Professional Documents
Culture Documents
Generalitat de Catalunya
Departament de Justcia
Direcci General
de Serveis Penitenciaris
Generalitat de Catalunya
Departament de Justcia
Direcci General
de Serveis Penitenciaris
Avs legal
Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, la
distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que
sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia). La llicncia completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Generalitat de Catalunya
Departament de Justcia
www.gencat.cat/justicia
ndex
Prleg.............................................................................................................................................
Introducci....................................................................................................................................
7
7
9
10
11
11
12
12
13
13
14
15
16
17
18
19
20
20
20
22
23
23
24
26
27
28
Regulaci legal.............................................................................................................................
29
31
33
34
35
35
36
38
38
39
Mapa de rehabilitaci...................................................................................................................
40
41
41
42
42
Avaluaci.......................................................................................................................................
Avaluaci dels interns.....................................................................................................
Avaluaci inicial....................................................................................................
RisCanvi...............................................................................................................
Avaluaci especfica.............................................................................................
Avaluaci des del treball social.............................................................................
Avaluaci de seguiment: Sistema davaluaci i motivaci continuada.................
Avaluaci de les famlies i/o de lentorn social............................................................
Avaluaci els serveis de rehabilitaci...........................................................................
Criteris davaluaci...............................................................................................
Processos de rehabilitaci....................................................................................
Intervenci individual...............................................................................
Intervenci grupal....................................................................................
Gesti de la informaci............................................................................
Reunions i coordinaci............................................................................
Seguiments laborals................................................................................
43
43
43
44
46
46
47
49
49
50
51
51
53
54
55
57
Intervenci.....................................................................................................................................
Intervenci ambiental......................................................................................................
Programa marc de classificaci interior comuna..................................................
rees datenci especialitzada.............................................................................
Collectius despecial consideraci.......................................................................
Mduls especials de compliment..........................................................................
Intervenci ambiental en medi obert.....................................................................
Tipus destabliments................................................................................
Modalitats de vida....................................................................................
Unitats dependents..................................................................................
58
58
58
60
61
62
64
64
65
65
66
Intervenci grupal............................................................................................................
Programa marc dorganitzaci curricular..............................................................
mbit de la formaci de les persones adultes.........................................
mbit del context jurdic, social i cultural.................................................
mbit de la salut i del desenvolupament personal..................................
mbit del mn laboral..............................................................................
mbit de latenci especialitzada.............................................................
67
67
68
71
76
80
83
Conductes addictives.............................................................................
Conductes violentes...............................................................................
84
88
92
94
96
96
96
97
98
99
99
100
101
102
103
103
103
104
Seguiment i manteniment............................................................................................................
Programa de treball i pla de seguiment de la llibertat condicional............................
Periodicitat de les supervisions.....................................................................................
Equips responsables del seguiment.............................................................................
105
105
107
109
110
110
111
111
112
112
113
114
114
115
115
116
116
117
117
118
119
121
121
122
123
123
126
127
128
129
130
Bibliografia....................................................................................................................................
132
Webgrafia......................................................................................................................................
137
Fotografies....................................................................................................................................
138
141
142
144
146
148
150
152
154
156
158
160
162
164
165
166
167
168
170
170
174
177
Prleg
Els serveis penitenciaris de Catalunya tenen ja una llarga trajectria que sinici lany 1984 amb lobjectiu
principal de transformar i modernitzar el servei pblic penitenciari i adequar-lo a les previsions de
lordenament jurdic nacional i internacional.
El cam recorregut per tot el collectiu penitenciari catal ha estat extraordinriament positiu, ja que ha
modernitzat el sistema penitenciari i lha adequat a les noves circumstncies i requeriments legislatius i
socials. Ha estat un recorregut difcil, en qu shan hagut de superar canvis legislatius de vegades poc
meditats, aix com els nous fenmens socials que amb el temps han afectat el servei pblic penitenciari: les
drogues, el drama de la sida, laugment dels casos amb patologies psiquitriques, els nous delictes violents,
els interns estrangers en situaci irregular...
Per fer front als nous reptes hem desenvolupat estratgies, programes, formaci, i hem sabut assolir, en
lnies generals, nivells de resposta ms que raonables i satisfactoris.
Els nivells de reincidncia penitenciria establerts per diverses investigacions del Centre dEstudis Jurdics i
Formaci Especialitzada se situen en nivells fora acceptables dins el conjunt de pasos europeus que han
mesurat de manera seriosa la seva reincidncia penitenciria.
Si b s cert que el collectiu penitenciari es troba lluny del reconeixement social merescut, i aquesta s
encara una de les assignatures pendents del nostre sistema penal constitucional, tamb en aix, de manera
lenta, anem avanant dia a dia.
El nostre objectiu que la pres esdevingui, tamb, una oportunitat per al canvi, ens ha portat a desenvolupar
en els darrers anys una rea de tractament important. Shan desenvolupat programes i sistemes
davaluaci, dalguns dels quals encara no disposem de dades concloents.
El creixement desmesurat de la poblaci penitenciria en els darrers 10 anys ha obligat lAdministraci a fer
una enorme despesa en la construcci i dotaci de centres penitenciaris, que hipotecar parcialment i
durant molts anys les nostres possibilitats dactuaci. Aix, juntament amb lactual escenari de crisi
econmica, ens forar en els propers anys a fer una gesti acurada i complexa dels serveis penitenciaris.
El nostre objectiu prioritari ser mantenir el model penitenciari catal, i aix vol dir mantenir laposta
rehabilitadora de la pena de pres. Per per assolir aquest objectiu caldr no solament gestionar millor els
recursos pblics, sin tamb garantir el manteniment, o fins i tot la reducci, de lactual contingent de
poblaci reclusa. Per aix ser necessari potenciar, mitjanant reformes legals i millores tcniques,
laplicaci de la fase de llibertat condicional, avui escassament utilitzada.
El treball, el comproms i lentrega de tot el collectiu penitenciari seran sens dubte les millors eines per
superar, aquesta vegada tamb, els reptes que ara tenim plantejats.
A tots els professionals de rehabilitaci, el meu reconeixement i agrament per la vostra dedicaci diria al
servei de la societat.
Introducci
Lany 2009 es va celebrar el 25 aniversari de lassumpci de les competncies en matria penitenciria per
part de la Generalitat de Catalunya. Avui dia la nostra s encara lnica comunitat autnoma de lEstat
espanyol amb aquestes competncies. Durant tots aquests anys han estat moltes les fites assolides pel
sistema penitenciari catal: vam ser els promotors de les sortides programades tal com posteriorment van
ser recollides pel Reglament penitenciari, es van aplicar per primera vegada els sistemes de classificaci de
fases progressives, es va crear la primera comunitat teraputica penitenciria per al tractament de les
drogodependncies de lEstat espanyol (DAE de Quatre Camins), es van aplicar de manera sistemtica els
programes de competncia psicosocial, inspirats en els que llavors eren vigents del sistema penitenciari de
Canad, es van fer els primers programes dintervenci en delictes sexuals...
El sistema penitenciari catal ha intentat sempre innovar i adoptar noves maneres de fer i de respondre
davant els reptes que la realitat penitenciaria i la legislaci vigent ens colloquen sobre la taula. Aix, per
exemple, un moment clau per a la rehabilitaci va ser aquell en qu es produ el canvi legislatiu que va fer
desaparixer les redempcions de penes pel treball, les quals suposaven un important incentiu mobilitzador
de la participaci dels interns als programes dintervenci. En aquell moment es va crear el sistema
davaluaci i motivaci continuades (SAM), devoluci desigual, i necessitat actualment duna revisi, per
que, en el seu moment, es va apuntar com una eina alternativa per minvar inicialment limpacte que la
desaparici de les redempcions va suposar per al sistema penitenciari.
Recentment, els sistemes de classificaci interior evolucionen de les fases progressives als mduls o rees
datenci especialitzada (rea de violncia, rea de drogodependncies, etc.) i, ms recentment encara, es
complementen amb laparici dels mduls de participaci i comproms, en els quals resulta clau la
collaboraci de lintern en la gesti del propi mdul.
Daltra banda, malgrat que levoluci en els programes dintervenci ha estat molt important durant aquests
anys, el model de rehabilitaci catal no ha sabut desenvolupar al mateix nivell les eines i accions
davaluaci. Per aix, durant els ltims anys ha estat un objectiu principal actualitzar els sistemes
davaluaci, no noms lavaluaci dels interns (amb el projecte RisCanvi, per exemple), sin tamb
lavaluaci del servei que prestem. Aix, shan introdut eines de gesti de qualitat, com els mapes de
processos, i shan elaborat estndards de servei en processos bsics de rehabilitaci, com latenci
individual als interns i les seves famlies, la intervenci grupal amb els interns, la gesti de la informaci i la
coordinaci dels equips de rehabilitaci.
Estratgies dafrontament: Davant el patiment destrs, el subjecte fa esforos per manejar les demandes de
les situacions estressants. Si pogus canviar la situaci estressant actuaria directament sobre la font del
problema, per si no pot canviar-la, haur dactuar sobre lemoci que li produeix i reinterpretar el que li est
passant.
Per disminuir lestrs els interns empren diferents estratgies dafrontament, que poden implicar conductes
positives i prosocials o, en laltre extrem, conductes autodestructives o dissocials. Alguns exemples
destratgies dafrontament suposen lenfrontament o latac, com lagressi als professionals o a daltres
interns; altres suposen la fugida o levitaci, com el consum de drogues, per a levasi de la situaci; i
daltres poden suposar estratgies passives o de collapse, com el retrament exagerat o les autolesions.
Suport social: Lentorn social del subjecte (ents en tota la seva extensi: famlia, referents socials, entorn
comunitari prxim, recursos socials, etc.) tamb pot produir un efecte amortidor de lestrs patit en aquestes
circumstncies. Aquest efecte modulador no s proporcional al suport social objectiu, sin al subjectivament
percebut pel subjecte.
Per aix hi ha diferents actuacions per minimitzar lestrs en els interns, com ara el foment de les
comunicacions familiars i amb els referents socials positius, en entorns que cuidin aspectes dintimitat i
confortabilitat, o lacompanyament que fan els treballadors socials en el moment inicial de lingrs a pres,
especialment en els casos dingrs voluntari.
Variables personals: Hi ha diverses caracterstiques individuals que predisposen a lestrs i daltres que
protegeixen davant lestrs, com ara la percepci que tenen els subjectes de la situaci, els seus trets de
personalitat (ansis, preocupat, etc.), i tamb leducaci rebuda (o informaci amb qu compta un individu
per avaluar la situaci).
En conseqncia, segons la conjunci daquestes variables podem trobar diferents estils individuals
dafrontament de lestrs, que tenen diversa eficcia en la modulaci dels estmuls estressants. Aix,
MEICHENBAUM i TURK (1982) van diferenciar 3 estils denfrontament: els individus autoreferencials o
ineficaos (preocupats, reiteratius, autocrtics i bloquejats en la percepci de la prpia inutilitat), els individus
autoeficaos (amb adequada autoestima, amb inters per buscar activament informaci i solucions) i els
individus negativistes (ablics, que neguen lexistncia del problema i no actuen en cap sentit).
Estat general de benestar social: Els factors institucionals de la pres tindran ms o menys impacte en cada
persona ingressada en funci de la peculiar conjugaci de totes les variables que modulen lestrs, per
tamb en funci de les variables organitzatives i ambientals.
Les caracterstiques associades a la poblaci: des del nombre i la formaci dels professionals que hi
treballen, fins als perfils de la poblaci interna o aspectes com la massificaci, les rtios de
professionals per intern, etc.
El disseny organitzatiu: els horaris, la normativa interna, les normes disciplinries, loferta dactivitats i
de programes, la disponibilitat de beneficis i recompenses, etc.
Lestructura fsica o arquitectnica: la grandria i les formes dels espais comuns i de les celles, la
illuminaci, la uniformitat o la diversitat, etc., i ls o la utilitat dels espais.
Lentorn penitenciari: el conjunt dinstitucions o persones de la comunitat que participen en la vida dels
centres penitenciaris i acompanyen els interns en les seves sortides i en el procs de reintegraci a la
societat.
Aix, leficcia duna instituci penitenciria est determinada per tots aquests factors i afecta la conducta
quotidiana dels interns i del personal penitenciari.
A ms, hi ha una variable especialment determinant i diferenciadora de la vida dins i fora duna pres: el
temps. La pres mant una forma fixa de temps (durada de la condemna) que contrasta amb el temps
variable, fragmentat i adaptable a les circumstncies de lexterior.
Quant a la relaci espai-temps, a lexterior la tecnologia cobreix grans distncies espacials en unitats de
temps cada vegada menors. A la pres, aix s al contrari: un espai limitat, que sempre s el mateix, s
experimentat durant un llarg perode de temps, cosa que crea un marc dobsessiva repetici i monotonia de
lexperincia diria i una absncia destimulaci.
A lexterior, la quotidianitat es descriu per uns horaris fixos que marquen unes activitats fixes, per tamb s
leina que el subjecte pot variar per prpia voluntat, segons les seves necessitats. A la pres, lhorari s fix i
en absolut modificable. A lexterior, cadasc assenyala i manipula els lmits que li calen entre el temps
dedicat al treball i el temps dedicat a loci: preveu els temps, els altera, canvia dactivitat o de feina. Sn
maneres dautoorganitzaci i de valoraci del temps propi. A la pres, tant el temps de treball com el temps
doci es troben sota supervisi i control social externs.
Per tant, el temps a pres suniformitza, es fa monton, invariable i totalitzador. Per modificar i suavitzar aix
s important la planificaci i la programaci dactivitats. En aquesta programaci s important mesurar la
quantitat de temps que sofereix a cada mena dactivitat, que ha de respondre a labordatge de les
necessitats detectades en la poblaci duna manera proporcional al seu pes. La mena i quantitat dactivitats
programades genera determinats climes socials, cosa que s fcilment observable en les dinmiques
diferenciades que es produeixen els caps de setmana en un centre penitenciari, quan es fa visible un
important canvi de clima social i predomina un ambient ldic i de descans.
Tamb com a forma dintervenci sobre la percepci del temps, sadapten en tot el possible els horaris a la
vida quotidiana externa: el mat es dedica al treball (productiu o formatiu), la tarda a loci (lleure, activitats
esportives o ldiques) i els caps de setmana es dediquen a fomentar les relacions socials i familiars per
mitj de les comunicacions al centre penitenciari.
Tpics i errors
Finalment, s important recordar els principals tpics o errors presents a lhora dabordar les actuacions a
realitzar en un centre penitenciari (REDONDO, 1992):
1. s habitual que els professionals directius de lmbit penitenciari considerin que, abans de posar en
marxa programes de tractament, el requisit previ s la garantia duna ordenada convivncia, entesa com
lestabliment duna normativa de funcionament intern que garanteixi lordre i una organitzaci rigorosa
de la vida comunitria i quotidiana dels interns.
Pensem, per, que lordenada convivncia no es pot construir a priori, al marge de la resta
dintervencions. Lordre selabora a partir de la normalitzaci de la vida a la pres, a la qual
contribueixen de manera cabdal les intervencions i activitats de rehabilitaci.
2. Sacostuma a prioritzar la millora estructural per davant de lorganitzativa. Lexperincia ens diu, en
canvi, que una bona infraestructura no s cap garantia de bon funcionament si no es disposa duna
adequada organitzaci. En canvi, una estructura inadequada pot ser compensada per un elevat nivell
dorganitzaci, de manera que sobtingui un grau raonable deficcia.
3. A la pres es fan servir molt ms sovint accions de control negatiu (expedients disciplinaris, aplicaci
dallaments i mesures de contenci) que no pas actuacions de control positiu. No obstant aix, hi ha
prou evidncia emprica respecte dels beneficis dutilitzar conseqncies positives per provocar canvis
favorables en la conducta dels ssers humans.
4. En el medi penitenciari, en una interpretaci internalista, s habitual que satribueixi a la manera de ser
dels interns lorigen dels problemes existents (agressions, consum de drogues, manca de participaci
en les activitats, baix rendiment, etc.).
En canvi, de lestudi de la bibliografia cientfica sobre les organitzacions i lecologia, sen deriva que
lmbit penitenciari controla en un grau molt elevat el comportament dels interns i del seu personal. Per
aix s possible introduir moltes millores mitjanant una interpretaci ambientalista de les causes de les
dificultats existents i reestructurar aix funcionalment cada ambient penitenciari. I aix es pot fer amb
una relativa independncia de lestructura arquitectnica de la pres.
5. En el treball a les presons es dna molta importncia al voluntarisme. s cert que treballar als centres
penitenciaris requereix nivells importants dillusi, de voluntat, datreviment i doptimisme. Per cal
saber utilitzar aquesta motivaci sota lptica de les cincies socials i analitzar els problemes de manera
sistemtica per abordar la intervenci de manera planificada, rigorosa i amb arguments emprics que
assegurin leficcia de la intervenci.
10
Models explicatius de la
delinqncia
En relaci amb lorganitzaci de la instituci i en concret, pel que fa
als programes de rehabilitaci, la criminologia compta a uns
models explicatius de la delinqncia que sn considerats els pilars
terics fonamentals de la rehabilitaci penitenciria.
Entenem els models explicatius de la delinqncia com les representacions abstractes, per analogia, de la
conducta humana de tipus delinqencial, de manera que, en comparar-la amb aquests models, ms simples
i estructurats, permeten donar-hi una explicaci funcional.
Model cognitivoconductual
Aquest model teric integra els principis del condicionament operant, que explica el comportament hum
sobre la base duna anlisi funcional, en qu la conducta s desencadenada o precipitada per uns estmuls
fsics i socials, i alhora s mantinguda perqu es veu reforada per les conseqncies positives que t per
al subjecte.
Aix, manipulant el context i les conseqncies o reforos de la conducta com a variables independents
daquesta anlisi funcional, es pretn influir en laparici i manteniment de conductes socialment desitjables i
promoure el canvi de la conducta a parmetres ms adaptatius.
Amb el desenvolupament daquest model, prenen rellevncia les variables cognitives del subjecte, de
manera que el model cognitivoconductual explica la conducta problema i/o delictiva per la interacci entre
les emocions, els pensaments i les conductes del subjecte, aix com pels desencadenants i reforadors
externs, que recull del model del condicionament operant, els quals mantenen aquestes conductes al llarg
del temps i les reforcen per les conseqncies positives que sen deriven per a qui les emet.
Des del model del condicionament operant i el model cognitivoconductual es desenvolupa lany 99 a les
presons catalanes el programa SAM (Sistema d'avaluaci i motivaci continuada), que s el sistema
motivacional de guanys i recompenses vigent. Aquest programa avalua la conducta dels interns i les
internes, mesurada en 20 indicadors observables, i gestiona el ventall de guanys a qu poden tenir accs
(bsicament recompenses reglamentriament establertes i la proposta per part de lequip dalguns beneficis
penitenciaris), com una manera per motivar laprenentatge de conductes socialment adaptatives.
11
Psicologia de la personalitat i aportacions de la
investigaci biopsicolgica
Les contribucions dEYSENCK des de la psicologia de la personalitat
(EYSENCK y GUDJONSSON, 1989), i la investigaci biopsicolgica afirmen
que existeixen trets i caracterstiques individuals que predisposen a la
comissi de delictes. Aix, Eysenck valora que existeixen en els
individus tres dimensions temperamentals en interacci, lextraversi
(trets de recerca de sensacions, impulsivitat i irritabilitat), el
neuroticisme (trets de ansietat, depressi o hostilitat) i el psicoticisme
(trets dinsensibilitat social, crueltat i agressivitat), la combinaci de les
quals en cada subjecte, junt amb les prpies experincies ambientals,
condiciona diversos graus dadaptaci individual i socialitzaci, en el
que anomena aprenentatge de la conscincia emocional.
La conscincia emocional inhibeix les conductes antisocials mitjanant
el procs del condicionament clssic: associant estmuls aversius
(negatius a la percepci del subjecte) a comportaments socialment
inapropiats. Per els subjectes amb elevada extraversi, baix
neuroticisme i alt psicoticisme tenen ms dificultats en ladquisici de la
conscincia moral, ja que sn poc susceptibles a laprenentatge
mitjanant les conseqncies aversives. Per modificar doncs, les
conductes desadaptatives en aquests subjectes, s ms efica ls de
tcniques basades en el refor positiu de les conductes socialment
desitjables, per exemple.
Aprenentatge social
La teoria de laprenentatge social s una de les teories explicatives de la conducta delictiva ms ben
sustentades per la investigaci criminolgica. BANDURA (1987) va posar de relleu el paper essencial que t
la imitaci de models en laparici i manteniment del comportament delictiu i els estils relacionals.
En aquesta lnia, AKERS (2006; AKERS I SELLERS, 2004) considera que en els subjectes es generen
estructures cognitives a travs de quatre mecanismes interrelacionats que intervenen en laprenentatge del
comportament delictiu: lassociaci diferencial amb persones que tenen hbits i actituds delictives,
ladquisici per part del subjecte de definicions favorables al delicte, el reforament positiu dels seus
comportaments delictius i la imitaci de models prodelictius.
La intervenci ambiental als centres penitenciaris els ha de configurar com a sistemes daprenentatge de
pautes de comportament social, amb unitats especfiques que facilitin lefecte de modelatge, laprenentatge
vicari (aprenentatge per observaci de conseqncies positives en els altres) i la imitaci de conductes
socialment desitjables, ja que la finalitat s generar canvis en lestil de vida.
En aquest sentit, les sortides programades (sortides dun grup dinterns, acompanyats de professionals, per
fer una activitat de rehabilitaci durant unes quantes hores a lexterior del centre) sn un exemple de
laplicaci de les tesis de laprenentatge social per a la rehabilitaci: es persegueix amb aquestes actuacions
que els interns aprenguin de models socialment adaptatius (els professionals o els voluntaris que els
acompanyen, i tamb lentorn social que van a visitar) formes de relaci social adaptatives, i que satansin a
nous interessos i formes de lleure prosocials.
Unitats diferenciades
12
Teoria general de la tensi
Multitud dinvestigacions empriques connecten la vivncia de tensi (sentiments dira, venjana,
menyspreu, etc.) amb la comissi de delictes, especialment de tipus violent (ANDREWS y BONTA, 2006;
TITTLE, 2006). Una hiptesi clssica en psicologia s la que prediu que la frustraci desencadena lagressi,
i la teoria general de la tensi assenyala lestrs mal gestionat com a causant del delicte (AGNEW, 2006;
GARRIDO, STANGELAND y REDONDO, 2006): les fonts de tensi que afecten lindividu, com s la impossibilitat
daconseguir objectius socials positius, ser privat de gratificacions o ser sotms a situacions aversives
ineludibles, generen en el subjecte emocions negatives, com la ira, que impulsen la seva conducta a
corregir la situaci, de vegades en forma de delicte, de manera que salleuja la tensi i es refora
positivament aquest mecanisme dalleujament.
La pres tamb s una font destrs i una situaci de privaci de gratificacions, i en subjectes poc
susceptibles a modificar la seva conducta amb conseqncies aversives, es fa imprescindible intervenir en
aquestes qestions amb programes de rehabilitaci especialment dissenyats per a aquesta finalitat
(programa dautocontrol emocional, programes de resoluci de conflictes, etc.), que persegueixen la
regulaci de les emocions negatives i de la conducta, a travs de lobtenci de conseqncies positives,
ms que no pas pel cstig.
13
Criminologia del desenvolupament
En els darrers anys la criminologia del desenvolupament
guanya pes en lexplicaci de la violncia, sorienta a
lestudi de levoluci en el temps de la carrera delictiva i
posa un mfasi especial en letapa de la infantesa i
ladolescncia de lindividu.
Aix, la infantesa, adolescncia i joventut sn moments
crucials per entendre el comportament delictiu
(FARRINGTON, 1992; LOEBER, FARRINGTON Y WASCHBUSCH,
1998). Molts joves presenten conductes delictives durant
algun daquests perodes evolutius, per les abandonen o
sextingeixen sense una aparent intervenci o sense
canvis de context aparentment significatius. En canvi, un
petit grup de delinqents persisteixen en aquestes
conductes, solen tenir-hi un inici preco, i la freqncia,
durada del perode i gravetat dels delictes que cometran
ser major (HOWELL, 2003; MOFFITT, 1993).
Estudiant la carrera delictiva es pot analitzar la seqncia
de delictes i els factors explicatius que shi vinculen en
laparici, manteniment i extinci (finalitzaci). En aquest
mbit sorgeixen els models explicatius de la delinqncia
basats en els factors de risc: es diferencien els factors de
risc esttics (immodificables o que noms poden
incrementar-se o empitjorar) dels factors de risc dinmics
(modificables, que poden canviar a pitjor o a millor, i sn
susceptibles de tractament o intervenci).
FARRINGTON (1996) va integrar en la teoria de la carrera
delictiva la diferenciaci entre els conceptes de tendncia
antisocial del subjecte i la decisi de cometre un delicte.
La tendncia antisocial t a veure amb tres factors: els
processos motivacionals (les necessitats o desitjos), la
recerca del mtode legal o illegal de satisfer aquestes
necessitats i el sistema dactituds i creences que
potencien o inhibeixen el desig inicial. Finalment, la
decisi del subjecte tindr a veure amb la interacci
daquests tres elements amb la situaci concreta: el
subjecte far una anlisi sobre el cost i els beneficis
anticipats, loportunitat, les probabilitats dxit i la seva
sensibilitat personal cap al rebuig social.
Farrington distingeix tres moments decisius de la carrera
delictiva: en un primer moment, linici, en ladolescncia,
quan el jove pateix especialment la influncia del grup
diguals (quant a desenvolupar processos dimitaci de
conducta desadaptativa), t molta motivaci envers
lassoliment de beneficis duna manera fcil, disposa de
moltes oportunitats per cometre delictes i percep una
elevada utilitat en aquesta comissi (hi t poc a perdre).
En un segon moment, la carrera delictiva es mant si el
jove presenta unes tendncies antisocials persistents a
conseqncia dun reforat procs daprenentatge.
Finalment, el desistiment o abandonament de la carrera
delictiva es pot produir si el jove millora les capacitats per
satisfer les seves necessitats per vies lcites, si aquestes
motivacions es tornen ms realistes, si els costos de la
delinqncia es perceben majors i si augmenten els
vincles afectius amb parelles no antisocials.
14
La delinqncia arriba a
la seva cota mxima entre
els 14 i els 20 anys, ...,
perqu els joves tenen
forts desigs dexcitaci, de
coses materials i destatus
entre els seus iguals,
poques possibilitats de
satisfer aquests desigs
legalment, i poc a perdre.
Al contrari, desprs dels
20 anys, els desigs
satenuen o es tornen ms
realistes, hi ha majors
possibilitats dadquirir
aquelles fites legalment, i
els costs de la
delinqncia sn majors.
Farrington, 1986
Model risc-necessitat-responsivitat
Ja des dels anys 80 els estudis van comenar a dirigir-se cap lavaluaci del risc de violncia (ROSSI et al.,
1986) basant-se en la valoraci dels factors de risc i la gesti daquest risc, enfront de les teories basades
en la perillositat criminal, ms esttiques i deterministes. Lavaluaci del risc es va tornant sensible als
canvis contextuals i personals dels subjectes i varia al llarg dun contnuum de probabilitat demissi de
conductes violentes (HART, 1997 i HART, 1998 a DOUGLAS et al., 1999).
MOSSMAN (1994) apunta a la necessitat davanar en la metodologia de recollida de dades, concretament en
l's dautoinformes (informes del mateix subjecte) i informes de collaterals (entorn relacional del subjecte)
en la valoraci del risc de violncia futura. Els subjectes comencen a classificar-se en grups segons el nivell
de risc (MONAHAN I STEADMAN, 1996).
A la dcada dels 90 ja es disposava deines actuarials d'avaluaci del risc (QUINSEY et al., 1998),
caracteritzades per un registre curs i detallat de totes les dades rellevants de la histria del subjecte,
especialment daquelles que sha demostrat empricament que es relacionen amb la predicci del
comportament violent. Davant la necessitat d'integrar les troballes de la investigaci amb la prctica clnica
d'avaluaci, es van crear mtodes d'avaluaci clnica estructurada del risc (RICE, HARRIS i QUINSEY, 2002).
Seguint aquesta lnia de treball, els investigadors canadencs ANDREWS i BONTA (2006), han sintetitzat
teories precedents amb les teories del marc de la criminologia del desenvolupament i la investigaci
emprica, en el seu model de risc-necessitats-responsivitat. Aquest model pretn enfocar les aplicacions
psicolgiques a la prevenci i el tractament de la delinqncia, i estableix tres grans principis:
Risc: els individus que tenen un risc ms alt en factors esttics (els que noms poden incrementar-se o
mantenir-se igual, no millorar) requereixen intervencions ms intensives.
Necessitat: els factors dinmics de risc (variables en dos sentits: poden empitjorar o millorar) que estiguin
directament connectats amb lactivitat delictiva han de suposar els objectius dels programes dintervenci,
els factors a modificar.
Responsivitat: sota el principi de la individualitzaci, cal ajustar adequadament les intervencions a les
caracterstiques personals i situacionals dels subjectes.
Aix, a Catalunya, el model de rehabilitaci en lmbit de lexecuci penal incorpora aquestes innovacions
teriques i metodolgiques i lany 2007 implanta a Justcia Juvenil el Projecte de gesti del risc amb joves
infractors, amb linstrument davaluaci estructurada del risc SAVRY (Structured Assessment of Violence
Risk in Youth) (BORUM, BARTEL i FORTH, 2002, adaptat per VALLS i HILTERMAN, 2005).
Ms tard, lany 2009, sinicia la implantaci en lmbit penitenciari del model de gesti del risc amb
linstrument principal davaluaci RisCanvi (ANDRS-PUEYO, ARBACH i REDONDO, 2009), explicat en lapartat
corresponent (pgina 44), que ofereix quatre criteris de risc: risc de reincidncia delictiva violenta, risc de
violncia intrainstitucional (emissi de conductes violentes a linterior de la pres), risc de violncia
autodirigida (autlisi i sucidi) i risc de trencament de condemna (evasi).
15
Noves teories integradores: model del
triple risc delictiu
Recentment han aparegut nous models comprensius
de la delinqncia, amb un carcter integrador de les
teories exposades ms amunt, com el que proposa
Santiago Redondo, del Grup dEstudis Avanats de la
Violncia de la Universitat de Barcelona (GEAV) en el
seu model del Triple risc delictiu (REDONDO, 2008).
Aquesta proposta pren com a base per al seu
desenvolupament les anlisis sobre el suport social
com a eix de la prevenci (CALVIN, CULLEN i VANDER
VEN, 2002), les teories situacionals del delicte
(FELSON, 2006), les anlisis sobre carreres delictives i
els factors de risc de la criminologia del
desenvolupament (FARRINGTON, 1992, 1996, 2008;
HOWELL, 2003; LOEBER, GREEN i LAHEY, 2003; LSEL i
BENDER, 2003) i la investigaci criminolgica sobre els
factors de risc i de protecci (ANDREWS i BONTA, 2006 i
2010). Els factors de risc i de protecci sn
reconceptualitzats com a dimensions de carcter
continu amb un grau de presncia, no com a variables
dicotmiques (presents o absents).
Aix, totes les dimensions de risc (definides a partir de
parells de factors de risc i de protecci) sn agrupades
de manera exhaustiva en tres categories o fonts de
riscos que suposen contnuums: personals, referents
al suport prosocial i relatives a les oportunitats
delictives.
De la combinaci o interacci dels contnuums riscos
personals, riscos en el suport prosocial i oportunitat
delictiva, sobt una combinaci nica que precipita
processos criminognics especfics (aprenentatges
selectius, desinhibici, ruptura de vincles socials,
tensi social, efectes detiquetatge, etc) que acaben
condicionant el seu risc de conducta antisocial.
Segons el risc personal que presenti un subjecte,
shaur de dissenyar un tractament penitenciari dirigit
a modificar aquells factors especialment significatius.
Depenent del suport prosocial amb qu compti,
shaur de definir un determinat programa de
prevenci postpenitenciari. Les situacions doportunitat
delictiva sn les que les forces de seguretat redueixen
a travs de les accions de control pertinents.
Aix, aquest model integrador ha de permetre en un
futur ajustar ms detalladament les valoracions de risc
de conducta antisocial, i en conseqncia, es podran
adequar millor els tractaments penitenciaris als
diferents individus.
A ms, semfatisa el carcter preventiu de la
intervenci, que cal exercir des dels diferents
operadors que tenen responsabilitats educatives i de
control en la trajectria personal dels subjectes:
escola, famlia i entorn relacional, recursos socials,
policia, pres, serveis de reinserci, etc.
16
Models dintervenci en
rehabilitaci
La rehabilitaci en lmbit de lexecuci penal sentn des de la
multidisciplinarietat, i cada disciplina que interv en aquesta tasca
(criminolgica, psicolgica, deducaci social, de treball social o formativa)
aporta una ptica terica prpia al model integral dintervenci.
Aix, cada model dintervenci derivat de cada disciplina professional t la
seva plasmaci en els programes que es desenvolupen des de cada mbit
del Programa marc dorganitzaci curricular.
Dels models explicatius de la delinqncia que tenen una major base emprica, sen deriven els models
dintervenci, entesos com les representacions abstractes de les accions que cal dur a terme sobre els
subjectes, des de diferents disciplines, per tal de modificar positivament els factors antecedents,
desencadenants o de manteniment de la conducta delictiva, els quals, per tant, suposen un risc de
reincidncia.
En aquest sentit, preval el concepte de gesti del risc, en tant que la intervenci ha danar dirigida a
gestionar el risc de reincidncia de manera individualitzada, i els programes de gesti del risc shan de
mesurar en funci de la seva eficcia i eficincia en la reducci de la reincidncia global.
Disposar de models dintervenci deficcia contrastada empricament s fonamental per treballar en la
rehabilitaci dels interns amb honestedat, justcia i rigor.
17
18
A Europa disposem dalguns estudis de revisi metaanaltica. Un dels ms rellevants s el de LSEL,
KFERL y WEBER (1987), que van analitzar lefectivitat del tractament aplicat en 16 presons i van obtenir un
percentatge de l11% deficcia.
Les investigacions ms recents al nostre mbit sn la de REDONDO, SNCHEZ-MECA y GARRIDO (1997), que
van integrar 57 programes de tractament aplicats en institucions i en la comunitat, tant en delinqents
juvenils com adults, en 6 pasos europeus. La mitjana de lefecte favorable va ser del 15%, amb una
reducci de reincidncia del 12%.
En una segona metanlisi, REDONDO, SNCHEZ-MECA i GARRIDO (1999) van analitzar la influncia especfica
de 32 programes de tractament a Europa sobre la mesura de la reincidncia. Quant a lefectivitat del
tractament en funci del model teric utilitzat, els programes ms efectius sn els que parteixen de models
conductuals (efectivitat del 27%) i cognitivoconductuals o de competncia social (27%), seguits dels models
no conductuals (19%), els models basats en leducaci (17%), els globals (15%) i els dabordatge en
comunitat teraputica (12%), mentre que els de menor efectivitat es basen en la teoria de la dissuasi penal
i lenduriment de les condicions de vida dels penats (3%).
En relaci amb lanlisi sobre lefectivitat, depenent del tipus de delicte, es constata que els subjectes que
ms es beneficien dels programes rebuts sn els condemnats per delictes contra les persones (41%
defectivitat), seguit del grup amb tipologia mixta (21%) i, a lextrem de menor efectivitat, hi trobem els
delictes sexuals (8%).
En una actualitzaci de les metanlisis europees, REDONDO, SNCHEZ-MECA i GARRIDO (2002) van trobar
millors resultats defectivitat en els programes destinats a joves, encara que en totes les categories dedat hi
van trobar resultats positius significatius.
Les principals conclusions dels estudis amb metanlisi sn que aquests tractaments tenen un efecte parcial,
per significatiu, en la reducci de la reincidncia (HOLLIN, 2006; MCGUIRE, 2004) ja que aconsegueixen una
mitjana de reducci de reincidncia dun 10% (COOKE i PHILIP, 2001; CULLEN i GENDREAU, 2006; MCGUIRE,
2004; REDONDO i SNCHEZ-MECA, en preparaci), i que els millors tractaments (qualitat de la intervenci)
arriben a reduccions superiors a un 15% (alguns fins i tot a un 25%).
Lefectivitat dels
programes de
tractament augmenta
si es garanteixen
unes caracterstiques
metodolgiques
determinades.
Que es basin en la teoria i prctica cognitivoconductual, ja que clarament s el model que major eficcia
ha demostrat amb tot tipus de delinqents.
Que siguin programes estructurats, clars i directius.
Que sapliqui amb integritat tot el tractament, atenent la direcci, la supervisi i el suport de qui laplica.
Que siguin programes duna durada i duna intensitat adequades.
Que es dirigeixin com a prioritat a canviar estils daprenentatge i habilitats.
Que siguin polifactics: que incorporin diverses tcniques de tractament.
Que es prioritzi lentrenament dels agents dintervenci per garantir una alta qualitat tcnica de les
aplicacions.
Que savalun els efectes del tractament.
19
Programes basats en la gesti del risc: s de tcniques
Atenent la modificaci dels factors de risc dinmics que tenen a veure amb la prevenci de la reincidncia i
amb lentrenament en habilitats prosocials, ANDREWS i BONTA (2006) han identificat quatre grans grups de
factors de risc: les cognicions antisocials, les xarxes i vincles prodelictius, la histria personal de
comportament antisocial i els trets i factors de personalitat antisocial; aquests factors es poden abordar
amb lentrenament, des del model cognitivoconductual, en els segents grups dhabilitats (REDONDO, 2007)
a travs dels diferents programes (dintervenci individual o grupal) que se segueixen als centres
penitenciaris i que veurem tot seguit.
Models dintervenci
derivats de la psicologia
20
21
22
Regulaci emocional i control de lira
Com ja sha explicat, les emocions negatives, com lenuig o la ira, poden impulsar una conducta
encaminada a corregir aquesta situaci i alleujar la tensi, de vegades en forma de delicte. Als subjectes
amb aquestes dificultats els manquen habilitats de maneig de situacions conflictives, solen interpretar
hostilitat en els altres encara que no realment no hi hagi aquesta intenci i tendeixen a tenir explosions
demotivitat.
Les tcniques de regulaci emocional pretenen ajudar el subjecte a manejar millor les situacions
conflictives, de manera que prevalgui un autocontrol emocional i safavoreixin les possibilitats de resoldre el
conflicte de manera no agressiva. A partir del programa dinoculaci destrs de MEICHENBAUM (1984), que
consistia a ensenyar el subjecte a disminuir la seva activaci fisiolgica o ira, i canviar les interpretacions
negatives duna determinada situaci per daltres no distorsionades, van anar sorgint programes ms
multifactics, dirigits a problemes despecial manca de control emocional o mala regulaci de la ira.
Aix, sutilitzen els autoregistres per reconixer les situacions que poden generar conflicte i els estmuls que
poden precipitar lagressivitat i sentrena els subjectes en tcniques per al maneig de lansietat (relaxaci
muscular progressiva, innervaci vagal, tcniques de respiraci controlada) i per poder practicar una
dessensibilitzaci sistemtica (aprendre a respondre de manera controlada a estmuls inicialment
estressants) o un entrenament en afrontament, comunicaci i prctica en la vida diria (NOVACO, RAMM i
BLACK, 2001).
23
En el context de les institucions de control social, leducaci social agrupa els mbits de leducaci dadults,
leducaci social especfica i lanimaci sociocultural, i fa referncia al suport particular que els subjectes
puguin requerir per superar la seva problemtica personal i per motivar i mantenir el seu esfor per integrarse en un grup i en la comunitat. La finalitat s, doncs, dotar de recursos culturals, personals i socialitzadors
les persones en situaci dempresonament per tal que aquestes sincorporin i circulin per les xarxes socials
normalitzades.
Leducaci social en lmbit penitenciari, dins els programes especfics, incidir en letiologia delictiva i les
dificultats associades. Per tant, lacci educativa se centrar en les conductes, actituds, capacitats,
potencialitats i interessos del interns per promoure el canvi del propi subjecte, de la seva relaci amb els
altres i de la seva relaci amb lentorn. Es treballar de manera transversal, ja que la darrera finalitat de la
instituci s la integraci, rehabilitaci i reinserci social dels interns.
El model deducaci social en lmbit penitenciari integra la vida quotidiana i la comunitria i es caracteritza
per ser:
Global i integral: el subjecte ha de reconixer quina s la seva posici davant la societat, quines sn les
exigncies que aquesta li planteja i quina s la seva disposici per treballar en ladquisici dels elements
culturals.
Promotor de canvis: cal oferir espais de reflexi sobre els models de vida i els hbits dels destinataris
per promoure canvis adaptatius i potenciar lautonomia de les persones.
Vessant individual: s una acci que t com a objectiu fomentar la interioritzaci de les eines
socioeducatives aportades per poder adquirir o consolidar els comportaments prosocials que facilitin les
relacions amb el context immediat i, en un futur, amb la societat.
Vessant comunitari: lacci socioeducativa pretn afavorir la convivncia i les relacions positives entre
les persones. Ha destimular la participaci activa mitjanant accions que vinculin els subjectes a les
xarxes socials: formals, no formals i informals.
Les accions socioeducatives que es deriven daquest model teric sestructuren i sorganitzen per convertir
lespai social del centre penitenciari en un espai participatiu i dinmic (comunitat educadora), amb lobjectiu
denriquir la vida dels seus integrants per mitj de laprenentatge i lintercanvi.
No obstant aix, el camp social no s un patrimoni exclusiu dels educadors socials, sin que involucra
diversos professionals que operen en diferents espais, amb diferents metodologies i realitzen activitats
diverses (monitors artstics i esportius, bibliotecaris, mediadors interculturals, etc.), malgrat que els
educadors socials siguin els professionals destacats dintre daquest mbit.
Les accions educatives han destar orientades a la consideraci positiva de les persones que involucren i al
respecte dels seus drets fonamentals, han de potenciar la seva autonomia i el seu desenvolupament
24
integral i han de fomentar la conscincia de comunitat. Quant a la especialitzaci, les actuacions no es
restringeixen a les situacions dinadaptaci social, sin que han datendre tamb el procs general de
socialitzaci.
El model de treball, en estar orientat per una pedagogia de la vida quotidiana, no restringeix les accions
educatives als espais educatius formals, sin que tamb considera com a espais dacci socioeducativa els
que tradicionalment no hi estan considerats, i procura incidir en el conjunt de convencions que regulen les
situacions socials.
Aix, la metodologia de lanimaci sociocultural permet una incidncia progressiva des dels nivells micro (els
grups dactivitat, el mdul i, duna manera diferent, la famlia) als nivells macro (el mateix centre penitenciari,
els actes de participaci intercentres...) i de la societat (el barri, la ciutat, la societat).
Aquesta metodologia compta disposa com a recursos dels grups, la xarxa i els espais:
Els grups tenen una importncia destacada en lacci educativa. La seva incidncia es pot concretar
tant per mitj dels grups formatius nucleats entorn dinteressos, necessitats o temes diversos (per
exemple, atenci a les toxicomanies, manualitats, tallers dexpressi artstica, tractament dels delictes
sexuals o violents...), com per mitj del grup base sociocultural.
En el cas del grups formatius, el procs educatiu pot tenir diversos graus de desenvolupament, des de
nivells estrictament grupals fins a nivells comunitaris. El grup base sociocultural est plantejat com un
instrument per impulsar accions educatives i est constitut per persones pertanyents a la comunitat i
per professionals que treballen en aquell mbit. El grup base sociocultural dna suport a les accions
educatives i amb la seva tasca ha de possibilitar que les accions educatives tinguin continutat i
estabilitat per aix configurar lespai social com un espai participatiu i dinamitzat (comunitat educadora).
Les xarxes com a recurs es configuren com a xarxes dintercanvi de coneixements: un teixit de recursos
materials i humans en el qual tant les persones com els grups es converteixen en agents educatius,
alhora sn en si mateixos recursos de la xarxa.
Aix, lacci educativa es basa en la constituci de grups interculturals, els membres dels quals poden tenir
diversitat de punts de vista, creences, ideologies o perspectives en ra del seu origen, edat, sexe, estatus o
procedncia social. Aquests grups duen a terme activitats de carcter formatiu i dincidncia comunitria.
Totes dues estan interrelacionades a travs del que sanomena dinmica danada i tornada: lorientaci
comunitria comporta la necessitat que els grups es constitueixin en un esquema de formadors de
formadors que permeti amplificar els efectes de la acci socioeducativa i els situ en sintonia amb la filosofia
que orienta les xarxes dintercanvi de coneixements i de reciprocitat en el vincle educatiu.
25
El treball social en lmbit de lexecuci penal no es planteja com una intervenci finalista, sin com una
tasca encaminada a posar lindividu en situaci de poder utilitzar els recursos adreats a tots els ciutadans.
26
27
Dades de reincidncia a Catalunya a tenir en compte en el disseny de programes de
rehabilitaci
Pel que fa a les dades de reincidncia, relacionades amb la tipologia delictiva i el tractament penitenciari, de
lestudi ms recent de la poblaci interna de Catalunya, Taxa de reincidncia penitenciria 2008 (M. FERRER
i M. CAPDEVILA, 2009), sen desprenen algunes conclusions a tenir en compte a lhora de fer una adequada
gesti del risc avaluat i un tractament especialitzat des de cadascun dels mbits de treball o disciplines dels
professionals que hi intervenen. Aix:
Ha augmentat el percentatge de delictes contra la propietat, variable molt associada als delinqents
reincidents.
Ha disminut ledat dels delinqents, tant en el primer ingrs a pres, com en el moment de cometre el
delicte, i la joventut va associada a un major risc de reincidncia.
Segueix disminuint, any rere any, laplicaci dels beneficis de la llibertat condicional, quan aquest s un
indicador de protecci contra la reincidncia (els alliberats condicionals tardaran ms del doble a
reincidir i ho faran menys cops que els que surten en llibertat definitiva). En canvi, res apunta que els
perfils delictius siguin ms difcils que en estudis anteriors.
Ha augmentat el nombre destrangers, variable que implica laugment dun collectiu amb unes especials
condicions socials de risc dexclusi i unes determinades necessitats datenci i rehabilitaci.
28
Regulaci
legal
mbit internacional
Les principals regles, protocols, pactes, convenis i declaracions que concerneixen lmbit dexecuci penal
sn:
mbit estatal
Les normes dmbit estatal que regulen lexecuci de penes privatives de llibertat sn les segents, de les
quals es detallen els principals articles que hi fan referncia:
mbit autonmic
La Generalitat de Catalunya va assumir el repte de la gesti de lactivitat penitenciria a Catalunya
mitjanant la Llei orgnica 4/79, de 18 de desembre, de lEstatut dAutonomia de Catalunya, i va assumir les
competncies assenyalades per larticle 79 de la Llei orgnica general penitenciria, en tenir transferits els
mitjans i els serveis penitenciaris pel Reial decret 3482/83, de 28 de desembre, des de l1 de gener de 1984.
Des de llavors shan produt nombrosos canvis en lordenament jurdic, en les institucions administratives i
en la societat. El Parlament de Catalunya, amb la seva capacitat legislativa i normativa de desenvolupament
de lleis estatals, ha impulsat les segents normes legals que sn base de lmbit penitenciari o hi incideixen:
mbit intern
La Direcci General de Serveis Penitenciaris, a travs del mxim responsable jerrquic o del director
general, dicta les ordres, circulars i instruccions internes necessries, de compliment obligatori, per
organitzar i disciplinar lactivitat i el funcionament intern dels equipaments de la seva competncia.
30
La Direcci General de Serveis Penitenciaris (DGSP), per delegaci del Departament de Justcia, i al seu
torn per delegaci del Govern de la Generalitat, s lencarregada de definir lorientaci de lexecuci penal a
Catalunya i dimplantar les propostes, plans i programes per aplicar-la.
Aix, la DGSP t una funci executora per mandat judicial, i una funci rehabilitadora per mandat
constitucional: laplicaci i el foment dels processos de rehabilitaci mitjanant mesures que afavoreixin la
inserci social i laboral dels interns dels centres penitenciaris.
La rehabilitaci i reinserci integrals del subjecte sn lobjectiu general de la funci penitenciria, la qual el
persegueix per mitj de les actuacions coordinades i multidisciplinries dels professionals de lmbit del
tractament penitenciari.
El Reglament d'organitzaci i funcionament dels serveis d'execuci penal a Catalunya, en el seu ttol II De la
intervenci penitenciria i dels centres penitenciaris, article 2, defineix els Principis programtics de la
intervenci penitenciria en els estaments penitenciaris:
1. Desenvolupar sistemes davaluaci i motivaci de les persones internes.
2. Dissenyar un sistema datenci individualitzada, amb especial atenci als procediments dingrs a un
centre penitenciari, als programes especfics per a interns amb diagnstic de discapacitat psquica i als
programes de prevenci de sucidis.
3. Executar programes dintervenci amb la poblaci interna que promoguin els valors de la convivncia,
leducaci per a la pau i la riquesa de la diversitat.
4. Desenvolupar programes que fomentin ls de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci,
programes de difusi cultural i mediaci intercultural i programes deducaci esportiva.
5. Establir i aplicar un model com de separaci interior que faciliti tant lexecuci de programes
especialitzats com ladaptaci conductual dels linterns.
6. Fomentar la collaboraci i participaci de les entitats pbliques i privades.
31
Per a la consecuci dels principis programtics relatius a la funci rehabilitadora, la Subdirecci General de
Programes de Rehabilitaci i Sanitat estableix els eixos bsics de la intervenci:
1. La intervenci penitenciria de rehabilitaci t com a objectiu bsic la prevenci en la realitzaci de
nous delictes i, per tant, la protecci de les vctimes i la societat, mitjanant la intervenci amb les
persones infractores.
2. La intervenci anir adreada a motivar els interns cap al canvi: la motivaci no depn nicament de
lindividu, sin que es pot i es deu potenciar mitjanant sistemes i mtodes impulsats per lorganitzaci i
els professionals.
3. La conducta dels interns est tamb determinada pels factors ambientals que lenvolten. Per tant, els
professionals penitenciaris han dutilitzar aquests factors per estimular canvis en la conducta i les
actituds dels interns (fomentar la participaci i la responsabilitat, millorar el clima social, promoure
elements de prevenci, etc.).
4. La tasca de rehabilitaci es fonamenta en el treball en equip multidisciplinari, el qual implica la
participaci de professionals de tots els mbits que intervenen en un centre penitenciari (tractament,
educaci social, vigilncia, sanitat, formaci, laboral, etc.).
5. La finalitat de la reinserci social implica la coresponsabilitat comunitria i el comproms de tots els
agents socials.
6. El tractament penitenciari sha de basar en la individualitzaci i en la participaci del mateix intern.
7. Lactivitat grupal s una eina educativa fonamental en la tasca de rehabilitaci: els professionals de
rehabilitaci han dutilitzar la intervenci grupal com un mtode de treball bsic i inherent a les seves
funcions.
8. Els programes dintervenci sn eines facilitadores de canvi, i aquest s el seu objectiu bsic, modificar
conductes, cognicions, emocions, actituds, etc., per reduir el risc de reincidncia delictiva.
9. La intervenci sha dajustar a les necessitats avaluades i als aspectes que cal modificar o millorar, per
tamb a les potencialitats detectades en els interns. Aix, sha de treballar per potenciar aquests factors
de protecci.
10. La intervenci ha de ser la mnimament necessria per canviar els principals factors crimingens. Per
aix, sha dajustar i dirigir a les necessitats i mancances avaluades i al nivell de risc de comissi de
nous delictes detectat; cal evitar la sobreexposici al tractament.
11. En el marc de lavaluaci i la gesti del risc en la poblaci penitenciria, la presa de decisions passa per
lavaluaci de les necessitats i potencialitats dels interns en diferents escenaris de risc, i tamb per
lavaluaci continuada dels canvis que shan produt en els principals factors de risc delictius desprs de
la intervenci duta a terme.
12. En la tasca de rehabilitaci ha de prevaldre la transparncia informativa, el rigor i la professionalitat en
les actuacions. Compartir la informaci entre els diferents professionals ajuda a una presa de decisions
ms objectiva i justa. Si b la confidencialitat de la informaci de qu es disposi ha dassegurar el
compliment de la Llei de protecci de dades, la confidencialitat professional de la informaci t el lmit
de la responsabilitat legal que implica el coneixement de factors que poden implicar la realitzaci o la
prevenci de delictes.
32
Lnies arquitectniques i
rehabilitaci
La instituci penitenciria s un setting o ambient on reclusos i funcionaris interactuen i sinflueixen
mtuament de forma contnua. Lestructura fsica de la pres modula aquesta relaci, perqu les estructures
arquitectniques poden influir i canviar els comportaments dels subjectes.
Actualment, la demanda en larquitectura penitenciria s el disseny destructures ms normalitzades, amb
espais oberts en combinaci amb espais dintimitat, que garanteixin la seguretat i laccs als serveis comuns
de la poblaci penitenciria. Aquestes estructures tenen les caracterstiques segents:
Faciliten la proximitat dels professionals amb els interns per tal de potenciar-ne el mutu coneixement.
Sn permeables a lexterior i cerquen lapropament a la comunitat i a lentorn.
La seguretat s bsicament activa o preventiva, encaminada a detectar possibles situacions
problemtiques abans no es produeixin.
La seguretat passiva o reactiva est determinada pels elements fsics i tecnolgics, que disminueixen la
possibilitat dxit de qualsevol incident individual o collectiu. De totes maneres, per, els nivells de
seguretat passiva sadapten al perfil concret de la poblaci ingressada en un centre determinat
(diferents nivells de seguretat).
Les noves tecnologies estan presents per facilitar la seguretat, el control, el rigor documental i la gesti
administrativa i la comunicaci de la informaci.
Les noves tecnologies estan tamb presents com a eina dintervenci educativa amb els interns.
Tenen un disseny dels espais que permet ajudar a prevenir limpacte institucional negatiu sobre les
persones.
Larquitectura es basa en conceptes de funcionalitat que doten els centres despais adequats per a la
posada en acci dels diferents processos de rehabilitaci: comunicaci i informaci a la poblaci interna,
atenci individualitzada, intervenci grupal, etc.
La planificaci dels espais t en compte els usos especialitzats que shi desenvoluparan amb les
diverses accions de rehabilitaci: educatives, formatives, laborals, teraputiques, culturals o doci.
Tenen com a finalitat la normalitzaci i per aix fan un tractament diferenciat dels espais: de
convivncia, residencials, destinats al treball o a lestudi, destinats a activitats ldiques o de lleure, etc.
El disseny dels espais destinats a la comunicaci amb la famlia i a latenci als fills dels interns t un
tractament sensible.
Larquitectura considera la promoci de la salut i lautocura com un punt clau.
No obstant aix, fins a arribar als equipaments ms moderns i de construcci recent, que tenen com a
paradigma de disseny totes les variables esmentades, larquitectura penitenciria ha fet un recorregut i un
desenvolupament lligat als diferents moments histrics i als diferents principis i models dintervenci
penitenciria. Tot seguit, exposarem breument la trajectria del disseny i la construcci, aix com la filosofia
subjacent, de les diferents presons catalanes.
33
Les presons model
El 1787 el jurista i filsof utilitarista angls Jeremy Bentham va publicar El panptic, en qu introdua el
terme i la proposta dun especial disseny arquitectnic de les presons. La idea era la duna pres circular, on
en cada nivell del permetre perifric hi ha les celles individuals, totalment allades, en les quals cap pres
pot sentir-ne ni veuren cap altre. Totes les celles i espais sn, per, visibles per al vigilant, que es troba
situat en un espai central des don pot observar tots els interns, dun cop dull, sense ser vist ell. Introdueix el
concepte de la dictadura de la mirada, que controla tot espai pblic i privat. Es persegueix que els interns
se sentin permanentment sota vigilncia, encara que realment no ho estiguin, per fomentar el control i la
disciplina. El panptic ideava la pres model com un instrument de control social basat en la vigilncia i,
sobretot en la incertesa daquesta vigilncia, per la seva capacitat de subordinaci.
La construcci de presons seguint aquest model no va prosperar, llavors, ni a Frana, ni a Anglaterra, que
sn els indrets on Bentham les promulgava i proposava. Cap a 1970 Michel Foucault va reprendre el
concepte duna manera ms moderada, reformulant la hiptesi de Bentham: si sindueix el subjecte a tenir
conscincia de visibilitat permanent, sassegura el funcionament automtic del poder (no en cal lexercici
real), que guanya en eficcia i en capacitat de control en el comportament dels homes.
Aix, Foucault propugna que laparell arquitectnic sigui una mquina per crear i mantenir una relaci de
poder independent de la persona que lexerceix, [...] que els presos quedin atrapats en una situaci de
poder de la qual ells mateixos en siguin portadors. Lavantatge essencial daquest model s que permetia
reduir el nombre dels que exerceixen el poder i multiplicar el nombre daquells sobre els quals sexerceix, i
tamb es creia que lestat psicolgic que genera en els interns actua com un factor preventiu dels conflictes.
A Espanya, per, el model de Bentham va instaurar-se entre finals de segle XIX i principis del segle XX,
sota el terme presons model. La Model, degana de les presons catalanes des que es va inaugurar el 1904
(actualment Centre Penitenciari dHomes de Barcelona), sha convertit en smbol i testimoni de la histria
del pas. El lema de la seva Junta Constructora In severitas humanitas posava de manifest una nova
concepci penitenciria que san consolidant entre la societat burgesa de lpoca. Dacord amb aquesta
concepci, el cstig deixava de concebres com a venjana o intimidaci i passava a ser, cada vegada ms,
un mecanisme de reinserci social.
Contemporanis de la Model trobem altres centres del territori que en la seva construcci no van seguir el
model panptic ni altres qestions relatives a la rehabilitaci dels interns, ms enll de factors funcionals i
de contenci. Lany 1911 es va inaugurar el CP de Figueres, lany 1953 el CP de Tarragona i lany 1967 el
CP Girona. La majoria daquests centres van complir funcions de prisin provincial de la dictadura
franquista, i shi donava una gran diversitat de situacions penitenciries, segons les necessitats de la
poblaci i segons el moment histric de referncia.
34
35
shavia de dur a terme per mandat de la Llei orgnica general penitenciria (article 9.2), aprovada lany
1979.
Davant el tancament per als joves del centre situat a laleshores anomenat carrer Wad Ras, lAdministraci
de lEstat va assumir la construcci del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona, que va situar en un
barri de lextraradi barcelon (la Trinitat). En un principi va acollir els interns del centre de Wad Ras, quan es
va reconvertir en el centre per a dones. Aix, doncs, la seva fundaci es remunta al final de 1983.
Arquitectnicament ben aviat va resultar un edifici obsolet, i les aspiracions inicials no van quedar satisfetes:
del recinte previst als afores de la ciutat, amb un gran nombre dinstallacions i mesures teraputiques per al
tractament de les drogodependncies que van experimentar la seva eclosi durant aquells anys, es
pass a ledifici actual, que abans de fer lany, ja va superar la seva capacitat ptima. Tot i que el seu
trasllat formava part del pla director 1997-2001, no va ser possible fins a la inauguraci, lany 2008, del nou
Centre Penitenciari de Joves, a la Roca del Valls. De totes maneres, en part de les seves installacions,
ara reformades, shi ha ubicat el Centre Obert 2 de Barcelona.
36
Amb motiu de la celebraci dels Jocs Olmpics lany 1992, hi havia la previsi dun gran increment en les
detencions policials, instrucci de judicis i penes conseqents. Les necessitats del moment acceleren la
construcci duns mduls prefabricats amb condicionants en qestions relatives a seguretat que van
ocasionar que es destinessin a interns en rgim obert. En acabar amb la seva vida til, van ser tancats lany
2001, i el nou Mdul Semiobert, construt lany 2003, va suplir aquesta funci.
El Mdul Semiobert subica fora del permetre de seguretat del centre ordinari. Com que est destinat a
interns classificats en tercer grau de tractament penitenciari, es tracta duna unitat amb menys necessitats
de seguretat i contenci i que facilita tots els aspectes de sortida i reingrs al centre, ja que els interns que
hi viuen surten a treballar a lexterior diriament. Per aquest mateix motiu, hi ha pocs espais de vida en
com i dactivitats grupals.
Ms tard, lany 2006, el persistent augment de la poblaci interna va motivar lobertura a Quatre Camins de
3 nous mduls, all on inicialment hi havia espai de pistes esportives i camp de futbol, destinats a latenci
especialitzada (delictes violents, delictes sexuals, delictes de violncia domstica i intervenci en
drogodependncies).
Seguint la referncia del DERT de Ponent, en aquest perode lnic equipament construt a Quatre Camins
amb previsi de perdurar i de donar compliment adequat a les necessitats de rehabilitaci duna part de la
poblaci interna s el Departament Especial de Rgim Tancat, inaugurat lany 2004, amb una estructura
arquitectnica dotada despecials condicions dalta seguretat, per al compliment de les penes en aplicaci
del rgim tancat. Disposa dun equip multidisciplinari especialitzat que ofereix atenci individual, intervenci
grupal i formaci escolar en sales dotades adequadament.
Lany 1991 sinaugura Brians 1, el primer centre de grans dimensions construt per la Generalitat. Emplaat
a Sant Esteve Ses Rovires, prop de Martorell i a uns 20 kilmetres de Barcelona, conjuga aspectes
dobservaci permanent amb un disseny arquitectnic modern i altament esttic, que va fer el projecte
arquitectnic finalista als premis FAD lany 91 i finalista al premi Mies Van der Rohe lany 92. A partir
daquest moment, sense renunciar als aspectes esttics i funcionals, comena a imposar-se la concepci
dun model arquitectnic on prevalguin qestions de caire rehabilitador.
De la mateixa manera que el CP de Quatre Camins, el de Brians 1 es cre sortejant la disposici legal sobre
la capacitat mxima dels recintes penitenciaris, o b la va evitar, mitjanant laplicaci del criteri modular. De
fet, t una estructura molt similar a la de Quatre Camins, amb les novetats de tenir unitats diferenciades
destinades a dones i la creaci dun mdul psiquitric hospitalari.
El centre, per, canvia lestructura radial per la lineal, en atenci a les innovacions en mesures de seguretat:
es dissenya circuit exclusiu per al personal de vigilncia, dotat de visi cap a les celles amb un mxim
angle, alhora que des daquestes resulta imperceptible lacte dobservaci. Brians 1 suposa dalguna
manera certa contradicci entre latenci a la comoditat i a lesttica i un disseny que potencia els sistemes
dobservaci sense ser vist.
Aix, els mduls residencials i els edificis complementaris sestructuren a partir dun eix de ms de 500
metres, conformat per un carrer que posa a una banda els edificis dingressos i de serveis i a laltra banda
els edificis residencials. Ms tard, laugment de la poblaci interna va ocasionar la construcci dun mdul
destinat a interns en rgim semiobert, la Unitat de Medi Semiobert, destinada a interns en tercer grau de
tractament penitenciari, amb condicions i ubicaci molt similars al Mdul Semiobert de Quatre Camins.
37
38
Amb lestructura arquitectnica daquests nous centres penitenciaris catalans es persegueix minimitzar-ne
limpacte visual i mediambiental, integrar-los al territori dacollida i aprofitar les infraestructures de
comunicacions i de serveis ja existents al territori.
Les lnies arquitectniques busquen espais ms amplis i lluminosos, estructurats per acollir grups dinterns
molt ms reduts, a fi que tant ells com els diversos professionals puguin conviure sense tanta pressi
ambiental i fsica, alhora que els edificis es diferencien per les activitats que conformen la vida al centre.
Es conceben com una petita ciutat, amb carrers, passeigs i una plaa que permeten als interns fer vida a
laire lliure i afavoreixen les relacions socials. La situaci dels edificis al solar ve donada per la seva funci i
la coherncia dels recorreguts ms habituals.
En les rees dhabitatge, on tenen lloc les activitats bsiques dels interns, els mduls de vida ordinria
contenen un pati ds exclusiu. Alhora tenen a labast els serveis bsics (aules de formaci, biblioteca,
economat, perruqueria, tallers, menjadors, sales destar, gimns, locutoris...), de manera que cadascun pot
funcionar amb total independncia dels altres.
Larticle 174 del Reglament penitenciari estableix que les condicions arquitectniques i ambientals, el
sistema de convivncia i lorganitzaci de la vida en els centres destinats a joves, sestructuraran de
manera que garanteixin el desenvolupament dels cinc tipus de programes que es determinen com a
fonamentals. Aix doncs, la regulaci de les dependncies destinades al compliment de penes en la
poblaci jove recull la necessitat duna atenci especial a totes les variables implicades en el seu
tractament, incloses les arquitectniques.
Aix, al CP de Joves la distribuci dels edificis, tot i que respon als mateixos principis ja explicats, s una
mica diferent: en general, la concepci del centre ofereix una arquitectura ms funcional, menys rgida,
integrada a lentorn i pensada per potenciar la formaci social, educativa, cultural, esportiva i mediambiental
daquest segment de la poblaci. Ledifici educatiu es constitueix en el centre de lespai circulatori.
39
Mapa de
rehabilitaci
Equip de rehabilitaci
rees datenci especialitzada
Mduls datenci especial
Intervencions especialitzades
Equipaments
Unitats dependents
Recursos i entitats externes
CP de Girona
CP LLedoners
CP Ponent
CP Obert Lleida
CP Quatre Camins
CP de Joves
CP Brians 1 Homes
CP Brians 1 Dones
CP Brians 2
CP dHomes de Barcelona
CP de Dones de Barcelona
Secci Oberta Dones
CP Obert 1 de Barcelona
CP Obert 2 de Barcelona
CP de Tarragona
2011
40
Professionals
i rgans de
rehabilitaci
Director
Director de
centre formatiu
de persones
adultes
Coordinador
de serveis
sanitaris
Gerent
Cap de
programes
d'educaci
social
o
Pedagog
Secretari
tcnic
jurdic
Subdirector de
tractament
Cap de
programes
d'atenci
especialitzada
Educador social
Serveis Socials
d'Execuci
Penal
Subdirector
d'interior
Coordinador dels
equips
multidisciplinaris
Equips multidisciplinaris
Jurista
Psicleg
41
Coordinador
d'unitat
especialitzada
Mestre
Cap de
programes de
treball social
Treballador social
Centres penitenciaris
rgans collegiats i altres estructures organitzatives de
rehabilitaci
Junta de tractament
Equip multidisciplinari
Equip d'observaci i
diagnstic
Consell educatiu
Comissions d'interns
Serveis centrals
Subdirector general de
Programes de
Rehabilitaci i Sanitat
Responsable
de programes
d'intervenci
especialitzada
Responsable
de programes
d'intervenci
generalista
Responsable
de nous
projectes i
programes de
contingut
transversal
Responsable
de planificaci
educativa
42
Responsable
de recursos
comunitaris
Responsable
de medi obert
Avaluaci
En aquest apartat davaluaci es fa referncia a dos grans mbits: primer sexplica lavaluaci relativa als
interns, tant pel que fa a lavaluaci inicial o de diagnstic (RisCanvi i altres instruments especfics) com pel
que fa a lavaluaci de seguiment o evoluci (SAM i altres instruments), i desprs sexposa lavaluaci dels
mateixos serveis prestats.
Avaluaci inicial
En la trajectria penitenciria dun intern hi ha uns moments clau per fer una avaluaci, des de les diferents
disciplines dels professionals que hi intervenen, per tal dobjectivar les millores i les garanties dadequat
compliment dels canvis en la situaci penal que es proposin des dels equips multidisciplinaris.
Aix, podem considerar com a moments clau els segents, en els quals prevaldran criteris o requisits legals
per a lestudi posterior de les diferents propostes dels equips multidisciplinaris, amb aplicaci de les eines
davaluaci que sexposen:
Cada integrant de lequip multidisciplinari, des de la disciplina que li s prpia, ha davaluar lintern dacord
amb els mtodes propis de la seva cincia. A aquest efecte, des del centre directiu, duna banda, es regula i
shomogenetza lavaluaci creant instruments ad hoc (un dels qual s el RisCanvi) i, daltra banda,
shomologa una srie dinstruments davaluaci que poden ser usats a criteri del professional, de manera
adient a la finalitat i al moment de lavaluaci.
Aix, la feina davaluaci a les presons sestn a tots els professionals que intervenen en la rehabilitaci com
a forma dobjectivar els canvis obtinguts en el tractament dels interns i doferir garanties en la informaci que
seleva a les instncies pertinents, i tamb com a frmula de control de lxit, eficcia i eficincia dels
programes de rehabilitaci.
43
RisCanvi
El projecte RisCanvi va nixer de la voluntat
del Departament de Justcia, i en concret de
la llavors Secretaria de Serveis Penitenciaris
de Rehabilitaci i Justcia Juvenil, de donar
resposta a la creixent preocupaci social en
relaci amb la reincidncia delictiva violenta, i
tamb de la necessitat de millorar la
tecnificaci i qualificaci dels professionals
responsables de lexecuci penal a Catalunya
per mitj deines i instruments tils per a
lavaluaci i gesti del risc de la poblaci
objecte de la seva intervenci.
Amb aquest projecte es va voler donar compliment a les recomanacions de la Comissi per a lestudi de les
mesures de prevenci de la reincidncia en delictes greus, que en el seu punt primer diu que s necessari
[...] lestabliment dun procediment tcnic especfic de valoraci del grau de risc que sigui compartit per
totes les institucions competents Administraci de justcia, serveis penitenciaris i cossos policials.
Aix doncs, RisCanvi est dissenyat per donar resposta a lavaluaci i gesti del risc de tot el conjunt de la
poblaci penitenciria catalana (centres penitenciaris de rgim ordinari, tancat, obert i alliberats
condicionals) i s un projecte pioner a lEstat espanyol.
El projecte RisCanvi s el resultat de laplicaci del principi de participaci total, la qual cosa implica la
creaci duna estructura funcional que inclogui tots els agents involucrats i els doti de funcions concretes
respecte de lexecuci del projecte. Aix doncs, aquesta estructura sha conformat amb la participaci de:
Experts universitaris encarregats de la creaci dels protocols de valoraci i gesti del risc (Grup
dEstudis Avanats de la Violncia, de la Universitat de Barcelona).
Un grup de treball de professionals experts en lmbit penitenciari (equip de validaci) amb la funci de
revisar els procediments de valoraci del risc i fer aportacions tcniques sobre el nou model i la seva
aplicaci.
Lequip informtic encarregat danalitzar i implementar leina informtica que dna suport al protocol de
valoraci i gesti del risc.
Un equip de suport i seguiment configurat per personal dels serveis centrals de la SGPRS.
Un equip director del projecte, format pels responsables dels diferents mbits implicats.
I el suport del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada quant a la confecci i execuci dels
Plans de formaci i la difusi del nou model de valoraci i gesti del risc.
La formaci per a tots els professionals de lmbit penitenciari sha dissenyat en Fases formatives
progressives, comenant amb la formaci per a formadors, difonent la formaci primer per als
comandaments intermedis de rehabilitaci que hauran dactuar com a validadors de les avaluacions,
desprs per als equips de rehabilitaci de les rees datenci especialitzada, per acabar, durant el 2010,
amb la formaci estesa a tots els professionals de totes les rees de rehabilitaci.
44
laparici de 4 conductes criteri:
Reincidncia violenta: reingrs penitenciari per un delicte violent realitzat en la comunitat, que lintern pot
haver coms desprs de complir la condemna, durant un perms de sortida o en qualsevol altra situaci de
lintern abans dobtenir la llibertat definitiva. Exclou les conductes violentes dins el centre penitenciari.
Violncia autodirigida: sucidi consumat, intent de sucidi o autolesions lleus i greus al centre penitenciari o
durant el compliment de la condemna.
Violncia intrainstitucional: conductes violentes o agressions lleus i greus sobre interns o funcionaris dins la
instituci penitenciria.
Trencament de condemna: no retorn dun perms (ordinari, de cap de setmana o extraordinari) o duna
sortida programada. Evasi o fugida del centre. Trencament de la confiana i de normes o regles de
conducta.
Lescala RisCanvi-Completa est formada per 43 tems que tenen en compte els factors segents:
criminals, personals i biogrfics, socials i familiars, clnics i de personalitat.
Les escales Rs i Rc funcionen com a instrument de predicci de tipus mixt. Aix vol dir que els
professionals han demetre un judici sobre la presncia o absncia dels diferents factors de risc per,
alhora, el pes de la valoraci clnica de cada un dels factors que conformen lescala, genera un resultat en
conjunt que s el producte dun clcul algortmic que ens permet graduar el risc en diferents categories per
a cada un dels criteris de les escales. Sha de continuar treballant amb els resultats prospectius per afinar, si
cal, els algoritmes i els punts de tall.
Lescala Rs pot ser valorada per qualsevol professional de lequip multidisciplinari que hagi estat format
especficament. Lescala Rc s valorada per tots els professionals (tamb amb formaci especfica) de
lequip multidisciplinari duna manera simultnia, per distribuda: cadascun en determinats factors o tems
que li pertoquen, segons la seva disciplina professional.
Leina informtica
Lany 2009 tamb va ser lany daparici de laplicaci informtica e-RisCanvi. Laplicaci es disseny
seguint els parmetres ds del SIPC, de manera que leina queda integrada plenament en aquest entorn.
Funciona mitjanant una estructura de treball molt intutiva, que disposa dajudes de text en cada un dels
factors de lescala i reprodueix algunes de les rutines del SIPC (avisos, indicacions, etc.). Les dues escales
informatitzades permeten connectar dades utilitzades en altres parts de lentorn informtic, fet que facilita la
tasca de recollida dinformaci (expedients disciplinaris, dies de compliment de condemna, imposicions de
peculi, etc.).
Com ja hem comentat anteriorment, el projecte RisCanvi t dues parts clarament diferenciades per
estretament lligades a lassoliment de lobjectiu de la rehabilitaci: per una part, lavaluaci i valoraci del
risc, i per laltra la gesti del risc.
Els programes de gesti del risc tenen a veure amb els programes, intervencions, estratgies, etc. a travs
dels quals es pot influir en factors determinats presents en el subjecte i que es poden modificar o controlar.
Aix, per exemple, els programes de tractament especialitzat (drogodependncies i violncia) serien
programes adreats a la gesti del risc de la reincidncia delictiva violenta.
Els permisos de sortida, sortides programades, intervencions als departaments especials, etc. sn tamb
intervencions i/o programes de gesti del risc, encaminats a reduir-lo o controlar-lo.
Hi ha tres programes, per, que per si mateixos suposen un
sistema de gesti del risc per utilitzar de forma inserida en
programes ms amplis, de caire rehabilitador. Sn el Programa
telemtic de supervisi de sortides, el Programa de tractament
farmacolgic com a coadjuvant en la intervenci en delictes
sexuals i el Protocol dexcarceracions dalt risc, els quals
sexpliquen detalladament ms endavant.
45
Avaluaci especfica
Com sha explicat anteriorment, cada integrant de lequip multidisciplinari, des de la disciplina que li s
prpia, ha davaluar lintern dacord amb els mtodes propis de la seva cincia.
Pel que fa a les avaluacions ms especfiques, el centre directiu homologa una srie dinstruments que
poden ser usats a criteri del professional, de manera adient a la finalitat i el moment de lavaluaci.
Exemples dinstruments emprats per afinar les avaluacions sn la PCL-R (Hare Psychopathy Checklist
Revised, per avaluar la psicopatia), lHCR-20 (Assessing Risk for Violence, per afinar lavaluaci del risc de
violncia fsica en delinqents reincidents), la SARA (Spousal Assault Risk Assessment Guide, per valorar
el risc de comportaments violents contra la parella) o el SVR-20 (Sexual Violence Risk Assessment, per
valorar el risc de reincidncia en delictes de violncia sexual).
A ms, els programes marc de cada mbit dintervenci aporten qestionaris de motivaci cap el
tractament, models dautoregistres, escales davaluaci, entrevistes semiestructurades, etc., creats
especialment per a una rea especfica de tractament, i tamb aporten un ventall dinstruments ja validats i
adaptats a la nostra poblaci que es poden escollir de la manera que el professional consideri ms idnia
per tal daprofundir en la tasca davaluaci i personalitzar-la.
46 46
Avaluaci de seguiment
Sistema davaluaci i motivaci continuada
Medi ordinari
L'entrada en vigor del nou Codi penal de lany 1995 va causar canvis substancials en la realitat
penitenciria. La desaparici del benefici de les redempcions (reducci de condemna per treballs i per bona
conducta) va fer necessari emprar nous mecanismes de motivaci continuada cap al tractament i cap a
ladaptaci conductual. Aix es va idear el Sistema davaluaci i motivaci continuada, com una eina per:
1. Proposar les recompenses recollides a larticle 263 del Reglament penitenciari: comunicacions especials
i extraordinries addicionals; beques destudi; donaci de llibres i altres instruments de participaci en
les activitats culturals i recreatives del centre; prioritat en la participaci en sortides programades per a
la realitzaci dactivitats culturals; reduccions de les sancions imposades; premis en metllic; notes
meritries; i qualsevol altra recompensa de carcter anleg a les anteriors.
2. Motivar el comproms de lintern amb el seu tractament i el compliment del Programa individualitzat de
tractament.
3. Proposar els beneficis penitenciaris previstos a larticle 202.2 del Reglament penitenciari: lavanament
a les 2/3 parts de la condemna de la llibertat condicional i la petici dindult particular.
La circular inclou especificitats davaluaci i gesti de recompenses per al rgim ordinari i per al rgim obert,
alhora que preveu la necessitat duna adaptaci del programa per a la poblaci de joves.
L'avaluaci es fa trimestralment, sobre tres rees bsiques: rea 1 dactivitats, rea 2 de conducta
penitenciria i rea 3 de sortides a l'exterior. Cada rea que s'avalua t associat un nombre determinat de
crdits. En totes les rees la puntuaci mxima s de 45 crdits i la mnima de 0 crdits. No hi ha
puntuacions negatives.
rea dactivitats: es compon del Programa individualitzat de tractament (PIT) de l'intern, que ha d'estar
format per una o diverses activitats principals i altres de complementries i ha de ser elaborat i revisat per
l'equip multidisciplinari en els diferents moments pertinents de la vida penitenciria de lintern.
Es considerar que lactivitat principal queda definida pels objectius de treball essencials del PIT, a partir de
les variables etiolgiques del delicte, necessitats formatives, econmiques o laborals. Les activitats
complementries sn les que completen el PIT de l'intern, i es determinen a partir dels seus interessos. La
circular inclou una llista d'activitats que es poden considerar principals i complementries.
Es valora l'assistncia, el rendiment i l'actitud en les diverses activitats segons els criteris de la Circular 2/92
sobre redempci de penes pel treball. El professional que avalua aquests parmetres de les activitats s el
mateix que les desenvolupa.
47
rea de conducta penitenciria: es valora a partir de dos instruments bsics: les notificacions de fets
positius (sn les conductes dels interns relacionades directament amb lassoliment dels objectius del
tractament i de la convivncia als centres penitenciaris, mesurades en 20 indicadors observables que pot
registrar qualsevol professional que presenci la conducta) i els expedients disciplinaris (es valora
lexistncia o no de sancions disciplinries). El personal que presta serveis de vigilncia als centres
penitenciaris s lencarregat, prioritriament, de dur a terme les valoracions daquesta rea.
Es parteix cada trimestre d'un nombre base de crdits igual per a tots els interns del centre (10 crdits), al
qual s'afegeixen els crdits obtinguts per les notificacions positives, i sen resten els crdits negatius
obtinguts pels diversos tipus de sancions, segons els criteris establerts.
rea de sortides a lexterior: aquest factor s'ha de valorar en els casos en qu l'intern hagi sortit a l'exterior
(sortides programades o permisos ordinaris). El tutor o professional encarregat far la valoraci daquesta
rea (el professional acompanyant, en els casos de les sortides programades). Els crdits associats a l'rea
de sortides a l'exterior valoraran el bon s o mal s de les sortides i laparici o no dincidncies negatives.
Medi obert
El disseny ambiental dels centres oberts o de les seccions obertes est basat en el Sistema davaluaci i
motivaci continuada especfic per al medi obert, recollit en la Instrucci 1/2007. Aquest programa permet
avaluar de manera continuada levoluci de lintern, amb lobjectiu de reforar la seva participaci en el
tractament i aix assignar-li uns beneficis determinats. En aquest context, lavaluaci sestructura en sis
rees:
rea personal: variables prpies del subjecte, destacant conductes addictives, cura i atenci de la prpia
salut i recursos i mancances personals.
rea laboral: variables implicades en el procs dinserci i manteniment duna activitat laboral.
rea formativa: variables relacionades amb la recerca i el seguiment dactivitats formatives, per al
compliment dels objectius del programa de treball de lintern.
rea sociofamiliar: factors que incideixen en la consolidaci o el manteniment de pautes sociofamiliars
normalitzades, i que faciliten lencaix en el nucli familiar.
rea reparaci: variables relacionades amb la responsabilitat civil a qu ha estat condemnat lintern pel
tribunal sentenciador.
rea
institucional:
variables
relacionades amb una bona adaptaci
a la normativa interna de la unitat, el
compliment
de
les
tasques
relacionades amb el manteniment
duna
convivncia
ordenada
i
lestabliment de relacions de claredat i
confiana amb els professionals.
Aquestes rees savaluaran sobre la
base del nivell dassistncia a les
activitats programades, lactitud o grau
dimplicaci i el rendiment. Aix mateix,
els beneficis associats al nivell de
valoraci tamb sn els especfics per
al medi obert (horaris de permisos de
cap de setmana, regulaci de les hores
dautonomia, aplicaci de larticle 86.4
del RP, etc.). Actualment, des de la
SGPRS sest revisant el SAM, que pot
ser
que
incrementi
les
rees
davaluaci fins a 8.
48
Avaluaci dels
serveis de
rehabilitaci
A banda de les tasques especfiques de cada especialitat dels professionals de rehabilitaci, l'eix com a
tots ells gira al voltant del concepte de tractament penitenciari, que el Reglament penitenciari defineix com el
conjunt d'activitats dirigides a la consecuci de la reeducaci i la reinserci social dels penats. Tamb
especifica que el tractament ha de ser, ente altres coses, individualitzat, programat, continu i dinmic.
La intervenci grupal en activitats dirigides, i tamb l'avaluaci, planificaci i intervenci individual, han de
ser considerats com els elements clau de tot procs de rehabilitaci. Planificar un bon sistema d'oferta
d'activitats ajuda, d'una banda, a crear elements de seguretat i bon clima social dins dels centres
penitenciaris i, daltra banda, les intervencions redueixen el risc de reincidncia delictiva si sinterv en els
factors pertinents al cas concret. Aquesta reducci de la reincidncia s un dels objectius de la instituci
penitenciria i s lexpressi del seu comproms amb la societat i les vctimes dels delictes. Finalment, els
programes de rehabilitaci contribueixen a la millora i el manteniment de la qualitat de vida dels interns,
especialment els que sadrecen a latenci i prevenci de la salut i al desenvolupament personal.
Per no hem d'oblidar que els programes adreats a modificar conductes inadaptades no tindran un eficcia
real si no estan creats i aplicats amb unes mnimes condicions de rigor metodolgic, formaci del personal i
intensitat en la seva freqncia i durada.
Alhora, la informaci que es deriva de totes les tasques de rehabilitaci ha de ser coordinada entre tots els
operadors i sha de recollir, registrar i gestionar de manera efica i fiable, de manera que es garanteixin els
drets dels interns.
Daltra banda, lobjectiu prioritari en el medi obert s la inserci sociolaboral, que si b no s exclusiu
daquest medi, si que ho s en la forma i en les eines de qu pot disposar, per la qual cosa es genera un
procs especfic daquest medi, que s el de seguiments laborals.
La Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat pretn dotar l'activitat dels professionals
dels centres penitenciaris, en els seus respectius mbits, dels criteris mnims o parmetres que permetin
49
garantir un adequat nivell de qualitat de la tasca
de rehabilitaci. Per aix, dacord amb la
regulaci legal relacionada amb les actuacions
dels equips de rehabilitaci, hi ha cinc grans
processos de treball mitjanant els quals
analitzarem les prestacions que ha de
desenvolupar cada collectiu professional dels
equips de rehabilitaci.
1.
2.
3.
4.
5.
Intervenci individual
Intervenci grupal
Gesti de la informaci
Reunions i coordinaci
Seguiments laborals
Criteris davaluaci
Definici i objectius
En general sassumeix que les administracions han de produir i proveir els seus serveis atenent
requeriments de qualitat, i s per aix que la gesti pblica est assumint duna manera progressiva la
incorporaci de la gesti de la qualitat, entesa com el conjunt dactivitats coordinades per dirigir i controlar
una organitzaci pel que fa a la qualitat i per orientar una organitzaci cap a la millora i consolidar-ne el
progrs.
Gestionar la qualitat implica definir una poltica de qualitat i tenir establerts uns objectius explcits. A ms,
shan de proporcionar tots els mitjans necessaris, tant els materials com els de personal, per fer efectiva la
qualitat. La qualitat tamb implica analitzar les accions i activitats que es fan amb lobjectiu dassegurar el
compliment dels requeriments i estndards de qualitat establerts i controlar i avaluar els resultats prenent
com a base el seguiment de fets, les evidncies i les dades de gesti.
La tasca de rehabilitaci s un servei pblic que es compromet amb els objectius deficcia i eficincia. Per
tant, com un primer pas en aquesta direcci, la SGPRS ha iniciat la implantaci duns criteris davaluaci del
servei per tal de potenciar la qualitat de les accions ms importants que els equips de rehabilitaci han de
desenvolupar amb els interns i llurs familiars.
L'aplicaci d'aquest model d'avaluaci permet, entre d'altres coses:
Incorporar la prevenci. Analitzar, de manera operativa i objectiva, qu fem i com fem les actuacions
dins de l'rea de rehabilitaci ens ajuda a prevenir errades i incompliments de les normes i legislaci
vigents.
Objectivar la supervisi. Ajuda els comandaments de rehabilitaci a avaluar la situaci del seu centre en
relaci amb els criteris marcats pel centre directiu i ajuda tot el sistema de rehabilitaci a treballar de
manera coordinada i homognia entre els centres penitenciaris.
Concentrar esforos. El personal de rehabilitaci dels centres i els serveis centrals acorden quines sn
les accions clau de la intervenci per tal de treballar coordinadament amb una mateixa finalitat i direcci,
la qual cosa garanteix una millor execuci de les actuacions i una millor transmissi de la informaci.
Millorar els resultats. Lanlisi, lavaluaci continua sobre criteris objectius i la introducci d'accions de
millora ajuden a millorar els resultats de les intervencions (eficcia) dels professionals de rehabilitaci.
Millorar la satisfacci. Resulta clau plantejar-ne quines sn les necessitats, demandes i requeriments
dels usuaris de les accions de rehabilitaci. Incloure aquests requeriments com a objectiu de treball
ajuda a aconseguir una major satisfacci dels usuaris, que cal mesurar a travs d'instruments de
valoraci de la satisfacci pel servei.
Qualificar, homogenetzar i homologar la intervenci des de tots els mbits de la rehabilitaci, en tots els
centres penitenciaris.
50
Procediment per a la implantaci dels criteris davaluaci del servei
Amb la finalitat dimplantar el model, sha treballat a partir de les idees de progressivitat i acord entre les
parts implicades. Progressivitat, perqu suposa un canvi en la cultura de la gesti dels serveis, que encara
que s necessari, ha de comenar amb lassoliment de nivells inferiors que assegurin lassentament dels
conceptes essencials, que en un futur permetin parlar de gesti de qualitat. Acord entre les parts implicades,
perqu sense el consens entre els operadors involucrats no s possible coordinar les actuacions
encaminades a la consecuci dels objectius davaluaci, gesti i millora. Aix, per a la implantaci daquest
model, es van mantenir reunions entre la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat i
cadascun dels equips directius dels centres penitenciaris de Catalunya per valorar els criteris davaluaci de
cada procs i els instruments i mtodes d'avaluaci.
La primera conclusi clara daquesta ronda de reunions va ser que la idiosincrsia de cada centre
penitenciari (b per qestions de recursos humans i materials, o per condicionants arquitectnics o
dubicaci del centre, o per hbits i prctiques arrelades, o pel tipus de poblaci que acull, entre daltres
motius) obligava a comenar per establir uns criteris davaluaci del servei que orientessin cap a
lhomogenetat dunes pautes mnimes dactuaci i que, alhora, tinguessin el consens dels operadors
implicats, per poder avaluar una lnia base que possibilits lestabliment destndards en un segent pas.
Processos de rehabilitaci
Intervenci individual
En aquest mbit s'hi inclouen totes les entrevistes formals amb l'intern, fetes a demanda seva o per iniciativa
dels mateixos professionals. Per entrevista formal entendrem la que es fa en un espai adequadament
destinat a aquest servei, no respon a una pregunta breu de lintern sin a una consulta mplia, dura
almenys 15 minuts i aporta informaci que serveix per completar el procs davaluaci de lintern.
Hi ha diversos tipus dentrevistes formals: les entrevistes d'avaluaci a iniciativa dels professionals
(associades a l'ingrs o a la valoraci dels graus de classificaci, les sortides i permisos o el seguiment del
pla de treball); les entrevistes d'atenci de demandes dels interns (peticions, queixes, demandes
relacionades amb temes de rehabilitaci); les intervencions d'orientaci i assessorament (les que es
relacionen amb cada disciplina concreta); i les entrevistes prpiament dintervenci o entrevistes
motivacionals (vinculades als programes grupals d'intervenci o com a frmula dintervenci
individualitzada).
Descripci dels
daquest mbit
criteris
davaluaci
51
3. Publicitat. El sistema d'atenci directa ha de disposar dun horari prefixat pblic, visible al tauler de cada
unitat residencial, que permeti als interns saber els dies i hores que poden entrevistar-se amb els
professionals de rehabilitaci de referncia. A ms, tots els interns tenen assignat un educador com a
referent-tutor, que tamb consta en un rtol pblic amb la distribuci de tutories per professional.
4. Entrevista dacollida. El tutor assignat far lentrevista dacollida (diferent de lentrevista preceptiva a
lingrs), quan lintern ingressa inicialment en un centre, abans duna setmana del seu ingrs. En
lentrevista dacollida, a ms de tota la informaci relativa al funcionament i a la organitzaci del centre
que habitualment es facilita, se li proporcionar informaci sobre els dies i l'horari d'atenci dels
professionals de rehabilitaci de referncia, les vies per sollicitar la participaci en els programes de
tractament, aix com la normativa relativa a les activitats de rehabilitaci.
5. Espais datenci. Tots els mduls residencials han de disposar de sales d'atenci individual retolades,
amb control de la seva ocupaci. L'espai d'atenci ha de disposar de les condicions fsiques i de
seguretat adequades.
6. Sistema de registre dinstncies. Les demandes dentrevistes cursades pels interns mitjanant
instncies o procediments semblants han de ser lliurades al professional a qui sadrecen en un perode
mxim de 24 hores, i el professional les ha datendre abans no passi una setmana des de la recepci de
la demanda.
7. Registre de latenci. Cal garantir el registre de l'atenci efectuada a l'Agenda de tractament inclosa a
laplicaci informtica del SIPC, per poder avaluar el temps de latncia en les respostes dels
professionals.
8. Continguts de les entrevistes individuals. Els professionals han de preparar la realitzaci de les
entrevistes revisant la informaci disponible de l'intern i utilitzant les guies orientatives, principalment en
el cas de les entrevistes que tenen per finalitat dur a terme lavaluaci, el diagnstic, lassessorament i
el tractament (RisCanvi, entrevistes semiestructurades dels diferents programes de rehabilitaci, etc.).
En les entrevistes de seguiment, assessorament o intervenci, se seguiran els preceptes de lentrevista
motivacional com a frmula de facilitar el canvi.
9. Periodicitat o temporalitzaci. Cada professional ha dentrevistar lintern, des de la seva disciplina,
sempre que es revisa el seu grau de tractament, sestudia un perms de sortida o sha de prendre una
decisi collegiada i lintern reuneix els requisits mnims destudi.
Aix mateix, lavaluaci a travs del RisCanvi sha de revisar necessriament cada sis mesos i, per tant, els
professionals han dentrevistar lintern amb aquesta periodicitat. A ms, els interns han de ser visitats
almenys una vegada al mes pel seu tutor, per realitzar adequadament la funci de seguiment, suport i
motivaci cap a la consecuci dels objectius assenyalats al seu Programa individualitzat de tractament, que
es revisar i actualitzar de manera preceptiva cada 6 mesos.
52
Intervenci grupal amb els interns
Si b lavaluaci dels casos amb els instruments o mtodes pertinents requereix una atenci
individualitzada, la intervenci o tractament prpiament dits es poden abordar des d'un marc individualitzat
o, en els mbits comuns a un grup dinterns, des d'un marc grupal. A banda de l'optimitzaci de recursos,
amb aquesta frmula s'obtenen els beneficis del treball en grup: es poden generar processos de cooperaci
i competici entre els pertanyents al grup, es faciliten els aprenentatges per mitj defectes de modelat
positiu, es fomenten valors socials i sentiments dempatia i pertinena, etc.
Aquest mtode s el ms emprat en lmbit formatiu, d'animaci sociocultural, de treball i dintervenci
especialitzada. Aix, des de cada mbit que correspongui, els programes de rehabilitaci desenvolupats
requereixen uns objectius, un model teric, uns continguts, uns instruments i una metodologia comuns per
als professionals que han d'executar-los, per garantir una oferta d'intervenci coherent i igualitria per a tots
els interns, la qual han de proporcionar els programes marc de cada mbit.
La SGPRS s lencarregada de difondre els programes marc que atenen els diferents mbits de
rehabilitaci. Quan un centre genera un programa dintervenci grupal, ha delevar-lo al Consell Directiu
perqu aquest el supervisi i hi faci les aportacions o modificacions que cregui oportunes i, al seu torn,
lelevar al servei corresponent perqu aquest en faci el control, la validaci i la difusi pertinents. Qualsevol
nou programa o activitat necessita, abans daplicar-se, lhomologaci de la SGPRS.
Entenem per intervenci grupal la realitzaci de programes o activitats en grup relacionats amb la temtica
prpia de la disciplina de cada professional que tenen com a finalitat provocar en els interns que hi
participen els canvis necessaris per a la reinserci. Tamb es considera intervenci grupal la conducci
d'assemblees d'interns i altres actes grupals que requereixin l'atenci continuada i programtica.
Aquestes intervencions s'organitzen dacord amb el Programa marc dorganitzaci curricular aprovat per la
SGPRS.
53
5. Preparaci. Els professionals han de preparar la realitzaci de les sessions d'intervenci utilitzant els
programes marc pertinents i els instruments, orientacions i requisits que shi preveuen.
6. Execuci de l'activitat. La SGPRS proporciona als centres els programes marc o daltres programes
validats, aix com el material i la documentaci necessaris per impartir les sessions d'intervenci, que
shan de desenvolupar amb la freqncia i la durada planificades al programa marc.
7. Avaluaci de resultats. Cada programa marc disposa de criteris i instruments propis d'avaluaci
d'eficcia (avaluaci de canvis i consecuci dobjectius o criteris daprofitament) i de control de
l'execuci del programa.
8. Registre associat a la intervenci grupal. Cal que les altes i baixes dels interns als diferents programes
de rehabilitaci estiguin adequadament introdudes al SIPC, de manera que les dades estiguin
actualitzades.
Gesti de la informaci
Aquest mbit inclou els informes preceptivament obligatoris segons el Reglament penitenciari i la normativa
vigent (classificaci en grau, permisos, sortides, etc.), i tamb els demanats pels rgans judicials i el centre
directiu; tamb inclou la introducci al Sistema dinformaci penitenciari catal de la informaci de l'intern
necessria per al manteniment actualitzat de les dades penitenciries individuals i globals (Protocol unificat
de classificaci, Sistema d'avaluaci i motivaci continuades, Programa individual de tractament, Agenda de
tractament i RisCanvi, entre daltres).
Sovint, aquests informes formen part dun recull dinformaci de les diverses disciplines dels professionals
que intervenen en els rgans collegiats, a mode de valoraci global o proposta nica. Per fer-los, ens
basem en els resultats de les intervencions individuals i grupals, aix com en la revisi de fonts documentals
referides a l'intern i provinents d'altres coordinacions fetes amb professionals, institucions, famlies, entitats,
etc. La finalitat s conixer el cas de manera objectiva per poder plasmar en un informe les avaluacions
realitzades sobre lintern i orientades a oferir les informacions que cobreixen les finalitats legalment
encomanades.
Aix mateix, aquest procs, en el seu vessant de coordinaci, ha de permetre la transmissi de la informaci
objectivada duna manera efica i fiable entre els professionals per tal dagilitar lactualitzaci i redacci dels
informes pertinents.
54
tractament, etc.) sobre el cas que sestudiar. En els casos destudi que reuneixin els requisits legals
indispensables, la valoraci ha danar precedida duna entrevista personal amb lintern i/o la seva
famlia, a fi daprofundir en la valoraci i contrastar la veracitat de les dades recollides prviament.
3. Coordinaci amb els altres professionals implicats. Per tal de contrastar la informaci recollida, cal que
des de cada disciplina els professionals es coordinin amb els professionals que atenen o hagin ats
lintern anteriorment.
4. Redacci dels informes. Els informes han de tenir una cura especial a resultar entenedors i prctics i
aportar la informaci pertinent (no suprflua), rellevant (no repetitiva) i necessria als rgans superiors
per a la seva presa de decisions. Els informes estan redactats de manera comprensible: han daportar
informaci objectivable (observable i/o mesurable), clara i concisa.
5. s dels models estandarditzats i validats. Shan dusar els instruments davaluaci i els models
dinforme estandarditzats i validats per la SGPRS, de manera que sasseguri la homogenetat de la
informaci aportada pels professionals i la seva transmissi adequada, per donar continutat i seguiment
a les valoracions dels interns.
6. Registre i transmissi de la informaci. La transmissi de la informaci compta amb leficcia de la base
de dades del Sistema dinformaci penitenciari catal.
7. Presentaci de les propostes a la junta de tractament. Les juntes de tractament disposen de linforme
escrit dels professionals en el moment de reunir-se la junta.
Reunions i coordinaci
Per aconseguir els objectius de la tasca de rehabilitaci en cadascun dels seus camps, es necessita el
treball coordinat i ls compartit de la informaci de tots els professionals implicats. Aquesta coordinaci
normalment sobt amb les reunions dequips multidisciplinaris, amb les reunions dels diferents collectius
professionals o amb reunions dequips creats per a una finalitat concreta (comissions de treball, equips de
programes especialitzats, etc.).
Des del Departament de Justcia simpulsen altres frmules per compartir els coneixements i la informaci
dels diferents collectius, crear produccions de treball noves i generar xarxes i fluxos daquesta informaci i
coneixements entre aquests collectius, com ara el programa Compartim (pel qual el Departament de
Justcia va rebre una distinci al millor cas prctic de lany el febrer de 2010 al Congrs Expo.e-learning) i la
plataforma digital e-Catalunya.
La coordinaci possibilita unificar els criteris entre els professionals, focalitzar la presa de decisions en els
factors rellevants, descriure duna manera objectiva i observable els constructes terics que fan servir des
de les seves disciplines i facilitar la transmissi de la informaci amb un llenguatge com als diferents
collectius que treballen en aquest mbit.
Hi ha tres tipus principals de reunions peridiques dels professionals de rehabilitaci als centres
penitenciaris:
55
Accions de formaci. Reunions formatives internes programades per la direcci del centre o pel centre
directiu.
Les juntes de tractament i els equips multidisciplinaris es regeixen per les normes establertes en el marc
jurdic pertinent (Reglament penitenciari, captol II, secci 2a i Reglament dorganitzaci i funcionament dels
serveis dexecuci penal a Catalunya, captol III) pel que fa a la convocatria, participaci, presa dacords,
confecci dordres del dia, elevaci de propostes i redacci dactes, funcions, estructura i funcionament.
Laplicaci daquesta normativa t una llarga trajectria que fa que les qestions formals i procedimentals de
la Junta de Tractament estiguin del tot establertes i assentades.
El Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya estableix qestions
ms novedoses pel que fa a les funcions i funcionament dels equips multidisciplinaris (que larticle 36
descriu com unitats destudi, proposta i execuci amb qu comptar la Junta de Tractament) i a la
transmissi de la informaci a la junta de tractament, les quals s adient valorar sota criteris unificats de
rehabilitaci.
Aix, entre daltres funcions, els equips multidisciplinaris han demetre les propostes a la vista de les quals la
junta de tractament prendr els acords per a ladopci de les mesures necessries per executar els
programes de tractament o els models individualitzats dintervenci. Daquesta manera, les juntes de
tractament sn els rgans collegiats legitimats a acordar les propostes relatives al tractament penitenciari
dels interns i per elevar-les a les instncies superiors que les han de resoldre.
56
Seguiments laborals
Atenent el fet que un dels objectius principals de la intervenci en medi obert s la inserci sociolaboral (tots
els interns duna secci oberta o dun centre penitenciari obert fan recerca laboral activa o b es troben
desenvolupant una activitat laboral), la tasca de lequip multidisciplinari ha danar focalitzada a facilitar
laccs al mn del treball, i tamb a comprovar el compliment dels interns pel que fa a les seves obligacions
laborals. En aquest sentit, s leducador social qui aglutina la informaci relacionada amb la inserci laboral
del interns en el medi obert i qui fa el seguiment en els diferents moments del procs.
A banda que els interns aportin documentaci justificativa de la recerca laboral o de lactivitat laboral que
estiguin desenvolupant, s necessari que els educadors facin comprovacions in situ amb lobjectiu principal
de confirmar que lintern es troba al lloc de treball del qual ha informat el centre i corroborar les dades que
ha aportat (adrea, horaris, mena de feina...). Aprofitant aquest seguiment, i en cas que lintern hagi
verbalitzat al seu encarregat o supervisor el seu compliment penitenciari, tamb es pretn obtenir informaci
del mateix encarregat sobre dades relatives al rendiment i actitud de lintern envers el lloc de feina que
ocupa. Si lintern no ha comunicat al seu cap la situaci de compliment a pres, es faran inicialment
observacions indirectes, tot i que es recomanar a lintern la convenincia de comunicar-ho a lempresari, i
el mateix educador soferir a acompanyar lintern en el moment de fer aquesta comunicaci.
La freqncia dels seguiments laborals es vincular al nivell obtingut al SAM per lintern i al moment del
procs dinserci sociolaboral en qu es trobi.
57
Intervenci
Per programes de rehabilitaci sentn lestructuraci sistemtica i temporalitzada duna srie de mesures,
actuacions i s de tcniques dintervenci amb els objectius de solucionar un problema o atendre una
necessitat, facilitar laprenentatge per part dels interns de conductes socialment adaptatives i afavorir el
canvi cap a un estil de vida positiu i prosocial.
Amb aquesta finalitat, la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat instrueix programes
marc que organitzen, orienten i ordenen la intervenci especfica de les diferents disciplines professionals
que sn responsables de la rehabilitaci als centres penitenciaris de Catalunya.
El concepte de programa marc permet que als centres es dugui a terme una intervenci regulada pels
mateixos principis terics, encaminada a la consecuci dels mateixos objectius, amb una disposici deines i
de criteris homognia, que garanteixi als interns la inexistncia de diferncies rellevants entre els centres.
Els programes marc que sinstrueixen poden ser relatius a la intervenci en tres grans mbits: lambiental, el
grupal i lindividual.
Intervenci ambiental
58
implicava una ubicaci de lintern segons determinades caracterstiques juridicopenals: condemnes llargues,
possibilitat de gaudir de permisos de sortida, classificaci en grau de tractament, etc.
Amb el transcurs dels ja ms de vint anys dels sistemes de fases progressives inicials, lexperincia
acumulada, la investigaci emprica realitzada al nostre territori i les aportacions cientfiques internacionals
han motivat nous models de classificaci en els quals va prenent protagonisme lavaluaci del risc de
conducta delictiva i la gesti daquest risc per mitj de programes especialitzats i especfics. Aquestes
millores i innovacions en la intervenci penitenciria han fet necessria una nova estructura de la
classificaci interior, basada en els eixos principals de la rehabilitaci.
Lany 2006 apareix el Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya,
que proposa un model organitzatiu ms flexible, amb professionals cada vegada ms qualificats i valorats.
En lmbit de la rehabilitaci, a ms de la figura ja existent del coordinador dequips multidisciplinaris,
apareix la figura del cap de programes datenci especialitzada com a responsable de la coordinaci dels
programes datenci especialitzada i dels professionals encarregats de dissenyar-los i executar-los.
Aix doncs, els professionals de rehabilitaci es van especialitzant i organitzant en equips que responen a
aquesta especialitzaci, cosa que influeix de manera directa en la classificaci interior dels centres. A Brians
1 sinicia la ubicaci en una unitat diferenciada dels interns que complien condemna per delictes sexuals,
per tal dintervenir-hi amb un equip especialitzat.
Amb lobertura del Centre Penitenciari Brians 2 sestableix clarament en el seu pla funcional un sistema de
classificaci interior basat en rees especfiques de tractament, i a tots els centres catalans (ja existents o
inaugurats posteriorment) comencen a generalitzar-se les segents rees, que estructuren la classificaci
interior de manera genrica:
A banda de les rees datenci especialitzada, cal atendre collectius de caracterstiques especials o de
circumstncies especials de compliment, que originaran unitats amb necessitats especials, distribudes en
els diferents centres penitenciaris, segons les possibilitats de dotaci de personal especialitzat o les
necessitats dinfraestructura i equipament que presentin aquests collectius. Aix, trobarem inserides de
manera parallela a la classificaci interior comuna unitats anomenades mduls despecial supervisi,
mduls mixtos, departaments datenci especialitzada per a drogodependncies, etc.
Alhora, larticle 4 del Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya
estableix que els centres penitenciaris de joves i dones han de ser considerats centres despecial
consideraci en relaci amb les rtios de dotaci de personal i han de tenir en compte les adaptacions
necessries atenent les finalitats especfiques de la rehabilitaci.
Aquesta classificaci interior es fa compatible amb lestabliment dun sistema de fases dins de cada rea
datenci especialitzada, vigent en tot all relatiu a lestabliment de diferents modalitats de vida (amb les
seves recompenses i contingncies ambientals) segons la consecuci dels objectius de rehabilitaci dels
interns.
Per exemple, una fase o modalitat de vida diferenciada podria concretar-se amb lexistncia de mduls
mirall: es tracta de mduls o unitats de vida dins una rea datenci especialitzada que tenen un
funcionament intern i unes contingncies que vnen determinades per uns marges de confiana i autogesti
ms gran per part de la poblaci reclusa.
59
60
rea de preparaci per a la vida en llibertat
Lobjectiu que es persegueix en aquesta rea especialitzada s lincrement del grau dautonomia i
responsabilitat dels interns, i tamb la consolidaci i generalitzaci a lexterior dels aprenentatges per mitj
duna aproximaci progressiva a la xarxa de recursos comunitaris.
Aix, shi ubicaran els interns amb condemnes curtes i els primaris penalment amb possibilitats i garanties
dintervenci a lexterior, els interns amb propostes de permisos o amb previsi a curt termini de gaudiment
de permisos per als quals no sha establert al seu Programa individual de tractament cap intervenci
especfica, interns en aplicaci de larticle 100.2 per a la realitzaci de cursos formatius o activitat laboral
externa o interns classificats en tercer grau de tractament, fins que sels traslladi a una dependncia de
compliment en rgim obert.
Collectius despecial consideraci
Centre Penitenciari de Joves o unitats per a joves
La classificaci interior prpia del CP de Joves atn les necessitats especials de la seva poblaci amb una
dotaci especial de personal i equipaments, i amb infraestructures adequades.
Shi destinen joves dentre 18 i 21 anys (excepcionalment fins a 23, si aix ho determina el jutge), es prioritza
la intervenci psicopedaggica i soptimitzen els nivells descolaritzaci o formaci. Alhora, es t especial
cura en la prevenci de conductes problemtiques en lmbit de la salut i en lestabilitzaci de la conducta
institucional per tal dafavorir laprenentatge de conductes compatibles amb la vida ordinria i les normes del
centre i prevenir situacions de conflicte.
61
Mduls especials de compliment
Mdul despecial supervisi
Per tal de garantir els aspectes de seguretat interior o de contenci de situacions de crisi, per els casos
dinterns amb extrem risc de fuga o perillositat extrema persistent o pertinena a organitzacions
delinqencials extremadament perilloses, es poden crear mduls destabilitzaci de la conducta institucional
dalta contenci. La finalitat s prevenir situacions de conflicte, mitjanant la intervenci educativa i tcnica
intensiva i especialitzada en un marc que garanteixi la seguretat.
Mdul mixt
Amb carcter excepcional, el centre directiu, dacord amb el que disposa larticle 16a de la Llei orgnica
general penitenciria, per executar programes especfics de tractament o per evitar la desestructuraci
familiar, pot establir, per a grups determinats de poblaci penitenciria, centres o departaments mixtos on
indistintament puguin ser destinats homes i dones.
Per als homes i dones penats internats als centres penitenciaris catalans que siguin parella (certificat de
convivncia a lexterior) i mostrin conducta adaptada a la normativa, es preveu la creaci dun mdul mixt
que en un futur contemplar la possibilitat que les parelles romanguin amb els fills menors de 3 anys.
62
Mdul de mares
El Centre Penitenciari de Dones de Barcelona disposa
dun Departament per a Mares amb capacitat per a
quinze internes. Per al futur centre penitenciari de
dones es buscar una unitat que permeti atendre de
manera integral les necessitats dintervenci de les
internes i llurs fills menors de tres anys, tal i com
assenyala el Reglament penitenciari.
En aquestes unitats preval el dret del nen a estar amb
la mare, aix com els seus interessos i necessitats, que
satendran amb els programes adients encaminats a
assolir aquests objectius.
63
Altres mduls dintervenci diferenciada
Es tracta de mduls que no necessiten cap estructura fsica especial ni cap particularitat en les dotacions de
personal, si b impliquen caracterstiques diferencials en la rehabilitaci i els programes de tractament.
Mdul universitari. Tamb sha pensat per a lescenari de futur dels centres penitenciaris en la possibilitat
dagrupar en algun mdul els interns que cursen estudis universitaris, amb predomini de dedicaci de temps
als estudis i la preparaci dexmens.
Mdul de Forces i Cossos de Seguretat de lEstat. El Centre Penitenciari Quatre Camins destina una
dependncia a ubicar-hi els interns acollits a lart. 8.2 de la Llei orgnica de Forces i Cossos de Seguretat
de lEstat que compleixen pres preventiva o penes privatives de llibertat, amb separaci preceptiva de la
resta de detinguts o presos.
Modalitats de vida
Laplicaci del rgim obert pot ser de carcter restringit (aplicaci de lart 82 RP) en els casos de penats
classificats en tercer grau amb una peculiar trajectria delictiva, personalitat anmala o condicions
personals diverses, i tamb quan hi hagi impossibilitat dexercir una feina a lexterior o ho aconselli el seu
tractament penitenciari, la junta de tractament pot establir la modalitat de vida en rgim obert adequada per
a aquests interns i restringir les sortides a lexterior, i establir les condicions, els controls i els mitjans de
tutela que shagin dobservar, si escau, durant aquestes sortides.
En laplicaci de carcter ampli (aplicaci de lart. 83 RP), lactivitat penitenciria en rgim obert t com a
objectiu potenciar les capacitats dinserci social positiva que presenten els penats classificats en tercer
grau, i fa les tasques de suport i assessorament i la cooperaci necessria per afavorir la seva incorporaci
progressiva al medi social.
65
Unitats
dependents
Can Cnsol
Gallecs
Valls
Maresme
El Segri
gora
El Carmel
Barcelons
Bayt-Al-Thaqafa
Punt i Seguit II
Crulla
66
Intervenci grupal
Medi ordinari i tancat: Programa marc dorganitzaci curricular
El Programa marc dorganitzaci curricular pretn dotar els centres penitenciaris duna mateixa oferta
dactivitats i programes dintervenci, de manera que sen potenci lefecte, alhora que es vol garantir la
continutat dels plans de treball de la poblaci interna, fent-los ms dinmics, i possibilitar el control del nivell
de participaci dels interns en les activitats marcades en els respectius programes individuals de tractament,
tot orientant les alternatives de gesti del risc ms adients per a cada intern.
Tenint en compte els diferents sectors professionals, la tipologia drees dintervenci, els interessos i les
necessitats de la poblaci interna, lestructura organitzativa dels programes dintervenci grupal sha dividit
en 5 grans mbits dintervenci: formaci de persones adultes; mn laboral, salut i desenvolupament
personal; context jurdic, social i cultural, i atenci especialitzada.
Cada mbit sorganitza en rees, programes i subprogrames, cadascun amb un major nivell de concreci i
especificitat en els seus continguts. Les rees responen a objectius diferents dins dun mateix mbit; els
programes responen a diferents tipus dintervenci amb objectius comuns; els subprogrames reflecteixen
diferents nivells o modalitats dun mateix programa.
Per no tots els interns necessiten el mateix nivell ni tipus dintervenci. Per aix shan dissenyat diferents
itineraris dintervenci atenent els seus perfils criminolgics i socials.
Hi haur un itinerari estndard dintervenci, que recull els programes que han de ser organitzats i oferts a
tota la poblaci interna de qualsevol centre penitenciari que no estigui inclosa en els itineraris especfics.
Daltra banda, hi haur diversos itineraris especfics, associats a les necessitats de cada perfil analitzat:
addiccions, conductes violentes, origen sociocultural, sortides de perms, derivaci a medi obert, salut
mental, discapacitat intellectual i llarga condemna.
Aquests itineraris han de servir dorientaci als professionals dels equips de tractament per a la planificaci
del Programa individual de tractament de cada intern. Aix, en el moment de procedir a la seva classificaci
inicial i en les progressions/regressions de grau es far una proposta de litinerari ms adient a cada cas.
mbit del mn
laboral
mbit de la salut i
del
desenvolupament
personal
Ensenyaments
inicials i bsics
Orientaci
laboral
Activitat fsica i
esport
Societat i
ciutadania
Conductes
addictives
Formaci
bsica
Formaci
professional
ocupacional
Qualitat de
vida
Promoci i
difusi cultural
Conductes
violentes
Estudis
superiors a
distncia
Inseci
sociolaboral
Competncies
per a la relaci
Informaci i
suport jurdic
Generalitzaci
al medi familiar
i comunitari
mbit de la
formaci d'adults
Competncies
per a la
societat de la
informaci
Desenvolupament del
pensament
prosocial
67
mbit de l'atenci
especialitzada
Intervenci en
salut mental i
discapacitats
rea
Programa
Catal
Castell
Idiomes estrangers
Informtica
Cicle de formaci instrumental
Formaci bsica
Cicles formatius
Batxillerat
Carreres universitries
Idiomes estrangers
Informtica
Lmbit de formaci de persones adultes inclou totes les
activitats que conformen la formaci reglada segons les
directrius i lnies curriculars dadults establertes pel Departament
dEnsenyament i adaptades a les necessitats i recursos de
lentorn penitenciari.
La formaci de persones adultes ha de ser entesa com a
formaci general i compensadora en relaci amb el
desenvolupament i les exigncies de la societat actual. Ha de
representar una bona base dhabilitats i de coneixements i
permetre laccs a tots els nivells del sistema educatiu i a noves
modalitats que puguin sorgir en el futur.
Aquest mbit el desenvolupen els mestres i professors del
Departament dEnsenyament que presten el seu servei als
centres penitenciaris.
68
Formaci bsica
La formaci bsica de les persones adultes, entesa com un procs formatiu, sestructura en dos cicles: cicle
de formaci instrumental i cicle deducaci secundria. El currculum de la formaci bsica dels adults
sadrea a totes les persones que, havent superat ledat establerta per a lensenyament obligatori, no tenen
assolides les competncies bsiques o volen actualitzar la seva formaci.
Lavaluaci de laprenentatge ha de ser contnua i integradora, amb observaci i informaci sobre el progrs
dels alumnes i amb ladopci de les mesures curriculars i organitzatives necessries per atendre la seva
diversitat i els seus ritmes daprenentatge.
69
70
rea
Programa
Convivncia en la diversitat
Educaci viria
Societat i ciutadania
Desenvolupament sostenible
Apropament al medi social
Arts plstiques, visuals, escniques i audiovisuals
Biblioteques
Assessorament jurdic
Lmbit del context jurdic, social i cultural inclou totes les activitats adreades a ladquisici dhabilitats i
competncies que permetin adaptar-se ms b a la complexitat de lactual societat, provocar canvis en les
creences i valors que es troben a la base dalgunes activitats delictives, potenciar lexpressi i les capacitats
artstiques i culturals de la poblaci interna, aix com incrementar els seus coneixements culturals i dotar els
interns dinformaci i habilitats jurdiques que els permetin tamb una millor adaptaci a lentorn penal i
penitenciari.
Aquest mbit el desenvolupen els professionals dels equips de rehabilitaci dels centres penitenciaris
(principalment els educadors socials, els monitors, els juristes, els bibliotecaris), i tamb les entitats que hi
collaboren per assolir aquests objectius.
Societat i ciutadania
Convivncia en la diversitat
El Programa marc de convivncia en la diversitat es
concreta en un conjunt d'actuacions educatives
mitjanant les quals es pretn fomentar les relacions
entre les persones procedents de diferents cultures o
contextos socials i promoure actituds positives
envers la diversitat cultural i de rebuig davant del
racisme i la xenofbia.
Les actuacions educatives es duen a terme a partir
de grups d'interns i es caracteritzen per la seva
diversitat en el sentit ms ampli. En aquestes
actuacions hi participen diversos professionals:
educadors, monitors d'arts plstiques, msica,
teatre,
esports,
bibliotecaris
i
mediadors
interculturals.
71
Es persegueix que hi hagi una convivncia fluda i que els diferents collectius sintegrin plenament en la
vida penitenciria, per tal devitar situacions de rebuig i discriminaci que puguin generar la formaci de
grups tancats i separats segons raa, creena o origen. Els objectius del programa sn:
Els programes concrets que persegueixen aquests objectius i que donarien compliment a les intervencions
necessries segons els perfils descrits ms amunt, sn:
a) Programa dacollida dinterns immigrants: Facilita al collectiu la informaci i orientaci necessries per
integrar-se millor a la vida dels centres penitenciaris i conixer la seva oferta educativa, de recursos i de
serveis.
b) Foment de la integraci: Programa dacompanyament de joves dorigen immigrant, Programa marc
deducaci per a la convivncia en la diversitat, activitats de foment del dileg intercultural, formaci dels
professionals en temes de diversitat cultural (UNESCOCAT i Centre dEstudis Jurdics i Formaci
Especialitzada), regulaci de latenci religiosa en el medi penitenciari, reunions tcniques sobre
immigraci en el si de la Comissi Interinstitucional per a la Reinserci Social (CIRSO).
c) Millora de la capacitaci formativa dels interns immigrants: foment de laccs a les noves tecnologies de
la poblaci immigrada, Programa densenyament lingstic als centres penitenciaris, formaci en llengua
i cultura dorigen per a joves magribins, dotaci de les biblioteques dels centres penitenciaris de fons
interculturals.
Educaci viria
Aquesta rea dintervenci sadrea als interns condemnats per delictes contra la seguretat viria i neix a
causa de lincrement del nombre dinterns amb aquestes caracterstiques, com a conseqncia de les
darreres modificacions del Codi penal en aquesta matria.
El Programa de mobilitat segura ha estat elaborat per un grup de treball format per educadors socials dels
centres penitenciaris de Catalunya, amb el suport del Servei Catal de Trnsit. Entre els objectius del
Programa destaca el de proporcionar eines per prendre conscincia de determinats comportaments de risc
i, alhora, cobrir mancances educatives en aquest mbit.
Es divideix en dos blocs. En una primera part terica, es divulguen els conceptes bsics relacionats amb la
mobilitat segura. Duna banda, es posa de relleu la influncia del factor hum en aspectes com ara lestat
dnim, la fatiga, ls del telfon mbil; daltra banda, tamb sanalitza com afecta el conductor el consum
dels diferents tipus de drogues, la medicaci o lalcohol, el qual s el desencadenant dentre el 30 i el 50%
dels accidents de trnsit. En un segon bloc prctic, els educadors disposen de totes les dinmiques i unitats
didctiques per dur a terme les sessions del programa, de manera que puguin incidir en els conceptes
treballats.
Aquestes eines metodolgiques persegueixen fer reflexionar els usuaris del programa sobre les prpies
actituds al volant o sobre diversos casos que sels plantegen.
72
Desenvolupament sostenible
Des de 2010, al centre penitenciari Lledoners, inserida en les actuacions dimpuls a la participaci i
dinamitzaci dels interns, sha comenat una iniciativa destinada a crear un model de gesti de residus
sostenible.
En el si de la Comissi de Medi Ambient dels interns, amb el suport dels tallers artstics que creen objectes
a partir de residus i del suplement divulgatiu que difon les lnies de treball de la comissi, es va crear un
grup de treball per debatre, analitzar i proposar accions per canalitzar els residus de manera efectiva i
productiva.
Lobjectiu s assolir un sistema que permeti recollir totes les deixalles per poder-les convertir en matries
primes i poder-les reutilitzar, i crear aix serveis sostenibles des del centre penitenciari.
Les actuacions que shan dut a terme pel que fa a la separaci dels residus comencen amb la tria que
lintern en fa a la prpia cella, la creaci de punts verds i lorganitzaci de la recollida selectiva als espais
comuns. Shan creat dos tallers artstics que donen una segona utilitat al material recollit. Els residus
orgnics tamb seran ben aviat degudament separats i convertits en compost per als jardins i horts del
centre penitenciari.
Totes aquestes iniciatives estan en procs dhomologaci i validaci als serveis centrals, per poder-les
generalitzar als altres centres penitenciaris.
73
Tamb es considera imprescindible que saprenguin a controlar els aspectes que poden provocar
incidncies negatives, detectar els riscos personals, socials, temporals i espacials i preveure mesures
correctores daquests riscos, incloent-hi els recursos externs dels quals poden disposar (socials, comunitaris
i demergncia). s per aix que en la part del programa ms instructiva sinforma sobre les conseqncies
de tota mena (legals, personals, per a tercers, etc.) que pot suposar un mal s del gaudiment de permisos i
es consensua un contracte conductual personalitzat que pretn afavorir el comproms de lintern i potser fins
i tot del seu entorn social (algun referent extern, per exemple).
74
Programa de biblioteques
El Programa marc de biblioteques considera les biblioteques com a espais activadors i motivadors de
processos d'aprenentatge i com a espais d'animaci grupal i participativa.
De manera conjunta amb el Collegi de Bibliotecaris, s'han elaborat unes directrius que serveixen de guia en
la planificaci de les noves biblioteques de pres i en l'avaluaci i millora de les ja existents.
Els serveis que s'ofereixen sn: informaci i referncia, consulta i lectura, prstec i suport a la formaci. A
ms, les biblioteques es consideren centres de dinamitzaci cultural i s'hi organitzen activitats com sn els
tallers de lectura de premsa, jornades sobre la lectura, concursos literaris, llibre frum, clubs de lectura o
exposicions de llibres sobre temes monogrfics, entre daltres.
Lany 2010 sha endegat un conjunt dactuacions encaminades a associar les biblioteques dels centres
penitenciaris a la UNESCO (Organitzaci de les Nacions Unides per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura,
conveni UNESCOCAT) per tal que siguin incorporades al seu directori de biblioteques, puguin ser
perceptores de lots de publicacions i puguin participar en les activitats que sorganitzin.
75
rea
Programa
Collectius
Individuals
Dirigits
Hbits saludables
Qualitat de vida
Educaci afectiva-sexual
Habilitats socials
Habilitats de vida
Educaci en valors
Educaci emocional
Autocontrol emocional
Desenvolupament del pensament
Desenvolupament moral i de valors
Lmbit de salut i desenvolupament personal inclou totes les activitats adreades a fomentar una millora en
lautocura dels interns, aix com de la seva salut (fsica, emocional i dhabilitats bsiques), per tal dassolir
una millor qualitat de vida. Les activitats incloses en aquest mbit tamb permetran ladquisici de les
habilitats bsiques que permetin provocar canvis en les dificultats dadaptaci personal que es troben en la
base dalgunes activitats delictives.
Aquest mbit el desenvolupen els professionals dels equips de rehabilitaci dels centres penitenciaris
(principalment educadors, monitors, treballadors socials, sanitaris i psiclegs), i tamb les entitats que hi
collaboren per assolir aquests objectius
76
77
78
legocentrisme i la manca dempatia (dificultats per tenir una perspectiva social que permeti a lindividu ser
ms emptics), valors dissocials (es considera si quelcom est b o malament, especialment en funci de
les conseqncies per a un mateix) o dificultats en el raonament crtic (dificultats per fer autocrtica de la
prpia conducta i manera de pensar i dificultats per aprendre a partir dels errors dels altres).
La investigaci realitzada per Robert Ross el 1980 havia revelat que gaireb tots els programes de
tractament efectius compartien almenys una caracterstica comuna: alguna de les tcniques que
sempraven sadreava a modificar lestil de pensament del delinqent (el raonament, les atribucions, les
autoavaluacions, les expectatives, la capacitat comprensiva o els valors). De fet, l'entrenament en
competncies cognitivoconductuals s'ha revelat com el model ms efica dintervenci. Els objectius dels
programes de competncia psicosocial es poden resumir en:
79 79
rea
Programa
Formaci ocupacional
Obra Social "la Caixa"
Tallers productius
Serveis interiors
Plans d'ocupaci
Obra Social "la Caixa"
La formaci professional ocupacional i la inserci sociolaboral han de ser enteses com laprenentatge inicial
per poder incorporar-se al mn del treball i com lactualitzaci, la reconversi i el perfeccionament de
coneixements i habilitats per exercir una professi o un ofici, dacord amb les exigncies del
desenvolupament social i del canvi constant del sistema productiu.
Aquest mbit el desenvolupen els professionals del Centre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE) o els
collaboradors que es troben sota la seva supervisi, o b la dels educadors de medi obert en el cas dels
tercers graus que es troben en aquest rgim de vida.
El captol IV del Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya regula
les especificitats relatives al treball penitenciari, a la formaci ocupacional i a la inserci sociolaboral i
nencomana la planificaci, organitzaci, gesti i direcci al Centre dIniciatives per a la Reinserci, el qual
es configura en cada centre penitenciari com una unitat de servei, amb entitat prpia i representaci al
consell de direcci i a la junta de tractament.
El treball, com a dret i deure dels interns, s un element fonamental del tractament pel seu carcter formatiu
i creador, conservador dhbits laborals i facilitador de ladquisici de capacitats professionals que
possibilitin la recerca docupaci en finalitzar la pena. A aquest respecte, es vetlla perqu el treball sigui
compatible amb la resta de programes i activitats existents, i cal que sajusti al programa individualitzat de
tractament establert per a cada intern.
Formar, ocupar i inserir sn els tres eixos dacci que
mouen el CIRE a dissenyar itineraris dinserci
sociolaboral personalitzats per a cada intern. Els
principals reptes amb qu senfronta aquest mbit de
la rehabilitaci sn les especials dificultats daccs al
mercat de treball dels interns, la necessitat
dadaptaci a les noves exigncies del mn laboral, la
urgncia de qualificar els perfils professionals i el
compliment del deure de sensibilitzar i difondre la
realitat daquestes persones i donar a conixer el valor
afegit que poden oferir socialment i laboral.
80
81
Ramat, Montmel i Lli de Vall, on
diriament es desplacen interns i internes
en rgim de semillibertat. Lany 2009 va
donar feina a una mitjana de 3778 interns
treballadors dels centres penitenciaris. Els
tallers productius ofereixen feina en lmbit
de la confecci, la fusteria, la fleca,
impremta,
manipulats,
muntatges
i
serralleria.
c) Plans docupaci. Els interns que es troben
en rgim de semillibertat tenen loportunitat
de desenvolupar una feina a lexterior. Les
colles externes porten a terme obres de
manteniment,
pintura,
installacions,
trasllats
o
condicionament
d'espais
naturals per a centres datenci primria o
escoles deducaci primria, entre d'altres.
82
mbit de latenci
especialitzada
rea
Programa
Drogodependncies
Conductes addictives
Alcoholisme
Ludopatia
Violncia institucional
Agressi sexual
Conductes violentes
Salut mental
L'mbit d'atenci especialitzada inclou totes les activitats adreades a provocar i mantenir el canvi en les
variables ms directament relacionades amb els factors etiolgics ms habituals de l'activitat delictiva i que
s'utilitzen per prevenir i/o reduir el risc de reincidncia. Alguns dels programes i subprogrames previstos en
aquest mbit necessiten la realitzaci, amb valoraci positiva, dels subprogrames establerts als itineraris
d'intervenci.
Aquest mbit el desenvolupen els professionals dels equips de rehabilitaci dels centres penitenciaris
(principalment educadors, treballadors socials, sanitaris i psiclegs), aix com les entitats que hi collaboren
per assolir aquests objectius.
Catalunya ha estat pionera arreu de lEstat espanyol en la realitzaci de les intervencions especialitzades,
tant en matria de tractament integral de les drogodependncies en els interns reclosos com en labordatge
intensiu dels factors directament vinculats amb la delinqncia violenta.
Una caracterstica comuna daquests programes
dactuaci especialitzada s que tots es
desenvolupen al voltant dun programa marc que
organitza, orienta i ordena la intervenci
especfica en la matria a tractar. El concepte de
programa marc permet que als centres
penitenciaris de Catalunya es faci una intervenci
homognia, regulada pels principis bsics de la
intervenci, nivells o mbits de treball, criteris,
recursos, etc.
83
Conductes addictives
En lmbit de la intervenci en drogodependncies, des que Catalunya va assumir competncies en matria
penitenciria lany 1984 fins a lactualitat, el tractament penitenciari ha patit (de la mateixa manera que la
societat) una infinitat de canvis socials, esdeveniments decisius, problemtiques noves, innovacions
tcniques, etc., fins a arribar a lactual situaci.
Lany 1984, a Catalunya, es parlava insistentment del trinomi marginalitat-drogodependncia- delicte i,
conseqentment, la pres era generalment la dipositria dels actors daquest trinomi. Aquests sn el motiu i
els orgens dels primers intents dintervenir en el problema de les drogodependncies a la pres, a travs de
programes psicoeducatius destructura no gaire consolidada per amb una clara vocaci assistencial i
palliativa. A poc a poc, aquests programes van anar prenent una major consistncia i rigor professional i es
va combinar la intervenci ms psicoeducativa amb loferta dassistncia sanitria. Aix, a finals dels anys 80
i a principis dels 90 apareixen els primers programes de desintoxicaci i dadministraci de metadona (198889) i lany 1990 sinaugura el Departament d'Atenci Especialitzada (DAE) al centre penitenciari Quatre
Camins, que va suposar la creaci de la primera comunitat teraputica intrapenitenciria de lestat espanyol;
es consolidava aix un model dintervenci intensiva en matria de drogodependncies com a programa
residencial lliure de drogues.
En aquesta dcada dels anys 90 va ser quan hi va haver el desplegament ms gran de dispositius
dintervenci en drogodependncies, a tots els nivells, tant en lmbit sanitari com en lmbit del servei de
rehabilitaci, i tamb en el de la vigilncia i la seguretat. Durant aquests anys es van reforar els programes
sanitaris (fonamentalment el Programa de manteniment en metadona) i els programes motivacionals i
intensius de drogodependncies. A finals dels 90 i a principis del 2000 es disposava duna oferta
assistencial variada, a labast de la majoria de la poblaci penitenciria que requeria assistncia i tractament
en la problemtica de drogodependncies.
Lany 2002 la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat va crear el Programa marc de
drogodependncies del sistema penitenciari catal, que sarticula en els segents eixos dintervenci:
84
Programes motivacionals
Es destinen tant a interns preventius com penats. Poden estar indicats en qualsevol modalitat i moment de
lexecuci de la condemna. El programa dintervenci sadrea a interns amb una motivaci de canvi baixa o
dubtosa. T una durada aconsellada duns 3 mesos i generalment est liderat per educadors socials i
psiclegs.
Lobjectiu que persegueix aquesta modalitat dintervenci s mobilitzar en els interns la predisposici al
canvi per mitj de la informaci i amb estratgies de sensibilitzaci. A partir daquest programa se situa
lusuari en un escenari ms prxim a la intervenci intensiva, si aquesta s la seva necessitat i voluntat.
Els continguts generals que es desenvolupen en el marc de les sessions dintervenci grupal es refereixen a
aspectes relacionats amb leducaci per a la salut, conceptes bsics sobre drogodependncies, processos
daprenentatge i canvi, comprensi sobre el comportament hum, motivaci, informaci sobre recursos i
suport familiar.
Actualment en tots els centres penitenciaris catalans es desenvolupen programes motivacionals en una o
diferents unitats de vida.
Programes intensius
Generalment aquest mena de programes es desenvolupen als centres penitenciaris destinats a interns
penats. Actualment, els centres penitenciaris de Quatre Camins, Brians 1, Brians 2 i Lledoners disposen
dunitats de vida diferenciades per al tractament intensiu de les drogodependncies.
Tota la intervenci que es desenvolupa en aquestes unitats de vida (mduls, galeries, etc.) entn el
problema de les drogodependncies dels usuaris com una prioritat, una activitat principal, de manera que la
resta dintervencions gira al voltant de les intervencions especfiques en drogodependncies, ja sigui de
manera grupal o individual.
Els programes intensius tenen una durada aproximada de 9 mesos i preveuen les sortides a lexterior com
una eina de tractament necessria per a la intervenci i per a la generalitzaci i posada a prova de les
estratgies i els aprenentatges adquirits.
El contingut de les intervencions gira al voltant de ladquisici i manteniment de competncies socials i de
promoure levoluci en els estadis de canvi cap a una modificaci integral de lestil de vida i cap a la
prevenci de recaigudes.
85
En aquests departaments saborda la drogodependncia des duna perspectiva integral i generalment es
tracta duna intervenci intensiva lliure de drogues que persegueix labstinncia de lusuari. El programa
consta de diferents fases teraputiques que van apropant lusuari a lexterior per generalitzar els
aprenentatges. La durada de la intervenci s dentre 9 mesos i un any.
En lactualitat Catalunya disposa de quatre DAE: un per a dones amb una capacitat de 24 places, situat al
CP Brians 1, i tres per a homes, un de situat al CP Quatre Camins (40 places), un al CP Ponent (150
places) i un altre de recentment inaugurat al CP Brians 2 (54 places).
86
Programes dintercanvi de xeringues
Els programes dintercanvi de xeringues (PIX) s'inicien a Catalunya a partir de 1988, per no s fins a l'any
1993 que comencen a consolidar-se. Els PIX, dins dels programes de reducci de riscos, es consideren de gran
eficcia per reduir el risc dinfecci i reinfecci per virus de transmissi sangunia, com el virus de lhepatitis i el
de la immunodeficincia humana (VIH), que en aquells anys tenien com a major causa de prevalena el
consum de txics per via endovenosa.
Lany 2003 el Parlament de Catalunya va aprovar amb la unanimitat de tots els grups parlamentaris la
proposici no de llei de 6 de febrer per instar el Consell Executiu a implementar de manera progressiva un
programa dintercanvi de xeringues destinat als drogodependents internats als centres penitenciaris de
Catalunya. Conseqentment, la llavors Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil
va fer la Instrucci 1/2003 sobre la implantaci dun programa pilot dintercanvi de xeringues al centre
penitenciari de Tarragona per tal de constatar la viabilitat dels programes dintercanvi de xeringues en el
medi penitenciari, amb el desenvolupament dun programa concret que reuns les adequades condicions de
monitoritzaci i que servs de model de validaci daquest mtode preventiu a linterior de la pres.
Els PIX a pres shan constatat com una experincia positiva dins de les actuacions adreades a la prevenci
de les conseqncies negatives del consum de drogues, mitjanant mesures informatives i educatives, ja que
faciliten als drogodependents instruments que redueixen el risc de transmissi de malalties, tant per als
mateixos consumidors de drogues com per a la resta de la poblaci. Daquesta manera, actualment, el
programa sha ests i est en ple funcionament en molts centres penitenciaris catalans.
En la comunitat, en aquest programa hi participen la major part dels dispositius sanitaris existents (centres
d'atenci primria de salut, oficines de farmcia i centres de tractament de drogodependncies, entre d'altres),
perqu d'aquesta manera es pot facilitar, a ms de material d'injecci, la integraci dels usuaris de drogues com
a malalts en el sistema sanitari. A les presons tamb sn els sanitaris els qui porten a terme aquesta tasca, i
tamb amb la finalitat dintegrar els usuaris en daltres intervencions, de lmbit sanitari o de lmbit de la
rehabilitaci, com poden ser els programes deducaci per a la salut, els programes motivacionals, etc.
Els PIX faciliten la distribuci del material estril (xeringa, aigua destillada, preservatiu i tovalloletes amb
alcohol) en un equip (kit) d'injecci, dins d'una bossa amb un trptic amb consells per a abans i durant la
injecci. A lequip tamb shi inclou un contenidor per introduir la xeringa un cop usada i facilitar-ne la devoluci.
87
Conductes violentes
Igual com hem introdut en lapartat referit a la intervenci en conductes addictives el recorregut que sha fet
a Catalunya, pel que fa a la intervenci en delictes violents, a finals dels anys 80 i a principis dels 90 es
comencen a conixer les primeres intervencions en lmbit de la intervenci en la conducta delictiva
violenta. Tot plegat eren propostes dintervenci que permetien crear un itinerari (no integral ni intensiu) en
el tractament i millora de determinats aspectes relacionats amb la violncia. En aquell temps, si b existia
un percentatge relativament alt dinterns amb delictes de violncia generalitzada i violncia sexual, la
prioritat de la intervenci penitenciria sorientava cap als delictes contra la propietat i la problemtica
associada de drogodependncia, com a variables de major prevalena.
Lany 1993, precipitat per la forta alarma social que van generar una srie de casos meditics de violncia
sexual, va ser el moment en qu lAdministraci penitenciria catalana va sollicitar la collaboraci de
diversos especialistes i es van posar en marxa una srie dinvestigacions sobre els delinqents sexuals a
les presons catalanes (GARRIDO, REDONDO, GIL, TORRES, SOLER i BENEYTO, 1995), fruit de les quals es va
dissenyar el Programa SAC (sexual agressi control) de Garrido i Beneyto, que actualment, amb algunes
innovacions, s daplicaci per al tractament dels agressors sexuals a Catalunya. El programa SAC va ser el
primer programa estructurat, intensiu i integral de tractament dels agressors sexuals que es va
desenvolupar a lEstat espanyol.
Entre els anys 96 i 97 es van fer les primeres experincies pilot daplicaci del programa SAC a les presons
de Quatre Camins i Brians 1, a partir de les quals es va poder anar generalitzant l'esmentada intervenci en
matria de violncia sexual, aix com altres intervencions intensives que van anar naixent i dissenyant-se a
propsit de la necessitat de tractament de les diferents tipologies de la conducta violenta (Programa de
delictes violents DEVI i Programa de delictes de violncia domstica VIDO, amb lactualitzaci que suposa
el Programa de delictes de violncia de gnere).
88
A Catalunya hi ha una estructura dintervenci al medi social que permet reunir interns que han realitzat un
programa SAC al centre per continuar el tractament a lexterior, fins i tot quan han extingit la seva
condemna. Tamb es disposade recursos conveniats amb entitats externes, datenci, tractament i
seguiment, en el perode de sortides i/o tercer grau. La continutat de lassistncia s fonamental en el
tractament i seguiment dels delinqents sexuals.
Actualment, els centres penitenciaris amb mduls o unitats de vida especfics per al tractament de la
violncia sexual sn el CP Quatre Camins, Brians 1, Brians 2, Ponent i Lledoners.
89
En la fase intensiva del programa el pes de la intervenci grupal s clarament destacat, mentre que el
tractament individual permet donar suport en aspectes relatius a laprenentatge de continguts i conceptes de
les diferents tcniques dintervenci, alhora que permet aprofundir en qestions ms delicades relatives al
delicte i a la postura de l'infractor en el reconeixement del fet i el seu posicionament davant de la vctima. En
aquesta fase dintervenci intensiva, es treballa la prevenci de recaigudes.
A partir de la finalitzaci i superaci de la fase intensiva, es passa a la fase de seguiment, en qu es
continua treballant amb l'intern duna manera ms individualitzada i sintenta connectar l'intern amb lexterior
del centre.
Actualment el programa DEVI est vigent a tots els centres penitenciaris de Catalunya. En algun dels
centres els interns resideixen en unitats de vida especifiques per al desenvolupament daquest tractament
(Quatre Camins, Brians 1, Brians 2, Ponent i Lledoners), en els altres centres sestableixen grups de
tractament. Al CP Joves es fa una adaptaci del programa DEVI al perfil poblacional, denominat JUVI, i
tamb al CP Brians 1, a la Unitat de Dones, hi ha una adaptaci del programa DEVI ajustat per a la poblaci
femenina.
90
Hi ha dues modalitats de programa, i la diferncia entre la intervenci de curta durada i la de llarga durada
rau en la intensitat amb qu saprofundeix en les diferents rees que componen el programa.
Les rees dintervenci que es treballen al llarg del programa en la fase intensiva, tant en la seva modalitat
curta com llarga, tenen a veure amb la posici de poder i control de lagressor, els sistemes de valors i
creences, el rol de lhome i la dona, els mecanismes de defensa emprats, les habilitats socials i lassertivitat,
el control i la regulaci emocional, altres rees de competncia psicosocial i la prevenci de recaigudes.
Finalitzada la fase dintervenci intensiva s necessari continuar amb la corresponent fase de seguiment,
que entronca amb la prevenci de les recaigudes i la generalitzaci dels aprenentatges assolits al llarg de la
intervenci. Tamb en funci de cada cas, i generalment vinculat als nivells de risc, es recomana fer
seguiment en la xarxa datenci externa, a travs dentitats conveniades per a aquest propsit.
Delictes de trnsit
El febrer de 2009 el Departament de Justcia va publicar un programa socioeducatiu creat per la comunitat
de prctica deducadors socials dins el programa Compartim de gesti del coneixement, amb laval i la
collaboraci del Servei Catal de Trnsit, anomenat Programa de mobilitat segura als centres penitenciaris.
Aquest s un programa estructurat en diferents sessions de treball de carcter socioeducatiu, amb una
flexibilitat (pel fet de ser sessions independents) que permet ajustar-se a diferents temporalitzacions.
Saborden aspectes com la seguretat en la conducci, la influncia de la publicitat en la mobilitat segura, la
incidncia de lalcohol i/o altres drogues en la conducci i daltres factors de risc, com per exemple la
velocitat o els canvis que es donen a la via i lentorn, entre daltres. Actualment sest duent a terme a
gaireb tots els centres penitenciaris.
Parallelament la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat ha encetat una investigaci
amb el Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada que pretn, duna banda, avaluar leficcia de
programes de tractament daquest mbit que sestan portant a terme en diferents centres penitenciaris de
Catalunya, Espanya i Europa i, daltra banda, determinar quin s el perfil (criminolgic, sociodemogrfic i
psicolgic) dels interns ingressats per un delicte contra la seguretat del trnsit als nostres centres.
Mentrestant, i a manca de poder sistematitzar i dotar devidncia cientfica tots aquests coneixements,
esdev una realitat quotidiana al nostre marc penitenciari lentrada a pres de subjectes amb condemnes
curtes, sovint molt curtes, per un delicte contra la seguretat vial, els quals requereixen una intervenci
rpida i intensiva abans de la ser posats en llibertat.
Per aquest motiu des dels serveis centrals sest treballant en el disseny dun programa que respongui a
aquestes necessitats urgents i abordi de manera breu i generalista tant aspectes psicolgics com aspectes
ms educatius, entenent que s una mesura provisional a lespera de disposar dun programa marc
integrador i exhaustiu que reguli i implementi aquesta mena dintervencions en matria de delictes contra la
seguretat vial.
Lobjectiu general daquests programes s sensibilitzar els interns ingressats per un delicte contra la
seguretat vial als centres penitenciaris de Catalunya per tal de promoure un canvi dactituds que reverteixi
en la reducci de la reincidncia delictiva. Entre els objectius ms especfics hi trobem augmentar la
responsabilitzaci dels subjectes en la conducta delictiva, conixer la seva conducta de conducci i els
factors de risc associats, dotar-los deines i estratgies que afavoreixin la presa de decisions adaptatives i
sensibilitzar-los i afavorir lempatia envers les conseqncies dels accidents de trnsit en les vctimes i
persones afectades.
91
Intervenci grupal en medi obert
Especialitzaci dels centres en la intervenci
Seguint la lnia estratgica de lespecialitzaci de la intervenci, en letapa del compliment de condemna en
rgim obert tamb cal donar continutat a aquest component de la rehabilitaci, amb la intensitat necessria
i amb el contacte directe amb els recursos normalitzats de lexterior. Aix, les unitats destinades a medi obert
shan anat especialitzant en labordatge de diferents problemtiques per concentrar els esforos de
rehabilitaci i per ajustar la coordinaci amb els diversos recursos externs.
Daquesta manera (tal com es pot observar al Mapa de rehabilitaci), sha establert la segent
especialitzaci:
a) Secci Oberta del CP de Dones: Programa de seguiment de delictes violents, Programa de seguiment
de delictes de violncia de gnere i seguiment de latenci a les drogodependncies
b) Centre Obert 1: Programa de seguiment dagressors sexuals, seguiment de malalts mentals i seguiment
dels delictes econmics
c) Centre Obert 2: seguiment de la intervenci especfica en joves i seguiment de la intervenci en els
delictes de trnsit
d) Centre Obert de Lleida: seguiment de tots els programes especfics dels interns residents a les
comarques de Lleida i desenvolupament dun programa laboral especfic (llocs de treball als tallers
externs Ramat i mduls especfics dentrenament en tcniques dinserci laboral per part dun recurs
comunitari especialitzat)
e) Seccions obertes dels centres de Girona, Figueres i Tarragona: seguiment de tots els programes
especfics dels interns residents a les comarques de la seva adscripci.
El manteniment i seguiment de les pautes marcades pel recurs extern pot ser vinculat al manteniment del
rgim obert o a lobtenci de la proposta de llibertat condicional.
92
Els professionals que intervenen i es coordinen sn: lequip de la Fundaci Merc Fontanilles, que fa la
intervenci directa individualitzada (psicleg i treballador social, i suport de la direcci tcnica i dels serveis
administratius de la Fundaci), els equips multidisciplinaris de medi obert, els CAS datenci a
drogodependents i els referents en la xarxa comunitria.
Tractament de lalcoholisme
El perfil dusuari que sollicita lingrs al centre de dia per efectuar un abordatge de la seva dependncia de
lalcohol s en un 100% dels casos home, amb una edat compresa entre els 26 i els 52 anys i, en la majoria
dels casos, s la primera vegada que estableix contacte amb la instituci penitenciria, a causa dhaver
coms delictes relacionats amb el consum abusiu d'alcohol o sota els efectes daquest consum.
El tractament extern de lalcoholisme es centralitza al Centre Obert 2 de Barcelona, i les derivacions es fan
al centre de dia que gestiona la Fundaci Salut i Comunitat. Els criteris dadmissi per a aquest programa
sn els segents: fer una desintoxicaci prvia a lentrada al programa, la possibilitat dusar un interdictor
per l'alcohol (frmac receptat per un metge, que produeix una reacci txica davant el consum dalcohol i un
efecte negatiu de caire dissuasori), no saccepta l'entrada conjunta de persones que mantinguin relacions de
parella o llaos familiars de primer grau i s criteri dexclusi patir malalties infectocontagioses d'alta
transmissibilitat (tals com la tuberculosi) o malalties psquiques en fase aguda.
Si compleix tots aquests criteris, el subjecte ha dassistir a una entrevista dadmissi on es valorar la
convenincia o no d'iniciar el programa al centre de dia. Aix mateix, una vegada el subjecte s'incorpora al
programa, hi ha un perode de prova (quinze dies aproximadament) en qu lequip avalua si el recurs s
adequat per a aquesta persona.
Lobjectiu fonamental es oferir una srie d'espais psicoeducatius on el subjecte tingui la possibilitat d'abordar
la seva problemtica amb l'abs d'alcohol, per la qual cosa semfasitza la relaci que cada subjecte ha
establert amb l'alcohol al llarg de la seva vida i safavoreix l'abordatge de la relaci existent entre labs
d'alcohol i lentrada a la pres.
La metodologia emprada s la intervenci grupal (seguretat vial i alcohol, prevenci de recaigudes), per
tamb hi ha espais d'atenci individual a manera de tutoria. L'actuaci de la Fundaci Salut i Comunitat es
distingeix per un circuit d'atenci global que dna respostes integrades a necessitats diverses.
93
La mesura ha de ser promoguda per lequip multidisciplinari per tal de donar continutat a la participaci en
programes de tractament efectuats al centre o palliar la interrupci de tractaments extrapenitenciaris per
motiu de lingrs a pres. Lequip multidisciplinari, a instncia de lintern o dofici, amb la valoraci,
diagnstic i pronstic duts a terme pel psicleg, ha de valorar si lintern t les condicions necessries perqu
se li apliqui la mesura, dacord amb els criteris de valoraci que estableix la Instrucci 5/05 de la Direcci
General de Recursos i Rgim Penitenciari sobre linternament en un centre de deshabituaci de
drogodependncies, dacord amb lart. 182 del Reglament penitenciari (dates de compliment de condemna,
evoluci conductual, motivaci per abandonar les drogues, tractaments anteriors, recaigudes, mancances i
capacitats personals, recursos socials, econmics i familiars).
Aix doncs, els tractaments de comunitats teraputiques a les quals es deriven els subjectes solen basar-se
en programes lliures de drogues, amb lobjectiu de dotar el resident de les estratgies cognitivoconductuals
necessries per al manteniment de labstinncia i per al canvi integral destil de vida.
Perspectives de futur
Des de l'Administraci penitenciria catalana es fan nombrosos esforos per desenvolupar propostes
dintervenci en lmbit de la rehabilitaci que permetin anticipar-se als problemes emergents i als canvis a
qu sexposa constantment el nostre entorn social. Per els freqents esdeveniments socials que
ltimament estem vivint (legislatius, demogrfics, meditics, etc.) fan que, en la majoria docasions, shagi
danar a remolc seu i calgui actuar quan el fenomen ja sha precipitat i sha instaurat a les nostres presons.
En aquest sentit, la rpida evoluci que sobjectiva, per exemple, en els nous patrons de consum de
substncies que generen addicci (la presncia de noves formes i substncies de consum i els efectes de
deteriorament psicolgic que estan provocant), les noves formes de violncia gratuta, la violncia dels joves
i la seva vinculaci a bandes, la violncia sexual associada a les noves tecnologies, etc., de vegades
provoca que els programes que actualment estan vigents no donin resposta a aquestes noves necessitats,
amb la qual cosa, a ms dhaver de desenvolupar i mantenir les intervencions antigues, cal crear-ne de
noves i implementar-les rpidament i adequada. Aquest s el repte que tenen les presons catalanes
actualment.
Centrant el tema en lmbit concret de la intervenci en drogodependncies, entenem que sha de revisar i
reordenar l'actual oferta assistencial i de servei que es presta en coordinaci amb el Departament de Salut,
aix com el grau de satisfacci quant als dispositius i serveis que actualment sofereixen, sobretot en el
terreny dels programes intensius, els dmbit sanitari i els centres d'atenci i seguiment de
drogodependncies. La Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat pretn impulsar amb
ms mfasi els itineraris dintervenci preventius i desenvolupar les estratgies motivacionals.
El repte consisteix a portar la intervenci a leducaci per a la salut, als hbits de vida saludables i a la
prevenci de les drogodependncies de tots els interns de les presons catalanes, duna manera o altra,
treballant amb un model dintervenci piramidal que permeti anar ajustant els tractaments de ms calatge
(tractaments intensius), una vegada superats els itineraris anteriors. Aquesta estratgia entenem que
permetr optimitzar els recursos dintervenci adequant-los a una seqncia racional de resultats,
segurament ms satisfactoris. Aquesta realitat sha de veure reflectida en les reformulacions que es facin
dels actuals programes marc.
94
Tamb en lmbit de les drogodependncies, es vol donar un fort impuls al tractament especfic de
lalcoholisme, generant sistemticament labordatge del problema de lalcohol associat a determinades
problemtiques delictives (per exemple, violncia de gnere, delictes contra la seguretat del trnsit, etc.).
En lmbit de la violncia hi ha mltiples projectes que es volen materialitzar en els prxims anys. En primer
lloc, i amb lopini unnime de tots els operadors penitenciaris, shan dactualitzar i revisar els programes
SAC i DEVI, tal com sha fet el 2009 amb el programa antic de violncia domstica (i ara actual Programa
marc de violncia de gnere). Sha dentrar a fons en la reordenaci dels continguts dintervenci i shan de
crear manuals de treball adaptats i unificats per a tots els centres.
Davant lincrement exponencial de la poblaci interna estrangera, cal generar materials de treball adaptats a
les dificultats idiomtiques i comprensives, i tamb shan dajustar determinats discursos de la intervenci
als valors i creences culturals dels diferents collectius.
Un altre dels projectes immediats s crear un programa dintervenci sobre la violncia especfic per a
dones. Fins ara sha treballat amb els materials que sutilitzen en els programes DEVI dhomes i sentn que
aquests es podrien millorar. Cal dissenyar una intervenci especfica i especialitzada en el tractament de la
violncia exercida per la dona.
Tamb en matria de programes dintervenci per al tractament especfic de la violncia, sest treballant
per desenvolupar una intervenci per a labordatge dels nous perfils relacionats amb els delinqents contra
la seguretat del trnsit. L'impacte que la nova legislaci sobre aquesta matria est produint obliga a
adaptar una intervenci especialitzada i intensiva en aquest mbit de la violncia.
Una altra de les lnies dinnovaci que sest desenvolupant per al tractament de la violncia t a veure amb
ls de les noves tecnologies, que milloraran el control i permetran gestionar i reduir riscos de comissi de
nous delictes i/o infraccions. La utilitzaci dinstruments de control telemtics podria resultar un excellent
instrument per aconseguir aquesta fita.
Tamb es continuar treballant per millorar tot el circuit de continutat assistencial optimitzant les
coordinacions entre el rgim ordinari i el rgim obert i ampliant la xarxa de recursos dassistncia i
tractament per a delinqents violents.
95
Intervenci individual
Programa marc datenci individualitzada (PIT)
Litinerari curricular dels interns es concreta en el programa individualitzat de tractament (PIT), per als
penats, o en el model individualitzat dintervenci (MII), per als preventius. El PTI o MII recull els objectius
de tractament, les activitats previstes per aconseguir-los i els compromisos per ambdues parts (lequip
multidisciplinari i lintern) i est regulat pel Programa marc davaluaci individual (PAI).
Els itineraris de rehabilitaci permeten ajustar els continguts dels tractaments a les necessitats individuals
dels subjectes. Aix doncs, en el programa individualitzat de tractament dun intern determinat, es planificar
la intervenci de manera progressiva, abordant primerament (si cal) les habilitats psicoeducatives
preliminars, bsiques i intermdies, i preveient en un segon termini la intervenci ms especfica
(programes psicoeducatius especialitzats).
De tota manera, la ubicaci en la classificaci anterior dependr de les necessitats dintervenci en una
rea especfica de tractament. Aix vol dir que totes les unitats han de poder proporcionar lentrenament en
les habilitats preliminars, bsiques i intermdies, per tal darribar en condicions daprofitament a la
intervenci ms especfica.
La consecuci dels objectius teraputics, educatius, formatius, etc. assenyalats i consensuats amb lintern o
interna en el programa individualitzat de tractament, permet lestudi i proposta, si escau i es donen els
requisits legalment establerts, dels permisos ordinaris, la progressi al tercer grau de tractament i la llibertat
condicional o lavanament daquesta, segons la temporalitzaci prevista.
96
Entrevista motivacional
Lentrevista motivacional s un estil teraputic directiu centrat en el pacient, destinat a afavorir la preparaci
per al canvi i que ajuda el destinatari de la intervenci a explorar i resoldre les seves ambivalncies i a
comprometres a canviar. Lentrevista motivacional s una evoluci de la terpia centrada en el pacient, que
combina un estil teraputic emptic de suport (Rogers, 1966) amb un mtode clarament directiu per resoldre
les ambivalncies cap al canvi.
Basada en la teoria de lautopercepci de Bem (1972), que afirma que les persones tendeixen a
comprometres amb el que elles mateixes defensen, lentrevista motivacional explora les prpies raons de
lintern per canviar (expressions de desig, habilitat, raons i necessitat de canvi); el terapeuta respon amb
lescolta activa. Daquesta manera, lintern se sent a si mateix explicar les prpies motivacions per canviar, i
les torna a escoltar reflectides en les paraules del terapeuta. A ms, el terapeuta aporta resums dels
comentaris de canvi, presentant-los de manera que agrupin les afirmacions automotivadores de lintern.
Lentrevista motivacional distingeix dues fases: la primera se centra a augmentar la motivaci de canvi i la
segona, a consolidar el comproms de canvi (Miller & Rollnick, 2002).
Lentrevista motivacional sol ser breu, i es pot utilitzar com una intervenci allada o com a preludi
motivacional dun altre tractament. Aquest model dintervenci entronca amb lenfocament transteric de les
etapes de canvi (Prochaska i DiClemente, 1992), que dibuixa quatre estadis en el procs cap al canvi de
conducta: en lestadi de precontemplaci, el subjecte no vol canviar perqu no t conscincia del problema
o el minimitza, i si fa lintent de canviar noms s per alliberar-se de la pressi externa perqu canvi; en
lestadi de contemplaci, el subjecte reconeix els danys que li causa el problema, per no fa cap actuaci
per canviar; en lestadi de preparaci del canvi, lindividu fa algunes temptatives per canviar, sollicita ajuda
externa i comena a fer petits canvis; en lestadi dacci, el subjecte inverteix esfor i temps en el canvi i
assoleix resultats visibles, i en lestadi de manteniment, el problema ja sha resolt, els canvis sn duradors i
es requereix suport per prevenir una recaiguda.
Amb lentrevista motivacional es pretn crear en lindividu discrepncia entre la seva conducta actual i els
seus objectius de futur, buscant raons perqu canvi, fomentant el dubte per trencar la resistncia al canvi,
responsabilitzant-lo i augmentant-ne lautoeficcia. Els moments teraputics principals seran el
reconeixement i definici del problema, la realitzaci dun balan de decisi (valorar pros i contres, mirar
enrere/imaginar el futur), el refor de la intenci de canvi, el suggeriment de nous punts de vista i el consell
sobre diverses possibles solucions, lestabliment duns objectius teraputics i lacord i formalitzaci dun pla
temporalitzat de treball (com s el PIT, per exemple).
Per dur a terme aquesta tcnica duna manera idnia, cal un professional no autoritari, que dipositi la
responsabilitat del canvi en lindividu i que utilitzi estratgies persuasives (no coercitives). Per aix,
lentrevista motivacional t cinc principis generals:
1. El professional ha dexpressar empatia: ha de comprendre i respectar els pensaments i sentiments de
lintern, tot i que, bviament, no cal que els aprovi ni els comparteixi.
2. Ha de crear en lintern discrepncia entre la conducta que observa i els objectius que verbalitza, per
buscar motius per canviar, per generar el dubte com a motor del canvi.
3. Ha devitar la discussi sobre la convenincia del canvi, ja que pot crear lefecte de reactncia
psicolgica.
4. Ha de treballar la resistncia al canvi evitant renyar o etiquetar el subjecte.
5. Ha de responsabilitzar lindividu i augmentar-ne la percepci dautoeficcia.
97
Tcniques de suport narratiu que sutilitzen per potenciar lxit de lentrevista motivacional, sn:
98
99
Sortides programades
Les sortides programades i els permisos ordinaris de fins a 48 hores que pot autoritzar la SGPRS, i els
permisos ordinaris de ms de 48 hores que pot autoritzar el jutge de vigilncia penitenciria, constitueixen
duna manera gradual leina facilitadora del contacte progressiu amb lexterior, que acabar donant pas a un
rgim de vida ms obert i, finalment, a la llibertat.
Aix, les sortides programades sn una eina que sha incorporat a mltiples programes de rehabilitaci, amb
lobjectiu de fer un apropament a lexterior amb una major supervisi i control, i com a frmula prvia a
laprovaci daltres sortides de major durada, amb un sentit de progressivitat en el tractament.
Els requisits legals per poder proposar les sortides programades es troben recollits a larticle 114 del
Reglament penitenciari. Bsicament sn sortides de fins a 48 hores, destinades a aquells interns que
ofereixin garanties de fer-ne un s correcte i adequat, acompanyats per personal del centre penitenciari o
daltres institucions o per voluntaris, amb ladopci de les mesures de seguretat oportunes.
Per unificar els criteris destudi emprats, aix com homogenetzar els procediments de proposta i concessi
de les sortides programades, la Direcci General de Recursos i Rgim Penitenciari va publicar la Instrucci
4/2005, relativa a determinades condicions per a laccs a permisos de sortida i a sortides programades
dinterns en rgim ordinari, que estableix els principis dactuaci.
Podem distingir entre sortides programades dintervenci i sortides programades motivacionals. Les sortides
programades dintervenci sn aquelles que es duen a terme dins del contingut curricular dun programa
educatiu o de tractament, i sempre en les activitats marcades com a principals dins del programa
individualitzat de tractament (de drogodependncies, de tractament especialitzat, de recursos comunitaris,
familiars, laborals o de formaci reglada). Les sortides programades motivacionals sn les previstes al
Reglament penitenciari com a recompenses (art. 263) o les relacionades amb les activitats complementries
del pla de treball de lintern. Tenen, habitualment, un carcter ldic o de lleure i han destar associades
necessriament a lavaluaci realitzada a travs del Sistema davaluaci i motivaci continuada (obtenci de
nivells A o B durant el trimestre anterior).
Els principal objectius que persegueixen les sortides programades, des del punt de vista de la rehabilitaci,
sn:
Habitualment no es poden fer sortides amb ms de 10 interns. La rtio de professionals per nombre
dinterns ha de ser, en general, dun professional per cada 3 o 4 interns. Per qestions de seguretat, en cap
cas lintern coneixer la planificaci temporal concreta de les sortides. En els casos que hi hagi una ordre de
protecci a la vctima, savisar les oficines de protecci a la vctima del delicte perqu prenguin les
mesures adients.
Com a mesures de seguretat, durant lexecuci de la
sortida programada no est perms beure alcohol, no es
pot contactar amb familiars o coneguts (si no s aquest
lobjectiu de la sortida), els professionals shan de
mantenir alerta als indicadors de disfuncionalitat de la
sortida, cal mantenir en tot moment els interns en el camp
visual dels acompanyants, sempre que sigui possible
shan utilitzar itineraris diferents a lanada i a la tornada al
centre, no sha de demorar la tornada respecte de lhorari
previst i, en els casos de sortides amb horari nocturn, cal
planificar especialment el retorn al centre.
100
Protocol de prevenci de conductes autolesives greus
La complexa detecci de possibles situacions de perill o risc per a la vida o la integritat fsica de les
persones, per la seva imprevisibilitat, s un dels reptes ms importants de la intervenci penitenciria en
lextensi ms mplia de lactuaci en matria de sanitat, rehabilitaci i vigilncia.
Els objectius generals del Protocol de prevenci de conductes autolesives greus sn la detecci de grups de
risc i la prevenci daquestes conductes. Sn condicions diferenciades de cada centre penitenciari, que
shan de valorar en la prevenci i actuaci davant de les conductes de sucidi, les variables relatives a:
poblaci que acull (homes, dones, joves, adults, preventius, penats, etc.), caracterstiques arquitectniques
(modernitat de les installacions, sistemes de control, amuntegament, allament, etc.), recursos professionals
disponibles (de vigilncia, de rehabilitaci, etc.) i el disseny programtic de la classificaci interior (rees
especialitzades, fases progressives, etc.), entre daltres.
Lrea de Sanitat de la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat va analitzar,
retrospectivament, la incidncia del sucidi en les presons catalanes de 1990 a 2005, i la conclusi ms
important daquest estudi apuntava que el factor dingrs a pres, ja per si sol, suposava lesdeveniment de
risc de conducta autolesiva ms important. Aquest estudi va analitzar les variables que intervenen en aquest
problema per tal dampliar, introduir o establir nous plans i protocols preventius. Les ms rellevants
sagrupen de la manera segent:
Els protocols de prevenci i intervenci en conductes autolesives tenen en compte aquests factors com a
senyals dalerta. Cal dir, per, que des de la implantaci del projecte davaluaci i gesti del risc RisCanvi,
en laplicaci de la versi completa, savalua el criteri de violncia autodirigida. La pretensi de lavaluaci
daquest criteri s fer una vetlla permanent (com a mnim cada sis mesos o quan apareix un esdeveniment
crtic) del pronstic de risc de sucidi, considerant-lo com a baix, moderat o alt.
La darrera revisi del protocol es va fer lany 2006, en qu es va establir el procediment de prevenci de
sucidis, que consta de les fases segents:
1. Fase de detecci de casos i contenci immediata:
a)
Si qualsevol professional, a travs dels instruments davaluaci pertinents, detecta un cas de risc de
conducta autolesiva greu, sadoptaran les mesures del Protocol dactuaci immediata:
101
102
103
Els casos daplicaci daquest article poden ser les jornades laborals amb horaris especials, la situaci de
les internes que han sigut mares recentment i necessiten unes franges laborals compatibles amb la cura i
atenci dels fills, la dels interns que han de compatibilitzar diverses activitats (laborals i formatives, per
exemple) i necessiten major flexibilitat, la dels interns en convalescncia mdica i altres supsits
excepcionals.
104
Seguiment
i manteniment
Les intervencions han dorientar-se cap a la responsabilitzaci personal i la reintegraci social de les
persones que en siguin objecte, entenent-les com un procs lineal i continu que pot seguir abordant-se i
consolidar-se en el perode de llibertat condicional. Per aix, cal proporcionar a lautoritat judicial els mitjans
necessaris per poder donar resposta a les mancances o problemtiques que puguin presentar aquestes
persones i recollir-les en el programa individualitzat i pla de seguiment de la llibertat condicional.
La participaci de la comunitat en aquest procs ha docupar un lloc destacat, amb la finalitat de permetre
lestabliment de vincles reals amb la societat i augmentar les possibilitats de reinserci i reintegraci social,
segons el principi de responsabilitzaci social.
Els equips multidisciplinaris encarregats del seguiment dels alliberats condicionals han de dur a terme les
actuacions dexecuci, control, seguiment i informe dels alliberats condicionals i de les regles de conducta
que sacordin en el marc de la suspensi de lexecuci de les penes privatives de llibertat, aix com
qualsevol altra mesura que es pugui encomanar en el futur al departament competent en matria dexecuci
penal. Aquests equips estan formats per rgans collegiats i unipersonals, distributs segons els criteris de
territorialitat i especialitzaci, i es componen de treballadors socials, educadors, psiclegs i juristes.
105
6. La junta de tractament ser lencarregada delaborar i daprovar el pla de seguiment de la llibertat
condicional, que ser notificat pel tutor a lintern, que nha de mostrar la conformitat.
7. En aquest programa i pla de seguiment de la llibertat condicional, sincorporar la proposta al jutge de
vigilncia penitenciria de laplicaci duna o diverses de les regles de conducta previstes a larticle 83 i
96.3 del Codi penal, segons all previst en larticle 90.2 del mateix Codi, les quals es recorden a
continuaci:
En el programa individual de llibertat condicional consta, explcitament, lacord de lintern amb la proposta de
treball de la junta de tractament encarregada delaborar-lo. En aquest programa sincorpora la proposta al
jutge de vigilncia penitenciria daplicar una o ms duna de les regles de conducta previstes a larticle 83 i
96.3 del Codi penal:
En cas devoluci molt positiva es podr proposar al jutge de vigilncia penitenciria, de manera motivada,
que retiri la regla de conducta imposada, sempre que es valori que han desaparegut o estan controlades les
circumstncies que en van motivar la imposici. En cap cas es podr proposar aquesta mesura quan es
tracti duna regla de conducta recollida en el testimoniatge de sentncia.
106
Periodicitat de les supervisions
Larticle 200 del Reglament penitenciari determina els criteris per al seguiment dels alliberats condicionals,
el qual s competncia dels serveis socials dexecuci penal de la provncia a la qual pertany el municipi on
lalliberat fixar la seva residncia.
Els professionals dels serveis socials penitenciaris sencarregaran de la revisi i execuci del programa
individual de treball de cada alliberat condicional, en el qual sincorporaran, si escau, les regles de conducta
determinades pel jutge de vigilncia penitenciria en la interlocutria dexcarceraci. Aix mateix, sn els
responsables de lelaboraci dels informes de seguiment dels alliberats condicionals, els quals selevaran a
les autoritats judicials i als rgans responsables del seguiment i control que ho sollicitin.
Pel que fa a determinades regles de conducta com ara la submissi a tractament extern en centres mdics
o establiments sociosanitaris, i la submissi a programes de tipus formatiu, cultural, educatiu, professional,
deducaci sexual i daltres similars, el treball del tutor referent ha danar encaminat a fer les derivacions
pertinents (a entitats externes o a recursos propis dels serveis socials penitenciaris) que donin compliment a
la regla de conducta imposada.
Els equips multidisciplinaris faran les entrevistes peridiques que pertoquin, atenent el nivell de seguiment
assignat en el programa de llibertat condicional, segons les caracterstiques de cada cas i com a
conseqncia de la seva prpia evoluci:
1. Seguiment ordinari. Saplica a tots els nous alliberats que, a ms de presentar indicadors de bon
pronstic, no estan seguint cap intervenci especialitzada que aconselli un seguiment ms acurat o no
tenen assenyalada cap de les regles de conducta esmentades.
Les mesures de seguiment es concreten en una entrevista mensual amb el seu referent i lestabliment
dels mecanismes de control i supervisi del manteniment de les variables de confiana que hi ha en el
cas (activitat laboral, estabilitat familiar, etc.). Cal, alhora, mantenir el seguiment del nivell de
compliment de satisfacci de la responsabilitat civil, segons all que estableix la Llei 7/2003, de 30 de
juny.
Tamb saplicar aquesta modalitat als alliberats que es trobin en situaci de seguiment avanat
(exposat a lapartat segent) i presentin en el seu programa de treball individual una involuci no molt
greu, per que aconselli una major freqncia de contactes amb el tutor referent.
2. Seguiment avanat. Saplica de manera ordinria a tots els alliberats descrits en lapartat anterior que,
desprs de tres mesos destar en llibertat condicional, presentin una bona evoluci i compleixin els
requeriments del seu programa de treball individual.
Les mesures de seguiment seran les mateixes que en el cas del seguiment ordinari, per la freqncia
dels contactes sespaiar, com a mxim, fins a tres mesos.
3. Seguiment intensiu. Saplica inicialment a tots aquells alliberats que en el moment daccedir a la situaci
de llibertat condicional es troben seguint pautes de prevenci de recaigudes, en el context dels
programes especialitzats per delictes dagressi sexual o delictes violents, o requereixen intervenci en
lmbit de la salut mental. En aquests casos, per accedir al nivell de seguiment ordinari caldr la
informaci favorable del tutor referent i la valoraci positiva, per part del psicleg responsable del cas,
respecte al nivell de risc de recaiguda.
107
Aquesta modalitat saplicar, aix mateix, a tots els alliberats que tinguin incorporada lobservaci duna
de les regles de conducta descrites. En aquest supsit, laccs a la modalitat de seguiment ordinari
estar condicionat a la bona evoluci general del cas i al compliment estricte, com a mnim durant un
any, de la regla imposada, la qual shaur de continuar complint amb independncia del nivell de
seguiment assignat.
Finalment, seran assignats a aquesta modalitat els alliberats que es trobin en el nivell ordinari o en el
nivell avanat i presentin una involuci en el seu programa de treball prou greu per comprometre, en cas
de mantenir-se, el bon s del benefici de la llibertat condicional.
En general, aquesta modalitat implica una freqncia dentrevistes com a mnim quinzenal amb el
referent del cas, lassignaci dun psicleg de lequip per al seguiment de la intervenci especialitzada i
el manteniment de la resta de controls de les diferents rees del programa de treball individual descrites
en lapartat de seguiment ordinari, incls el seguiment del nivell de compliment de les responsabilitats
civils.
En el supsit daplicaci del nivell intensiu per mala evoluci, no saccedir de nou a la modalitat de
seguiment ordinari fins que lalliberat acumuli tres avaluacions mensuals positives.
Si es dna cap involuci en el tractament, apareixen circumstncies personals, jurdiques o socials que
agreugen el risc avaluat o succeeix cap incidncia negativa, els equips encarregats del seguiment de la
llibertat condicional han dinformar-ne el jutge de vigilncia penitenciria, i poden proposar la suspensi
(retorn al rgim de tercer grau de tractament) i/o revocaci (retorn al rgim ordinari i classificaci en el grau
de tractament que pertoqui) de la llibertat condicional o els canvis necessaris en el programa per executarla, a fi de produir les millores que permetin el manteniment en aquest grau de tractament.
En el primer contacte, el referent del cas revisar conjuntament amb lalliberat el contingut del programa de
treball individual, prviament elaborat per lequip de tractament del centre penitenciari d'origen.
En funci del programa individualitzat i del pla de seguiment de la llibertat condicional signat, el referent
avaluar i revisar amb lalliberat la freqncia de contactes mutus i de les presentacions, les quals es
podran portar a terme als serveis socials en lmbit dexecuci penal, en el domicili de lalliberat, a daltres
serveis comunitaris o b en recursos propis de la Direcci General de Serveis Penitenciaris, atenent el
principi dintervenci mnima i el de flexibilitat.
Aix mateix, es revisaran la periodicitat de contactes amb altres professionals de lequip, i la necessitat de
seguir totes les mesures de control establertes en el programa de treball.
La intensitat del seguiment de totes les mesures de supervisi, variar en relaci amb les caracterstiques
de cada cas i com a conseqncia de la seva prpia evoluci i en relaci amb la valoraci del risc. Lequip
multidisciplinari determinar el nivell de seguiment, i establir les entrevistes que es considerin necessries
per tal de fer la intervenci i seguiment adequat al cas a travs dels diferents professionals de lequip
multidisciplinari, aix com els controls presencials que es considerin.
En aquest sentit, aquells canvis del pla de seguiment de la llibertat condicional que siguin rellevants caldr
que siguin notificats al jutge de vigilncia penitenciria corresponent.
En funci de les caracterstiques i especificitats del cas, i independentment de la freqncia de les
presentacions, es poden programar entrevistes amb un professional tcnic especfic per tal de fer un
seguiment individualitzat ms acurat.
108
Equips responsables del seguiment
Els SSEP, dirigits per un coordinador, tenen equips multidisciplinaris formats per psiclegs, juristes,
treballadors socials i educadors, distributs segons els criteris de territorialitat i especialitzaci, els quals sn
els responsables del seguiment dels alliberats condicionals.
A cada cas se li assigna un tutor referent, funci que exerceix un treballador social o un educador, el qual,
amb independncia de la participaci en el cas de qualsevol altre membre de lequip, es responsabilitza
directament del seguiment de levoluci del programa de treball individual.
En el termini mxim duna setmana desprs de la seva excarceraci, lalliberat condicional ha de ser ats a
la seu dels SSEP pel seu tutor referent. Posteriorment, el tutor shi entrevistar peridicament, segons la
freqncia establerta en el pla de seguiment, a les dependncies dels SSEP o al domicili de lalliberat, si per
raons de mobilitat sn difcils els desplaaments o cal seguir determinades mesures de control establertes
en el programa de treball.
Tal com sha explicat, en la modalitat de seguiment intensiu, aplicada a aquells casos que segueixen
programes especialitzats per delictes dagressi sexual o delictes violents, o que requereixen intervenci en
lmbit de la salut mental, o que han de complir una o diverses regles de conducta, sassigna un psicleg de
lequip multidisciplinari, que intervindr de manera individualitzada en ladquisici i/o manteniment de les
pautes de prevenci de recaigudes i valorar amb la periodicitat assenyalada el nivell de risc de recaiguda.
A cada alliberat se li assignar un professional que forma part daquest equip multidisciplinari, el qual, amb
independncia de la participaci de qualsevol altre membre de lequip, es responsabilitzar directament del
seguiment de levoluci del seu programa de treball individual.
Els membres de lequip multidisciplinari es reuniran per revisar els programes de treball individual de les
persones alliberades, per avaluar-ne la seva evoluci i acordar, entre altres, lassignaci als diferents nivells
de seguiment, i elevaran els informes pertinents al jutge de vigilncia penitenciria en cas que sigui
necessari. Els serveis socials en lmbit de lexecuci penal establiran els nivells de seguiment en relaci
amb les seves necessitats funcionals i organitzatives. No obstant aix, qualsevol proposta de modificaci
dels nivells de seguiment dels que actualment consten al SIPC, haur de comptar amb laprovaci del
Servei de Medi Obert i Serveis Socials.
Aquesta reuni la presidir el responsable dels serveis socials en lmbit dexecuci penal i hi actuar com a
secretari el cap del Programa de treball social, o la persona que el responsable designi. En seran vocals tots
els membres de lequip multidisciplinari amb responsabilitat directa respecte els casos que es valorin en
cada reuni.
A tots els efectes, aquest equip multidisciplinari actuar com un rgan collegiat, segons el previst a larticle
104 del Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya; de manera
supletria, shaur daplicar la normativa reguladora de lorganitzaci, procediment i rgim jurdic de
lAdministraci de la Generalitat de Catalunya.
109
Collectius
despecial atenci
Joves
Les Regles mnimes per al tractament dels interns adoptades pel I Congrs de Nacions Unides sobre
prevenci del delicte i tractament del delinqent, celebrat a Ginebra lany 1955, ja recullen regles que
determinen que els detinguts joves hauran de ser separats dels adults i que la instrucci dels analfabets i
la dels interns joves ser obligatria i ladministraci li haur de prestar una atenci especial.
Pel que fa a les normes penitenciries europees, la Recomanaci nm. R (87) 3 del Comit de Ministres del
Consell dEuropa als estats membres, adoptada el 12 de febrer de 1987, estableix que els interns joves han
de ser allotjats en condicions que els protegeixin tant com es pugui de tota influncia nefasta i shan de
beneficiar dun rgim que tingui en compte les necessitats particulars de la seva edat i, pel que fa a
leducaci, que els joves interns, sobretot els dorigen estranger o els que tenen necessitats culturals
particulars, per ra de la seva tnia, haurien de rebre una atenci especial per les administracions
penitenciries.
La Llei orgnica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciria estableix, en larticle 9.2, que els joves
hauran de complir separadament dels adults en centres diferents o, en tot cas, en departaments separats.
Als efectes daquesta Llei, sentn per joves les persones dun i altre sexe que no hagin complert els vint-iun anys. Excepcionalment, i segons la personalitat de lintern, podran romandre en centres de joves aquells
que, havent complert vint-i-un anys, no hagin arribat als vint-i-cinc.
Algunes dades estadstiques diferenciadores de la poblaci interna jove (desembre 2010):
Al voltant de la meitat dels interns joves es troben en situaci preventiva (2,5 vegades ms que quan es
tracta dadults).
Els joves cometen delictes principals ms violents: en la classificaci dels 10 delictes ms freqents, el
robatori amb violncia i intimidaci ocupa el primer lloc en tots dos casos, per el percentatge dels joves
(52,57%) dobla el dels homes adults (25,39%).
La mitjana del primer ingrs a pres de tota la poblaci reclusa s de 27 anys. Com ms aviat es
produeix el primer ingrs a pres, ms possibilitats de reincidncia hi ha. Per tant, en general, en la
poblaci dun centre penitenciari de joves (fins als 21 anys) es poden esperar uns ndexs de
reincidncia ms elevats.
Daltra banda, com que aquest segment de la poblaci es troba a linici de la carrera delictiva, en les
condemnes no saprecien tan sovint agreujants de la responsabilitat penal com ara la reincidncia, amb
la qual cosa les condemnes mitjanes (4,4 anys) sn inferiors a les dels adults (5,6 anys).
Gaireb el 50% de la poblaci jove s estrangera, i aquesta sembla una tendncia en ala. Dels
estrangers, per ordre de nacionalitat: el 42% provenen del Marroc; el 9,8%, de Romania; el 6%,
dEquador; el 5,24%, de la Repblica Dominicana; el 4,5%, de Colmbia, i la resta, daltres pasos, en
molta menor proporci.
Els trencaments de condemna sobre el nombre dinterns que han gaudit de permisos penitenciaris s
molt menor en els joves (1,5%) que en els adults (4,4%).
Es produeixen ms incidents de la normal convivncia a les unitats on resideixen joves. Aix, la rtio
dexpedients disciplinaris en els joves s de 3,06, mentre que en els adults s de 2,69. En canvi,
laplicaci del rgim tancat de compliment mant percentatges similars en joves i adults, la qual cosa
podria indicar que hi ha certa flexibilitat a lhora que els equips valorin laplicaci daquest rgim.
110
Els joves, possiblement a conseqncia duna pitjor adaptaci a la normativa i de majors dificultats
formatives i dinserci laboral, sn classificats en tercer grau de tractament en molts menys casos que
els adults. Aix, noms es troben en medi obert el 14,3% dels joves encarcerats, enfront del 24,07% dels
adults; en aquest sentit, sembla haver-hi uns criteris ms restrictius per als primers.
El Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual saprova el Reglament penitenciari, en els articles 173 al
177, estableix els principis que regeixen lexecuci penitenciria als departaments per a joves. Aix:
Acci educativa
El rgim de vida dels departaments per a joves es caracteritzar per una acci educativa intensa (art. 173
del Reglament penitenciari).
El jove, malgrat que hagi assolit la majoria dedat penal, continua essent un individu amb necessitats
educatives molt importants, i ms encara si es considera que un dels antecedents de la seva conducta
delictiva s labsncia dhabilitats i coneixements que li permetin una socialitzaci correcta. Per tant, la
intervenci amb els joves ha de presentar una mplia oferta en mbits com leducaci formal i no formal, la
formaci ocupacional, la cultura i el lleure.
Daquesta manera, el personal adscrit a aquests departaments dirigir les seves actuacions a la formaci
integral dels interns, les capacitats dels quals potenciar i desenvolupar mitjanant tcniques
compensatries que els ajudin a millorar els seus coneixements i capacitats, de manera que sincrementin
les seves oportunitats de reinserci social.
En aquesta qesti prenen una importncia cabdal els processos de modelatge i imitaci que es donen de
manera especial en letapa jove, sobretot en relaci amb el grup de pertinena i/o referncia, que en la
poblaci reclusa sovint s de caire dissocial. s, doncs, extremament important crear dinmiques grupals
que promoguin ladquisici daprenentatges i habilitats facilitadores de la reinserci social.
111
112
Dones
A Catalunya, lequitat de gnere s un valor reconegut en lordenament jurdic catal. Aix, lEstatut de
Catalunya, aprovat el 18 de juny de 2006, recull un model de societat que es basa en dos grans eixos:
garantir els drets de les dones i la igualtat doportunitats entre homes i dones, i garantir que la perspectiva
de gnere impregni les poltiques dels poders pblics catalans.
El sistema penitenciari catal, per, presenta les mateixes mancances que daltres quan sanalitza amb la
mirada de la perspectiva de gnere. Aix, s ben conegut que qualsevol estudi sobre poblaci penitenciria
femenina reflecteix que hi ha un seguit de peculiaritats en les condicions de compliment de les penes que
pateixen les dones i que aporten elements afegits de penositat no presents en la poblaci reclusa
masculina. Malgrat que pugui semblar un discurs superat, creiem que, avui per avui, continua sent
imprescindible visualitzar la situaci dinferioritat de les dones en els processos judicials i dexecuci de
penes.
Malgrat que existeixen diverses teories sobre la criminalitat femenina, com que el fenomen sempre sha
mantingut en percentatges estables i poc significatius, els estudis especialitzats tenen poc pes especfic.
Sembla que, de la mateixa manera que en els homes, intervenen en letiologia delictiva tant factors
socioeconmics com personals o biolgics. En la literatura cientfica existeix molta discrepncia sobre les
caracterstiques especials del gnere que poden influir en la delinqncia, i sovint es mantenen teories
considerades antiquades pel que fa a la delinqncia masculina.
En tot cas, constatem algunes dades estadstiques diferenciadores de la poblaci interna femenina:
El percentatge de dones a pres en relaci amb el total dencarcerats es mant molt estable des de
1999, sempre al voltant del 7%.
Les dones delinqueixen menys (nombre de delictes), els seus delictes sn menys violents i reincideixen
menys (nombre dingressos a pres), i la proporci dinternes primries s molt superior a la dels
homes.
Les dones delinqents tenen ndexs majors que els homes de pres preventiva i dexpulsi al pas
dorigen, en finalitzar la condemna o com a frmula alternativa al compliment.
A les dones sels imposen penes majors que als homes en els delictes considerats greus, tot i que la
suma total de condemna imposada mitjana s inferior.
Les dones tenen una conducta ms adaptada al rgim de convivncia als centres penitenciaris que els
homes.
Com a conseqncia del millor compliment de la pena i de la trajectria penitenciria ms adaptada, les
dones gaudeixen dun percentatge ms alt de permisos, daplicaci del compliment en rgim obert
(classificaci en tercer grau de tractament) i de llibertat condicional.
Quant a indicadors de salut, les internes tenen una situaci pitjor, pel que fa a la proporci dinfecci de
VIH, que els homes.
113
Lopini de les dones internes
Durant lany 2004, la Universitat Ramon Llull de Barcelona va participar, juntament amb altres pasos
europeus, en la realitzaci dun estudi que recollia lopini de les internes ingressades en centres
penitenciaris sobre la seva vida quotidiana. A Catalunya hi van participar internes i professionals del Centre
Penitenciari de Dones de Barcelona i del mdul de dones del Centre Penitenciari Brians 1.
En general, lopini de les dones internes va ser ms crtica pel que fa a les condicions estructurals, de
serveis i mediambientals de lentorn en qu es troben, que respecte a les condicions relacionals i de
convivncia, tant entre les internes com amb els funcionaris. Fins i tot davant els conflictes, demanen
majoritriament la implicaci dels funcionaris com a agents validats per resoldrels.
Les demandes ms rellevants de les dones ingressades van ser: ms accs al treball productiu remunerat
(aquesta fou lactivitat ms valorada), ms suport en el procs de preparaci de sortida en llibertat (per
exemple, lacompanyament a lhora de trobar feina i llar) i ms participaci en la gesti del centre o unitat de
convivncia.
114
Programes dintervenci
En general, els programes de rehabilitaci oferts a les dones internes segueixen lorganitzaci curricular
descrita en lapartat corresponent daquest manual. No obstant aix, tamb shan descrit les adaptacions a
la poblaci femenina dalguns daquests programes (com, per exemple, el programa de violncia) i el
disseny especfic dalguns programes exclusivament dirigits a aquesta poblaci (com s el programa per a
dones vctimes de la violncia de gnere).
De totes maneres, sha de desenvolupar encara duna forma ms detallada el model dintervenci amb
perspectiva de gnere, que ha de tenir un carcter clarament transversal en totes les accions dels centres
penitenciaris. Aquesta perspectiva integral implica:
Acordar els eixos bsics que han dorientar les intervencions amb dones en lmbit dexecuci de penes.
Una oferta dactivitats per donar resposta a les necessitats especfiques de les dones internes, tant en
nombre com en qualitat, evitant les activitats clarament sexistes.
La intervenci amb els homes interns, tamb des de la perspectiva de gnere.
Crear activitats comunes, dirigides a homes i dones, on el gnere estigui considerat de manera natural.
Un itinerari de gnere especfic dins el Programa marc dorganitzaci curricular.
La intervenci especialitzada amb dones joves internes.
La intervenci especialitzada i integral de la maternitat durant el compliment de la pena o la mesura
imposada.
Fomentar la independncia de la dona i la participaci, la convivncia i lautogesti en la vida quotidiana
als centres penitenciaris.
Algunes actuacions concretes que donen compliment al model dintervenci des de la perspectiva de
gnere sn: la promoci de la participaci de les internes amb lestabliment de mecanismes nous, la
potenciaci de l's de noves tecnologies de la comunicaci i la informaci, lestabliment de canals de
collaboraci entre l'Institut Catal de la Dona i el Departament de Justcia, lampliaci i consolidaci del
programa de mares i llars d'infants adreat a internes que viuen dins i fora de les presons, i a les seves filles
i fills, o els programes preventius contra la violncia masclista.
Programes de salut
Quant als programes de salut, lassistncia primria segueix les lnies marcades pel Departament de Salut,
indistintes per a homes i dones, i latenci especialitzada cobreix els mateixos serveis que per als homes,
per shi afegeixen programes especfics datenci a les dones internades:
a) Tal com estableix la Llei orgnica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciria sobre el compliment
de penes privatives de llibertat de les dones, als establiments o departaments per a dones hi ha dhaver
una dependncia dotada del material dobstetrcia necessari per al tractament de les internes
embarassades i de les que acabin dinfantar i que estiguin convalescents, i tamb per atendre els parts
la urgncia dels quals no permeti que es facin en hospitals civils. A ms, els centres de dones han de
disposar dels serveis peridics dun ginecleg i, quan hi convisquin nens amb les seves mares, dun
pediatre.
Aquesta atenci s a crrec dels professionals sanitaris dels centres penitenciaris, en coordinaci amb
els facultatius de tocoginecologia i dermatologia que shi desplacen. La unitat de mares compta amb el
servei de pediatria, on el pediatra desenvolupa el Programa datenci al nen, amb els segents eixos
bsics: cribratge esglaonat dalteracions detectables en etapes incipients, immunitzacions preventives i
consells de salut a les mares per a proporcionar actituds i hbits de salut positius al nen i el seu entorn.
115
b) Quant als programes sanitaris de prevenci, les dones participen dels mateixos que els homes:
prevenci i control del VIH, prevenci i control de lhepatitis B i C, prevenci i control de la tuberculosi,
etc. Per tamb shan desenvolupat programes datenci especfics dirigits a la poblaci femenina
ingressada, entre els quals destaquen el Programa datenci ginecolgica de la dona, el Programa de
planificaci familiar o el Programa datenci a les futures mares.
No obstant aix, com a repte per al futur es planteja la necessitat de reformular els programes deducaci
per a la salut, de potenciar lacci del personal sanitari en el Programa de violncia de gnere (els
facultatius tenen un paper actiu privilegiat en la detecci de situacions de violncia de gnere en les dones
ingressades) i de desenvolupar i implantar el Programa de prcings i tatuatges higinics.
116
gaudiment del rgim de vida obert i de la llibertat condicional suposen un indicador de protecci per a la
reincidncia, cal potenciar laplicaci daquest sistema de vida en major mesura que fins ara, tot i que les
llargues condemnes aplicades a les dones, principalment per delictes tipificats com contra la salut pblica,
dificulten a vegades laprovaci daquest rgim de vida per part de les autoritats judicials i fiscals.
A aquests efectes, sha de destacar que la Llei orgnica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciria
possibilita que en el cas de dones penades classificades en tercer grau, quan sacrediti que hi ha
impossibilitat dexercir una feina remunerada a lexterior per consti, amb un informe previ dels serveis
socials corresponents, que exercir efectivament les tasques de feina domstica al seu domicili familiar,
shan de considerar aquestes tasques com a treball a lexterior, que comptar com un supsit favorable de
reinserci social.
Rgim disciplinari
En relaci amb el rgim disciplinari, una altra de les especificitats que assenyala la Llei orgnica 1/1979, de
26 de setembre, general penitenciria s que les sancions dallament no saplicaran ni a les dones
embarassades, ni a les dones fins a sis mesos desprs de la fi de lembars, ni a les mares lactants, ni a les
que tinguin fills amb elles.
No obstant aix, lanlisi de dades de la situaci actual reflecteix que les dones internes que es troben al
marge daquestes situacions descrites, pateixen contingncies disciplinries (sancions) i nivells daplicaci
del rgim de vida tancat (durada i modalitat de compliment) desproporcionades en relaci amb la gravetat
de les seves conductes i el nivell de risc de conducta violenta intrainstitucional. Per aix, s objectiu de la
Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat revisar els motius daplicaci del rgim tancat
a les dones internes, aix com les exigncies per progressar al rgim ordinari, per tal devitar-ne laplicaci
excessiva o un perllongament innecessari.
Estrangers
Al llarg de la darrera dcada, la poblaci estrangera a lEstat espanyol, i a Catalunya en particular, ha
experimentat un creixement extraordinari. El sistema penal en el seu conjunt, per sobretot el sistema
penitenciari, determinat per les condicions socioeconmiques i dabsorci de la poblaci immigrant als
pasos europeus, ha experimentat una transformaci profunda. LEstat espanyol s el tercer pas dEuropa
en nombre de presos estrangers. Les previsions apunten que ben aviat ser de ms del 50% de la poblaci
reclusa, fins al punt que la proporci de poblaci estrangera als centres penitenciaris de Catalunya s en
lactualitat una de les ms elevades dEuropa.
En tots els sistemes europeus es donen dues dades constants en relaci amb la poblaci destrangers:
duna banda, sels aplica la pres preventiva en major mesura que a la poblaci nacional, i daltra banda,
sels apliquen menys les mesures dexecuci penal a la comunitat. Per hem de dir que el que marca la
diferncia a lhora dexplicar aquestes tendncies no sn les variables de perfil criminolgic ni personal, sin
les variables legals associades a la condici destranger i les variables socials prpies de la manca de
disponibilitat de mitjans propis o de suport extern per a la subsistncia.
Moltes daquestes persones tenen dificultats per regularitzar la seva situaci i obtenir la residncia legal,
amb la qual cosa cal fer front a situacions socials molt greus i fora complexes de resoldre. En molts casos
existeix un clar impediment legal per articular dinmiques dintervenci compatibles entre el mandat de la
117
reintegraci social i el marc legislatiu sobre estrangeria. El Reglament penitenciari estableix que
lAdministraci penitenciria ha de fomentar, especialment, la collaboraci de les institucions i associacions
dedicades a la resocialitzaci i ajuda dels interns estrangers, i sha de facilitar la cooperaci de les entitats
socials del pas dorigen de lintern mitjanant les autoritats consulars.
Sn diverses les actuacions educatives que la DGSP impulsa per tal datendre aquesta realitat. Entre
daltres destaquen el Programa marc deducaci per la convivncia en la diversitat, el Programa de
mediaci intercultural, la Instrucci per a latenci religiosa, els serveis dassessorament jurdic per a interns
estrangers, el Programa pilot de creaci de microempreses, el Programa dacompanyament per a joves
dorigen immigrant, la subcomissi dimmigraci de la Comissi Interinstitucional per a la Reinserci Social
(CIRSO), els programes dajuda a interns i llurs famlies, aix com recursos subvencionats per la DGSP per
a oferir acollida durant els permisos de sortida, la llibertat condicional i/o la llibertat definitiva, per manca de
xarxa familiar o relacional.
En els darrers anys shan produt nombrosos canvis legislatius i normatius en relaci amb els drets i
llibertats dels estrangers i la seva integraci social, i diferent regulaci de les actuacions en el compliment
de penes de pres dels estrangers. Malgrat que la legislaci vigent preveu lexpulsi de lestranger que ha
coms una acci delictiva com una de les alternatives ms importants per a la sortida del centre
penitenciari, observem que les persones en aquesta situaci no tenen, sovint, la voluntat dabandonar el
pas, de manera que quan sn excarcerades es troben que les ordres dexpulsi dictades, si s que nhi ha,
no sexecuten i, daltra banda, els resulta impossible tramitar o renovar els permisos de residncia i/o treball
per la presncia dantecedents penals. En conseqncia, aquestes persones es troben abocades sense
remei a lexclusi social. Aquest s un problema greu que afecta les poltiques socials i de seguretat.
Principis dactuaci
En aquesta situaci global, es fa necessari actualitzar els procediments datenci que afecten la poblaci
penitenciria dorigen estranger, sota els principis que estableix la recentment publicada circular 1/2011
sobre estrangeria als centres penitenciaris de Catalunya:
1. Reinserci. La reinserci s lobjectiu principal de la intervenci penitenciria amb les persones recluses
de nacionalitat estrangera, tant si aix suposa la integraci a Catalunya, com si ha de ser al pas
dorigen, motiu pel qual cal fomentar la seva responsabilitat social i participaci.
2. Acollida. Les actuacions adreades a latenci de les persones recluses estrangeres han de tenir en
compte la perspectiva de gnere i la igualtat de condicions, i han de girar a lentorn de tres eixos basics:
el coneixement de les llenges oficials a Catalunya, el coneixement del medi social i les normes
cviques, i la formaci i lactivitat laboral.
3. Individualitzaci. El tractament i la planificaci de la intervenci han de ser individualitzats, i han de
prendre en consideraci no tan sols la situaci personal, sin tamb la trajectria de vida, lentorn
sociofamiliar, les possibilitats de regularitzaci de la situaci administrativa, aix com les de retorn al seu
pas dorigen.
4. Universalitat de drets i deures. Les persones que compleixen
mesures dexecuci penal, amb independncia de la seva
nacionalitat, sn titulars dels drets i deures previstos a
lordenament jurdic, i cal garantir laccs als serveis, prestacions i
intervencions que, si escau, els corresponen.
5. Respecte a la diversitat. Latenci a la poblaci reclusa
estrangera es fonamenta en la promoci i potenciaci dels factors
positius de la diversitat, en el marc dun entorn basat en el
respecte als drets fonamentals, tendent a evitar lestigmatitzaci i
exclusi de qualsevol collectiu.
6. Informaci. Cal disposar duna informaci adequada i fiable
relativa a la identificaci personal, documentaci, situaci
administrativa i les circumstncies personals i socials que puguin
ser dinters per valorar les possibilitats dintegraci de les
persones recluses estrangeres, i dels itineraris dintervenci a
seguir.
118
7. Desconcentraci. Cal procurar una distribuci proporcionada dels interns dorigen estranger entre els
diferents centres penitenciaris, per tal devitar una concentraci de persones duna mateixa nacionalitat
en un mateix espai, de manera que aix pugui suposar un factor dexclusi.
8. Cooperaci. s imprescindible una adequada comunicaci i coordinaci entre els organismes i
programes pblics que executen competncies en matria destrangeria i immigraci.
9. Participaci social. Cal promoure la collaboraci de les entitats diniciativa privada legalment
constitudes que participen en projectes adreats a la satisfacci de les necessitats de collectius amb
major risc dexclusi social, i en concret, el de les dones, els joves i la poblaci reclusa dorigen
estranger.
119
2. Foment del retorn assistit. Aproximadament un 20% dels interns estrangers manifesten que volen
marxar. No disposen ni han disposat mai de documentaci espanyola (empadronament, targeta
sanitria, perms de residencia i/o de treball). No disposen de capital social aqu ni van arribar amb un
projecte migratori clar. Tampoc presenten gaires problemes disciplinaris dins de la pres. El seu
pronstic dinserci social a la sortida de la pres s moderadament optimista, per b que focalitzat en
un retorn als pasos dorigen.
La intervenci en aquest perfil hauria dencaminar-se a resoldre de manera eficient i rpida el retorn al
propi pas en les circumstncies i condicions que cada cas requereixi, explotant les possibilitats que
dna la llei. Amb aquesta finalitat existeix el projecte pilot, amb interns i internes estrangers, de creaci
de microempreses als pasos dorigen i el Projecte Ulisses, de retorn assistit.
Una possibilitat en aquests casos s el compliment de lltima part de la pena al pas dorigen:
principalment per a interns comunitaris, larticle 197 del Reglament penitenciari preveu que en el cas
dinterns estrangers no residents legalment a Espanya (...), amb la conformitat documentada prvia de
lintern, sha delevar al jutge de vigilncia penitenciria el seu expedient de llibertat condicional i
demanar autoritzaci perqu pugui gaudir daquesta situaci al seu pas de residncia, i tamb les
cauteles que shagin dadoptar, si escau, amb la finalitat que es gaudeixi efectivament de la llibertat
esmentada al pas fixat.
3. Inserci social a Catalunya. Trobem aproximadament un 30% de casos que no volen retornar al seu
pas, han tingut o tenen documentaci regularitzada, disposen de capital social aqu i van arribar amb
un projecte migratori clar. El seu perfil penal i penitenciari s el segent: no tenen antecedents
penitenciaris coneguts, presenten un bon comportament dins de la pres i no apareixen problemes
dabs de drogues. Per edat, sn ms grans en el moment dingrs a la pres. El pronstic dinserci
social s moderadament optimista, ats que com a collectiu s el ms predisposat a restablir una vida
normalitzada sense delinquir. A causa dels antecedents penals, el principal handicap que sha de
superar s la renovaci dels permisos de residncia i treball.
La intervenci ha danar encaminada a dissenyar un pla de sortides i dacostament al medi obert que
permeti consolidar el seu capital social i les seves possibilitats dinclusi social a travs de la formaci i
el treball, assolint la normalitzaci social i la regularitzaci (renovaci de permisos de residncia i treball)
com a objectiu a la sortida.
4. Hi ha un perfil dintern proper al descrit en lanterior apartat (aproximadament un 30% dels casos) que:
tampoc vol marxar del pas, ha tingut o t documentaci regularitzada, disposa de capital social aqu i
va arribar amb un projecte migratori clar, per el seu pronstic dinserci social s incert perqu tenen
problemes de toxicomanies i el seu comportament a la pres s disruptiu.
El tipus de problemtica personal dels qui formarien part daquest grup implica un treball amb
intervencions molt individualitzades, centrades en els factors crimingens que presenten. Hi ha una
manca dexpectatives i possibilitats de regularitzar la seva situaci administrativa a Espanya per la
presncia dantecedents penals, a la qual sha de sumar la probabilitat de reincidncia en el delicte, a
causa dels seus problemes especfics. Sense un treball sobre aquestes dificultats personals i sense el
suport del seu capital social ser molt difcil assolir objectius dinserci. El treball a la pres hauria de
dirigir-se a aconseguir que superessin aquelles dificultats personals que els impedeixen accedir
progressivament al medi lexterior.
120
121
122
Relacions amb
altres operadors
Salut
El Decret 399/2006, de 24 doctubre, pel qual sassigna al Departament de Salut les funcions en matria de
salut i sanitria de les persones privades de llibertat i sintegren en el sistema sanitari pblic els serveis
sanitaris penitenciaris, estableix que larticle 3 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesi i qualitat del
Sistema Nacional de Salut, propugna el carcter universal del dret a la protecci de la salut i latenci
sanitria en condicions digualtat per a tots els beneficiaris. Aix no obstant, la situaci especial de les
persones que estan privades de llibertat dna lloc a peculiaritats pel que fa a laccs als serveis, sense que
aquest fet hagi de suposar una alteraci del contingut dels seus drets, i en aquest sentit cal recordar que
larticle 3.4 de la Llei orgnica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciria, estableix que
lAdministraci penitenciria ha de vetllar per la vida, la integritat i la salut dels interns.
Aix reflecteix, per una banda, la situaci despecial subjecci dels interns respecte a lAdministraci
penitenciria, i per una altra, la correlativa responsabilitat daquesta administraci com a garant de la vida, la
integritat i la salut dels interns, tal com queda reflectida en la diferent i abundant jurisprudncia dels
tribunals.
El nou esquema organitzatiu i competencial derivat del procs dintegraci de la sanitat penitenciria al
Departament de Salut (Decret 399/2006), assigna a aquest departament les funcions en matria de salut i
sanitries de les persones privades de llibertat i de menors i joves internats en centres de justcia juvenil.
Alhora, el Departament de Salut, juntament amb la Subdirecci General de Mesures dExecuci Penal en la
Comunitat, t la responsabilitat de donar compliment a les mesures de seguretat, ja siguin dinternament
(psiquitric, per a deshabituaci de drogues o en atenci de necessitats educatives especials) o en rgim
ambulatori. Quan aquestes mesures es compleixen en un centre penitenciari, els subjectes es troben sota la
responsabilitat del director de lestabliment.
Per tal dadequar les peculiaritats de la prestaci sanitria a les
caracterstiques especials de lentorn penitenciari i dels centres
dinternament, es va crear una Comissi Interdepartamental de
coordinaci de programes i actuacions en lmbit dels serveis
sanitaris penitenciaris i de justcia juvenil, integrada per
representants dels departaments de Salut i de Justcia
paritriament, per tal de dissenyar la planificaci dels serveis
d'atenci sanitria en l'mbit de l'execuci penal.
123
Lnies assistencials sanitries: atenci primria
Latenci primria s el primer nivell daccs dels interns a lassistncia sanitria. Ofereix atenci continuada
i respon davant de qualsevol incident considerat urgent. Abasta aspectes de prevenci, promoci i
rehabilitaci de la salut, i de diagnstic i tractament de la malaltia. Latenci primria tamb comprn el
repartiment de medicaci i els tractaments directament observats, per a determinades especialitats
farmacutiques.
Lassistncia primria penitenciria s la responsable del control i tractament de les persones ingressades a
les infermeries dels centres penitenciaris, per tamb t unes funcions addicionals, lligades a la dinmica de
lmbit penitenciari: revisi medica dingrs, supervisi de les mesures dallament i contenci mecnica,
intervenci en processos de control, supervisi dhigiene i alimentaci, participaci en els rgans collegiats
de direcci del centre i funcions pericials i dassessorament a lAdministraci penitenciria i als rgans
judicials.
124
2. Segon nivell. El dels centres que disposen dunitat dinfermeria psiquitrica o unitat polivalent. Es
concreta en latenci hospitalria especialitzada de lequip de salut mental i addiccions, que comprn:
urgncies psiquitriques, tractaments intensius (hospitalitzaci daguts i de subaguts), hospitalitzaci de
mitjana i llarga durada i hospitalitzaci parcial.
En aquest nivell tenim els centres que disposen dunitats dinfermeria psiquitrica. En aquestes unitats
es desenvolupa un tractament teraputic de carcter multidimensional que combina el tractament
psicofarmacolgic i psicoteraputic de manera intensiva, i tamb es presta un servei de rehabilitaci
psicosocial i de residncia per a malalts mentals. Hi ha infermeries psiquitriques als centres
penitenciaris dHomes de Barcelona, Brians 1 i Lledoners.
Hi ha unitats anomenades polivalents en salut mental als centres de Quatre Camins i la Unitat de
Rehabilitaci Intensiva de Brians 2. Aquestes unitats es caracteritzen per disposar duna major dotaci
de professionals especialistes en salut mental, aix com destructures que permeten un treball especfic
(sales, tallers, etc.).
3. Tercer nivell. Atenci als malats amb major complexitat. Ofereix als usuaris serveis de rehabilitaci
psiquitrica, hospital de dia, servei de rehabilitaci psicosocial, unitat residencial i unitat de transici a la
vida ordinria.
La Unitat dHospitalitzaci Psiquitrica Penitenciria de Catalunya s la destinada a satisfer les
necessitats daquest nivell, amb lobjectiu de proporcionar una assistncia integral dels malalts mentals
ms greus, que no poden ser tractats en els nivells inferiors. Ubicada al Centre Penitenciari Brians 1,
dna servei a tots els centres penitenciaris de Catalunya: servei durgncies i servei dhospitalitzaci
(subaguts, mitjana i llarga estada), al servei de mesures penals alternatives i a les autoritats judicials
que requereixen una valoraci psicopatolgica del processat.
Daltra banda, hi ha un Servei de Rehabilitaci Comunitria que desenvolupa programes de rehabilitaci i
reinserci comunitria per a persones amb trastorn mental, anomenat Centre de Dia Pinel, el qual t com a
objectiu fonamental procurar una continutat assistencial adequada dels pacients en el moment de la sortida
en llibertat, facilitant la seva vinculaci a la Xarxa Pblica de Salut Mental.
125
Mesures de seguretat
Segons lart. 20 del Codi penal, les mesures de seguretat shan daplicar, si escau:
a) A qui, en el moment de cometre la infracci penal, a causa de qualsevol anomalia o alteraci psquica,
no pugui comprendre la illicitud del fet o actuar dacord amb aquesta comprensi.
b) A qui, en el moment de cometre la infracci penal, es trobi en estat dintoxicaci plena pel consum de
begudes alcohliques, drogues txiques, estupefaents, substncies psicotrpiques o daltres que
produeixin efectes anlegs, (...) o, a causa de la seva dependncia daquestes substncies, es trobi
sota la influncia duna sndrome dabstinncia que li impedeixi comprendre la illicitud del fet o actuar
dacord amb aquesta comprensi.
c) A qui, pel fet de patir alteracions en la percepci des del naixement o des de la infantesa, tingui alterada
greument la conscincia de la realitat.
Entre les possibles mesures de seguretat, les que sn susceptibles de compliment en un centre penitenciari
sn les que fan referncia a les mesures privatives de llibertat: linternament en un centre psiquitric,
linternament en un centre de deshabituaci o linternament en un centre educatiu especial.
Linternament no pot excedir el temps que hauria durat la pena privativa de llibertat si el subjecte hagus
estat declarat responsable, i a aquest efecte el jutge o el tribunal nha de fixar el lmit mxim en la sentncia.
La mesura de seguretat s una mesura legal, amb un enfocament clarament teraputic, encara que
realitzada en les condicions de seguretat suficients per evitar la repetici del delicte. Com a tal, ha de ser
realitzada en un entorn sanitari que doni prioritat a la condici de malalt i garanteixi la disponibilitat de les
intervencions teraputiques.
El compliment de les mesures de seguretat s supervisat pels professionals de la Subdirecci General de
Reparaci i Execuci Penal en la Comunitat: els delegats dexecuci de mesures. Aquests delegats es
coordinen amb els equips multidisciplinaris i equips clnics en el cas de compliment de la mesura en un
centre penitenciari. En concret, els delegats dexecuci de mesures participen en la presa de decisions
conjunta dels esmentats equips en relaci amb les propostes que afecten lexecuci de la mesura per part
dels penats. Els delegats dexecuci de mesures, alhora, sn els encarregats de mantenir la interlocuci
amb les autoritats judicials que fan el seguiment de la mesura.
Sempre que el compliment de les mesures de seguretat sigui en un centre penitenciari, aquests interns es
troben sota la responsabilitat de la direcci del centre i reben intervenci per part de tot el personal
penitenciari (siguin funcionaris de vigilncia, siguin els equips de tractament dels centres).
Pel que fa al compliment de les mesures de seguretat dinternament psiquitric privatives de llibertat, noms
es pot dur a terme en un centre penitenciari quan es tracti de persones majors dedat penal i hi hagi una
imposici expressa dels jutges i tribunals. En aquest cas, els malalts seran destinats als centres o unitats
psiquitriques penitenciries, i no podran ubicar-se als mduls ordinaris. Tamb podran ingressar a pres,
mitjanant un manament judicial, els detinguts i presos preventius majors dedat penal amb patologia
psiquitrica o de drogodependncia, per a observaci i/o tractament pel temps que el jutge determini.
La Subdirecci General de Reparaci i
dExecuci Penal en la Comunitat i la
Subdirecci General de Programes de
Rehabilitaci i Sanitat mantenen consens
sobre els criteris orientadors de les propostes
que eleven els delegats dexecuci de
mesures a les autoritats judicials sobre
lidonetat o no-idonetat de complir-les
(malalts psiquitrics amb una mesura de
seguretat) als centres penitenciaris, tot i que
actualment sest treballant en la revisi i
actualitzaci del Protocol de coordinaci que
regula aquest procediment.
126
127
La Llei 5/1989, de 12 de maig, de creaci del Centre dIniciatives per a la Reinserci, del Parlament de
Catalunya, va fundar el Centre dIniciatives per a la Reinserci com a empresa pblica amb personalitat
jurdica prpia, adscrita al Departament de Justcia, amb lobjectiu primordial de facilitar la inserci
sociolaboral dels interns, mitjanant el desenvolupament de programes formatius i educatius, la creaci de
llocs de treball i altres actuacions encaminades a facilitar-ne la reinserci.
El CIRE t la consideraci de mitj propi instrumental i servei tcnic de lAdministraci de la Generalitat de
Catalunya i dels ens locals de Catalunya. Tant el sector pblic com les empreses privades poden
encomanar la producci de bns i serveis mitjanant lencrrec corresponent. Per tenir xit en aquesta
tasca, el CIRE necessita la collaboraci de les empreses i la implicaci dels ciutadans, i per enfortir les
relacions amb la societat compta, duna banda, amb un Consell Assessor, integrat per organitzacions
empresarials, cambres de comer i sindicats, i, daltra banda, amb tres comissions territorials.
Lany 2004 va nixer la marca Made in CIRE, per donar a conixer els productes fets pels interns als tallers
productius dels centres penitenciaris de Catalunya en una lnia de disseny i fabricaci prpia de lempresa.
Les creacions aportades per reconeguts dissenyadors es produeixen als tallers del CIRE, i daquesta
manera es dna un valor afegit i un prestigi al treball productiu dels interns, perqu mostra a la societat les
capacitats i habilitats que han adquirit.
La nova Llei 23/2009, de 23 de desembre, de modificaci de lanteriorment esmentada Llei 5/1989 neix com
a conseqncia dels recents canvis organitzatius i estructurals dels centres penitenciaris i educatius,
laugment i canvis de la poblaci penitenciria, el constant creixement de la demanda de llocs de treball, la
necessitat de crear nous i millors itineraris FOI (formaci, ocupaci i inserci) i la necessitat dafrontar nous
reptes i de continuar creixent i poder donar noves respostes amb les eines ms adequades.
La nova llei preveu que cal potenciar les activitats industrials i comercials relacionades amb el treball
penitenciari i comptar amb el CIRE com a mitj propi i servei tcnic de lAdministraci de la Generalitat, dels
ens locals i del sector pblic, per aconseguir treballs daquestes administracions per mitj dels encrrecs
corresponents. La llei tamb preveu un altre CIRE per donar resposta a lempresa privada.
128
Residencials: Associaci per a la Promoci Social Cedre, Obra Mercedria, Iniciatives Solidries, pis de
reinserci de St. Joan de Du, Cal Salvador, Projecte Home, Centre Catal de Solidaritat (CECAS), Llar
Betnia, Associaci Lligam i Fundaci per a la Reinserci de Dones Ared.
Pisos dinserci: Fundaci Privada Salut i Valors i Fundaci Salut i Comunitat.
Centres de dia: Fundaci Salut i Comunitat i Associaci per a la Salut Familiar i Comunitria Alba.
Tractament psicoteraputic ambulatori: Associaci Barcelonesa de Ludopatia i Addiccions (ABLA),
Ventijol i Fundaci Assistncia i Gesti Integral (AGI).
Recursos socioeducatius sanitaris: Fundaci Mensalus i Fundaci Marianao.
Pel que fa a les activitats de voluntariat, vegeu el mapa de rehabilitaci, que detalla les entitats que actuen a
cadascun dels centres penitenciaris, atenent a la vinculaci amb el territori de lentorn.
Pel que fa a la coordinaci amb els professionals de rehabilitaci penitenciaris, a les reunions de lequip
multidisciplinari hi poden assistir, amb la sollicitud i aprovaci prvia del Consell de Direcci, amb veu per
sense vot, els professionals de les entitats collaboradores i els membres de les associacions de voluntariat
que realitzin directament programes de tractament o dintervenci amb els interns amb els quals treballa
cada equip.
Alhora, lequip multidisciplinari s qui proposa a la junta de tractament la programaci anual dactivitats del
seu mbit dactuaci, en les quals ha dincloure les desenvolupades per les entitats collaboradores i de
voluntariat. Amb lobjectiu dassegurar una participaci qualitativa i el millor seguiment de temtiques
complexes, durant lexecuci dels processos de participaci que es determinin, les entitats, les associacions
i els ciutadans no associats actuaran en coordinaci amb els equips multidisciplinaris o amb els
professionals que designi la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat per a cada
projecte en concret.
129
130
La Taula de Participaci Social en lmbit penal i penitenciari est presidida pel secretari o la secretria de
Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil, i compta amb vocalies en representaci de
lAdministraci de la Generalitat de Catalunya del departament competent en matria dexecuci penal i del
departament competent en matria dacci comunitria i tamb en representaci de la part social (entitats
collaboradores i voluntariat).
La Taula de Participaci Social en lmbit penal i penitenciari funciona en plenari i en comissi permanent.
La Comissi Permanent es reuneix en sessions ordinries un cop cada trimestre. Un cop lany, com a
mnim, sha de celebrar un Plenari dentitats collaboradores i de voluntariat que porten a terme activitats
orientades a la reinserci social de manera conjunta amb el departament competent en matria dexecuci
penal.
La Taula de Participaci Social pot constituir comissions o grups de treball, lobjectiu i la determinaci dels
quals sestablir mitjanant un acord de la Comissi Permanent.
Les taules de participaci social de segon nivell dels centres oberts i dexecuci penal a la comunitat tenen
una composici especial, quant a la presidncia i vocalies: es dna major pes especfic als Serveis Socials
dExecuci Penal, i es regulen aquestes especificitats en la mateixa Ordre JUS/370/2009, de 23 de juliol, de
regulaci de les taules de participaci social en l'mbit penal i penitencia
Les taules de participaci social de segon
nivell en lmbit penal i penitenciari podran
convidar a participar en les seves reunions,
amb veu per sense vot, les persones que es
consideri oport per ra dels temes que shan
de tractar.
Es reuneixen, com a mnim, un cop al
trimestre i, excepcionalment, quan sigui
necessari, a petici del president o presidenta
per iniciativa prpia o a proposta duna tercera
part dels seus membres.
131
Bibliografia
AGNEW, R. (2006). Pressured into crime: an overview of general strain theory. Los ngeles: Roxbury
Publishing Company
AKERS R. L. i SELLERS, C. S. (2004). Criminological Theories: Introduction, Evaluation And Application (4a
ed.). Los Angeles: Roxbury Publishing Company
AKERS, R. L. (2006). Aplicaciones de los principios del aprendizaje social. Algunos programas de prevencin
y tratamiento de la delincuencia. A J. L. GUZMN DLBORA i A. SERRANO MALLO, Derecho penal y
criminologa como fundamento de la poltica criminal: estudios en homenaje al profesor Alfonso
Serrano Gmez; p. 1117-1138. Madrid: Dykinson
ANDRS-PUEYO, A. i REDONDO, S. (2007). Prediccin de la violencia: entre la peligrosidad y la valoracin del
riesgo de violencia. Papeles del Psiclogo, 28, 157-173
ANDREWS, D., ZINGER, I., HOGE, R., BONTA, J., GENDREAU, P. i CULLEN, F. (1990). Does correctional
treatment work? A clinically relevant and psychologically informed meta-analysis. Criminology, 28
(3); p. 369-404
ANDREWS, D. i BONTA, J. (2006). The Psychology of Criminal Conduct (4a ed.). Cincinnati (USA): Anderson
Publishing Co.
ANDREWS, D. A. i BONTA, J. (2010). Rehabilitating criminal justice policy and practice. Psychology, Public
Policy and Law, 16; p. 39-55
ANTONOWICZ, M. C. A., i ROSS, R. R. (1994). Essential Components of Successful Rehabilitation Programs
for Offenders. International Journal Of Offenders Therapy and Comparative Criminology, 38 (2); p.
97-104
BANDURA, A. i WALTERS, R. H. (1983, 7a ed.). Aprendizaje social y desarrollo de la personalidad. Madrid:
Alianza Universidad (original de 1963)
BANDURA, A. (1987). Teora del aprendizaje social. Madrid: Espasa-Calpe
BECK, A., FREEMAN, A. et al. (1990). Terapia cognitiva de los trastornos de personalidad. Barcelona: Paids,
1995
132
BEM, D.J. (1972). Constructing cross-situational consistencies in behavior. Journal of Personality, 40; p. 1726
BEM, D. J. (1972). Self-perception theory. A L. BERKOWITZ (ed.). Advances in experimental social psychology
(vol 6). New York: Academic Press
BORUM, R., BARTEL, P. i FORTH, A. (2003). Structured Assessment of Violence Risk in Youth. Professional
Manual. Oxford: Pearson
CAPDEVILA, M. i FERRER, M. (2009) Taxa de reincidncia penitenciria 2008. Investigaci prpia Centre
destudis Jurdics i Formaci Especialitzada
CAPDEVILA, M. i GARRETA, J. (2010). Estrangers a les presons catalanes. Investigaci prpia Centre
destudis Jurdics i Formaci Especialitzada
COLVIN, M., CULLEN, F. T. i VANDER VEN, T. (2002). Coercion, social support, and crime: an emerging
theoretical consensus. Criminology, 40 (1); p. 19-41
COOKE, D. J. I PHILIP, L. (2001). To treat or not to treat? An empircal perspective. A C. R. HOLLIN (ed.),
Offender assessment and treatment (p. 17-34). Chichester, Regne Unit: Wiley
CULLEN, F. T. i GENDREAU, P. (2006). Evaluacin de la rehabilitacin correccional: poltica, prctica y
perspectivas. A R. BARBERET i J. BARQUN, Justicia penal siglo XXI: Una seleccin de Criminal
Justice 2000 (p. 275-348). Granada: Editorial Comares
DOUGLAS, K., COIX, D. i WEBSTER, C. (1999). Violence risk assessment: Science and practice. Legal &
Criminological Psychology, 4; p. 149-184
DOUGLAS KS, KROPP PR. (2002). Prevention -Based Paradigm for Violence Risk Assessment- Clinical and
Research Applications. Crim Justice Behav, 29; p. 617-58
D'ZURILLA, T. J. i GOLDFRIED, M. R. (1971). Problem-solving and behavior modification. Journal of Abnormal
Psychology, 78; p. 107-126
ELLIS, A. i GRIEGER, R. (ed.) (1977). Manual de terapia racional-emotiva. Bilbao: Descle de Brouwer, 1981
ELLIS, R. i WHITTINGTON, D. (1981). A guide to social skill training. Groom Helm, London
EYSENCK, H. J. i GUDJONSSON, G. H. (1989). The causes and cures of criminality. New York: Plenum Press
FARRINGTON, D. P. (1992a). Implicaciones de la investigacin sobre carreras delictivas para la prevencin de
la delincuencia. A V. GARRIDO i L. MONTORO (ed.), La reeducacion del delincuente juvenil. Los
programas de xito (p. 127-154). Valencia: Tirant lo Blanch
FARRINGTON, D. P. (1992). Criminal career research in the United Kingdom. British Journal of Criminology,
32
FARRINGTON, D. P. (1996). The explanation and prevention of youthful offending. A P. CORDELIA i L. SIEGEL
(ed.), Readings in contemporary criminological theory. Boston: Northeastern University Press
FELSON, M. (2006). Crime and nature. Thausand Oaks, California: Sage
FOUCAULT, M. (1975). Vigilar y castigar. Buenos Aires: Siglo XXI
GARRIDO, V., REDONDO, S., GIL., A., TORRES, G., SOLER, C., i BENEYTO, M. J. (1995). Delinqents sexuals en
les presons. Collecci Justcia i Societat, nm. 14. Barcelona: Generalitat de Catalunya
GARRIDO, V. i BENEYTO, M. J. (1996). El control de la agresin sexual. Un programa de tratamiento para
delincuentes sexuales en prisin y en la comunidad. Valencia: Ed. Cristobal Serrano Villalba
GARRIDO, V., STANGELAND, P. i REDONDO, S. (2006). Principios de criminologa (3a ed.). Valencia: Tirant lo
Blanch
133
GARRIDO, V. (2005). Manual de intervencin educativa en readaptacin social. Vol. 2: Los programas del
pensamiento prosocial. Valencia: Tirant lo Blanch
GENDREAU, P. I ROSS, R. (1987) Revivification of rehabilitation: Evidence from the 1980s. Justice Quarterly,
4; p. 349-407
GENSHEIMER, L. K, MAYER, J. P., GOTTSCHALK, R., i DAVIDSON II, W. S. (1986). Diverting Youth from the
Juvenile Justice System: A Meta-Analysis of Intervention Eficacy. A S. APTER i A. GOLDSTEIN (ed.):
Youth Violence: Program and Prospects. New York: Pergamon Press
GIMNEZ-SALINAS, E. i RIF, A. (1992). Introducci al dret penitenciari. Teoria i prctica. Collecci Justcia i
Societat, nm. 6. Barcelona: Generalitat de Catalunya
GOLDSTEIN, A. P. i GLICK, B. (2001). Aggression Replacement Training: application and evaluation
management. A G. A. BERNFELD, D. P. FARRINGTON i A. W. LESCHIED, Offender rehabilitation in
practice: Implementing and evaluating effective programs (p. 121-148). Chichester: Wiley
GOTTSCHALK, R., DAVIDSON II, W.S., GENSHEIMER, L. K. i MAYER, J. P. (1987). Community-Based
Interventions. A H. C. Quay (ed.): Handbook of Juvenile Delinquency (p. 266-289). New York: John
Wiley and Sons
HART, S. D. (1997). The role of psychopathy in assessing risk for violence. Conceptual and methodological
issues. Legal & Criminological Psychology, 3 (part 1); p. 121-137
HART, S. (2001). Assessing and managing violence risk. A K. DOUGLAS et al.(ed.). HCR-20, violence risk
management companion guide (p. 13-26). Vancouver: SFU ed.
HILTERMAN, E. I ANDRS PUEYO, A. (2005). HCR-20. Gua para la valoracin de comportamientos violentos.
Barcelona: Universitat de Barcelona
HILTERMAN, E., i VALLS, D. (2007). SAVRY. Gua para la valoracin del riesgo de violencia en jvenes.
Barcelona: Ed. Centre dEstudis Jurdics i de Formaci Especialitzada. Generalitat de Catalunya
HIRSCHI, T. (1969). Causes of delinquency. Berkeley: University of California Press
HOLLIN, C. R. (2001). To treat or not to treat? An historical perspective. A C.R. Hollin (ed.), Offender
Assessment and treatment. Chichester, Regne Unit: Wiley.
HOLLIN, C. R. (2006). Offending behaviour programmes and contention: evidence-based practice, manuals,
and programme evaluation. A C. R. HOLLIN i E. J. PALMER (ed.), Offending behaviour programmes
(p. 33-67). Chichester, Regne Unit: Wiley
HOWELL, J. C. (2003). Preventing and reducing juveniles delinquency. Thausand Oaks: Sage Publications
JORDAN, T. (1834) Aplicacion de la panptica de Jeremas Bentham a las crceles y casas de correccion de
Espaa. Madrid
LAWS, D. R. (2001). Relapse prevention: Reconceptualization and revision. A C. R. Hollin (ed.), Offender
assesment and treatment (p. 297-307). Chichester, Regne Unit: Wiley
LAZARUS, R. S. i FOLKMAN, S. (1984). Stress, Appraisal and Coping. New York: Springer Publishing.
Traducci espanyola: Estrs y procesos cognitivos. Barcelona: Martinez Roca, 1986
LIPSEY, M. W. (1992). Juvenile delinquency treatment: A Meta-analytic inquiry into de variability of effects. A
T. D. COOK, H. COOPER, D. S. CORDRAY, H. HARTMANN, L. V., HEDGES, R. L. LIGHT, T. A. LOUIS, i F.
MOSTELLER (ed.): Meta-analysis for Explanation: A Casebook. New York: Russell Sage Foundation
LOEBER, R., GREEN, S. M., I LAHEY, B. B. (2003). Risk factors for adult antisocial personality. A D. P.
FARRINGTON i J. W. COID (ed.), Early Prevention of Adult Antisocial Behaviour (p. 79-108).
Cambridge, Regne Unit: Cambridge University Press
134
LSEL, F. i KFERL, P. (1989). Evaluation research on correctional treatment in West Germany: A metaanalysis. A H. Wegener, F. Losel, & J. Haisch (Eds.), Criminal behavior and the justice system:
Psychological perspectives. New York: Springer-Verlag
LSEL, F., i BENDER, D. (2003). Protective factors and resilience. A D. P. FARRINGTON i J. W. COID (ed.),
Early Prevention of Adult Antisocial Behaviour (p. 130-204). Cambridge, Regne Unit: Cambridge
University Press
MARLATT, G. A. i GORDON, J. R. (1985). Relapse prevention: Maintenance strategies in the treatment of
addictive behaviors. New York: Guilford Press
MCGUIRE, J. (2004). Commentary: promising answers, and the next generation of questions. Psychology,
Crime & Law, 10(3); p. 335-345
MEICHENBAUM, D. (1977). Cognitive-Behavior modification: An integrative approach. New York: Plenum
Press
MEICHENBAUM, D. i TURK, D. (1982). Stress, coping, and disease: A cognitive-behavioral perspective. A R.
W. NEUFELD (ed.), Psychological Stress and Psychopathology. New York: McGraw-Hill. Traducci
espanyola: Psicopatologa y estrs. Barcelona: Toray, 1984
MEICHENBAUM, D. (1985). Manual de inoculacin del estrs. Barcelona: Martinez-Roca, 1987
MILLER, N. E. i DOLLARD, J. (1941) Social learning and imitation. Conn. Yale University Press, New Haven
MILLER, V. I ROLLNICK, S. (2002). Motivational Interviewing: Preparing people for change (2a ed.). New York:
Guilford Press
MOFFITT, T. E. (1993). Adolescence-limited and life-coursepersistent antisocial behavior: A developmental
taxonomy. Psychological Review, 100; p. 674-701
MONAHAN, J. i STEADMAN, H. J. (1996). Violent storms and violent people, How meteorology can inform risk
communication in mental health law. American Psychologist, 51(9); p. 931-938
MOSSMAN D. (1994) Assessing predictions of violence: Being accurate about accuracy. Journal of Consulting
and Clinical Psychology; 62; p. 783-792
NOVACO, R. W., RAMM, M. i BLACK, L. (2001). Anger treatment with offenders. A C. R. HOLLIN (ed.), Offender
assessment and treatment (p. 281-296). Chichester, Regne Unit: Wiley
PALMER, E. (2003). Offending behaviour: Moral reasoning, criminal conduct and the rehabilitation of
offenders. Cullompton, Devon (Regne Unit): Willan Publising
PROCHASKA, J. O. i DICLEMENTE, C. C. (1992). Stages of change in the modification of problem behaviors. A
M. HERSEN, R. M. EISLER i P. M. MILLER (ed.), Progress in behavior modification (p. 184-214).
Sycamore, IL; Sycamore Press
PROCHASKA, J. O. i PROCHASKA, J. M. (1993). Modelo trans-terico de cambio para conductas adictivas. A M.
Casas i M. Gossop (eds.), Tratamientos psicolgicos en drogodependencias: recada y prevencin
de recadas. Barcelona: Ediciones Neurociencias
QUINSEY, V. L., HARRIS, G. T., RICE, M. E. i CORMIER, C. A. (1998). Violent offenders. Appraising and
managing risk. Washington: American Psychological Association
REDONDO, S. i GARRIDO, V. (1989). Manual de criminologa aplicada. Mendoza: Ediciones Jurdicas Cuyo
REDONDO, S. (1992). La intervencin educativa en el medio penitenciario: una dcada de reflexin. Madrid:
Editorial Diagrama
REDONDO, S. (1993). Evaluar e intrvenir en las prisiones: anlisis de conducta aplicado. Barcelona:
Promociones y Publicaciones Universitarias
135
REDONDO, S., GARRIDO, V. i SNCHEZ-MECA, J. (1997). What Works in Correctional Rehabilitation in Europe:
A Meta-Analyticial Review. A S. REDONDO, V. GARRIDO, J. PREZ i R. BARBERET (ed.), Advances in
Psychology and Law. International Contributions (p. 499-523). Berlin-New York: De Gruyter
REDONDO, S., SNCHEZ-MECA J. i GARRIDO, V. (1999b). Tratamiento de los delincuentes y reincidencia: Una
evaluacin de la efectividad de los programas aplicados en Europa. Anuario de Psicologa Jurdica,
9; p. 11-37
REDONDO, S., SNCHEZ-MECA, J. i GARRIDO, V. (2002a). Programas psicolgicos con delincuentes y su
efectividad: La situacin europea. Psicothema, 14 (supl.); p. 164-173
REDONDO, S. (2007). Manual para el tratamiento psicolgico de los delincuentes. Madrid: Pirmide
REDONDO, S. (2008). Individuos, sociedades y oportunidades en la explicacin y prevencin del delito:
Modelo del Triple Riesgo Delictivo (TRD). Revista Espaola de Investigacin Criminolgica, 6,
article 7
RICE, M. E., HARRIS, G. T. i QUINSEY, V. L. (2002). The appraisal of violence risk. Current Opinion in
Psychiatry, 15; p. 589-593
ROGERS, C. (1966). Psicoterapia centrada en el cliente: prctica, implicaciones y teora. Buenos Aires:
Paids
Ross, R. I FABIANO, E. (1985). Time to think. A cognitive model of delinquency prevention and offender
rehabilitation. Johnson City, Tennesse: Institute of Social Sciences and Arts
SNCHEZ-MECA, J. i REDONDO, S. (2002). Meta-anlisis de la eficacia de los programas de rehabilitacin de
delincuentes juveniles en Europa para la reduccin de la reincidencia en el delito. Document no
publicat. Departamento de Psicologa Bsica y Metodologa, Universidad de Murcia
SONKIN, D. J. i DURPHY, M. (1982). Learning to live without violence. San Francisco: Volcano Press
TITTLE, C. (2006). Desarrollos tericos de la criminologa. A R. BARBERET i J. BARQUN (ed.), Justicia penal
siglo XXI; p. 1-54. Granada: Editorial Comares
WHITEHEAD, J. T. i LAB, S. P. (1989). A meta-anlisis of juvenile correctional treatment. Journal of Research
in Crime and Delinquency, 26, (3); p. 276-295
136
Webgrafia
137
Fotografies
Portada i pgines 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 20, 21, 23, 24, 33, 38, 39, 44, 53, 62, 68, 69, 73, 77, 80, 81,
82, 99, 117, 121, 122, 124, 127, 128, 132, 133, 140, 142, 156 i 158: Lara Jaruchik i Departament de Justcia de la
Generalitat de Catalunya
Pgines 16, 19, 34, 35, 36, 37, 39, 45, 77, 142, 144, 146, 148, 150, 152, 158, 160, 162, 164, 165, 166 i 167:
Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya
Pgina 9: Rejas Verino77 CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/verino77/2610854263/
Pgina 16: Espines Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2257742947
Pgina 22 i 34: Rafael Vargas, del llibre La model de Barcelona. Histries de la pres, de Rosario Fontova,
publicat pel Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya
Pgina 25: Contrasting colours Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2075744998/
Pgina 26: Generalitat de Catalunya, http://www14.gencat.cat/clicat/
Pgina 27: Camino al cielo My Buffo CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/mybuffo/300291989/
Pgina 28: Once upon a time Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2807334925/
Pgina 29: Wisdom corridors Tatinauk CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/tatinauk/2600708021
Pgina 31: Just like a wall Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/4357151540/
Pgina 32: Throught any window Josep Ma. Rosell CC BY 2.0,
http://www.flickr.com/photos/batega/2280901409/
Pgina 41: Dominoes clkohan CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/razzmataz/5164986302/
Pgina 43: Forever autumn Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/1685780325/
Pgina 46: Muro Z.Valdi CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/ze_valdi/4218714432/
Pgina 47: Color Tatinauk CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/tatinauk/3944169828
Pgina 48: Haevens Windows Tatinauk CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/tatinauk/4090917302/
Pgina 49: Puzzled Tatinauk CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/tatinauk/4090917302/
Pgina 50: The puzzle cyanocorax CC BY-SA 2.0, http://www.flickr.com/photos/cyanocorax/3699947400/
Pgina 51: Hidden lugarzen CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/luisangel/72394681/
Pgina 52: El candado en el puente rahego CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/rahego/5614041674
Pgina 54: Go Doctoraw CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/doctoraw/5146517136/
Pgina 55: Sala de Juntas 1 M_Asensio CC BY- ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/asensio/1359700553
Pgina 56: Sala de Juntas oswaldo CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/oswaldo/162884241
Pgina 57: I ja en sn 28 Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2145845829/
Pgina 58: Colours Tatinauk CC BY-ND 2.0, http://www.flickr.com/photos/tatinauk/3270263986
Pgina 59: Water Josep Ma. Rosell CC BY 2.0, http://www.flickr.com/photos/batega/2824579158/
138
139
140
Annex 1
Mapa de
rehabilitaci
CP de Girona
CP LLedoners
CP Ponent
CP Obert Lleida
CP de Tarragona
CP Quatre Camins
CP de Joves
CP Brians 1 Homes
CP Brians 1 Dones
CP Brians 2
CP dHomes de Barcelona
CP de Dones de Barcelona
Secci Oberta Dones
CP Obert 1 de Barcelona
CP Obert 2 de Barcelona
2011
141
+
Quatre Camins
La Roca del Valls
Homes, penats
1800
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multidisciplinaris
2 caps de programes datenci especialitzada
Cap de programes deducaci social
Cap de programes de treball social
Director de centre formatiu de persones adultes
Coordinador del DAE
17 juristes
21 psiclegs
42 educadors socials
16 treballadors socials
8 monitors artstics
4 monitors esportius
2 pedagogs
22 mestres
Bibliotecari
Dinamitzador Punt TIC/mnia
Mediador intercultural
Intervencions especialitzades
Federaci APPS (Programa Accepta)
Alfabetitzaci Digital
Tallers productius externs
Mdul Semiobert (estrangers indocumentats en 3r grau)
142
Equipaments
Pavell esportiu cobert
3 gimnasos
3 espais adaptats a activitats esportives
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci)
Tallers productius
Tallers artstics
Teatre
Unitats dependents
Can Cnsol (35 places), Fundaci APIP
Gallecs (13 places), Fundaci APIP
143
+
Brians 1
Sant Esteve
Sesrovires
Dones, penades
350
Equip de rehabilitaci
Responsable de la Unitat de Dones
Coordinador dels equips multidisciplinaris (compartit amb Brians 1 Homes)
Cap de programes datenci especialitzada (compartit amb Brians 1 Homes)
Cap de programes deducaci social (compartit amb Brians 1 Homes)
Cap de programes de treball social (compartit amb Brians 1 Homes)
Director de centre formatiu de persones adultes (compartit amb Brians 1 Homes)
3 juristes
4 psiclegs (un assignat al DAE)
9 educadors socials (3 assignats al DAE)
3 treballadors socials
5 monitors artstics (3 compartits amb Brians 1 Homes)
3 monitors esportius (compartits amb Brians 1 Homes)
Pedagog (compartit amb Brians 1 Homes)
19 mestres (compartits amb Brians 1 Homes)
Bibliotecari
Mediador cultural (compartit amb Brians 1 Homes)
Dinamitzador Punt TIC/mnia
Intervencions especialitzades
Agents de prevenci comunitria
Centre datenci i seguiment de drogodependncies
Programa de violncia exercida sobre les dones
Adaptaci del Programa de delictes violents
Alfabetitzaci digital
144
Equipaments
Poliesportiu i gimns
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci)
Tallers productius
Tallers artstics
145
+
Homes, penats
1200
Brians 1
Sant Esteve
Sesrovires
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multidisciplinaris (compartit amb Brians 1 Dones)
Cap de programes datenci especialitzada (compartit amb Brians 1 Dones)
Cap de programes deducaci social (compartit amb Brians 1 Dones)
Cap de programes de treball social (compartit amb Brians 1 Dones)
Director de centre formatiu de persones adultes (compartit amb Brians 1 Homes)
11 juristes
15 psiclegs
24 educadors socials (2 compartits amb Brians 1 Dones)
12 treballadors socials
8 monitors artstics (3 compartits amb Brians 1 Dones)
3 monitors esportius (compartit amb Brians 1 Dones)
Pedagog (compartit amb Brians 1 Dones)
19 mestres (compartits amb Brians 1 Dones)
Bibliotecari
Mediador cultural (compartit amb Brians 1 Dones)
Intervencions especialitzades
Fundaci APPS (Programa Accepta)
Alfabetitzaci digital
Centre datenci i seguiment de drogodependncies
Programa de tractament farmacolgic com a coadjuvant en la intervenci en delictes sexuals
146
Equipaments
Pavell cobert
Pista esportiva descoberta
Gimns
3 espais adaptats per a activitat esportiva
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci) a la Unitat de Medi Semiobert
Ciberaules als mduls 1, 2 i 4
Tallers productius
Tallers artstics
Teatre
147
+
Brians 2
Sant Esteve
Sesrovires
Homes, penats
1600
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multidisciplinaris
4 caps de programes datenci especialitzada
Cap de programes deducaci social
Cap de programes de treball social
Director de centre formatiu de persones adultes
Coordinador del DAE
15 juristes
23 psiclegs
37 educadors socials
14 treballadors socials
13 monitors artstics
4 monitors esportius
Pedagog
20 mestres
Bibliotecari
Intervencions especialitzades
Centre datenci i seguiment de drogodependncies
Projecte telemtic de supervisi de sortides
Alfabetitzaci digital
Agents de prevenci comunitria
148
Equipaments
Pavell cobert
14 pistes esportives descobertes
15 gimnasos
Piscina
3 frontons
3 espais adaptats per a activitats esportives
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Ciberaula al DAE
Tallers productius
Tallers artstics
Teatre
149
+
Dones, penades i
preventives
190
Dones
Barcelona
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Cap de programes de treball social (compartit amb la Secci Oberta)
Director de centre formatiu de persones adultes
Coordinador de Programes de Treball Social
Jurista
Psicleg
5 educadors socials
2 treballadors socials
Monitor artstic
Monitor esportiu
2 mestres
Bibliotecari
Dinamitzador Punt TIC/mnia
Intervencions especialitzades
Programa de violncia exercida sobre les dones
Alfabetitzaci digital
Equipaments
Guarderia
Gimns
Espai adaptat per a activitat esportiva
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci)
Tallers productius
Tallers artstics
150
Unitats dependents
gora (6 places), Filles de la Caritat (dones amb fills)
El Carmel (7 places), Fundaci Horeb
151
+
Homes
Barcelona
Homes, preventius
1800
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multdisciplinaris
Cap de programes datenci especialitzada
Cap de programes deducaci social
Cap de programes de treball social
Director de centre formatiu de persones adultes
Cap de la Secci Oberta
13 juristes
14 psiclegs
25 educadors socials
16 treballadors socials
4 monitors artstics
2 monitors esportius
2 pedagogs
17 mestres
Bibliotecari
Mediador intercultural
Dinamitzador Punt TIC/mnia
Intervencions especialitzades
Programa dintervenci en drogodependncies
Programa de prevenci i intervenci en conductes autolesives greus
152
Equipaments
Pista esportiva descoberta
Gimns
Espai adaptat a activitat esportiva
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC (tecnologies de la informaci)
Teatre
Tallers productius
Tallers artstics
153
+
Joves
La Roca del Valls
Homes joves,
preventius i penats
390
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multdisciplinaris
2 caps de programes datenci especialitzada
Cap de programes de treball social
Director de centre formatiu de persones adultes
4 juristes
7 psiclegs
12 educadors socials
8 treballadors socials
4 monitors artstics
3 monitors esportius
Pedagog
14 mestres
Bibliotecari
Mediador intercultural
Dinamitzador Punt TIC/mnia
Intervencions especialitzades
Programa de delictes violents en poblaci jove (JUVI)
Programa de prcings i tatuatges
Aula CiberCaixa
154
Equipaments
Camp de futbol
Pavell cobert
4 pistes esportives descobertes
5 gimnasos
Piscina
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC (tecnologies de la informaci)
Tallers productius
Tallers artstics
Teatre
Unitats dependents
Bayt-Al-Thaqafa (6 places), Fundaci Bayt-Al-Thaqafa
155
+
Lledoners
Sant Joan de
Vilatorrada
Homes, penats
750
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multdisciplinaris
3 caps de programes datenci especialitzada
Cap de programes deducaci social
Cap de programes de treball social
Director de centre formatiu de persones adultes
6 juristes
12 psiclegs
20 educadors socials
8 treballadors socials
7 monitors artstics
5 monitors esportius
Pedagog
13 mestres
Bibliotecari
Dinamitzador Punt TIC/mnia
Intervencions especialitzades
Alfabetitzaci digital
Mediaci i resoluci de conflictes
Agents de prevenci comunitria
156
Equipaments
Camp de futbol
Pavell cobert
8 pistes esportives descobertes
9 gimnasos
Piscina
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci)
7 ciberaules
Tallers productius
Tallers artstics
Teatre
157
+
Homes, preventius i
penats
1000
Ponent
Lleida
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Cap de programes datenci especialitzada
Cap de programes deducaci social
Cap de programes de treball social
Director de centre formatiu de persones adultes
Coordinador del DAE
8 juristes
9 psiclegs
16 educadors socials
12 treballadors socials
3 monitors artstics
3 monitors esportius
Pedagog
14 mestres
Bibliotecari
Mediador intercultural
Dinamitzador Punt TIC/mnia
Intervencions especialitzades
Estrangers en procs dexpulsi
Tallers productius externs - Raimat
Agents de prevenci comunitria
158
Equipaments
Camp de futbol
2 pistes esportives descobertes
3 gimnasos
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca i sales de lectura als mduls residencials
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci)
Teatre
Tallers productius
Tallers artstics
159
+
Puig de les
Basses
Homes,
preventius i penats
750
Figueres
160
161
+
Tarragona
Tarragona
Homes, preventius i
penats
400
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multidisciplinaris
Cap de programes deducaci social
Cap de programes de treball social
Director de centre de formaci de persones adultes
2 juristes
4 psiclegs
9 educadors socials
4 treballadors socials
2 monitors artstics
1 monitors esportius
Pedagog
4 mestres
Bibliotecari
Mediador intercultural
Dinamitzador Punt TIC/mnia
Equipaments
Pista esportiva descoberta
Gimns
Centre de formaci de persones adultes
Biblioteca
Punt TIC/mnia (tecnologies de la informaci)
Tallers productius
Tallers artstics
Unitats dependents
Crulla (16 places), Blanquerna
Punt i Seguit (6 places), LHeura
162
163
+
C Obert 1
Barcelona
Homes, penats
230
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Jurista
2 psiclegs
6 educadors socials
5 treballadors socials
Pedagog
Intervencions especialitzades
Programa de seguiment dagressors sexuals
Seguiment de malalts mentals
Seguiment de delictes econmics
Fundaci APPS (valoraci de disminucions psquiques)
Unitats dependents
Barcelons (22 places), Fundaci APIP
164
+
C Obert 2
Barcelona
Homes, penats
240
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Jurista
2 psiclegs
8 educadors socials
5 treballadors socials
Intervencions especialitzades
Seguiment i intervenci en joves
Seguiment i intervenci en delictes de trnsit
Unitats dependents
Valls (14 places), Fundaci Ciutat i Valors
165
+
Secci Oberta
Dones
Barcelona
Homes i dones,
penats
350
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
3 juristes
3 psiclegs
14 educadors socials
8 treballadors socials
2 pedagogs
Intervencions especialitzades
Programa de seguiment de delictes violents
Programa de seguiment de delictes de violncia de gnere
Seguiment datenci a drogodependncies
Unitats dependents
Maresme (13 places), Fundaci APIP
166
+
C Obert Lleida
Lleida
Homes, penats
190
Equip de rehabilitaci
Subdirector de tractament
Coordinador dels equips multidisciplinaris
Jurista
Psicleg
6 educadors socials
4 treballadors socials
Intervencions especialitzades
Programa laboral especfic: tallers externs Ramat
Unitats dependents
El Segri (10 places, dones), Sant Ignasi de Loyola
167
Unitats
dependents
Unitat i ubicaci
de lentitat
gestora
Capacitat
MARESME
Pis en entorn
urb
13 residencials
3 per art. 86.4
Annex 2
Centre
penitenciari
del qual
depn
Dones de
Barcelona
Programes dintervenci
Seguiments laborals i
supervisi individualitzada
de seguiment i evoluci
sociolaboral.
14 residencials
6 per art. 86.4
Obert 2
Seguiments laborals i
supervisi individualitzada
de seguiment i evoluci
sociolaboral.
16 residencials
9 per art. 86.4
Tarragona
Seguiments laborals i
supervisi individualitzada
de seguiment i evoluci
sociolaboral
8 residencials
5 per art. 86.4
Tarragona
10 residencials
5 per art. 86.4
Obert Lleida
Programa de treball
individualitzat de
desenvolupament dhbits
civicosocials i de seguiment
laboral/ocupacional, que
permeti la seva reinserci
sociolaboral.
Associaci per a
la Promoci i la
Inserci
Professional APIP
VALLS
Dos pisos en
entorn urb
Fundaci Ciutat i
Valors
CRULLA
Pis en entorn
urb
Grup E.
Blanquerna
PUNT I SEGUIT II
Pis en entorn
urb
LHeura
Tarragona
Fundaci
EL SEGRI
Pis en entorn
urb
Arrels Sant
Ignasi de Loyola
168
GORA
Habitatge en
entorn urb
6 residencials
Dones de
Barcelona
Projecte dintervenci
socioeducativa per a la
reinserci social de les
mares i la cura i educaci
dels seus fils. Potenciaci
de la integraci amb
lentorn social i comunitari,
vinculant la dona a un grup
afectiu, a un teixit cultural i
social ampli que li aporti
recursos i suport. Cerca i
manteniment duna activitat
professional sistemtica i
avaluable.
7 residencials
2 per art. 86.4
Dones de
Barcelona
Treball personalitzat i de
grup en lmbit personal,
familiar i educatiu per
facilitar la seva inserci i
normalitzaci social i alhora
prevenir possibles
reincidncies delictives.
22 residencials
5 per art. 86.4
Obert 1
Seguiments laborals i
supervisi individualitzada
de seguiment i evoluci
sociolaboral.
35 residencials
7 per art. 86.4
Quatre
Camins
Procs individualitzat de
formaci
laboral/ocupacional i de
desenvolupament dhbits
civicosocials que permeti la
seva reinserci sociolaboral
i eviti la reincidncia. En
cas de bona evoluci,
habitualment es consolida
el procs a la UD Gallecs.
13 residencials
3 per art. 86.4
Quatre
Camins
Seguiments laborals i
supervisi individualitzada
de seguiment i evoluci
sociolaboral.
6 residencials
2 per art. 86.4
Obert 2
Interns joves
immigrants sense
documentaci.
Impartici de cursos de
recerca de feina i
dhabilitats socials.
Programa de treball
individualitzat de
ladquisici dhbits i
autonomia personal i
social.
Companyia de les
Filles de la Caritat
EL CARMEL
Pis en entorn
urb
HOREB Associaci per a
la Prevenci,
Promoci i
Reinserci Social
de Persones i
Grups Marginats
BARCELONS
Pis en entorn
urb
Associaci per a
la Promoci i la
Inserci
Professional APIP
CAN CNSOL
Masia ubicada en
el Parc Natural de
Gallecs
Associaci per a
la Promoci i la
Inserci
Professional APIP
GALLECS
Masia ubicada en
el Parc Natural de
Gallecs
Associaci per a
la Promoci i la
Inserci
Professional APIP
BAYT-ALTHAQAFA
Pis en entorn
urb
Fundaci Bayt-AlThaqafa
169
Professionals i rgans de
rehabilitaci: funcions
Annex 3
Serveis centrals
Centres penitenciaris
Coordinar el funcionament dels centres oberts i les seccions obertes i de les unitats dependents.
Gestionar els programes d'assistncia social i voluntariat.
Coordinar els programes de medi obert i llibertat condicional.
Coordinar els recursos comunitaris en medi obert.
Supervisar i coordinar els plans de treball dels serveis socials penitenciaris a lmbit territorial de
Catalunya.
Fer el seguiment de la gesti dels centres oberts, de les seccions obertes i de les unitats dependents.
Analitzar la normativa de rgim intern daquestes unitats i proposar les millores oportunes.
Fer el seguiment de lexecuci dels programes en medi obert i llibertat condicional.
Plantejar les necessitats en matria de recursos comunitaris per a lexecuci dels programes de medi
obert per a lacompliment dels programes de llibertat condicional.
e) Fer el seguiment de la prestaci dels diferents recursos comunitaris al medi obert.
f) Analitzar les propostes de regressi de tercer grau, les sollicituds de permisos de sortida en tercer grau
i les revocacions de la llibertat condicional.
g) Aportar les dades estadstiques necessries del medi obert i de la llibertat condicional.
170
Responsable de recursos comunitaris
a) Supervisar, coordinar i donar suport a les actuacions dels serveis socials dexecuci penal.
b) Vetllar pel funcionament correcte dels serveis i latenci adequada a les demandes dintervenci social
dels interns i de les seves famlies.
c) Fomentar i supervisar la participaci dels treballadors socials en els diferents programes de rehabilitaci
en lmbit de lexecuci penal.
d) Validar els perfils dels interns susceptibles daplicaci de lart. 182 del Reglament penitenciari i valorar la
seva derivaci al corresponent recurs extrapenitenciari.
e) Proposar i tramitar les ordres de subvencions i convenis de les unitats dependents i daltres, per al
compliment de la condemna en medi obert.
f) Fer el seguiment de les derivacions a les entitats collaboradores, aix com avaluar la utilitzaci
daquests recursos i elevar els corresponents informes per a la valoraci de la concessi de
finanament extern.
g) Obrir, impulsar i participar en noves vies de collaboraci de la Subdirecci General de Programes de
Rehabilitaci i Sanitat amb el sector associatiu.
h) Participar en les comissions de treball de la Taula de Participaci Social i de la Comissi
Interinstitucional per a la Reinserci Social (CIRSO).
i) Supervisar i actuar en les queixes i incidncies de persones sotmeses a mesures dexecuci penal i/o
les seves famlies, relacionades amb els serveis socials.
j) Impulsar, dinamitzar, gestionar i donar suport al voluntariat penitenciari, aix com organitzar les accions
formatives que shi destinen.
171
172
Serveis socials dexecuci penal
El Reglament d'organitzaci i funcionament dels serveis d'execuci penal a Catalunya, al captol III (Dels
serveis socials en lmbit de lexecuci penal) regula lmbit dactuaci dels serveis socials.
Els professionals del treball social que prestin serveis als centres penitenciaris depenen orgnicament del
cap de programes de treball social, que s el responsable dorganitzar, dirigir i supervisar totes les
actuacions generals i de lactivitat diria dels professionals de lrea social de lestabliment, aix com de la
coordinaci, quan sigui necessari, amb els professionals dels serveis socials territorials dexecuci penal i
amb els recursos existents de la xarxa de serveis socials i de recursos comunitaris, tant diniciativa pblica
com privada, per garantir laccs de la poblaci atesa a les prestacions socials que li puguin correspondre.
El cap de programes de treball social de cadascun dels centres penitenciaris depn, al seu torn, del cap de
la Unitat de Serveis Socials pel que fa a la demarcaci territorial de Barcelona, i del cap de la Secci de
Serveis Socials en lmbit Penal del Servei de Suport a lExecuci Penal pel que fa a les demarcacions de
Lleida, Tarragona i Girona. Aquestes unitats actuen en coordinaci amb el sistema pblic de serveis socials
existent a Catalunya i amb entitats collaboradores amb la Direcci General de Serveis Penitenciaris.
Servei de Suport a lExecuci Penal dels serveis territorials a Girona, Lleida i Tarragona i les
gerncies territorials de Barcelona Ciutat i lHospitalet de Llobregat i Barcelona Comarques
a) Supervisar la inserci laboral de persones adultes i de menors.
b) Coordinar i seguir les actuacions del Servei dOrientaci Jurdica penitenciria, fruit del conveni subscrit
per lIllustre Consell de Collegis dAdvocats de Catalunya amb el Departament de Justcia.
c) Prestar suport a lactuaci de la Comissi Interinstitucional per a la Reinserci Social en lmbit territorial
de la demarcaci.
d) Supervisar les actuacions de suport social i comunitari en lmbit penal.
Secci de Serveis Socials en lmbit Penal dels serveis territorials a Girona, Lleida i Tarragona
a) Dur a terme les actuacions de suport social i comunitari en lentorn relacional de les persones
preventives i penades.
b) Coordinar lexecuci de les mesures penals alternatives.
c) Gestionar les prestacions socials en lmbit penitenciari en benefici de les persones internes i les seves
famlies.
d) Fer el seguiment de les persones alliberades condicionals.
e) Participar en el pla dexecuci, seguiment i control del compliment de la pena de localitzaci permanent.
173
del centre
fer complir
els rgans
les seves
Corresponen al director, entre daltres, les segents atribucions relatives a la rehabilitaci dels interns:
a) Dirigir, coordinar, inspeccionar i avaluar els serveis i activitats del centre penitenciari.
b) Convocar i presidir els rgans collegiats del centre penitenciari.
c) Suspendre de manera cautelar leficcia daquells acords adoptats pels rgans collegiats de
lestabliment quan concorrin circumstncies excepcionals degudament justificades, sens perjudici del
que preveu larticle 26 daquest Reglament, fins que els convalidi o anulli en alada lrgan competent
del centre directiu.
d) Adoptar les mesures regimentals urgents necessries per prevenir i, si escau, resoldre qualsevol
alteraci individual o collectiva de lordre al centre i donar-ne compte immediatament al centre directiu.
e) Adoptar, davant de fets o actuacions dels interns que puguin constituir faltes disciplinries, les mesures
cautelars que escaiguin fins que recaigui una resoluci definitiva en lexpedient disciplinari corresponent,
i imposar les sancions per les infraccions lleus comeses pels interns, amb la instrucci prvia dun
procediment abreujat.
f) Disposar, amb laprovaci o el manament previs de lautoritat judicial i dacord amb el que estableix la
legislaci penitenciria, lexcarceraci dels detinguts, presos o penats.
g) Autoritzar, de conformitat amb la legislaci vigent, les comunicacions, les visites, els permisos, les
sortides a lexterior i les conduccions dels interns.
h) Disposar el que sigui necessari perqu es comuniqui immediatament la mort o la malaltia o accident
greus de la persona interna al familiar ms proper o a la persona que aquella hagi designat.
i) Fer les actuacions necessries per potenciar les relacions del centre penitenciari amb el seu entorn
social, econmic i jurdic.
j) Suspendre i extingir la relaci laboral especial dels interns treballadors, per raons de disciplina i
seguretat penitenciria.
Subdirector de tractament
El subdirector de tractament depn orgnicament del director del centre i dirigeix, coordina i supervisa les
actuacions que es duen a terme tant dins del centre penitenciari com a fora, encaminades a la consecuci
de la finalitat resocialitzadora de la pena privativa de llibertat, i respon del bon funcionament dels serveis
encomanats.
Al subdirector de tractament, li corresponen les funcions segents:
a) Dirigir i coordinar lactuaci dels comandaments que en depenguin per garantir el desenvolupament
correcte de les previsions contingudes als models dintervenci i als programes de tractament i tamb
per al funcionament correcte dels programes de classificaci interior.
b) Dur a terme les actuacions escaients per controlar que les propostes de classificaci inicial i les de
progressi, revisi i regressi de grau es facin en els terminis establerts en la legislaci vigent.
c) Proposar al director els assumptes que shagin de debatre en les sessions de la junta de tractament i
dels equips multidisciplinaris.
d) Supervisar i inspeccionar lorganitzaci i el desenvolupament dels programes i activitats de la seva
competncia.
e) Supervisar les propostes dadquisici de material i despeses necessries per al funcionament adequat
dels serveis de la seva rea competencial.
f) Detectar les necessitats que orientin la recerca de recursos comunitaris per a la realitzaci de
programes dinserci social dels interns.
174
175
176
rgans de rehabilitaci
La junta de tractament
La junta de tractament ha destar presidida pel director del centre penitenciari i composta pels membres
segents:
a)
b)
c)
d)
e)
El subdirector de tractament
El secretari tcnic jurdic
El coordinador de lrea sanitria
El coordinador dels equips multidisciplinaris, si nhi ha, i el cap de programes datenci especialitzada
Un psicleg (designat anualment pel consell de direcci entre els professionals corresponents del centre
penitenciari)
f) Un jurista (designat anualment pel consell de direcci entre els professionals corresponents del centre
penitenciari)
g) El director docent
h) El cap de programes de treball social
i) El cap de programes deducaci social
Com a secretari de la junta de tractament actua el secretari tcnic jurdic. Els acords de la junta de
tractament shan dadoptar a la vista de les propostes elevades pels equips multidisciplinaris. Tamb ha de
ser convocat a les sessions daquest rgan el representant del Centre dIniciatives per a la Reinserci
(CIRE) quan shi hagin de tractar assumptes relatius al treball productiu, la formaci ocupacional i la inserci
sociolaboral. Aix mateix, el centre directiu pot nomenar com a assessores de la junta persones externes a
la instituci, que participaran en les reunions amb veu, per sense vot.
La convocatria de sessi de la junta de tractament ha de preveure una primera convocatria, el qurum de
constituci de la qual ser dels dos teros dels seus components. Per al cas que no sassoleixi el qurum
exigit, sha de preveure una segona convocatria per a una hora desprs, en la qual el qurum ser de la
meitat dels seus components.
La junta de tractament, sens perjudici de les competncies del centre directiu i dels equips multidisciplinaris,
ha dexercir les funcions segents:
a) Aprovar els programes de tractament i els models individualitzats dintervenci penitenciria per a cada
intern, definint les activitats i els programes que ha de dur a terme dacord amb les seves
circumstncies personals i el temps aproximat de durada de la condemna o de la mesura cautelar de
privaci de llibertat.
b) Avaluar i fer el seguiment del resultat dels programes.
c) Proposar al centre directiu laplicaci del rgim tancat als penats i preventius en els quals concorrin les
circumstncies previstes per la legislaci penitenciria, amb els informes preceptius previs del cap de
serveis i de lequip multidisciplinari de la unitat residencial que correspongui.
d) Formular, dacord amb lavaluaci de les variables esttiques i dinmiques de cada penat, les propostes
raonades de grau inicial de classificaci i de destinaci a lestabliment que correspongui.
e) Proposar al centre directiu, en un informe raonat, la progressi o regressi de grau i, amb carcter
excepcional, el trasllat a un altre centre penitenciari. Tamb es podr proposar raonadament el trasllat
quan hi hagi raons de tractament que aix ho aconsellin.
f) Adoptar els acords que cregui pertinents sobre les peticions i queixes que formulin els interns als equips
multidisciplinaris sobre la seva classificaci, tractament o programa dintervenci.
g) Proposar a la comissi disciplinria, a la vista de la proposta de lequip multidisciplinari, la reducci,
ajornament de lexecuci o suspensi de lefectivitat de les sancions disciplinries que puguin pertorbar
el tractament o lestudi de la personalitat del sancionat, i tamb la reducci dels terminis de cancellaci
quan hi hagi motius fonamentats per esperar que aquesta mesura pugui influir favorablement en el
tractament.
h) Concedir els permisos penitenciaris de sortida, amb linforme previ de lequip multidisciplinari, sollicitant
lautoritzaci del jutge de vigilncia penitenciria o del centre directiu, segons correspongui.
i) Informar i elevar al jutjat de vigilncia penitenciria les propostes que formulin els equips
multidisciplinaris, respecte als beneficis penitenciaris i a la llibertat condicional.
j) Designar els interns que hagin dexercir les prestacions personals en serveis auxiliars comuns de
lestabliment.
177
k) Aprovar, amb la valoraci prvia de loferta de llocs de treball efectuada pel Centre dIniciatives per a la
Reinserci i els informes emesos pels equips multidisciplinaris, laccs dels interns als llocs de treball
vacants als tallers productius o a les places existents en els cursos de formaci per al treball. Igualment,
li correspon adoptar les resolucions de suspensi o extinci de la relaci laboral de carcter especial
dels interns treballadors, per raons de tractament.
l) Informar i elevar al consell de direcci la proposta de programaci anual dactivitats del centre
penitenciari, elaborada dacord amb les proposicions formulades pels equips multidisciplinaris.
Sha de concedir als interns que el sollicitin un trmit daudincia perqu exposin davant la junta de
tractament totes les allegacions que considerin necessries i aportin documents o altres elements de judici
per a la millor defensa dels seus interessos, en els procediments de classificaci inicial, progressi al tercer
grau de classificaci penitenciria, proposta del primer perms ordinari de sortida, llibertat condicional i
beneficis penitenciaris.
Amb carcter general, les propostes i informes previstos en aquest article shan de trametre a lautoritat
administrativa o judicial que correspongui en el termini mxim de deu dies, i sha de dur a terme per via
telemtica quan sadrecen al centre directiu.
El secretari de la junta de tractament ha de posar a disposici del centre directiu les actes de les sessions
celebrades, en els terminis que sestableixin.
El coordinador dels equips multidisciplinaris, si nhi ha, o el cap de programes datenci especialitzada
El psicleg adscrit a lequip
El jurista adscrit a lequip
Leducador adscrit a lequip
Un docent
Un metge
Un treballador social
Un monitor ocupacional i/o insertor laboral
Un monitor esportiu.
El cap dunitat o el coordinador dunitat especialitzada
Les unitats que en tinguin assignats incorporaran a les reunions de lequip els professionals segents:
a) Un psiquiatre
b) Un infermer
c) Un pedagog
d) Un criminleg
Els equips multidisciplinaris es reuneixen amb una periodicitat setmanal. Els professionals dels equips
multidisciplinaris duen a terme funcions dorientaci, assessorament i avaluaci individualitzada de levoluci
dels interns que tinguin assignats en relaci amb els programes de tractament i dels models dintervenci
que shagin dissenyat.
178
Sens perjudici de les funcions del centre directiu, els equips multidisciplinaris exerceixen les funcions
segents:
a) Elaborar el programa de tractament o el model dintervenci individual dels interns que tinguin
assignats.
b) Realitzar lanlisi directa dels problemes i de les demandes que formulin els interns.
c) Proposar a la junta de tractament la programaci anual dactivitats del seu mbit dactuaci, incloent-hi
les desenvolupades per les entitats collaboradores i de voluntariat.
d) Proposar a la junta de tractament la reducci, ajornament de lexecuci o suspensi de lefectivitat de
les sancions disciplinries que puguin pertorbar el tractament o lestudi de la personalitat del sancionat, i
tamb la reducci dels terminis de cancellaci quan hi hagi motius fonamentats per esperar que
aquesta mesura pugui influir favorablement en el tractament.
e) Atendre les peticions i queixes que formulin els interns respecte de la seva classificaci, tractament o
model dintervenci.
f) Avaluar els objectius assolits en lexecuci dels programes de tractament o dels models dintervenci
penitenciaris i informar dels resultats de lavaluaci a la junta de tractament.
g) Executar totes les accions concretes que els encomanin els rgans de direcci del centre penitenciari
en aquells assumptes en qu siguin competents.
h) Realitzar les actuacions necessries per a lorientaci professional i la integraci sociolaboral dels
interns.
Consell Educatiu
El Consell Educatiu s un rgan que es crea i es posa en funcionament lany 2008 a Brians 2, amb la
finalitat dharmonitzar la intervenci educativa dels professionals de rehabilitaci del centre penitenciari en
els mbits transversals del Pla funcional. La previsi s anar generalitzant la implantaci daquest rgan a
tots els centres penitenciaris, i la seva regulaci ha de quedar emmarcada en el pla funcional de cada un.
El Consell Educatiu ha delaborar pautes i indicacions generals de totes les actuacions de rehabilitaci
quant a la promoci dels valors de convivncia, leducaci per la pau i la riquesa de la diversitat, aix com
aquells que fomenten ls de les tecnologies de la informaci, la difusi cultural i la mediaci intercultural.
Globalment, es tracta duna guia de la tasca rehabilitadora des de les diferents disciplines que hi intervenen,
amb els objectius segents:
1. Assolir la participaci activa, responsable i compromesa de tots els agents presents al centre
penitenciari: professionals dels diferents mbits, interns i collaboradors externs.
2. Impulsar la igualtat doportunitats, la cohesi social, la convivncia i el respecte a la diversitat.
3. Integrar, coordinar, harmonitzar i difondre la tasca dels diferents professionals i mbits educatius:
formals, no formals i informals, i esdevenir leix transversal de totes les actuacions.
4. Elaborar i fer el seguiment del projecte educatiu del centre penitenciari.
179
180
181
Generalitat de Catalunya
Centre dEstudis Jurdics
i Formaci Especialitzada