoria gramatical tenen els mots subratllats de les frases segents. 1. Vaig veure el fiscal quan sortia de la sala de vistes. 2. Hi van arribar a les deu de la nit. 3. Vs a veure lexposici abans de dimecres. 4. La setmana que ve traslladaran el Jutjat Mercantil de Tarragona. 5. Hem de contribuir a millorar el medi ambient. 6. No obrim les portes daccs al recinte fins a les nou del vespre. 7. Va reconixer novament que shavia equivocat. 8. Aquesta vegada s que els hem agafat de sorpresa. 9. Lendem de la reuni vaig estar malalt. 10. Sempre explicveu les mateixes ancdotes. 3. Subratlleu el subjecte i el predicat de les frases segents. 1. Pel costat de ledifici judicial passar lautovia. 2. Tot aix depn de la decisi de lassociaci venal. 3. La policia va traslladar el detingut a la pres. 4. Els guanys daquella empresa eren molt elevats. 5. En un poble del Tarragons va nixer aquell procurador. 6. El Joel cada mat llegia el diari mentre esmorzava. 7. A Mollerussa vivia aquella funcionria. 8. Et trucar quan arribi a la feina. 9. LAriadna i lscar van demanar trasllat a Blanes. 10. La fruita s molt bona per a la salut. 4. Subratlleu el subjecte i el predicat de les frases segents. 1. Les actuacions van quedar vistes per a sentncia. 2. En aquella oficina judicial han arribat dos tramitadors nous. 3. Abans de Sant Joan, sabrem el resultat de lexamen. 4. Tots els dimecres queden amb els companys dels jutjats per jugar a futbol. 5. La procuradora va presentar lescrit al Deganat. 6. El rellotge de paret es va aturar a tres quarts de cinc. 7. Cada mat vaig una estona a la piscina. 8. La secretria degana va demanar ms personal per als jutjats. 9. Aquest prit judicial ha arribat a lhora del judici. 10. Necessitvem el cotxe per anar a la feina.
66
Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS: ARTICLES, DEMOSTRATIUS, POSSESSIUS I INTERROGATIUS
Tema 2
ELS DETERMINANTS: ARTICLES, DEMOSTRATIUS, POSSESSIUS I INTERROGATIUS Els articles

Larticle s la categoria gramatical que precedeix el nom i en determina el gnere (mascul o femen) i el nombre (singular o plural). Segons lespecificaci que introdueixen i el tipus de nom que modifiquen, es classifiquen en articles definits i articles indefinits. Treballo en un jutjat de Reus [amb larticle indefinit no concretem exactament quin jutjat s]. Treballo al Jutjat dInstrucci nm. 2 de Reus [amb larticle definit concretem quin jutjat s]. Singular Mascul Definit Indefinit el (l) un Femen la (l) una Plural Mascul els uns Femen les unes
Cal tenir en compte que els noms de persona poden anar precedits per un article i que aquests articles personals poden tenir unes formes diferents. Mascul el (l) / en (n) el David / en David lAlbert / nAlbert Femen la (l) / na (n)
la Merc / na Merc lElisabet / nElisabet
Hi ha noms de lloc que porten article: el Vendrell, la Bisbal dEmpord, lHospitalet de Llobregat, la Seu dUrgell... Larticle, en tots aquests casos, sha de posar en minscula, si no s en inici absolut de frase. Larticle definit mascul i el neutre tenen la mateixa forma en catal, el; per tant, la forma lo per a larticle neutre s incorrecta i cal buscar-hi una soluci alternativa. Incorrecte Lo millor que pots aportar... Lo que dius no s cert. Lo bo que s! Fes-ho tot lo b que puguis. A lo millor... Tot lo ms... Lo que sn les coses! Correcte El millor / La millor cosa que pots aportar... Aix que / El que dius no s cert. Que ns, de bo! / Que bo que s! / Com s de bo! Fes-ho tan b com puguis. Potser... A tot estirar... / Pel cap alt... Ves per on! / Qui ho havia de dir!
Morfosintaxi
67
Tema 2
Incorrecte Per lo qual... s lo de menys! Per lo dems... s lo de sempre! Ara ve lo bo!
Correcte Per aix... / Per la qual cosa... Aix rai! Aix de banda... / Pel que fa a la resta... s la can de sempre! Ara ve la bona!
Lapstrof s un signe grfic () que es fa servir per marcar que selideix una vocal duna paraula davant duna altra paraula que comena per una vocal o h. Sapostrofen els articles definits o determinats, els articles personals en i na, la preposici de i alguns pronoms febles. Ara b, mai no hem dapostrofar el que. Trobo quel Toms sha envellit. Trobo que el Toms sha envellit. Els articles el i la sescriuen l davant dels mots que comencen per vocal o h. lolla, lAnna, lexpedient, lherba Per larticle la no sapostrofa davant una paraula que comenci per i, u, hi o hu tones. la imatge, la universitat, la histria, la humanitat La preposici de segueix les mateixes regles generals dapostrofaci que larticle el. dabril, dhistria, dEgipte, doli Remarques a) No apostrofem mai davant duna i que forma part dun diftong creixent: la iaia, el iogurt, de iode... b) No apostrofem la una quan ens referim a lhora. c) No apostrofem tampoc davant els noms de lletres: la a, la ena, la essa, de erra...
68
Morfosintaxi
Tema 2
La contracci Les preposicions a, de i per i la forma ca (casa de) es contreuen i formen una sola paraula quan es troben en contacte amb els articles el, els i en.
Preposici + article a + el al a + els als de + el del de + els dels per + el pel per + els pels per a + el per al per a + els per als ca + el ca+ els ca + en cal cals can
contracci
Exemples al jutjat / al Vendrell als companys del procediment / del Vendrell dels judicis pel carrer / pel Vendrell pels tribunals per al secretari judicial per als implicats cal Mart cals Martorell can Puig
Hem de tenir en compte, per, que si larticle es pot apostrofar, perqu la paraula de darrere comena per vocal o hac, es desf la contracci.
Preposici + article + vocal o hac a + el a l de + el de l per + el per l per a + el per a l ca + el ca + en ca l ca n a lactor de lobjectiu per lordre per a lltim ca lIsidre ca nAgust
Exemples
Els demostratius
Els determinants demostratius indiquen la situaci de proximitat o de llunyania, en lespai o en el temps, del nom que determinen respecte de qui parla o escolta. Singular Mascul De proximitat respecte de qui parla o escolta De llunyania respecte dels interlocutors aquest aquell Femen aquesta aquella Plural Mascul aquests aquells Femen aquestes aquelles
Morfosintaxi
69
Tema 2
Els possessius
Els determinants possessius indiquen a qui o a qu pertany o correspon una cosa. Segons la pronncia es distingeixen les formes tniques i les formes tones. Les formes dels possessius tnics sn: Singular Mascul meu teu seu nostre vostre seu Femen meva teva seva nostra vostra seva Mascul meus teus seus nostres vostres seus seves Plural Femen meves teves seves
Un possedor
Ms dun possedor
Els possessius tnics susen normalment amb article si precedeixen el nom. Si van darrere del substantiu van sense article. Es poden usar com a adjectius i com a pronoms. La vostra feina s ms fcil que no pas la meva. Aix no s cosa nostra. De vegades no cal utilitzar cap possessiu perqu el context ja indica la relaci que expressen. El jugador va xutar amb la seva cama dreta. El jugador va xutar amb la cama dreta. Els adjectius possessius tons tenen les formes segents: Singular Mascul mon ton son Femen ma ta sa Mascul mos tos sos Plural Femen mes tes ses
Aquests possessius tons equivalen als possessius tnics el meu, el teu, el seu... i susen sobretot davant de noms de parentiu, dalguns tractaments i tamb en poesia i refranys. Ma mare em va dir la veritat. Cada terra fa sa guerra.
70
Morfosintaxi
Tema 2
Remarca Habitualment els possessius van entre un article determinat i un nom: el meu cotxe, la nostra famlia... Per cal recordar que si acompanyen casa no hem de fer servir article determinat i els hem de posar darrere el nom. No vol que vinguin a casa seva.
Els interrogatius
Els interrogatius serveixen per preguntar directament o indirectament. Els determinants interrogatius, que concorden amb el nom en gnere i nombre, presenten quatre formes: quin, quina, quins, quines. Quin equip guanyar la lliga? Quina hora s? Quins dies teniu judicis? Quines sn les cadires ms cmodes? Com molts determinants, tamb poden ser pronoms, si elidim el nom al qual acompanyen. De tots aquests llibres, quin em recomanes? Daquestes plantes, quina tagrada ms? Qui (equivalent a quina persona o quines persones) i qu (equivalent a quina cosa) sn pronoms interrogatius invariables. Qui vindr al dinar? No et dic qui ho sap. Qu voleu prendre? No s qu voleu saber. Remarca No hem de fer servir la forma que en comptes de quin, quina, quins o quines com a interrogatiu. Que temps far la setmana vinent? Quin temps far la setmana vinent?
EXERCICIS
1. Escriviu larticle determinat que correspongui davant dels mots segents. Ex.: el termini, lautoritzaci _____ usdefruit _____ certificat _____ jurat _____ nullitat _____ usuria _____ venciment _____ exhort _____ oferiment
Morfosintaxi
71
Tema 2
_____ aval _____ deute _____ hisenda _____ horari _____ espai
_____ obligaci _____ ills _____ illcit _____ pertinena _____ obligaci
_____ sucida _____ ingrs _____ exempci _____ avantatge _____ illegalitat
_____ innocent _____ homicida _____ advertiment _____ informtica _____ urna
2. Feu el singular dels mots segents. Ex.: els implicats limplicat els les les les les els les les els homenatges opinions estafes imprudncies identitats hemisferis urbanitzacions herncies assetjaments __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ les les les els les els els els les infraccions errades empremtes acusats hipoteques impostos habitatges incidents obligacions __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________
3. Completeu amb de o d, segons calgui. jersei ______ ratlles ganes ______ arribar perms ______ residncia data ______ arribada regal ______ aniversari mousse ______ iogurt zona ______ edificaci professor ______ universitat deure ______ socors desig ______ unitat gust ______ llimona tintura ______ iode
4. Completeu les construccions segents amb un article i una preposici. Feu les contraccions que calgui. Ex.: Vindrem directament de lhospital. 1. Va caure quan sortia ___________ edifici. 2. La cosina ___________ Isabel treballa a Alacant. 3. Cada mat passem ___________ avinguda. 4. Va fer la consulta ___________ Oficina dAtenci ___________ Ciutad. 5. El despatx ___________ advocada s nou. 6. Ara vinc ___________ Collegi de Procuradors. 7. Sempre recordem els amics ___________ infantesa. 8. Aquella toga era ___________ Eugeni. 9. Vam anar de viatge ___________ ndia. 10. Ahir em vaig fer mal ___________ ull. 5. Completeu les construccions segents amb un article i una preposici. Feu les contraccions que calgui. 1. El gendre ___________ Roger s de Terrassa. 2. Vam pujar ___________ golfes ___________ escala nova. 3. Ha dit que anava ___________ Audincia. 4. Sovint passo ___________ cam ms llarg.
72
Morfosintaxi
Tema 2
5. En aquell edifici tenen problemes ___________ humitat. 6. ___________ una passar ___________ jutjats. 7. Lalumnat ___________ universitat s molt nombrs. 8. ___________ agost anirem ___________ Terra Alta. 9. Llegeixo fora novelles ___________ biblioteca. 10. Totes les torretes ___________ jard ___________ Olga sn blanques. 6. Completeu les frases segents amb un possessiu adequat. Ex.: Agafeu les vostres coses i toqueu el dos. 1. Dnam ladrea de _____________________ empresa. 2. Li podem garantir que _____________________ productes sn de primera qualitat. 3. El meu avi i __________________ via tenen gaireb vuitanta anys. 4. Us he de dir que _____________________ bromes no em fan gaire grcia. 5. En _____________________ correu electrnic no vam entendre qu ens dieu. 6. __________________ intenci s fer vacances al juliol. 7. Ens vam asseure a prop __________________. 8. __________________ cosina Pilar ha aprovat les oposicions. 9. Pregunta-ho a la directora i no a mi: aix s cosa __________________. 10. Traslladarem __________________ bosses i les de lentrenador. 11. A casa __________________ hi vaig gaireb cada dia. 7. Completeu les sries segents utilitzant la forma corresponent del possessiu assenyalat. Ex.: El nostre pare - la nostra vena - les nostres amigues La seva exposici Les vostres sabates El meu propsit La teva revista _____________ _____________ _____________ _____________ expedients arguments intenci sobres _____________ _____________ _____________ _____________ testimoni assegurana sospites objectiu
8. Ompliu els buits daquestes frases amb la forma que hi correspongui dels interrogatius entre parntesis. 1 Segons ________________ (quin / qui) dia vinguis al despatx, no mhi trobars. 2. ________________ (Qu / Quines) eines he de fer servir per muntar la prestatgeria? 3. Lentrenador encara no ha decidit ________________ (quins / qu) davanters jugaran la final de la copa. 4. ________________ (Quin / Qui) hi ha a loficina que ho spiga fer? 5. No s en ________________ (qu / quina) situaci els trobar quan torni de lexcedncia. 6. Sc molt conscient de ________________ (quins / qui) sn els meus lmits. 7. No vol dir-nos per ________________ (quines / qui) raons vol canviar de poblaci. 8. Ara no recordo ________________ (qu/ quina) contrasenya tinc. 9. ________________ (Quins / Qu) llibres has llegit aquest estiu? 10. Encara no s en ________________ (qu / quin) jutjat vull fer les prctiques.
Morfosintaxi
73
ELS QUANTIFICADORS: NUMERALS, QUANTITATIUS I INDEFINITS
Tema 3
ELS QUANTIFICADORS: NUMERALS, QUANTITATIUS I INDEFINITS Els numerals

Els determinants numerals, que formen part dels quantificadors, es classifiquen en cardinals, ordinals, partitius, multiplicatius i collectius. Els numerals cardinals indiquen una quantitat exacta. Numerals cardinals 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 Remarques a) Els numerals cardinals sn invariables, llevat dun, que pren les formes una, uns i unes; dos, que fa el femen en dues, i cent, que pren les formes cents i centes. un bolgraf, una grapadora, uns bolgrafs, unes grapadores dos llibres, dues llibretes dos-cents fulls, dues-centes pgines b) Hem de fer servir u en comptes de un quan fem referncia al primer element duna srie numerada. el dia u de cada mes la nmero u de la promoci zero u / un / una dos / dues tres quatre cinc sis set vuit nou deu onze dotze tretze catorze quinze setze disset divuit dinou 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 vint vint-i-u / un / una vint-i-dos / dues vint-i-tres vint-i-quatre vint-i-cinc vint-i-sis vint-i-set vint-i-vuit vint-i-nou trenta trenta-u / un / una trenta-dos / dues trenta-tres trenta-quatre trenta-cinc trenta-sis trenta-set trenta-vuit trenta-nou 40 quaranta 41 quaranta-u / un / una 42 quaranta-dos / dues 43 quaranta-tres [...] 50 cinquanta 60 seixanta 70 setanta 80 vuitanta 90 noranta 100 cent 101 cent u / un / una 102 cent dos / dues 200 dos-cents / dues-centes 300 tres-cents / tres-centes [...] 1.000 mil 1.000.000 un mili
74
Morfosintaxi
Tema 3
c) Hem descriure guionet noms entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes. seixanta-quatre, noranta-vuit tres-cents, cinc-centes Recordeu el mot D-U-C! Ens facilitar poder escriure b els numerals: guionet entre desenes i unitats (D-U) i entre unitats i centenes (U-C). Els numerals entre 21 i 29 porten una i intercalada entre la desena i la unitat. vint-i-dues, vint-i-cinc, vint-i-set Els numerals ordinals indiquen ordre. Numerals ordinals 1r/a 2n/a 3r/a 4t/a 5/a 6/a 7/a 8/a 9/a 10/a 11/a 12/a 13/a 14/a 15/a 16/a Remarques a) A partir del cinqu, els masculins porten la terminaci - i els femenins, -ena. s el volum dotz. s la setena edici. b) Tots els ordinals tenen flexi de gnere i nombre. primer, primera, primers, primeres segon, segona, segons, segones primer / primera segon / segona tercer / tercera quart / quarta cinqu / cinquena sis / sisena set / setena vuit / vuitena nov / novena des / desena onz / onzena dotz / dotzena tretz / tretzena catorz / catorzena quinz / quinzena setz / setzena 17/a 18/a 19/a 20/a 21/a [...] 30/a 40/a 50/a 60/a 70/a 80/a 90/a 100/a 1.000/a disset / dissetena divuit / divuitena dinov / dinovena vint / vintena vint-i-un / vint-i-unena trent / trentena quarant / quarantena cinquant / cinquantena seixant / seixantena setant / setantena vuitant / vuitantena norant / norantena cent / centena mil/milena
Morfosintaxi
75
Tema 3
Els numerals partitius indiquen una part del tot. Reservar una quarta part del pressupost per a despeses. Ahir van comprar mig pollastre a last. Els numerals multiplicatius indiquen la quantitat de vegades que saugmenta una cosa (o, de vegades, el nombre delements que formen una cosa). En aquesta zona tot s el doble de car. Avui sentirem el triple concert de Beethoven. Els numerals collectius indiquen quantitats diverses. Un centenar dexpedients. Un parell dassumptes que cal resoldre. Els femenins ordinals susen, tamb, com a collectius. Una dotzena de cactus per al jard. Una vintena de places.
Els quantitatius
Els determinants quantitatius indiquen la quantitat, de manera imprecisa, del substantiu a qu es refereixen. Es classifiquen en variables i invariables, segons que tinguin diferents terminacions de gnere i de nombre o b conservin la mateixa forma. Singular Mascul molt (de) poc (de) quant (de) tant (de) bastant Femen molta (de) poca (de) quanta (de) tanta (de) bastanta (de) Mascul molts (de) pocs (de) quants (de) tants (de) bastants (de) Plural Femen moltes (de) poques (de) quantes (de) tantes (de) bastantes (de)
gaire (de) fora gens massa ms menys prou que
gaires (de)
76
Morfosintaxi
Tema 3
Quant de temps sense trobar-te pel gimns! Veure tanta gent fent cua matabala. Tinc molts dubtes a lhora de fer els exercicis. Fa poca estona que han passat pels jutjats. Hem seguit el programa durant bastants dies. Amb el tren, triguem menys estona a arribar a la feina. Que nhi arriba a haver, de gent! No hi ha gens de paper a la fotocopiadora. Remarques a) Fora, massa i prou sn invariables encara que acompanyin noms femenins o plurals. Hi ha forces raons que aconsellen de fer-ho. Hi ha fora raons que aconsellen de fer-ho. Aix us ho he repetit masses vegades. Aix us ho he repetit massa vegades. No matabalis, que ja tinc prous problemes. No matabalis, que ja tinc prou problemes. b) Molt i fora sn per a expressions afirmatives. En canvi, quan les frases sn negatives, interrogatives, condicionals i de dubte hem dutilitzar gaire. Aqu hi ha massa sorolls. Avui no tinc massa gana. Avui no tinc gaire gana. La setmana passada no va fer massa calor. La setmana passada no va fer gaire calor. Plour molt aquest cap de setmana? Plour gaire aquest cap de setmana? c) Tant pot ser adjectiu i acompanya un nom o un adverbi. Tan s un adverbi i va sempre acompanyat dun adjectiu o un altre adverbi. No cridis tant que et sentir tot el venat. No mireu tant la televisi! Tant luna com laltra tenien ra. Ahir no va fer tant vent com abans-dahir. Tant de bo que tingueu sort. La Judit s tan alta com tu. No vagis tan de pressa, que caurs! Truqueu-nos tan aviat com pugueu. Tan content que estava i tan malament que li havia anat lentrevista.
Morfosintaxi
77
Tema 3
d) Quant s un adjectiu (significa quina quantitat de) i tamb pot fer de pronom. En canvi, quan s una conjunci temporal. No s quant val contractar un advocat. Quant temps fa que no saps res de la Natlia? Quan arribeu a la notaria, desconnecteu lalarma. Vindr quan mho demanin.
e) Gens s un adverbi de negaci que refora el sentit negatiu duna frase, per la qual cosa podem suprimir-lo sense que la frase perdi el sentit (noms en perdr lmfasi). Lutilitzem per referir-nos a un producte que no es pot comptar (sal, farina, oli...). Aquesta obra de teatre no mha agradat. Aquesta obra de teatre no mha agradat gens/gens ni mica. En aquest cas, tamb podem fer servir ladverbi gaire, quan el sentit negatiu no s absolut. Aquesta obra de teatre no mha agradat gaire.
Els indefinits
Els determinants indefinits determinen el nom amb poca precisi i normalment fan dadjectiu. Adjectius indefinits algun, alguna, alguns, algunes altre, altra, altres ambds, ambdues cada cada un, cada una, cadascun, cadascuna cap cert, certa, certs, certes diferent, diferents divers, diversa, diversos, diverses mateix, mateixa, mateixos, mateixes qualsevol, qualssevol res tal, tals tot, tota, tots, totes un, una, uns, unes uns quants, unes quantes
Laltre dia vaig passar a buscar el carnet. Diversos secretaris judicials van assistir a la reuni. Remarques a) Cap s un adjectiu de negaci per referir-nos a productes que es poden comptar (taronges, llibres, problemes...). Si no va acompanyat del nom, s un pronom. No mha agradat cap obra de teatre. Dobra de teatre, no en vaig veure cap. b) Res s un pronom indefinit, que no podem suprimir duna frase sense canviar-ne el sentit. Vol dir cap cosa. De lobra de teatre no mha agradat res: ni largument, ni els actors...
78
Morfosintaxi
Tema 3
EXERCICIS
1. Escriviu aquestes quantitats amb lletres. 45 anys 163 dies 1.816 expedients 587 demandes any 1972 292 monedes 12.479 euros 2.617 habitants _________________________________________________________ _________________________________________________________ _________________________________________________________ _________________________________________________________ _________________________________________________________ _________________________________________________________ _________________________________________________________ _________________________________________________________
2. Escriviu amb lletres les xifres que trobareu entre parntesis. 1. LEnric ja ha pujat (17) ___________________________________ vegades al Matagalls. 2. Ja shan apuntat (314) ___________________________________ persones al congrs. 3. LAneto s el cim ms alt dels Pirineus, ja que fa (3.404) _____________________________ ______________________________________ metres. 4. Ahir, aquesta pgina web va registrar (2.562.222) ___________________________________ ______________________________________________________________________ entrades. 5. En aquella poblaci hi ha ________________________________________________________ (89.315) persones censades. 3. Escriviu gens o res. 1. No hi ha ________________ de caf al rebost de casa. 2. Aquesta caixa no pesa ________________. 3. En aquell curs no vaig aprendre ________________ de nou. 4. No trobava ________________ que fos del seu inters. 5. Aquesta persona no s ________________ hipcrita. 6. Ara no teniu ________________ de gana? 7. Aquest diumenge no tinc ganes de fer ________________. 8. Els musclos i les closses no ens agradaven ________________. 9. Voleu prendre ________________ ms? 10. No ens agrada ________________ de tot el que estem veient. 4. Escriviu cap o res. 1. Avui no aconsegueixo fer ________________ de bo. 2. No fan ________________ activitat cultural que valgui la pena. 3. No hi passa ________________ autobs, per aquest barri. 4. No volen ________________ per endur-se a lexcursi. 5. Ja no em queda ________________ retolador blau al calaix. 6. Sempre diu que no necessita ________________ per al seu aniversari. 7. Va veure els caramels, per no en va agafar ________________.
Morfosintaxi
79
Tema 3
8. No tens ________________ millor a fer aquesta tarda? 9. Voleu preguntar-li ________________ ms? 10. Em sembla que no acceptaran ________________ de les vostres propostes. 5. Escriviu gens, cap o res. 1. La nova srie de televisi no magrada ________________. 2. Treballa sense ________________ dentusiasme. 3. Al magatzem, ja no hi queda ________________. 4. Ja no t ________________ dia dassumptes personals. 5. Aquesta nit no t ________________ de son. 6. Els vaig recomanar que no mexpliquessin ________________. 7. De llapis, ja no men queda ________________. 8. No ens fa ________________ que arribeu una mica ms tard. 9. Dubto que vulgui renunciar a ________________ dels seus privilegis. 10. No li agrada ________________ el pis que han llogat els seus amics. 6. Ompliu els buits daquestes frases amb la forma que hi correspongui de les que teniu entre parntesis. 1. _________________ (Tan / Tant) lun com laltre van reconixer lerror. 2. Volia saber _________________ (quan / quant) trigaria a enllestir aquella feina. 3. LOriol era _________________ (tan / tant) ros com la seva germana. 4. La directiva no sabia ________________ (quan / quant) li podia costar aquell fitxatge. 5. Va arribar _________________ (tan / tant) tard que es va perdre la reuni. 6. ________________ (Quan / Quant) hagi de comenar el judici, truqueu-nos. 7. Amb _________________ (tan / tant) soroll avui no podem treballar. 8. Si ________________ (quan / quant) hi arribeu no trobeu ning, espereu-vos. 9. Presenteu-vos a loficina judicial _________________ (tan / tant) aviat com pugueu. 10. ________________ (Quan / Quant) temps fa que han arribat els nous tramitadors? 7. Ompliu els buits daquestes frases amb la forma que hi correspongui dels quantitatius entre parntesis. 1. Necessitava _________________ (gens / gaire / bastant) paper per a la impressora. 2. No tenia _________________ (moltes / prou / quantes) fotocpies per a tothom. 3. s un noi _________________ (gens / fora / menys) intelligent, per no li agrada estudiar. 4. Vigila, amb aquest xicot, perqu em sembla que no va de _________________ (gaire / molt / poc) bona fe. 5. Aquesta persona t molt _________________ (poc / massa / fora) seny. 6. Els teus nts tenen _________________ (gens / molts / bastant) pardalets al cap. 7. No tinc _________________ (gaires / gens / bastants) de ganes danar a Londres. 8. Sempre es queixen que tenen _________________ (poc / massa / bastanta) feina. 9. Magrada _________________ (gens / fora / gaire) el teu nou projecte. 10. s una poblaci sense _________________ (gens / gaires / cap) diversions per al jovent.
80
Morfosintaxi
Tema 3
8. Completeu les frases segents amb un quantitatiu o un indefinit. 1. Li agrada el bricolatge, per no hi t ________________ de traa. 2. Que hi havia ________________ gent, a lassemblea? No, no ________________. 3. No tindrem ________________ cadires per a tothom: nhaurem de llogar. 4. No li regalis ________________ ms llibre, perqu no sels llegeix. 5. En aquest informatiu no han donat ________________ notcia positiva. 6. No els agrada ________________ reconixer els seus errors. 7. Aquest mat no fa ________________ de fred a la sala de premsa. 8. Avui no necessito ________________ ms. 9. Ho van decidir tot sense parlar-ne ________________. 10. No tinc ________________ diners per pagar el lloguer del pis.
hi
ha
anat
9. Ompliu els buits daquestes frases amb la forma que hi correspongui dels indefinits i els quantitatius entre parntesis. 1. ________________ (Cap / Ning / Tot) no s culpable fins que no es demostra el contrari. 2. Lentrenadora tenia ________________ (quant / gaire / fora) clar com volia que jugus lequip. 3. Ja no ens queda ________________ (gens / cap / massa) enquadernador de passador a larmari de material. 4. Estic convenuda que ________________ (algun / ning / prou) dia ho aconseguir. 5. La metgessa mha dit que he de beure ________________ (massa / gaire / fora) aigua, per en aquests moments no tinc ________________ (massa / gaire / gens) de set. 6. Per les seves paraules vaig deduir que no sestimava ________________ (gaire / massa / cap) la famlia. 7. No vol que colloquem ________________ (gens / res / prou) ms a larxiu. 8. Dimarts ens va recordar que feia ________________ (bastant / prou / gaire) de temps que no quedvem. 9. No hi ha ________________ (cap / massa / res) que em posi ms nervis que haver de fer cua al supermercat. 10. Hem de fer una comanda de paper dofici, perqu ja no ens en queda ________________ (cap / gaire / massa).
Morfosintaxi
81
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU: GNERE
Tema 4

Els substantius El substantiu s la categoria lxica i gramatical que serveix per designar persones, animals o coses (concretes o abstractes). Ferran, elefant, roure, cadira, olor, pau Poden ser variables pel que fa al gnere (mascul o femen) i el nombre (singular o plural). Com que fan de nucli del sintagma nominal, la resta delements que els acompanyen han de concordar-hi. Formaci del femen: 1. Afegint una -a al mascul. gat nen gata nena
El fet dafegir la -a pot produir una srie de canvis en la paraula femenina. Canvis Accentuaci i diresi ltima grafia s ss p b t d c g u v l ll ig j/tj Mascul esps notari ve gos llop advocat amic administratiu Marcel boig lleig Femen esposa notria vena gossa lloba advocada amiga administrativa Marcella boja lletja
2. Substituint directament la lletra final dels masculins (-e, -o, -u) per -a. mestre mestra monjo monja europeu europea 3. Afegint -na als masculins acabats en vocal tnica. germ heroi germana herona
82
Morfosintaxi
Tema 4
4. Canviant la terminaci -leg per -loga. psicleg psicloga radileg radiloga traumatleg traumatloga 5. Afegint un sufix especfic de femen: -essa, -ina, -iu. jutge jutgessa gall gallina actor actriu emperador emperadriu Remarques a) Hi ha masculins i femenins que provenen darrels diferents. amo mestressa ase somera boc cabra cavall euga o egua gendre nora/jove home dona marit oncle pare porc toro muller tia mare truja vaca
b) Hi ha masculins que es formen a partir del femen amb el sufix ot. abella abellot dida didot bruixa bruixot nina ninot c) Hi ha noms que tenen la mateixa forma per al femen i per al mascul i es diferencien per larticle que els determina. Sn els acabats en -aire, -ista, -cida, -ta. el/la el/la el/la el/la captaire futbolista sucida gimnasta
d) Hi ha noms danimals que tant designen el mascul com el femen. Si volem distingir el gnere de lanimal concret, haurem despecificar si s mascle o femella. el dof mascle/el dof femella la cadernera mascle/la cadernera femella
Morfosintaxi
83
Tema 4
Hi ha una srie de noms que tenen un significat diferent si susen en femen o en mascul. Mascul el clau (de clavar) un editorial (article) Femen la clau (del pany) una editorial (empresa) Exemples Va arrencar el clau de la paret. / Sempre tanca la porta amb la clau. Avui he llegit un editorial fora polmic al diari. / Aquella editorial publicar el llibre la setmana vinent. Diuen que el fi justifica els mitjans. / Ha arribat a la fi de linforme. Sha espatllat el llum del despatx. / Es despertava amb la llum del sol. Cal establir un ordre de prioritats. / El DOGC publica una ordre. Ahir tenia el pols molt dbil. / Han de treure la pols daquesta sala. LAdri tenia un pudor infantil. / Aquest assumpte feia molta pudor de socarrim. Li va fer un salut molt efusiu. / El Servei Catal de la Salut s un organisme. LOna t el son frgil. / Desprs de dinar tinc molta son. El terra del pis es va enfonsar. / He posat terra nova en aquell test.
el fi (finalitat) el llum (aparell) un ordre (contrari de desordre) el pols (batec) el pudor (modstia) el salut (salutaci) el son (fet de dormir) el terra (paviment)
la fi (el final) la llum (claror) una ordre (manament) la pols (partcules) la pudor (mala olor) la salut (no estar malalt) la son (ganes de dormir) la terra (camp, sorra...)
Cal tenir en compte una srie de substantius que sovint es confonen de gnere per la influncia del castell. Sn masculins els afores un avantatge els bacteris el compte el corrent el costum el deute el dubte els espinacs el front el llegum el pebre el pendent el senyal Sn femenins una allau la calor la dent una olor la suor una anlisi les postres la resta la sida la resplendor la sndrome la xocolata
84
Morfosintaxi
Tema 4
Els adjectius Ladjectiu qualificatiu s el mot que acompanya el substantiu i nindica una qualitat. client content, muntanya nevada, metgessa intelligent, moment tranquil Poden ser de dues terminacions o duna. Els primers tenen una forma per al mascul i una per al femen. lle vell / lleona vella home cec / persona cega En canvi, els duna terminaci tenen la mateixa forma per al mascul i per al femen. noi jove / dona jove paper suau / pell suau Adjectius de dues terminacions La majoria dels adjectius sn de dues terminacions i la formaci del seu femen segueix les mateixes normes que per al substantiu. alt alta savi svia nul nulla lleig lletja roig roja groc groga forut foruda oblic obliqua blau blava negre negra flonjo flonja ateu atea rod rodona homleg homloga
Adjectius duna terminaci Hi ha adjectius que tenen una mateixa forma per al femen i el mascul. Adjectius acabats en -ble -al, -el, -il -ar, -or -a (tona) -ant, -ent Exemples possible, amable parallel/parallela, tranquil/tranquilla igual, fidel, fcil regular, superior persa, belga sant/santa, atent/atenta, content/ elegant, constant, bullent, amargant contenta; els adjectius acabats en -lent: calent/calenta, dolent/dolenta mal/mala avar/avara, rar/rara, incolor/incolora Excepcions
Morfosintaxi
85
Tema 4
Adjectius acabats en -cida, -ista, -aire -e (tona) altres
Exemples homicida, sucida, artista, captaire alegre greu, gran, suau, breu, lleu, af, miop, rab pobre/pobra
Excepcions
Remarques a) Els adjectius acabats en -a, -i, -o sn invariables en singular, per en plural tenen dues terminacions. Singular Mascul auda feli velo Femen Mascul audaos felios veloos Plural Femen audaces felices veloces
personatge auda / persona auda / personatges audaos / persones audaces home feli / dona feli / homes felios / dones felices cotxe velo / motocicleta velo / cotxes veloos / motocicletes veloces b) Si tenim dubtes per saber si els adjectius sn duna o de dues terminacions, el castell ens pot orientar, ja que sempre coincideix, tret dels adjectius de dues terminacions pobre/pobra i ladjectiu duna sola terminaci rude. noi pobre / noia pobra home rude / dona rude
EXERCICIS
1. Canvieu el gnere dels substantius segents. funcionari alcalde fiscal homicida biloga magistrat destinatari professor prit llogatera __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ mestressa imputat marit neboda intrpret actor soci arqueloga propietari advocada __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________
86
Morfosintaxi
Tema 4
deutor cap secretari delinqent inculpada fillola marmessor
__________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________
metge compareixent arquitecte hereu receptor accionista presa
__________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________
2. Ompliu els espais en blanc amb larticle mascul o femen que calgui. ________ ________ ________ ________ ________ ________ pols de les obres llegums per coure son profund calor de lestiu pols feble de lavi pendent del carrer ________ ________ ________ ________ ________ ________ fi de mes llum de taula espatllat llum del sol postres de xocolata desavantatges de la feina anlisi de sang
3. Completeu les sries segents dadjectius acabats en vocal neutra. Ex.: pas pobre zona pobra terreny agrcol__ jutge jov__ sogre amabl__ estat febl__ iaio xerrair__ moble negr__ passeig ampl__ projecte rendibl__ noi alegr__ personatge nobl__ pilar inestabl__ desig simpl__ maquinria jutgessa sogra veu iaia cadira avinguda activitat noia persona columna idea ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________
4. A cada frase hi ha una paraula nom o adjectiu entre parntesis que heu descriure en mascul o femen, segons el que correspongui. 1. La ________________ (mestre) de lHelena s de Lleida. 2. La vostra explicaci ha estat molt ________________ (ambigu). 3. Al Vicen li havien diagnosticat una malaltia ______________ (benigne). 4. La protagonista daquella pellcula s molt ________________ (lleig). 5. Aquell tertuli dels matins era molt ________________ (culta). 6. El seu besavi s molt ________________ (rondinaire). 7. La seva resposta ha estat molt ________________ (vague). 8. La despesa de les obres que voleu fer s ________________ (exigu). 9. Heu de fer servir aigua ________________ (bullent) per netejar la cadira. 10. Un ________________ (tia) de la Nria viu a Vinars.
Morfosintaxi
87
Tema 4
5. Feu els canvis necessaris en els adjectius subratllats perqu concordin amb el nom del segon enunciat. Ex.: home eixerit dona eixerida mat tranquil nen trist cam llarg uniforme gris home boletaire rellotge nou objecte punxegut producte dol feina fixa exercici fcil home culte collegi mixt noi prudent objecte aspre jersei groc persona sana joc simultani flor vermella full prim fet erroni tarda informaci passejada camisa dona recepta cantonada poma treball soluci dona zona noia fruita jaqueta home traducci estoig roba soluci ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________
6. A cada frase hi ha una paraula nom o adjectiu entre parntesis que heu descriure en mascul o femen, segons el que correspongui. 1. L ________________ (herona) daquell conte era noruec. 2. La nostra vena sempre est ________________ (assabentat) de tot. 3. LElisenda avui est molt ________________ (trist). 4. Aquella noia haur de fer rgim, perqu est una mica ________________ (gras). 5. Ja ha arribat el substitut de la ________________ (metge) forense. 6. La Montse est ________________ (boig) dalegria amb la notcia. 7. El ________________ (pediatra) del vostre fill s amic meu. 8. En aquella competici va quedar en una posici fora ________________ (digne). 9. Aquella ________________ (marqus) s molt gran. 10. LAntoni s un ________________ (artista) molt reconegut. 7. A cada frase hi ha una paraula nom o adjectiu entre parntesis que heu descriure en mascul o femen, segons el que correspongui. 1. La meva neboda s ________________ (vidu). 2. La Ceclia era ________________ (apte) per ocupar la plaa nova. 3. Aquella ________________ (socileg) va fer-nos una xerrada al juny. 4. La nova funcionria est ________________ (exempt) de fer les prctiques. 5. Aquell ________________ (psiquiatra) fa classes en una universitat estrangera.
88
Morfosintaxi
Tema 4
6. Aquesta muralla s molt ________________ (antic). 7. s molt optimista: sempre veu lampolla mig ________________ (ple). 8. La protagonista de la pellcula infantil era una ________________ (tigre). 9. La possibilitat que ens responguin aviat s fora ________________ (escs). 10. La meva companya del despatx s molt ________________ (destre). 8. A cada frase hi ha una paraula nom o adjectiu entre parntesis que heu descriure en mascul o femen, segons el que correspongui. 1. La meva mare treballa d ________________ (educador) social. 2. Fer esport s molt ________________ (sana). 3. La ________________ (comte) no assistir a la inauguraci. 4. Ja tenim tota la roba ________________ (eixut). 5. La ________________ (gendre) del meu cap s dOslo. 6. Estic ________________ (exempta) de fer la prova. 7. Aquell ________________ (excursionista) buscava bolets. 8. El ________________ (degana) dels jutjats vindr a la reuni. 9. El seu cos caminava una mica ________________ (coixa). 10. Era la nova ________________ (representant) dels treballadors. 9. A cada frase hi ha una paraula nom o adjectiu entre parntesis que heu descriure en mascul o femen, segons el que correspongui. 1. Necessitem una carpeta ________________ (blau). 2. Aquell nen s ________________ (rfena). 3. Creia que era un motiu ________________ (oportuna) per assistir-hi. 4. La Mriam treballa de ________________ (dependent) en una botiga. 5. La feina de rellotger s molt ________________ (precs). 6. El meu ve tamb s ________________ (parenta) vostre. 7. Encara tinc el got ________________ (plena) daigua. 8. La meva filla s una bona ________________ (estudiant). 9. En aquella poblaci hi ha un jutjat ________________ (mixta). 10. Lrica s una ________________ (agent) de seguretat dels jutjats.
Morfosintaxi
89
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU: NOMBRE
Tema 5

Tant els substantius com els adjectius es poden usar en singular o en plural. Quan es designa un sol sser usem el singular i quan es designa ms dun sser fem servir el plural. 1. Normalment es forma el plural afegint una -s al singular. edifici nou edificis nous vestit llarg vestits llargs jutge amable jutges amables llibre vell llibres vells 2. La majoria dels acabats en vocal tnica fan el plural en -ns. m mans b bns cam camins ve vens addicci addiccions com comuns Hi ha alguns substantius acabats en vocal tnica que fan el plural en -s. sofs, cafs, purs, consoms, tes, bisturs, esqus, fricands, mens, xamps I els noms de les lletres i de les notes musicals, tamb. les es, les ces, els fas, els dos 3. Els acabats en -a tona fan el plural en -es. advocada vella advocades velles bona idea bones idees El canvi de -a per -es pot comportar alteracions ortogrfiques. Al tema 3 de lortografia les vocals a/e tones es parla daquesta qesti. -ca -a -ja -ga -gua -qua -ques -ces -ges -gues -ges -qes poca pea pluja toga aigua pasqua poques peces pluges togues aiges pasqes
90
Morfosintaxi
Tema 5
4. Els masculins acabats en -s, -, -x, -ix, -tx fan el plural en -os. cas casos nas nassos feix feixos sufix sufixos bra braos despatx despatxos Els adjectius acabats en -a, -i, -o sn invariables en singular, per en plural tenen dues terminacions. audaos / audaces precoos / precoces felios / felices 5. Els acabats en -sc, -st, -xt, -ig formen el plural amb -s o b amb -os. disc discs o discos gest gests o gestos text texts o textos desig desigs o desitjos assaig assaigs o assajos 6. Hi ha substantius invariables, s a dir, que tenen la mateixa forma per al singular que per al plural. llapis, cactus, globus, tipus, virus, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, pols, temps, tos
EXERCICIS
1. Canvieu el nombre dels sintagmes segents. Ex.: un home lleig uns homes lletjos/lleigs una actitud espontnia un desig boig la bstia grossa un ciutad auda el cintur esquinat una assegurana anullada aquell cotxe velo la pea separada lexpedient gruixut la diligncia negativa __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________
Morfosintaxi
91
Tema 5
2. Canvieu el gnere i el nombre dels sintagmes segents. Ex.: un llop blanc unes llobes blanques una funcionria efica el meu fillol argent el metge eficient un cavall salvatge un empleat pblic un presumpte culpable un caporal auda un gos tranquil la seva neboda francesa una nora trista un ve esquerp el duc sord __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________ __________________________________
3. A cada frase hi ha una paraula nom o adjectiu entre parntesis que heu descriure en la forma corresponent. 1. Les _________________ (aigua) daquell riu baixen trboles. 2. No van tenir _________________ (nas) de reconixer lerror. 3. Ens hem quedat _________________ (perplex) quan ens han comunicat els canvis. 4. Havien de demanar els _________________ (perms) per visitar les installacions. 5. Els quadres que han penjat sn molt _________________ (lleig). 6. Heu de preparar la infusi amb aigua _________________ (bullent). 7. Aquests productes sn els ms _________________ (fresc) del mercat. 8. Li han regalat una capsa de _________________ (llapis) de colors. 9. Al desembre traslladaran els jutjats _________________ (mixt). 10. No era una decisi gaire _________________ (fcil) de prendre. 4. A cada frase hi ha una paraula nom o adjectiu entre parntesis que heu descriure en la forma corresponent. 1. Fan obres a gaireb tots els _________________ (passeig) de la ciutat. 2. Necessitvem _________________ (llum) per encendre el foc. 3. Aquells _________________ (gas) sn txics. 4. El ms conegut daquell municipi sn les _________________ (platja). 5. Les _________________ (ve) de la Susanna sn _________________ (sus). 6. Les relacions amb els seus familiars sn _________________ (nul). 7. Aquelles nenes sn molt _________________ (tossut). 8. Ens agraden molt els _________________ (arrs) daquest restaurant. 9. Hi havia uns terminis _________________ (fix) per presentar la documentaci. 10. Aquelles galetes es faran _________________ (tou) fora de la capsa.
92
Morfosintaxi
ELS VERBS REGULARS
Tema 6
ELS VERBS REGULARS

El verb s un element indispensable en loraci i, a ms, s el nucli del sintagma verbal. Dacord amb la marca dinfinitiu, els verbs sagrupen en tres conjugacions: 1a conjugaci 2a conjugaci 3a conjugaci acabats en -ar acabats en -er/-re acabats en -ir
Cada conjugaci t un model de desinncia determinat. Aquestes desinncies ens donen informaci sobre la persona, el nombre, el temps, laspecte o el mode del verb. El verb t una part fixa, larrel, i una part variable, la desinncia o terminaci. Quan eliminem la desinncia de linfinitiu, el que queda s larrel. cant-ar, tm-er, perd-re, dorm-ir, serv-ir Les persones verbals designen qui realitza lacci del verb (jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles, vost, vosts i vs), a la vegada que donen informaci sobre el nombre (singular o plural). Els infinitius, els gerundis i els participis sn formes no personals del verb, perqu no expressen la persona verbal: cantar, cantant, cantat... Hi ha, a ms, verbs impersonals, que no indiquen el subjecte que fa lacci. Aquest tipus de verbs, que fan referncia a fenmens meteorolgics (nevar, ploure, pedregar...) o el verb haver-hi, noms es conjuguen en 3a persona del singular. En aquesta comarca sempre plou. Si avui neva, feu unes quantes fotografies. No hi havia prou cadires per a tots els assistents. Els temps verbals expressen el moment en qu t lloc lacci: present, passat o pretrit i futur. Quan fem referncia al passat, podem parlar dun passat proper o lluny. Amb el perfet dindicatiu expressem una acci passada, per propera en el temps. En canvi, amb el passat perifrstic o el passat simple expressem una acci llunyana en el temps. El perfet dindicatiu es conjuga amb les formes del present dindicatiu del verb haver seguides del participi corresponent i el passat perifrstic dindicatiu es conjuga amb les formes auxiliars del verb anar seguides de linfinitiu corresponent. Avui he esmorzat molt aviat. [perfet dindicatiu] Aquest estiu hem anat de vacances a lAlguer. [perfet dindicatiu] Enguany han aprovat les oposicions. [perfet dindicatiu]
Morfosintaxi
93
ELS VERBS REGULARS
Tema 6
Ahir vau estudiar fins a les onze. [passat perifrstic] El mes passat vaig canviar els mobles del menjador. [passat perifrstic] Lany passat vam viatjar per Noruega. [passat perifrstic] Hem de distingir entre temps simples, que tenen noms una forma verbal, i temps compostos, formats per un verb auxiliar (haver o anar) i el participi o infinitiu del verb que conjuguem. Laspecte indica lestat de lacci verbal. Si lacci est acabada parlem dun verb perfectiu i si encara no sha iniciat o no sabem quan sacabar parlem dun verb imperfectiu. Els temps compostos i el passat simple dindicatiu sn temps perfectius. En canvi, tots els altres temps simples sn imperfectius. El mode verbal expressa quina intenci comunicativa t qui formula la frase: indicatiu, imperatiu, condicional i subjuntiu. El mode indicatiu expressa un fet, limperatiu ordena, el condicional expressa una possibilitat que depn duna altra circumstncia i el subjuntiu designa un estat de desig, possibilitat, incertesa... Com que la majoria dels verbs es conjuguen seguint certs patrons, shan establert uns models de conjugaci (cantar, tmer, perdre, dormir i servir). Es consideren regulars tots els verbs que es conjuguen com aquests i irregulars, tota la resta. La majoria de verbs de la 1a conjugaci sn regulars, llevat danar i estar. En canvi, molts verbs de la 2a conjugaci sn irregulars (haver, ser, fer, conixer, poder, voler...), encara que comparteixen unes caracterstiques comunes. La 3a conjugaci t dos models: servir i dormir. La majoria dels verbs solen seguir el model del verb servir. Aquests verbs sanomenen incoatius, perqu incorporen lincrement eix entre larrel i la desinncia. Aquest increment apareix en les tres formes verbals del singular i en la 3a del plural del present dindicatiu, del present de subjuntiu i de limperatiu (serveixes, comparteixin, reuneix...). Hi ha verbs de la 3a conjugaci que no incorporen lincrement eix i que sanomenen verbs purs. Els ms usuals sn: dormir, ajupir, bullir, sentir, fugir, morir, obrir, omplir, collir, cosir, escopir, sortir, tossir
94
Morfosintaxi
ELS VERBS REGULARS
Tema 6
Un exemple de la 1a conjugaci: el verb cantar VERB CANTAR Infinitiu: cant-ar MODE INDICATIU Present cant-o cant-es cant-a cant-em cant-eu cant-en Passat simple cant- cant-ares cant- cant-rem cant-reu cant-aren Futur cant-ar cant-ars cant-ar cant-arem cant-areu cant-aran MODE SUBJUNTIU Present cant-i cant-is cant-i cant-em cant-eu cant-in Perfet hagi cantat hagis cantat hagi cantat hgim cantat hgiu cantat hagin cantat Imperfet cant-s cant-essis cant-s cant-ssim cant-ssiu cant-essin Plusquamperfet hagus cantat haguessis cantat hagus cantat hagussim cantat hagussiu cantat haguessin cantat ------cant-a cant-i cant-em cant-eu cant-in Perfet he cantat has cantat ha cantat hem cantat heu cantat han cantat Passat anterior hagu cantat hagueres cantat hagu cantat hagurem cantat hagureu cantat hagueren cantat Futur perfet haur cantat haurs cantat haur cantat haurem cantat haureu cantat hauran cantat Imperfet cant-ava cant-aves cant-ava cant-vem cant-veu cant-aven Passat perifrstic vaig cantar vas cantar va cantar vam cantar vau cantar van cantar Condicional cant-aria cant-aries cant-aria cant-arem cant-areu cant-arien Plusquamperfet havia cantat havies cantat havia cantat havem cantat haveu cantat havien cantat Passat ant. perifrstic vaig haver cantat vas haver cantat va haver cantat vam haver cantat vau haver cantat van haver cantat Condicional perfet hauria cantat hauries cantat hauria cantat haurem cantat haureu cantat haurien cantat MODE IMPERATIU Gerundi: cant-ant Participi: cant-at, cant-ada, cant-ats, cant-ades
Morfosintaxi
95
ELS VERBS REGULARS
Tema 6
Un exemple de la 2a conjugaci: el verb perdre VERB PERDRE Infinitiu: perd-re MODE INDICATIU Present perd-o perd-s perd perd-em perd-eu perd-en Passat simple perd- perd-eres perd- perd-rem perd-reu perd-eren Futur perd-r perd-rs perd-r perd-rem perd-reu perd-ran MODE SUBJUNTIU Present perd-i perd-is perd-i perd-em perd-eu perd-in Perfet hagi perdut hagis perdut hagi perdut hgim perdut hgiu perdut hagin perdut Imperfet perd-s perd-essis perd-s perd-ssim perd-ssiu perd-essin Plusquamperfet hagus perdut haguessis perdut hagus perdut hagussim perdut hagussiu perdut haguessin perdut ------perd perd-i perd-em perd-eu perd-in Perfet he perdut has perdut ha perdut hem perdut heu perdut han perdut Passat anterior hagu perdut hagueres perdut hagu perdut hagurem perdut hagureu perdut hagueren perdut Futur perfet haur perdut haurs perdut haur perdut haurem perdut haureu perdut hauran perdut Imperfet perd-ia perd-ies perd-ia perd-em perd-eu perd-ien Passat perifrstic vaig perdre vas perdre va perdre vam perdre vau perdre van perdre Condicional perd-ria perd-ries perd-ria perd-rem perd-reu perd-rien Plusquamperfet havia perdut havies perdut havia perdut havem perdut haveu perdut havien perdut Passat ant. perifrstic vaig haver perdut vas haver perdut va haver perdut vam haver perdut vau haver perdut van haver perdut Condicional perfet hauria perdut hauries perdut hauria perdut haurem perdut haureu perdut haurien perdut MODE IMPERATIU Gerundi: perd-ent Participi: perd-ut, perd-uda, perd-uts, perd-udes
96
Morfosintaxi
ELS VERBS REGULARS
Tema 6
Un altre exemple de la 2a conjugaci: el verb tmer VERB TMER Infinitiu: tm-er MODE INDICATIU Present tem-o tem-s tem tem-em tem-eu tem-en Passat simple tem- tem-eres tem- tem-rem tem-reu tem-eren Futur tem-er tem-ers tem-er tem-erem tem-ereu tem-eran MODE SUBJUNTIU Present tem-i tem-is tem-i tem-em tem-eu tem-in Perfet hagi temut hagis temut hagi temut hgim temut hgiu temut hagin temut Imperfet tem-s tem-essis tem-s tem-ssim tem-ssiu tem-essin Plusquamperfet hagus temut haguessis temut hagus temut hagussim temut hagussiu temut haguessin temut ------tem tem-i tem-em tem-eu tem-in Perfet he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut Passat anterior hagu temut hagueres temut hagu temut hagurem temut hagureu temut hagueren temut Futur perfet haur temut haurs temut haur temut haurem temut haureu temut hauran temut Imperfet tem-ia tem-ies tem-ia tem-em tem-eu tem-ien Passat perifrstic vaig tmer vas tmer va tmer vam tmer vau tmer van tmer Condicional tem-eria tem-eries tem-eria tem-erem tem-ereu tem-erien Plusquamperfet havia temut havies temut havia temut havem temut haveu temut havien temut Passat ant. perifrstic vaig haver temut vas haver temut va haver temut vam haver temut vau haver temut van haver temut Condicional perfet hauria temut hauries temut hauria temut haurem temut haureu temut haurien temut MODE IMPERATIU Gerundi: tem-ent Participi: tem-ut, tem-uda, tem-uts, tem-udes
Morfosintaxi
97
ELS VERBS REGULARS
Tema 6
Un exemple de la 3a conjugaci: el verb dormir (model pur) VERB DORMIR Infinitiu: dorm-ir MODE INDICATIU Present dorm-o dorm-s dorm dorm-im dorm-iu dorm-en Passat simple dorm- dorm-ires dorm- dorm-rem dorm-reu dorm-iren Futur dorm-ir dorm-irs dorm-ir dorm-irem dorm-ireu dorm-iran MODE SUBJUNTIU Present dorm-i dorm-is dorm-i dorm-im dorm-iu dorm-in Perfet hagi dormit hagis dormit hagi dormit hgim dormit hgiu dormit hagin dormit Imperfet dorm-s dorm-issis dorm-s dorm-ssim dorm-ssiu dorm-issin Plusquamperfet hagus dormit haguessis dormit hagus dormit hagussim dormit hagussiu dormit haguessin dormit ------dorm dorm-i dorm-im dorm-iu dorm-in Perfet he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit Passat anterior hagu dormit hagueres dormit hagu dormit hagurem dormit hagureu dormit hagueren dormit Futur perfet haur dormit haurs dormit haur dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit Imperfet dorm-ia dorm-ies dorm-ia dorm-em dorm-eu dorm-ien Passat perifrstic vaig dormir vas dormir va dormir vam dormir vau dormir van dormir Condicional dorm-iria dorm-iries dorm-iria dorm-irem dorm-ireu dorm-irien Plusquamperfet havia dormit havies dormit havia dormit havem dormit haveu dormit havien dormit Passat ant. perifrstic vaig haver dormit vas haver dormit va haver dormit vam haver dormit vau haver dormit van haver dormit Condicional perfet hauria dormit hauries dormit hauria dormit haurem dormit haureu dormit haurien dormit MODE IMPERATIU Gerundi: dorm-int Participi: dorm-it, dorm-ida, dorm-its, dorm-ides
98
Morfosintaxi
ELS VERBS REGULARS
Tema 6
Un altre exemple de la 3a conjugaci: el verb servir (model incoatiu) VERB SERVIR Infinitiu: serv-ir MODE INDICATIU Present serv-eix-o serv-eix-es serv-eix serv-im serv-iu serv-eix-en Passat simple serv- serv-ires serv- serv-rem serv-reu serv-iren Futur serv-ir serv-irs serv-ir serv-irem serv-ireu serv-iran MODE SUBJUNTIU Present serv-eix-i serv-eix-is serv-eix-i serv-im serv-iu serv-eix-in Perfet hagi servit hagis servit hagi servit hgim servit hgiu servit hagin servit Imperfet serv-s serv-issis serv-s serv-ssim serv-ssiu serv-issin Plusquamperfet hagus servit haguessis servit hagus servit hagussim servit hagussiu servit haguessin servit ------serv-eix serv-eix-i serv-im serv-iu serv-eix-in Perfet he servit has servit ha servit hem servit heu servit han servit Passat anterior hagu servit hagueres servit hagu servit hagurem servit hagureu servit hagueren servit Futur perfet haur servit haurs servit haur servit haurem servit haureu servit hauran servit Imperfet serv-ia serv-ies serv-ia serv-em serv-eu serv-ien Passat perifrstic vaig servir vas servir va servir vam servir vau servir van servir Condicional serv-iria serv-iries serv-iria serv-irem serv-ireu serv-irien Plusquamperfet havia servit havies servit havia servit havem servit haveu servit havien servit Passat ant. perifrstic vaig haver servit vas haver servit va haver servit vam haver servit vau haver servit van haver servit Condicional perfet hauria servit hauries servit hauria servit haurem servit haureu servit haurien servit MODE IMPERATIU Gerundi: serv-int Participi: serv-it, serv-ida, serv-its, serv-ides
Morfosintaxi
99
ELS VERBS REGULARS
Tema 6
EXERCICIS
1. Ompliu els espais en blanc amb les formes del perfet dindicatiu o el passat perifrstic dels verbs entre parntesis. Ex.: Ell avui ha comprat (comprar) el diari. 1. Avui el tribunal _________________ (confirmar) la sentncia dinstncia. 2. Dilluns passat _________________ (presentar, jo) tota la documentaci. 3. Aquest mat el procurador _________________ (interposar) una demanda de divorci. 4. Ahir la denunciada _________________ (sollicitar) que lassists un advocat dofici. 5. La setmana passada em _________________ (reincorporar) a loficina. 6. Fa dos anys _________________ (tenir, vosaltres) un accident en aquest revolt de la carretera. 7. Vosaltres, aquest mat, _________________ (avanar) molta feina. 8. Aquest migdia _________________ (visitar, nosaltres) les noves installacions esportives. 9. Lany passat _________________ (celebrar, nosaltres) una trobada dexalumnes. 10. Abans-dahir _________________ (tornar, ells) de vacances. 2. Ompliu els espais en blanc amb la forma corresponent dels verbs entre parntesis. Ex.: La classe del meu fill dem anir (anar) dexcursi. 1. Dem _________________ (signar, jo) el contracte de compravenda. 2. Nosaltres, abans, _________________ (estiuejar) a la Costa Brava. 3. Vosaltres, abans, sempre _________________ (llegir) els diaris. 4. Tu, abans, mai no _________________ (jugar) a escacs. 5. Cada dia _________________ (comprar, nosaltres) el pa quan sortim de la feina. 6. Jo, actualment, _________________ (viatjar) ms que quan era jove. 7. Li he _________________ (escurar) els pantalons de luniforme perqu li fregaven a terra. 8. A partir dara la Mnica sempre _________________ (lligar) la bicicleta en aquest fanal. 9. La jutgessa sha passat el mat _________________ (dictar) sentncies. 10. Fa calor: _________________ (obrir) la finestra, si us plau. 3. Ompliu els espais en blanc amb la forma que hi correspongui dels verbs entre parntesis. 1. Lhan enxampat _________________ (guixar) les parets de ledifici. 2. Si no _________________ (trobar) feina aviat, no es podr casar. 3. En aquesta cafeteria ara ens _________________ (servir) molt rpidament. 4. Ladvocat mha aconsellat que no _________________ (presentar, jo) cap recurs. 5. Si _________________ (encendre, vosaltres) els llums, us hi veureu millor. 6. LAmadeu fa dos mesos que no _________________ (conduir) perqu li han retirat el carnet de conduir. 7. Ha insistit que no _________________ (treballar, jo) fins tan tard. 8. Sempre _________________ (bullir, jo) la llet abans de beure-me-la. 9. Lestiu passat el Guillem i jo cada tarda _________________ (estudiar) a la biblioteca. 10. Fa dues hores que ha entrat a declarar i encara no en s res. Ja _________________ (patir).
100
Morfosintaxi
ELS VERBS IRREGULARS I LES PERFRASIS VERBALS
Tema 7
ELS VERBS IRREGULARS I LES PERFRASIS VERBALS Els verbs irregulars

A continuaci us presentem un recull de les principals irregularitats ortogrfiques que afecten els verbs. 1. Vocal neutra a final de paraula La vocal neutra de tots els verbs sescriu -a si es troba en lltima posici. En canvi, sescriu -e si es troba en la penltima posici. parla cabia mentiria parles cabem mentireu
Ara b, escrivim amb -e les formes corre, vine, obre, omple i els infinitius acabats en -re, com ara creure. Tot i que la majoria dels verbs que pertanyen a la 1a conjugaci sn regulars (excepte anar i estar), en alguns verbs es produeixen canvis ortogrfics com els segents: comenocomences jutjarjutges entregarentregues 2. Accents diacrtics Les principals formes verbals que porten accent diacrtic sn: ser tenir donar venir 3. Diresi Porten diresi algunes formes dels verbs linfinitiu dels quals acaba en vocal+ir. condua condues condum conduu conduen condussis condussin condut/da produa produes produm produu produen produssis produssin produt/da redua redues redum reduu reduen redussis redussin redut/da sc, s, sn t dna, dnes vns, vnen aixecoaixeques adequaradeqes
Morfosintaxi
101
Tema 7
Ara b, linfinitiu, el gerundi, el futur i el condicional daquests verbs no porten mai diresi (conduir, conduint, conduir, conduiria) i laccent grfic t prioritat sobre la diresi (conduem, condueu). Tamb porten diresi aquestes formes del present de subjuntiu dels verbs linfinitiu dels quals acaba en vocal+ar. canvi, canvis, canvin continu, continus, continun 4. A/E tones En els verbs jeure/jaure, nixer/nixer i treure/traure, quan larrel s tnica, escriurem -a o b -e, segons la vocal que pronunciem; quan larrel s tona, escriurem sempre -a. Aquesta qesti es tracta al tema 3 dortografia. 5. O/U tones En els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i els seus compostos) larrel sescriu amb -u quan s tnica i amb -o quan s tona. En els verbs poder i voler, quan larrel s tnica, escrivim o/u, segons soni; quan larrel s tona escrivim o, llevat de les formes puguem, pugueu i vulguem, vulgueu. Aquestes qestions es tracten al tema 4 dortografia. 6. Cal tenir en compte els diferents tipus de correlacions verbals a lhora de construir frases compostes. Oraci principal La Martina em va recomanar (passat perifrstic) La Martina mha recomanat (perfet indicatiu) Podreu fer el viatge (futur) Podreu fer el viatge (condicional) Haureu pogut fer el viatge (condicional perfet) Oraci subordinada que visits el centre histric. (imperfet subjuntiu) que visiti el centre histric. (present subjuntiu) si estalvieu una mica. (present indicatiu) si estalvissiu una mica. (imperfet subjuntiu) si hagussiu estalviat una mica. (plusquamperfet subjuntiu)
Per tant, sn incorrectes les construccions segents: La Martina mha recomanat que visits el centre histric. Podreu fer el viatge si estalvissiu una mica. Si hagussiu estalviat una mica, hagussiu pogut fer el viatge.
102
Morfosintaxi
Tema 7
7. Verbs velars Sn els verbs que acaben en la consonant velar -c en la 1a persona del singular del present dindicatiu. Aquest fet comporta uns canvis en altres formes. Infinitiu 1a p. pres. ind. Present subj. aparegui apareguis aparegui apareguem aparegueu apareguin conegui coneguis conegui coneguem conegueu coneguin digui diguis digui diguem digueu diguin dugui duguis dugui duguem dugueu duguin Imperfet subj. aparegus apareguessis aparegus aparegussim aparegussiu apareguessin conegus coneguessis conegus conegussim conegussiu coneguessin digus diguessis digus digussim digussiu diguessin dugus duguessis dugus dugussim dugussiu duguessin Imperatiu ------apareix aparegui apareguem apareixeu apareguin ------coneix conegui coneguem coneixeu coneguin ------digues digui diguem digueu diguin ------duu (du) dugui duguem dueu duguin Participi
aparixer
aparec
aparegut
conixer
conec
conegut
dir
dic
dit
dur
duc
dut
Cal anar en compte amb el verb donar. La 1a persona s dono, i no pas donc. I tamb cal tenir present que els infinitius i gerundis no acaben en -guer o -guent. Correctes Infinitius caldre o caler poder saber cabre o caber valer o valdre voler Gerundis calent podent sabent cabent valent volent Incorrectes Infinitius *calguer *poguer *sapiguer *capiguer *valguer *volguer Gerundis *calguent *poguent *sapiguent *capiguent *valguent *volguent
Morfosintaxi
103
Tema 7
Les perfrasis verbals

Una perfrasi s la uni de dos verbs per expressar una idea nica. El primer verb es conjuga i aporta el sentit a la perfrasi, i el segon ha de ser un infinitiu, un gerundi o un participi, i s el que aporta el significat a loraci. Les perfrasis ms habituals sn les dobligaci i les de probabilitat.
Perfrasis dobligaci haver de + infinitiu Has de tenir divuit anys si vols presentar-te a les proves daccs. caldre + infinitiu Cal tenir divuit anys per presentar-se a les proves daccs. caldre + que + verb en subjuntiu Cal que tinguis ms de divuit anys si vols presentar-te a les proves daccs. La construcci tenir que s incorrecta! Quan entris, tens que ensenyar el document didentitat. Quan entris, has densenyar el document didentitat.
Perfrasi de probabilitat deure + infinitiu El fiscal deu ser una persona responsable. Deuen ser fora, perqu no contesta ning. Aquesta perfrasi noms pot expressar probabilitat, mai obligaci. El futur en catal mai no pot expressar una probabilitat, sin, nicament, una acci futura. Aix, per expressar la frase anterior no podem fer-ho daquesta manera: Seran fora, perqu no contesta ning. Si volem indicar obligaci, hem de fer servir una perfrasi dobligaci. El fiscal ha de ser una persona responsable.
104
Morfosintaxi
Tema 7
EXERCICIS
1. Ompliu els espais en blanc amb la forma que hi correspongui dels verbs entre parntesis. Ex.: Lentrenador mha indicat que marqui (marcar, jo) el davanter centre. 1. Demanarem al personal de manteniment que _________________ (netejar) el garatge. 2. La policia no sap a qu es _________________ (dedicar, present) els sospitosos. 3. Si no voleu que us _________________ (trencar) els vidres, amagueu-los la pilota. 4. Sobretot, no _________________ (trepitjar, vosaltres) els cables. 5. Mha demanat que _________________ (tancar, jo) la finestra. 6. Als jutjats de Valls, els judicis _________________ (comenar, present) a dos quarts de deu. 7. La metgessa mha suggerit que _________________ (canviar, jo) de men. 8. El ve em va suplicar que no _________________ (tocar, jo) ms el saxo. 9. Linfractor mha demanat que no el _________________ (denunciar, jo). 10. No ________________ (endrear, vosaltres) la sala fins que arribem. 2. Completeu les sries segents. Infinitiu dir caure estar estendre asseure creure distreure aprendre incloure beure respondre ofendre Indicatiu present dic _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ Subjuntiu present digui _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ Subjuntiu imperfet digus _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ Participi dit _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________ _____________
3. Ompliu els espais en blanc amb la 1a persona del singular de present dindicatiu. Ex.: Vaig (anar) a poc a poc. _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ (venir) amb cotxe (tenir) molta sort (ser) dOlot (conixer) els acusats (vendre) al mercat (fer) el berenar (poder) recordar-ho (encendre) el foc _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ (voler) fer vacances (riure) sovint (moure) les cames (viure) a Sitges (saber) la veritat (moldre) el caf (entendre) el dubte (dur) aigua
Morfosintaxi
105
Tema 7
4. Completeu els enunciats segents mantenint el mateix temps verbal. Ex.: Jo llegeixo Vosaltres llegiu Jo prendria Jo volia Ella deia Tu et mous Jo perdia Tu vendrs Jo surto Nosaltres traiem Nosaltres som Vosaltres veniu Vosaltres ______________________ Nosaltres ______________________ Nosaltres ______________________ Nosaltres ens ______________________ Vosaltres ______________________ Vosaltres ______________________ Nosaltres ______________________ Elles ______________________ Ells ______________________ Elles ______________________
5. Ompliu els espais buits amb la forma de present dindicatiu del verb que hi ha indicat entre parntesis. Ex.: Sempre excloc (excloure) el mateix tema. 1. No __________________ (saber, tu) quina s la resposta correcta. 2. Quan __________________ (tenir, jo) fred, tanco la finestra. 3. Nosaltres _________________ (beure) un got daigua en dej cada mat. 4. Cada dia __________________ (treure, jo) les cadires a la terrassa. 5. Els diumenges sempre __________________ (fer, jo) una bona migdiada. 6. __________________ (viure, vosaltres) en un pis al davant dels jutjats. 7. Aquesta setmana __________________ (aprendre, jo) ls de la diresi. 8. Sovint corre perqu __________________ (perdre, ell) lautobs. 9. Aquest dissabte __________________ (anar, jo) de casament. 10. T molta feina i no _________________ (poder, ella) passar-nos a veure mai. 6. Ompliu els espais buits amb la forma adient del verb que hi ha indicat entre parntesis. 1. Qui ens _________________ (voler) ajudar noms ens ho ha de dir. 2. Quan _________________ (fer, tu) la dieta que than recomanat, et trobars millor. 3. Va sortir de la sala de vistes amb la cara _________________ (bullir). 4. El mes vinent _________________ (prendre, ell) una decisi respecte a limputat. 5. Gaireb sempre _________________ (dir, nosaltres) el que pensem. 6. Aix no ho _________________ (poder, vosaltres) entendre? 7. Si dem _________________ (pretendre, tu) guanyar el cas has destudiar de valent. 8. Mentre vosaltres prepareu les carxofes, jo anir _________________ (encendre) el foc. 9. Ladvocat li ha aconsellat que _________________ (recrrer) contra la sentncia. 10. Timposaran una sanci perqu has _________________ (desobeir) lordre dallunyament. 7. Completeu les frases segents amb la forma adient del verb que hi ha indicat entre parntesis. 1. Si no em _________________ (traduir, vosaltres) la carta no la podr entendre. 2. El Felip est contentssim ja que lhan _________________ (absoldre) de tots els crrecs. 3. Era impactant veurel _________________ (asseure) al banc dels acusats.
106
Morfosintaxi
Tema 7
4. Aquest detall s important que el _________________ (fer, tu) constar a la declaraci. 5. Magradaria que _________________ (saber, tu) que ests en bones mans. 6. Ara em __________________ (prendre, jo) la pastilla per a la tos. 7. No _________________ (dir, vosaltres) a ning que han detingut el vostre germ. 8. Em sembla que ens hem _________________ (confondre) de sala de vistes. 9. Si avui els jutges no els _________________ (absoldre), tenim el cas perdut. 10. Sempre ens tractava com si _________________ (ser) petits. 8. Completeu les frases segents amb la forma adient del verb que hi ha indicat entre parntesis. 1. LHctor no _________________ (rebre) mai els correus electrnics que li envio. 2. Aquesta vegada no sha _________________ (creure) el que li hem explicat. 3. Quan _________________ (sortir, jo) dels jutjats anir cap al centre comercial. 4. Esperem que la Marina _________________ (aparixer) abans de les dues. 5. Ja hem _________________ (batre) els ous per fer la truita. 6. Quan _________________ (poder, tu) venir, avisans! 7. Si no _________________ (estar, jo) tan cansada, vindria a la festa. 8. Quan _________________ (canviar, ell) la seva actitud, en tornarem a parlar. 9. Encara no _________________ (conixer, jo) el nou funcionari del Jutjat Penal nm. 6. 10. Aquest mat lEloi ha rebutjat la feina que li han _________________ (oferir). 9. A continuaci trobareu una srie de construccions amb el verb caldre. Canvieu-les per construccions amb el verb haver de. Ex.: Segons les bases, cal tenir dos anys dexperincia. Segons les bases, shan de tenir dos anys dexperincia. 1. Cal que presentin la feina avui, perqu la setmana vinent lempresa tanca. 2. Cal que sigueu puntuals al judici. 3. Caldr que arreglem la nevera si ens hi volem quedar tants dies. 4. Caldria que cridessin una ambulncia. 5. Calia que ho fes ladvocat per, aix, donar exemple. 6. No va caldre que agafs el cotxe desprs del sopar. 7. Si cal que vinguis per al trasllat, ja tavisarem. 8. No calia que ho portessis fins dem a la tarda. 9. Caldr que dugueu la documentaci dins del termini establert. 10. No cal que tris la plaa fins al juny.
Morfosintaxi
107
LES FUNCIONS SINTCTIQUES
Tema 8

El complement directe (CD) El complement directe s lobjecte (persona, animal o cosa) sobre el qual recau directament lacci expressada pel verb. LIgnasi ha vist la pellcula Herois. La Sara menja un gelat de xocolata. Aquest complement pot estar format per un nom, per un sintagma nominal, per un pronom o per tota una frase. La meva nta compra regals per Nadal. La magistrada jutgessa dicta la sentncia. Les meves venes els distreuen. Crec que avui no arribar puntual. El complement directe no ha de concordar necessriament amb el verb en nombre; s a dir, pot ser singular i el verb, plural, o a linrevs. Lestudiant llegeix les unitats del curs. Els funcionaris dels jutjats penals organitzen un sopar. Per identificar un CD cal transformar loraci activa a passiva. En aquest cas, el complement directe passa a ser el subjecte en loraci passiva. Oraci activa: LIgnasi ha vist la pellcula Herois. (CD) Oraci passiva: La pellcula Herois ha estat vista per lIgnasi. (subjecte) El complement directe no es pot suprimir sense substituir-lo per un pronom, tal com veurem al tema 9. El vigilant controla les entrades de ledifici. (CD) El vigilant les controla. Remarques a) Cal evitar ls de la preposici a per introduir un complement directe, encara que sigui un nom de persona. Encara no conec al nou secretari judicial. Encara no conec el nou secretari judicial.
108
Morfosintaxi
Tema 8
Vam saludar a la Mar. Vam saludar la Mar. b) El complement directe pot ser determinat, indeterminat o neutre. El complement directe s determinat si va precedit dun article determinat (el, la, els, les); un demostratiu (aquest, aquella...) o un possessiu (els meus, el teu, les seves...). Quan puguis, deixa el sobre a correus. Sovint escolta les mateixes canons. Ja he encarregat aquell llibre que em vas demanar. No trobo lexpedient per enlloc. El complement directe s indeterminat si el nucli s un substantiu indeterminat o va precedit duna paraula que indica una certa idea de quantitat (un, tres, uns quants, gaires, algun, cap...). Noms escolta discos antics. Es va adonar que shavia deixat cinc dossiers damunt la taula. Ja he encarregat uns quants llibres dels que em vas demanar. No trobo cap mocador que em faci el pes. El complement directe s neutre quan s una oraci, generalment introduda per la conjunci que, o b est representat directament per les formes aix i all. Van comentar-me que el judici shavia ajornat. Ella sap perfectament que la situaci s molt greu. Va dir-li el que volia sentir. Doneu-me aix, si us plau.
El complement indirecte (CI) El complement indirecte indica qui rep lacci del verb i del complement directe. Va sempre precedit de les preposicions a o per a. La psicloga lliura linforme a la jutgessa. Ha comprat aquest diccionari per a la seva neboda. Heu de tenir en compte que amb els verbs telefonar i trucar fem servir el complement indirecte. Dilluns vaig telefonar a la meva fillola. Ahir vaig trucar a lAleix.
Morfosintaxi
109
Tema 8
Complement circumstancial (CC) El complement circumstancial indica les circumstncies en qu es produeix lacci del verb. Aquestes circumstncies poden ser de temps, lloc, manera, companyia, mitj, instrument, finalitat o destinaci, causa... Sempre arriben molt dhora. [CC de temps] Comprvem els brioixos al forn de la cantonada. [CC de lloc] Sense la subvenci no podrem assolir tots els objectius. [CC de manera] Estudiava amb els companys de classe. [CC de companyia] Us ho enviarem per correu electrnic. [CC de mitj] De vegades treballa amb eines de precisi. [CC dinstrument] Sovint actuen per uns ideals. [CC de causa] Aquests complements no sn mai obligatoris; s a dir, els podem suprimir i la frase continuar sent gramatical. Poden tenir la forma dun sol adverbi, una locuci adverbial, un sintagma nominal, un sintagma preposicional o tota una oraci. Llegeix lentament. [adverbi] Caminava de pressa. [locuci adverbial] Acabar els estudis el mes vinent. [sintagma nominal] Treballem als jutjats. [sintagma preposicional] Aix ho farem quan podrem. [oraci]
Complement preposicional (CP) Aquest complement va sempre precedit duna preposici (a, amb, de, en o per), que s exigida pel verb (acostumar-se a, arriscar-se a, negar-se a, renunciar a; amenaar amb, avenir-se amb, conformar-se amb, haver-nhi prou amb; adonar-se de, recordar-se de, ocupar-se de, parlar de; confiar en, entestar-se en, pensar en; interessar-se per...). Parlen del judici. Mavinc molt amb els companys del jutjat nou. No volien renunciar a cap dels seus privilegis. Vaig pensar en els testimonis. Confivem en vosaltres. No es van adonar de res. Remarca Una particularitat daquests verbs que regeixen una preposici s el canvi que es produeix en la preposici o la seva caiguda en determinats contextos.
110
Morfosintaxi
Tema 8
Quan el complement preposicional porta les preposicions en o amb i el complement no s un sintagma nominal sin que s un infinitiu, aquestes dues preposicions es canvien per a o de. Pensa en la presentaci del control de seguiment. Pensa a/de presentar el control de seguiment. No estava dacord amb un canvi de dates de les seves vacances. No estava dacord a/de canviar les dates de les seves vacances. Si el complement preposicional s una oraci encapalada per que, la preposici cau, s a dir, desapareix. Pensa en la presentaci del control de seguiment. Pensa que has de presentar el control de seguiment.
Atribut (A) Els verbs copulatius sn ser, estar, semblar i parixer. El complement que els acompanya sanomena complement atributiu o atribut. Els verbs copulatius noms fan la funci dunir el subjecte amb latribut (que sanomena aix perqu atribueix una qualitat al subjecte), sense afegir cap significat a loraci. Latribut concorda en gnere i nombre amb el subjecte i pot tenir diverses formes: sintagma nominal, sintagma preposicional, adjectiu o adverbi. El Jordi s el prit judicial. Aquelles advocades sn de Tremp. Aquesta lectura em sembla fora complexa.
Predicatiu (Pred) El complement predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte o el complement directe de loraci. No sutilitza mai amb verbs copulatius i concorda en gnere i nombre amb el subjecte o el complement directe. El Josep es torna vermell. Planten els arbres de lavinguda massa separats. La metgessa forense tornava cansada de la gurdia. Tinc la galta inflada.
Morfosintaxi
111
Tema 8
EXERCICIS
1. Totes les construccions subratllades sn complements directes. Digueu si sn un CD determinat, indeterminat o neutre. Ex.: Han canviat els ordinadors de loficina. CD determinat 1. Volen les carpetes de judici rpid. 2. No recordo el que vam veure. 3. Va agafar deu expedients. 4. Heu de prendre all imprescindible. 5. Vam trobar una colla de persones. 6. Conec alguns funcionaris. 7. Va tancar la seva empresa. 8. Collocarem arxivadors al magatzem. 9. Visitarem el nucli antic de la poblaci. 10. Trec algunes camises de larmari. 2. Digueu si el complement subratllat de les frases segents s directe o indirecte. Ex.: Havia oblidat la bossa. CD 1. La magistrada jutgessa signa la provisi. 2. Lavi explica batalletes. 3. Han comprat regals per als meus nebots. 4. Avui menjarem per berenar pa amb tomquet. 5. Van interposar un recurs contra la sentncia. 6. Vaig portar lexpedient a la secretria judicial. 7. Van comprar les papereres per a la sala de premsa. 8. La fiscal ha comentat que dem t judicis. 9. De tant en tant amaga la veritat. 10. Envio un missatge electrnic als alumnes. 3. Subratlleu els complements directes i indirectes de les frases segents i digueu de quin tipus sn. Ex.: Comprem els ordinadors per als funcionaris. CD CI 1. Hem avisat la procuradora. 2. Enviem les unitats als alumnes. 3. Va enviar una nadala als companys. 4. La Mireia ha fet un cc de poma. 5. Explicava els fets al seu advocat. 6. Es posava la toga al despatx. 7. Ahir vaig veure la notria a Cadaqus. 8. Deixarem tots els expedients damunt la taula. 9. He trobat la meva advocada a la porta dels jutjats. 10. Portarem flors a la nostra mare pel seu aniversari.
112
Morfosintaxi
Tema 8
4. Completeu les frases segents amb un complement i digueu si s directe o indirecte. Ex.: Per Sant Jordi regalem llibres i roses als clients. CD 1. Menjarem _________________________ per sopar. 2. Vam escoltar _________________________ tot el mat. 3. De tant en tant demanem ajuda _________________________. 4. El mes vinent compraran _________________________ per a loficina. 5. Colloqueu _________________________ a les prestatgeries. 6. El Biel saluda _________________________ a les escales. 7. Doneu una nova oportunitat _________________________. 8. Pregunteu els dubtes _________________________. 9. Heu de netejar _________________________ amb aigua. 10. Organitzarem _________________________ per al comiat dels companys. 5. Digueu si els complements subratllats sn directes, indirectes o preposicionals. Ex.: Aquesta tarda estudiar el tema 8. CD 1. Llegia un llibre de contes molt interessant. 2. Cal comprar el regal per a la Jlia. 3. Es dedicava a interrompre el professor. 4. Avui netejaran els vidres de loficina. 5. He vist el teu advocat. 6. Sempre escolteu msica clssica a la feina. 7. Estem dacord amb la teva proposta. 8. Sovint parlem de la nostra situaci laboral. 9. Saludem la nova jutgessa de Balaguer. 10. Estic interessada en la teva opini. 6. Subratlleu els complements circumstancials de les frases segents i digueu si sn de lloc, temps, manera, companyia o quantitat. Ex.: Treballarem en una poblaci de la comarca. CC de lloc 1. El Jofre ha estudiat molt. 2. Volem anar a Jordnia lany vinent. 3. Viatgem amb poc equipatge. 4. El meu gendre treballa amb el Nil. 5. Aquest dissabte anirem al cinema. 6. Li han dit que llegeix massa poc. 7. Caminava lentament pels passadissos. 8. Sens ha espatllat el cotxe i hem arribat a mig mat. 9. Aquest hivern hem viatjat fora. 10. Vaig trobar la Xnia a la biblioteca judicial. 11. Condua prudentment per lautovia. 12. He vist la meva famlia durant les vacances.
Morfosintaxi
113
Tema 8
7. Digueu si els complements subratllats de les frases segents fan de complement directe, complement indirecte, complement preposicional, complement circumstancial o atribut. Ex.: Llegem el diari a la cafeteria. CD CC 1. La Cinta s tortosina. 2. Avui arribarem aviat. 3. Ens hem de comprar un cotxe nou. 4. Vaig regalar un llibre de receptes de cuina a lvia. 5. Confia en la resoluci del conflicte. 6. Sempre tenim molta gana. 7. Vam visitar els nostres parents de Xtiva. 8. Pensava en la repercussi de la dimissi. 9. Aquell funcionari semblava molt cansat. 10. El secretari judicial treballava a la Ciutat de la Justcia. 8. Digueu si els complements subratllats de les frases segents fan de complement directe, complement indirecte, complement preposicional, complement circumstancial o atribut. 1. Ens han portat les revistes. 2. Hem parlat de feina tot el vespre. 3. La meva tia s molt xerraire. 4. Va trobar la Rita al carrer. 5. Vaig demanar diners a loncle Pau. 6. Aquest estiu pintaran la faana dels jutjats. 7. Avui el Josep sembla avorrit. 8. Enguany no renunciarem a aconseguir la subvenci. 9. El Ricard passeja el seu gosset pel parc. 10. Netejarem les golfes abans de Nadal. 9. Digueu si els complements subratllats de les frases segents fan de complement directe, complement indirecte, complement preposicional, complement circumstancial, predicatiu o atribut. 1. Van convidar la secretria judicial a la inauguraci. 2. No pengeu el rtol a la porta! 3. El succs el va impactar tant que es va quedar mut. 4. El Flix sembla el millor candidat. 5. El vam acompanyar fins a la porta dentrada. 6. Demanar els apunts de lassignatura. 7. Estic dacord amb les vostres paraules. 8. Es consideren bones en la seva professi. 9. He hagut de deixar el cotxe al taller. 10. Va presentar el jutge nou a tots els funcionaris de loficina. 11. Es va descuidar el mbil a casa meva. 12. Aquesta setmana he estat refredada.
114
Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms sn elements gramaticals que substitueixen una determinada paraula o un grup de paraules. Els pronoms poden ser forts o febles, segons si tenen accent tnic o no. Els pronoms forts, que sn tnics, poden fer de subjecte en una oraci, si no van precedits de preposici. Singular 1a persona (qui parla) 2a persona (qui escolta) jo, mi tu vost vs ell, ella si ell (mateix), ella (mateixa) Plural nosaltres vosaltres vosts ells, elles si ells (mateixos), elles (mateixes)
3a persona (de qui es parla) Reflexiu
Nosaltres visitarem la Sagrada Famlia aquest cap de setmana. Vost sempre arriba el primer. Remarques a) El pronom de 1a persona jo, si va precedit duna preposici, adopta la forma mi. Tagradaria venir al cine amb mi? Vull que mho comuniqueu, a mi. b) Els pronoms vost i vosts van acompanyats dun verb en 3a persona i el pronom personal vs necessita un verb en 2a persona del plural. Quan vosts vulguin, comenarem la sessi. Si vs teniu una soluci, cal que en parlem.
Els pronoms febles sn mots monosllabs que tenen una vocal tona i van sempre enganxats, davant o darrere, al verb. No fan mai la funci de subjecte de loraci. Espereu-vos a la porta dentrada, si us plau. Tagradaria sortir amb ells aquest cap de setmana? Generalment, els pronoms febles es colloquen immediatament davant del verb. Et rentes les mans massa sovint. Aquest any us heu oblidat del meu aniversari.
Morfosintaxi
115
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
Per quan el verb s un infinitiu, un gerundi o un imperatiu, shi colloquen immediatament darrere. Tenia moltes ganes de veurel. Han vist el detingut escapant-se del calabs. Rentat la cara! En algunes perfrasis verbals, els pronoms febles poden anar tant al davant del verb com al darrere. Ho va sentir tot. / Va sentir-ho tot. Hem de cantar-la. / Lhem de cantar. Ortografia dels pronoms febles Tenint en compte la posici que han docupar en relaci amb el verb, els pronoms poden adoptar diverses formes. Pronoms davant del verb Reforada Em rento les dents. No et pentines mai. Es truquen cada dia. Ens movem de pressa. Us perdonen el deute. El compreu a la botiga. La situo a prop. Els calen vacances. Les conservo totes. Li telefonem cada dia. En tinc 36. Ho dic a tothom. Hi vaig cada dia. Elidida Magrada lhoquei. Toblides de tot. Sodien des de petits. Ens estimem molt. Us animeu a viatjar? Laviso de seguida. Lorganitzo jo, la festa. La imaginava diferent. Els ajudar la vena. Les admiro molt. La citaci li arribar avui. No nhi ha cap. Ho observa tot. No hi aparco mai. Pronoms darrere del verb Plena Truqueu-me ms tard. No pots cansar-te. Va emportar-se la clau. Vols escoltar-nos? Vull dedicar-vos aix. Has de portar-lo. Amaneix-la com vulguis. No vull trobar-los aqu. Cal assecar-les al sol. Puc parlar-li de tu. No vull saber-ne res. No puc fer-ho. No cal fixar-hi res. Miram! Afanyat, que fem tard. Va vendres el iot. Parlans a poc a poc. No vull veure-us ms. Dnal a ladvocada. Tasta-la, que s bona. Explicals la teva idea. Va prendre-les totes. Posa-li el jersei vermell. Agafan ms. Recorda-ho tal com era. Vs-hi ara. Reduda
Reforada: Quan el verb comena amb consonant, el pronom no sapostrofa mai. Elidida: Si el verb comena amb vocal, el pronom sapostrofa en alguns casos, seguint les mateixes regles dapostrofaci que els articles. Plena: Quan el verb acaba amb consonant o diftong, el pronom no sapostrofa mai i suneix al verb amb un guionet. Reduda: Si el verb acaba amb vocal, el pronom sapostrofa en alguns casos.
116
Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
Substituci del complement directe Tal com sexplica al tema 8 de morfosintaxi, hi ha tres menes de complements directes: determinat, indeterminat i neutre. Els pronoms que els substitueixen sn: Mascul singular Determinat Indeterminat Neutre el Mascul plural els en ho Femen singular la Femen plural les
A lhora de fer-los servir, hem de tenir en compte la posici del pronom respecte del verb. CD determinat Ha arribat el nou jutge del Social nm. 4, per jo encara no el conec. No vols revisar-lo? No vols revisar lexamen? No sabia que havies tastat la melmelada de cirera. No sabia que lhavies tastada. Deixa aquests oficis al prestatge de dalt. Deixals al prestatge de dalt. Porteu-les a lptica. Porteu les ulleres a lptica. CD indeterminat Ara tens diners o no en tens? Vull mirar ms cases. Vull mirar-ne ms. Quan el CD s indeterminat el pronom noms substitueix el nom; per tant, cal repetir el quantificador o lindefinit que lacompanyen. Agafo algun paquet de material doficina? S, agafan algun. Va trobar una llibreta sota el moble. En va trobar una sota el moble. CD neutre No diguis a ning el que tha explicat la Teresa. No ho diguis a ning. Si no pots fer aix, trucam. Si no ho pots fer, trucam. En el CD indeterminat i neutre noms hi ha una nica forma de pronom tant si s mascul, femen, singular o plural.
Morfosintaxi
117
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
Substituci del complement indirecte Els pronoms de 3a persona que substitueixen el complement indirecte sn: Singular li Plural els
El pronom li substitueix el CI singular, tant mascul com femen. El pronom els substitueix el CI plural, tant mascul com femen. Volem regalar una bicicleta a lHug. Li volem regalar una bicicleta. Porta la querella a la Dolors. Porta-li la querella. He explicat un conte a les nenes. Els he explicat un conte. Dna les notes als alumnes. Dnals les notes. Vull donar les grcies als teus companys. Vull donar-los les grcies. La forma les no existeix per al CI i la forma *lis no s en cap cas un pronom feble. Va portar-les el regal, a les tietes. Va portar-lis el regal, a les tietes. Va portar-los el regal, a les tietes.
Substituci del complement circumstancial Els pronoms que substitueixen els complements circumstancials sn: Complements circumstancials Introduts per qualsevol preposici (a, en, amb, per...) menys de, o tamb sense preposici Els CC de manera (encara que estiguin introduts per la preposici de) Introduts per la preposici de (llevat dels CC de manera) Pronom
hi
en
Van als jutjats cada setmana. Hi van cada setmana. Venim dun desnonament. En venim. De vegades, contesta de mala manera. De vegades, hi contesta. [Tot i que el CC s introdut per de, se substitueix pel pronom hi, perqu s un CC de manera.]
118
Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
Substituci del complement preposicional Tal com passa amb el complement circumstancial, els pronoms que substitueixen els complements preposicionals sn: Complements preposicionals Introduts per la preposici de Introduts per qualsevol altra preposici Hem de parlar daquest cas. Nhem de parlar. Ha renunciat a la tutela del seu fill. Hi ha renunciat. Ja no confia en la justcia. Ja no hi confia. Si el complement preposicional s tota una oraci introduda per la conjunci que, llavors se suprimeix la preposici que normalment la introduiria. Ells no sadonen que s perills. [I no pas Ells no sadonen de que s perills.] Ells no se nadonen. [Substitum el complement pel pronom en encara que en la frase completa no hi hagi la preposici de, ja que davant la conjunci que aquesta preposici se suprimeix.] Pronom en hi
Substituci de latribut Els pronoms que substitueixen latribut sn: Mascul singular Determinat Indeterminat el Mascul plural els ho Femen singular la Femen plural les
Si latribut s determinat (introdut per un article determinat, un demostratiu o un possessiu), el substitueixen els pronoms el, la, els, les. Aquests sn els testimonis o no els sn? Vols dir que no era aquella casa? No, no lera. s el teu cotxe? No, no ls. El meu s groc. Si latribut s indeterminat, se substitueix pel pronom ho. s jutge de pau a Ulldecona. Ja fa dos anys que ho s. Sn metges forenses. Quan estudiaven ja ho volien ser. Aquests jutjats estan sobrecarregats de feina. Abans no ho estaven.
Morfosintaxi
119
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
Substituci del complement predicatiu El pronom que substitueix el complement predicatiu s hi. La Victria caminava decidida. La Victria hi caminava. El meu ve sempre va brut. El meu ve sempre hi va. Resum de les funcions sintctiques dels pronoms febles Pronoms febles Funci sintctica
Davant de verb Comenat en consonant Comenat en vocal Darrere de verb Acabat en cons. o -u Acabat en vocal (menys -u)
Exemples
CD i CI (1a i 2a persona)
em et ens us
m t ens us s l l (la+i/u t.) els les ho n li els n hi l l (la+i/u t.) els les ho n hi
-me -te -nos -vos -se -lo -la -los -les -ho -ne -li -los -ne -hi -lo -la -los -les -ho -ne -hi
m t ns -us s l -la ls -les -ho n -li ls n -hi l -la ls -les -ho n -hi
Magrada viatjar. Et menges el prssec. Vam veurens a la piscina. Us presenteu a la convocatria. Es netejava la ferida. Busca lexpedient i portal. La va prendre, la cartera. Portals al despatx, els paquets. Les recordava sovint, les ntes. Aix, repeteix-ho. Dordinadors, ja no en veneu. Li direm que passi, al Vctor. Van portar-los les etiquetes. De lhospital, ara en vinc. Hi vaig anar, als jutjats penals. s el director o no ls? S que la va ser, la campiona. Els sn, els nous propietaris. Sn les tres? S, ja les sn. Era car? No, no ho era gaire. Que ns de ximpleta, lEva! El riu baixa ple? S, hi baixa.
Reflexiu CD (3a persona)
es el la els
CD (3a persona) CI (3a persona) CC i CP
les ho en li els en hi
Atribut
el la els les ho en
Predicatiu
hi
120
Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
EXERCICIS
1. Ompliu els buits de les frases amb els pronoms corresponents, com en lexemple. Ex.: Em menjo la poma. Magafo fort. Vol dir-me la veritat. Escoltam quan et parlo! Et vaig veure. Es beu el xarop. Ens refredarem. Us vaig escriure. El vam saludar. La veurem aviat. Els trobo poc. Les veig sovint. Li dir aix aviat. En vam trobar dues. Ho mirarem. Hi vaig anar. _____ agrada fora. _____ enfada sovint. _____ hem perdut. No _____ ha vist. _____ heu conegut. _____ havia portat. No _____ agradar. _____ amagarem. No _____ he dit res. _____ hem tastat un. _____ oblidar. _____ passar aviat. Vol fer _____ por. Va cansar _____. Va ajudar _____. Queixeu _____. Va netejar _____. Ompliu _____. Vam agafar _____. Saludeu _____! Vull dir _____ all. Treu _____ una. Recordeu _____. Estar _____ dacord. Afanya ______! Mengi _____ aix! Escolta _____! Vaig veure _____. Deixa _____ al magatzem. Vau perdre _____. Agafa _____! Neteja _____! Explica _____ tot! Penja _____ vuit. Desa _____ ara! Pensa _____!
2. Torneu a escriure la frase, amb el complement subratllat substitut pel pronom feble corresponent. Ex.: El Daniel planxava les camises El Daniel les planxava. 1. Lactriu explica la histria. 2. LEmpar va patir algun desnonament. 3. De tant en tant vosaltres feu pastissos. 4. Van portar uns tners als jutjats. 5. Volem dur un regal a lAmlia. 6. Farem vacances al setembre. 7. Vaig dir que no vindria a la festa. 8. El Pol escrivia novelles per a joves. 9. Vaig enviar lexhort a Menorca. 10. Els periodistes omplen la sala de premsa. 3. Torneu a escriure la frase, amb el complement subratllat substitut pel pronom feble corresponent. 1. Hem regalat un jersei a la Clia. 2. Sempre diuen que estudiaran fora. 3. Deixeu les demandes damunt la taula. 4. Colloqueu els prestatges dins larmari. 5. Recullen els contenidors de paper. 6. Compra sabates per als seus fills. 7. Tanqueu les dues portes del despatx. 8. Avui celebren judicis rpids. 9. Torneu aquelles eines al fuster. 10. Llegeix aquesta unitat amb atenci!
Morfosintaxi
121
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
4. Torneu a escriure la frase, amb el complement subratllat substitut pel pronom feble corresponent, primer davant del verb i desprs darrere. Ex.: Van arreglar el pany. El van arreglar. / Van arreglar-lo. 1. He de redactar la interlocutria. 2. Has de menjar ms verdura. 3. Vau veure el condemnat? 4. Hem de fer la feina. 5. Va dissenyar un trptic. 6. Vam reconstruir aix. 7. Van presentar la demanda. 8. Ha de seleccionar tres persones. 9. Van llogar un apartament. 10. Vaig inserir les imatges. 11. Encara ha de llegir els apunts. 12. Vas omplir la sollicitud. 5. Ompliu els espais buits amb el pronom feble que substitueix el complement subratllat. Ex.: Cada vespre anem a crrer. Hi anem abans de sopar. 1. El Claudi va comprar galetes per esmorzar i ens __________ va donar. 2. Deixi aquest expedient al despatx i nosaltres __________ guardarem. 3. Has comprat la fruita? No, no ________ he comprat. 4. Feu la fotocpia i presenteu __________ dem. 5. Hem buscat proves i no __________ hem trobat cap. 6. Thas begut el caf? S, me __________ he begut tot. 7. Porta els nens a laqurium i explica __________ qu mengen els taurons. 8. Alg ha dit que el Robert vindr dem? No, no __________ ha dit ning. 9. Cal posar benzina al dipsit. Cal posar _______ benzina. 10. Lassass va respondre precipitadament. Lassass _______ va respondre. 6. Substituu els complements circumstancials de les frases segents pel pronom que calgui. Ex.: Treballvem en un poble de la costa. Hi treballvem. 1. Sempre arriben tard. Sempre _______ arriben. 2. LAlcia pensa en la seva etapa universitria. LAlcia _______ pensa. 3. Venim de la subhasta. _______ venim. 4. De vegades, camineu de bracet. De vegades _______ camineu. 5. Treballem amb moltes ganes. _______ treballem. 6. Dimecres van arribar de lArgentina. Dimecres van arribar _______. 7. Van penjar el quadre sense demanar perms. Van penjar _______ el quadre. 8. Parlo massa de pressa. _______ parlo. 9. Enguany tamb estiuejars a Calella. Enguany tamb _______ estiuejars. 10. Treballen en un jutjat de famlia. _______ treballen.
122
Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
7. Subratlleu els complements circumstancials de les frases segents i substituu-los pel pronom que calgui. Els nens hi han saltat. Ex.: Els nens han saltat darrere del sof. 1. El tribunal surt de la reuni. 2. Nosaltres anem de visita a la pres. 3. Netegem el terra amb un producte especial. 4. He tret aquestes llibretes de la bossa. 5. Totes dues van coincidir a la cafeteria. 6. s important treballar amb les eines adequades. 7. Lordre de desnonament arribar a casa seva. 8. Cada tarda llegeixo el diari a la biblioteca municipal. 9. Aquesta setmana vindrem amb tren. 10. No entreu al despatx del costat. 8. Subratlleu els atributs de les frases segents i substituu-los pel pronom que calgui. Ex.: El Sergi s procurador. El Sergi ho s. 1. La teva famlia paterna s italiana. 2. La Natlia era la seva via. 3. Aquests casos estan tancats. 4. La vostra amiga sembla simptica. 5. El Ddac era un bon metge. 6. Semblaven innocents. 7. La meva padrina s la degana dels jutjats. 8. De petit, lavi era ros. 9. El testimoni sembla amonat. 10. La Jana era la ms alta de la seva classe. 9. Subratlleu els complements preposicionals de les frases segents i substituu-los pel pronom que calgui. Ex.: No estic dacord amb la soluci. No hi estic dacord. 1. El llogater confia en lxit de la demanda. 2. Hem de parlar dels pronoms febles. 3. Compto amb la teva ajuda. 4. Ara est molt interessat a presentar-se a les oposicions. 5. Contribueixen a la rehabilitaci de ledifici gtic. 6. Sovint insisteix a dir que no va ser culpa seva. 7. Estava segura de la seva resposta. 8. Sempre participen en la cursa popular. 9. Vol renunciar a la seva part de lherncia. 10. Els advocats collaboren a organitzar la festa. 11. La jutgessa amenaa el testimoni amb lexpulsi de la sala. 12. Ens ocuparem de lorganitzaci de lacte.
Morfosintaxi
123
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
10. Completeu les frases segents amb el pronom que calgui. Ex.: Portals aix, als teus pares. 1. Hem dit a la Gisela que volem anar _______, al judici. 2. De material doficina, _______ gastem poc. 3. Penseu la resposta abans descriure _______. 4. A la directora, digueu _______ que dem no vindreu. 5. Vaig trobar _______ de seguida, els jutjats. 11. Escolliu lopci de pronom feble adequada en cadascuna de les frases segents. 1. Les tisores, deixa _______ damunt la taula. a) -la b) -les c) ls 2. Aix, no _______ sabr fins a la setmana vinent. a) hi b) ho c) la 3. A la teva tia, _______ hem comprat un regal. a) l b) la c) li 4. Al cine, _______ aneu cada setmana. a) hi b) ho c) li 5. De la feina, el Mrius i jo _______ parlem molt sovint. a) en b) ho c) -lo 6. Als socis, avui _______ han convocat a una reuni. a) els b) l c) les 7. Lexpedient, deseu _______ a larmari. a) l b) -lo c) -hi 8. Si no voleu la bossa, no _______ agafeu. a) ho b) l c) la 9. Als teus companys de feina, vaig veure _______ ahir. a) els b) -hi c) ls 10. Avui no _______ ser en tot el dia, a la feina. a) en b) hi c) ho
d) n d) li d) n d) n d) la d) lis d) -ne d) n d) -los d) li
12. Escolliu lopci de pronom feble adequada en cadascuna de les frases segents. 1. De calor, _______ t molta. a) en b) hi c) ho d) 2. Penseu _______ b tot el que heu de dir. a) -li b) -se c) us d) 3. A lapartament, ens _______ estarem tot el mes de juliol. a) hi b) ho c) l d) 4. Als meus cunyats, van convidar _______ a la celebraci. a) -ho b) -li c) -los d) 5. De maduixes, compra _______ un quilo. a) l b) -les c) -ne d) 6. A la Cristina, ahir vaig demanar _______ ajuda. a) -hi b) -ho c) -li d)
la -vos n -ne n -ne
124
Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
7. Els llibres, porta _______ a la biblioteca. a) -ho b) ls c) -los 8. _______ confonc sovint, les teves germanes. a) Els b) Ho c) En 9. Al gimns, _______ anem tres vegades a la setmana. a) hi b) ho c) l 10. El despatx, van pintar _______ durant les vacances. a) -ho b) -ne c) -lo
d) n d) Les d) li c) l
13. Escolliu lopci de pronom feble adequada en cadascuna de les frases segents. 1. De set, _______ tinc fora aquest mat. a) el b) en c) ho d) li 2. La inauguraci de lexposici, van fer _______ a loctubre. a) -hi b) -la c) -ne d) -se 3. No _______ conec, el teu pare. a) el b) hi c) ho d) li 4. Els llums, tanqueu _______ abans de marxar. a) -los b) -ne c) -se d) -vos 5. En aquell restaurant, _______ anvem gaireb cada diumenge. a) ens b) hi c) ho d) n 6. A lArnau, _______ agrada fora viatjar. a) hi b) ho c) li d) n 7. Als seus parents, _______ ha anat a veure aquest cap de setmana. a) els b) li c) m d) us 8. No _______ penso gens, en all que em vas explicar. a) en b) hi c) ho d) ens 9. El rellotge, desa _______ a la capsa. a) l b) -lo c) m d) n 10. No _______ vaig gaire sovint, a la muntanya. a) el b) en c) hi d) li 11. Van obrir _______ a les onze de la nit, els accessos. a) els b) ls c) -los d) -ne 12. Crec que aquesta pellcula _______ s, avorridssima. a) ho b) hi c) l d) li 13. Espereu _______ una mica, perqu no trigar gaire a sortir. a) l b) -hi c) -li d) -vos 14. Ja _______ tenim prou, de tanta xafarderia! a) el b) en c) hi d) li 15. Cada tarda els nens _______ jugaven, al parc infantil. a) el b) en c) li d) hi
Morfosintaxi
125
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
La combinaci de pronoms febles Quan en loraci hi ha ms dun pronom feble, lordre en qu cal collocar-los s: 3a persona Reflexiu es 2a persona et us 1a persona CI em ens li, els CD o atribut el, la, els, les en, hi ho Altres
Per tant, el pronom reflexiu i els de 1a i 2a persona van en primer lloc en una combinaci binria de pronoms. Ens adaptarem al nou horari. Ens hi adaptarem. Et vaig donar la bona notcia. Te la vaig donar. Us van recordar que no vindrien. Us ho van recordar. Quan el primer pronom de la combinaci s es, em o et, adopta la forma plena (se, me, te). No me les vaig haver de pensar. No em vaig haver de pensar les respostes. Te la vas endur a casa. Et vas endur la bossa a casa. Se la va llegir en una tarda. Es va llegir la novella en una tarda. Els pronoms es, em, et sapostrofen en contacte amb un altre pronom que comenci per vocal o h. Em penso que aquesta vegada trigaran ms. Mho penso. Thi vaig trobar. Et vaig trobar dins la sala de vistes. No shi arriscar. No sarriscar a perdre el judici. En aquests casos, lapstrof ha danar sempre com ms a la dreta millor. No et vaig dir res del que sabia. No ten vaig dir res. No te nhe dit res. No the dit res del que sabia. Els pronoms darrere el verb sempre han danar enllaats amb guionets o apstrofs. Menjat la taronja aviat! Menja-te-la aviat! Penseu-vos tot el que heu de dir. Penseu-vos-ho. Beu-te el te a poc a poc. Beu-tel a poc a poc. Recordans que hem de passar per la Fiscalia. Recordans-ho.
126
Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
Quadre de les combinacions de pronoms de 1a i 2a persona i pronoms reflexius amb la resta Davant del verb Pronoms febles Comenat en consonant men mhi mho mel me la mels me les ten thi tho tel te la tels te les sen shi sho sel se la sels se les ens en ens hi ens ho ens el ens la ens els ens les us en us hi us ho us el us la us els us les Comenat en vocal o hac me n mhi mho me l me la/l* mels me les te n thi tho te l te la/l* tels te les se n shi sho se l se la/l* sels se les ens n ens hi ens ho ens l ens la/l* ens els en les us n us hi us ho us l us la/l* us els us les Darrere del verb Acabat en consonant o -u -men -mhi -mho -mel -me-la -mels -me-les -ten -thi -tho -tel -te-la -tels -te-les -sen -shi -sho -sel -se-la -sels -se-les -nos-en -nos-hi -nos-ho -nos-el -nos-la -nos-els -nos-les -vos-en -vos-hi -vos-ho -vos-el -vos-la -vos-els -vos-les Acabat en vocal (llevat de -u) -men -mhi -mho -mel -me-la -mels -me-les -ten -thi -tho -tel -te-la -tels -te-les -sen -shi -sho -sel -se-la -sels -se-les ns-en ns-hi ns-ho ns-el ns-la ns-els ns-les -us-en -us-hi -us-ho -us-el -us-la -us-els -us-les
em
et
es
ens
us
en hi ho el la els les en hi ho el la els les en hi ho el la els les en hi ho el la els les en hi ho el la els les
* El pronom la segueix les mateixes regles dapostrofaci que larticle femen.
Morfosintaxi
127
ELS PRONOMS FEBLES
Tema 9
EXERCICIS
1. Marqueu la combinaci de pronoms febles adequada per a cada frase. Ex.: Es va quedar sense res. Shi / Se hi va quedar. 1. Thas comproms a obrir diligncies. 2. Mabstindr dopinar. 3. Em vaig negar a acceptar la sentncia. 4. El Carles no sha recordat de dir-te all. 5. No em crec el que mheu explicat. 6. Et capfiques massa en aquest tema. 7. De tant en tant es burla dels seus companys. 8. Va deixar-me llegir lesborrany del missatge. 9. Than portat els tners? 10. Em dedico a restaurar mobles antics. (Thi / Te hi) has comproms. (Me n / Men) abstindr. (Em hi / Mhi) vaig negar. El Carles no (sen / se n) ha recordat. No (me ho / mho) crec. (Et hi / Thi) capfiques massa. De tant en tant (sen / sen) burla. Va deixar (-mel /-mel) llegir. (Tels / Et els) han portat? (Em hi / Mhi) dedico.
2. Marqueu la combinaci de pronoms febles adequada per a cada frase. 1. Sha acostumat a fer bricolatge els dissabtes. 2. El Jess es pensava que no ho sabem. 3. Es va trobar el procurador al Deganat. 4. Em menjar els macarrons per sopar. 5. No et direm aix cap ms vegada. 6. Vaig menjar-me la poma per esmorzar. 7. Es va penedir de la seva declaraci. 8. Ahir vaig oblidar-me de fer lencrrec. 9. Aquesta decisi no em sembla correcta. 10. Va tornar-nos a dir que arribarem tard. (Shi / Es hi) ha acostumat. El Jess (es ho / sho) pensava. (Sel / Sel) va trobar al Deganat. (Em els / Mels) menjar per sopar. No (et ho / tho) direm cap ms vegada. Vaig menjar (me la / -me-la) per esmorzar. (Sen / Sen) va penedir. Ahir vaig oblidar (-men / -men). Aquesta decisi no (em ho / mho) sembla. Va tornar (-nos-ho / -ens-ho) a dir.
3. Feu la substituci pronominal corresponent. Combineu adequadament els dos pronoms. Ex.: Macostumo a la nova feina. Mhi acostumo. 1. Sha tornat molt exigent. 2. Ens hem fet membres dun collegi dadvocats. 3. Thaurs dadaptar a la humitat de la cella. 4. El Samuel sempre es lleva content. 5. No us oblideu de fer les citacions! 6. Van acompanyar-nos a laeroport. 7. Ens oferim a fer de testimonis. 8. Em vaig trobar en un bon embolic. 9. Ens hem de pensar una mica ms aix. 10. Abans-dahir es va installar al nou despatx. __________ ha tornat. __________ hem fet. __________ haurs dadaptar. El Samuel sempre __________ lleva. No __________ oblideu! Van acompanyar __________. __________ oferim. __________ vaig trobar. __________ hem de pensar una mica ms. Abans-dahir __________ va installar.
128
Morfosintaxi
ELS PRONOMS RELATIUS
Tema 10

El pronom relatiu enllaa dues oracions a la vegada que, en la segona oraci, substitueix un element que ja sha esmentat en la primera, que ns lantecedent. La casa s dels meus oncles materns. Avui hem visitat la casa. En aquestes dues frases la paraula comuna s casa. El pronom relatiu que sencarrega de substituir-ne una i introduir a ms una altra oraci; per tant, t una doble funci, ja que substitueix casa i alhora fa de complement directe. La casa que hem visitat avui s dels meus oncles materns. Els pronoms relatius poden prendre formes diferents: que, qu, qui, on, el qual, la qual, els quals, les quals, la qual cosa o cosa que. Ladvocada que ha vingut aquest mat es diu Carina Grau. El llibre de qu he de fer un resum no mha agradat gaire. La noia a qui haurs de telefonar treballa als jutjats. El xalet on viu lAgns est situat a prop de la platja. El poblet en el qual estiuegeu t quatre-cents habitants. Van tancar aquella botiga, cosa que ens va empipar fora. Enguany ens volem comprar un pis, la qual cosa vol dir que tindrem moltes despeses. El pronom que fa referncia tant a persones com a coses. Els tners que vaig demanar arribaran aquesta setmana. La magistrada jutgessa que vam trobar ahir s de Granada. El pronom qui, precedit de preposici, fa referncia a persones. En canvi, el pronom qu, precedit de preposici i accentuat, fa referncia a coses. Ambds relatius es poden substituir per larticle determinat seguit de qual(s). No conec la dona amb qui parlveu ahir al vespre. [persona] Ja he anat a veure la pellcula de qu parleu ara. [cosa] El pronom on t sentit de lloc i el podem substituir per altres pronoms relatius. No recordo el calaix on vaig desar les eines. No sha de confondre el pronom que amb la conjunci que. La conjunci no substitueix mai cap element esmentat anteriorment en loraci. No vull que em truquis ms a la feina. [conjunci] Els meus amics, que sn de Perpiny, viuen a Agramunt. [pronom relatiu]
Morfosintaxi
129
Tema 10
EXERCICIS
1. Completeu les frases amb el pronom relatiu que o linterrogatiu qu. 1. Recordes la conversa ___________ vam tenir divendres? 2. No s exactament ___________ voleu dir. 3. La vaig veure el dia ___________ tenem lexamen de final de curs. 4. Ja thas acabat les galetes ___________ vam comprar ahir? 5. No entenc per ___________ heu tingut tants problemes amb el lloguer. 6. Els testimonis ___________ van citar han de comparixer aquesta setmana. 7. Vaig voler preguntar-los per ___________ ho havien fet. 8. El llibres ___________ heu encarregat arribaran dem. 9. Us vull explicar ___________ en penso, de tot plegat. 10. Vaig veure el noi ___________ comparteix pis amb el meu fillol. 2. Uniu les dues oracions mitjanant un pronom relatiu, subordinant la segona oraci a la primera. El llibre, que s entretingut, s del Marc. Ex.: El llibre s del Marc. El llibre s entretingut. 1. Larmari s nou. Larmari s de fusta de roure. 2. El Francesc treballa al Baix Empord. El Francesc s procurador. 3. El seu gendre est malalt. El seu gendre vol canviar de feina. 4. El mantenidor va venir dilluns. Aquest mantenidor s de Cambrils. 5. La Jordina estudia dret. La Jordina s la meva cunyada. 3. Escolliu lopci de pronom relatiu adequada en cadascuna de les frases segents. 1. La srie de televisi ___________ vam veure abans-dahir ha aconseguit molt xit. a) on b) que c) qui 2. He perdut la clau ___________ obre els calaixos. a) que b) qu c) qui 3. Treballo a ledifici en ___________ hi ha gaireb tots els jutjats. a) qu b) qui c) on 4. La persona a ___________ et refereixes vindr a les dotze. a) qual b) que c) qui 5. En el correu electrnic ___________ ens vau enviar ahir ja ens ho dieu. a) que b) qu c) on 6. El metge forense ___________ hem saludat fa un curs de nivell B. a) que b) qu c) qui 7. Al carrer ___________ visc sempre fan obres. a) qu b) qui c) on
130
Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS
Tema 11
LES PREPOSICIONS
Les preposicions sn elements invariables que enllacen dues paraules, sobretot elements nominals entre ells o amb el verb. Les preposicions poden ser tones (a, amb, de, en, per...), tniques (contra, entre, sense, sobre, sota...) o compostes (cap a, des de, fins a, per a...). Vinc de lInstitut de Medicina Legal. Em prendr la beguda sense gel. Han deixat els expedients sobre la taula. Presentar un recurs contra la sentncia. No arribarem fins a la setmana vinent.
Preposici A 1. Introdueix el complement indirecte. Envia lesborrany del projecte al nostre cap. Portaran una cadira nova a la funcionria. 2. Introdueix el complement preposicional de determinats verbs (accedir a, acostumar-se a, arriscar-se a, contribuir a, dedicar-se a, limitar-se a, negar-se a, renunciar a...). Aquesta setmana contribuirem a organitzar el trasllat al nou edifici. Em vaig negar a assistir a la conferncia. 3. Habitualment introdueix els complements circumstancials de lloc. Larxiver vivia a Berga. Treballa a la Garrotxa. 4. Introdueix alguns complements circumstancials de temps. Hi anirem a la tardor. Marxaran al setembre. Vindran a la tarda. 5. Forma part de locucions adverbials de manera. Ho heu fet a corre-cuita. Van quedar-se tota lestona a peu dret.
Morfosintaxi
131
LES PREPOSICIONS
Tema 11
6. Es fa servir entre els mots res, molt, poc i un infinitiu. No hi ha res a dir. Hi ha molt a fer. Remarques a) El complement directe sescriu normalment sense preposici. Saludo a la meva professora de catal. Saludo la meva professora de catal. b) Generalment fem servir la preposici a davant els complements de lloc, per davant dun indefinit (un, una...; algun, alguna...) o un demostratiu (aquest, aquell...) utilitzem en. Treballem en un despatx dadvocats al carrer del Pla. Treballem al despatx dadvocats de la cantonada. c) Els articles el o els, en contacte amb la preposici a, es contrauen, excepte quan shagin dapostrofar. Aquest mat has danar als jutjats contenciosos. Farem una excursi als Pirineus. Avui esmorzar a loffice. d) s incorrecte fer servir la preposici per introduint un complement circumstancial de temps que faci referncia a les parts del dia. Arribaran pel mat. Arribaran al mat. Ens trobarem dijous per la nit. Ens trobarem dijous a la nit.
Preposici EN 1. Introdueix alguns complements circumstancials de lloc, davant dun indefinit o dun demostratiu (un, algun, aquest, aquell...). Viu en una poblaci de la costa francesa. Ho vam llegir en alguna revista dhistria. Ens aturarem en aquella botiga. 2. Introdueix el complement preposicional de determinats verbs (afanyar-se en, confiar en, estar interessat en, fixar-se en, insistir en, participar en, pensar en, tenir inters en...).
132
Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS
Tema 11
Estic molt interessada en el nou programa informtic. Sovint pensem en el viatge a Irlanda. 3. Introdueix alguns complements circumstancials de temps. Ho tindrem en un parell de setmanes. 4. Davant dun infinitiu, t valor temporal (equivalent a en el moment que, quan...). Al sortir dels jutjats socials, vas trobar la magistrada jutgessa. En sortir dels jutjats socials, vas trobar la magistrada jutgessa. A larribar a loficina, va conixer la nova tramitadora judicial. En arribar a loficina, va conixer la nova tramitadora judicial.
Preposici DE 1. Introdueix un complement del nom (expressa una caracterstica duna persona o duna cosa). Han collocat tot el mobiliari de fusta massissa. Feien obres a la sala de premsa. 2. Introdueix el complement preposicional de determinats verbs (abstenir-se de, adonar-se de, dubtar de, estar segur de, oblidar-se de, parlar de, penedir-se de, recordar-se de...). Em vaig abstenir de dir el que pensava. Vau oblidar-vos de trucar al tcnic de la impressora. 3. Indica sentit partitiu davant un substantiu o adjectiu. Portaran una caixa de paper blanc i deu de reciclat. Necessito dos retoladors blaus i un de negre. De tners, demaneu-ne quatre. 4. Enllaa alguns quantitatius, numerals i indefinits amb el nom que determinen. No queda gens de paper a larxiu. Hi havia un munt de gent a la sala despera. 5. Expressa perodes de temps, acompanyada de la preposici a. Obert de les 9 a les 14.30 hores.
Morfosintaxi
133
LES PREPOSICIONS
Tema 11
Tamb podem utilitzar la parella de preposicions des de i fins a. Obert des de les 9 fins a les 14.30 hores. Remarques a) La preposici de introdueix complements del nom com ara: olor de, gust de, sabor de, jaqueta de ratlles... Li agraden els gelats amb gust a coco. Li agraden els gelats amb gust de coco. Abans el seu despatx feia olor a tabac. Abans el seu despatx feia olor de tabac. Ahir portava un jersei a quadres vermells. Ahir portava un jersei de quadres vermells. b) Els articles el o els, en contacte amb la preposici de, es contrauen, excepte quan shagin dapostrofar. Surto dels jutjats del Prat de Llobregat. Vinc de laeroport de Barcelona. c) La preposici de sapostrofa davant dun mot que comena en vocal o h, per no sapostrofa si comena en consonant o i+vocal. Venim dAstries. Tinc examen dhistria. Mengem un pasts de iogurt. d) La preposici des de, que introdueix una expressi temporal o de lloc, sescriu sempre separada i el segon element es pot apostrofar, si la paraula de darrere comena per vocal o h, o contreure amb un article determinat. Agafar el metro des daqu. Des del balc veig el nou edifici judicial.
Preposici AMB 1. Introdueix complements circumstancials de companyia, dinstrument, de manera i de mitj. De tant en tant, surt amb uns companys de la feina. Li netegen la ferida amb alcohol. Camino amb les mans a les butxaques. Aquest mes viatjarem sovint amb/en tren. Vaig a la feina amb/en cotxe.
134
Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS
Tema 11
2. Introdueix el complement preposicional de determinats verbs (adir-se amb, amenaar amb, conformarse amb, haver-nhi prou amb, relacionar-se amb, trobar-se amb...). Van amenaar amb una vaga. Us conformeu amb unes hores de descans.
Preposici PER 1. Introdueix complements circumstancials de causa, de motiu, de mitj, de manera, de temps i de lloc. Van anullar el curs per la manca dinscripcions. Us enviem les unitats del nivell B per correu electrnic. Avui ens hem vist per casualitat. Per Nadal tanquen el despatx. Passem cada mat per Manresa. 2. Introdueix un complement agent en una oraci passiva. La ciutat ha estat visitada per la meva famlia. [En activa: La meva famlia ha visitat la ciutat.] Remarca Els articles el o els, en contacte amb la preposici per, es contrauen, excepte quan shagin dapostrofar. Passegem pels voltants del nucli antic. Ens agrada caminar pel parc de la ciutat. Passeu per lombra.
Preposici PER A 1. Com la preposici a, tamb introdueix un complement indirecte. Han portat un paquet per a tu. Cal comprar el quadre per a la Cludia. Han lliurat un contenidor per a la Unitat Administrativa. 2. Indica la destinaci, la finalitat o lobjecte. Estalviem per al viatge a Nova York. Aquesta infusi s bona per a la salut.
Morfosintaxi
135
LES PREPOSICIONS
Tema 11
3. Introdueix un complement circumstancial de temps, si volem indicar un temps precs. Ho haureu de fer per a la setmana vinent. Remarca Els articles el o els, en contacte amb la preposici per a, es contrauen, excepte quan shagin dapostrofar. Han portat els ordinadors nous per als despatxos. Aquest sobre s per al secretari judicial. Ho compraran per a lEduard.
Preposicions FINS / FINS A La preposici fins a introdueix una expressi temporal o de lloc. No pleguem fins a les tres. Anirem fins a Sant Carles de la Rpita. Aquesta preposici composta, quan va seguida dun demostratiu, un adverbi o la conjunci que, sescriu sense la a. Fins aviat, Ldia! Arribarem fins aquella poblaci.
Preposicions CAP / CAP A La preposici cap a introdueix una expressi temporal o de lloc. Vindrem cap a dos quarts de vuit del vespre. Vaig cap a la plaa de la Llibertat. Aquesta preposici composta, quan va seguida dun demostratiu o un adverbi, sescriu sense la a. Veniu de pressa cap aqu. Aneu cap aquella sala de vistes.
Locucions prepositives Es formen quan la preposici sajunta amb un altre terme (un adverbi, un nom, un participi, un gerundi...). Som molt lluny de ledifici judicial. Van assistir-hi tots llevat de llex.
136
Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS
Tema 11
A partir davui comenarem lhorari destiu. En lloc de sortir a les set sortirem a les vuit.
EXERCICIS
1. Ompliu els buits, si cal, amb la preposici a. Tingueu en compte que el CD no porta preposici. 1. Hem trobat ________ lAlfons als jutjats. 2. Doneu la informaci ________ la procuradora. 3. Saludava ________ la secretria judicial pel passads. 4. Avui hem ajudat ________ les nostres venes. 5. Vaig felicitar ________ lEmma per lascens. 6. Telefonar ________ aquell advocat. 7. Vau tenir ________ la vostra sogra a sopar. 8. Hem escoltat ________ la conferenciant amb molta atenci. 9. Vaig veure ________ aquella fiscal sortint de la sala de vistes. 10. Aconsellem aix ________ les nostres filles. 11. Coneixeu ________ lngela? 12. He de deixar el llibre ________ la meva neboda. 2. Ompliu els buits amb les preposicions a/en/de/amb. 1. El meu company de feina viu ________ aquell pis. 2. Vaig arribar als jutjats ________ bicicleta. 3. Ahir vaig menjar llu ________ salsa verda. 4. Va oblidar-se ________ tancar els llums ________ les celles. 5. Li van regalar una camisa ________ quadres. 6. Comptem ________ vosaltres per a la calotada. 7. Han portat unes capses ________ cartr per al trasllat. 8. El seu comiat el van fer ________ un restaurant ________ la zona. 9. Contribuirem ________ millorar les installacions. 10. Aneu ________ compte de no relliscar. 3. Ompliu els buits amb les preposicions a/en/de/amb. 1. Hem comprat un ambientador amb olor ________ espgol. 2. Ens hem acostumat ________ prendre te per esmorzar. 3. Vam estar-nos _________ aquella casa rural tota la setmana. 4. Aquest mes he llegit una novella histrica i una ________ policaca. 5. Farem el curs ________ la sala polivalent. 6. Es va espantar quan va sentir pudor ________ gas. 7. Viatgen ________ Andorra de dilluns a dijous. 8. Tingueu ________ compte que s massa petit per venir a lexcursi. 9. Sovint esmorzo ________ els companys de feina. 10. Treballen ________ aquest edifici des de labril.
Morfosintaxi
137
LES PREPOSICIONS
Tema 11
4. Ompliu els buits amb les preposicions per/per a ms larticle corresponent. Feu, si cal, la contracci amb larticle. 1. Va passar __________ sala de reunions abans de marxar. 2. Demanarem ms material __________ despatx. 3. Han portat els mobles nous __________ oficina judicial. 4. Heu de fer la redacci _________ proper divendres. 5. Ho van desar al calaix _________ Snia. 5. Ompliu els buits amb les preposicions a/de/per ms larticle corresponent. Feu, si cal, la contracci amb larticle. 1. Dem ________ mat comenaran les obres. 2. El Manel ve ________ immobiliria. 3. Avui lliuraran el premi ________ Irene. 4. Es van perdre ________ bosc buscant bolets. 5. Arribarem ________ una ________ migdia. 6. Aquest mat han arribat ________ aeroport. 7. Passejveu ________ avinguda ________ Indstria. 8. Els meus cosins viuen ________ Valls Oriental. 9. Diumenge dinarem ________ ermita ________ poble. 10. Va penjar el calendari darrere _________ porta. 6. Ompliu els buits amb les preposicions a/de/per/per a ms larticle corresponent. Feu, si cal, la contracci amb larticle. 1. Ja no tenem cap vehicle _________ magatzem. 2. Ens veurem dem _________ migdia. 3. Podem quedar _________ nit per anar _________ concert. 4. Arribaran _________ vuit _________ vespre. 5. Acabaran la declaraci _________ deu. 6. Els vaig trobar _________ carrer Major. 7. Han de portar un sof beix _________ sala despera. 8. La planta, lhem comprat _________ terrassa. 9. Abans estiuejvem _________ delta _________ Ebre. 10. _________ matins sempre volta _________ jutjats. 7. Ompliu els buits amb les preposicions adients (a/en/de/amb/per/per a). 1. _________ Pasqua us passarem a veure. 2. Agafeu la pea de convicci _________ guants. 3. s una pellcula apta __________ tots els pblics. 4. El despatx fa olor _________ net. 5. Ho haureu de fer _________ molta discreci. 6. _________ sopar menjarem pasts _________ pinya. 7. _________ entrar _________ la sala de vistes, el vaig reconixer.
138
Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS
Tema 11
8. Ho heu denviar __________ correu electrnic. 9. Avui hem vingut _________ cotxe. 10. Tenen el judici dem _________ les dotze. 8. Ompliu els buits amb les preposicions adients (a/en/de/amb/per/per a/fins a/cap a). Afegiu-hi, si cal, un article. 1. No estic gens dacord _________ el que heu proposat. 2. Abans _________ sortir de casa, va trucar-li. 3. No ens tornarem a veure _________ setembre. 4. Pensava _________ tots els seus problemes familiars. 5. Si aneu _________ esquerra trobareu la Fiscalia. 6. No sabrem els resultats _________ dia 25 de juliol. 7. Dissabte _________ la tarda anem _________ casament. 8. He de comprar dues ampolles _________ aigua i tres _________ vi. 9. Faig vacances _________ dia 3 _________ 28 _________ agost. 10. No tindran el pis nou _________ mes de gener. 9. Ompliu els buits amb les preposicions adients (a/en/de/amb/fins a/cap a). 1. Abans tancava larmari _________ clau. 2. Dem aniran _________ Ripoll. 3. Aquest any el curs no comenar _________ loctubre. 4. Dijous es va posar una samarreta _________ ratlles. 5. Li agrada molt viatjar _________ moto. 6. Obrim des _________ les nou _________ les dues. 7. Mai vam dubtar _________ les teves paraules. 8. Els agrada molt lorxata ________ gelat de torr. 9. Vivim _________ una poblaci molt petita. 10. No es relacionen ________ la seva famlia paterna. 10. Ompliu els buits amb les preposicions adients (a/en/de/amb/fins a/cap a). 1. ________ aquell apartament tenen una cuina ________ gas. 2. Aquesta vegada no han pogut arribar _________ la meta. 3. Mengem els llagostins _________ els dits. 4. Penseu _________ tots els consells que us vaig donar. 5. Avui arribar ________ la matinada. 6. Nosaltres contribum _________ la millora del medi ambient. 7. Acostumo _________ estudiar tres hores cada dia. 8. _________ aquesta platja avui hi ha moltes meduses. 9. Aquella beguda tenia un sabor _________ llimona massa fort. 10. No em veig _________ cor _________ donar-li la mala notcia.
Morfosintaxi
139
LES CONJUNCIONS
Tema 12
LES CONJUNCIONS
Les conjuncions sn elements que relacionen parts duna oraci o dues oracions entre elles. La Laura llegia una novella i el Quim escoltava msica. Ho volia explicar a la Mariona, encara que no li interesss gens. Es va equivocar, per no ho volia reconixer. Aquest mat no vinguis que no ens trobars al despatx. Tanqueu les finestres, perqu avui fa molt fred. Quan arribeu a lhotel, truqueu-nos. Si no podeu fer-ho, mho heu de dir. No necessitvem llapis sin retoladors. Les conjuncions es classifiquen en coordinades i subordinades. Coordinades: uneixen mots o oracions que estan en situaci de coordinaci; s a dir, que no depenen lun de laltre. Algunes conjuncions de coordinaci sn: i, doncs, ni, o, per tant, per, sin... Les conjuncions i i o no canvien encara que la paraula que porten darrere comenci per la mateixa vocal. El Xavier era simptic i intelligent. Aquesta vegada ho dieu vosaltres o ho dic jo. La conjunci ni es fa servir en correlaci amb ladverbi de negaci. No volia dir-los aix ni que el matessin. Subordinades: uneixen dues oracions que tenen una relaci de subordinaci; s a dir, que luna depn de laltra. Algunes conjuncions de subordinaci sn: encara que, ja que, que, perqu, quan, si...
DONCS / JA QUE La conjunci ja que introdueix sempre una causa. Agafar el paraigua ja que plou. La conjunci doncs introdueix sempre una conseqncia. Plou? Doncs agafar el paraigua.
140
Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS
Tema 12
Per aclarir si un doncs s correcte o no, ens pot ajudar el fet que ja que s sinnim de perqu i doncs s sinnim de per tant. Li trucar doncs ens far perdre el tren. [= per tant?] Li trucar ja que ens far perdre el tren. [= perqu] Ara plou? Doncs haur dagafar el paraigua. [= per tant]
PERQU / PER QU / PER A QU Perqu pot expressar la causa duna acci, la finalitat dun fet i, a ms a ms, es pot fer servir com un nom. Quan s causa el perqu s fcil didentificar: es pot substituir per ja que. Treballo tamb a les tardes perqu / ja que necessito ms diners. Tamb es pot identificar b quan s finalitat: es pot substituir per a fi que, amb la finalitat que... Els interessats fan cua perqu / a fi que / amb la finalitat que els donin el perms. Quan es fa servir com a nom equival a motiu; i, com tots els noms, pot formar plural. La parlamentria va explicar el perqu / motiu del seu vot favorable. El director general va explicar els perqus / motius de la seva dimissi. Pel que fa a per qu i per a qu, noms susen en frases interrogatives, tant si la interrogaci s directa com si s indirecta. En ambds casos, es pot substituir per per quin motiu i amb quina finalitat, respectivament. Per qu no veniu a esmorzar amb nosaltres? [= per quin motiu] Digueu-me per qu no veniu a esmorzar amb nosaltres. [= per quin motiu] Per a qu fan servir aquest aparell? [= amb quina finalitat] No s per a qu fan servir aquest aparell. [= amb quina finalitat] No hem de fer servir mai linterrogatiu per a qu com a sinnim de la conjunci final perqu. Us vam deixar la iogurtera per a qu la utilitzssiu. Us vam deixar la iogurtera perqu la utilitzssiu.
SI NO / SIN Sin s una conjunci adversativa que manifesta oposici entre dos elements. No has dagafar aquest carrer sin laltre.
Morfosintaxi
141
LES CONJUNCIONS
Tema 12
Si no s el conjunt de dos mots: si (conjunci condicional) + no (adverbi de negaci). Presenteu el control dem; si no, us donarem de baixa. De vegades, sin pot mostrar insuficincia en lloc doposici. No tan sols tescorcollen per entrar al recinte, sin que ho fan abans daccedir a la sala. Altres exemples: Vine de pressa; si no, et prendran el lloc. Digues-mho abans de dimecres, si no, entendr que no tinteressa. No ha vingut en cotxe, sin en tren. No nhi ha prou de llegir-ho, sin que sha destudiar a fons.
QUE /QU La conjunci que introdueix conjuncions coordinades i subordinades. Avui no sortirem que fa massa fred. Em van dir que no em renovarien el contracte. No hem de confondre aquesta conjunci que amb linterrogatiu qu (que equival a quina cosa) i amb la partcula dmfasi que. Qu voleu prendre per esmorzar? No s qu li passa aquests dies. Que ens veurem dissabte? Que bonic!
EXERCICIS
1. Ompliu els espais buits amb doncs o perqu, segons convingui. 1. Compro aspirines ________________ tinc mal de cap. 2. Tens mal de cap? ________________ compra aspirines. 3. Teniu calor? ________________ engegueu laire condicionat. 4. Hi ha massa soroll? ________________ tanquem la finestra. 5. Obre la porta ________________ tinc molta calor. 6. Tanqueu la finestra ________________ hi ha massa soroll. 7. Marxo ________________ mesperen al Deganat. 8. Avui anirem a la platja ________________ fa fora sol. 9. Aquest mat fa sol? ________________ anirem a la platja. 10. No has fet els exercicis? ________________ ja cal que tespavilis.
142
Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS
Tema 12
2. Completeu els buits daquestes frases amb una de les opcions de dins dels parntesis. 1. Heu guanyat el concurs? ____________ (Doncs / Perqu) aqu teniu el premi. 2. Van agafar un taxi ____________ (doncs / perqu) era molt tard. 3. s molt tard; caldr, ____________ (doncs / perqu), que agafeu un taxi. 4. Escolteu-la amb atenci, ____________ (doncs / perqu) explica coses molt interessants. 5. Aquest any potser guanyarem la lliga, ____________ (doncs / perqu) tenim un bon equip. 3. Completeu els buits daquestes frases amb una de les opcions de dins dels parntesis. 1. A la roda de premsa van explicar el _______________ (per qu / perqu) de la vaga. 2. Van convocar una roda de premsa _______________ (per qu / perqu) volien explicar els motius de la vaga. 3. Ning no sabia _______________ (per qu / perqu) havien convocat la roda de premsa. 4. No vindr a la reuni _______________ (per qu / perqu) t judicis assenyalats. 5. No ha dit el _______________ (per qu / perqu) de la seva absncia a la roda de reconeixement. 6. Magradaria saber _______________ (per qu / perqu) no fem el treball junts. 7. Desconeixia el _______________ (per qu / perqu) de la seva actitud. 8. Vaig arribar tard a la feina _______________ (per qu / perqu) sem va espatllar el cotxe. 9. No recorda _______________ (per qu / perqu) ho necessitava. 10. _______________ (Per qu / Perqu) voleu saber el resultat tan aviat? 4. Completeu els buits daquestes frases amb si no / sin, segons escaigui. 1. La reuni la dirigir la directora i, _______________ pot, el subdirector. 2. La reuni no la dirigir la directora _______________ el subdirector. 3. No has de parlar amb aquella advocada _______________ que has de parlar amb laltra. 4. Has de parlar amb aquella advocada i, _______________ hi s, amb laltra. 5. _______________ ho podeu fer avui, aviseu-nos. 6. El regal no era un rellotge _______________ una cartera. 7. Davellanes, no ten mengis ms _______________ tagraden. 8. La descripci no era acurada _______________ matussera. 9. No ho podr acabar aquest migdia _______________ majudeu. 10. No et volia dir aix _______________ exactament el contrari. 5. Completeu els buits daquestes frases amb una de les opcions de dins dels parntesis. 1. Vaig assistir a la jornada _______________ (per qu / perqu) era molt interessant. 2. _______________ (Si no / Sin) vns aviat, comenarem la reuni sense tu. 3. No s _______________ (per qu / perqu) sempre repeteix el mateix. 4. Lavaria no era als telfons _______________ (si no / sin) als ordinadors. 5. Ens va preguntar el _______________ (per qu / perqu) de la situaci. 6. No tan sols presentaran una queixa _______________ (si no / sin) que tamb volen una indemnitzaci. 7. Van veure el documental _______________ (per qu / perqu) el tema els interessava.
Morfosintaxi
143
ELS ADVERBIS
Tema 13
ELS ADVERBIS
Els adverbis sn mots invariables que modifiquen altres elements gramaticals (verbs, adjectius o altres adverbis) i tamb poden modificar predicats o oracions. Dem comena el trasllat dels jutjats. [Modifica un verb.] s la persona ms antiptica que conec. [Modifica un adjectiu.] Camina molt a poc a poc. [Modifica un altre adverbi.] Sempre que sentret, arribem tard. [Modifica una oraci.] De vegades, fem servir el nom de locuci adverbial, perqu no s noms una paraula, sin una expressi, la que fa dadverbi. Si continues per aquesta avinguda, al capdavall trobars els jutjats. Aquell botiguer sempre compra a lengrs. Els adverbis poden expressar afirmaci, dubte, lloc, manera, negaci, quantitat i temps.
Adverbis dafirmaci s tamb aix mateix fins i tot en efecte de deb de veritat sens dubte
Hi estem tots dacord, fins i tot el Gerard. Tot el que ens ha dit s, sens dubte, la veritat.
Adverbis de dubte o probabilitat potser si molt conv tal vegada tal volta a la millor qui sap (si)
A la millor demanarem trasllat al Jutjat Social nm. 1. Tal vegada ens hem precipitat. Remarca No hem de confondre ladverbi de dubte potser amb el grup verbal pot ser (format pel verb poder ms linfinitiu ser). Potser us trucar dem al vespre. Aix que voleu no pot ser.
144
Morfosintaxi
ELS ADVERBIS
Tema 13
Adverbis de lloc aqu all/all enll dalt amunt/enlaire baix avall/davall damunt/sobre sota/davall darrere/rere davant arreu/pertot enlloc dins/dintre fora endavant endarrere entremig lluny prop/a prop
Hem daparcar al carrer de darrere. Van deixar els expedients dins. Remarques a) No hem de confondre enlaire (amunt) amb en laire (volant, amunt dins laire). No llancis la pilota tan enlaire. En laire daquesta ciutat hi ha molta polluci. Tampoc no hem de confondre enlloc (en cap lloc) amb en lloc de (en comptes de). No vaig trobar enlloc el jutge. En lloc de paper dofici van portar-nos paper reciclat. Ni pertot (per totes bandes sovint acompanyat darreu) amb per tot (per totes les coses). Els hem trobat pertot arreu. Per tot el carrer hi ha cotxes mal aparcats. b) Els adverbis amunt i avall indiquen direcci, moviment. En canvi, els adverbis dalt i baix indiquen reps. Hem de pujar ms amunt per veure-ho b. Ha estat tot el mat anant amunt i avall. Els meus nts viuen al pis de dalt.
Adverbis de manera com aix b, ben millor mal, malament pitjor gaireb/quasi noms/sols/solament sobretot
Agafa-ho aix. Van fer-ho millor que laltra vegada.
Morfosintaxi
145
ELS ADVERBIS
Tema 13
Remarques a) Podem formar la majoria dels adverbis de manera afegint -ment a la forma femenina dun adjectiu. Aquella persona estudia contnuament. [continu contnua contnuament] El meu ve vestia elegantment. [elegant elegant elegantment] Si la forma de ladjectiu que prenem com a base porta accent, ladverbi de manera tamb. Havia aconseguit fer-ho fcilment. El malalt respirava dbilment. Quan coincideixen dos adverbis en -ment, no suprimim mai la terminaci -ment del primer, sin que, o b les deixem totes dues o b suprimim la del segon. Vivem pobrament i honradament. Vivem pobrament i honrada. b) Els adverbis mal i ben van davant de lelement que modifiquen. Aquest exercici est mal fet. Aquest exercici no est ben fet. En canvi, malament i b van darrere. Aquest exercici lhas fet malament. Aquest exercici no lhas fet b.
Adverbis de negaci no pas tampoc en absolut de cap manera en ma vida i ara!
Aix que ens has demanat, no tho podem fer. Aquesta vegada tampoc no teniu ra. Remarca Es pot reforar la negaci de la frase amb la partcula pas. No vindr pas. Tampoc no mho acabar pas.
146
Morfosintaxi
ELS ADVERBIS
Tema 13
Adverbis de quantitat quant molt poc bastant gaire massa fora ms menys gens prou mig gaireb almenys tant tan
Amb prou feines ens van deixar parlar. Aquesta vegada no trigareu pas gaire. Ls de molt, poc, bastant, gaire, massa, fora, gens, tant i tan es tracta al tema 3 de morfosintaxi. Remarques a) Hem de tenir en compte que ladverbi tant sescriu tan si darrere porta un adjectiu o un altre adverbi. s tan trempada com el seu germ. Ho far tan b com podr. Ha treballat tant, que est ben baldat. b) No hem de confondre ladverbi quant (de quantitat) amb la conjunci quan (de temps). Quant llarg se mha fet el judici! Quan arribis comenarem.
Adverbis de temps quan avui dem ahir sempre/tothora ara mai sovint llavors/aleshores abans aviat dhora tard desprs alhora mentrestant de tant en tant fins ara de seguida
Aquest mat hem sortit dhora. De tant en tant anem al cinema. Remarques a) No hem de confondre alhora (al mateix temps, junts) i a lhora (de manera puntual). Ahir van arribar tots alhora. Es va presentar a loficina a lhora de tancar.
Morfosintaxi
147
ELS ADVERBIS
Tema 13
b) No hem de confondre aleshores (llavors) i a les hores (en moments assenyalats). Aleshores vam reconixer que ens havem equivocat. Sempre desconnectem els telfons mbils a les hores de descans.
EXERCICIS
1. Formeu adverbis en -ment derivats de la forma femenina dels adjectius segents. Ex.: bo bonament dol frgil cmode ampli noble trist feli covard exquisit _____________________ _____________________ _____________________ _____________________ _____________________ _____________________ _____________________ _____________________ _____________________ com ingenu nou antic auda tranquil injust intelligent tossut _____________________ _____________________ _____________________ _____________________ _____________________ _____________________ _____________________ _____________________ _____________________
2. Completeu les frases segents amb ladverbi en -ment que correspongui a ladjectiu. Ex.: Ens hem saludat fredament (fred). 1. Eren milionaris, per vivien ____________________ (auster). 2. Com que va coix, camina molt ____________________ (lent). 3. Sovint conduen ____________________ (boig) per aquells camins. 4. Us vau abraar ____________________ (tendre). 5. Ells poden entrar i sortir ____________________ (lliure). 6. Sempre responia ____________________ (educat). 7. Va contestar-nos ____________________ (violent). 8. Els agradava viure ____________________ (alegre). 9. ____________________ (franc), no s qu dir-te. 10. Van comunicar lavaria de telfons ____________________ (rpid). 3. Ompliu els buits de cada frase amb b/ben/mal/malament segons convingui. 1. Avui em trobo ______________ (b / ben) malament. 2. La finestra estava ______________ (mal / malament) tancada. 3. s _____________ (b / ben) fcil trobar-hi la soluci. 4. Ha ents ______________ (mal / malament) les meves paraules. 5. El que has fet no est gaire ______________ (b / ben). 6. El judici ens ha anat ______________ (mal / malament). 7. Ho has sentit ______________ (b / ben), el que the dit? 8. La construcci de ledifici est ______________ (mal / malament) feta. 9. Lltim dia de la gurdia estic ______________ (b / ben) cansat. 10. Sha comportat molt ______________ (mal / malament) amb vosaltres.
148
Morfosintaxi
ELS ADVERBIS
Tema 13
4. Ompliu les frases segents amb una de les dues opcions que hi ha dins els parntesis. 1. Dimarts ______________ (pot ser / potser) arribar una mica tard. 2. Les orenetes volen fora ______________ (en laire / enlaire). 3. No cal que corris ______________ (tan / tant), perqu arribarem a lhora. 4. Est a punt de comenar el judici i no trobo el meu client per ______________ (en lloc / enlloc). 5. Aquesta ______________ (pot ser / potser) la millor alternativa per a tothom. 6. ______________ (Quan / Quant) ho spigues, envians un missatge. 7. He buscat el mbil ______________ (per tot / pertot) arreu i no el trobo. 8. ______________ (Amunt / Dalt) daquell moble hi havia dos arxivadors. 9. ______________ (Tan / Tant) aviat com puguis, trucans. 10. ______________ (En lloc / Enlloc) de pintar la porta va reparar la finestra. 11. Vaig caure escales ______________ (avall / a baix) dels jutjats. 12. ______________ (Quan / Quant) paper reciclat necessiteu aquest trimestre? 13. En aquesta sala de vistes fa ______________ (tan / tant) fred com al carrer. 14. Avui estem a dos graus ______________ (sota / baix) zero. 15. ______________ (Quan / Quant) sabreu la nota de lexamen? 5. Completeu les frases amb ning/res/gens/mai. Ex.: No vull que em digueu res ms. 1. Encara et fa mal el bra? No, avui no men fa ___________. 2. La pellcula que he vist aquesta setmana, no mha agradat ___________. 3. Crec que no vindr ___________ ms a lassemblea. 4. Aquesta tarda no penso fer ___________. 5. Heu estat ___________ a Trrega? 6. De menjar, ja no en tenim ___________ a la nevera: s buida. 7. Vols ___________ de la cafeteria? 8. ___________ no coneix el nou jutge? 9. Aquesta vegada ___________ no ens ha dit ___________. 10. Em sembla que no el veurem ___________ ms per aqu. 6. Completeu les frases amb ning/res/gaire/gens. 1. ___________ no ens dir la veritat. 2. No sha implicat ___________ per ajudar-los. 3. ___________ del que digui o faci ens far canviar dopini. 4. Els periodistes esperaven larribada dels detinguts, per no van veure ___________. 5. En aquella sala de reunions no hi havia ___________ llum. 6. No mhan agradat ___________ les solucions que has proposat. 7. Envia un missatge a la Unitat Administrativa perqu no ens queda ___________ material doficina. 8. No em fa ___________ collaborar a organitzar les jornades. 9. No trigar ___________ a arribar als jutjats. 10. No hi ha ___________ que hi vulgui assistir, a la conferncia.
Morfosintaxi
149
ELS ADVERBIS
Tema 13
7. Completeu les frases amb ning/res/gaire/gens. 1. Canvio de feina, per encara no vull dir-ho a ___________. 2. Quan la va veure a la porta de la sala de vistes no li va dir ___________. 3. No ha aprofitat ___________ loportunitat que li han donat. 4. Avui no tindrem ___________ temps per triar el regal. 5. No us queda ___________ de paper a loficina. 6. La policia no va trigar ___________ a detenir els delinqents. 7. No va dir a ___________ que havia aprovat la promoci interna. 8. Vaig quedar tan impactat que no recordava ___________ de laccident. 9. La veritat s que no ens agrada ___________ la seva actitud prepotent. 10. Al local que hem llogat per posar-hi larxiu no caldr fer-hi ___________. 8. Completeu les frases amb res/gaire/gens/fora/ning. 1. Aquesta novella mha agradat ___________. 2. Aix, de moment, no ho digueu a ___________. 3. No va voler explicar-nos ___________ ms. 4. El meu cos s ___________ puntual. 5. Va reconixer que la decisi no li agradava ___________. 6. No deixeu ___________ ms a larxiu, que hi han de fer obres. 7. T ___________ possibilitats daconseguir la plaa. 8. Ara ja no hi ha ___________ que et pugui ajudar. 9. No els ha costat ___________ dir que shan equivocat. 10. ___________ no va assistir a la reuni informativa. 9. Completeu les frases amb res/gaire/gens/massa. 1. Ja no us queda ___________ temps per acabar la prova. 2. No magrada ___________ la seva actitud. 3. Ara no cal que mexpliquis ___________ ms. 4. Avui no hi ha ___________ gent a la cafeteria. 5. Aquesta setmana ha fet ___________ calor. 6. No cal que porteu ___________ al sopar. 7. Aquest mat no em trobo ___________ b. 8. No tinc ___________ als calaixos. 9. Fa ___________ mesos que no ens hem vist. 10. No en s ___________, danar en bicicleta.
150
Morfosintaxi
EXERCICIS DE REPS
EXERCICIS
1. Completeu les construccions segents amb un article i una preposici. Feu les contraccions que calgui. 1. La casa era ___________ oncle Octavi. 2. Va comprar un rellotge ___________ Ernest. 3. Dem sortir ___________ una ___________ migdia. 4. Vaig anar ___________ aeroport dijous ___________ vespre. 5. Estiuejarem ___________ Empord tot el mes de juliol. 6. ___________ Elvira, li agraden fora els bunyols. 7. Passejava ___________ carrer molt a poc a poc. 8. Sempre posa molta sal ___________ amanida. 9. A quina hora ha de ser ___________ hospital? 10. Avui dino ___________ restaurant ___________ ngrid. 2. Completeu el text segent amb articles i preposicions. Feu les contraccions que calgui. La capital de Madeira, Funchal, es troba _________ sud _________ illa. s el centre administratiu, comercial i cultural _________ arxiplag i s, _________ vegada, un _________ emporis turstics _________ Atlntic, fet que ha provocat que _________ carrers coexisteixin reductes _________ antiga ciutat colonial amb zones modernes i bullicioses. A ms _________ Companyia del Vi, _________ ciutat hi ha un museu imprescindible de visitar: el Museu Municipal dHistria Natural, _________ costat _________ esglsia de Sant Pere. No oblideu passejar _________ passeig Martim, amb un port comercial i esportiu ple de iots i catamarans procedents de tot el mn. Madeira, Plaers de lAvui, 17 de gener de 2010 (text adaptat) 3. Ompliu els buits daquestes frases amb la forma que hi correspongui dels indefinits i quantitatius entre parntesis. 1. No tenim _________________ (res / gens / cap) de formatge per fer la pizza. 2. A la televisi no fan _________________ (res / ninguna / cap) que magradi. 3. No s _________________ (quin / qui / que) mha preguntat per tu. 4. Avui no tinc _________________ (res / cap / gaire) son. 5. _________________ (Que / Quin / Qui) mantenidor ha passat a les onze? 6. Desprs de les rebaixes, a la botiga no ens queda _________________ (gaire / res / gens). 7. No hi havia _________________ (massa / gaire / fora) gent a la reuni. 8. Aquesta setmana tenim _________________ (bastanta / gens / gaire) feina. 9. No mogueu _________________ (res / gaire / cap) moble fins dem passat. 10. _________________ (Gens / Cap / Ning) dels testimonis va assistir al judici. 4. Canvieu el gnere i/o el nombre de les paraules entre parntesis dacord amb el context. 1. L _________________ (actor) secundria de la srie s del meu barri. 2. Els meus amics avui estan molt _________________ (trist).
Morfosintaxi
151
EXERCICIS DE REPS
3. La Sofia i el Cesc volen comprar una _________________ (cavall). 4. El Narcs no va ser _________________ (capa) de pujar a la muntanya russa. 5. Dimarts comenaran les proves _________________ (clnic) de la vacuna. 6. Aviat arribar una nova _________________ (aprenent) a la feina. 7. La famlia mantenia una actitud molt _________________ (ser). 8. Les seves germanes eren _________________ (traumatleg). 9. Aquelles ametlles eren molt _________________ (amarg). 10. Heu descollir un altre _________________ (tipus) de productes per a les proves. 5. Canvieu el gnere i/o el nombre de les paraules entre parntesis dacord amb el context. 1. Ens va atendre la nova _____________________ (amo) de la botiga. 2. Li agradava la xocolata _____________________ (esps). 3. La Rosa i el seu marit sn els _____________________ (padr) de la nostra filla. 4. Els lleons daquella reserva eren molt _____________________ (fero). 5. La seva nta s _____________________ (cardileg). 6. Lavinguda on hi ha el Collegi dAdvocats s molt _____________________ (ample). 7. Volem pintar totes les cadires _____________________ (roig). 8. A casa reciclarem les _____________________ (aigua) residuals. 9. La teva actitud s molt _____________________ (ingenu). 10. Aquestes arracades que portes sn molt _____________________ (lleig). 6. Completeu les frases segents amb la forma adient del verb que hi ha indicat entre parntesis. 1. Encara que _____________________ (fer, tu) tota la feina avui, dem tamb thaurs de llevar dhora. 2. No volen que _____________________ (continuar, jo) jugant a lequip de bsquet. 3. No crec que nosaltres sols _____________________ (poder) igualar la seva puntuaci. 4. Fes-me cas, _____________________ (venir) de pressa a casa i quan arribis et dir per qu. 5. Vaig descobrir massa tard que aquella dona mhavia _____________________ (trair). 6. Abans, els bibliotecaris i jo _____________________ (sortir) sovint. 7. Quan reu joves, _____________________ (arribar, vosaltres) tard a tot arreu. 8. Jo comeno a treballar i tu _____________________ (comenar) a estudiar. 9. No _____________________ (penjar, tu) encara la llista de judicis. 10. Abans _____________________ (esmorzar, vosaltres) a loffice dels jutjats. 7. Completeu les frases segents amb la forma adient del verb que hi ha indicat entre parntesis. 1. Quan _____________________ (triar, tu) la plaa, avisam. 2. No _____________________ (menjar, tu) tan de pressa. 3. Qui _____________________ (sortir) primer que vagi a rentar el cotxe. 4. Abans _____________________ (conduir, jo) pitjor que ara. 5. Quan ha _____________________ (nixer) la Berta? 6. Ara no _____________________ (poder, jo) venir a la roda de reconeixement. 7. No _____________________ (distreure, tu) el conductor.
152
Morfosintaxi
EXERCICIS DE REPS
8. Llegiu el text segent i escolliu lopci adequada a cadascun dels espais numerats, com en lexemple. El gener de 2007 es van reunir ___(0)___ Parlament de Brandenburg els representants de les fraccions, ___(1)___ els experts dels EUA expliquessin els avantatges ___(2)___ enginyeria gentica verda. El conferenciant era el granger americ de blat de moro gentic Don Thompson. Per no poden demostrar un xit real ___(3)___ Alemanya. ___(4)___ vam aportar el nostre punt de vista quan es va formular la Llei, diu Lttmer-Ouazane, per no ___(5)___ podem estar satisfets, del resultat. Les normes, diu ella, shavien creat unilateralment per castigar ___(6)___ agricultors que volien donar una oportunitat ___(7)___ enginyeria gentica verda. Per als agricultors, lesfor burocrtic s ___(8)___ gran; les compensacions ___(9)___ blat de moro convencional o les plantacions ecolgiques sn ___(10)___ grans. Lttmer-Ouazane no s ___(11)___ amiga de la classe poltica de Berln i els seus resultats. Els diputats no sn ___(12)___ nica dificultat. Tamb t adversaris a llocs que no tenen___(13)___ a veure amb els centres poltics___(14)___ oposici. Llibertat per al camp. El Temps, 24 de mar de 2009 (text adaptat)
a) (0) (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) (14) a el doncs del a En el als a l fora pel gaires gens l gens de l
b) x al per qu de l al Hi en dels a la gaire per el gens de gens d la massa de la
c) en perqu de la en Ho ne els al gens per al massa molt les molt del
d) en el per tal del en l L nhi en els en la res per a la prous res res dels
Morfosintaxi
153
EXERCICIS DE REPS
9. Llegiu el text segent i escolliu lopci adequada a cadascun dels espais numerats, com en lexemple. ___(0)___ mercat de la cosmtica ja sabem que hi ha de tot per fer bona cara, per el que molts no saben s que les plantes de casa tamb ens poden ajudar ___(1)___ estar ms guapos. La majoria de productes comercials tenen conservants o colorants, per tant no hi ha ___(2)___ millor que fer servir productes senzills i del tot naturals ___(3)___ pell. Aqu parlarem de la planta ms miraculosa, que a la vegada s la ms fcil dutilitzar, ___(4)___ no ___(5)___ necessita de ___(6)___ altra per funcionar. Es tracta ___(7)___ loe, un dels regeneradors cellulars ms bons que ha ofert la naturalesa. Amb unes simples fulles dloe ___(8)___ hi ha prou per millorar la salut i la bellesa del rostre, lnic que cal s comprar aquest vegetal i mantenir ___(9)___ a casa. Cal deixar que la polpa actu a la cara unes quantes hores, per exemple ___(10)___ nit. Hores desprs ___(11)___ netejar la cara amb aigua i hidratar ___(12)___ la pell, ___(13)___ lloe s astringent; per tant, s necessari que ens ___(14)___ posem oli o crema hidratant. Com ms persistents siguem en aquest procs, el resultat ser molt millor. La planta de la bellesa. Plaers de lAvui, 4 de gener de 2009 (text adaptat)
a) (0) (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) (14) A el a cap a doncs en cap de en -ho al cal que -hi doncs en
b) x Al de gens pel ja que hi ningun de l l -li a la ens hem de -la per qu hi
c) En en ningun per la pel que la gens d del n -lo per hi ha que -nos per a qu li
d) En el pel res per a la per qu li res des de -ne per la ens tenim que -shi perqu ho
154
Morfosintaxi
EXERCICIS DE REPS
10. Llegiu el text segent i escolliu lopci adequada a cadascun dels espais numerats, com en lexemple. El Priorat s paisatge. Un paisatge complex, que ___(0)___ explica la fora ___(1)___ entorn natural singular i la petjada ___(2)___ acci humana al llarg de segles successius de grandesa i daband. s una fusi entre el territori i la seva gent en una simbiosi sovint no ___(3)___ fcil, per sempre autntica. Dinou habitants per quilmetre quadrat vivim als vint-i-quatre pobles escampats per turons i valls, ___(4)___ duna roca o ___(5)___ arrecerats. Les giragonses del paisatge ens acosten i ens allunyen del mn de fora i del mn de dins. ___(6)___ si s en un sentit com en un altre, ens cal seguir el relleu, que imposa un ritme tranquil, amb sorpreses a cada revolt i mirandes a cada coll. Al Priorat hi ha ___(7)___ la presncia silenciosa de serres carregades ___(8)___ histria i de llegendes, que fan de lmit i contrafort al circ de costers i bancals que ___(9)___ configuren. Muntanyes i reductes inexpugnables. Roques i cingles, terra i cel dguiles. Un cel blau que es torna vermell a la posta. I s un escampall dermites suspeses ___(10)___ cel, de randes de marges de pedra seca, coves, avencs i balmes hospitalries. s bosc, garriga i pedregar. El Priorat s loliver ___(11)___ de la vinya, la figuera a tocar de la caseta de tros, el codonyer ___(12)___ cam. s la ginestera vincladissa de Corpus, i el lledoner per fer forques i gaiates. I laljub o la cisterna ___(13)___ aigua escassa. I la font que refresca i cura de tots els mals, ___(14)___ regala laigua a raig fet. Simbiosi natural. Descobrir Catalunya, novembre de 2007 (text adaptat)
a) (0) (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) (14) x ens del de gaire alt b Tal sobre tot d el a almig arran de pel qual
b) l de el del gens de dalt ben Tan sobre tots de en al en el mig arrel de per l quan
c) s dun de l massa damunt gaires Tant sobretot de l li en en mig rel de per a l quant
d) sho de un de la res en gens d Tants sobretots del lo en el enmig en el per al quanta
Morfosintaxi
155
EXERCICIS DE REPS
11. Llegiu el text segent i escolliu lopci adequada a cadascun dels espais numerats, com en lexemple. La llegenda ___(0)___ explica moltes histries: miracles i ajuts als despossets i, sobretot, als nens. Asseguren que tot resant va curar uns nens que havien estat apunyalats. Tamb que va salvar uns mariners duna tempesta. Per, sobretot, va resoldre el difcil cas dun pare que no tenia ___(1)___ diners per donar el dot a les seves tres filles i casar ___(2)___. Davant la decisi de vendre ___(3)___ una, el bisbe va passar de nit per casa, va obrir la finestra i va deixar tres bosses dor dins les mitges de les noies, que penjaven de la xemeneia per eixugarse. Tot i que no es t ___(4)___ documentaci histrica sobre aquesta figura, sembla que per ordre dun decret ___(5)___ emperador Licini contra els cristians va ser empresonat i torturat, per lemperador Constant va alliberar ___(6)___. En totes les disputes eclesials, es guanyava ___(7)___ adversari amb una suavitat extrema. Aconseguia moltes conversions perqu defensava sempre els dbils. La seva generositat ___(8)___ va fer llegendari. Nicolau de Mira va morir el 6 de desembre ___(9)___ 345, una data que aviat es va celebrar: la gent de Mira deixava menjar ___(10)___ sant a la porta de casa. Lendem, els nens ___(11)___ trobaven regals i joguines, un costum que es va anar estenent ms enll de la ciutat. Protector dels mariners, es va convertir en patr de Grcia, Turquia i Rssia. La fama del bisbe que ajudava els desvalguts es va estendre per tot el mn medieval. De fet, va ser una de les figures populars ms estimades i, ___(12)___ segle XIII, el dia de Sant Nicolau lhbit de fer regals als nens es va anar estenent. Qui va ser Santa Claus?. Spiens, gener de 2010 (text adaptat)
a) (0) (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) el gaire de -ho -hi fora de -el a el el dany pel els des del
b) ho gens -les -ho gaire de el -hi a l en de lany per hi des del
c) x n gens de -li n gens de l -lo al li del any per el ho desde
d) se res de -ne s res del -ne l lo de el any al la desde el
156
Morfosintaxi
Lxic
LXIC
EXERCICIS
1. Distribuu les parts del cos segents segons la seva localitzaci. melic, llengua, barbeta, ndex, colze, genoll, pmul, galta, espatlla, esquena, maluc, polze, pit, gola, bessons, cuixa, front, mugr Cap: Tronc: Extremitats: 2. Escriviu amb lletres les hores segents. 14.15 01.05 18.40 22.30 12.00 h: un quart de tres h: h: h: h: 21.20 06.45 09.55 13.35 10.10 h: h: h: h: h:
3. Escriviu amb nmeros les hores segents. dos quarts de dotze: un quart i cinc duna: les onze en punt: tres quarts de dues: les nou i deu: 4. Marqueu la resposta correcta. 1. Quan falten cinc minuts per a tres quarts de vuit sn les... a) 7.20 h. b) 8.20 h. c) 8.40 h. d) 7.40 h. 2. Quan lliguem caps... a) acabem la feina. b) preparem les vacances. c) ho entenem tot. d) marxem de cap de setmana. 3. Fem un bon berenar... a) a la tarda. b) per la tarda. c) al mat. d) pel mat. falten cinc minuts per a les vuit: passen cinc minuts de tres quarts de quatre: tres quarts menys cinc de sis: tres quarts i cinc de set: falten cinc minuts per a dos quarts de sis:
158
Lxic
LXIC
4. De quin animal s la femella la truja? a) del cavall b) del gall dindi c) del porc d) de lase 5. Per saber si el fricand ens agrada lhem de... a) tastar. b) testar. c) provar. d) emprovar. 6. Qu tenen els llibres? a) fulles b) fulls c) folis d) fascicles 7. Quan no paguem al cinema, hi anem... a) de sobte. b) de gairell. c) de franc. d) de pressa. 8. Qu s un cadell? a) el petit del gos b) el petit del porc c) un gos molt ferotge d) un gat siams 9. Quan alg s excessivament escrupols en el menjar li diem que s un... a) primmirat. b) menjafils. c) assenyat. d) llepafils. 10. Quan alg arriba a quarts de quinze... a) arriba molt aviat. b) arriba al seu dest. c) arriba tard. d) arriba entre les dues i les tres. 5. Corregiu els barbarismes que estan en cursiva. 1. Agafa el traje ________________ de bany, que desprs anirem a la piscina que hi ha al casc ________________ antic del poble. 2. Has dabonar ________________ els rosers perqu lany vinent tornin a florir.
Lxic
159
LXIC
3. Posa el teu nom i els teus apellidos ________________ en aquest requadre. 4. Si fas un creuer per aquesta zona veurs ballenes ________________ i delfins ________________. 5. Aquesta feina provoca un gran cansanci ________________ a la gent gran. 6. Si aquest any no arriesgues ________________ no guanyars res. 7. Tenim molta feina atrassada ________________, menys mal ________________ que ha vingut la teva germana. 8. Saps que la Isabel ha tingut una nena molt mona ________________? Aquest mat he passat per casa seva i li he regalat dos xupets ________________ i un babero ________________ pintat a m. 6. Ompliu els espais buits amb la paraula adient. farmaciola turmell cendrer llitera carmanyola vertigen ombra enllumenat farcit 1. Vs a comprar un pollastre ____________________ de panses i pinyons i posal a la ____________________. 2. A lestiu magrada prendre la fresca a l ____________________ dun arbre. 3. Si puges dalt de tot de la Sagrada Famlia segur que tagafar ____________________. 4. Mentre jugava a futbol es va torar el ____________________ i el van haver de traslladar amb una ____________________. 5. Ara s que ens hi veiem, amb aquest nou ____________________ del carrer. 6. Tot i que no es pot fumar al meu despatx, hi he posat un ____________________. 7. Quan vaig a la muntanya sempre porto una ____________________ per si prenc mal. 7. Marqueu la resposta correcta. 1. Al carrer, quan es fa fosc encenen... a) les faroles. b) la llum. c) els fanals. d) les bombetes. 2. Si ja has begut oli... a) ja no tens remei. b) ja has pres la decisi encertada. c) tindrs mal de ventre. d) ja ha passat el pitjor. 3. Per prohibir aparcar cal posar... a) un senyal de trfic. b) una senyal de trnsit. c) una senyal de trfic. d) un senyal de trnsit.
160
Lxic
LXIC
4. Qu fem quan esporguem un arbre? a) El reguem. b) En collim els fruits. c) En tallem les branques suprflues. d) Li traiem les fulles seques. 5. Si som lase dels cops... a) ens carreguem la culpa. b) sempre anem carregats. c) tothom ens pren per rucs. d) fem molt mala pinta. 6. Qu fan les gallines? a) Posen ous. b) Fan ous. c) Ponen ous. d) Ouegen. 7. I qu fan els gossos? a) Broden. b) Renillen. c) Miolen. d) Borden. 8. Quan fugim destudi... a) ens escapem de classe. b) defugim una qesti. c) ens enfadem moltssim. d) ens emborratxem. 9. La somera s la femella... a) del boc. b) del porc. c) del marr. d) de lase. 10. Com escrivim el nmero 23.456? a) vintitres mil quatre-cents cinquanta-sis b) vint-i-tres mil cuatre cents cinquanta-sis c) vint-i-tres mil quatre-cents cinquanta-sis d) vint-i-tres mil-quatre cents cinquanta sis
Lxic
161
LXIC
8. Ompliu els buits amb la forma correcta. 1. En tindr prou amb una ______________ (dosi / dosis) de xarop. 2. Per aprovar el curs cal tenir un set de ______________ (promig / mitjana). 3. He danar a fer-me una ______________ (anlisis / anlisi) de sang al ms aviat possible. 4. Haur de repassar ______________ (els fulls / les fulles) de tots els llibres per trobar lerror. 5. Aquesta pellcula tenia dos ______________ (rombes / rombos). 6. Cal traar un ______________ (crcul / cercle) perfecte. 7. Noms he tingut temps de llegir el primer ______________ (pargraf / prraf) de larticle sobre la reforma del Codi penal. 8. Una vocal forta seguida duna feble formen un ______________ (diptong / diftong). 9. La paraula aqeducte porta ______________ (diresi / diresis). 10. Cal fer servir ______________ (el regle / la regla) perqu les ratlles quedin ben rectes. 9. Detecteu i esmeneu el barbarisme de les frases segents. 1. Em van furtar el bolso mentre passejava pel centre de la ciutat. 2. El professor va borrar la pissarra massa de pressa i no ho vaig poder apuntar. 3. Les assafates daquesta companyia aria solen ser molt servicials. 4. Mencanta menjar palomites quan vaig al cinema, encara que molesti. 5. Si vas al mercat, recorda que has de comprar raves, pastanagues, pepinos i albergnies. 6. El comissari va treballar molt per averiguar qui era lassass daquell indigent. 7. Tenim massa gastos extres i, si no paguem el lloguer, ens desnonaran. 8. La meva nena sempre dorm amb el pelutxe que li van portar els Reis lany passat. 9. Si per dinar fem cargols necessitarem palillos rodons per treurels de la closca. 10. Quin follon que es va muntar a la sala de vistes quan la jutgessa va dictar sentncia! 10. Marqueu la resposta correcta. 1. Quan alg fa molta fressa... a) es mou molt de pressa. b) fa molt de soroll. c) pren un batut de maduixa. d) no para de parlar.
162
Lxic
LXIC
2. Dos quarts i cinc de dotze sn les... a) 11.35 h. b) 12.35 h. c) 11.25 h. d) 12.25 h. 3. Pea de roba que sestn damunt de la taula en parar-la. a) tovallola b) tovall c) tovalles d) mantel 4. Quan et fas lorni... a) et fas el llest. b) et fas el desents. c) et tornes esmunyeds. d) ten vas corrents. 5. Qu et pots raspallar? a) les dents b) les parpelles c) els dents d) els parpelles 6. Els bancs noms obren... a) per la tarda. b) al mat. c) pel mat. d) a la nit. 7. Quan hi ha una davallada de les temperatures vol dir que... a) fa ms fred. b) fa ms calor. c) fa la temperatura normal per a lpoca. d) han pujat les temperatures. 8. Qu s el vespre? a) la tarda b) les primeres hores de la tarda c) les ltimes hores de la tarda d) la matinada 9. Fem servir el setrill per... a) amanir. b) jugar a hoquei. c) agafar el menjar. d) canviar la roda del cotxe.
Lxic
163
LXIC
10. El boc s el mascle de... a) la gallina. b) la vaca. c) leuga. d) la cabra. 11. Completeu les frases que hi ha a continuaci amb la paraula o expressi adequada. 1. Quan el nen sembruti, cal que li canvis els ____________________ (panyals / bolqus / bolquers) al ms aviat possible. 2. El jutjat va notificar ____________________ (les dades / les dates / els datos) de les detingudes per mitj dun ofici. 3. Dijous ____________________ (tinc que anar / he danar / tinc danar) a veure loncle. 4. LAjax va guanyar la lliga amb molts jugadors provinents ____________________ (de la pedrera / de la cantera / del planter). 5. A la carretera de coll de Pal hi ha massa ___________________ (corbes / curves / revolts). 6. El monarca daquell estat s un home molt ___________________ (campetxano / trampat / trempat) i simptic. 7. Aquella balana no pesava ____________________ (res / cap / gens), era molt lleugera. 8. La nova metgessa s molt ____________________ (torpe / maldestra / xapussera) quan fa segons quines tasques. 12. Escriviu el contrari (antnim) del que indiquen les paraules en cursiva. 1. Els testimonis daquest cas sempre arriben molt tard. 2. Abans del partit cal que animem lequip incondicionalment. 3. Les declaracions dels inculpats sn al calaix de baix. 4. He deixat la LEC sobre la taula del secretari. 5. Els guepards corren molt de pressa. 6. La capital del partit judicial s molt lluny daqu. 7. El marit de la jutgessa est massa prim per al meu gust. 8. Has danar pel carrer estret que du al collegi dadvocats. 9. Aquest material s ms dur del que tots voldrem. 10. El Nstic t ms punts que lany passat en aquesta jornada. 13. Uniu el mot de la primera columna amb el seu contrari (antnim). 1. apassionat 2. barroer 3. deixat 4. bleda 5. amansir 6. afegir 7. antiquat 8. eixut 9. augmentar 10. encs a. decidida b. primmirat c. mullat d. indiferent e. minvar f. modern g. fred h. polit i. embravir j. treure
164
Lxic
LXIC
14. Marqueu la forma que sigui correcta o ms precisa. 1. __________________ (Prem / Apreta) el timbre perqu tobrin el Jutjat. 2. Per avisar tothom cal __________________ (pegar / enganxar) un avs a la paret. 3. Es va trencar __________________ (el canell / la munyeca) quan esquiava. 4. __________________ (Les / Els) postres daquest restaurant sn molt especials. 5. Mencanten els entrepans __________________ (datun / de tonyina). 6. Si estudiem, __________________ (aconseguirem / conseguirem) aprovar enguany. 7. Hem danar a la __________________ (taquilla / guixeta) a comprar les entrades per al concert. 8. La carn de porc t massa __________________ (greix / grassa) per al meu gust. 9. Aquell home est massa __________________ (gras / gordo). 10. Caldria __________________ (incloure / incluir) ms davanters a lequip. 15. Marqueu la resposta correcta. 1. Quan alg fa una becaina... a) exerceix un crrec transitori. b) trenca el son. c) t tendncia a rebre molts diners. d) fa una bona acci. 2. Quan una persona fa salat... a) arriba tard. b) t molta set. c) li agrada molt el mar. d) s molt desconfiada. 3. Un somiatruites s una persona... a) que sempre t gana. b) que li agrada molt cuinar. c) que sillusiona fcilment amb coses impossibles. d) que t molta creativitat. 4. Com sescriu 2.352? a) dos-mil trescents cinquanta-dos b) dos mil tres-cents cinquanta-dos c) dos-mil trescents-cinquanta-dos d) dos-mil-tres-cents cinquanta-dos 5. Quina hora s les 7.20 h? a) s un quart i cinc de set. b) Falten cinc minuts per a dos quarts de vuit. c) s un quart i cinc de vuit. d) Sn dos quarts i mig de set.
Lxic
165
LXIC
6. Noms una daquestes frases s correcta: a) Mhe baixat del bus i he caigut. b) He baixat del bus i he caigut. c) He baixat del bus i mhe caigut. d) Mhe baixat del bus i mhe caigut. 7. Qu vol dir tants caps tants barrets? a) Que hi ha gent molt ben vestida. b) Que la gent s molt tradicional. c) Que hi ha un lloc per a cada cosa. d) Que hi ha tantes opinions com persones. 8. Si alg ens fa la guitza... a) ens convida a sortir dun local. b) ens importuna, ens molesta. c) ens vol fer fora de la feina. d) ens riu totes les grcies. 9. Quan feu dentetes? a) Quan feu riure. b) Quan teniu una indigesti. c) Quan provoqueu enveja. d) Quan aneu al dentista. 10. La gallina... a) quiriqueja. b) fa la crida gallinera. c) renilla. d) escataina. 16. Subratlleu la forma correcta que substitueix la paraula en cursiva sense que canvi el sentit de la frase. 1. Condueix desma (maquinalment / rpidament / agressivament) i un dia tindr un disgust. 2. Va ser llavors (llavonses / a les hores / aleshores) quan ho vaig veure clar. 3. Els seus dubtes no es poden escatir (aclarir / aigualir / esbandir). 4. Lavi va davallar (ascendir / caure / baixar) bruscament. 5. Sempre em fixo en la manera denraonar (parlar / caminar / esmolar) de la gent. 17. Corregiu els barbarismes que estan en cursiva. Tereseta, mhe enterat ________________ que es casa el teu tio ________________. Ara haur de fer reformes a casa seva, no? Li has de dir que canvi lmpares ________________ i alfombres ________________ perqu sn horribles i que posi un armari de paret a lhabitaci.
166
Lxic
LXIC
Diumenge vam anar a un restaurant a fer laperitiu i vam demanar berberetxos ________________, per com que no tenien palillos ________________ vam demanar la conta ________________ i vam marxar. En Josep estava tan enfadat que va accelerar el cotxe, va pujar a lacera ________________ i va collidir amb una moto que no tenia seguro ________________. 18. Uniu cada expressi construda amb el verb fer amb el significat corresponent. 1. Fer fer 2. Fer servir 3. Fer anar 4. Fer ballar 5. Fer cantar 6. Fer saber 7. Fer veure 8. Fer safareig 9. Fer goig a. Utilitzar b. Causar satisfacci c. Tafanejar d. Comunicar e. Simular f. Fer confessar per descobrir alguna cosa g. Fer funcionar h. Dominar i. Encarregar
19. Llegiu el text segent i trieu el sinnim adequat de les paraules de la llista que teniu a sota.
En les setmanes segents, hi va haver a Montsegur i el seu entorn un desgavell inslit i una gran commoci. Un poders exrcit duns quants milers dhomes, reclutat com a servei obligatori pel senescal del rei francs a Carcassona, va plantar el seu campament, els seus carruatges i els seus estendards al peu mateix de la muntanya i, tot seguit, amb lacord exprs dels bisbes de lEsglsia catlica, va posar-hi setge. Enmig dun gran desplegament, diversos posts de gurdia van ser installats all on no arribava el gruix de lexrcit, al mateix temps que sanaven amassant, a carrera feta, municions, armament i ginys de guerra. A dalt el pech, se seguia un procs simultani, per b que en una escala molt menor. Dacord amb les directrius de Pire Rotger de Mirapeis, els assetjats van anar procedint a un considerable amuntegament de vitualles i armes de tota mena, i tamb de cordes, fones i projectils per als trabuquets i manganells, mquines que els fusters i els forjadors del poble safanyaven a construir a corre-cuita. Alguns homes de refor van pujar fins al castell i, al llarg del permetre de la roca, es van multiplicar les defenses i les gurdies. Antoni Dalmau, Terra doblit (text adaptat)
Desgavell A carrera feta Amuntegament Safanyaven A corre-cuita
assossec desma apilonament salentien pausadament
desordre sense parar minvament sapressaven mesuradament
seny a desgrat redument sendarrerien rpidament
Lxic
167
LXIC
20. Noms una definici de les expressions segents s correcta. Marqueu-la. 1. Picar ferro fred. a) Esforar-se intilment. b) Enganyar sistemticament. c) Interposar-se en una baralla. 2. Tirar pel dret. a) Fer una cosa legalment. b) Fer una cosa amb moltes dificultats. c) Fer una cosa directament. 3. Estar dat i benet. a) Ser una cosa molt cristiana. b) Quedar resolta una situaci. c) Exercir regularment la generositat. 4. Fer la gara-gara. a) Tenir dificultats per parlar b. b) Afalagar alg desmesuradament. c) Tenir molta tendncia a lenveja. 5. El ms calent s a laigera. a) Ser una situaci molt delicada. b) Donar ms arguments del compte. c) Tenir una situaci pendent sense resoldre. 6. Fer mans i mnigues. a) Esforar-se amb tots els mitjans possibles. b) Ajuntar esforos de procedncia diversa. c) Tenir facilitat per perdonar els enemics. 7. Arribar i moldre. a) Tenir molta determinaci. b) Ser una persona molt impetuosa. c) Enllestir una feina rpidament. 8. Fer-la petar. a) Conversar, xerrar distesament. b) Tensar molt una situaci. c) Actuar amb molta rotunditat, especialment amb els infants. 9. Saber-la llarga. a) Ser una persona molt pesada. b) Tenir tendncia a allionar els altres. c) Ser molt astut.
168
Lxic
LXIC
10. Embolicar la troca. a) Tenir poca pacincia. b) Embrollar els afers. c) Ser molt gandul. 21. Uniu cada s del verb fer amb el seu significat. 1. Fer salat 2. Fer volta 3. Fer figa 4. Fer lullet 5. Fer el fet 6. Fer el pes 7. Fer la murga a. No arribar amb puntualitat b. Fer un senyal tancant un ull c. No necessitar res ms d. Passar per un cam ms llarg e. Satisfer f. Empipar g. Fallar, defallir
22. Marqueu el significat de cadascuna daquestes expressions. 1. Beure oli vol dir... a. tenir molta sort. b. estar en una situaci desesperada. c. passar un mal trngol. a. tranquil. b. sorolls. c. desordenat. a. anar-sen. b. arrunar-se. c. aixoplugar-se. a. no ens trobem del tot b. b. estem amonats. c. estem eufrics. a. no ens agrada la sopa. b. no tenim diners. c. no mengem. a. ens aprimem. b. ho passem malament. c. ens engreixem.
2. Can seixanta s un lloc molt...
3. Escampar la boira vol dir...
4. Quan estem empiocats...
5. Que no bufem cullera vol dir que...
6. Si les passem magres s que...
23. Noms una definici de les expressions i frases fetes segents s correcta. 1. Qui no vulgui pols que no vagi a lera. a) Vol dir que sha de netejar sovint. b) Si no vols problemes, no tels busquis. c) Cal ser respectus amb qui no pensa com tu.
Lxic
169
LXIC
2. Tocar el dos. a) Anar-sen. b) Fer companyia alg. c) Buscar complicitats. 3. No val a badar. a) Tothom ha dassumir la seva responsabilitat. b) No es pot estar desprevingut. c) Shan de complir les regles del joc. 4. Fer pujar la mosca al nas. a) Sha dolorar un aliment abans de tastar-lo. b) Fer pessigolles a alg. c) Perdre la pacincia, irritar-se. 5. Fer patxoca. a) Fer goig, una persona o una cosa. b) Fer mal a la panxa. c) Cantar molt malament. 6. Fer cinc cntims duna cosa. a) Ser una persona molt avara. b) Explicar una cosa breument a alg. c) Tenir molt poca pacincia. 7. Fer-ne un gra massa. a) Sobredimensionar una situaci. b) Fer molta picor una erupci cutnia. c) Rendir molt a la feina. 8. Sortir-sen. a) Sortir airs duna empresa dificultosa. b) Optar per una opci extrema. c) Anar de dins cap fora. 9. Treure foc pels queixals. a) Ser una persona molt impulsiva. b) Tenir tendncia a emmalaltir. c) Estar molt enfadat. 10. Haver-nhi per llogar-hi cadires. a) Ho diem quan una cosa s curiosa, increble o inaudita. b) Ho diem quan fem un negoci desastrs. c) Ho diem quan alg s molt mandrs.
170
Lxic
LXIC
24. Aparelleu les frases fetes de lesquerra amb el significat adequat de la dreta. 1. Vendre la casa i anar a lloguer 2. No tenir ni cap ni peus 3. Tenir el peu al coll 4. Fugir destudi 5. Fer sortir de polleguera 6. Fer la gara-gara 7. Tocar el dos 8. Passar de taca doli 9. Posar-hi ms pa que formatge 10. Fer un cop de cap 25. Marqueu la resposta correcta. 1. Quan alg us amanyaga... a) us observa atentament. b) us fa carcies. c) us fa un elogi. d) us arregla alguna cosa. 2. Quan un nen creu vol dir que... a) obeeix. b) t molta imaginaci. c) t molta fe. d) t molta autoestima. 3. Qu vol dir rajar? a) Un lquid, sortir dun orifici formant raig o doll. b) Parlar malament dalg o dalguna cosa. c) Tallar amb una arma blanca. d) Espargir aigua sobre una superfcie. 4. Els arquitectes fan... a) planells. b) planos. c) plnols. d) planiols. 5. Ser el cul den Jaumet vol dir... a) ser molt brut. b) ser molt groller. c) ser molt arrogant. d) ser molt inquiet. a. Eludir el tema b. Afalagar c. Prendre una determinaci d. Liquidar una situaci e. Anar-sen f. Sense solta ni volta g. Exasperar h. Exagerar en una explicaci i. Tenir dominat j. Excedir del lmit
Lxic
171
LXIC
6. Quan no entenem una cosa tenim... a) una dubte. b) un dubte. c) una dubta. d) un dudte. 7. Un boc de pa s... a) un tros petit. b) la molla. c) un tros gros. d) un llonguet. 8. Quan una persona repapieja... a) li agrada molt cantar. b) t afeblides les facultats mentals. c) li agrada provocar els altres. d) t molta gana. 9. Si una persona s un enze... a) s molt espavilada. b) t tendncia a la depressi. c) s aturada. d) s poc apta per fer activitats fsiques. 10. El marr s el mascle de... a) lovella. b) la truja. c) leuga. d) la cabra.
172
Lxic
Comprensi lectora
COMPRENSI LECTORA
1. Llegiu aquest article i indiqueu si les afirmacions que trobareu a continuaci sn veritables (V) o falses (F).
El mico de lAns del Mono sortir al carrer El mico de lAns del Mono sortir ben aviat al carrer convertit en esttua de bronze perqu tots els badalonins que ho vulguin el puguin veure de ben a prop. Desprs de 130 anys fent de smbol duna de les marques dans ms importants de lEstat i duna de les empreses emblemtiques de Badalona, el mico adquirir dimensions humanes amb lobjectiu de convertir-lo en un smbol de projecci exterior de la ciutat. La idea va sortir de lescola dart i superior de disseny Pau Gargallo, que volia aportar a la ciutat lescultura dun personatge emblemtic, tal com explica el gerent de la fbrica dAns del Mono. Lartista badalonina Susana Ruiz, que ha cursat el grau superior descultura a lescola Pau Gargallo, ha estat lencarregada de donar forma a la idea, que la fbrica dAns del Mono ha vist amb bons ulls des del comenament. s per aix que el grup Osborne, propietari de la fbrica dans, ha decidit finanar la realitzaci del projecte per donar-lo desprs a la ciutat de Badalona i situar-lo en un espai de la via pblica. Hem donat suport econmic a la proposta i pensem cedir lesttua al poble de Badalona, assegura el gerent de la fbrica, que avana que el projecte es troba a hores dara en fase preliminar, per ben aviat es far mans i mnigues per tirar-lo endavant. El mico de lescultura, que apareix assegut en un banc, t una gran semblana amb el de letiqueta de les ampolles de licor. Es tracta duna figura amb rostre hum, que tindr tamb la mida duna persona, asseguda en una postura molt semblant a la de letiqueta. En una m aguanta la caracterstica ampolla diamantada de lans. Lnica diferncia s que aquest mico es mira letiqueta de lampolla on apareix ell mateix. Avui, 18 de mar de 2011 (text adaptat)
V 1. El mico de lescultura ser exactament igual al de letiqueta de les ampolles de licor. 2. Lescola dart i superior de disseny, juntament amb la fbrica dans, han finanat aquest projecte. 3. La direcci de la fbrica del licor preveu lliurar lescultura a lAjuntament de Badalona sense cap compensaci econmica. 4. El projecte de construcci daquesta escultura es troba en la seva etapa final. 5. La figura del mico de lescultura, obra duna dissenyadora badalonina, tindr la mida dun home i estar asseguda.
174
Comprensi lectora
COMPRENSI LECTORA
Disminueix el risc dincendi grcies a les ltimes pluges La situaci de risc de foc forestal ha disminut grcies a les tempestes de les ltimes setmanes, que han redut el nivell de sequera. Ara b, segons un informe dels Bombers de la Generalitat, les precipitacions no han estat prou ben repartides per reduir el perill a tot el pas i, a ms, lestat de part de la vegetaci ha dificultat laprofitament daquesta aigua. Tot i que la pluja ha estat insuficient, cal destacar que les temperatures no extremadament altes, la recuperaci general de les humitats relatives durant la nit i labsncia de vent han estat favorables. Malgrat tot, els nivells de sequera no shan redut a tot el pas. s el cas de les comarques de la Noguera, el Pla dUrgell, les Garrigues, el Segri i el Barcelons, i de la zona del cap de Creus. En opini dels experts, calen ms pluges per poder donar per tancada la campanya dincendis forestals. Ara per ara, i segons els bombers, el risc de patir un gran foc depn ms del vent i de les baixes humitats que no de lestat de la vegetaci. Les zones ms seques actualment sn el Bages, la Noguera i el cap de Creus. En aquest ltim indret, preocupen especialment les rfegues de vent que comencen a bufar a partir de setembre perqu, tot i "que el risc ha baixat de manera important", encara no es pot parlar en termes definitius. Tamb hi ha un perill potencial de gran incendi forestal al Garraf, lAnoia i lAlt Peneds. Daltra banda, el Departament de Medi Ambient ha sollicitat al Govern espanyol mesures de suport per als damnificats pels incendis ms greus registrats aquest estiu a Catalunya, tal com recull un decret que sacaba daprovar. Avui, 19 dagost de 2005 (text adaptat)
V 1. La principal causa que pot provocar un gran incendi s lestat de la vegetaci i no pas les baixes humitats o el vent. 2. El risc de foc forestal ha disminut a causa, entre daltres factors, de la recuperaci general de les humitats relatives dirnes. 3. La Generalitat ha demanat al Govern espanyol mesures de suport per als afectats pels incendis ms greus. 4. La pluja ha estat ben repartida per reduir el perill dincendi a tot el pas. 5. Preocupen les rfegues de vent que bufen al cap de Creus a partir del setembre.
Comprensi lectora
175
COMPRENSI LECTORA
Promouen un club de fumadors Lentrada en vigor de la nova normativa sobre el tabac sha tradut en una davallada de clients al bar Mezzanine de leixample de Tortosa. Ho assegura el propietari del bar, que fa un any va obrir el seu bar restaurant i, tal com requeria la normativa daquell moment, va habilitar un espai del seu local com a rea de fumadors. Encara no he amortitzat la inversi que vaig fer per disposar dun espai per a fumadors, qui em retornar aquests diners?, lamenta lamo del local. Tanta s la prdua de clients al seu bar que a final de mes prescindir duna de les tres cambreres que t. s un 25% de la plantilla, diu el propietari del bar. I s aquesta delicada situaci econmica el que lha portat a impulsar la creaci dun club de fumadors, que ser el primer de Tortosa i de les Terres de lEbre. De moment hi ha una cinquantena de clients interessats a formar part daquesta entitat, que haur de disposar duna entrada diferent de la del bar i que no podr comunicar amb lestabliment. Cedir un espai al club de fumadors per un perode de temps que sanir renovant de forma automtica, ha explicat el propietari de lestabliment. A canvi, els socis del club de fumadors saprovisionaran de productes del bar. Hi ha gent que venia al bar a fer un caf i fumar un cigarret i ara, com que no poden fumar, prefereixen quedar-se a casa a prendres el caf, assenyala lamo del bar. El restaurador espera recuperar aquests clients quan posi en marxa el club de fumadors, que adequar en un espai que actualment s un menjador, per que amb la davallada de clientela s prescindible. Per accedir a aquest espai ser necessari disposar dun carnet de soci de lentitat, o b assistir-hi com a invitat. Tot i que els no-fumadors agram que els bars ja no facin pudor de fum, els establiments no han guanyat clientela amb la nova llei del tabac. I s per aix que sinventen iniciatives com la del Mezzanine, i que augmenten el nombre de taules i cadires a les terrasses. Tamb he demanat llicncia per posar taules i cadires al carrer, manifesta el propietari del local. Avui, 25 de gener de 2010 (text adaptat)
V 1. Shaur daccedir al club de fumadors per la mateixa entrada del bar, per no podr comunicar-se amb aquest establiment. 2. Els socis del club de fumadors consumiran productes del bar. 3. El propietari del bar cedir al club de fumadors un espai que va habilitar fa un any dacord amb la normativa daquell moment. 4. La delicada situaci econmica del bar ha fet que el seu propietari rescindeixi el contracte duna cambrera. 5. Noms es podr entrar al club de fumadors amb un carnet de soci de lentitat.
176
Comprensi lectora
Comprensi oral
COMPRENSI ORAL
1. Llegiu les preguntes i les respostes segents. A continuaci, sentireu dues vegades un text. Tot seguit, marqueu la resposta correcta. 1. Quins estudiants no formen part de lanomenada generaci ni-ni? a) Els universitaris. b) Els que acaben batxillerat. c) Els graduats en FP. 2. Qu es desprn de linforme creat per la Fundaci BCN Formaci Professional? a) El reconeixement de lexperincia professional adquirida sense formaci. b) LFP t la taxa de temporalitat contractual ms alta de la ciutat. c) La formaci universitria s un dels valors segurs en la lluita contra la temporalitat en els contractes. 3. Linforme tamb diu que... a) un 52% dels graduats en FP estan treballant. b) lFP redueix les possibilitats destar a latur en un 16,7%. c) en edat jove obtenir una qualificaci dFP incrementa un 66% la taxa docupaci. 4. En quins estudis estan matriculats la majoria dels estudiants de formaci professional? a) En serveis basats en el coneixement i lalta tecnologia. b) En mecnica industrial. c) En tecnologia aeroespacial. 5. De qu acusen els sindicats la regidora dEducaci de Barcelona? a) De no donar suport institucional a la formaci professional. b) De la falta de places de formaci professional a Barcelona. c) Dinvertir pocs recursos econmics en lFP.
178
Comprensi oral
COMPRENSI ORAL
2. Llegiu les preguntes i les respostes segents. A continuaci, sentireu dues vegades un text. Tot seguit, marqueu la resposta correcta. 1. Per quin motiu el general Yeager t una esttua en una base naval nord-americana? a) Perqu s considerat un heroi per haver collaborat amb la resistncia francesa. b) Perqu durant la guerra va fer caure tretze avions alemanys. c) Perqu va ser el primer home que va viatjar ms de pressa que la velocitat del so. 2. La Gurdia Civil on va enxampar el pilot nord-americ? a) Sortint duna masia de Bossost. b) Quan travessava la frontera. c) Durant la travessia de quatre dies entre el fred i la neu. 3. En lactualitat qu hi ha al petit local que durant la guerra va ser la pres de Sort? a) El Caf Pessets. b) Un museu sobre els evadits de la Segona Guerra Mundial. c) Un museu sobre els fets que va protagonitzar el general Yeager. 4. Per qu lEstat espanyol no va entregar el pilot nord-americ als nazis? a) Perqu era una persona molt influent i un reputat pilot al seu pas. b) Perqu les autoritats shavien tornat ms permissives amb els aliats. c) Perqu es va aconseguir escapar i va arribar a Gibraltar. 5. Qu va fer Charles Yeager desprs de sortir de la pres de Sort? a) Va passar-se als maquis de la resistncia francesa. b) Va tornar al seu pas i va collaborar amb la NASA. c) Va pilotar un dels avions que van bombardejar Berln.
Comprensi oral
179
COMPRENSI ORAL
3. Llegiu les preguntes i les respostes segents. A continuaci, sentireu dues vegades un text. Tot seguit, marqueu la resposta correcta. 1. Qu recomanen els experts a les persones que practiquen de manera regular lesport de resistncia continuat? a) Abstenir-se de fer-ne. b) Fer-se controls peridics. c) Dosificar molt els esforos. 2. Sn obligatries les revisions preventives en esportistes professionals? a) S, la nova llei de lesport ho preveu. b) S, consisteixen en un electrocardiograma, un ecocardiograma i una prova desfor. c) No, per la nova llei de lesport ho podria regular. 3. Qu aconsella el cardileg Josep Brugada a les persones que vulguin fer esport? a) Per evitar el sobreesfor del cor recomana fer-se unes proves prvies. b) Com ms esport facin ms acostumats estaran a lesfor fsic. c) Recomana a tots els nens que es facin un ecocardiograma abans de fer esport. 4. Qu demostra lestudi realitzat per un equip multidisciplinari de lHospital Clnic? a) La prctica continuada dexercici fsic de resistncia pot tenir conseqncies negatives per a la circulaci sangunia. b) Lexercici continuat pot comportar un substrat per patir artmies. c) Lexcs dexercici fsic provoca la degeneraci de les artries. 5. A quina conclusi va arribar lequip del Clnic en lexperiment amb les rates? a) Com ms exercici feien ms adaptat tenien el cor. b) Les rates sedentries tenien les mateixes possibilitats de patir una artmia cardaca que les que feien exercici continuat. c) Les rates que feien exercici continuat tenien ms possibilitats de patir una artmia cardaca.
180
Comprensi oral
Expressi escrita
EXPRESSI ESCRITA
A lhora de redactar un text, cal tenir en compte tres etapes: la planificaci, la redacci i la revisi, que ens facilitaran fora la tasca per poder escriure textos coherents, entenedors i eficients. La planificaci s la base de tot el procs. Consisteix a anotar un seguit didees sorgides a partir de la lectura de la proposta de redacci. Caldr classificar-les segons la seva importncia, per elaborar tot seguit lesborrany del document. En el moment que fem aquest esborrany i durant les revisions posteriors, ens poden ser tils els consells segents: Text El document ha de tenir una distribuci correcta de tots els elements (salutaci, comiat, dataci...) i la informaci ha destar ben estructurada. El text ha de contenir la informaci que es demana a lenunciat i no ha de contenir informaci irrellevant. El grau de formalitat del text marca el tractament que sha de fer servir per al destinatari (tu, vost/vosts/vs). Pargrafs Cada pargraf ha de contenir una idea. La informaci clau sha de situar al principi del pargraf. La mateixa idea no sha de repetir en diferents pargrafs. Frases Sha de respectar lordre lgic de la frase (subjecte+verb+complements). Cal evitar fer frases massa llargues. Sha de cohesionar la informaci amb els connectors adients. Lxic Cal fer servir un lxic adequat al registre. Shan devitar les repeticions. Puntuaci Entre subjecte i verb no shi han de posar comes. Tampoc sha de separar el verb del complement directe amb coma. Els incisos i les explicacions van sempre entre comes. En les enumeracions shan de separar tots els elements amb una coma, menys el penltim i lltim, que ja porten una conjunci. Els ttols i les dates van sense punt final. En aquest dossier treballarem diferents tipus de textos: lavs, la postal, la nota, el correu electrnic, la carta informal, la carta formal i el text argumentatiu.
182
Expressi escrita
EXPRESSI ESCRITA
LAVS
Lavs s un escrit de carcter breu en qu sadverteix o sinforma un pblic ms o menys extens dalguna qesti dinters. Ha de contenir la paraula avs o una altra danloga destacada tipogrficament, perqu el lector spiga que es tracta duna informaci que ha de conixer. No t ni salutaci ni comiat, per la data i lautor hi han de figurar. Cal exposar-hi la informaci duna manera clara i sinttica. Si el que es comunica pot perjudicar alg, cal fer-hi constar els motius del fet i les alternatives. Estructura de lavs
Ttol Contingut
Signatura
Exemple
AVS Us recordem que des davui, 19 de gener de 2011, tenim al Deganat les noves targetes per fitxar. Us demanem que les passeu a recollir al ms aviat possible. La secretria degana
Expressi escrita
183
EXPRESSI ESCRITA
LA POSTAL
La postal s un document breu i espontani que senvia a amics o parents quan sest de vacances o per felicitar-los. Estructura de la postal
Data segell Salutaci Missatge
Comiat Signatura
Nom i cognoms Adrea Codi postal i poblaci
Exemple
Pars, 15 de juliol de 2010 Hola, Rita, Tescric des de Pars. Hi passar tot lestiu, perqu vull perfeccionar el meu francs. Concretament mestic a la Residence George Pompidou. De moment he fet amistat amb un itali molt eixerit. Fins aviat! Lloren
Rita Torres Farell Carrer dels Jutjats, 62 08080 Barcelona
184
Expressi escrita
EXPRESSI ESCRITA
LA NOTA
En la nota un emissor vol donar una informaci puntual escrita a un receptor concret mitjanant un text molt curt. En algunes ocasions s bo que la nota porti la data i/o lhora, perqu la informaci aix ho requereix. Estructura de la nota
Salutaci Contingut
Comiat Signatura
Exemple
Alba, Mhan trucat de la guarderia per anar a buscar el nen, ja que no es troba b. The trucat al mbil i devia estar fora de cobertura, perqu no hi he pogut deixar cap missatge. A reveure, Mag
Expressi escrita
185
EXPRESSI ESCRITA
EL CORREU ELECTRNIC
El correu electrnic s el missatge personalitzat que senvia o es rep mitjanant lordinador o el telfon mbil. Es diferencia del correu postal per la immediatesa, en lenviament i la recepci, i per la possibilitat de fer-lo arribar a ms dun destinatari, sense necessitat de fer-ne cpies. El correu electrnic sempre cont un encapalament i un cos: En lencapalament hi consta la informaci sobre lemissor i lassumpte de qu tracta. En el cos, a ms de tota la informaci que volem comunicar, cal posar-hi tamb la salutaci, el comiat i la signatura. Per a missatges informals es poden utilitzar formes com ara Hola!, Ei, Benvolgut amic, per a la salutaci, i Au!, Fins aviat o Una abraada, per al comiat. En canvi, per a missatges formals, es fan servir les frmules de la carta tradicional: Benvolguda senyora, Senyor, Distingits senyors, Atentament, Ben atentament... A ms, cal estructurar tota la informaci del missatge en pargrafs i cal exposar-la de manera clara i concisa. Quan es respon un missatge de correu, es pot esmentar la informaci rebuda prviament de diverses maneres. Podem mantenir el missatge que hem rebut i collocar la resposta al davant del text o al darrere, o b respondrel per parts, inserint la resposta en el text rebut o en les parts que nhem conservat. Estructura del correu electrnic
Per a... Tema: Salutaci Cos
Comiat Signatura
186
Expressi escrita
EXPRESSI ESCRITA
Exemple de correu electrnic personal
Per a... tina.forner@xij.gencat.cat Tema: Ajuda ;-)
Hola, Tina, Aquesta setmana no podr venir a classe, perqu he de plegar una mica ms tard a la feina. Em podrs passar els apunts de tot el que feu? Divendres al vespre et truco! :-) ngels
Exemple de correu electrnic formal
Per a... COMISSIO@ajuntament.cat Tema: Reuni de la Comissi de Patrimoni
Senyor/a, Us escric per convocar-vos a la propera reuni de la Comissi de Patrimoni, el dia 23 de setembre a les 10 h. Aix mateix, us envio un fitxer, adjunt, amb lordre del dia de la convocatria. Atentament, Fina Cases Dalmau Secretria de la Comissi de Patrimoni Regidoria de Cultura
Font: Argumenta [12] Comunicaci Virtual <http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_12/tot_t12.html>
Expressi escrita
187
EXPRESSI ESCRITA
LA CARTA INFORMAL
La carta s una comunicaci escrita adreada a una persona o a un organisme. La carta informal, lgicament, semmarca en un context de familiaritat i shi utilitza sobretot un registre colloquial. El tractament que es fa servir s el segent: Per a qui escriu la carta: jo/nosaltres Per a qui la rep: tu/vosaltres Estructura de la carta informal
1. Data 2. Salutaci 3. Contingut
4. Comiat 5. Signatura 6. PD (opcional)
1. Data. Cal escriure primer la localitat o lloc des del qual sescriu i, tot seguit, la data desprs duna coma. El mes sescriu amb minscula, lany no porta cap punt i no hem de posar mai punt al final. Sabadell, 3 de Gener de 2.011. A Sabadell, 3 de gener de 2011. Sabadell, a 3 de gener de 2011 Sabadell, 3 de gener de 2011 2. Salutaci. Ha de ser coherent amb el to del text i les paraules de comiat. La salutaci ha destar separada de la resta del text amb una coma.
188
Expressi escrita
EXPRESSI ESCRITA
Benvolguts amics, Estimat Rafel, Hola, guapa, 3. Contingut. Shi expressa la informaci necessria objecte de la carta. Consta de tres parts: Introducci. Shi exposa el propsit pel qual sescriu. Exposici. Shi explica lobjecte de la carta. Conclusi. Shi resumeixen els aspectes fonamentals de la carta, sobretot la finalitat. Si cal, tamb shi pot esmentar el que sespera que faci el destinatari. 4. Comiat. Tal com hem dit, ha de ser coherent amb la salutaci. Al final cal que hi posem una coma, excepte que sigui una frase amb el verb en forma personal. Fins aviat, Petons, Aprofito locasi per enviar-te una abraada. 5. Signatura. Ha de ser a m. 6. Postdata (PD) o post scriptum (PS). Shi inclouen informacions dltima hora o que es volen destacar. Exemple
Gandesa, 2 dagost de 2011 Hola, Frederic, Fa tres dies que he comenat a treballar al Jutjat de Gandesa, la meva primera destinaci com a funcionria del cos de tramitaci. De moment, he llogat una habitaci en un hostal a prop de la feina, per ja he comenat a buscar un pis per llogar-lo. Tinc alguns companys que viuen aqu i mhan ofert compartir pis amb ells, per prefereixo viure sola. Quan estigui installada (espero que sigui ben aviat) tavisar, perqu vull que vingueu tots a veurem. Petons! Estel
Expressi escrita
189
EXPRESSI ESCRITA
LA CARTA FORMAL
La carta formal s aquella que va adreada a destinataris que exigeixen un to ms seris i distanciat. Tant lestructura com la redacci de la informaci sn molt ms rigoroses que no pas les de la carta informal. El tractament amb el qual ens adrecem al destinatari ha de ser vs/vost/vosts. No s convenient fer servir el tu, ms colloquial, i s molt important mantenir el mateix tractament en tot el text. Amb els pronoms vost/vosts utilitzem la 3a persona del verb. En canvi, amb el pronom vs fem servir la 2a del plural. Per tant, quan redactem no els hem de barrejar. Us escric per demanar-li que canvi... Us escric per demanar-vos que canvieu... Li escric per demanar-li que canvi... Els escric per demanar-los que canvin...
Estructura de la carta formal
1. Emissor 2. Destinatari 3. Salutaci 4. Contingut
5. Comiat 6. Signatura 7. Data 8. PD (opcional)
190
Expressi escrita
EXPRESSI ESCRITA
1. Emissor. Nom i adrea de qui envia la carta. Quan es tracta dun organisme oficial o duna empresa, les dades de lemissor solen estar impreses en el full. A lhora descriure les adreces podem fer servir abreviacions: c. o c/ (carrer), pl. (plaa), av. (avinguda), 1r 1a, 2n 2a, 3r 3a, 4t 4a, 5 5a... Av. de Roma, 23, 7 1a Pl. de Catalunya, 16, 5 3a C. Prat de la Riba, 20, 3r 2a 2. Destinatari. Nom, crrec si conv i adrea del destinatari. 3. Salutaci. Ha de ser coherent amb el to del text, les paraules de comiat i el crrec del destinatari. Senyora, Distingit senyor, Benvolgudes companyes, 4. Contingut. Tal com sexplica en lapartat de la carta informal, shi han de diferenciar la introducci, lexposici i la conclusi. 5. Comiat. Ha de concordar amb la salutaci i el to del text. Al final cal que hi posem una coma, excepte que sigui una frase amb el verb en forma personal. Atentament, Aprofito lavinentesa per saludar-la ben atentament. 6. Signatura. Signatura a m de qui escriu la carta, nom i cognoms i, si cal, crrec, si no consten en les dades de lemissor. Glria Ros Vidal Presidenta 7. Data. Cal escriure primer la localitat des de la qual sescriu i, tot seguit, la data desprs duna coma. Palma de Mallorca, 14 dabril de 2011 8. Postdata (PD) o post scriptum (PS). Shi inclouen informacions que es volen destacar.
Expressi escrita
191
EXPRESSI ESCRITA
Exemple
Associaci Cultural Franja de Ponent Carrer Major, 15 22520 Fraga Miquel Segura i Pal Cap de lrea de Vendes de Menuts Editorial Carrer Indbil, 34, 6 4a 25001 Lleida
Senyor, Us escric, com a presidenta de lAssociaci Cultural Franja de Ponent, entitat que treballa per fomentar la nostra cultura, per demanar-vos una aportaci per a la biblioteca que hem installat al nou local que ens ha cedit lAjuntament de Fraga. Tal com he dit, el propsit de la nostra associaci s fomentar la cultura prpia, per a la qual cosa portem a terme activitats de tota mena: sortides, concerts, tasts de cuina, conferncies, etc. Fa uns mesos lAjuntament ens va cedir un nou local com a seu i, ats que s molt ms gran que el que tenem, hem decidit dhabilitar-ne una part com a biblioteca. Actualment disposem dun centenar de llibres de literatura, la majoria per a adults, per gaireb no en tenim cap per a infants. s per aix que us demanem que, en la mesura que pugueu, aporteu els exemplars de literatura infantil que tingueu, i aix podrem construir entre tots un bon centre de lectura. Atentament,
Maria Peris i Puig Presidenta Fraga, 3 de setembre de 2010
192
Expressi escrita
EXPRESSI ESCRITA
EL TEXT ARGUMENTATIU
El text argumentatiu selabora amb lobjectiu dexposar una opini i raonar-la per tal de convncer el lector. Un article dopini, una crtica, un editorial o una carta al director dun diari, per exemple, poden ser considerats textos argumentatius. s el tipus de text que permet ms subjectivitat i destaca ms que cap altre per la fora suggestiva del contingut. Hi abunden les frases coordinades i subordinades, aix com els verbs i els adjectius valoratius. A ms, acostumen a estar farcits de connectors i marques lingstiques per donar cohesi interna i seguir el fil argumental de les idees exposades. Tipus de marques Per encetar un tema Exemples amb referncia a, en relaci amb, pel que fa a, respecte de, quant a, sobre (la qesti de), un altre punt s, el punt segent tracta de a continuaci, aix mateix, a ms, desprs, tot seguit, i tamb, com tamb en primer lloc, primerament; en segon lloc, segonament; duna banda, daltra banda; per comenar, dentrada com que, ja que, perqu, a causa de, per ra de, amb motiu de, grcies a, per culpa de a conseqncia de, en conseqncia, per consegent, consegentment, s per aix que, de manera que, doncs per exemple, com ara, cal recordar, s el cas de per, contrriament, en canvi, sin, tanmateix crec, admeto, em sembla, considero, sc del parer que, estic convenut finalment, en resum, aix doncs, per tant, es pot concloure que, per concloure, en definitiva, per acabar, en conclusi
Per continuar un tema
Per indicar ordre
Per indicar causa Per indicar conseqncia
Per introduir un exemple Per indicar oposici Per indicar opini Per introduir una conclusi
Generalment els textos argumentatius porten un ttol per situar el lector i consten de tres parts ben diferenciades: 1. Introducci. Shi presenta breument el tema i shi anuncia quina s la postura que defensar lautor. 2. Desenvolupament. Shi expressen els arguments que defineixen la postura de lautor; normalment sorganitza al voltant de dues o tres idees principals, a cadascuna de les quals correspon un pargraf.
Expressi escrita
193
EXPRESSI ESCRITA
3. Conclusi. Sintetitza en un pargraf les idees expressades en el desenvolupament. Algunes vegades, lautor segueix lestratgia de deixar el final obert, formulant algunes preguntes al lector. Estructura de larticle dopini
Ttol
Introducci Desenvolupament Conclusi
Signatura
Exemple Obstacles en la lluita contra latur Quan les xifres de latur es mantenen en taxes alarmants com les actuals no podem confiar en cap recepta mgica nica per abaixar-les. Fan falta un conjunt de mesures. Sens dubte, una de les conductes que ajudaria a palliar el problema s que el desocupat estigus disposat a moures i anar all on hi hagi feina, sense cap limitaci geogrfica. Per aquesta soluci topa amb la realitat: resulta que un 60% dels desocupats no estan disposats a acceptar cap lloc de treball si s fora de la seva comarca. Les raons daquest fenomen sn variades i complexes. No es pot despatxar tot sota lexplicaci que la gent sha acomodat i no vol marxar gaire lluny de casa. En primer lloc, hi ha lobstacle dels preus dels immobles, cosa que dificulta la mobilitat. En segon lloc, sha de comptar tamb amb el trasbals que implica trencar relacions socials establertes al llarg del temps i crear-ne de noves, malgrat que hi ha persones disposades a marxar, i no noms fora de la seva comarca sin fins i tot del seu pas per anar a un altre estat de la UE, com sn els professionals altament qualificats. En definitiva, es dibuixa un panorama de complexa soluci. Editorial dEl Punt Avui, 5 de setembre de 2011 (text adaptat)
194
Expressi escrita
EXPRESSI ESCRITA
EXERCICIS
LAVS Escriviu un avs amb un mnim de 50 paraules cadascun, a partir dels supsits segents: 1. Has de recordar a lalumnat duna escola les normes de conducta fonamentals que cal seguir al centre. Redacta un avs per penjar-lo a lentrada de ledifici. 2. Convoca el venat a una reuni extraordinria per decidir si cal pintar lescala o no. Redacta un avs per penjar-lo al costat de la porta de lascensor de la finca. 3. Informa els usuaris dun hospital que els metges no atendran cap visita si no ha estat concertada prviament. Redacta un avs per penjar-lo a lentrada de ledifici.
LA POSTAL Escriviu una postal amb un mnim de 50 paraules cadascuna, a partir dels supsits segents: 1. La teva illusi sempre havia estat arribar a Sibria en bicicleta. Escriu una postal des daquesta regi a la teva famlia. 2. Sou a Nova York de viatge de noces. Escriu una postal als vostres amics. 3. Has decidit dedicar les vacances a navegar pel riu Ebre en caiac. Escriu una postal als teus amics per explicar-los la teva experincia.
LA NOTA Escriviu una nota amb un mnim de 50 paraules cadascuna, a partir dels supsits segents: 1. La teva companya de feina ha anat a dinar i sha deixat el mbil a dins del calaix. Has de plegar i com que no para de rebre trucades decideixes deixar-li una nota per dir-li-ho. 2. El teu ordinador no funciona b: no desa els canvis que hi introdueixes, aix que vas a buscar el tcnic informtic, per no hi s. Deixa-li una nota a la taula perqu vingui a resoldre el problema. 3. Has trobat una tovallola al teu terrat. Com que no saps de qui s decideixes deixar una nota a la porta dentrada de ledifici per trobar-ne el propietari.
Expressi escrita
195
EXPRESSI ESCRITA
EL CORREU ELECTRNIC Escriviu un correu electrnic amb un mnim de 75 paraules cadascun, a partir dels supsits segents: 1. Tots els teus companys de feina han rebut un calendari menys tu. Escriu un correu electrnic a la persona encarregada del material per fer-li-ho saber. 2. Ahir vas anar al teatre i tho vas passar molt b. Escriu un correu electrnic a la teva parella, que no va poder venir per explicar-li-ho. 3. Has llegit al diari un anunci en qu una empresa busca una persona per fer de comercial. Escriu un correu electrnic a aquesta empresa per tal denviar-li el teu currculum.
LA CARTA INFORMAL Escriviu una carta informal amb un mnim de 150 paraules cadascuna, a partir dels supsits segents: 1. Tens moltes ganes danar a un concert de msica clssica. Et faria molta illusi que vingus amb tu una amiga a qui agrada molt el rock dur, per poc la msica clssica. Escriu-li una carta per convncer-la que vingui amb tu. 2. Escriu una carta en qu convidis un amic a passar les vacances amb tu. Explica-li qu fars i on tens pensat anar. 3. Tacabes de comprar un pis i has decidit fer una festa dinauguraci. Escriu al teu fill que viu a Roma i convidal a venir-hi.
LA CARTA FORMAL Escriviu una carta formal amb un mnim de 150 paraules cadascuna, a partir dels supsits segents: 1. La teva companyia de telefonia mbil tha enviat una factura dun nmero de telfon que ja no s el teu. De fet, fa dos anys que el vas donar de baixa. Escriu una carta al departament datenci al client daquesta companyia perqu corregeixin lerror. 2. Com que tens un pis molt petit has de tenir les bicicletes de la teva famlia al menjador, per ja fa temps que veus que els altres vens de lescala deixen les seves a lentrada de ledifici. Escriu una carta al president de la comunitat per queixar-te daquesta situaci. 3. Has comprat a terminis un televisor; al cap duna setmana dhaver-lo comprat laparell set va espatllar: perdia la imatge. El servei de reparacions et va arreglar lavaria, per al cap de quinze dies li ha tornat a passar el mateix. Escriu una carta a la botiga per exposar la teva queixa per laparell i pel servei de reparacions.
196
Expressi escrita
EXPRESSI ESCRITA
EL TEXT ARGUMENTATIU Escriviu un text argumentatiu amb un mnim de 150 paraules cadascun, a partir dels supsits segents: 1. Cada dia agafes el metro i, sovint, veus gent que hi entra sense pagar. Penses que ha arribat el moment de denunciar aquesta situaci i decideixes escriure una carta al director dun diari. 2. Una vegada al mes escrius a la revista de lescola de la teva filla. Aquesta vegada tha tocat opinar sobre els avantatges o inconvenients de luniforme a lescola. 3. Dirigeixes un important diari electrnic. Avui el seu consell de redacci ha decidit que has de parlar sobre la convenincia o no de fer servir energies netes i renovables.
Expressi escrita
197
Expressi oral
EXPRESSI ORAL
El llenguatge oral t uns trets propis que el fan diferent del llenguatge escrit: lentonaci, els mots crossa, lespontanetat, ls de les variants dialectals... La situaci comunicativa i la competncia lingstica de cada orador fan que cada missatge sigui diferent. Ara b, qualsevol exposici oral ha de respondre a uns elements comuns: claredat, concisi, coherncia, naturalitat... per la qual cosa un bon orador ha de treballar tant la forma com el contingut dun discurs, s a dir, ha de saber qu dir, per tamb com ho dir, per tal que la comunicaci sigui efica. Tot seguit, reprodum unes pautes que contribueixen a millorar el discurs. 1. Cada parlant pertany a una variant dialectal determinada, i tot i que ha de seguir les normes ds de lestndard oral, no pot deixar de banda els seus orgens. a) Els parlants del bloc oriental han de fer la neutralitzaci [] de la a i la e en posici tona. Aix mateix, han de convertir en [u] la o en posici tona. b) Cal fer les distincions entre [e] i [], [o] i []. A ms a ms, cal tenir en compte la diferent repartici de les vocals obertes i tancades que responen a mbits geogrfics diferents. Aix, mentre els parlants del bloc oriental diuen cad[]na, els del bloc occidental pronuncien cad[e]na. 2. Hem de fer lelisi de larticle el i la preposici de davant dun mot que comena en vocal o h i pronunciar lhome, larmari, doli o duniversitat, en comptes de *el home, *el armari, *de oli o *de universitat. 3. No hem de desplaar laccent, normalment ho fem per interferncia castellana, en la conjugaci de verbs amb linfinitiu acabat en iar: *anncia per anuncia, *estdia per estudia... 4. Cal anar en compte amb els ensordiments i les sonoritzacions incorrectes de les esses. No podem dir ca[s]a per ca[z]a ni tampoc impre[z]i per impre[s]i. Les esses en posici final es pronuncien sordes quan van davant de pausa o consonant sorda: le[s] canons. En canvi, se sonoritzen davant vocal o consonant sonora: le[z] hores. 5. Cal pronunciar correctament g/j i tg/tj. A vegades trobem paraules com: majscula, pronunciada incorrectament *ma[j]scula, o jutge, pronunciada tamb incorrectament *[j]utge. En altres casos, es produeix un error de pronncia entre j/g: venjar *ven[g]ar, extingir *extin[g]ir. 6. La -t final dels gerundis s muda (excepte quan la grafia del mot segent fa que se sensibilitzi): saben per sabent-ho. 7. La -r dels infinitius tamb s muda: canta, tme, sorti; igual com la -r final de molts mots: fuste, bestia, po. Tot i aix, hi ha algunes paraules en qu aquesta -r final s que es pronuncia: amor, tenor, mar. Daltra banda, en alguns dialectes es pronuncien totes les erres finals. 8. No sha dometre la -b de amb ni la -t final de mots com quant, vint, sant, si al darrere tenen un mot comenat en vocal. Aix haurem de dir: am[b] ell i tamb san[t] Antoni. 9. No hem de fer servir la forma *lis pel pronom els. 10. Cal evitar els barbarismes i sobretot vigilar amb ls de mots com: *pues, *bueno, *vale i construccions com *tenir que, *deure de...
200
Expressi oral
EXPRESSI ORAL
1. Llegiu en veu alta aquest text amb lentonaci, la dicci i la velocitat adequades.
Un 30% de les adolescents fa dieta per aprimar-se El 30% de les adolescents de Barcelona assegura que fa dieta per aprimar-se. Ms del 20% dels joves de 17 i 18 anys no esmorza mai. El 16% de nois de quart dESO que mant relacions sexuals explica que ho fa sense preservatiu. I els joves de segon de batxillerat fumen ms cnnabis que tabac. Sn algunes de les dades de lenquesta sobre hbits i consum dels adolescents de la ciutat que ha fet lAgncia de Salut Pblica de Barcelona, i que revelen uns comportaments pocs saludables que els responsables daquest organisme intenten combatre amb cursos de promoci dels hbits saludables a les escoles. Lany passat, els van rebre 25.600 joves de la ciutat, i sespera que aquest any siguin ms els centres que decideixin impartir-los de manera gratuta. La doctora responsable del programa de salut comunitria de lagncia va qualificar de preocupant alguna de les dades reflectides en lenquesta que es va fer pblica ahir. El treball, basat en dades recollides lany 2008, revela aspectes com a mnim sorprenents. Per exemple, i pel que fa als hbits alimentaris, revela que a segon dESO, el 9,4% de nois i el 17,7% de noies no esmorza mai. El percentatge creix a quart dESO, en qu passa al 17,4% de nois i al 19,3% de noies. I es dispara en arribar a segon de batxillerat, en qu un 18,8% de nois i un 25,4% de noies reconeix que ha deixat de fer el primer pat del dia, a causa de la falsa teoria que si es deixa de menjar es baixa de pes. De fet, lenquesta tamb ha detectat que fins a un 30% de noies declara que ha fet dieta per aprimar-se, especialment quan tenen entre 16 i 18 anys. Avui, 16 doctubre de 2010 (text adaptat)
Proposeu solucions per afrontar el problema dels mals hbits de salut dels adolescents. Opineu sobre lefectivitat dels cursos de promoci dels hbits saludables que simparteixen a les escoles. Per qu penseu que les noies fan ms dieta que els nois?
Expressi oral
201
EXPRESSI ORAL
2. Llegiu en veu alta aquest text amb lentonaci, la dicci i la velocitat adequades.
Monuments de tot el mn apaguen la illuminaci en protesta pel canvi climtic De la Sagrada Famlia de Barcelona a les torres Petronas de Malisia, passant per lAcrpoli dAtenes o lpera de Sidney, una llista llargussima dedificis singulars darreu del mn van quedar ahir al vespre a les fosques durant una hora per participar en la jornada mundial de lluita contra el canvi climtic organitzada pel Fons Mundial per a la Natura. La iniciativa, batejada amb el nom de Lhora del planeta, ja fa uns quants anys que se celebra, i en cada nova edici saconsegueix que ms institucions i ciutadans sadhereixin a la causa comuna de la preservaci del medi ambient. La previsi de lorganitzaci era que 4.000 ciutats de 130 pasos diferents, distributs per tots els continents, safegissin a la iniciativa. Es tracta duna acci simblica, de repercussi mnima immediata Grcia, durant els dos ltims anys, va aconseguir estalviar 1.000 tones demissions de CO2, per amb un gran impacte entre lopini pblica per lespectacularitat de les imatges: grans monuments desapareixen en la penombra. A Catalunya la iniciativa tamb va tenir el seguiment dempreses privades com ara els centres comercials de les Glries i La Maquinista. Els dos establiments van mantenir les seves faanes amb la illuminaci apagada durant lhora de lacci. Entre les empreses privades que tamb hi van participar hi ha La Caixa, que va deixar a les fosques els edificis de les seus centrals de lentitat. En ledici daquest any de Lhora del planeta, es va crrer per segon cop una cursa popular pels carrers de Barcelona, Sevilla i Madrid. A la capital catalana lescenari escollit va ser la zona del port olmpic. En altres ciutats del mn tamb es van organitzar actes populars i concentracions per donar ms relleu a la mobilitzaci ecologista. El Punt, 27 de mar de 2011 (text adaptat)
Creieu que s compatible el desenvolupament industrial i el respecte al medi ambient? Esteu dacord que iniciatives com aquestes contribueixen a frenar el canvi climtic? Som prou conscients de la repercussi que tindr el canvi climtic en el futur?
202
Expressi oral
Model dexamen
MODEL DEXAMEN
rea 1. Comprensi oral 1. Llegiu les preguntes i les respostes segents. A continuaci, sentireu dues vegades un text. Tot seguit, marqueu la resposta correcta.
1. Segons el text, la rehabilitaci del Palau de Justcia de Barcelona ha consistit a... a) reforar els elements arquitectnics externs. b) recuperar el color original de la pedra de Montjuc. c) canviar les pedres degradades. 2. Quina mesura sha pres per evitar lacumulaci dexcrements daus a ledifici? a) Una xarxa que impedeix als ocells aturar-se a la major part de ledifici. b) Una malla invisible a lull hum que cobreix totes les rosasses de ledifici. c) Una xarxa que protegeix les parts construdes. 3. Quan van fer el niu els xoriguers a la rosassa? a) Desprs de les obres. b) Abans de les obres. c) Desprs de collocar la malla invisible a la resta de ledifici. 4. Com han arribat els xoriguers al Palau de Justcia de Barcelona? a) De forma natural. b) Amb la collaboraci de la Fiscalia de Medi Ambient. c) Grcies a la Regidoria de Medi Ambient de lAjuntament de Barcelona. 5. Per qu els xoriguers fan niu en edificis modernistes? a) Els atrauen els colors vius i les formes regulars. b) Els atrauen les formes irregulars. c) Els atrau el color de la pedra de Montjuc perqu els recorda els seus penya-segats.
204
Model dexamen
MODEL DEXAMEN
rea 2. Comprensi lectora 2. Llegiu larticle i indiqueu si les afirmacions que hi ha a continuaci sn veritables o falses.
La llengua i la cohesi centren el tribut local a Pompeu Fabra Si la ciutadania de Badalona encara tenia comptes pendents amb la figura del mestre Pompeu Fabra, ahir les va tractar de saldar duna vegada per totes. Va ser amb un emotiu homenatge popular a aquest illustre filleg, un dels pares de la llengua catalana, que va viure ms de 25 anys a la ciutat badalonina i que va arribar a ser-ne nomenat fill adoptiu, abans que el curs de la guerra civil se lendugus en un fors exili cap a lEstat francs, una marxa que, aix, lalluny del nmero 34 del carrer de la Merc de Badalona, la seva darrera residncia a la ciutat. Des dahir, i fruit duna persistent reivindicaci ciutadana, hi penja una placa commemorativa que recordar per sempre que aquest gran lingista catal va escollir Badalona per escriure bona part del bo i el millor de la seva obra. La descoberta daquesta placa va ser la darrera estaci dun viatge per recordar lempremta que Pompeu Fabra va deixar a la ciutat. Abans, i en forma de seguici popular, la comitiva va comenar davant el monlit que el recorda, davant de ledifici municipal del Viver. All, el president dmnium Cultural a Badalona, Marcel Mauri, va recordar la idea generosa i inclusiva que Fabra tenia de Catalunya. I va assenyalar que la llengua que va fer per al pas va ser diversa, com la realitat actual de Badalona, una realitat, segons Mauri, que ha de seguir pel cam de la cohesi i de la convivncia, amb la llengua i la cultura, que ell defensava, com a eix vertebrador bsic. El millor tribut s continuar difonent la seva obra i que els nous badalonins prenguin com a prpia la llengua catalana, enriquint-la amb els seus diferents matisos, va concloure, abans que la comitiva es dirigs a un altre indret fabri perqu el filleg Jordi Manent exposs alguns detalls del seu exili. Avui, 14 de mar de 2011 (text adaptat)
V 1. LAjuntament de Badalona ha nomenat fill adoptiu Pompeu Fabra desprs duna persistent reivindicaci ciutadana. 2. Una placa commemorativa recorda Pompeu Fabra davant de ledifici municipal del Viver. 3. La demografia actual badalonina sajusta molt a la concepci que tenia Fabra de la llengua. 4. La placa explica que Fabra defensava el catal com a eix vertebrador bsic de la societat. 5. A Badalona, abans del seu exili fors a lEstat francs, Fabra va escriure el ms important de la seva obra.
Model dexamen
205
MODEL DEXAMEN
rea 3. Expressi escrita 3. Nota Ests esperant que et portin a casa una taula que has comprat per al menjador i just a lhora que haveu quedat per al lliurament et sorgeix una urgncia imprevista. Escriu una nota per deixar a la porta. La nota ha de tenir un mnim 50 paraules.
4. Carta En linforme de lltima revisi del gas del teu domicili consta que has de substituir el tub de la cuina per un nou model ms segur; tanmateix, consideres que el tub actual est en perfectes condicions. Escriu una carta a la companyia del gas en qu demanis que et donin el vistiplau a la revisi. La carta ha de tenir 150 paraules a partir de la salutaci.
rea 4. Gramtica i lxic 5. Ompliu els buits del text segent amb la grafia o les grafies que hi falten. En els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, lAndreu, un nen que pertany al bndol venu__, un dia tro__a els cadvers dun home i el seu fill. Les autoritats volen carregar les morts al seu pare, per ell intenta desc__brir qui els va matar. En aquest rec__rregut, es produeix en lAndreu el despertar duna conscincia moral que __oca amb el mn dels adults, les mentides dels quals transformen una innocncia que sembla i__mutable. Aquest s largument de la pellcula Pa negre dAgust Villaronga, protagoni__ada per Francesc Colomer i Nora Navas. El director defineix el pro__ecte com un melodrama amb tocs de thriller i gnere fantstic i manifesta que ha intentat distanciar-se del costumism__ i de les referncies ma__a evidents a la Guerra Civil amb la preten__i de mostrar la devastaci moral que produeix la guerra sobre la poblaci civil. Per al gui, sha fet servir la nove__a homnima dEmili Teixidor, una de les obres ms ce__ebrades de lautor. Aix mateix, hi ha inclo__os diversos aspectes de les obres Retrat dun ass__ss docells i Sic transit Gloria Swanson. Pa negre ha estat distin__ida amb molts premis i n__minacions, per no tan sols li arri__a lxit pels premis que ha rebut, ja que lassistncia de pblic a les sales durant la primera setmana va superar la __ifra dels 28.000 espectadors i en un mes en cartellera va reca__tar 700.000 euros.
206
Model dexamen
MODEL DEXAMEN
6. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent. Lexit del Huffington Post es que ha sabut convertir-se en un portal molt rapid a lhora de refrescar les noticies, fiable per les fonts i prescriptor global: on veu una questio de la competencia que considera interessant, alla posa un enlla per portar-hi el seu lector sense manies ni cap sentiment de traicio, sempre amb aquell to de progres un pel insubmis que vigila el poder, pero hi flirteja obertament. Tot aixo, mes un punt de discrepancia amb el sentiment general i un marcador a la redaccio que avisa els redactors de quines entrades son les mes llegides. El Huffington ha sabut connectar comunitat de lectors amb continguts. Antoni Bassas, Ara, 8 de febrer de 2011 (text adaptat) 7. Canvieu el gnere i/o el nombre de les paraules entre parntesis dacord amb el context, com en lexemple. Ex.: Aquelles ___jutgesses___ (jutge) sn de Girona. 1. Les _______________ (advocat) que presenten la ponncia sn dAmposta. 2. s un assumpte molt _______________ (complexa) per poder resoldre aquest mat. 3. Sempre porta una llibreta _______________ (gris) a la bossa. 4. Ahir van destinar dues _______________ (funcionari) noves al Jutjat. 5. Van concloure que era la soluci ms _______________ (fcil). 6. Aquelles ametlles que ens van donar eren _______________ (amarg). 7. Havien de pintar _______________ (blanc) totes les parets de loficina judicial. 8. La meva _______________ (metge) mha recomanat que faci una mica desport. 9. El Lluc i el Llus es tornen _______________ (boig) quan escolten aquella can. 10. Aquella avinguda nova s molt _______________ (ample). 8. Completeu les frases segents amb la forma adient del verb que hi ha indicat entre parntesis, com en lexemple. Ex.: Abans nosaltres ___llegem___ (llegir) cmics. 1. La Paula ha _______________ (nixer) en divendres. 2. Quan _______________ (anar, jo) a la Ciutat de la Justcia sempre agafo el metro. 3. Volen que _______________ (renunciar, tu) a la subvenci. 4. Quan _______________ (venir, tu), comenarem la reuni. 5. Nosaltres _______________ (mirar) la televisi mentre vosaltres dormeu. 6. Ara _______________ (viure, jo) a Pars, per treballo a Brusselles. 7. Quan _______________ (fer) ms bon temps anirem a la platja. 8. Volia que ens _______________ (descalar) cada vegada que entrvem a casa. 9. Ja hem _______________ (imprimir) la unitat daquesta setmana. 10. Els meus vens _______________ (ser) dEivissa.
Model dexamen
207
MODEL DEXAMEN
9. Llegiu el text segent i escolliu lopci adequada a cadascun dels espais numerats, com en lexemple. El nucli de Salou sempre ha mirat ___(0)___ mar. La geografia ___(1)___ va convertir en un port natural on han buscat refugi navegants, reis i pirates. De fet, el cap de Salou encara conserva lesperit rebel i indomesticable que ___(2)___ ha fet fams, amagat entre cales, roques i penya-segats. La punta de Replanells s un dels llocs que serveix com a punt de partida daquest rac de la Costa Daurada. ___(3)___ all, un es pot adonar del xoc entre les dues cares del litoral de Salou. La zona que ___(4)___ pescadors encara coneixen com el Roquer s lextrem nord del golf de Sant Jordi i durant segles va ser ___(5)___ nica protecci natural dels navegants un cop deixaven el cap de Creus. Dels seus beneficis, probablement ja ___(6)___ sabien els grecs i els romans. Fins i tot, hi ha qui diu que el terme Salou prov del grec antic i significa badia o lloc per ancorar. La crnica del cap de Salou es pot remuntar, per, ___(7)___ poca ibrica, de la qual shan trobat restes a la punta de la Cella, el punt ms alt de la zona. Per potser els visitants ms recordats ___(8)___ histria del cap, tot i que tamb ___(9)___ ms temuts, eren els pirates, que ___(10)___ arribaven buscant la discreci de les cales. A lextrem sud del cap, i amagades sota camins no sempre fcilment accessibles, hi ha una part de les cales amb ms encant de Salou. Algunes eren les preferides dels corsaris, que feien servir el cap com a zona de partida dexpedicions de robatori i segrestos entre la segona meitat del segle XIV i mitjan segle XVI. El banyista actual pot imaginar-se com, fa uns quants segles, la zona podia ser un refugi ___(11)___ efectiu. Noms ___(12)___ cal fer lesfor desborrar els xalets que ara ___(13)___ poblen i imaginar-se un cap de Salou silencis, on els pocs habitants ___(14)___ fugir espantats a nuclis ms segurs ___(15)___ interior. Referent inesborrable. Descobrir Catalunya, nm. 120 (text adaptat)
a) (0) (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) (14) (15) amb el el el Desde fora a l en fins a la de als hi gens el el van a de
b) x cap al en l Des d gaires en la hi fins a l del els ho gaire ho ho havien de de el
c) cap el ho li Des de prous l ho fins l de l en els li tan li hi hi havien que de l
d) x en el li n Des de n res la li fins la de la per els n tant shi li tenien que del
208
Model dexamen
MODEL DEXAMEN
10. Marqueu la resposta correcta. 1. Qu fa una mainadera? a) Endrea. b) Apedaa la roba vella. c) Fa feines complementries en una cuina. d) T cura dun infant. 2. Una rampoina s... a) una cosa inservible, descs valor. b) un desig sobtat de fer alguna cosa. c) una classificaci ordenada segons un criteri determinat. d) una pla inclinat. 3. Qu testan dient si et diuen ximple? a) Ests molt prim. b) Ets un poca-solta. c) Ets molt treballador. d) Tens molt barra. 4. Quan et menges un llonguet menges... a) un tipus de pa petit. b) un embotit. c) un peix menut. d) una fruita destiu. 5. Qu li passa a una persona esguerrada? a) Fa servir sobretot les extremitats esquerres. b) T problemes en la parla. c) Li manca algun membre mutilat. d) T una malaltia infecciosa. 6. En aquest Jutjat, lany passat hi van entrar 5.324 demandes. a) cinc-mil tres-centes vint-i-quatre b) cinc mil tres-cents vint-i-quatre c) cinc mil tres-centes vint-i-quatre d) cinc-mil tres cents vint-i-quatre 7. Una aixeta... a) raja. b) xorreja. c) raixa. d) reja.
Model dexamen
209
MODEL DEXAMEN
8. Quan una cosa ens fa basarda ens fa... a) por. b) fstic. c) rbia. d) illusi. 9. Quan treballem de valent, treballem... a) poc. b) en companyia. c) sols. d) molt. 10. Qu fem quan toquem el dos? a) Collaborem amb alg. b) Marxem. c) Entrem a algun lloc. d) Arribem els segons a algun lloc.
rea 5. Expressi oral 11. Llegiu en veu alta el text segent. A continuaci doneu la vostra opini sobre el tema del qual es parla.
Les dones volen ms passes cap a la igualtat amb els homes Unes 200 persones van participar a lacte institucional de commemoraci del Dia Internacional de les Dones, una celebraci que va servir per reivindicar ms passes per assolir la igualtat de gnere en tots els mbits de la societat. Aquest s un dels principals missatges del manifest conjunt, consensuat per organitzacions municipalistes. El segon clam va ser per lluitar contra la violncia domstica. Lacte es va celebrar a la plaa 8 de Mar de Lleida, situada vora lavinguda Rovira Roure i encapalada per totes les institucions locals. Tots els seus representants, homes per cert, van assumir el comproms de progressar en aquest cam de la igualtat. El president de la Diputaci va ser el ms reivindicatiu en alertar que les actuals retallades pressupostries poden afectar els drets dels ms dbils i que en cap cas poden suposar ni un centmetre enrere en aquest cam. Tamb els sindicats i partits van organitzat actes a favor de la igualtat i contra la violncia domstica i la Paeria va homenatjar les regidores que ha tingut lAjuntament en els 30 anys de democrcia. Avui, 9 de mar de 2011 (text adaptat)
210
Model dexamen
Clau dels exercicis
Ortografia
LALFABET
Pg. 6. Exercici 1 TSJ: te essa jota LPH: ela pe hac CF: ce efa Pg. 6. Exercici 2 1. brut, home, zebra 2. jutge, jutgessa, jutjat Pg. 7. Exercici 3 1. albercoc 2. alvocat 3. bledes No sn vegetals: 4. clossa 5. cogombre 6. escopinya clossa, escopinya, 7. esprrec 8. julivert 9. llu llu 10. magrana 11. mongeta 12. pastanaga 13. pebrot 14. prssec 15. pruna 16. sndria 17. taronja 18. tomquet 3. laberint, llop, loci 4. fbrica, gbia, xfec 5. cavall, crosta, cullera 6. ordenaci, ordinador, ordre DGRN: de ge erra ena ME: ema e LCX: ela ce ix
Pg. 7. Exercici 4 1. acarament 4. bestreta 7. interlocutria 2. altress 5. desnonament 8. maltractament 3. atestat 6. drapaire 9. masover No sn termes jurdics: drapaire, masover, nyanyo 10. nyanyo 11. plet 12. provisi 13. sentncia 14. testimoni 15. vistiplau
LA SLLABA
Pg. 10. Exercici 1 or-di-na-dor cor-ti-na cam-pa-na e-le-fant ju-ga-dor fes-ta him-ne dis-cos can-gur va-can-ces e-lec-tri-cis-ta at-mos-fe-ra
Pg. 10. Exercici 2 treu-re An-dreu fei-na 2 2 2 pi-a-no gru-a tau-le-ta 3 2 3 es-tu-di-ant re-la-ci- he-roi 4 4 2 frau po-e-si-a cui-ner 1 4 2
Pg. 10. Exercici 3 in-g-nu-a cau-re re-treu-re 4 2 3 al-moi-na pa-rai-gua so-lu-ci- 3 3 4 quan-ti-tat rei fre-qn-ci-a 3 1 4 sen-tn-ci-a tri-ar guar-di-o-la 4 2 4
Pg. 10. Exercici 4 Amb diftong decreixent: riure, llaurar, enlaire, seure, avui, boira Amb diftong creixent: guardar, cinquanta, llenges No hi ha diftong: lle, teatre, campi, sandlia, idea, cua, clienta, votaci, diem, farmcia, aleatria Pg. 10-11. Exercici 5 xe-me-ne-ia ian-qui cla-ra-bo-ia ai-ge-ra cre-ueu me-an-dre pa-ci-ent ve-ia quo-ta ia-ia qua-li-fi-ca-ci- jo-ia
212
Clau dels exercicis
Ortografia
Pg. 11. Exercici 6 io-gurt rau-car dic-ci-o-na-ri bi-bli-o-te-ca en-qua-der-na-ci- tan-c-veu ca-ieu dor-miu re-e-di-ci- ca-uen qua-ran-ta flu-o-res-cent
Pg. 11. Exercici 7 De la ferreteria: brot-xa, des-tral, m-ne-ga, ser-ra, te-na-lles, mar-tell De la carnisseria: sal-sit-xa, fu-et, ve-de-lla, llon-ga-nis-sa, bo-ti-far-ra, xai De la verduleria: al-ber-g-ni-a, col-i-flor, en-ci-am, en-d-vi-a, fo-noll, car-bas-s

Pg. 14. Exercici 1 No sempre s cert que la vida sespatlla fent-la servir. De vegades sespatlla de no fer-la servir, precisament. Pg. 14. Exercici 2 sostre bestreta turisme aixeta pollastre colze tarda acta/acte sastre ela monstre assumpte deute vespre titella coratge orfe Assumpta fallida pebre
Pg. 15. Exercici 3 vaca jove: vaques joves granja pobra: granges pobres tortuga salvatge: tortugues salvatges monja xerraire: monges xerraires butaca cmoda: butaques cmodes esperana feble: esperances febles Pg. 15. Exercici 4 1. El diari amaga la imatge ms tendra de la notcia i en destaca la ms trista i terrible. Els diaris amaguen les imatges ms tendres de les notcies i en destaquen les ms tristes i terribles. 2. La mestressa passeja a prop de la riera fresca acompanyada duna gossa ferotge. Les mestresses passegen a prop de les rieres fresques acompanyades dunes gosses ferotges. 3. Magradaria ser jutge de pau pel que representa i no pel que jutja. Ens agradaria ser jutges de pau pel que representen i no pel que jutgen. 4. La barca pirata plega la vela perqu no desitja una altra derrota. Les barques pirates pleguen les veles perqu no desitgen unes altres derrotes. Pg. 15. Exercici 5 cavall: cavaller cullera: cullerada badall: badallar greix: engreixar empara: emparar fred: fredolic pedra: pedrera sacseig: sacsejar davant: davanter capella: capell cendra: cendrer terra: aterrar bolet: boletaire verd: verdet meravella: meravellar quaranta: quarantena darrer: endarrerir raspall: raspallar closca negra: closques negres aigua agra: aiges agres plaa alegre: places alegres platja enorme: platges enormes llengua recta: llenges rectes truja golafre: truges golafres
Clau dels exercicis
213
Ortografia
Pg. 15. Exercici 6 tu tu tu tu tu tu fas treus saps comences neixes/naixes emboliques jo jo jo jo jo jo feia treia sabia comenava naixia embolicava ell ell ell ell ell ell ha fet ha tret ha sabut ha comenat ha nascut ha embolicat
Pg. 15-16. Exercici 7 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. El mestre vol fer classe en aquella aula tan ampla del final del passads. No magrada el pasts desprrecs, el trobo massa agre per al meu gust. El profeta s molt amable, per s incapa de reparar lavaria de la llum. En aquest poble empordans feia temps que no hi naixia cap nen. El jutge va avaluar la capacitat mental de la insigne assassina del Raval. Em sentia desemparat enmig daquella assemblea destudiants anarquistes. Si vols viure al nostre monestir thaurs dafaitar cada dia. LEsteve va quedar orfe de petit perqu els seus pares van morir de pesta negra. Vine amb mi al mercat a encomanar els albercocs de les postres.
Pg. 16. Exercici 8 La cambrera, jove i alegre, les segueix amb la vista, humiliada per la propina un pl excessiva. No li agraden les dones que paguen. Les veu que pugen en un cotxe bo i que sembla cmode, aparcat just a sota el senyal de prohibit estacionar-hi, a laltra banda del carrer. Quan la Roser puja, la pobra cambrera juraria que li ha vist les calces. El cotxe es perd de vista per lample passeig. Fa una tarda molt quieta i laire t un gust dol. Pg. 16. Exercici 9 Una investigaci ha provat que les dones que prenen suplements amb cid omega 3 durant lembars tenen nadons amb menys smptomes de refredats i que, a ms, pateixen malalties de menys duraci. Les criatures objecte de lestudi van ser avaluades al cap dun, de tres i de sis mesos desprs dhaver nascut. Daltra banda, les mares van respondre a un qestionari sobre la salut dels seus fills i duien un dietari per controlar lestat de salut dels menuts.

Pg. 19. Exercici 1 ferros / mossos / babaus / calaixos / annexos / caus / felios / pallassos / despatxos / textos-texts Pg. 19. Exercici 2 1. 2. 3. 4. 5. Aquell individu ven pisos a preus escandalosos. Us podeu trencar el peu si caieu de la moto. Admeto a trmit la demanda de divorci de mutu acord. Els vens quedaran sorpresos si vosaltres planteu els arbustos. No tots els europeus teniu els mateixos complexos que els nord-americans.
Pg. 19. Exercici 3 rellotge: rellotgeria sorra: sorral nvol: ennuvolat fora: forut porta: portalada moc: mocador fulla: fullatge tovallola: tovalloleta gruix: gruixut pop: popet calor: calors sanglot: sanglotar campi: campionat boira: emboirat foc: foguera sab: sabonera cart: encartonat cuc: cuquet
214
Clau dels exercicis
Ortografia
Pg. 19. Exercici 4 dutxo: dutxar tremolo: tremolar colgo: colgar escuro: escurar pujo: pujar reposo: reposar Pg. 20. Exercici 5 jo jo jo jo jo jo cullo puc surto cuso trobo vull tu tu tu tu tu tu collissis poguessis sortissis cosissis trobessis volguessis ell ell ell ell ell ell collir podr sortir cosir trobar voldr bufo: bufar munto: muntar bullo: bullir truco: trucar tombo: tombar mullo: mullar descordo: descordar burxo: burxar grinyolo: grinyolar jugo: jugar aprovo: aprovar arrugo: arrugar
Pg. 20. Exercici 6 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Els bombers no van poder apagar lincendi que va calcinar la muntanya. El fuster es va embrutar com si fos un carboner. No comptava que el correu arribs fins dem al mat. Quan menjo un llonguet amb crema de cacau, la dolor membafa. Si la crescuda del riu persisteix, no podrem sortir en tot el dia. Mai no voldran complir els teus desitjos. Aquest estiu, els comeros de la vila donaran diversos trofeus als guanyadors.
Pg. 20. Exercici 7 Havia pecat per no volia que la teva via macuss encara i em fes retrets. Men vaig haver danar sense veuret per segona vegada. Llavors, la primera, havia estat ben diferent. Ni jo mateixa mho podia explicar del tot. Va ser com si en la foscor entrs un canal de llum i em deixs enlluernada. Com deu passar a un reu que ha viscut temps en el resclosit dun soterrani i de sobte descobreix laire lliure; separar-me de tu va ser lnica pena que em vaig emportar a Marsella. No s si et desitjo res aix, perqu malgrat el mal que he fet, que the fet a tu, va ser descoberta i felicitat, saps? No, no comeno b. Si us plau, filla, tu que tan sovint mhavies cobert dabraades, no em tinguis rbia. No vulguis del tot oblidar-me. Pg. 20. Exercici 8 La tramuntana s un vent dorigen polar no excessivament humit que usa el nord dels Pirineus i el sud-oest del Masss Central Francs com a zona dacceleraci. Aquest vent, denominat de manera diferent segons la regi o localitat don es considera que procedeix, es fa particularment present a la plana del Rossell, a lEmpord i a Menorca. En ser un vent de terra, a tota la zona costanera del Principat no hi sol alar temporals importants. Cap a lest, per, la situaci s ben diferent, ja que pot assolir velocitats properes als 100 km/h, alhora que ala temporals martims molt perillosos per a la navegaci. Les referncies literries i artstiques a aquest vent sn nombroses. Aix mateix, tamb dna nom a lalineaci muntanyosa ms important de lilla de Mallorca.
LACCENTUACI
Pg. 24. Exercici 1 a-llu-nyar que-ia ma-ni-a pes-si-go-lles ad-ju-di-ca-t-ri-a tri-ar cau-te-la es-car-ran-sit ad-di-ci-o-nal me-ga-fo-ni-a llui-ta de-ien
Clau dels exercicis
215
Ortografia
Pg. 24. Exercici 2 Paraules agudes: alludir, futbol, degustaci, territorial, esbrinar, blanqueig Paraules planes: emmagatzematge, assumpte, atmosfera, bestreta, deies, immoble, notaria Paraules esdrixoles: notria, arrendatria Pg. 25. Exercici 3 mel llet pet fred peu serp fe veu breu e oberta x x x x x x x x e tancada x peix neu cel nen lleu vent cert fer temps e oberta e tancada x x
x x x x x x x
Pg. 25. Exercici 4 o oberta llop foc rot mot clot pop roc trot tro x x x x x x x x o tancada x cos cor plor pou moll groc pols front hort o oberta x x x x x x x x o tancada
Pg. 25. Exercici 5 e/o oberta: escola, porta, rebel, sisena, clarinet, malson, pera, taronja, plet, dret, monstre, cullereta e/o tancada: lloguer, patidor, decent, actor, querella, gota, capella, cullera, accident, color, accident, finestra Pg. 25. Exercici 6 respon decisi pres congrs entendran desnonament atn set segon imprs excls tobogan perd per ning entn adms citaci trametreu algun
Pg. 26. Exercici 7 diguessin poble lgic rentssiu prssec telfon tmer estmac slid fenmens carcter nixer empara efecte tingussim concrrer examen mbil obrssiu crrec
Pg. 26. Exercici 8 trinxeraire taulell pacincia vctima atmosfera famlia esglsia esportiu infncia plvora nacional quilmetre esttua memries colnia solitria misria tcnica materialista bibliotecari
216
Clau dels exercicis
Ortografia
Pg. 26. Exercici 9 1. Qu fan aquests policies? Es veu que busquen un lladre. 2. Sha quedat sol reclamant que aquest terreny es declari sl no urbanitzable. 3. Es veu que el jutge nou s molt esportista. 4. No s de qu li servir que se spiga que ho ha fet ell. 5. Sc plenament conscient que cremar aquest soc s delicte. 6. Hi ha judicis que sn entretinguts, per nhi ha molts en qu et pots morir de son. 7. Pel que em dius, aquesta advocada tha pres el pl. 8. Si vnen amb mi, els ensenyar on venen els prssecs ms bons de la comarca. 9. Aquest be no est gens ben dibuixat: dibuixal ms b. 10. Aquest mes hem fet ms desnonaments que en tot lany. 11. Si dnes lopci de treballar des de casa als homes i les dones amb fills, els beneficis de lempresa augmentaran. 12. El meu nt s un noi net i polit. Pg. 26. Exercici 10 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. La solvncia defensiva del millor equip del mn lha fet campi novament. Mentre vosaltres obreu la porta, nosaltres fugem rpidament de la casa. El meu avi feia de pags al delta de lEbre i coneixia a conscincia el conreu de larrs. He sentit a la rdio que s imminent lestrena de la nova comdia del meu autor preferit. El meu ve fa por perqu t un aspecte molt sinistre quan tel trobes de nit a lescala. Desprs del terratrmol es van sentir ambulncies i bombers durant tota la matinada. Els ciutadans de lIran no tenien accs a les matries primeres que sn tan abundants a la zona.
Pg. 27. Exercici 11 La fbrica era el nucli principal de la vida a les colnies industrials. Al seu voltant es construen habitatges, cuines comunitries, botigues, dispensaris, teatres, biblioteques... Aix, aquests nuclis fabrils es van erigir com a autntics nuclis urbans situats en zones rurals que van convertir Catalunya en una potncia industrial europea. Ara fa 150 anys es va promulgar una llei que permetia lestabliment de les primeres colnies al llarg dels rius Llobregat, Ter i Cardener, uns nuclis dedicats a la indstria que, encara ara, caracteritzen el paisatge de les comarques del Bages, el Bergued, Osona, el Ripolls o el Baix Llobregat. Pg. 27. Exercici 12 Segurament amb sorpresa, molts de vosts deuen haver observat de vegades la presncia duns curiosos artefactes slids, daparena plstica, formats per una base plana de perifria corba i una superfcie formada per les rectes que uneixen cada punt de la base amb el vrtex. Sn aix que, per abreujar, anomenem cons de trnsit o, amb ms imprecisi, simplement cons. Apareixen de sobte a carreteres, carrers, gasolineres i aparcaments. Fins i tot en algun camp de futbol sovint es veu com els jugadors sentrenen amb la pilota als peus fent ziga-zagues entre cons. Solen ser de colors cridaners: ataronjats o vermellosos, per tamb nhi ha de ratlles. Tenen un carcter gregari: poques vegades apareixen en solitari. Sn tmids i hiertics, i hi ha qui sospita que el carcter inofensiu que aparenten s una farsa. Pg. 27. Exercici 13 Infinitat dadjectius qualifiquen la vlua de George Patullo, un extraordinari davanter que ho va ser per casualitat i que ha arribat a ser descrit a la seva ptria com lescocs que va ser ms letal que el mateix Maradona. La histria daquest jugador t una singularitat excepcional. Ens hem de situar a lany 1910 a la Conreria de Badalona, un terreny de joc que solia ser lescenari dextraordinries jornades futbolstiques i aferrissats partits de costellada entre la colnia britnica de Barcelona i lequip barcelon de lUniversitari. Per b que el principal allicient daquelles trobades era larrs amb pollastre i psols que sassaboria al final, els futbolistes jugaven amb un punt dhonor digne dun partit de la mxima. Un dia els britnics es van presentar amb un porter alt, ros i prim. Es deia George Patullo, havia nascut a Glasgow el 4 de novembre de 1888 i feia poc que havia arribat a Barcelona per slids motius de negocis. Practicava esports com el rugbi, lhoquei i el tennis, per el futbol noms espordicament.
Clau dels exercicis
217
Ortografia
LA DIRESI
Pg. 29. Exercici 1 conseqncia sanguinari aquari freqent Pg. 29. Exercici 2 bis-ca--na pi-do-lai-re ge-ni-t ma-ni-a Pg. 30. Exercici 3 condueixo condueixes condueix condum conduu condueixen Pg. 30. Exercici 4 adeqi adeqis adeqi adeqem adeqeu adeqin Pg. 30. Exercici 5 descafenat ansietat runs Pg. 30. Exercici 6 contribuem construes llegia possea substituiran Pg. 30. Exercici 7 tornssiu lingstic dormia construu tria tradoria redussim certamen recrrer tat gbia conduir pressi agraeu incaut matria heronman egoisme agrat conduint continu coalici acci Llus runa queien beneda dedussiu conduen continus distribussin amonveu adduem duien envis reprodus recauen aigualien destrussim sabies dieu tradut absorbeu constituen quieu allament enciam traci cautela ensamada gratutat reumtic venatge trabucaire cocanman lliurament Lluset renunci renuncis renunci renunciem renuncieu renuncin actu actus actu actuem actueu actun estudi estudis estudi estudiem estudieu estudin condua condues condua conduem condueu conduen condueixi condueixis condueixi condum conduu condueixin condus condussis condus condussim condussiu condussin -------condueix condueixi condum conduu condueixin co-ca--na pe-c Ra-l co-foi al-moi-na Su-s-sa fu-et di-vuit in-cre--ble ra-bi-t he-ro--na pa-ci-ent aigera queixa ambiges pasqua guanyar liquadora enquesta lingista qualificar antigues paraigua quocient ping quatre antiguitat qesti
218
Clau dels exercicis
Ortografia
Pg. 30-31. Exercici 8 La punta dels dits de les potes dun mamfer ungulat rep el nom de pella. Consisteix en una sola dura o gomosa i una paret dura formada per una ungla gruixuda que envolta la punta del dit. El pes de lanimal s suportat per la sola i per la vora de lungla. Les pelles creixen contnuament i es desgasten constantment per ls. Ovelles, cabres, crvols, vaques, bisons i porcs en tenen dues de principals a cada pota, que conjuntament reben el nom dunglot. La majoria danimals amb unglot tamb tenen unes petites urpes ms amunt de la pota. Pg. 31. Exercici 9 Durant aquella primera poca vam conviure amb prou comoditat. El pis on vivem era petit per llumins, amb uns grans finestrals que permetien una vista privilegiada de la ciutat. Un passads molt llarg menava del rebedor al menjador, des del qual saccedia a les dues habitacions. El bany era acceptable, amb una banyera gran i cmoda. A ms, ja tenia lnia de telfon i no calia pagar lalta. La cuina era realment una runa: vam haver de reformar-la totalment i recordo que durant les obres, per estalviar, noms menjvem arrs i, de postres, nous, prssecs i ram, que aleshores anaven b de preu. Cada mes havem danar tornant aquell prstec al banc, la qual cosa feia que hagussim de vigilar les despeses fins al lmit. Pg. 31. Exercici 10 El futbol representa, sens dubte, lesport ms arrelat al nostre pas, ja que va arribar a Catalunya a final del segle XIX de la m de la colnia anglesa que hi residia, aix com de catalans que havien estudiat a lestranger. Per la histria no ho explica pas tot i parlar de futbol vol dir parlar tamb de passions, alegries i decepcions. El reglament daquest esport s relativament senzill, fet que potser ha ajudat al seu xit; de futbol tothom en sap i tothom en pot dir alguna cosa o altra. Molta gent t alguna vivncia associada a una victria inoblidable del seu club que fa esclatar una ciutat sencera o, per qu negar-ho, a una decepci daquelles que fan poca. Quan lequip guanya, laficionat viu agrat als tcnics i als jugadors, convertits en herois populars: celebracions, festes i alegria pertot arreu. La runa arriba quan lequip perd: depressions, decepcions i, el pitjor de tot, aquell somriure burleta del ve descala que sap de quin equip ets... Pg. 31. Exercici 11 Les persones adoptades, assolida la majoria dedat o durant la minoria dedat, representades pels pares, tenen dret a conixer les dades sobre els seus orgens que estiguin en poder de les entitats pbliques espanyoles, sense perjudici de les limitacions que es puguin derivar de la legislaci dels pasos dels quals provinguin els menors. Aquest dret sha de fer efectiu amb lassessorament, lajuda i la mediaci dels serveis especialitzats de lentitat pblica de protecci de menors o les organitzacions autoritzades per a aquesta finalitat. Les entitats pbliques competents han dassegurar la conservaci de la informaci de qu disposin relativa als orgens del nen, en particular la informaci respecte a la identitat dels pares, aix com la histria mdica del nen i de la seva famlia. Les entitats collaboradores que hagin mitjanat en ladopci han dinformar les entitats pbliques de les dades de qu disposin sobre els orgens del menor.
B/V
Pg. 33. Exercici 1 blava, blavor lloba, llobat devia, devem tova, estovar haver, havia divinitat, div saber, saberut vividor, vivncia suavitat, suavitzar esclavitud, esclava rebedor, rebut arxivar, arxivador
Clau dels exercicis
219
Ortografia
Pg. 33. Exercici 2 embolicar canvi rebre brossa conveni envair feble enviar tramvia blanquejar envelat embalat fibra embenar oblidar
Pg. 33. Exercici 3 Cantava canons als nens. Escoltaves els debats de la rdio. Interposaven recursos als jutjats. Pg. 33. Exercici 4 1. Un consell de savis va veure de seguida que calia trobar una nova estratgia. 2. Durant la vista, ladvocat de la defensa i el jutge sadrearan als treballadors en basc. 3. Lvia sempre es queixava del soroll que hi havia a la taverna del costat de casa seva. 4. Si comproves els resultats abans de lliurar lexamen, de ben segur que aprovars. 5. Quan la policia esbrini el mbil ser ms fcil saber qui ho va fer. 6. La Joana potser s molt espavilada escrivint, per no sap muntar a cavall tan b com tu. 7. Han traslladat la seu del govern a la riba dreta del riu que travessa la ciutat. 8. Al vehicle sinistrat se li va rebentar la roda, per la qual cosa va topar amb una biga i va bolcar. 9. Si arribem tard al convit no ens quedar gens de cava per beure. 10. No havien pogut acabar de gravar tot el judici a causa dun problema tcnic. Estudiveu francs a distncia. Escorcollvem el detingut.
P/B, T/D, C/G

Pg. 36. Exercici 1
p/b
esparadrap galop destorb serp prncep cop rab xarop esquerp verb cunyat nord neguit encantat esplndid
t/d
nebot humit soledat edat rot afalac albercoc cec prdig gallec
c/g
llarg festuc alberg antic barbamec
Pg. 36. Exercici 2 aptitud institut sud estatut ajut punxegut joventut plenitud altitud benvingut mut lentitud solitud gratitud gruixut tossut panxut exactitud eixut esclavitud
Pg. 36. Exercici 3 1. Ells sempre vnen a treballar mudats; jo no hi vinc mai. 2. Tu escrius amb llapis; jo escric amb ploma. 3. Ell t molta gana; jo no en tinc gaire. 4. Ells beuen vi per dinar; jo sempre bec aigua. 5. Ella coneix molta gent; jo en conec poca. 6. Ella entn totes les disposicions; jo no nentenc cap. 7. Ells sempre treuen el gos a passejar; jo no lhi trec/trac mai. 8. Tu comprens la situaci; jo no la comprenc. 9. Ell es pot comprar un cotxe nou; per jo no mho puc permetre. 10. Ella sempre est malalta; jo no ho estic mai.
220
Clau dels exercicis
Ortografia
Pg. 36. Exercici 4 record glop nord Pg. 37. Exercici 5 1. Cap geperut no es veu el gep / 2. Feina feta no fa destorb / 3. Dir quatre fstics a alg / 4. Venir a tomb / 5. Anar net i polit / 6. Fer el buit a una persona / 7. Estar o viure dins el fang / 8. Estar baldat / 9. Pessic de monja o pet de monja / 10. Fer muts i a la gbia / 11. Repartir xarop destopa / 12. Fer salut 1f / 2d / 3e / 4j / 5k / 6b / 7c / 8a / 9l / 10h / 11i / 12g Pg. 37. Exercici 6 quantificar escuar quota Pg. 37. Exercici 7 Lentrenador ha suggerit el fitxatge de quatre jugadors, entre els quals hi ha un noruec i un uruguai. Al capdavall, aquest ull de vellut s lnic que mhe endut de la baralla. La possibilitat de quedar quarts allunya els dubtes de linici de la temporada. Lacusaci particular no perd loportunitat de presentar com a prova un epleg dunes escriptures redactades en grec antic. 5. Quasi la meitat dels pagesos que es dediquen al conreu dametllers i avellaners han participat en la manifestaci. 6. Sacseja el pot abans dobrir-lo si vols que el groc de la paret sigui uniforme. 7. Cal tenir molta virtut per passar la nit al ras en aquestes latituds. 8. Labsncia del segon cognom en la llista oficial ha fet augmentar la incertesa. 9. Al capdamunt de la capalera del llit de labat hi havia un santcrist de fusta. 10. Cada dia prenc un refresc de prssec quan torno de crrer. 1. 2. 3. 4. quocient pasqua qualificar quantitat evacuar freqent equador Pasqual quaranta qesti conseqncia enquesta xid nufrag llamp/llampec amarg estmac fang rid encrrec superb estpid catleg fred
S SORDA I S SONORA
Pg. 41. Exercici 1 s sorda: tossut, salamandra, rossa, passar s sonora: tresor, rosa, quinze, desnim, posar, pesar, pagesa, bronze Pg. 41. Exercici 2 pessic capsa dimissi pansa suc Pg. 41. Exercici 3 1. 2. 3. 4. 5. Si tingussim ms temps, haurem de comenar a endrear larxiu del jutjat. Quan faci bo vull que comencis a nedar tot sol. Si em fessis una mica de cas, encara no llenaries les cdules de citaci. s molt fcil vncer els que ja han estat venuts una vegada. Si no fossis tan bona persona, no thaurien amenaat. massa pressa pissarra embarassos espessa cacera Merc glacera renaixena estru pina vici llanament adrea ciutad
Clau dels exercicis
221
Ortografia
Pg. 41. Exercici 4 bocassa, terrassa, donassa, casassa contentssim, riqussim, tendrssim, grossssim Pg. 42. Exercici 5 1. Les creences que transmeten els tapissos de la sala principal sn ben assenyades. 2. Si haguessin signat una aliana per finanar el comer de sucre, ara es trobarien en una situaci bonssima, immillorable. 3. La sivella del seu cintur s molt agressiva, amb aquell gravat ofensiu. 4. Pel pont del mar vull ser fora quan comencin els embussos a la sortida de la ciutat. 5. Em sento feli malgrat la impressionant pallissa que ha significat la decisi judicial. Pg. 42. Exercici 6 benzinera gasolinera transatlntic Ignasi Pg. 42. Exercici 7 balanos llisos trossos grossos Pg. 42. Exercici 8 avaluaci decisi confusi falsificaci Pg. 42. Exercici 9 memoritzar aguditzar caracteritzar Pg. 42. Exercici 10 invalidesa sordesa poetessa Pg. 43. Exercici 11 1. Ja podeu consultar la nota informativa sobre els permisos i els terminis de presa de possessi del personal funcionari del cos de tramitaci processal. 2. Notifico la resoluci anterior a la persona interessada en presncia del seu advocat i li lliuro la citaci corresponent. 3. Els Mossos dEsquadra han de portar el detingut a comissaria perqu el jutge li prengui declaraci abans dingressar preventivament a la pres. 4. Dacord amb la presumpci dinnocncia, tota persona acusada dun fet delictiu s innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta en un procs pblic, en el qual totes les garanties necessries per a la defensa hagin estat assegurades. alcaldessa hongaresa hostessa impresa saviesa xinesa anglesa metgessa polonesa admesa vellesa jutgessa sintetitzar mobilitzar analitzar senyalitzar indemnitzar suavitzar resoluci conclusi visi adhesi acusaci citaci divisi posici llaos avisos casos autobusos misteriosos congressos anglesos interessos zel abusar bellesa enfonsat tunisi desembre cervesa donzella topazi ximpanz dosi dotzena basar aranzel tisores pinzell enyoradissa, trencadissa, corredissa, bellugadissa aliana, temena, creixena, assegurana
222
Clau dels exercicis
Ortografia
5. Qui maltracti amb acarnissament animals domstics i els causi la mort o els provoqui lesions fsiques ha de ser castigat a la inhabilitaci dun a tres anys per a la professi, ofici o comer que tingui relaci amb els animals. Pg. 43. Exercici 12 1. Els empresaris han de posar en coneixement previ del consumidor i usuari, per mitjans apropiats, els riscos susceptibles de provenir duna utilitzaci previsible dels bns i serveis, tenint en compte la naturalesa, les caracterstiques, la durada i les persones a qui van destinats, dacord amb el que es disposa a larticle 18 i normes reglamentries que siguin aplicables. 2. Els productes qumics i tots els articles que en la seva composici portin substncies classificades com a perilloses han danar envasats amb les garanties de seguretat degudes i han de portar de forma visible les indicacions oportunes que adverteixin del risc de manipular-los. Pg. 43. Exercici 13 Hi arribo un diumenge, per carreteres rectilnies assolellades que ressegueixen terres de sec. Cartells situats en punts estratgics indicant la direcci i el quilometratge que em resta sn premonitoris de la importncia del lloc on em dirigeixo. Verd, coneguda principalment per la cermica negra, compta amb un museu que far les delcies dels ms menuts i no tan menuts: el Museu de Joguets i Autmats. Impulsat pel colleccionista verdun Manel Mayoral amb la idea de dinamitzar el territori, el centre est considerat un dels ms importants en la seva temtica. Lequipament, nic a Europa, s una antiga casa pairal totalment reformada situada a la mateixa plaa Major. Quatre plantes de somnis, fantasia i records.
G/J (TG/TJ), IG/TX, IX/

Pg. 46. Exercici 1 Sonen Sonen Sonen Sonen com com com com xoc: baixar, coix, xifra, xarop, llangardaix joc: enveja, juny, passejar, gil, bogeria metxa: ratxa, estiueig, totxana, raig, estoig metge: platja, mitj, viatge, assetjament, lletja
Pg. 46. Exercici 2 injecci majesttic gibrell Pg. 46. Exercici 3 Setze jutges dun jutjat mengen fetge dun penjat; si el penjat es despengs es menjaria els setze fetges dels setze jutges que lhan jutjat. Pg. 46. Exercici 4 desitjar: desig empatxar: empatx assajar: assaig bloquejar: bloqueig encapritxar: capritx Pg. 46. Exercici 5 1. Els bojos/boigs que conduen pels boscos/boscs tenien uns cartutxos de dinamita a punt per fer explotar. 2. Els meus desitjos/desigs sn tenir a casa uns despatxos molt espaiosos. 3. Aquells homes provoquen marejos/mareigs de tan lletjos/lleigs com sn. rebutjar: rebuig passejar: passeig tirotejar: tiroteig saquejar: saqueig sondejar: sondeig festejar: festeig xiuxiuejar: xiuxiueig sortejar: sorteig esquitxar: esquitx trepitjar: trepig girafa jueu lletges trajecte objecci vigilant targeta prestigi jeroglfic gespa jesuta agermanar
Clau dels exercicis
223
Ortografia
Pg. 47. Exercici 6 xfec exrcit eixerit examen Pg. 47. Exercici 7 jutjo reparteixo annexo dirigeixo falsejo rebaixo Pg. 47. Exercici 8 1. 2. 3. 4. 5. 6. El botx va arribar a mitjanit amb un gest dintranquillitat dibuixat a la cara. Els geranis de ma germana serviran per homenatjar la nostra mare. Els diumenges del mes de maig magrada jeure fins a lhora de lesbarjo. A la botiga del xamfr de casa venen unes corretges i unes mitges que fan prou goig. Si jo fujo i ell tamb fuig, segur que tu tamb acabars fugint. Cal tenir coratge per allotjar a lhostatgeria del convent un salvatge com aquell. jutja reparteix annexa dirigeix falseja rebaixa jutgi reparteixi annexi dirigeixi falsegi rebaixi jutgs reparts annexs dirigs falsegs rebaixs exemple rauxa maduixot calaixera peixera feixuc coix xarranca xarxa queixalada ximple garbuix feix sexe seixanta xandall
Pg. 47. Exercici 9 El conductor del cotxe blau, responsable principal del xoc dahir a mitja tarda, s de nacionalitat txeca, concretament de Praga, encara que t venatge civil a Catalunya. Es tracta dun home molt eixut vestit amb un jersei de color roig i que, just quan els Mossos dEsquadra van arribar per oferir el seu ajut, estava ajagut a terra a causa dun mareig, encara que no van haver davisar cap metge. Lautombil del ciutad estranger presentava la part davantera totalment aixafada. Els agents van despatxar rpidament els trmits perqu les parts van segellar un acord amb una encaixada.
M/N
Pg. 49. Exercici 1 mb: combinaci, rebombori, embs mp: ampliar, complidor, acampada mm: commutar, primmirat, commoci mf: amfibi, circumferncia, paranimf nv: minvar, convivncia, env Pg. 49. Exercici 2 infermera enmig conferncia enveja Pg. 49. Exercici 3 imbatut infeli immadur imprudent imperfecte infidel infallible impacient involuntari immortal impotncia infinit immutable intolerncia immaterial confusi emmudir enfilar flam immunitzar amfitri enfarfegar ombra ambaixada convidar embalar imputar impressionant confessar amfiteatre enfeinat
224
Clau dels exercicis
Ortografia
Pg. 49. Exercici 4 empetitir embarcar enfosquir emmalaltir Pg. 50. Exercici 5 1. 2. 3. 4. Cal anar molt amb compte de no bloquejar el compte corrent de la part actora. El seu besavi era el comte del castell. La protagonista del conte de fades vivia amb un comte. Tingueu en compte que el processat no va pagar el compte de lhotel on sallotjava. endolcir embogir emmarcar encarir enfangar engrandir enfonsar emmordassar
Pg. 50. Exercici 6 1. 2. 3. 4. Quin decret regula la recaptaci per via de constrenyiment daquestes sancions? La truita es va esmunyir per no caure en un parany. Per pagar els deutes va empenyorar lanell de lvia i unes banyes de crvol de lavi. Sempre semporta el dinar en una carmanyola. Avui du amanida amb escopinyes i olives sense pinyol i, per postres, formatge amb codonyat. 5. Li falta una espardenya i ara sha de remullar mig descal en aquest estany.
Pg. 50. Exercici 7 1. 2. 3. 4. 5. 6. Em vaig quedar immbil quan vaig trobar-me el campi de boxa al tramvia. El fiscal va quedar fet un nyap quan va saber que eres innocent en aquell assumpte. Els confits i els carquinyolis de la pastisseria del xamfr sn immensos, massa grans per al meu gust. s un mal smptoma que hagis perdut la confiana en aquestes circumstncies. Latleta va encaixar el triomf del rival amb un somriure vergonys. Per commemorar laniversari de lentitat, lorquestra simfnica va interpretar lhimne amb tot lmfasi que permetia el moment. 7. Quan explico contes en pblic, se minfla la panxa perqu sc un manyoc de nervis. 8. Estic commogut pel refrany que acaba de dir lAnna. 9. Els bombers van arribar de manera immediata a latemptat contra la impremta. 10. El comte va aportar diners del seu compte corrent per fer realitat el seu somni empresarial.
RR
Pg. 52. Exercici 1 aclarir: mut burilla: simple suprarenal: mltiple Pg. 52. Exercici 2 dur vendre presumir concloure Pg. 52. Exercici 3 por primer pitjor funci fi coix com fre comissi madur balc cigr dependre batre caure recrrer resoldre estrnyer percebre aprendre parla: mltiple contrarestar: mltiple sabater: mut querella: simple xivarri: mltiple flors: mut
Clau dels exercicis
225
Ortografia
Pg. 52. Exercici 4 buidor negror sabater cendrer Pg. 52. Exercici 5 1. No s si ahir pass el cami de lAgust en fer-se clar. 2. Els cntirs estrangers es trenquen de seguida. 3. El perruquer del meu carrer mha regalat un ram de flors. 4. El botiguer llen el collar del gos. 5. Va posar com a condici anar al vag dels no-fumadors. 6. s prou madur per saber si li far mal tant de caf. 7. El clix de solter madur no tacab dencaixar. 8. Potser al mes de gener no ser tan ple com a la tardor. 9. El venedor es deix lencenedor damunt del llum de but. 10. Atenci al lloguer! De comissi, ni parlar-ne. grisor forner aviador cirerer venedor pastisser fangar carnisser
L/LL/LL
Pg. 54. Exercici 1 illegal illimitat Pg. 54. Exercici 2 apellar: apellaci collocar: collocaci allucinar: allucinaci collidir: collisi Pg. 54. Exercici 3 satllit tilla idili sllaba gorila tranquillitat apilar passarella clientela pllid rebeli allrgia colega cercavila metllic miler millsim mili dellegat ilusi celebrar: celebraci cancellar: cancellaci eliminar: eliminatria/eliminaci installar: installador/installaci elaborar: elaboraci anullar: anullaci oscillar: oscillaci polluir: polluci illcit illegtim illgic ills
Pg. 54. Exercici 4 l: cdula, alegria, soluci, celebrar, selecci, solitud ll: novella, excellent, pellcula, nullitat, parcella, intelligncia ll: sentinella, motxilla, traslladar, lleganya, llenya, porcellana Pg. 54. Exercici 5 Primer. El 27 de febrer de 2006 el delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona va imposar a Carmen Costa Gimnez una sanci que consistia en una multa de 300,50 euros perqu, com a titular del vehicle, no va identificar el conductor responsable de la infracci en el termini establert, malgrat que van requerir-li que ho fes. Segon. El 8 de maig de 2006 el Servei Catal de Trnsit va dictar una resoluci en qu va desestimar el recurs dalada que la part actora hi havia formulat.
226
Clau dels exercicis
Ortografia
Tercer. La part actora hi ha interposat un recurs contencis administratiu perqu sanulli la resoluci i perqu es deixi sense efecte la sanci, ja que allega que durant la tramitaci de lexpedient sancionador se li ha causat indefensi, ats que no es va intentar fer la notificaci personal per mitj de la diligncia oportuna.
H
Pg. 56. Exercici 1 ostatge coet hivern orxata Pg. 56. Exercici 2 Digues al Blai que s que anirem a veurel, per noms si no shi oposa ning. A ms, si la seva mare shi av, potser es pot afegir a la visita la Quima, si t temps i diu que s, s clar. Digues! El testimoni ho va declarar durant el judici o en la vista prvia? No ho saps o b no ens ho vols dir? Em penso que per assolir un bon resultat hem de canviar destratgia, per no em veig amb cor de fer res ms que el que hem pactat. El judici ha comenat a lhora assenyalada, per la qual cosa la magistrada ha previst que acabi cap a la una del migdia. Sha decidit que al centre i a les installacions annexes els alumnes majors dedat hi entrin sense necessitar cap perms. No obstant aix, encara hi ha la norma per la qual la directora ha dautoritzar les entrades i les sortides del centre i ha de vetllar pel compliment de lhorari. adherir harmonia alhora hissar ahir aleshores heterosexual himne subhasta Montblanc orfe hidrofbia Ester cacauet inhibir filharmnica
EXERCICIS DE REPS
Pg. 57. Exercici 1 bres-sol gri-pau fe-ia mis-si-o-ner Pg. 57. Exercici 2 El pasts li va quedar molt tou i sabors, aix que tots els funcionaris que treballaven a loficina van anar traient les coses de sobre de les taules per menjar-sel ms cmodament. La resplendor que els arribava provinent de la sala enorme que hi havia al costat permetia que mantinguessin el llum apagat, per ni tan sols la pesada Caterina va protestar per aix: aquell no era moment de malenconies ni enyorances, sin que calia oblidar totes les diferncies que durant massa temps els havien dividit. Quan va aparixer la jove ambaixadora, acabada de nomenar, tothom va aplaudir sense cap mena de rancor. De sobte, per, una rfega de trets ho va interrompre tot. Pg. 57. Exercici 3 Durant la meva plcida joventut vaig viure a la casa que els pares tenien a la muntanya. Hi havia alguns conreus de tarongers i pomeres i aquelles taronges i pomes tan bones compensaven alguna incomoditat com era lhabitual retard del correu i la manca dautobusos de lnia. La meva mare feia de modista a Viladrau i mon pare treballava als boscos de la zona, fent de carboner. No volem ni sentir a parlar dun hipottic trasllat al poble, malgrat que sovint ens visitava lalcalde, un home de veu greu i ulleres gruixudes, amb loferta de treballar als despatxos municipals, una canoneta que ja ens resultava familiar i que rebutjvem com podem. guar-di-o-la ros-si-nyol e-qui-vo-ca-ci- im-men-si-tat gru-a plat-ja pin-gins ai-xe-lla io-ga in-qui-e-tud il-lu-mi-na-ci- llo-an-a
Clau dels exercicis
227
Ortografia
Pg. 57. Exercici 4 Aquest s un altre avantatge que podem atribuir a les mquines: no tenen escrpols, enyorana ni rancor, ni han de suportar altres sentiments tan humans com aquests. Per contra, s cert que poden patir avaries, poden tenir virus o es poden perdre pels llargs rius i les immenses muntanyes dinformaci que actualment sorgeixen de tot arreu. Fins on podran arribar aquests ginys? Representen aquella meravella resplendent, aquell nou captol de la histria que ens van vendre o encara no ens apartem gaire de la tradici escrita que van mantenir els monjos als monestirs fa mil anys o la que van difondre oralment els joglars? El futur ms imminent potser no es presenta tan negre ni avorrit com pensvem. Pg. 58. Exercici 5 e oberta: txec, tres, xec, preu e tancada: greu, lleig, fems, llest, text, rec, test, greix, fet, ser, cec Pg. 58. Exercici 6 o oberta: tros, Pol, lloc, porc, poc, boig, pot, bo, cop, fort, or, gros o tancada: tronc, llot, boix, poll Pg. 58. Exercici 7 Els patrons de bellesa sn ben voltils. Anys enrere, els cossos turgents plens de corbes es preferien a les figures pllides i lnguides tan de moda avui dia. La insatisfacci amb el propi cos en plena adolescncia s una bomba de rellotgeria i un element clau per entendre laugment dels trastorns en el comportament alimentari. A la voluntat de perdre grans quantitats de pes amb dietes estrictes safegeix lobsessi per lexercici, lautoestima baixa, un carcter perfeccionista, inseguretat i allament social i familiar i especialment la incapacitat dacceptar la malaltia. Recentment sha presentat una proposici no de llei sobre lelaboraci dun pla global per prevenir i evitar lanorxia i la bulmia, que pretn restringir la venda de laxants i dirtics a menors a les farmcies i homogenetzar les talles de la roba, entre daltres. Pg. 58. Exercici 8 Abraham va insistir que era ell qui havia convidat i qui havia de pagar els plats trencats, per Quim es pos greu i hiertic amb largument que potser no es tornarien a veure mai ms i que ell era avui el seu hoste i el volia rebre i fer els honors que lhospitalitat mediterrnia exigeix. Pag el compte i sortiren al port. Era ja ms de la una i encara hi havia una gran animaci. La vida nocturna feia les delcies de Martin. Decidiren caminar seguint la vora de la mar fins a Colom. Martin els explic la seva vida rutinria de burcrata a Zuric amb un cert detall, el cansament que arrib a produir-li, el fstic vital que tot plegat li feia avinent el tenia anorreat. Pg. 59. Exercici 9 En Jordi est ben convenut que noms vosaltres fareu tirar endavant les empreses en un mn globalitzat i sotms contnuament a turbulncies financeres, laborals, personals en el si dun oce de competitivitat molt gran. Tamb manifesta un cert grau de pessimisme quan pensa i, ho diu amb sordina, que construir per durar s cada cop ms una idea romntica i que, malgrat el voluntarisme que hi posem, les empreses i les organitzacions, dels tipus que siguin, cada vegada tindran una vida ms efmera i que els moments ms dolos seran fugissers tamb per als lders, els artistes, els vens, les parelles i que contnuament haurem de reconfigurar i reinventar des dels llocs de treball fins a la nostra vida collectiva, passant per les qestions de la prpia sostenibilitat de les persones. Pg. 59. Exercici 10 Deixar de menjar carn, per qu no? Poques persones vegetarianes tenen els problemes de colesterol i dobesitat que causen tantes morts prematures als pasos occidentals. Per, abans de fer-se vegetari, conv saber que la carn s una de les principals fonts de protenes a la nostra dieta i que les protenes sn els maons amb qu est construt el cos hum. Els ossos, els msculs, els ulls, la pell, tots els nostres rgans estan fets amb protenes. I, com que els cos hum est sempre en obres, perqu cada dia moren milions de cllules que han de ser substitudes, cada dia necessitem noves protenes per regenerar-nos.
228
Clau dels exercicis
Ortografia
Pg. 59. Exercici 11 Noms en Salvador Sense Germana, tan donat a inventar histries, podia ser qui, assenyalant-mel, em fes veure la contradicci estranya i misteriosa entre aquell carrer tan petit i insignificant, tan brut i fosc, sense sortida, i la importncia i grandiositat del nom que portava. All no era normal, em deia, havia de respondre a un enigma que, tard o dhora, acabarem per descobrir. El cap del mn podia ser la fi del mn. I mintrodua en tenebroses histries despies, de negocis illegals, de perdularis i assassins (o de perdularis assassins) que tenien lorigen i el final en el fabuls carrer del Cap del Mn. Pg. 59. Exercici 12 Nizzi era una dona de pell molt blanca, de cabells negres i ulls tirant a morats. Portava un vestit de vellut carmes amb un escot magnfic, damunt el qual, penjat duna cadena dor, llua un topazi extraordinari. Era una coqueta espontnia com una gata, que possea la provocaci de la model professional i la distinci duna prostituta magnficament educada que dispensava el seu ofici amb suprbia i una fermesa suau. Era intelligent, riallera, sabia parlar dolament, muntava a la perfecci i condua ella mateixa lautombil, bevia whisky i fumava tabac oriental. Pg. 60. Exercici 13 T el coratge de qui ha estat abandonat a la deriva i al pnic csmic del mar salat, la set i la mort, i, tot i aix, es lliura a la providncia. Aix que ho pensa, enveja aquesta confiana absoluta que empeny a sobreviure. s un impuls diferent del desig dabandonar una terra desposseda que no ofereix cap possibilitat de progrs, que fa emigrar fugint del caos, les dictadures, la guerra, les seqeles colonials, les injustcies socials, la pobresa. En el viatge de lAisha i la Ftima hi ha una recerca dobertura que sassembla al miratge dels joves que contemplen la promesa perversa del mar: pasos que es declaren germans, anuncien una vida ideal i ofereixen la matria densa de les onades. La migraci, la recerca dels orgens, lexili fors se succeeixen en la memria dels nufrags que recorren tots els mars del mn. Pg. 60. Exercici 14 Els plens sn lespectacle ms gran de la Patum; el seu moment culminant; lapoteosi de la festa. Els plens, que antigament havien format un sol quadre amb les maces i que deuen el seu nom al fet que van plens de foc, estan documentats des del 1628. Quan sapaguen els llums, comena la msica i la plaa esdev un infern que somple de foc amb mil fuets cremant alhora. Els plens evolucionaven nicament al so del tabal fins a final del segle XIX, quan en Quim Serra va compondre la msica genial i enardidora amb qu salten actualment. Lany 1756 lAjuntament de Berga va decidir incorporar una liga a les solemnitats del Corpus Christi, que fou construda pel fuster Ramon Roca i que s la mateixa que figura actualment a la Patum. El seu ball s el de major valor coreogrfic de tota la representaci, i la seva msica la ms distingida i monumental. Aquesta extraordinria partitura presenta moltes semblances amb una dansa tpica del Renaixement, que podria tenir el seu origen al segle XVI, tot i que la seva lnia meldica sembla que deriva dun himne gregori. Pg. 60. Exercici 15 Els que aspirin a realitzar les proves selectives per a lingrs al notariat han de complir, en la data en qu acabi el termini de presentaci de les instncies, les condicions segents: 1. Ser espanyol o tenir la nacionalitat de qualsevol pas membre de la Uni Europea. 2. Ser major dedat. 3. No estar comprs en cap dels casos que incapaciten o impossibiliten per exercir el crrec de notari. 4. Ser doctor o llicenciat en dret o haver concls els estudis daquesta llicenciatura. Si el ttol proceds dun estat membre de la Uni Europea, sha de presentar el certificat acreditatiu del reconeixement o lhomologaci del ttol equivalent, de conformitat amb la Directiva 89/48, de 21 de desembre de 1988, el Reial decret 1665/1991, de 24 doctubre, i altres normes de transposici i desplegament. Pg. 61. Exercici 16 Desprs de les sardanes hi va haver jocs infantils i la seva germana i la meva van provar dafaitar globus i sels van rebentar de seguida. Van fer carreres de sacs i varen trencar lolla i semblava que sho passaven molt b; els vam mirar una estoneta i desprs vam agafar les bicicletes i vam anar a lestaci a veure passar trens. Estvem contents. A la nit hi havia ball, em va dir que ballarem junts i el cor sem va eixamplar. El ball comena sempre tardssim, quan els msics ja han sopat i ressopat i em recordo que estava tot neguits perqu lhora no acabava darribar mai.
Clau dels exercicis
229
Ortografia
Pg. 61. Exercici 17 Devia captar que el que deia no em feia ni fred ni calor perqu va continuar garlant amb aquell seu aire fanfrria. Abans que es poss a la boca la paraula sida, abaixant la veu, estona feia que jo havia endevinat la causa de lavaluaci del Joel de qui parlava. Sentia fstic que mercadegs amb les notcies i potser tamb sem despertava la por, el cas s que li vaig etzibar als morros un renec verins amb la intenci de deixar-lo mut. Potser vaig confegir una ganyota, per no ho crec pas. Pg. 61. Exercici 18 Tescriu una amiga, arquitecta i mare de tres fills. Es queixa que les dones amb professions qualificades noms tenen dues opcions: o renuncien a la maternitat, o tenen fills per ho dissimulen. No estaria ben vist que pleguessin a lhora en punt per anar a recollir els nens a lescola, ni que sescapessin de la feina quan sels posa un nen malalt, ni que fessin cara de pomes agres quan les convoquen a una reuni a les vuit del vespre. La tercera opci passa per conformar-se, ni que sigui de forma provisional, amb una feina de menys qualificaci. En aquest cas ja es pot entendre que hagis de portar el fill al pediatre, que tacullis al dret de reducci de jornada i que exposis fotos dels nens al lloc on treballes. Pg. 61. Exercici 19 La nosa duna veritat terrible li peta al cervell de manera fulminant: la Martina ha canviat el nmero del seu telfon mbil. Cansada de la persecuci insistent, ho reconeix, a qu lha sotmesa darrerament, primer baixant a Barcelona i escometent-la a lentrada o a la sortida del pis, vorera amunt o vorera avall del seu carrer, a la piscina que freqenta els estius o a casa de la Dlia, on shavia refugiat expressament perqu no la trobs a casa seva, i desprs, duna setmana en, trucant-li i enviant-li correus mat, tarda i vespre, com un veritable corc, de Can Montal estant amb el prec, sempre el mateix prec, de tornar-ho a provar i esperar a veure qu passa. Pg. 62. Exercici 20 En David ja no tenia cap dubte. Quan la Gemma vingus a sopar a casa seva li prepararia aquell plat fet amb nec i botifarra amb ceba que havia aprs a cuinar quan encara era un xicot jove i immadur que vivia sense maldecaps. Era feli i se li notava a la cara, a la mirada, a tots els porus de la pell. La perspectiva del sopar imminent va suposar-li tota una injecci de moral, quan ja estava a punt dembogir. Passaven quinze minuts justos de lhora establerta quan va arribar. Estava gelada i sorprenentment va dir-li que volia cervesa, que tenia molta set. Tot seguit, es va posar un davantal i es va esmunyir cap a la cuina. Va demanar-li a quin calaix tenia els ganivets; de sobte, el so agut dun mbil va crear un moment de confusi. Pg. 62. Exercici 21 Aquell vespre en Pere no va tenir gens de sort: va estar-se massa estona esperant que piqus algun peix i tot va resultar debades, ja que va acabar cansat i xop per la rosada, i amb el cove buit. Feia fred i abans de tornar cap a casa va pensar que li aniria b prendre una bona tassa de xocolata desfeta. Amb aquesta intenci va passar a veure el seu bon amic Quimet, el forner, que encara devia estar treballant. El coneixia de lescola, de feia un munt danys, quan junts van suportar aquell mestre que pretenia que recordessin llistes interminables de reis immortals amb noms estrambtics. Ara eren dos homes fets i drets que mantenien una amistat molt estreta i que encara compartien fora estones quan la feina els ho permetia. Va trucar a la porta lateral de la botiga i de seguida va aparixer el seu amic, que el va convidar a entrar. La seva dona havia sortit i tots dos sols podrien xe/arrar amb tranquillitat dall que els vingus de gust: una daquelles llargues i majestuoses converses sobre els temes importants de la vida. Pg. 62. Exercici 22 Catalunya s terra darrs per excellncia i, sens dubte, el primer lloc del rnquing productiu locupa el delta de lEbre, sobretot per quantitat de producci i per extensi paisatgstica. Sn 12.000 hectrees de superfcie conreada amb 40.000 tones daquest cereal produdes anualment, que modela una zona nica i que ens acosta a la vena albufera de Valncia. Un terreny increblement pla en un pas muntanys ms aigua abundant sn sinnim de lloc adequat per a aquest conreu.
230
Clau dels exercicis
Ortografia
Aquest fet no pot desmerixer una altra zona arrossera ms petita al cor de lEmpord, amb una producci de noms 900 tones anuals brutes, per amb una tradici arrossera de major antiguitat, ja que es remunta al segle XV. No es perqu s que Pals, en llat, vol dir terreny pantans, la qual cosa ja ens indica una zona arrossera en potncia des de temps reculats.

Pg. 65. Exercici 1 1. 2. 3. 4. 5. reuni: substantiu som: verb blanc: adjectiu amb: preposici va descuidar: verb 6. perqu: conjunci 7. ho: pronom 8. aviat: adverbi 9. meu: determinant 10. mai: adverbi
Pg. 66. Exercici 2 1. 2. 3. 4. 5. quan: conjunci Hi: pronom Vs: verb setmana: substantiu el: determinant 6. vespre: substantiu 7. novament: adverbi 8. Aquesta: determinant 9. malalt: adjectiu 10. Sempre: adverbi
Pg. 66. Exercici 3 1. Pel costat de ledifici judicial passar lautovia. predicat subjecte 2. Tot aix depn de la decisi de lassociaci venal. subjecte predicat 3. La policia va traslladar el detingut a la pres. subjecte predicat 4. Els guanys daquella empresa eren molt elevats. subjecte predicat 5. En un poble del Tarragons va nixer aquell procurador. predicat subjecte Pg. 66. Exercici 4 1. Les actuacions van quedar vistes per a sentncia. subjecte predicat 2. En aquella oficina judicial han arribat dos tramitadors nous. predicat subjecte 3. Abans de Sant Joan, sabrem el resultat de lexamen. predicat 4. Tots els dimecres queden amb els companys dels jutjats per jugar a futbol. predicat 5. La procuradora va presentar lescrit al Deganat. subjecte predicat 6. El rellotge de paret es va aturar a tres quarts de cinc. subjecte predicat 7. Cada mat vaig una estona a la piscina. predicat 8. La secretria degana va demanar ms personal per als jutjats. subjecte predicat 9. Aquest prit judicial ha arribat a lhora del judici. subjecte predicat 10. Necessitvem el cotxe per anar a la feina. predicat 6. El Joel cada mat llegia el diari mentre esmorzava. subjecte predicat 7. A Mollerussa vivia aquella funcionria. predicat subjecte 8. Et trucar quan arribi a la feina. predicat 9. LAriadna i lscar van demanar trasllat a Blanes. subjecte predicat 10. La fruita s molt bona per a la salut. subjecte predicat
Clau dels exercicis
231
Morfosintaxi

Pg. 71-72. Exercici 1 lusdefruit el certificat laval el deute la hisenda lhorari lespai Pg. 72. Exercici 2 lhomenatge lopini lestafa la imprudncia la identitat lhemisferi la urbanitzaci lherncia lassetjament Pg. 72. Exercici 3 jersei de ratlles ganes darribar perms de residncia data darribada Pg. 72. Exercici 4 1. 2. 3. 4. 5. Va caure quan sortia de ledifici. La cosina de la Isabel treballa a Alacant. Cada mat passem per lavinguda. Va fer la consulta a lOficina dAtenci al Ciutad. El despatx de l/per a ladvocada s nou. 6. Ara vinc al/del Collegi de Procuradors. 7. Sempre recordem els amics de la infantesa. 8. Aquella toga era de l/per a lEugeni. 9. Vam anar de viatge a l/per lndia. 10. Ahir em vaig fer mal a lull. regal daniversari mousse de iogurt zona dedificaci professor duniversitat deure de socors desig dunitat gust de llimona tintura de iode la infracci lerrada lempremta lacusat la hipoteca limpost lhabitatge lincident lobligaci el jurat la nullitat lobligaci lills lillcit la pertinena lobligaci la usuria el venciment el/la sucida lingrs lexempci lavantatge la illegalitat lexhort loferiment l/la innocent lhomicida ladvertiment la informtica lurna
Pg. 72-73. Exercici 5 1. 2. 3. 4. 5. El gendre del/den Roger s de Terrassa. Vam pujar a les golfes amb l/per lescala nova. Ha dit que anava a lAudincia. Sovint passo pel cam ms llarg. En aquell edifici tenen problemes amb la humitat. 6. A la una passar pels jutjats. 7. Lalumnat a la/de la universitat s molt nombrs. 8. A l/Per lagost anirem a la Terra Alta. 9. Llegeixo fora novelles a la/de la biblioteca. 10. Totes les torretes del jard de l/per a lOlga sn blanques.
Pg. 73. Exercici 6 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Dnam ladrea de la teva/la seva/la nostra/la vostra empresa. Li podem garantir que els nostres/els seus productes sn de primera qualitat. El meu avi i la meva via tenen gaireb vuitanta anys. Us he de dir que les vostres/les seves bromes no em fan gaire grcia. En el vostre correu electrnic no vam entendre qu ens dieu. La meva/La teva/La seva/La nostra/La vostra intenci s fer vacances al juliol. Ens vam asseure a prop teu/seu/vostre. La meva/La teva/La seva/La nostra/La vostra/Ma/Ta/Sa cosina Pilar ha aprovat les oposicions.
232
Clau dels exercicis
Morfosintaxi
9. Pregunta-ho a la directora i no a mi: aix s cosa seva. 10. Traslladarem les nostres/les vostres/les seves bosses i les de lentrenador. 11. A casa meva/teva/seva/nostra/vostra hi vaig gaireb cada dia. Pg. 73. Exercici 7 els seus expedients els vostres arguments la meva intenci els teus sobres Pg. 73. Exercici 8 1 Segons quin dia vinguis al despatx, no mhi trobars. 2. Quines eines he de fer servir per muntar la prestatgeria? 3. Lentrenador encara no ha decidit quins davanters jugaran la final de la copa. 4. Qui hi ha a loficina que ho spiga fer? 5. No s en quina situaci els trobar quan torni de lexcedncia. 6. Sc molt conscient de quins sn els meus lmits. 7. No vol dir-nos per quines raons vol canviar de poblaci. 8. Ara no recordo quina contrasenya tinc. 9. Quins llibres has llegit aquest estiu? 10. Encara no s en quin jutjat vull fer les prctiques. el seu testimoni la vostra assegurana les meves sospites el teu objectiu

Pg. 79. Exercici 1 45 anys 163 dies 1.816 expedients 587 demandes any 1972 292 monedes 12.479 euros 2.617 habitants Pg. 79. Exercici 2 1. 2. 3. 4. 5. LEnric ja ha pujat disset vegades al Matagalls. Ja shan apuntat tres-centes catorze persones al congrs. LAneto s el cim ms alt dels Pirineus, ja que fa tres mil quatre-cents quatre metres. Ahir, aquesta pgina web va registrar dos milions cinc-centes seixanta-dues mil dues-centes vint-i-dues entrades. En aquella poblaci hi ha vuitanta-nou mil tres-centes quinze persones censades. quaranta-cinc cent seixanta-tres mil vuit-cents setze cinc-centes vuitanta-set mil nou-cents setanta-dos dues-centes noranta-dues dotze mil quatre-cents setanta-nou dos mil sis-cents disset
Pg. 79. Exercici 3 1. 2. 3. 4. 5. No hi ha gens de caf al rebost de casa. Aquesta caixa no pesa gens. En aquell curs no vaig aprendre res de nou. No trobava res que fos del seu inters. Aquesta persona no s gens hipcrita. 6. Ara no teniu gens de gana? 7. Aquest diumenge no tinc ganes de fer res. 8. Els musclos i les closses no ens agradaven gens. 9. Voleu prendre res ms? 10. No ens agrada res de tot el que estem veient.
Clau dels exercicis
233
Morfosintaxi
Pg. 79-80. Exercici 4 1. 2. 3. 4. 5. Avui no aconsegueixo fer res de bo. No fan cap activitat cultural que valgui la pena. No hi passa cap autobs, per aquest barri. No volen res per endur-se a lexcursi. Ja no em queda cap retolador blau al calaix. 6. Sempre diu que no necessita res per al seu aniversari. 7. Va veure els caramels, per no en va agafar cap. 8. No tens res millor a fer aquesta tarda? 9. Voleu preguntar-li res ms? 10. Em sembla que no acceptaran cap de les vostres propostes.
Pg. 80. Exercici 5 1. 2. 3. 4. 5. La nova srie de televisi no magrada gens. Treballa sense gens dentusiasme. Al magatzem, ja no hi queda res. Ja no t cap dia dassumptes personals. Aquesta nit no t gens de son. 6. Els vaig recomanar que no mexpliquessin res. 7. De llapis, ja no men queda cap. 8. No ens fa res que arribeu una mica ms tard. 9. Dubto que vulgui renunciar a cap dels seus privilegis. 10. No li agrada gens el pis que han llogat els seus amics.
Pg. 80. Exercici 6 Tant lun com laltre van reconixer lerror. Volia saber quant trigaria a enllestir aquella feina. LOriol era tan ros com la seva germana. La directiva no sabia quant li podia costar aquell fitxatge. 5. Va arribar tan tard que es va perdre la reuni. 1. 2. 3. 4. Pg. 80. Exercici 7 1. Necessitava bastant paper per a la impressora. 2. No tenia prou fotocpies per a tothom. 3. s un noi fora intelligent, per no li agrada estudiar. 4. Vigila, amb aquest xicot, perqu em sembla que no va de gaire bona fe. 5. Aquesta persona t molt poc seny. Pg. 81. Exercici 8 1. Li agrada el bricolatge, per no hi t gens de traa. 2. Que hi havia gaire gent, a lassemblea? No, no hi ha anat ning. 3. No tindrem prou cadires per a tothom: nhaurem de llogar. 4. No li regalis cap ms llibre, perqu no sels llegeix. Pg. 81. Exercici 9 1. Ning no s culpable fins que no es demostra el contrari. 2. Lentrenadora tenia fora clar com volia que jugus lequip. 3. Ja no ens queda cap enquadernador de passador a larmari de material. 4. Estic convenuda que algun dia ho aconseguir. 5. La metgessa mha dit que he de beure fora aigua, per en aquests moments no tinc gens de set. 6. Per les seves paraules vaig deduir que no sestimava gaire la famlia. 7. No vol que colloquem res ms a larxiu. 8. Dimarts ens va recordar que feia bastant de temps que no quedvem. 9. No hi ha res que em posi ms nervis que haver de fer cua al supermercat. 10. Hem de fer una comanda de paper dofici, perqu ja no ens en queda gaire. 5. En aquest informatiu no han donat cap notcia positiva. 6. No els agrada gaire/gens reconixer els seus errors. 7. Aquest mat no fa gens de fred a la sala de premsa. 8. Avui no necessito res ms. 9. Ho van decidir tot sense parlar-ne gens/gaire. 10. No tinc gaires/prou diners per pagar el lloguer del pis. 6. Els teus nts tenen molts pardalets al cap. 7. No tinc gens de ganes danar a Londres. 8. Sempre es queixen que tenen massa/bastanta feina. 9. Magrada fora el teu nou projecte. 10. s una poblaci sense gaires diversions per al jovent. 6. Quan hagi de comenar el judici, truqueu-nos. 7. Amb tant soroll avui no podem treballar. 8. Si quan hi arribeu no trobeu ning, espereu-vos. 9. Presenteu-vos a loficina judicial tan aviat com pugueu. 10. Quant temps fa que han arribat els nous tramitadors?
234
Clau dels exercicis
Morfosintaxi

Pg. 86-87. Exercici 1 funcionria alcaldessa/alcalde fiscal homicida bileg magistrada destinatria professora prita Pg. 87. Exercici 2 la els el la el el pols de les obres llegums per coure son profund calor de lestiu pols feble de lavi pendent del carrer la el la les els una fi de mes llum de taula espatllat llum del sol postres de xocolata desavantatges de la feina anlisi de sang llogater deutora cap secretria delinqent inculpat fillol marmessora amo imputada muller nebot intrpret actriu/actora scia arqueleg propietria advocat metgessa compareixent arquitecta hereua/hereva/pubilla receptora accionista pres
Pg. 87. Exercici 3 terreny agrcola jutge jove sogre amable estat feble iaio xerraire moble negre passeig ample projecte rendible noi alegre personatge noble pilar inestable desig simple Pg. 87. Exercici 4 1. La mestra de lHelena s de Lleida. 2. La vostra explicaci ha estat molt ambigua. 3. Al Vicen li havien diagnosticat una malaltia benigna. 4. La protagonista daquella pellcula s molt lletja. 5. Aquell tertuli dels matins era molt culte. Pg. 88. Exercici 5 tarda informaci passejada camisa dona recepta cantonada poma treball soluci tranquilla trista llarga grisa boletaire nova punxeguda dola fix fcil dona zona noia fruita jaqueta home traducci estoig roba soluci culta mixta prudent aspra groga sa simultnia vermell prima errnia 6. El seu besavi s molt rondinaire. 7. La seva resposta ha estat molt vaga. 8. La despesa de les obres que voleu fer s exigua. 9. Heu de fer servir aigua bullent per netejar la cadira. 10. Un oncle de la Nria viu a Vinars. maquinria jutgessa sogra veu iaia cadira avinguda activitat noia persona columna idea agrcola jove amable feble xerraire negra ampla rendible alegre noble inestable simple
Clau dels exercicis
235
Morfosintaxi
Pg. 88. Exercici 6 1. 2. 3. 4. Lheroi daquell conte era noruec. La nostra vena sempre est assabentada de tot. LElisenda avui est molt trista. Aquella noia haur de fer rgim, perqu est una mica grassa. 5. Ja ha arribat el substitut de la metgessa forense. 6. La Montse est boja dalegria amb la notcia. 7. El pediatre del vostre fill s amic meu. 8. En aquella competici va quedar en una posici fora digna. 9. Aquella marquesa s molt gran. 10. LAntoni s un artista molt reconegut.
Pg. 88-89. Exercici 7 1. La meva neboda s vdua. 2. La Ceclia era apta per ocupar la plaa nova. 3. Aquella sociloga va fer-nos una xerrada al juny. 4. La nova funcionria est exempta de fer les prctiques. 5. Aquell psiquiatre fa classes en una universitat estrangera. Pg. 89. Exercici 8 1. 2. 3. 4. 5. La meva mare treballa deducadora social. Fer esport s molt sa. La comtessa no assistir a la inauguraci. Ja tenim tota la roba eixuta. La jove/nora del meu cap s dOslo. 6. Estic exempt de fer la prova. 7. Aquell excursionista buscava bolets. 8. El deg dels jutjats vindr a la reuni. 9. El seu cos caminava una mica coix. 10. Era la nova representant dels treballadors. 6. Aquesta muralla s molt antiga. 7. s molt optimista: sempre veu lampolla mig plena. 8. La protagonista de la pellcula infantil era una tigressa. 9. La possibilitat que ens responguin aviat s fora escassa. 10. La meva companya del despatx s molt destra.
Pg. 89. Exercici 9 1. 2. 3. 4. 5. Necessitem una carpeta blava. Aquell nen s orfe. Creia que era un motiu oport per assistir-hi. La Mriam treballa de dependenta en una botiga. La feina de rellotger s molt precisa. 6. El meu ve tamb s parent vostre. 7. Encara tinc el got ple daigua. 8. La meva filla s una bona estudiant/estudianta. 9. En aquella poblaci hi ha un jutjat mixt. 10. Lrica s una agent de seguretat dels jutjats.

Pg. 91. Exercici 1 unes actituds espontnies uns desigs/desitjos boigs/bojos les bsties grosses uns ciutadans audaos els cinturons esquinats Pg. 92. Exercici 2 uns funcionaris eficaos les meves filloles argentines les metgesses eficients unes eugues/eges salvatges unes empleades pbliques unes presumptes culpables unes caporals audaces unes gosses tranquilles els seus nebots francesos uns gendres trists/tristos unes venes esquerpes les duquesses sordes unes assegurances anullades aquells cotxes veloos les peces separades els expedients gruixuts les diligncies negatives
236
Clau dels exercicis
Morfosintaxi
Pg. 92. Exercici 3 1. Les aiges daquell riu baixen trboles. 2. No van tenir nassos de reconixer lerror. 3. Ens hem quedat perplexos/perplexes quan ens han comunicat els canvis. 4. Havien de demanar els permisos per visitar les installacions. Pg. 92. Exercici 4 1. Fan obres a gaireb tots els passeigs/passejos de la ciutat. 2. Necessitvem llumins per encendre el foc. 3. Aquells gasos sn txics. 4. El ms conegut daquell municipi sn les platges. 5. Les venes de la Susanna sn susses. 6. Les relacions amb els seus familiars sn nulles. 7. Aquelles nenes sn molt tossudes. 8. Ens agraden molt els arrossos daquest restaurant. 9. Hi havia uns terminis fixos per presentar la documentaci. 10. Aquelles galetes es faran toves fora de la capsa. 5. Els quadres que han penjat sn molt lleigs/lletjos. 6. Heu de preparar la infusi amb aigua bullent. 7. Aquests productes sn els ms frescs/frescos del mercat. 8. Li han regalat una capsa de llapis de colors. 9. Al desembre traslladaran els jutjats mixts/mixtos. 10. No era una decisi gaire fcil de prendre.
ELS VERBS REGULARS

Pg. 100. Exercici 1 1. Avui el tribunal ha confirmat la sentncia dinstncia. 2. Dilluns passat vaig presentar tota la documentaci. 3. Aquest mat el procurador ha interposat una demanda de divorci. 4. Ahir la denunciada va sollicitar que lassists un advocat dofici. 5. La setmana passada em vaig reincorporar a loficina. Pg. 100. Exercici 2 1. 2. 3. 4. 5. 6. Dem signo/signar el contracte de compravenda. Nosaltres, abans, estiuejvem a la Costa Brava. Vosaltres, abans, sempre llegeu els diaris. Tu, abans, mai no jugaves als escacs. Cada dia comprem el pa quan sortim de la feina. Jo, actualment, viatjo ms que quan era jove. 7. Li he escurat els pantalons de luniforme perqu li fregaven a terra. 8. A partir dara la Mnica sempre lligar la bicicleta en aquest fanal. 9. La jutgessa sha passat el mat dictant sentncies. 10. Fa calor: obriu/obre la finestra, si us plau. 6. Fa dos anys vau tenir un accident en aquest revolt de la carretera. 7. Vosaltres, aquest mat, heu avanat molta feina. 8. Aquest migdia hem visitat les noves installacions esportives. 9. Lany passat vam celebrar una trobada dexalumnes. 10. Abans-dahir van tornar de vacances.
Pg. 100. Exercici 3 1. Lhan enxampat guixant les parets de ledifici. 2. Si no troba feina aviat, no es podr casar. 3. En aquesta cafeteria ara ens serveixen/serviran molt rpidament. 4. Ladvocat mha aconsellat que no presenti cap recurs. 5. Si enceneu els llums, us hi veureu millor. 6. LAmadeu fa dos mesos que no condueix perqu li han retirat el carnet de conduir. 7. Ha insistit que no treballi fins tan tard. 8. Sempre bullo la llet abans de beure-me-la. 9. Lestiu passat el Guillem i jo cada tarda estudivem a la biblioteca. 10. Fa dues hores que ha entrat a declarar i encara no en s res. Ja pateixo.

Pg. 105. Exercici 1 1. Demanarem al personal de neteja que netegi els vidres. 2. La policia no sap a qu es dediquen els sospitosos. 3. Si no voleu que us trenquin els vidres, amagueu-los la pilota. 4. Sobretot, no trepitgeu els cables. 5. Mha demanat que tanqui la finestra. 6. Als jutjats de Valls, els judicis comencen a dos quarts de deu. 7. La metgessa mha suggerit que canvi de men. 8. El ve em va suplicar que no toqus ms el saxo. 9. Linfractor mha demanat que no el denunci. 10. No endreceu la sala fins que arribem.
Clau dels exercicis
237
Morfosintaxi
Pg. 105. Exercici 2 Infinitiu caure estar estendre asseure creure distreure aprendre incloure beure respondre ofendre Indicatiu present caic estic estenc assec crec distrec/distrac aprenc incloc bec responc ofenc Subjuntiu present caigui estigui estengui assegui cregui distregui/distragui aprengui inclogui begui respongui ofengui Subjuntiu imperfet caigus estigus estengus assegus cregus distragus aprengus inclogus begus respongus ofengus Participi caigut estat ests assegut cregut distret aprs incls begut respost ofs
Pg. 105. Exercici 3 Vinc Tinc Sc Conec Venc Faig Puc Encenc amb cotxe molta sort dOlot els acusats al mercat el berenar recordar-ho el foc Vull Ric Moc Visc S Molc Entenc Duc fer vacances sovint les cames a Sitges la veritat el caf el dubte aigua
Pg. 106. Exercici 4 Jo prendria Jo volia Ella deia Tu et mous Jo perdia Vosaltres prendreu Nosaltres volem Nosaltres diem Nosaltres ens movem Vosaltres perdeu Tu vendrs Jo surto Nosaltres traiem Nosaltres som Vosaltres veniu Vosaltres vendreu Nosaltres sortim Elles treuen/trauen Ells sn Elles vnen
Pg. 106. Exercici 5 1. 2. 3. 4. 5. No saps quina s la resposta correcta. Quan tinc fred, tanco la finestra. Nosaltres bevem un got daigua en dej cada mat. Cada dia trec/trac les cadires a la terrassa. Els diumenges sempre faig una bona migdiada. 6. Viviu en un pis al davant dels jutjats. 7. Aquesta setmana aprenc ls de la diresi. 8. Sovint corre perqu perd lautobs. 9. Aquest dissabte vaig de casament. 10. T molta feina i no pot passar-nos a veure mai.
Pg. 106. Exercici 6 1. Qui ens vulgui ajudar noms ens ho ha de dir. 2. Quan facis la dieta que than recomanat, et trobars millor. 3. Va sortir de la sala de vistes amb la cara bullint. 4. El mes vinent prendr una decisi respecte a limputat. 5. Gaireb sempre diem el que pensem. 6. Aix no ho podeu entendre? 7. Si dem pretens guanyar el cas has destudiar de valent. 8. Mentre vosaltres prepareu les carxofes, jo anir encenent el foc. 9. Ladvocat li ha aconsellat que recorri contra la sentncia. 10. Timposaran una sanci perqu has desobet lordre dallunyament.
238
Clau dels exercicis
Morfosintaxi
Pg. 106-107. Exercici 7 1. Si no em traduu la carta no la podr entendre. 2. El Felip est contentssim ja que lhan absolt de tots els crrecs. 3. Era impactant veurel assegut al banc dels acusats. 4. Aquest detall s important que el facis constar a la declaraci. Pg. 107. Exercici 8 1. LHctor no rep mai els correus electrnics que li envio. 2. Aquesta vegada no sha cregut el que li hem explicat. 3. Quan surti dels jutjats anir cap al centre comercial. 4. Esperem que la Marina aparegui abans de les dues. 5. Ja hem batut els ous per fer la truita. Pg. 107. Exercici 9 1. Han de presentar la feina avui, perqu la setmana vinent lempresa tanca. 2. Heu de ser puntuals al judici. 3. Haurem darreglar la nevera si ens hi volem quedar tants dies. 4. Haurien de cridar una ambulncia. 5. Ho havia de fer ladvocat per, aix, donar exemple. 6. 7. 8. 9. No va haver dagafar el cotxe desprs del sopar. Si has de venir per al trasllat, ja tavisarem. No ho havies de portar fins dem a la tarda. Haureu de dur la documentaci dins del termini establert. 10. No has de triar la plaa fins al juny. 6. Quan puguis venir, avisans! 7. Si no estigus tan cansada, vindria a la festa. 8. Quan canvi la seva actitud, en tornarem a parlar. 9. Encara no conec el nou funcionari del Jutjat Penal nm. 6. 10. Aquest mat lEloi ha rebutjat la feina que li han ofert. 5. Magradaria que sabessis que ests en bones mans. 6. Ara em prenc/prendr la pastilla per a la tos. 7. No digueu a ning que han detingut el vostre germ. 8. Em sembla que ens hem confs de sala de vistes. 9. Si avui els jutges no els absolen, tenim el cas perdut. 10. Sempre ens tractava com si fssim petits.

Pg. 112. Exercici 1 1. 2. 3. 4. 5. CD CD CD CD CD determinat neutre indeterminat neutre indeterminat 6. CD indeterminat 7. CD determinat 8. CD indeterminat 9. CD determinat 10. CD indeterminat
Pg. 112. Exercici 2 1. CD 2. CD 3. CI 4. CD 5. CD 6. CI 7. CD 8. CD 9. CD 10. CI
Pg. 112. Exercici 3 1. Hem avisat la procuradora. CD 2. Enviem les unitats als alumnes. CD CI 3. Va enviar una nadala als companys. CD CI 4. La Mireia ha fet un cc de poma. CD 5. Explicava els fets al seu advocat. CD CI 6. Es posava la toga al despatx. CD 7. Ahir vaig veure la notria a Cadaqus. CD 8. Deixarem tots els expedients damunt la taula. CD 9. He trobat la meva advocada a la porta dels jutjats. CD 10. Portarem flors a la nostra mare pel seu aniversari. CD CI
Clau dels exercicis
239
Morfosintaxi
Pg. 113. Exercici 4 [Hi ha diverses solucions possibles.] 1. 2. 3. 4. 5. 6. Menjarem una amanida per sopar. (CD) Vam escoltar la rdio tot el mat. (CD) De tant en tant demanem ajuda als nostres amics. (CI) El mes vinent compraran mobles per a loficina. (CD) Colloqueu els llibres a les prestatgeries. (CD) El Biel saluda linformtic a les escales. (CD) 7. Doneu una nova oportunitat als joves. (CI) 8. Pregunteu els dubtes a la tutora. (CI) 9. Heu de netejar el gerro amb aigua. (CD) 10. Organitzarem un dinar per al comiat dels companys. (CD)
Pg. 113. Exercici 5 1. CD 2. CD i CI Pg. 113. Exercici 6 1. El Jofre ha estudiat molt. (CC de quantitat) 2. Volem anar a Jordnia lany vinent. (CC de lloc i CC de temps) 3. Viatgem amb poc equipatge. (CC de manera) 4. El meu gendre treballa amb el Nil. (CC de companyia) 5. Aquest dissabte anirem al cinema. (CC de temps i CC de lloc) 6. Li han dit que llegeix massa poc. (CC de quantitat) 7. Caminava lentament pels passadissos. (CC de manera i CC de lloc) 8. Sens ha espatllat el cotxe i hem arribat a mig mat. (CC de temps) 9. Aquest hivern hem viatjat fora. (CC de temps i CC de quantitat) 10. Vaig trobar la Xnia a la biblioteca judicial. (CC de lloc) 11. Condua prudentment per lautovia. (CC de manera i CC de lloc) 12. He vist la meva famlia durant les vacances. (CC de temps) Pg. 114. Exercici 7 1. A 2. CC de temps Pg. 114. Exercici 8 1. 2. 3. 4. 5. CD CP i CC de temps A CD i CC de lloc CD i CI 6. CC de temps i CD 7. CC de temps i A 8. CC de temps i CP 9. CD i CC de lloc 10. CD i CC de temps 3. CD 4. CI 5. CP 6. CD 7. CD 8. CP 9. A 10. CC de lloc 3. CP 4. CD 5. CD 6. CD 7. CP 8. CP 9. CD 10. CP
Pg. 114. Exercici 9 1. CD 2. CC de lloc 3. Pred 4. A 5. CC de lloc 6. CD 7. CP 8. Pred 9. CC de lloc 10. CI 11. CD 12. A
ELS PRONOMS FEBLES

Pg. 121. Exercici 1 Et vaig veure. Es beu el xarop. Ens refredarem. Us vaig escriure. El vam saludar. La veurem aviat. Els trobo poc. Les veig sovint. Li dir aix aviat. Tagrada fora. Senfada sovint. Ens hem perdut. No us ha vist. Lheu conegut. Lhavia portat. No els agradar. Les amagarem. No li he dit res. Vol fer-te por. Va cansar-se. Va ajudar-nos. Queixeu-vos. Va netejar-lo. Ompliu-la. Vam agafar-los. Saludeu-les! Vull dir-li all. Afanyat! Mengis aix! Escoltans! Vaig veure-us. Deixal al magatzem. Vau perdre-la. Agafals! Neteja-les! Explica-li tot!
240
Clau dels exercicis
Morfosintaxi
En vam trobar dues. Ho mirarem. Hi vaig anar. Pg. 121. Exercici 2
Nhem tastat un. Ho oblidar. Hi passar aviat.
Treu-ne una. Recordeu-ho. Estar-hi dacord.
Penjan vuit. Desa-ho ara! Pensa-hi!
1. Lactriu lexplica. 2. LEmpar en va patir algun./LEmpar va patir-ne algun. 3. De tant en tant vosaltres en feu. 4. En van portar uns als jutjats./Van portar-ne uns als jutjats. 5. Li volem dur un regal./Volem dur-li un regal. Pg. 121. Exercici 3 1. 2. 3. 4. 5. Li hem regalat un jersei. Sempre ho diuen. Deixeu-les damunt la taula./Les deixeu damunt la taula. Colloqueu-los dins larmari./Els colloqueu dins larmari. Els recullen.
6. En farem al setembre. 7. Ho vaig dir./Vaig dir-ho. 8. El Pol els escrivia novelles. 9. El vaig enviar a Menorca./Vaig enviar-lo a Menorca. 10. Els periodistes lomplen.
6. Comprals sabates./Els compra sabates. 7. Tanqueu-les./Les tanqueu. 8. Avui en celebren. 9. Torneu-li aquelles eines./Li torneu aquelles eines. 10. Llegeix-la amb atenci!
Pg. 122. Exercici 4 1. 2. 3. 4. 5. 6. Lhe de redactar./He de redactar-la. Nhas de menjar ms./Has de menjar-ne ms. El vau veure?/Vau veurel? Lhem de fer./Hem de fer-la. En va dissenyar un./Va dissenyar-ne un. Ho vam reconstruir./Vam reconstruir-ho. 7. La van presentar./Van presentar-la. 8. Nha de seleccionar tres./Ha de seleccionar-ne tres. 9. En van llogar un./Van llogar-ne un. 10. Les vaig inserir./Vaig inserir-les. 11. Encara els ha de llegir./Encara ha de llegir-los. 12. La vas omplir./Vas omplir-la.
Pg. 122. Exercici 5 1. El Claudi va comprar galetes per esmorzar i ens en va donar. 2. Deixi aquest expedient al despatx i nosaltres el guardarem. 3. Has comprat la fruita? No, no lhe comprat. 4. Feu la fotocpia i presenteu-la dem. 5. Hem buscat proves i no nhem trobat cap. 6. Thas begut el caf? S, me lhe begut tot. 7. Porta els nens a laqurium i explicals qu mengen els taurons. 8. Alg ha dit que el Robert vindr dem? No, no ho ha dit ning. 9. Cal posar benzina al dipsit. Cal posar-hi benzina. 10. Lassass va respondre precipitadament. Lassass hi va respondre. Pg. 122. Exercici 6 1. 2. 3. 4. 5. Sempre hi arriben. LAlcia hi pensa. En venim. De vegades hi camineu. Hi treballem. 6. Dimecres van arribar-ne. 7. Van penjar-hi el quadre. 8. Hi parlo. 9. Enguany tamb hi estiuejars. 10. Hi treballen.
Pg. 123. Exercici 7 1. 2. 3. 4. 5. 6. El tribunal surt de la reuni. Nosaltres anem de visita a la pres. Netegem el terra amb un producte especial. He tret aquestes llibretes de la bossa. Totes dues van coincidir a la cafeteria. s important treballar amb les eines adequades. El tribunal en surt. Nosaltres hi anem de visita. Hi netegem el terra. Nhe tret aquestes llibretes. Totes dues hi van coincidir./Totes dues van coincidir-hi. s important treballar-hi.
Clau dels exercicis
241
Morfosintaxi
7. Lordre de desnonament arribar a casa seva. 8. Cada tarda llegeixo el diari a la biblioteca municipal. 9. Aquesta setmana vindrem amb tren. 10. No entreu al despatx del costat. Pg. 123. Exercici 8 1. La teva famlia paterna s italiana. 2. La Natlia era la seva via. 3. Aquests casos estan tancats. 4. La vostra amiga sembla simptica. 5. El Ddac era un bon metge. 6. Semblaven innocents. 7. La meva padrina s la degana dels jutjats. 8. De petit, lavi era ros. 9. El testimoni sembla amonat. 10. La Jana era la ms alta de la seva classe. Pg. 123. Exercici 9 1. El llogater confia en lxit de la demanda. 2. Hem de parlar dels pronoms febles. 3. Compto amb la teva ajuda. 4. Ara est molt interessat a presentar-se a les oposicions. 5. Contribueixen a la rehabilitaci de ledifici gtic. 6. Sovint insisteix a dir que no va ser culpa seva. 7. Estava segura de la seva resposta. 8. Sempre participen en la cursa popular. 9. Vol renunciar a la seva part de lherncia. 10. Els advocats collaboren a organitzar la festa. 11. La jutgessa amenaa el testimoni amb lexpulsi de la sala. 12. Ens ocuparem de lorganitzaci de lacte. Pg. 124. Exercici 10 1. 2. 3. 4. 5. Hem dit a la Gisela que volem anar-hi, al judici. De material doficina, en gastem poc. Penseu la resposta abans descriure-la. A la directora, digueu-li que dem no vindreu. Vaig trobar-los de seguida, els jutjats.
Lordre de desnonament hi arribar. Cada tarda hi llegeixo el diari. Aquesta setmana hi vindrem. No hi entreu.
La teva famlia paterna ho s. La Natlia lera. Aquests casos ho estan. La vostra amiga ho sembla. El Ddac ho era. Ho semblaven. La meva padrina ls. De petit, lavi ho era. El testimoni ho sembla. La Jana lera.
El llogater hi confia. Nhem de parlar./Hem de parlar-ne. Hi compto. Ara hi est molt interessat. Hi contribueixen. Sovint hi insisteix. Nestava segura. Sempre hi participen. Hi vol renunciar./Vol renunciar-hi. Els advocats hi collaboren. La jutgessa hi amenaa el testimoni. Ens nocuparem.
Pg. 124. Exercici 11 1b / 2b/ 3c / 4a / 5a / 6a / 7b / 8b / 9c / 10b Pg. 124-125. Exercici 12 1a / 2d / 3a / 4c / 5d / 6c / 7b / 8d / 9a / 10c Pg. 125. Exercici 13 1b / 2b / 3a / 4a / 5b / 6c / 7a / 8b / 9a / 10c / 11c / 12a / 13d / 14b / 15d Pg. 128. Exercici 1 1. 2. 3. 4. 5. Thi has comproms. Me nabstindr. Mhi vaig negar. El Carles no se nha recordat. No mho crec. 6. Thi capfiques massa. 7. De tant en tant sen burla. 8. Va deixar-mel llegir. 9. Tels han portat? 10. Mhi dedico.
242
Clau dels exercicis
Morfosintaxi
Pg. 128. Exercici 2 1. 2. 3. 4. 5. Shi ha acostumat. El Jess sho pensava. Sel va trobar al Deganat. Mels menjar per sopar. No tho direm cap ms vegada. 6. Vaig menjar-me-la per esmorzar. 7. Sen va penedir. 8. Ahir vaig oblidar-men. 9. Aquesta decisi no mho sembla. 10. Va tornar-nos-ho a dir.
Pg. 128. Exercici 3 1. 2. 3. 4. 5. Shi ha tornat. Ens nhem fet. Thi haurs dadaptar. El Samuel sempre shi lleva. No us noblideu! 6. Van acompanyar-nos-hi. 7. Ens hi oferim. 8. Mhi vaig trobar. 9. Ens ho hem de pensar una mica ms. 10. Abans-dahir shi va installar.

Pg. 130. Exercici 1 1. Recordes la conversa que vam tenir divendres? 2. No s exactament qu voleu dir. 3. La vaig veure el dia que tenem lexamen de final de curs. 4. Ja thas acabat les galetes que vam comprar ahir? 5. No entenc per qu heu tingut tants problemes amb el lloguer. Pg. 130. Exercici 2 1. 2. 3. 4. 5. Larmari, que s de fusta de roure, s nou. El Francesc, que s procurador, treballa al Baix Empord. El seu gendre, que vol canviar de feina, est malalt. El mantenidor, que s de Cambrils, va venir dilluns. La Jordina, que s la meva cunyada, estudia dret. 6. Els testimonis que van citar han de comparixer aquesta setmana. 7. Vaig voler preguntar-los per qu ho havien fet. 8. El llibres que heu encarregat arribaran dem. 9. Us vull explicar qu en penso, de tot plegat. 10. Vaig veure el noi que comparteix pis amb el meu fillol.
Pg. 130. Exercici 3 1b / 2a / 3a / 4c / 5a / 6a / 7c
LES PREPOSICIONS
Pg. 137. Exercici 1 1. 2. 3. 4. 5. 6. Hem trobat lAlfons als jutjats. (CD) Doneu la informaci a la procuradora. (CI) Saludava la secretria judicial pel passads. (CD) Avui hem ajudat les nostres venes. (CD) Vaig felicitar lEmma per lascens. (CD) Telefonar a aquell advocat. (CI) 7. Vau tenir la vostra sogra a sopar. (CD) 8. Hem escoltat la conferenciant amb molta atenci. (CD) 9. Vaig veure aquella fiscal sortint de la sala de vistes. (CD) 10. Aconsellem aix a les nostres filles. (CI) 11. Coneixeu lngela? (CD) 12. He de deixar el llibre a la meva neboda. (CI)
Pg. 137. Exercici 2 1. 2. 3. 4. 5. El meu company de feina viu en aquell pis. Vaig arribar als jutjats en/amb bicicleta. Ahir vaig menjar llu en/amb salsa verda. Va oblidar-se de tancar els llums de les celles. Li van regalar una camisa de quadres. 6. Comptem amb vosaltres per a la calotada. 7. Han portat unes capses de cartr per al trasllat. 8. El seu comiat el van fer en un restaurant de la zona. 9. Contribuirem a millorar les installacions. 10. Aneu amb compte de no relliscar.
Clau dels exercicis
243
Morfosintaxi
Pg. 137. Exercici 3 Hem comprat un ambientador amb olor despgol. Ens hem acostumat a prendre te per esmorzar. Vam estar-nos en aquella casa rural tota la setmana. Aquest mes he llegit una novella histrica i una de policaca. 5. Farem el curs a la sala polivalent. 1. 2. 3. 4. Pg. 138. Exercici 4 1. 2. 3. 4. 5. Va passar per la sala de reunions abans de marxar. Demanarem ms material per al despatx. Han portat els mobles nous per a loficina judicial. Heu de fer la redacci per al proper divendres. Ho van desar al calaix per a la Snia. 6. Es va espantar quan va sentir pudor de gas. 7. Viatgen a/per Andorra de dilluns a dijous. 8. Tingueu en compte que s massa petit per venir a lexcursi. 9. Sovint esmorzo amb els companys de feina. 10. Treballen en aquest edifici des de labril.
Pg. 138. Exercici 5 1. 2. 3. 4. 5. Dem al mat comenaran les obres. El Manel ve a la/de la/per la immobiliria. Avui lliuraran el premi a la Irene. Es van perdre al/pel bosc buscant bolets. Arribarem a la una del migdia. 6. Aquest mat han arribat a l/de laeroport. 7. Passejveu per lavinguda de la Indstria. 8. Els meus cosins viuen al Valls Oriental. 9. Diumenge dinarem a lermita del poble. 10. Va penjar el calendari darrere de la porta.
Pg. 138. Exercici 6 1. Ja no tenem cap vehicle al/del/pel/per al magatzem. 2. Ens veurem dem al migdia. 3. Podem quedar a la nit per anar al concert. 4. Arribaran a les vuit del vespre. 5. Acabaran la declaraci a les deu. 6. Els vaig trobar al/pel carrer Major. Pg. 138-139. Exercici 7 1. 2. 3. 4. 5. Per Pasqua us passarem a veure. Agafeu la pea de convicci amb guants. s una pellcula apta per a tots els pblics. El despatx fa olor de net. Ho haureu de fer amb molta discreci. 6. Per sopar menjarem pasts de/amb pinya. 7. En entrar a/per la sala de vistes, el vaig reconixer. 8. Ho heu denviar per correu electrnic. 9. Avui hem vingut en/amb cotxe. 10. Tenen el judici dem a les dotze. 7. Han de portar un sof beix a la/per a la/de la sala despera. 8. La planta, lhem comprat per a la terrassa. 9. Abans estiuejvem al delta de lEbre. 10. Als matins sempre volta pels jutjats.
Pg. 139. Exercici 8 1. 2. 3. 4. 5. No estic gens dacord amb el que heu proposat. Abans de sortir de casa, va trucar-li. No ens tornarem a veure al/fins al setembre. Pensava en tots els seus problemes familiars. Si aneu cap a l/a l/per lesquerra trobareu la Fiscalia. 6. No sabrem els resultats fins al/del dia 25 de juliol. 7. Dissabte a la tarda anem a/de/cap al casament. 8. He de comprar dues ampolles amb/per a l/daigua i tres amb/per a/de vi. 9. Faig vacances del dia 3 al/cap al 28 dagost. 10. No tindran el pis nou fins al mes de gener.
Pg. 139. Exercici 9 1. Abans tancava larmari amb clau. 2. Dem aniran a/cap a/fins a Ripoll. 3. Aquest any el curs no comenar a/cap a/fins a loctubre. 4. Dijous es va posar una samarreta de ratlles. 5. Li agrada molt viatjar amb/en moto. 6. Obrim des de les nou fins a les dues. 7. Mai vam dubtar de les teves paraules. 8. Els agrada molt lorxata amb gelat de torr. 9. Vivim en una poblaci molt petita. 10. No es relacionen amb la seva famlia paterna.
244
Clau dels exercicis
Morfosintaxi
Pg. 139. Exercici 10 1. En aquell apartament tenen una cuina de gas. 2. Aquesta vegada no han pogut arribar a/fins a la meta. 3. Mengem els llagostins amb els dits. 4. Penseu en tots els consells que us vaig donar. 5. Avui arribar a/cap a la matinada. 6. Nosaltres contribum a la millora del medi ambient. 7. Acostumo a estudiar tres hores cada dia. 8. En aquesta platja avui hi ha moltes meduses. 9. Aquella beguda tenia un sabor de llimona massa fort. 10. No em veig amb cor de donar-li la mala notcia.
LES CONJUNCIONS
Pg. 142. Exercici 1 1. 2. 3. 4. 5. Compro aspirines perqu tinc mal de cap. Tens mal de cap? Doncs compra aspirines. Teniu calor? Doncs engegueu laire condicionat. Hi ha massa soroll? Doncs tanquem la finestra. Obre la porta perqu tinc molta calor. 6. Tanqueu la finestra perqu hi ha massa soroll. 7. Marxo perqu mesperen al Deganat. 8. Avui anirem a la platja perqu fa fora sol. 9. Aquest mat fa sol? Doncs anirem a la platja. 10. No has fet els exercicis? Doncs ja cal que tespavilis.
Pg. 143. Exercici 2 1. 2. 3. 4. 5. Heu guanyat el concurs? Doncs aqu teniu el premi. Van agafar un taxi perqu era molt tard. s molt tard; caldr, doncs, que agafeu un taxi. Escolteu-la amb atenci, perqu explica coses molt interessants. Aquest any potser guanyarem la lliga, perqu tenim un bon equip.
Pg. 143. Exercici 3 1. A la roda de premsa van explicar el perqu de la vaga. 2. Van convocar una roda de premsa perqu volien explicar els motius de la vaga. 3. Ning no sabia per qu havien convocat la roda de premsa. 4. No vindr a la reuni perqu t judicis assenyalats. 5. No ha dit el perqu de la seva absncia a la roda de reconeixement. Pg. 143. Exercici 4 1. La reuni la dirigir la directora i, si no pot, el subdirector. 2. La reuni no la dirigir la directora sin el subdirector. 3. No has de parlar amb aquella advocada sin que has de parlar amb laltra. 4. Has de parlar amb aquella advocada i, si no hi s, amb laltra. Pg. 143. Exercici 5 1. Vaig assistir a la jornada perqu era molt interessant. 2. Si no vns aviat, comenarem la reuni sense tu. 3. No s per qu sempre repeteix el mateix. 4. Lavaria no era als telfons sin als ordinadors. 5. Ens va preguntar el perqu de la situaci. 6. No tan sols presentaran una queixa sin que tamb volen una indemnitzaci. 7. Van veure el documental perqu el tema els interessava. 5. Si no ho podeu fer avui, aviseu-nos. 6. El regal no era un rellotge sin una cartera. 7. Davellanes, no ten mengis ms si no tagraden. 8. La descripci no era acurada sin matussera. 9. No ho podr acabar aquest migdia si no majudeu. 10. No et volia dir aix sin exactament el contrari. 6. Magradaria saber per qu no fem el treball junts. 7. Desconeixia el perqu de la seva actitud. 8. Vaig arribar tard a la feina perqu sem va espatllar el cotxe. 9. No recorda per qu ho necessitava. 10. Per qu voleu saber el resultat tan aviat?
Clau dels exercicis
245
Morfosintaxi
ELS ADVERBIS
Pg. 148. Exercici 1 dolament frgilment cmodament mpliament noblement tristament Pg. 148. Exercici 2 1. 2. 3. 4. 5. Eren milionaris, per vivien austerament. Com que va coix, camina molt lentament. Sovint conduen bojament per aquells camins. Us vau abraar tendrament. Ells poden entrar i sortir lliurement. 6. Sempre responia educadament. 7. Va contestar-nos violentament. 8. Els agradava viure alegrement. 9. Francament, no s qu dir-te. 10. Van comunicar lavaria de telfons rpidament. feliment covardament exquisidament comunament ingnuament novament antigament audament tranquillament injustament intelligentment tossudament
Pg. 148. Exercici 3 1. 2. 3. 4. 5. Avui em trobo ben malament. La finestra estava mal tancada. s ben fcil trobar-hi la soluci. Ha ents malament les meves paraules. El que has fet no est gaire b. 6. El judici ens ha anat malament. 7. Ho has sentit b, el que the dit? 8. La construcci de ledifici est mal feta. 9. Lltim dia de la gurdia estic ben cansat. 10. Sha comportat molt malament amb vosaltres.
Pg. 149. Exercici 4 Dimarts potser arribar una mica tard. Les orenetes volen fora enlaire. No cal que corris tant, perqu arribarem a lhora. Est a punt de comenar el judici i no trobo el meu client per enlloc. 5. Aquesta pot ser la millor alternativa per a tothom. 6. Quan ho spigues, envians un missatge. 7. He buscat el mbil pertot arreu i no el trobo. 1. 2. 3. 4. Pg. 149. Exercici 5 1. Encara et fa mal el bra? No, avui no men fa gens. 2. La pellcula que he vist aquesta setmana, no mha agradat gens. 3. Crec que no vindr mai/ning ms a lassemblea. 4. Aquesta tarda no penso fer res. 5. Heu estat mai a Trrega? Pg. 149. Exercici 6 Ning no ens dir la veritat. No sha implicat gaire/gens per ajudar-los. Res del que digui o faci ens far canviar dopini. Els periodistes esperaven larribada dels detinguts, per no van veure ning. 5. En aquella sala de reunions no hi havia gaire llum. 6. No mhan agradat gens/gaire les solucions que has proposat. 1. 2. 3. 4. 7. Envia un missatge a la Unitat Administrativa perqu no ens queda gaire material doficina. 8. No em fa res collaborar a organitzar les jornades. 9. No trigar gens/gaire a arribar als jutjats. 10. No hi ha ning que hi vulgui assistir, a la conferncia. 6. De menjar, ja no en tenim gens a la nevera: s buida. 7. Vols res de la cafeteria? 8. Ning no coneix el nou jutge? 9. Aquesta vegada ning no ens ha dit res. 10. Em sembla que no el veurem mai ms per aqu. 8. Dalt daquell moble hi havia dos arxivadors. 9. Tan aviat com puguis, trucans. 10. En lloc de pintar la porta va reparar la finestra. 11. Vaig caure escales avall dels jutjats. 12. Quant paper reciclat necessiteu aquest trimestre? 13. En aquesta sala de vistes fa tant fred com al carrer. 14. Avui estem a dos graus sota zero. 15. Quan sabreu la nota de lexamen?
246
Clau dels exercicis
Morfosintaxi
Pg. 150. Exercici 7 1. Canvio de feina, per encara no vull dir-ho a ning. 2. Quan la va veure a la porta de la sala de vistes no li va dir res. 3. No ha aprofitat gens/gaire loportunitat que li han donat. 4. Avui no tindrem gaire temps per triar el regal. 5. No us queda gens de paper a loficina. 6. La policia no va trigar gens/gaire a detenir els delinqents. Pg. 150. Exercici 8 1. Aquesta novella mha agradat fora. 2. Aix, de moment, no ho digueu a ning. 3. No va voler explicar-nos res ms. 4. El meu cos s fora puntual. 5. Va reconixer que la decisi no li agradava gaire/gens. Pg. 150. Exercici 9 1. Ja no us queda gaire temps per acabar la prova. 2. No magrada gaire/gens la seva actitud. 3. Ara no cal que mexpliquis res ms. 4. Avui no hi ha gaire gent a la cafeteria. 5. Aquesta setmana ha fet massa calor. 6. No cal que porteu res al sopar. 7. Aquest mat no em trobo gaire/gens b. 8. No tinc res als calaixos. 9. Fa massa mesos que no ens hem vist. 10. No en s gaire/gens, danar en bicicleta. 6. No deixeu res ms a larxiu, que hi han de fer obres. 7. T fora possibilitats daconseguir la plaa. 8. Ara ja no hi ha ning/res que et pugui ajudar. 9. No els ha costat gaire/gens dir que shan equivocat. 10. Ning no va assistir a la reuni informativa. 7. No va dir a ning que havia aprovat la promoci interna. 8. Vaig quedar tan impactat que no recordava res de laccident. 9. La veritat s que no ens agrada gens/gaire la seva actitud prepotent. 10. Al local que hem llogat per posar-hi larxiu no caldr fer-hi res.
EXERCICIS DE REPS
Pg. 151. Exercici 1 1. 2. 3. 4. 5. La casa era de loncle Octavi. Va comprar un rellotge a l/per l/per a lErnest. Dem sortir a la una del migdia. Vaig anar a laeroport dijous al vespre. Estiuejarem a lEmpord tot el mes de juliol. 6. A lElvira, li agraden fora els bunyols. 7. Passejava pel carrer molt a poc a poc. 8. Sempre posa molta sal a lamanida. 9. A quina hora ha de ser a lhospital? 10. Avui dino al restaurant de l/amb lngrid.
Pg. 151. Exercici 2 La capital de Madeira, Funchal, es troba al sud de lilla. s el centre administratiu, comercial i cultural de larxiplag i s, a la vegada, un dels emporis turstics de lAtlntic, fet que ha provocat que als carrers coexisteixin reductes de lantiga ciutat colonial amb zones modernes i bullicioses. A ms de la Companyia del Vi, a la ciutat hi ha un museu imprescindible de visitar: el Museu Municipal dHistria Natural, al costat de lesglsia de Sant Pere. No oblideu passejar pel passeig Martim, amb un port comercial i esportiu ple de iots i catamarans procedents de tot el mn. Pg. 151. Exercici 3 1. 2. 3. 4. 5. No tenim gens de formatge per fer la pizza. A la televisi no fan res que magradi. No s qui mha preguntat per tu. Avui no tinc gaire son. Quin mantenidor ha passat a les onze? 6. Desprs de les rebaixes, a la botiga no ens queda res. 7. No hi havia gaire gent a la reuni. 8. Aquesta setmana tenim bastanta feina. 9. No mogueu cap moble fins dem passat. 10. Cap dels testimonis va assistir al judici.
Clau dels exercicis
247
Morfosintaxi
Pg. 151-152. Exercici 4 1. 2. 3. 4. Lactriu secundria de la srie s del meu barri. Els meus amics avui estan molt trists/tristos. La Sofia i el Cesc volen comprar una euga/egua. El Narcs no va ser capa de pujar a la muntanya russa. 5. Dimarts comenaran les proves clniques de la vacuna. 6. Aviat arribar una nova aprenenta a la feina. 7. La famlia mantenia una actitud molt serena. 8. Les seves germanes eren traumatlogues. 9. Aquelles ametlles eren molt amargues. 10. Heu descollir un altre tipus de productes per a les proves.
Pg. 152. Exercici 5 1. Ens va atendre la nova mestressa de la botiga. 2. Li agradava la xocolata espessa. 3. La Rosa i el seu marit sn els padrins de la nostra filla. 4. Els lleons daquella reserva eren molt feroos. 5. La seva nta s cardiloga. Pg. 152. Exercici 6 1. Encara que facis tota la feina avui, dem tamb thaurs de llevar dhora. 2. No volen que continu jugant a lequip de bsquet. 3. No crec que nosaltres sols puguem igualar la seva puntuaci. 4. Fes-me cas, vine de pressa a casa i quan arribis et dir per qu. 5. Vaig descobrir massa tard que aquella dona mhavia trat. 6. Abans, els bibliotecaris i jo sortem sovint. 7. Quan reu joves, arribveu tard a tot arreu. 8. Jo comeno a treballar i tu comences a estudiar. 9. No pengis encara la llista de judicis. 10. Abans esmorzvem a loffice dels jutjats. Pg. 152. Exercici 7 1. 2. 3. 4. Quan tris la plaa, avisam. No mengis tan de pressa. Qui surti primer que vagi a rentar el cotxe. Abans condua pitjor que ara. 5. Quan ha nascut la Berta? 6. Ara no puc venir a la roda de reconeixement. 7. No distreguis/distraguis el conductor. 6. Lavinguda on hi ha el Collegi dAdvocats s molt ampla. 7. Volem pintar totes les cadires roges. 8. A casa reciclarem les aiges residuals. 9. La teva actitud s molt ingnua. 10. Aquestes arracades que portes sn molt lletges.
Pg. 153. Exercici 8 1c / 2b / 3a / 4b / 5b / 6c / 7a / 8a / 9a / 10c / 11a / 12a / 13d / 14a Pg. 154. Exercici 9 1a / 2d / 3d / 4b / 5a / 6a / 7b / 8c / 9c / 10b / 11b / 12c / 13d / 14b Pg. 155. Exercici 10 1c / 2c / 3a / 4c / 5b / 6c / 7c / 8a / 9a / 10b / 11d / 12a / 13c / 14b Pg. 156. Exercici 11 1c / 2b / 3c / 4b / 5c / 6c / 7d / 8a / 9b / 10d / 11b / 12b
LXIC
Pg. 158. Exercici 1 Cap: llengua, barbeta, pmul, galta, gola, front Tronc: melic, espatlla, esquena, maluc, pit, mugr Extremitats: ndex, colze, genoll, polze, bessons, cuixa
248
Clau dels exercicis
Lxic
Pg. 158. Exercici 2 14.15 h: un quart de tres 01.05 h: la una i cinc 18.40 h: dos quarts i deu de set/tres quarts menys cinc de set 22.30 h: dos quarts donze 12.00 h: les dotze en punt/migdia Pg. 158. Exercici 3 11.30 h 12.20 h 11.00 h 1.45 h 9.10 h 7.55 3.50 5.40 6.50 5.25 h h h h h 21.20 h: 06.45 h: 09.55 h: 13.35 h: dues 10.10 h: un quart i cinc de deu/dos quarts menys deu de deu tres quarts de set les deu menys cinc dos quarts i cinc de dues/tres quarts menys deu de les deu i deu/un quart menys cinc donze
Pg. 158-159. Exercici 4 1d / 2c / 3a / 4c / 5a / 6b / 7c / 8a / 9d / 10c Pg. 159-160. Exercici 5 1. vestit, barri / 2. adobar / 3. cognoms / 4. balenes, dofins / 5. cansament / 6. arrisques / 7. endarrerida, encara bo/sort / 8. bufona, xumets, pitet Pg. 160. Exercici 6 1. farcit, carmanyola / 2. ombra / 3. vertigen / 4. turmell, llitera / 5. enllumenat / 6. cendrer / 7. farmaciola Pg. 160-161. Exercici 7 1c / 2a / 3d / 4c / 5a / 6c / 7d / 8b / 9d / 10c Pg. 162. Exercici 8 1. dosi / 2. mitjana / 3. anlisi / 4. els fulls / 5. rombes / 6. cercle / 7. pargraf / 8. diftong / 9. diresi / 10. el regle Pg. 162. Exercici 9 1. bolso: bossa / 2. borrar: esborrar / 3. assafates: hostesses / 4. palomites: crispetes / 5. pepinos: cogombres / 6. averiguar: esbrinar / 7. gastos: despeses / 8. pelutxe: peluix / 9. palillos: escuradents / 10. follon: enrenou Pg. 162-164. Exercici 10 1b / 2a / 3c / 4b / 5a / 6b / 7a / 8c / 9a / 10d Pg. 164. Exercici 11 1. bolquers / 2. les dades / 3. he danar / 4. del planter / 5. revolts / 6. trempat / 7. gens / 8. maldestra Pg. 164. Exercici 12 1. dhora, aviat / 2. Desprs / 3. dalt / 4. sota / 5. a poc a poc / 6. a prop / 7. gras / 8. ample / 9. tou / 10. menys Pg. 164. Exercici 13 1d / 2h / 3b / 4a / 5i / 6j / 7f / 8c / 9e / 10g Pg. 165. Exercici 14 1. Prem / 2. enganxar / 3. el canell / 4. Les / 5. de tonyina / 6. aconseguirem / 7. taquilla / 8. greix / 9. gras/ 10. incloure
Clau dels exercicis
249
Lxic
Pg. 165-166. Exercici 15 1b / 2a / 3c / 4b / 5c / 6b / 7d / 8b / 9c / 10d Pg. 166. Exercici 16 1. maquinalment / 2. aleshores / 3. aclarir / 4. baixar / 5. parlar Pg. 166-167. Exercici 17 assabentat / oncle / llums / catifes / escopinyes / escuradents / el compte / vorera / assegurana Pg. 167. Exercici 18 1i / 2a / 3g / 4h / 5f / 6d / 7e / 8c / 9b Pg. 167. Exercici 19 desgavell: desordre / a carrera feta: sense parar / amuntegament: apilonament / safanyaven: sapressaven / a corre-cuita: de pressa Pg. 168-169. Exercici 20 1a / 2c / 3b / 4b / 5c / 6a / 7c / 8a / 9c / 10b Pg. 169. Exercici 21 1a / 2d / 3g / 4b / 5e / 6c / 7f Pg. 169. Exercici 22 1b / 2c / 3a / 4a / 5b / 6b Pg. 169-170. Exercici 23 1b / 2a / 3b / 4c / 5a / 6b / 7a / 8a / 9c / 10a Pg. 171. Exercici 24 1d / 2f / 3i / 4a / 5g / 6b / 7e / 8j / 9h / 10c Pg. 171-172. Exercici 25 1b / 2a / 3b / 4c / 5d / 6b / 7a / 8b / 9c / 10a
COMPRENSI LECTORA
Pg. 174. Exercici 1 1 F / 2F / 3V / 4F / 5V Pg. 175. Exercici 2 1F / 2F / 3V / 4F / 5V Pg. 176. Exercici 3 1F / 2V / 3F / 4V / 5F
250
Clau dels exercicis
Comprensi oral
COMPRENSI ORAL
Pg. 178. Exercici 1 1c / 2b / 3c / 4a / 5b Un remei per al ni-nisme El 71% dels graduats en formaci professional a Barcelona estan treballant i un 52% continua estudiant. Noms un 10% del total destudiants actualment busca feina. Els graduats en FP no pertanyen, doncs, a lanomenada generaci ni-ni, que ni estudia ni treballa. Aix sestableix en el primer anuari de la formaci professional a Barcelona, creat per la Fundaci BCN Formaci Professional, que pretn analitzar peridicament aquest tipus destudis per donar resposta a lanlisi doferta i demanda i de tipus dactivitat ms reclamada. En linforme sinsisteix a declarar la formaci professional com un dels valors segurs en la lluita contra la temporalitat en els contractes i la baixa taxa docupaci. Segons lanuari, lFP s el nivell instructiu que presenta la taxa de temporalitat contractual ms baixa a la ciutat, i que redueix les possibilitats destar a latur en un 25%. Daltra banda, linforme assegura que obtenir una qualificaci dFP en edat jove incrementa un 66% la taxa docupaci i que el 16,7% dels estudiants que accedeixen a la universitat ho fan desprs dhaver acabat un cicle dFP. El 55% dels estudiants de formaci professional estan matriculats en estudis vinculats a activitats dalt valor afegit com ara lalta tecnologia i serveis basats en el coneixement. En la vessant negativa, linforme destaca el dficit destudiants graduats mitjans i la falta de reconeixement de lexperincia professional adquirida sense formaci. Aquestes dades es van fer saber ahir en la presentaci del primer anuari, pioner a tot lEstat, i durant aquest acte la regidora dEducaci va negar les acusacions fetes pels sindicats sobre la falta de places de formaci professional a Barcelona. Segons va assegurar, les dades sindicals es basen en preinscripcions i no en matrcula formalitzada. Aix, segons la regidora, aquest curs han quedat 2.700 places vacants. Avui, 20 doctubre de 2010 (text adaptat) Pg. 179. Exercici 2 1c / 2a / 3b / 4b / 5c Lheroi torna a Sort Sort va retre homenatge ahir a laviador nord-americ Charles Yeager. Al seu pas s molt conegut: va ser el primer home que va viatjar ms de pressa que la velocitat del so, en un enginy elaborat per la NACA, lagncia precursora de la NASA. Va ser el 14 doctubre de 1947, justament ahir va fer 63 anys. Grcies a aquella proesa, el general Yeager t una esttua en una base naval nord-americana, han posat el seu nom a un aeroport de Virgnia, i la seva entrada a la Wikipedia anglosaxona s el doble de llarga que la de Jos Montilla i Artur Mas a la Viquipdia catalana. I don li ve a aquest celebrat home darmes la relaci amb Sort? Doncs dhaver-se estat a la pres. Va ser la primavera del 1944, en plena Segona Guerra Mundial. El seu avi shavia estavellat a Frana i els maquis de la resistncia francesa el van tenir amagat en una granja fins que el van poder portar a la frontera. Va travessar els Pirineus de forma clandestina amb guies locals, que el van deixar a Bossost (Vall dAran), on va poder prendre una sopa calenta en una masia desprs de quatre dies dodissea entre el fred i la neu. Sortint dall, una parella de gurdies civils el van trobar i el van portar a la pres de Sort: un petit local per retenir els fugitius enxampats desprs de passar la frontera. Avui el local s un museu sobre els milers devadits de la Segona Guerra Mundial: eren sobretot jueus que fugien del nazisme, resistents francesos, i pilots aliats que queien en combat i buscaven la manera de tornar cap a Londres. LEstat espanyol, que en un primer moment entregava els fugitius als nazis, shavia tornat ms permissiu a mesura que la guerra es decantava a favor dels aliats, i el pilot Yeager es va poder posar en contacte amb el consolat nord-americ de Barcelona, que tenia un home destinat a Lleida per gestionar aquesta mena de situacions. Primer el van treure de la pres i el van acollir al Caf Pessets de Sort. Al cap duns dies, amb lautoritzaci de les autoritats franquistes, Yeager va poder continuar el viatge i fer estades de diversa durada a Lleida, Arag, Madrid i Gibraltar fins a retornar a Londres, on es va reincorporar als combats. En el que quedava de guerra va fer caure tretze avions alemanys i va pilotar un dels avions en el primer bombardeig sobre Berln, cosa que el vell guerrer relata ara com un atleta enumerant les marques dels seus entrenaments. Avui, 15 doctubre de 2010 (text adaptat)
Clau dels exercicis
251
Comprensi oral
Pg. 180. Exercici 3 1b / 2c / 3a / 4b / 5c Un excs desport de resistncia pot provocar artmies cardaques Els professionals del Clnic que han elaborat lestudi han volgut deixar clar que "practicar esport s bo", per lesport de resistncia continuat, com el ciclisme o les maratons, pot provocar fibrosi i artmies cardaques. s per aix que els experts recomanen a les persones que practiquen aquest tipus desport de forma regular que es facin controls habituals. Aquestes proves consisteixen en un electrocardiograma, un ecocardiograma i una prova desfor. Aquestes revisions preventives en esportistes professionals ajudarien a descartar patologies que poden derivar en morts sobtades. Actualment, no s obligatori fer aquests controls tot i que la nova llei de lesport ho podria regular. "Abans de comenar a fer esport la persona shauria de fer un control per comprovar si el cor acceptar aquest sobreesfor", explica el cardileg Josep Brugada, que tamb recomana que tots els nens abans de practicar un esport es facin un electrocardiograma. "s molt ms barat que unes vambes", ha assenyalat. Lestudi, que ha realitzat un equip multidisciplinari de lHospital Clnic de Barcelona i que ha estat publicat a la prestigiosa revista Circulation, demostra per primer cop que la prctica continuada dexercici fsic de resistncia pot tenir conseqncies negatives per al cor. De fet, podria provocar alteracions en lestructura i funci cardaca i crear un substrat per patir artmies. Lequip del Clnic va sotmetre un grup de rates a una hora dexercici diari intens durant quatre, vuit i setze setmanes, la qual cosa podria ser lequivalent en humans a un entrenament diari durant deu anys, i el va comparar amb un altre grup de rates sedentries. Durant aquest temps van observar anomalies en lestructura del mscul cardac (fibrosi) en les rates sotmeses a lexercici intens, especialment en aurcules i ventricle dret. Aix suggereix una relaci directa de lesfor de resistncia realitzat durant anys de forma continuada amb les probabilitats de patir una artmia cardaca. Lestudi tamb demostra que deixar la prctica esportiva permet remetre lanomalia cardaca, cosa que significa que el cor recupera les seves funcions normals. Ara, 17 de gener de 2011 (text adaptat)
MODEL DEXAMEN
Pg. 204. Exercici 1. Comprensi oral 1b / 2a / 3b / 4a / 5b
Benvinguts xoriguers Ja sn aqu. El senyor xoriguer i la senyora xoriguera integrants tots dos duna espcie protegida i que tenen el niu en un dels rosetons de ledifici del Palau de Justcia de Barcelona han pres possessi del seu habitatge. Shi han installat un cop les obres a ledifici shan acabat i grcies a la intervenci dels ms alts responsables de la Fiscalia Superior de Catalunya, la Fiscalia de Medi Ambient, el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, la Conselleria de Justcia i el Departament de Medi Ambient. Tots ells shan preocupat de fer respectar la capritxosa opci dels animalons de fer el niu en aquest punt de ledifici. La rehabilitaci integral del Palau est resultant, francament, espectacular en tornar a la vida lelegncia del color original de la pedra de Montjuc amb qu es va construir ledifici. Amb la rehabilitaci shan eliminat tots els excrements daus que lenlletgien i per evitar que en un futur es reprodueixi el problema se nhan revestit moltes parts amb un sistema indit; una malla que passa desapercebuda a lull hum i a la vegada repelleix els ocells, perqu no poden aturar-se damunt la pedra. La malla antiaus sha posat a tot arreu tret dun lloc, la rosassa on els xoriguers ja tenien el niu des dabans de les obres. La presncia dels ocells va ser alertada un dia de forma casual pel fiscal Antoni Pelegr, que en va informar la seva cap, Teresa Compte, i aquesta amb bones maneres, per amb les prerrogatives de fiscal, va advertir que, un cop acabades les obres i retirada la bastida que havia cobert ledifici durant mesos, calia garantir laccs al niu als xoriguers.
252
Clau dels exercicis
Model dexamen
I aix sha fet, deixant el roset intacte i expedit al pas de les aus. Tot loperatiu lha supervisat Sergi Garcia, expert en ornitologia que collabora des de fa anys amb lAjuntament de Barcelona. Garcia explica que els xoriguers ja tornen a volar per la zona i que amb tota seguretat ja sn al niu. Segons aquest expert, els xoriguers de Barcelona troben en les formes irregulars del modernisme un refugi que els s molt apropiat, acostumats com estan a fer niu en cavitats dels penya-segats. Quin millor lloc per a un niu duna espcie protegida que el Palau de Justcia, afirma satisfet Garcia. El Punt Avui, 5 de mar de 2011 (text adaptat) Pg. 205. Exercici 2. Comprensi lectora 1F / 2F / 3V / 4F / 5V Pg. 206. Exercici 5 En els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, lAndreu, un nen que pertany al bndol venut, un dia troba els cadvers dun home i el seu fill. Les autoritats volen carregar les morts al seu pare, per ell intenta descobrir qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en lAndreu el despertar duna conscincia moral que xoca amb el mn dels adults, les mentides dels quals transformen una innocncia que sembla immutable. Aquest s largument de la pellcula Pa negre dAgust Villaronga, protagonitzada per Francesc Colomer i Nora Navas. El director defineix el projecte com un melodrama amb tocs de thriller i gnere fantstic i manifesta que ha intentat distanciar-se del costumisme i de les referncies massa evidents a la Guerra Civil amb la pretensi de mostrar la devastaci moral que produeix la guerra sobre la poblaci civil. Per al gui, sha fet servir la novella homnima dEmili Teixidor, una de les obres ms celebrades de lautor. Aix mateix, hi ha inclosos diversos aspectes de les obres Retrat dun assass docells i Sic transit Gloria Swanson. Pa negre ha estat distingida amb molts premis i nominacions, entre els quals destaquen els 14 premis de ledici dels Premis Gaud denguany. No sols, per, li arriba lxit pels premis que ha rebut, ja que lassistncia de pblic a les sales durant la primera setmana va superar la xifra dels 28.000 espectadors i en un mes en cartellera va recaptar 700.000 euros. Pg. 207. Exercici 6 Lxit del Huffington Post s que ha sabut convertir-se en un portal molt rpid a lhora de refrescar les notcies, fiable per les fonts i prescriptor global: on veu una qesti de la competncia que considera interessant, all posa un enlla per portar-hi el seu lector sense manies ni cap sentiment de traci, sempre amb aquell to de progrs un pl insubms que vigila el poder, per hi flirteja obertament. Tot aix, ms un punt de discrepncia amb el sentiment general i un marcador a la redacci que avisa els redactors de quines entrades sn les ms llegides. El Huffington ha sabut connectar comunitat de lectors amb continguts. Pg. 207. Exercici 7 1. Les advocades que presenten la ponncia sn dAmposta. 2. s un assumpte molt complex per poder resoldre aquest mat. 3. Sempre porta una llibreta grisa a la bossa. 4. Ahir van destinar dues funcionries noves al Jutjat. 5. Van concloure que era la soluci ms fcil. 6. Aquelles ametlles que ens van donar eren amargues. 7. Havien de pintar blanques totes les parets de loficina judicial. 8. La meva metgessa mha recomanat que faci una mica desport. 9. La Marta i el Llus es tornen bojos/boigs quan escolten aquella can. 10. Aquella avinguda nova s molt ampla. Pg. 207. Exercici 8 1. La Paula ha nascut en divendres. 2. Quan vaig a la Ciutat de la Justcia sempre agafo el metro. 3. Volen que renuncis a la subvenci.
Clau dels exercicis
253
Model dexamen
4. Quan vinguis, comenarem la reuni. 5. Nosaltres mirvem la televisi mentre vosaltres dormeu. 6. Ara visc/viur a Pars, per treballo a Brusselles. 7. Quan faci ms bon temps anirem a la platja. 8. Volia que ens descalcssim cada vegada que entrvem a casa. 9. Ja hem imprs la unitat daquesta setmana. 10. Els meus vens sn/eren dEivissa. Pg. 208. Exercici 9 1 a / 2 b / 3 b / 4 a / 5c / 6 a / 7 b / 8 d / 9 b / 10 a / 11 c / 12 c / 13 a / 14 b / 15 c Pg. 209-210. Exercici 10 1d / 2a / 3b / 4a / 5c / 6c / 7a / 8a / 9d / 10b
254
Clau dels exercicis
Bibliografia
Manuals ALEMANY, ESTHER [et al.]. Curs de llengua catalana. Nivell intermedi 1, 2 i 3. 2a reimpressi. Barcelona: Castellnou Edicions, 2007. BADIA, JOAN [et al.]. Catal per a persones adultes 1, 2 i 3. Barcelona: Castellnou Edicions, 1998. BADIA, JOAN; BRUGAROLAS, NRIA; GRIFOLL, JORDI. Curs de llengua catalana. Nivell B. 1a reimpressi. Barcelona: Castellnou Edicions, 2005. BADIA, JOAN; GRIFOLL, JORDI. Ortografia catalana. Barcelona: Castellnou Edicions, 2005. BALCELLS, JORDI. Lletres de batalla. Refor dortografia catalana. Barcelona: Castellnou Edicions, 1995. SITJ I BRUNAT, MARIA. Llengua catalana. Material didctic per a cursos de nivell B. 4a edici. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 2003. 10 exmens de nivell B de catal. Barcelona: Editorial Teide, 1997. Diccionaris ABRIL ESPAOL, JOAN. Diccionari de frases fetes catal-castell castell-catal. Barcelona: Edicions 62, 1996. BRUGUERA I TALLEDA, JORDI. Diccionari ortogrfic i de pronncia. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1990. CLUA, MARIA JESS; GIRONS, MAITE. VERBS.CAT Els verbs catalans conjugats. Barcelona: Editorial Barcanova, 2010. Diccionari castell-catal. 4a edici. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005. Diccionari catal-castell. 3a edici. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001. Diccionari de frases fetes, refranys i locucions. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000. Diccionari de la llengua catalana . 2a edici. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007. GINEBRA, JORDI; MONTSERRAT, ANNA. Diccionari ds dels verbs catalans. Rgim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Educaula (collecci Aula, 12), 2009. Gran diccionari de la llengua. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. XURIGUERA, JOAN BAPTISTA. Els verbs conjugats. 9a edici. Barcelona: Claret (Pompeu Fabra, 18), 2008.
RECURSOS EN LNIA Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans: http://dlc.iec.cat/ Els sons del catal: http://www.ub.edu/sonscatala/index.html#thumb Els verbs catalans: http://www.verbscatalans.com/ Diccionari de la Llengua Catalana Multilinge: http://www.grec.net/cgibin/MLT00.pgm/ Enciclopdia Catalana: http://www.enciclopedia.cat/ sAdir: http://esadir.cat/ Optimot: http://www.gencat.cat/optimot/ parla.cat: http://www.parla.cat Web de llengua catalana: http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat (inclou informaci deines i recursos per a laprenentatge i dels certificats de catal, entre daltres)
256
Bibliografia
Aquest Curs de llengua catalanaNivell B pretn oferir al personal de lAdministraci de justcia, als professionals del mn del dret i a qualsevol persona que hi estigui interessada una eina til per assolir els coneixements de nivell intermedi en llengua catalana. El curs est estructurat en set apartats ortografia, morfosintaxi, lxic, expressi escrita, expressi oral, comprensi escrita i comprensi oral, subdividits en temes, que contenen informaci terica i exercicis. A ms a ms, hi ha un vuit apartat, amb un model dexamen, til per preparar-se per a lobtenci del certificat de coneixements de nivell intermedi corresponent i, finalment, la clau dels exercicis i una bibliografia bsica. Tot i treballar la llengua general, sovint els exemples i els exercicis recullen terminologia i fraseologia bsica de lmbit jurdic, amb lobjectiu que lalumnat es vagi familiaritzant amb els recursos propis de la llengua catalana en el seu mbit de treball i els pugui incorporar a la seva tasca diria.

Dossier Nivell B-1

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier Nivell B-1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Curs de LLENGUA CATALANA

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Curs de LLENGUA CATALANA

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Primera edici: octubre de 2011 Primera edici revisada: juliol de 2012

LXIC ......................................................................... COMPRENSI LECTORA ...................................................

COMPRENSI ORAL ......................................................... EXPRESSI ESCRITA ........................................................

199 203 211 255

En catal tenim els diftongs segents:

i / u + vocal a inici de mot

cre-uar be-uen ni-ua-da mo-uen

Dgrafs que no podem separar

Dgrafs que hem de separar

tas-sa til-la nat-ja set-ze

aigera: creueu: meandre:

iaia: qualificaci: joia:

LES VOCALS A/E TONES

Els mots masculins acaben en -e.

Els mots femenins acaben en -a.

Masculins que acaben en -a

Les terminacions Altres

Femenins que acaben en -e

Les terminacions Altres

LES VOCALS A/E TONES

LES VOCALS A/E TONES

LES VOCALS A/E TONES

LES VOCALS A/E TONES

LES VOCALS O/U TONES

LES VOCALS O/U TONES

LES VOCALS O/U TONES

pugues pugui puguem pugueu puguin

vulgues vulgui vulguem vulgueu vulguin

LES VOCALS O/U TONES

LES VOCALS O/U TONES

Mots amb diftong decreixent Mots amb diftong creixent

qu (pronom tnic) / que (conjunci; pronom ton)

a-mo--no a-mo--nar ve- ve--nat tra-ir tra--dor

Alternana p/b Alternana u/v

P/B, T/D, C/G

P/B, T/D, C/G

No hi ha cap forma verbal que acabi en -g: totes acaben en -c.

P/B, T/D, C/G

cabdal, cabdell, cabdill

Escrivim d en els mots comenats per ad-.

P/B, T/D, C/G

esparadra__ galo__ destor__ ser__ prnce__

cunya__ nor__ negui__ encanta__ esplndi__

afala__ alberco__ ce__ prdi__ galle__

P/B, T/D, C/G

zping, zero, zinc, zoo, zulu esmorzar, ximpanz, agutzil

velocitat, metgessa, discussi, agressi, disseny, impressi

G/J (TG/TJ), IG/TX, X/IX

G/J (TG/TJ), IG/TX, X/IX

G/J (TG/TJ), IG/TX, X/IX

G/J (TG/TJ), IG/TX, X/IX

G/J (TG/TJ), IG/TX, X/IX

Els primitius de mots derivats en qu apareix una r

Els mots acabats amb aquests sufixos de derivaci

hi (pronom feble): Hi anir dem, al Jutjat. i (conjunci): Treballa a Vic i Olot.

eh (interjecci): Eh! Escoltam! he (verb haver): Els he comunicat la notcia.

LES CATEGORIES GRAMATICALS I LORACI

copulatius predicatius (transitius, intransitius, reflexius i recprocs).

Pronoms Preposicions Conjuncions Adverbis

esparadra galo destor ser prnce__

cunya nor negui encanta esplndi__

afala alberco ce prdi galle__

__

__