La comprensi

lectora
Orientacions per a la
millora de la lectura
Educaci primria

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA

Comprensi lectora: la lectura

La llengua escrita, a diferncia de la llengua oral, ha de ser ms explcita, ja que no
disposa dels recursos contextuals com el gest i la mirada, ni t una situaci de
comunicaci compartida entre lemissor i el receptor. En canvi, t la qualitat de fixar el
missatge i mantenir-lo en el temps.
La comprensi lectora t el suport dun text i la representaci grfica del llenguatge.
Com en el cas de la llengua oral, la comprensi de textos escrits implica el
coneixement dun lxic i unes estructures morfosintctiques que en lescrit poden ser
diferents que les de la llengua oral. A ms a ms implica el coneixement, encara que
sigui duna manera intutiva, de lestructura textual que organitzen les idees i responen
a uns objectius diferents i exclusius de lescrit.
El procs de lectura implica diverses activitats cognitives; lalumnat ha de descodificar
el text i relacionar les grafies amb els fonemes de la llengua (tant si verbalitza com si
no). Per, a ms a ms implica ser capa dextreure diferents idees del text,
dinterrelacionar-les entre si per arribar a un significat ms ampli i establir-hi una
jerarquia. Aix no vol dir que la comprensi del text sigui la suma de la comprensi
dels elements allats, sin al contrari, el procs de comprensi es dna conjuntament
en la paraula, la frase i el text.
No obstant aix, la comprensi lectora no s una qesti de tot o res sin que hi ha
diferents aspectes dins de la comprensi. Es poden distingir tres tipus de comprensi:
la comprensi literal o dobtenci dinformaci del text, la comprensi interpretativa o
inferencial i la reflexiva o avaluativa. Les dues darreres van ms enll de la informaci
continguda en el text, requereixen els coneixements previs de la persona que llegeix i li
demanen cada cop ms una intervenci.
Els aspectes inicials: la descodificaci i el reconeixement de paraules
Per poder arribar al missatge que transmet un text escrit, lalumne/a ha de conixer la
naturalesa de la representaci grfica que li permet relacionar els signes grfics amb
uns elements sonors. Laprenentatge daquest principi implica el coneixement de la
relaci grafia-so per tal de fer aquesta descodificaci duna manera prou gil.
Quan laprenent de lector/a t la capacitat datenci i el raonament centrat en aquests
aspectes ms inicials o bsics, no disposa de recursos cognitius per fer una
comprensi del text; per contra, com ms gil s aquesta descodificaci ms pot
centrar-se en el contingut del text.
La lectura gil implica la via de reconeixement rpid de paraules (o via lxica), es
tracta dun reconeixement global de la paraula escrita que inclou no noms la forma
grfica sin tamb el significat i altres informacions com la pronunciaci. Tamb pot
implicar el coneixement de la classe gramatical necessria per a ls adequat de la
paraula dins del text. Aix no vol dir que per utilitzar la via lxica shagi de ser capa de
dir explcitament a quina categoria gramatical correspon la paraula, ni dassenyalar els
morfemes que t, etc., s a dir, que no implica una reflexi metalingstica conscient.

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA

Tipus de comprensi lectora

La comprensi es pot fer a diferents nivells. Segons lactuaci que fa el lector/a, pot
extreure la informaci directament del text, o b pot deduir-la, o finalment, pot prendre
un punt de vista ms personal i crtic.

Comprensi lectora

Literal

- Buscar i extreure
informaci directa
- Subratllar paraules
clau

Interpretativa

- Deduir informaci
- Resumir
- Indicar idees
importants

Reflexiva / avaluativa

- Argumentar
- Avaluar
- Usar coneixements previs

Quadre 1. Comprensi lectora

1. Literal o dobtenci dinformaci: sextreu la informaci directament del text.

Consisteix a seleccionar nicament la informaci pertinent segons la pregunta que
es faci o segons la informaci que sest buscant. Es tracta dun tipus molt
important de treball lector, per no garanteix que el lector/a sigui capa de traslladar
aquell coneixement a altres situacions; fins i tot pot no entendre all que se li
pregunta i limitar-se a repetir all que ha llegit.

2. Interpretativa o inferencial: el lector/a dedueix la informaci que busca a partir de

la informaci que extreu del text. Tamb es considera interpretativa la reformulaci
de la informaci rebuda del text, s a dir, el fet de tornar a explicar all que sha
llegit amb unes altres paraules o b fer-ne un resum o assenyalar-ne les idees ms
importants. Per arribar a aquest nivell de comprensi, shan de posar en joc els
coneixements previs, i s a partir daquests i de la lectura del text que es podr
arribar a fer les deduccions necessries.

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA

3. Reflexiva o avaluativa: el lector/a no noms posa en funcionament els seus

coneixements previs sin tamb els seus criteris i opinions. Pot emetre judicis,
avaluar la utilitat o la veracitat de la informaci rebuda, posar-se en el lloc del
personatge protagonista, etc.
Qu implica la comprensi lectora
La comprensi lectora sinicia fins i tot abans del procs de descodificaci del text.
Abans denfrontar-se amb el contingut concret, el mateix format i el suport fsic ja
aporten informaci. Aquesta informaci sha adquirit a partir dexperincies inicials que
permeten reconixer de quin tipus de text es tracta i qu se'n pot esperar. Per aix s
important que es proposin textos reals i amb formats reals als alumnes.
Durant la lectura, el lector/a expert (professor/a) realitza un dileg amb el text, i el
lector debutant (alumne/a) s ajudat pel professor/a en aquest dileg. s necessari
que lalumnat arribi a fer una interpretaci del text, amb lajuda dels coneixements que
es tinguin del tema. Tamb s convenient que lalumne/a pugui arriba a avaluar la
prpia comprensi i comprovar si respon als motius pels quals ha iniciat la lectura.
Daltra banda, tamb ha darribar a ser capa danticipar all que vindr a continuaci,
de comprovar les hiptesis que ha fet al llarg de la lectura i reformular-ne daltres a
mesura que va avanant en el text.
Els procediments danlisi i sntesi del contingut que es fan durant la lectura permeten
reformular all que sha llegit, dir-ho amb les prpies paraules, fer-ne un resum, un
comentari i fins i tot una crtica. Tamb permeten aplicar els coneixements adquirits en
altres mbits, per exemple, seguir els passos per muntar una joguina aplicant all que
sha llegit.
De tot el que sha dit fins ara, es desprn que la comprensi lectora, la lectura, implica
un procs en el qual la persona que llegeix, a ms de la descodificaci del text,
realitza tot un seguit dactuacions estratgiques que la duen a fer-se seu el contingut
del text.
En el moment de laprenentatge, cal que les diferents accions que fa el lector/a expert
duna manera ms o menys inconscient i automtica, les porti a terme duna manera
explcita per ensenyar lalumnat per tal que serveixen de model. Daquesta manera
ajuda lalumne/a perqu les pugui aplicar, primer amb tot el grup i de manera ms o
menys pautada, desprs per passar a reflexionar-hi amb lajuda de ladult, i finalment
per realitzar-les de forma autnoma.

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA

Estratgies de comprensi

Estratgies de comprensi lectora

Abans

Objectius: per qu
es fa la lectura.

Hiptesis o idees:
qu sespera
aprendre, trobar en
el text.

Durant

Confirmaci,
correcci de les
idees.

Recapitulaci parcial
o global.

Control de la
comprensi
mitjanant preguntes
i respostes.

Activaci dels
coneixements
previs: qu sen sap,
del tema.

...

Desprs

Avaluaci de la
comprensi.

Recapitulaci parcial
o global.

Valoraci,
comentaris.

Comunicaci escrita,
oral.

Producci dalgun
text.

...

...
Quadre 2. Estratgies de comprensi lectora

Una forma dorganitzar les estratgies de comprensi lectora s tenir en compte la

dimensi temporal del procs.
En aquest sentit, es poden distingir tres moments per a la comprensi del text,
cadascun dels quals requerir destratgies diferents: abans, durant i desprs de la
lectura.
-

Abans de la lectura
Objectius de la lectura: qualsevol acte de lectura t un objectiu, que pot ser ldic,
de recerca dinformaci o b daprenentatge. Els propsits de la lectura
constitueixen la motivaci necessria per passar a lacci de llegir. Al mateix temps
determinen la manera en qu es realitzar aquesta lectura. Per exemple, ser una
lectura ms selectiva si se cerca una informaci concreta o una lectura ms
aprofundida si lobjectiu s estudiar el tema, etc.
Formulaci dhiptesis: el material, les illustracions, la presentaci i els indicis
textuals (ttol, subttols, tipus de lletra, etc.) aporten una informaci que permet
preveure de quin tipus de text es tracta i quin tipus de contingut t.
Activaci dels coneixements previs: es poden fer hiptesis sobre el text des del
moment en qu ja shan tingut experincies prvies amb textos semblants. Al
mateix temps, els coneixements previs sobre el contingut en permetran la
comprensi; com ms allunyat estigui un text de les experincies i dels
coneixements del lector/a, ms difcil ser dentendrel. Cal tenir present que
aquests coneixements previs poden provenir de lexperincia intrnseca personal,

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA

de lentorn immediat (famlia, escola, amistats...) i de lentorn sociocultural (normes,

valors, interculturalitat, plurilingisme...).
-

Durant la lectura
Formulaci dhiptesis: durant la lectura es va anticipant el contingut que vindr
a partir del que ja sha interpretat. Aquestes hiptesis es posen de manifest a
diferents nivells, tant de paraules, com de frases, com de tot el text. Per exemple,
es pot deduir el significat duna paraula que no es llegeix b en el text o lestructura
narrativa ens fa preveure que els personatges faran alguna cosa per tal de resoldre
el conflicte que tot just es dibuixa en la introducci de la histria.
Confirmaci o rebuig de les hiptesis: les diferents hiptesis saniran confirmant
o rebutjant a mesura que savana en la lectura. Aquest procs dur a la
formulaci de noves hiptesis que seran confirmades o rebutjades ms endavant.
Recapitulaci: per entendre un text cal que es retingui en la memria immediata la
informaci ja obtinguda. Les informacions es relacionen entre si, de la mateixa
manera que el lligam entre els coneixements previs, i la nova informaci obtinguda,
s la que genera la interpretaci que en fa el lector/a.
Control de la comprensi: parallelament a la interpretaci de lescrit, es poden
detectar les incomprensions possibles i decidir si cal continuar amb la lectura per
obtenir ms informaci o s ms prudent rellegir, si cal cercar una paraula al
diccionari, o b fer servir altres estratgies per evitar els buits dinformaci.

Desprs de la lectura
Avaluaci de la comprensi: per fer una avaluaci es pot respondre i aprendre a
elaborar preguntes pertinents de diferents nivells de comprensi (literal,
interpretativa i reflexiva).
Recapitulaci: es poden recuperar diferents aspectes de la memria dun text per
mitj de la recapitulaci, relacionant el contingut del text amb altres informacions.
Comunicaci: es poden combinar diferents activitats per desenvolupar les
habilitats comunicatives (llenguatge oral lectura escriptura) i daquesta manera
captar les idees principals, resumir, controlar la comprensi, conversar per
compartir les idees i les relacions personals que provoca el text amb funcionalitat
comunicativa.
Creativitat: llegir una part duna histria (inici o final) per anticipar la resta o
esbrinar com ha estat linici de la histria sn formes de estimular la creativitat.
Tamb ho s el treball de sntesi o aplicaci relacionada (representaci en
diferents organitzadors grfics, com ara, taules, esquemes, diagrames, mapes
conceptuals, etc.).
Valoraci: si el text ha respost a les expectatives plantejades, es pot avaluar
reflexionant sobre si ha agradat, si ha sorprs, si el recomanaria, etc.

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA

Orientacions per a la seqncia didctica de comprensi lectora

Per planificar la seqncia didctica caldr tenir en compte:

El text, la seva longitud i complexitat i el tipus de text.

El suport en qu es presenta.

El coneixement que la persona que llegeix t sobre el tema.

El domini del procs de descodificaci.

La capacitat per relacionar les diferents idees contingudes en el text.

El tipus de comprensi que requereixen els objectius de la lectura.

Les respostes i aplicacions que es poden demanar desprs de la lectura.

A tots els nivells de complexitat dels textos cal plantejar, per, activitats i preguntes
que requereixin graus de comprensi. Fins i tot quan lalumnat no t els aspectes
ms bsics de la lectura ben assolits i aix fa perillar la seva comprensi, ho poden fer
a partir de la lectura feta per altres persones, per exemple, els professors. Lalumne ha
de poder respondre, de manera oral o per escrit, o portar a terme activitats que
impliquin diferents nivells de comprensi.
1. Essencialment la dificultat dels textos es pot graduar en funci de diferents
elements que en faciliten la comprensi. Per exemple imatges, comentaris, format,
etc., i per la complexitat lingstica i dinformaci dels textos presentats. En el
moment de plantejar situacions densenyament i laprenentatge, cal tenir molt
present les ajudes que es proporcionen i la seva progressiva retirada, que permetr
que lalumne/a avanci i sigui cada vegada ms autnom en laprenentatge.
2. La dificultat tamb ve donada per lobjectiu de la lectura. En aquest sentit s
interessant observar com una mateixa activitat pot variar el nivell de dificultat
segons el tipus dintervenci que es fa: si ha dextreure una informaci ms global,
si ha de ser ms detallada, si ha de fixar-se en aspectes formals, etc.
Lobjectiu de la lectura pot implicar diferents graus de comprensi. De les
comprensions avaluades, en la comprensi literal lalumne/a ha de tenir molt clar
quin s el seu objectiu de lectura i ha de seleccionar la informaci pertinent. En la
comprensi inferencial, a ms del procs anterior, ha de donar nous significats al
contingut estricte del text.
3. Un element que s decisiu per facilitar la comprensi dun tema s la informaci
prvia que en t el lector/a. Les experincies prvies dels alumnes dun mateix
grup-classe poden ser molt diverses depenent de circumstncies diferents: lentorn
familiar, cultural, social, etc. Cal recordar que, en el plantejament de les activitats
densenyament i aprenentatge de la comprensi escrita, s fonamental activar
coneixements previs.

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA

Un altre factor fonamental, en el plantejament de la realitzaci cada cop ms

autnoma de la comprensi lectora, s laprenentatge de les estratgies diferents que
aquesta implica. En un primer moment el model de lensenyant expert (un expert s
qui pot explicar oralment les diferents estratgies que utilitza durant la comprensi del
text) s una font daprenentatge fonamental. Si sutilitza per modelitzar lensenyament,
posteriorment cal demanar a l'alumne/a que apliqui aquestes estratgies duna manera
conscient. Una forma de fer-ho s mitjanant el comentari en el grup diguals orientat a
la resoluci duna tasca, per passar ms endavant a fer-les de manera ms autnoma i
automtica.
En el procs densenyament cal situar, sempre que sigui possible, les activitats de
comprensi lectora en contextos reals, que donaran uns objectius de lectura i una
motivaci que ajudar a avanar en laprenentatge i superar les dificultats que es vagin
plantejant.
Tamb cal tenir en compte la diversitat de textos que hi ha al nostre entorn, ja que
cadascun dels textos implica una estructura interna diferent. Si no es proposen
situacions comunicatives que impliquin mitjans diferents, diverses tipologies textuals i
diferents registres (formals i informals), ser ms difcil interpretar-los.
Els mitjans digitals comporten noves formes de presentaci dels textos i noves formes
de lectura: lectura no-lineal a causa de lhipertext, lectura interactiva amb possibilitat
de participaci i de resposta, lectura amb un format multimdia de diverses formes de
representaci (fotografies, illustracions, vdeo, udio digitals). A ms a ms, els textos
es presenten no noms amb llenguatge sin acompanyats de diversos signes i grfics
i amb ajudes que poden activar els coneixements previs. Tot aix requereix tipus de
processos de comprensi especfics i diferents estratgies per al seu aprenentatge.
Tenint en compte tots aquests factors, tamb cal plantejar activitats de comprensi
lectora que permetin millorar les habilitats requerides pels textos digitals.

Algunes consideracions sobre el procs daprenentatge de la comprensi

lectora
Com hem comentat anteriorment s important saber descodificar un text i saber llegirlo en veu alta correctament. Un infant que no sap descodificar, o que ho fa duna
manera errnia i poc automtica, t la seva atenci tan centrada en aquests aspectes
ms bsics que no s capa dentendre el que llegeix. Si la descodificaci falla tamb
falla la comprensi. Per millorar la descodificaci, cal fer activitats que afavoreixin el
pas de la via indirecta (o via que es fa servir per descodificar, i que implica la relaci de
correspondncia fonogrfica), a la via directa o lxica de reconeixement rpid de
paraules. A ms, cal oferir models de lectura expressiva i preparar lalumnat per a la
lectura en veu alta. Aquestes qestions bsiques no es poden oblidar, per cal anar
ms enll.
Sovint es plantegen les activitats de lectura com a activitats de lectura expressiva o
com activitats que demanen, nicament, donar solucions i respondre preguntes.
Aquestes sn ms activitats davaluaci mesuradora que daprenentatge, ja que no
impliquen cap tipus de plantejament abans ni durant la lectura i sovint tampoc es
comenten les diferents vies de soluci de les activitats plantejades desprs de la
lectura. Els comentaris i les reflexions fets per l'alumnat en el context del grup-classe
sn una font daprenentatge i faciliten lavaluaci continua per part de lensenyant.
Per incidir en la comprensi cal ensenyar les estratgies, que aquesta implica. Durant
laprenentatge, s fonamental el paper de model que hi fa el professor/a com a
lector/a expert. Cal que les diferents accions que fa abans, durant i desprs de la

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA

lectura, duna manera ms o menys inconscient i automtica, les realitzi de forma

explcita: que expliqui tot el que fa i tot el que pensa mentre va llegint.
Posteriorment cal plantejar laplicaci daquestes estratgies, primer amb tot el grup i
de manera ms o menys pautada. Una bona manera de fer-ho s mitjanant el
comentari en el grup diguals orientat a la resoluci duna tasca, ms endavant es
passar a reflexionar-hi amb lajuda de la persona experta, i, finalment, sarribar a
laplicaci de les diferents estratgies de forma autnoma.
Igualment, en la lnia dafavorir la reflexi, cal tenir en compte que shan de plantejar
situacions que requereixin diferents nivells de comprensi.
Encara que linfant no tingui la descodificaci prou gil, a partir de la lectura en veu alta
de la persona adulta o daltres alumnes ms experts ja es poden introduir les diferents
estratgies de comprensi. Cal explicitar-les i fer-les en un primer moment de manera
collectiva i guiada, per passar ms endavant a fer-les d'un manera ms autnoma i
individual. El modelatge s un dels procediments densenyament i d'aprenentatge ms
productius, molt ms que lexplicitaci exclusivament verbal o els consells i
orientacions descontextualitzats.
Les estratgies de comprensi sn un procediment com a totes les llenges.
Lensenyament daquestes estratgies en una delles reverteix en les altres.
1. Textos reals: com ja hem dit anteriorment, en treballar la comprensi escrita, cal
tenir en compte que, abans denfrontar-se amb el contingut concret, el mateix
format i el suport fsic ja aporten informaci. Aquesta informaci sadquireix a partir
dexperincies prvies i permet reconixer de quin tipus de text es tracta (publicitat
del supermercat, un llibre de text, o unes instruccions de muntatge) i qu se'n pot
esperar.
Per aix s important que es proposin textos reals i amb formats reals.
En aquest sentit s interessant veure que cada tipus de text i de suport tenen una
estructura i unes caracterstiques diferents. Per aix cal fer propostes didctiques
de lectura similars a les que els lectors fan a la vida quotidiana.
2. Lxic contextualitzat: en plantejar activitats de comprensi lectora, caldr controlar
la dificultat del text. Aquesta ve donada per la seva longitud, per tamb per la
complexitat de les idees que comunica, pel tipus de frases que utilitza, pel lxic i
tamb per la major o menor proximitat del tema tractat amb els coneixements
previs.
Hi ha mancana de comprensi que ve determinada pel desconeixement del lxic
o per la incapacitat de deduir el seu significat a partir del context. En aquest cas la
soluci passa per proporcionar situacions en qu susi el lxic amb tota lextensi
del terme, s a dir: comprenent-lo i usant-lo de manera contextualitzada, en
situacions comunicatives diverses. Tamb cal donar estratgies per superar
aquesta dificultat: com fer una deducci, cercar el significat al diccionari, etc. En
general, el lxic cal treballar-lo des de cada llengua, tot i que hi ha algunes
paraules que si sn molt similars, en el cas del catal i castell, es poden deduir.
A vegades, l'alumnat que pot tenir un nivell de comprensi baix entn totes les
paraules, o gran part daquestes, per no comprn el significat global de la frase, ja
sigui per les seves caracterstiques o pel desconeixement de la llengua; perqu la
llargada o complexitat de les frases li resulta excessiva o b s incapa de
relacionar les informacions que donen les diferents parts de la frase. Els i les

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA

alumnes sn capaos de comprendrel duna manera parcial, per tenen dificultats

per establir relacions entre les idees que el text aporta.
3. Activitats variades: algunes de les dificultats de comprensi sn causades pel
desconcert que plantegen determinades situacions noves, ja sigui pel seu contingut
o plantejament. Les activitats de comprensi lectora han de ser variades i han de
respondre a diferents situacions comunicatives que impliquin tipus de text i registres
diversos.
4. Revisi de les activitats: de tot el que s'ha dit fins ara, es desprn que tot procs
densenyament i aprenentatge ha de tenir sempre present ladquisici duna
progressiva autonomia. En aquest sentit s fonamental que l'alumnat adquireixi la
capacitat de revisar les activitats que realitza. No es pot donar per acabada una
activitat, ja sigui de lectura o no, sense que nhagi fet una revisi, hagi vist si respon
als objectius plantejats, si les respostes donades sn correctes, etc.

Qestionaris per a la millora de la comprensi lectora

Els qestionaris que es presenten a continuaci sn uns models que pretenen ajudar
a l'autoavaluaci i la recollida sistemtica d'informaci de diferents aspectes de la
comprensi lectora.
A partir de la compleci dels qestionaris es pot generar un procs de reflexi
pedaggica i debat en el si de l'equip docent del centre que facilitar arribar a
propostes d'intervenci per a la millora dels resultats.

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA

Molt sovint
Sovint
Alguna vegada
Gaireb mai

Estratgies de comprensi lectora

comprensi lectora

A classe:
1. Lensenyant actua de model explicitant les estratgies de comprensi que
l'alumnat haur daplicar desprs de manera autnoma.
2. Abans de comenar a llegir un text, es demana que se n'observin les
caracterstiques formals i que se'n facin deduccions.
3. Es fan activitats relacionades amb lactivaci de coneixements previs, abans
de la lectura dun text.
4. Abans de llegir sespecifica el propsit de la lectura, s a dir, el motiu per
llegir: cerca dinformaci, contrast dopinions, ldic, etc.
5. Es demana que durant la lectura es facin anticipacions del contingut i que es
corroborin o es rebutgin,
6. Es demana que durant la lectura, en un determinat punt dinflexi, es
recapituli sobre all que s' ha llegit.
7. Es fan activitats que requereixen una comprensi literal.
8. Les activitats proposades requereixen seleccionar informaci.
9. Es fan activitats que requereixen inferir informaci del text.
10. Es fan activitats que requereixen interrelacionar informaci procedent de fonts
diverses (diferents textos, imatges...).
11. Es duen a terme activitats que requereixen una comprensi crtica (valorar la
informaci rebuda, posar-se en el lloc dun altre, donar una opini...).
12. Es fan activitats en qu s'han de resoldre diferents tipus de situaci per
demostrar-ne la comprensi: preguntes obertes, tancades, respostes dopci
mltiple, realitzacions grfiques o motrius, respostes orals, escrites...).
13. Es proposen activitats de sntesi de la lectura graduades amb un major o
menor suport per tal que s'aprengui a resumir textos i a buscar-ne el tema i
les idees principals.

10

Participaci de lalumnat i ajustament

comprensi lectora

A classe:
1. Es plantegen activitats de lectura a partir de situacions que es donen a laula
i al centre.
2. Es tenen en compte les aportacions i experincies de lalumnat.
3. Sespecifica el propsit de cada lectura, s a dir, es t clar el motiu pel qual
sest realitzant la lectura, cerca dinformaci, contrast dopinions, ldic, etc.
4. Es demana que durant la lectura es facin pauses que permetin reflexionar
sobre el seguiment del missatge del text, s a dir, sobre el nivell de
comprensi.
5. Es proposen activitats de comprensi lectora graduades amb un major o
menor suport, per part de lensenyant, per tal que l'alumnat avanci en la
mesura de les seves possibilitats.
6. Es fan lectures preparades per incidir en els aspectes formals: entonaci i
descodificaci.
7. Sajuda a expressar el missatge rebut amb les prpies paraules per tal de
comprovar-ne la comprensi.
8. Es gradua la dificultat de les activitats oferint suports i orientacions diferents
segons les caracterstiques de cada alumne/a.
9. Es graduen les dificultats de les activitats successives, per poder adquirir un
domini cada cop ms gran en la realitzaci de les tasques i una autonomia
en les prpies actuacions.
10. Es proposen situacions en qu s'hagin de revisar les respostes donades.
11. Un cop acabada una activitat, es demana reflexionar sobre: qu s'ha aprs,
quins aspectes estan ms reeixits, quins s'haurien de millorar, etc.

11

Molt sovint
Sovint
Alguna vegada
Gaireb mai

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA

Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

comprensi lectora

A classe:
1. Es presenten textos escrits de tipologia diferent: descripcions, poemes,
contes, notcies, textos expositius, instructius, discontinus...
2. Es proposen textos reals i amb formats reals i se nobserven les seves
caracterstiques formals.
3. Es treballa la comprensi lectora de forma sistemtica i aprofitant totes les
funcionalitats que aporta la quotidianitat.
4. Es demana la lectura de textos en suport digital, amb hipertext i multimdia.
(Internet i aplicacions informtiques. Lectura en pantalla)
5. Es presenten textos complementats amb diferents suports i acompanyants
amb imatges i/o udios.
6. Es fa reflexionar sobre el lxic desconegut i la possibilitat de deduir-ne el
significat a partir del context o b a partir del coneixement daltres llenges.
7. Es plantegen activitats que afavoreixen la reflexi sobre el lxic per
generalitzar els aprenentatges fets a partir de la lectura.
8. Es plantegen activitats que afavoreixen la reflexi sobre la morfosintaxi, per
tal de generalitzar els aprenentatges fets a partir de la lectura.
9. Es llegeixen i comenten textos escrits, per tal de tenir models correctes:
estructura del text, lxic, expressions, s danfores, etc.
10. Sanalitzen comparativament diferents textos semblants quant al contingut i
diferents quant a lenfocament o al registre.

Document extret de:

Orientacions per a la millora de la comprensi lectora i lexpressi escrita
Departament dEducaci, novembre de 2010

12

Molt sovint
Sovint
Alguna vegada
Gaireb mai

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA