www.inicia.gencat.

cat

Uni Europea

Fons Social europeu

LFSE inverteix en el teu futur

GUIA PER A
LELABORACI
DEL PLA DEMPRESA

Uni Europea

Fons Social europeu

LFSE inverteix en el teu futur

 Departament de Treball
Direcci General dEconomia Cooperativa i Creaci dEmpreses
rea de Creaci dEmpreses
Direcci: Llus Rodrguez Salgado
Coordinaci tcnica: David Urbano i Pulido
B-5863/2010

NDEX

Introducci

El pla dempresa

1. Resum

2. Persona emprenedora o equip fundador

3. Pla de mrqueting

4. Pla de producci o doperacions

5. Pla dorganitzaci

13

6. Pla juridicofiscal

15

7. Pla econmic i financer

17

8. Annexos

25

Introducci
1. RESUM

Estructura i redacci
El PLA DEMPRESA es pot estructurar en els apartats segents:

Qu s el pla dempresa?
El PLA DEMPRESA s un document escrit en el qual sexplica
i es detalla el projecte duna nova empresa, tenint en compte
tots els elements rellevants, recursos necessaris i accions que
cal dur a terme per a la posada en marxa del nou projecte empresarial.

Rellevncia
El PLA DEMPRESA s de gran utilitat tant internament per a la
persona emprenedora o equip fundador:
Ajuda a ordenar idees
Serveix per a planificar i pensar anticipadament en el nou
negoci, per a preveure on poden sorgir els problemes
i tenir preparades alternatives
Serveix per a tenir una visi global del projecte i de guia
per a cada fase del procs de creaci
Pot ser un instrument dautoavaluaci
com externament:
Per poder defensar el projecte davant els altres: per obtenir
finanament, convncer persones inversores, aconseguir
condicions ms favorables amb empreses provedores,
atraure personal clau, establir acords i aliances, etc.
A ms a ms:
Redueix considerablement el risc de fracs
s una eina de formaci
Permet determinar quines sn les oportunitats de negoci
i els mercats dinters ms prometedors per a lempresa
Crea conscincia dels obstacles que shan de superar
Crea un marc de comunicaci i venda
Permet analitzar els costos i la rendibilitat

>
>
>
>
>
>
>
>

Resum
Persona emprenedora o equip fundador
Pla de mrqueting
Pla de producci o doperacions
Pla dorganitzaci
Pla juridicofiscal
Pla econmic i financer
Annexos

Cal destacar que cada PLA DEMPRESA s diferent, ja que reflecteix les caracterstiques especfiques de projectes empresarials concrets. En cada cas es posa ms mfasi en els aspectes
ms rellevants del projecte empresarial que sestigui desenvolupant.
Quant a la redacci del PLA DEMPRESA, cal que el document
sigui breu, concs i realista i que expressi de forma clara i ben
estructurada els continguts. Generalment saconsella que el
total de pgines (inclosos annexos) no superi les 40. El PLA
hauria destar elaborat per tots els socis i scies o persones
promotores del projecte amb la intenci dimplicar-los/les en el
llanament i el desenvolupament de lempresa.

Com presentar-lo
A lhora de presentar el PLA DEMPRESA per escrit s necessari
fer-ho:
De forma neta i clara: el pla dempresa s com la targeta
de visita de la persona emprenedora o lequip fundador
Amb informaci de qualitat: dades actuals, reals i
contrastades, sense excessives opinions personals
ni cofoisme
De forma breu, amb pargrafs curts i fcils de llegir
Ben estructurat, clar i directe
Acompanyat de color, fotografies i grfics (per sense
excedir-se)

El pla dempresa
1. RESUM
s recomanable comenar el PLA DEMPRESA amb un breu resum de dues o tres pgines, en el qual es destaquin els aspectes ms rellevants del projecte de la nova empresa. Segurament
la lectura posterior estar condicionada per la qualitat i la veracitat del resum. Aquest resum hauria dincloure la descripci de
la idea empresarial i de lestratgia principal que se seguir en
mrqueting, producci i finanament, fent referncia als avantatges competitius que t el nostre producte/servei, aix com als
riscos que pot comportar la nova activitat. Ladopci de criteris
responsables en la gesti de la nostra empresa pot suposar un
valor afegit. Tamb sha de donar alguna informaci rellevant
sobre la persona emprenedora o lequip fundador.
Cal dir, per, que malgrat que el resum sinclou al principi del
PLA DEMPRESA, aquest apartat sanir redactant durant la
seva elaboraci, ja que es tracta duna sntesi del projecte i
sacabar de perfilar un cop elaborat el document final.

2. Persona emprenedora o equip fundador

Objectius
Presentar la persona emprenedora o els membres de
lequip fundador.
Explicar les motivacions que donen origen a la creaci
de lempresa.
Aspectes clau
2.1. Caracterstiques personals
Cal detallar aspectes com ledat, la formaci, lexperincia professional i en el sector de lempresa, els antecedents empresarials a la famlia, etc.
Per a la futura persona inversora, prestadora o provedora ser
fonamental conixer les caracterstiques ms rellevants de la
persona emprenedora o de lequip fundador.
Tamb pot ser interessant detallar, si s el cas, la complementarietat de les persones que formen lequip fundador i directiu,
analitzant els punts forts i febles de cadascuna , tant individualment com en equip.

Informaci ms detallada sobre la persona emprenedora o els

membres de lequip fundador caldr incloure-la en el Currculum
Vitae a lapartat dAnnexos.
2.2. Motivaci
Cal explicar les motivacions principals que han donat origen al
projecte empresarial, com ara les inquietuds personals, voler dur
a terme una idea prpia, generar ocupaci, ser el/la propi cap,
situaci datur, etc.

3. Pla de mrqueting
Objectius
Quant a lanlisi de lentorn:
Definir la necessitat o necessitats que vol cobrir el
nostre producte/servei.
Descriure les caracterstiques ms importants del nostre
producte/servei.
Detallar lentorn general i el mercat en el qual lempresa
mantindr lactivitat principal, i tamb els clients potencials
i la competncia.
Pel que fa a les poltiques de mrqueting:
Proporcionar la informaci referent a la comercialitzaci
del producte/servei.
La creixent incorporaci de criteris de consum responsable
per part dels clients i clientes fa que sigui aconsellable
difondre les nostres actuacions a travs dels nostres
productes i serveis.
Detallar des del punt de vista comercial quin producte/
servei es vol vendre, com es donar a conixer, com es
far arribar al client, i a quin preu es vendr, com tamb
si s el cas el servei de prevenda i de postvenda que es
pensa oferir.
Fer la previsi de les vendes.
Indicar lestratgia general de mrqueting que se seguir
per assolir les previsions de venda marcades (combinaci
de les poltiques de producte, de comunicaci, de
distribuci, de preu i de serveis complementaris) i el cost.

El pla dempresa
Aspectes clau
3.1. Identificaci, definici i justificaci de les necessitats
que satisfar el nostre producte/servei
Caldr respondre les preguntes:
Quines sn les necessitats dels cliens i clientes a qui ens
dirigirem?
Hi ha alguna evidncia sobre les motivacions de compra
del nostre producte per part dels clients i clientes
potencials?
Quines sn les raons de la seva existncia i quant temps
es preveu que durin?
3.2. Descripci del producte/servei ofert i de la seva utilitat
Shan despecificar quines sn les caracterstiques distintives
del nostre producte/servei que faran que la clientela potencial el
tri en lloc daltres productes/serveis oferts per la competncia.
3.3. Anlisi de lentorn general
Depenent de cada cas cal:
Analitzar el mercat de treball (disponibilitat de m dobra
qualificada i tcnics i tcniques especialistes en un camp
determinat, etc.).
Analitzar els factors econmics (poltica industrial, barreres
dentrada, conjuntura econmica, etc.), els factors
tecnolgics (noves tecnologies, poltica dR+D,
infraestructures cientfiques, etc.), els factors politicolegals
(legislaci econmica i administrativa, lingstica, fiscalitat,
etc.) i els factors culturals (canvis de modes, tradicions i
usos especfics, etc.).
Analitzar canvis previstos de lentorn en el futur.
Analitzar lentorn lingstic on sha destablir lempresa.
3.4. Anlisi del mercat
Estudi de la clientela potencial i de la competncia, fent mfasi
especial en:
Zones geogrfiques on es preveu comercialitzar el
producte/servei.
Clcul del volum del mercat
Taxa de creixement del mercat
Quota de participaci estimada de la nostra empresa
Fase del cicle de vida del mercat
Anlisi de les barreres dentrada existents, els productes/
serveis substitutius i les tendncies futures previstes del
mercat en qesti

Quant a la clientela potencial cal definir-la de la forma ms precisa possible, aix com explicitar-ne el perfil responent als punts
segents:
Quins sn els clients i clientes potencials?
Quina llengua o llenges oficials a Catalunya parlen?
Quantes persones sn?
On subiquen?
Quin s el seu poder adquisitiu?
Quines sn les seves necessitats i motivacions de compra?
Quins productes/serveis estan comprant actualment?
Quins sn els seus motius principals per comprar el nostre
producte/servei?
Pel que fa a la competncia, cal descriure els aspectes ms rellevants que defineixen la competncia directa, tot establint una
comparaci amb la nostra empresa i destacant si sest en una
situaci de fortalesa o de feblesa respecte daquesta. Aleshores
les qestions que shan de respondre sn les segents:
Quina s la competncia directa actual?
On subica?
A quina clientela es dirigeix i on es troba?
Quins productes/serveis comercialitzen els nostres
competidors o competidores?
Quines sn les caracterstiques ms rellevants daquests
productes/serveis?
Quins sn els productes/serveis substitutius?
Quin pot ser competidor/a en el futur?
Quins sn els punts forts i febles dels i les competidors/es
en relaci amb la nostra empresa?
Cal tenir en compte lexistncia daltres grups dinters de la
nostra activitat econmica ja siguin agents econmics, entitats
socials, administracions pbliques, associacions... i conixer quines sn les seves expectatives respecte de la nostra empresa.
Si es tracta dun producte/servei nou podr resultar difcil i de
vegades impossible determinar moltes de les qestions anteriors
(volum del mercat, estructura de la competncia, etc.).
Si es tracta duna microempresa el volum del mercat, la quota
de participaci estimada, etc., poden ser variables irrellevants
en aquesta primera etapa.

El pla dempresa
3.5. Poltica de producte/servei
Sha de definir el producte/servei que es vol comercialitzar de
forma precisa i minuciosa tenint en compte:
Nombre i tipus de variants
Qualitat
Marca
Envs
Disseny
Llengua de promoci del producte
Aspectes innovadors
Fase del cicle de vida del producte
Altres
Aquestes caracterstiques shan de comparar amb les dels productes/serveis oferts per la competncia.
3.6. Poltica de comunicaci
Shan de descriure els mitjans ms adients per a cada cas
particular (Internet, premsa local, fullets, etc.) i les accions
(publicitat i promoci de vendes) a travs de les quals es
donar a conixer el nostre producte/servei.
Es tindran en compte les llenges oficials a lhora de
pensar en la imatge del producte/servei.
s positiu establir canals bidireccionals de comunicaci
per tal de rebre la informaci de retorn dels nostres grups
dinters.
3.7. Poltica de distribuci
Sha despecificar si sutilitzar la venda directa o indirecta
Si es tracta de venda indirecta, shan de detallar els canals
o les vies de distribuci (majorista, detallista o ambdues)
a travs de les quals es far arribar el producte/servei a la
clientela final.
Sha despecificar el paper de les persones o serveis
intermediaris (agents, distribudores, representants, etc.),
si s el cas.
3.8. Poltica de preus
Sha de detallar lestratgia de preus ms adient per a la
nostra empresa, amb la finalitat de fixar el preu de venda
del producte/servei.

Sha de concretar el mtode seguit en la fixaci de preus

(a partir dels costos fixos i variables, a partir de la demanda,
o a partir dels preus de la competncia), el sistema de
descomptes i de tarifes, el termini i la forma de pagament.
3.9. Poltica de serveis associats
Sha de concretar el tipus de serveis associats que
lempresa oferir als clients i clientes, tant abans de
la compra del producte/servei (prevenda: elaboraci
dofertes, assessorament, etc.) com desprs (postvenda:
manteniment, garantia, etc.).
Shan de definir quins sn els objectius especfics dels
serveis associats determinant-ne el cost.

4. Pla de producci o doperacions

Objectius
Concretar els aspectes relacionats amb el procs
de producci o detallar el nucli doperacions que es
requereixen, si es tracta de la prestaci dun servei.
Descriure els recursos necessaris (locals i installacions,
equips tcnics, mitjans humans, matries primeres, etc.)
per dur a terme lactivitat de lempresa, aix com la poltica
daprovisionament.
Determinaci del cost del producte/servei.
Indicar la tecnologia aplicada, la gesti de la qualitat,
les mesures de protecci en el treball i les qestions
mediambientals, si s necessari.
Aspectes clau
4.1. Procs de producci o doperacions
Sha de descriure detalladament el conjunt daccions i decisions
relatives a com es fabricar el producte i quins recursos seran
necessaris. En el procs de producci shan de prendre decisions relatives a:
Quina quantitat es produeix en un interval de temps
determinat?
Quina s la capacitat productiva de lempresa?
Quin tipus de matries primeres, quantes i quan es
requereixen?
Quins recursos materials i humans es necessiten?

10

11

El pla dempresa
Quina s la disponibilitat de recanvis i assistncia tcnica?
Quina tecnologia especfica saplica?, etc.
Per al disseny del producte shan dutilitzar esbossos, plnols
de construcci, llistes de components o materials, prototips,
frmules, etc. El detall daquests es pot incloure en un dels annexos del PLA DEMPRESA.
Prviament cal prendre la decisi de fabricar o comprar. En
el primer cas, possiblement sasseguri en major mesura la qualitat del producte, per si sopta per la compra del producte, es
requerir menys immobilitzat, menys capital, cosa que tamb
permet ms flexibilitat.
En el cas de la prestaci dun servei (com que no es tractar dun
producte tangible) s necessari detallar les caracterstiques ms
rellevants de la prestaci daquest servei, considerant aspectes
com:
Amb quina freqncia es prestar el servei? (dies de la
setmana, hores del dia, etc.)
Quant temps es necessita per a la prestaci de cada
servei?
Quin s el grau dautoservei requerit?
Quina s laparena interna del local/establiment on es
dur a terme el servei? (ambient, decoraci, dimensi,
distribuci interior, etc.)
Amb quin personal es compta?, etc.
4.2. Infraestructures, equipaments i m dobra
Sha descollir la ubicaci ms adequada de la nostra empresa
en funci de variables com:
Proximitat dels clients i clientes, de la m dobra i de les
empreses provedores
Disponibilitat dinfraestructures i de bones comunicacions
a la zona
Normativa i altres disposicions legals (restriccions locals,
horaris datenci, subvencions)
Altres
Cal plantejar-se la possibilitat dubicar-se en un viver dempreses o en un centre per a noves empreses.

Es detallen els recursos necessaris en el procs de producci o

doperacions, com ara:
Locals, edificis, terrenys i daltres tipus dinstallacions
Maquinria, eines, mobiliari, equips tcnics i informtics
Subministres i mitjans de transport; m dobra.
Els plnols del local, edifici, etc. es poden incloure en els annexos. Tamb cal quantificar els recursos i determinar-ne el cost.
Quant als recursos materials (edificis, maquinria, etc.) sha de
decidir si es compren o es lloguen (o lsing).
En referncia a la m dobra, sha de determinar:
Nombre necessari de persones
Descripci dels llocs de treball
Formaci requerida
En el PLA DORGANITZACI shan de detallar els aspectes relatius a lorganigrama funcional de lempresa i a les poltiques
de personal.
4.3. Pla tecnolgic
s convenient explicar:
Tipus de tecnologia emprada i caracterstiques ms
importants
Estat en el qual es troba el mercat de les tecnologies
emprades i previsions futures que sesperen.
Punt molt important: si es tracta de noves empreses tecnolgiques.
4.4. Gesti dexistncies: aprovisionament i emmagatzematge
Sha de detallar:
Matries primeres, productes semielaborats o productes
acabats requerits en el procs de producci o per a la seva
comercialitzaci directa
Empreses provedores amb les quals tractarem (preus i
condicions que ens ofereixen, terminis de lliurament, volum
ptim de comanda, etc.).
On semmagatzemen les existncies, quin s el cost i quin
mtode de valoraci dexistncies sutilitzar (FIFO, LIFO,
preu mitj ponderat, etc.).

12

13

El pla dempresa
La possibilitat dimplantar criteris de gesti responsable en la
poltica de compres de la nostra empresa es materialitzen principalment en: lestabliment de procediments de compra que prioritzin empreses locals o que incorporin aspectes ambientals.

Sha dindicar si sha previst alguna mesura preventiva

en matria de medi ambient i el cost associat, aix com si
lactivitat que duu a terme la nostra empresa sha dacollir
a alguna normativa relativa a la protecci mediambiental.

4.5. Determinaci del cost del producte/servei

Sestableixen els costos previstos associats a lactivitat que
desenvolupar lempresa, distingint entre els costos fixos (no
depenen del volum de vendes realitzat) i els costos variables
(varien en relaci directa al nombre dunitats venudes).

Tant les qestions referents a la protecci en el treball com la

gesti mediambiental requereixen la consulta de la legislaci
existent sobre el tema.

En el PLA ECONMIC I FINANCER saprofundir ms sobre aix.

4.6. Gesti de la qualitat
Sha dindicar si es tindr en compte la gesti de la qualitat
referida al nostre producte/servei.
Sesmentaran els indicadors de qualitat en el marc de la
Responsabilitat Social Empresarial pel que fa a la gesti
lingstica de lempresa.
Si s el cas, shan didentificar les variables de mesura
de la qualitat que estigui previst utilitzar que han de ser
mesurables (fcils didentificar, concretes, qualificables
i avaluables econmicament). Per exemple: queixes de
la clientela, llibre de reclamacions, nombre de peces
imperfectes en el procs de producci, etc.
Shan de detallar els mecanismes de control de la qualitat
en el procs de producci o doperacions, aix com els
possibles sistemes de millora de la qualitat relatius a:
Accions relacionades amb el producte/servei (per
exemple: adaptar i millorar les caracterstiques del
servei o les funcions del producte)
Accions relacionades amb la clientela (per exemple:
identificar-ne les noves necessitats)
Accions relacionades directament amb els resultats
de lempresa (per exemple: reduir els costos,
principalment els associats amb la mala qualitat,
mitjanant la millora i la racionalitzaci del procs
productiu de lempresa).
4.7. Seguretat i higiene i gesti mediambiental
Sha dindicar quin tipus de mesures relacionades amb la
protecci en el treball i ms concretament amb la seguretat
i la higiene en el treball s necessari adoptar per a lactivitat
especfica de lempresa.

Un cop es doni compliment a les regulacions que afecten la nostra activitat en aquests aspectes, es pot anar ms enll i implantar millores relacionades amb la qualitat de les relacions laborals
i de conservaci de lentorn, que poden posicionar la nostra
empresa com un referent en el mercat. Ambdues poden quedar
incorporades a un sistema de gesti socialment responsable.

5. Pla dorganitzaci
Objectius
Concretar els aspectes relatius tant a lestructura organitzativa
com a la planificaci de recursos humans de la nova empresa.
Aspectes clau
Cal dir que com que es tractar duna empresa de nova creaci, aquest tipus daspectes tenen una importncia relativa en
el conjunt del PLA DEMPRESA, tot i que no per aix puguem
obviar-ne la utilitat en els primers passos de qualsevol iniciativa
empresarial.
5.1. Estructura organitzativa
Sha despecificar quines i quantes sn les tasques i/o activitats
que shan de dur a terme a lempresa, aix com qui o quines sn
les persones ms ben preparades per dur-les a terme.
Cal organitzar correctament les diverses tasques i/o activitats
que shan de desenvolupar a lempresa, incidint en els aspectes
segents:
Quines persones han docupar els llocs de treball i quines
sn les activitats concretes en funci de les necessitats
globals de lempresa i de les competncies (aptituds,
habilitats i actituds) de cada persona.

14

15

El pla dempresa
A mesura que lempresa vagi creixent, saniran introduint
relacions de comandament i de dependncia, que
es representaran grficament en un organigrama que
reflecteixi les funcions que shan de desenvolupar
a lempresa i els responsables de la seva execuci.
Lorganigrama ha de ser prou flexible per tal de poder
adaptar-se a les necessitats organitzatives del moment.
Una organitzaci responsable respecte de les seves persones
treballadores promou la no-discriminaci en la distribuci de les
tasques i les funcions dins lorganitzaci.
5.2. Planificaci de recursos humans
Les poltiques de personal shan de centrar en aquells aspectes
relatius a la fase de vida inicial en el desenvolupament de lempresa. s important especificar:
Quantes persones i amb quines caracterstiques (edat,
formaci, competncia lingstica, etc.) es necessiten per
dur a terme lactivitat de lempresa.
Com es reclutaran, seleccionaran i contractaran les
persones de fora
Quina formaci complementria han de rebre, si cal.
Quines poltiques de retribuci saplicaran.
Com es distribuiran els beneficis entre les persones scies,
si es dna el cas.
Tamb s necessari no solament descriure lestat actual de la
plantilla de lempresa, sin que preveuren levoluci de la dimensi a mitj termini.
Laplicaci de criteris responsables en la planificaci i la gesti
del personal es materialitza en:
La incorporaci de criteris digualtat doportunitats i
no-discriminaci tant en els processos de selecci com de
promoci del personal.
Ladopci de poltiques de retribuci no discriminatries
(a mateixa tasca, mateix sou).
La formaci continuada per a tot el personal.
Les mesures que facilitin la conciliaci de la vida personal
i familiar.

6. Pla juridicofiscal
Objectius
Especificar la forma jurdica que tindr la nova empresa i tamb
tots aquells aspectes legals relatius a la seva constituci i a la
seva activitat diria. Tamb, tot i que no formen part especficament del PLA JURIDICOFISCAL, es consideren els organismes
i les mesures de suport a la creaci dempreses de les quals la
nostra iniciativa empresarial es pugui beneficiar.
Aspectes clau
6.1. Forma jurdica i constituci legal de lempresa.
Permisos, llicncies i obligacions registrals
Un cop escollit el nom comercial de la nostra empresa, se nha
despecificar la forma jurdica adoptada, i justificar les raons
daquesta elecci.
Fonamentalment, els factors clau en lelecci de la forma jurdica
que es vol adoptar per a la nova empresa sn el grau de responsabilitat a assumir per part de les persones scies promotores
(limitada o illimitada) i els aspectes fiscals.
Les formes jurdiques ms habituals sn les segents: empresari
o empresria individual, societat civil, societats limitades, societats annimes i cooperatives.
Sha de fer un llistat dels trmits necessaris per a la constituci
legal de lempresa sota la forma jurdica escollida, amb lajut
dun calendari per a la seva legalitzaci. Tamb shan dindicar
els permisos, les llicncies i la documentaci comptable oficial
necessria per a la gesti de lempresa.
6.2. Contractaci
Si s el cas, shan de descriure els tipus de contractes que cal
utilitzar en la relaci entre lempresari o empresria i les persones treballadores, i detallar-ne les caracterstiques ms rellevants, aix com els costos laborals per a lempresa.
Ladopci duna poltica de contractaci socialment responsable afavoreix el foment de locupaci estable i de qualitat.

16

17

El pla dempresa
6.3. Obligacions fiscals i cobertura de responsabilitats
Shan de detallar les obligacions fiscals que incideixen en el desenvolupament de lactivitat de lempresa:
Impost sobre la renda de les persones fsiques (IRPF)
Impost sobre societats (IS)
Impost sobre el valor afegit (IVA)
Altres impostos
Tamb shan de considerar les assegurances obligatries que
shan de contractar necessries segons lactivitat de la nostra
empresa, aix com altres tipus de cobertures no obligatries.
6.4. Marques i patents
Sha dindicar si el nostre producte/servei s susceptible dobtenir algun tipus de protecci legal, especificant-ne les caracterstiques.
Els smbols distintius de lempresa shan de protegir mitjanant
la legalitzaci de les marques, els noms comercials i els rtols
destabliment.
Per a la protecci dinvencions industrials es poden utilitzar les
patents i els models dutilitat, i per protegir noves formes del
producte shan de fer servir els models i els dibuixos industrials.
6.5. Organismes i mesures de suport a la creaci dempreses
Shan de detallar els organismes (pblics, privats i mixtos) i les
mesures de suport (tant econmiques prstecs bancaris, subvencions en el tipus dinters del prstecs, etc. com no econmiques informaci i orientaci, assessorament en lelaboraci del pla dempresa, etc.-) de les quals la nostra empresa es
pot arribar a beneficiar, indicant-ne el lloc on gestionar-les, les
caracterstiques ms rellevants, els requisits per obtenir-les i o
utilitzar-les, etc.
Els aspectes relatius a la legislaci especfica del PLA JURIDICOFISCAL, aix com el detall dels organismes i les mesures de
suport a la creaci dempreses, es poden incloure en un dels
annexos del PLA DEMPRESA.

7. Pla econmic i financer

Objectius
Recollir els aspectes econmics i financers del nostre
projecte empresarial.
Concretar el pla dinversions inicials, el pla de finanament,
lavaluaci del projecte, la previsi de tresoreria i del
compte de resultats, aix com el clcul del punt dequilibri
i lelaboraci del balan de situaci.
Al final daquest apartat es faciliten els models estndards utilitzats per a la gesti economicofinancera de la nova empresa.
Cal dir, per, que es tracta dexemples de models i que la sofisticaci daquests dependr de la situaci i de les necessitats
de cada empresa.
Aspectes clau
7.1. Pla dinversions inicials
El pla dinversions inicials ha de fer referncia als recursos que
cal invertir per poder dur a terme lactivitat de lempresa. Es
detallen les inversions, les quantitats monetries i la data en qu
es duran a terme (Model 1).
7.2. Pla de finanament
El pla de finanament sha de referir a la forma en qu es finanaran les inversions que shan de fer. Shan de detallar les fonts
de finanament, i tamb el percentatge de cadascuna daquestes i la data en qu shan dobtenir (Model 2).
Com a fonts principals de finanament destaquen les segents:
Fonts prpies: aportacions que provenen de les persones
associades (estalvis personals, estalvis de la famlia o de les
amistats)
Fonts alienes: finanament bancari (prstecs i crdits
de bancs i caixes) i finanament no bancari (crdits de
provedores, avanaments de clients, factoring, lsing, etc.)
En el cas de les noves empreses tecnolgiques, innovadores
i de creixement rpid, tamb hi ha la possibilitat de recrrer al
capital risc (participaci minoritria i durant un perode de temps
determinat en el capital de la nova empresa per part de las societats de capital risc).

18

19

El pla dempresa

Shan de considerar les condicions i els terminis de cobrament

a clients i clientes (descomptes a aplicar; cobraments a 30, 60,
90 dies...) i de pagament a empreses provedores (descomptes
a obtenir; pagaments a 30, 60, 90 dies...).
7.4. Previsi del compte de resultats
El compte de resultats expressa el benefici dun perode determinat a partir de la diferncia entre els ingressos i els costos
produts en el lesmentat perode (Model 4).
7.5. Anlisi del punt dequilibri
El punt dequilibri (o punt crtic) s aquell volum de vendes per al
qual el benefici s nul. En termes menys tcnics, el punt dequilibri expressa el nombre dunitats que hem de vendre per tal de
cobrir tots els costos.
Aquesta dada s decisiva per a la nova empresa tant des del
punt de vista de la persona emprenedora o lequip fundador
com per a les possibles persones inversores o prestadores
Frmula del punt dequilibri:
=
=
=
=

nmero dunitats per a assolir el punt dequilibri

costos fixos
marge brut de contribuci =
(preu de venda costos variables)

Costos variables: varien en funci del nivell dactivitat de

lempresa (del nombre dunitats venudes). Per exemple:
compra de matries primeres, carburant, etc.
Costos fixos: sn independents del nivell dactivitat de
lempresa. Per exemple: salaris del personal, lloguer, etc.
Marge brut de contribuci: s la diferncia entre el preu
de venda unitari i els costos variables unitaris.

Grfic del punt dequilibri:

Ingressos i costos

7.3. Previsi de tresoreria i sistema de cobrament a la

clientela i de pagament a les empreses provedores
Ha de quedar reflectida la previsi de cobraments i de pagaments, com tamb les necessitats de diners que tindr lempresa en cada moment, amb la finalitat de preveure els desfasaments que es puguin produir. En aquest cas nicament es
tindran en compte els fluxos que donin lloc a entrades o sortides
de diners (Model 3).

Unitats produdes i venudes

7.6. Avaluaci del projecte
En alguns casos, quan es tracta de projectes dinversi complexos (com s el cas de fbriques de productes qumics, empreses de tecnologia avanada, etc.) es poden requerir tcniques
davaluaci de projectes ms sofisticades, com ara el valor actual net (VAN) i la taxa de rendiment intern (TIR).
El VAN calcula el valor actual net dels fluxos de caixa
generats pel projecte i mesura la rendibilitat de les
inversions realitzades. En aquest sentit, el VAN s la suma
de valors positius (ingressos) i de valors negatius (costos)
que es produeixen en diferents moments. Aix doncs,
es tracta dun criteri de selecci dinversions que t en
compte el valor del diner en el temps. Com que el valor del
diner varia amb el temps, s necessari descomptar de cada
perode un percentatge anual estimat com a valor perdut
pel diner durant el perode dinversi. Un cop descomptat
aquest percentatge, es poden sumar els fluxos positius i
negatius. Si el resultat s superior a zero significar que
el projecte s rendible. Si s inferior a zero no ho ser.
La frmula per calcular el VAN s la segent:
VAN=(Inversi inicial+(Flux de Caixa1/(1+i1))++(Flux de Caixan/(1+in)n))
i: pot ser el tipus dinters del passiu de lempresa, cost de capital, etc.

20

21

El pla dempresa
La TIR mesura la taxa interna de rendibilitat de les
inversions. Es tracta tamb dun criteri de selecci que t
en compte el valor del diner en el temps i es defineix com
el valor de la taxa dinters o descompte que iguala el VAN
a zero, s a dir, el valor que iguala els fluxos econmics
futurs amb el valor de la inversi inicial. Per calcular-lo,
sha dallar de la frmula del VAN o anar donant valors a
i fins a assolir el VAN=0.
En aquest cas, per tal de que un projecte sigui rendible sha de
complir TIR>i, sent i el tipus dinters del passiu de lempresa.
7.7. Balan de situaci
Expressa la situaci patrimonial de lempresa en un moment determinat del temps i est determinada per:
Lactiu, que agrupa els elements patrimonials que
representen bns i drets de propietat de lempresa.
El passiu, que est format pels elements patrimonials que
representen deutes o obligacions pendents de pagament
amb persones o entitats alienes.
El net patrimonial, que cont el valor dels fons que
aporta la persona emprenedora, lequip fundador o els
i les accionistes, com tamb els recursos generats no
distributs.
Lequaci fonamental del patrimoni diu que:
actiu = passiu + net
Vegeu Model 5.

MODELS PER A LA GESTI ECONOMICOFINANCERA

22

23

El pla dempresa

24

25

El pla dempresa
8. Annexos
Aquest apartat ha dincloure aquella informaci addicional que
sigui rellevant per entendre millor el projecte i que no shagi incls anteriorment. Es consideren informacions com: calendari
dexecuci del projecte, possibles riscos i problemes en el llanament inicial de la nova empresa, oferta o petici de finanament, i tamb altres informacions complementries.
8.1. Calendari dexecuci
Shan de detallar les principals activitats necessries per dur a
terme el projecte empresarial, indicant les dates o els terminis
de realitzaci.
s aconsellable representar el calendari dexecuci de les activitats en un diagrama de Gantt.
Exemple de diagrama de Gantt:

(Rn) Responsable i/o responsables de lactivitat

26

27

El pla dempresa
8.2. Anlisi DAFO del projecte empresarial
s recomanable fer una anlisi DAFO del projecte de nova empresa on es destaquin per una banda les debilitats (punts febles)
i les fortaleses (punts forts) de lesmentat projecte, i per una
altra, les amenaces i les oportunitats del projecte.
Aix doncs, podrem preveure possibles riscos i problemes, de
la mateixa manera que podrem avanar futures oportunitats i
potenciar els punts forts del nostre projecte empresarial.
En aquest sentit alguns exemples de feblesa del projecte podrien ser:

No assolir la previsi de vendes prevista

Crisi econmica no prevista
Falta de tresoreria
Problemes amb les persones scies
Errors en laprovisionament del nostre producte
Costos de producci superiors als previstos
Trigar ms temps del previst a assolir el punt dequilibri
Problemes amb el finanament
Entrada de nova competncia directa
Reaccions no previstes de la competncia, etc.

8.3. Oferta o petici de finanament

En el cas que sestiguin buscant recursos econmics addicionals per dur a terme el projecte empresarial, sha dincloure la
petici de finanament que se sollicita (quantia del prstec i
condicions), la proposta de participaci en el capital social de
lempresa (percentatges de participaci i condicions), o ambdues
propostes al mateix temps.
8.4. Altra informaci complementria (si s el cas)
Per exemple:
Currculum Vitae de la persona emprenedora o de lequip
fundador i lequip directiu, incloent-hi fotografies.
Documents ms detallats del PLA ECONMIC I FINANCER
(si no shan incls prviament)
Documents legals (normatives, legislaci, etc.)
Detalls de lestudi de mercat

Programa de producci i detalls de la tecnologia utilitzada,

maquetes i detalls del producte, plnols del local, edifici,
logotip de lempresa, etc.
Llista de clientela potencial, de la competncia, dempreses
provedores.
Llista de preus del producte/servei, etc.