You are on page 1of 5

Loraci subordinada substantiva

Loraci subordinada substantiva s aquella oraci que realitza


la funci prpia dun substantiu de loraci principal.

Exemple:

El vencedor rebr un premi


Qui guanyi la cursa rebr un premi
Oraci subordinada substantiva

Oraci simple
Or. Composta

Les oracions subordinades substantives es poden classificar segons les


funcions possibles del SN en loraci:

Subjecte: substitueixen el subjecte, lagent de lacci, dins la principal.


Exemple:
Ens conv que vinguis ben de pressa.

CD: substitueixen el CD de la principal, indicant, per tant, lobjecte sobre el


qual recau lacci del verb.
Exemple:
Hem decidit que farem un viatge per Nadal.

Atribut: substitueixen latribut de loraci principal formada amb un verb


copulatiu (ser, estar, semblar i aparentar), de manera que indiquen una
qualitat relativa al subjecte de la principal.
Exemple:
La qesti bsica s triar el pressupost adequat.

CI: substitueixen el complement indirecte, s a dir que indiquen qui rep lacci de loraci
principal.
Exemple:
LAnna repartia els fulletons a qui li semblava.

Cprep: substitueixen el complement preposicional de loraci principal.


Exemple:
Leditor insisteix que la feina es revisi dues vegades

CN: substitueixen el complement dun nom, presentant una caracterstica o qualitat que
especifica el seu significat.
Exemple:
LAnna tenia el pressentiment que no vindries.

CAdj: complementen un adjectiu, acabant-ne de precisar el significat.


Exemple:
En Quim se sent feli que te lescoltis.

Tipus de nexes
Les oracions subordinades substantives poden tenir estructures sintctiques que suneixen a la
principal mitjanant elements denlla especfics:

Conjunci que + oraci:

La meva mare vol que passegi el gos cada vespre.


Magrada que mescriguis poemes.

Pronom de relatiu + oraci:

Qui spiga la resposta que alci la m.


Ho va dir el que acabava destossegar.

Pronom interrogatiu:

Lencarregat ens dir on hem de lliurar limprs.


Em pot dir quan ens costaran aquestes reparacions?

Infinitiu+complements verbals:

Mha satisfet fer b la feina.


La soluci ha estat traslladar lempresa als afores.

1. Linfinitiu pot anar precedit de la preposici de o a:

El motorista es proposava davanar el seu rival.


Les protestes contribuen a crear un bon clima de treball.

2. En les oracions dinfinitiu, encara que no t marca de persona i no hi ha subjecte


gramatical, es pot distingir un subjecte lgic de lacci expressada pel verb que es dedueix
del context.

La nena mha proms fer la feina ara mateix.


El subjecte lgic de lcci s la nena
(la nena far la feina ara mateix)

You might also like