Prehistòria, C.

Superior

PREHISTÒRIA
Per començar, llegim aquest conte

Era la nit més fosca que recordaven. Els núvols havien tapat tot el cel, i la Lluna havia
anat desapareixent com si algú se l’hagués menjada. El petit Sense Nom estava
assegut a l’entrada de la cova. Tenia por. Sempre tenia por, sobretot a la nit, quan
l’espectacle que contemplaven els seus ulls anava perdent les línies que el definien.
Feia esforços per veure alguna cosa, però era inútil, perquè la negror ho dominava tot.
El petit Sense Nom intuïa que estava a punt de començar un espectacle meravellós.
Era l’espectacle d’una tempesta sense aigua. Electricitat pura, tot i que el petit Sense
Nom desconeixia aquesta paraula i tantes d’altres. Seria una d’aquelles nits que el cel
patiria les esgarrapades de la llum, com si una bèstia ferotge volgués deixar la seva
petja damunt la pell blava.

I no es va equivocar, perquè al cap d’una estona un llamp va esgrafiar amb foc el cel. I
després en va venir un altre. I un altre. I més encara. Pocs segons després de cada
llamp, un soroll que eixordava s’escampava per damunt la terra on vivien.

Tota la tribu contemplava el ball de llum i el petit Sense Nom se sentia segur, malgrat
la por que li feia tot allò que els seus ulls oberts de bat a bat observaven.
De sobte, un d’aquells llamps va partir un arbre pel bell mig i la foscor de la terra es va
veure trencada pel foc del llamp.

Els més valents de la tribu van començar a córrer en direcció a l’arbre abatut. Van
agafar unes quantes branques que cremaven i van separar-les del foc principal amb la
intenció de mantenir-lo viu.

2
 Prehistòria, C.Superior

Per a ells, aquell foc era una bèstia que s’havia d’anar alimentant. Van començar a
engreixar-lo amb branques que trobaven a terra o que trencaven dels arbres del
costat. No podem saber quanta estona van estar fent aquella feina, però va arribar un
moment en què el cansament els van vèncer. Havien estat tot el dia caçant i el cos els
reclamava descans.

Un de la tribu, el qui manava, va ordenar al més pelut que continués la feina mentre la
resta reposava. La missió era ben senzilla: mantenir les brases enceses.

El petit Sense Nom es va estirar al costat d’un parell de criatures que, si fa no fa,
tenien la seva edat. Al cap d’una estona tots dormien. La tempesta havia aturat el seu
embat, i hauria regnat la calma si no hagués estat perquè la cova era plena d’altres
sorolls: els roncs dels membres de la tribu, uns esbufecs que semblaven venir de les
profunditats més profundes.

El petit Sense Nom es va aixecar mirant de no despertar ningú. Arrossegat per una
veu que semblava sortir d’aquell foc que el més pelut mantenia encès, s’hi va anar
apropant. Darrere seu el van seguir les altres dues criatures, que tampoc no tenien
nom.

Fora de la cova, el foc dins la nit semblava un ull que ho observava tot,. Quan va ser-hi
molt a prop es van adonar que el més pelut de la tribu dormia com un soc, vençut
també pel cansament.

Van notar l’escalfor que encara conservaven les brases –vist de prop, aquell ull
s’havia convertit en centenars d’ulls entremaliats- i el petit Sense Nom va escopir-hi.
Les brases van espurnejar amb la saliva. Les altres dues criatures el van imitar i van
riure mentre vencien la por i s’hi anaven apropant.

Després, el petit Sense Nom va pixar-hi al damunt. Era un rajolinet només, però va fer
el fet i les barses van començar a perdre vermellor i a fumejar amb més intensitat. Els
altres dos no van tardar ni deu segons a repetir el que havia fet el petit Sense Nom. I el
foc es va apagar del tot.

Una altra vegada la por els va dominar i van sentir la llepada del fred nocturn damunt
la pell. Van córrer a refugiar-se dins la cova.

3
 Prehistòria, C.Superior
Ben segur que l’endemà, quan es despertessin, el cap de la tribu s’enfadaria d’allò
més. El petit Sense Nom pensava que hauria d’explicar què havia passat, però
segurament li faltarien paraules. Potser podria recórrer a reviure aquella escena amb
uns quants gestos, com si fos una obra de teatre muda.

Però una veu que sortia del seu interior més profund li aconsellava que no digués res.
Era un temps ple de misteris, el seu, i més valia mantenir el que havien fet en secret.

Jaume Cela

1. EL PROBLEMA DE LES FONTS I LA CRONOLOGIA.

- La prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat i abasta

des dels orígens de l’home fins l’aparició dels primers documents escrits.
L’única manera de reconstruir aquest període és mitjançant de les restes
arqueològiques, però amb elles ens trobem tres grans aspectes que
condicionen els seu estudi:

a. Les restes conservades són molt escasses i només constitueixen

una mínima part dels objectes que realment existiren en aquelles
èpoques prehistòriques.

b. Aquestes restes (ossos fòssils humans, instruments de pedra,

d’os o de metall, pintures,...) apareixen normalment malmeses i
enterrades.

c. D’aquests objectes no en sabem la data exacte. Hi ha diferents

sistemes que permeten datar-los aproximadament (p/ex. carboni 14).

2. L’APARICIÓ DE L’ESPÈCIE HUMANA.

L’espècie humana actual pertany a la família dels homínids, i es classifica
dins el món animal amb el nom llatí d’Homo sapiens.

4
 Prehistòria, C.Superior

2.1. Procés de diferenciació humana

- Els simis moderns i els humans mostrem un gran nombre de similituds

però també crucials diferències. A mesura que retrocedim en el temps, es
redueixen les diferències. Tots mantenim testimonis del nostre origen, però
al llarg dels 10 milions d'anys de procés de diferenciació s'han produït
importants canvis o conquestes biològiques que han allunyat els humans
dels simis, uns canvis que han definit la tendència evolutiva humana.

- Explorem alguns d'aquests canvis.

a. El bipedisme. El caminar sobre els dos peus o la marxa bípede

sense utilitzar les mans com a suport ha dotat al gènere homo
d'innombrables avantatges: permeté l'observació i control d'espais
més amplis; alliberà la mà, que quedà disponible per a la manipulació
d'objectes; la columna vertebral, passant d'estructura horitzontal a
vertical, podrà mantenir en equilibri un crani i un cervell superiors;...

b. Alliberament de la mà. La
mà deixa de ser pota i es
transforma en òrgan de tacte i
de prensió, apte per a fabricar
i utilitzar eines. Les mans,
substituint la boca com a òrgan
de defensa, de presa o de
treball, permetran que aquesta
esdevingui part d'un rostre
capaç d'una mímica expressiva.

c. Desenvolupament del cervell.

L'increment de la capacitat
tècnica dels homínids així com
la capacitat simbòlica que fa
possible el llenguatge articulat
no haurien estat possibles
sense aquest desenvolupament
del cervell.

d. Llenguatge articulat. Amb la capacitat de transmetre experiències i

no haver de tornar a començar cada individu de nou, els humans
poden acumular gran nombre de coneixements: s'inicia la cultura i
el progrés humà. El llenguatge, fonamentalment simbòlic, estimularà
el desenvolupament del pensament.

5
 Prehistòria, C.Superior
e. Autoconsciència. Les anteriors tendències evolutives portaran a
l'emergència de l'home com a Homo sapiens: un animal que pensa,
especialment, un animal autoconscient. En aquest procés, és un pas
crucial adquirir consciència de la mort i de la seva inevitabilitat: serà
el bressol de les creences religioses.

- Encara al segle XIX, poc després de la descoberta del primer Neandertal,

es trobaren al sud-oest de França, a la localitat de Cro-Magnon, les restes
d'altres homes, també molt antics però decididament semblants a nosaltres;
seran coneguts amb el nom de la localitat on es van trobar: l'home de
Cromanyó. Al llarg de tot el segle XX s'han trobat, perquè s'han buscat,
milers de fòssils que han permès traçar i datar l'evolució des dels petits
primats a l'Homo sapiens sapiens.

3. Les etapes de la prehistòria.

Aquest període es divideix en dos grans etapes:

3.1. L’edat de pedra.

- Aquesta es subdivideix en:

a. Paleolític (època de la pedra tallada).

- El paleolític superior correspon els últims 40.000 o 35.000 anys del

paleolític. És el
darrer període dels
humans caçadors,
pescadors i
recol·lectors. Els
homes de
Neanderthal, que
havien viscut durant
el paleolític mitjà,
s’havien extingit, i
va sobreviure, com
a única espècie
humana, l’homo
sapiens.

- Eren nòmades, canviaven de lloc segons l’època de l’any per

aconseguir animals amb els quals alimentar-se. Es protegien en coves i

abrics naturals. Van aprendre a dominar el foc, que els escalfa va, els
feia llum i els servia per a coure el menjar i com a arma de defensa.

6
 Prehistòria, C.Superior
- Devien fer servir la llum del foc per a il·luminar les coves, perquè hi
pintaven a les parets escenes de cacera i animals: són les pintures rupestres.

b. Neolític (època de la pedra polida).

- Fa uns 80.000 anys, el clima de
la Terra era semblant a l’actual.

- Els humans van aprendre a

cultivar la terra i a tenir
animals domèstics. D’aquesta
manera es van convertir en
agricultors i ramaders, i va
construir poblats; es
converteix en sedentari.

- Va tenir temps per fer eines més manejables i tallants: destrals de

pedra polida per tallar fusta, falçs per segar els cereals i molins de pedra
per moldre el pa.

- Va aprendre a fer atuells de ceràmica per a emmagatzemar els

aliments.

7
 Prehistòria, C.Superior
- També va inventar el fus per filar i del teler per teixir (llana i lli).

- Els cereals (blat, sègol, civada,...) i els llegums (llenties, cigrons,

pèsols,...) són les primeres plantes que va conrear.

- El gos és un dels primers animals que van domesticar. Més tard van
criar cabres, ovelles i porcs.
3.2. L’edat dels metalls.

- Les persones vivien en poblats o petites ciutats i van aprendre a treballar

els metall. També van perfeccionar les tècniques.

- Els pagesos conreaven gran extensions de terreny i van crear

infraestructures, com ara canals, que els permetien desviar l’aigua dels
rius per a regar els conreus. D’aquesta manera, mentre els pagesos
s’ocupaven del camp, altres persones es podien dedicar a la fabricació
d’objectes, i així van néixer els diferents oficis artesanals.

- Existeixen diferents períodes dins

aquesta etapa:

a. Edat del coure.

b. Edat del bronze.

c. Edat del ferro.

- Van ser els primers artesans

especialitzats.

- L’augment de la producció agrària i el

sorgiment de l’artesania van estimular
l’intercanvi de productes, és a dir, el comerç.

- La invenció de la roda, que va fer

possible la construcció de carros tirats

per animals, i la de la vela van facilitar

el transport de les mercaderies.

- Megalítics

Els habitants d’aquestes societats agrícoles més avançades van aixecar

unes construccions que reben el nom de megalítics perquè estan fetes
amb grans blocs de pedra.
El megàlit més senzill era el menhir. També construïen dòlmens i
cromlecs.

8
 Prehistòria, C.Superior

1. Menhir
2. Dolmen
3. Cromlec

9
 Prehistòria, C.Superior

Fixa’t aquest mapa conceptual.

PREHISTÒRIA

es divideix en

Edat de Pedra Edat dels Metalls

Paleolític Neolític

descobriren habitaven en crearen descobriren construïren inventaren descobriren desenvoluparen construïren

s’alimentaven

foc coves abrics agricultura ramaderia fus i ceràmica eines metal·lúrgia artesania i megàlits i poblats
i teler agrícoles comerç fortificats

caça pesca recol·lecció poblats

pintura
rupestre

2
 Prehistòria, C.Superior

... i per saber-ne més :

La nit dels temps Coves de Serinyà (el Pla de

l'Estany)

Neolítics a Banyoles El joc de la prehistòria

3
 Prehistòria, C.Superior