Tipologia textual.

Propietats textuals

Adequaci: adaptaci a la situaci comunicativa

Coherncia:
Informaci
Organitzaci de la informaci
Cohesi: connexions internes del text

Tipus de text
Text expositiu
Finalitat: transmetre informaci
Classificaci:
Divulgatiu
Especialitzat
Text argumentatiu
Finalitat: convncer, persuadir o dissuadir
Text instructiu
Finalitat: informar sobre processos, ordres o obligacions
Text descriptiu
Finalitat: presentar caracterstiques duna persona, objecte, animal, espai (interior o exterior), concepte,...
Classificaci
Objectiu (p.e. cientfic)
Subjectiu (p.e. literari)

Text narratiu
Finalitat: relatar fets, histries, biografies, processos...
Classificaci:
Literari:
Conte
Novella
Periodstic:
Notcia
Crnica
Reportatge
Text conversacional
Finalitat: Interactuar socialment dos o ms interlocutors
Text retric
Finalitat: esttica i ldica

Gneres literaris
Narrativa
Predominen
Text narratiu
Text descriptiu
Text conversacional
Teatre
Predomina
Text conversacional
Poesia
Predominen
Text retric
Text descriptiu
Assaig
Predominen
Text argumentatiu
Text expositiu

Gneres Periodstics
Gneres on predomina el text narratiu
Notcia
Crnica
Reportatge
Gneres on predomina el text argumentatiu
Articles dopini
Editorial
Cartes al director

Models destructura

Inductiva/Deductiva
Introducci/Nus/desenlla
Plantejament/Conflicte/Resoluci
D'altres

TIPOLOGIA TEXTUAL
TIPUS DE TEXT
EXPOSITIU / EXPLICATIU
Dna informaci.
T com a funci explicar i fer entendre
una cosa, un concepte, un fet...
s el discurs cientfic i didctic.
La informaci s clara i objectiva.
Formen part d'aquest text els models
descriptiu i instructiu.
INSTRUCTIU
Dna informaci sobre processos,
ordres o obligacions.
En trobem en: receptes de cuina,
instruccions ds, converses
quotidianes...

NARRATIU
Comprn els textos que relaten fets:
histries, biografies, processos...
En podem trobar en: rondalles, contes,
novelles, notcies, textos dhistria...
Es desenvolupen dins situacions despai
i temps.
Presncia de dilegs i descripcions.

CARACTERSTIQUES GRAMATICALS
MORFOLOGIA I SINTAXI
Frases compostes:
Oracions subordinades: causals,
consecutives i finals.
Connectors: conjuncions causals,
conseqncia i finals...(perqu, ja que / de
manera que, per aix...) i locucions (en
primer lloc, en conclusi...)
Lxic precs i concret.

ASPECTES TEXTUALS
Estructura:
Introducci, explicaci i conclusi (segons la
finalitat del text t diferents organitzacions de la
informaci).
Exposici analtica i sinttica.
Organitzaci lgica i jerrquica de les idees (dall
ms general a all ms especfic).
s de grfics, esquemes i dibuixos.
Ttols i subttols.

Frases simples
s de la segona persona verbal
de formes paralleles.
Mode imperatiu.
Perifrasis dobligaci:
haver de + infinitiu
caldre, ser necessari
Adjectius ordinals i cardinals

Estructura: organitzaci lgica i seqencial.

Modalitat exhortativa o imperativa.
Informaci precisa i objectiva.
Organitzaci de la informaci:
materials / estris / aliments...
ordres / normes...
Eventualment presenta una disposici espacial
especial.

Frases simples i compostes (oracions

subordinades)
Verbs perfectius: passat lluny i passat
recent.
Relaci de temps verbal.
s dadverbis de temps.
Connectors temporals: conjuncions,
locucions

Estructura:
ordre cronolgic
parts de la narraci:
plantejament
nus
desenlla
Punt de vista de la narraci: personatges,
perspectiva...
Protagonistes: principal, secundari, antagonista...

FORMES LITERRIES
Llibres de text
Diaris
Notcies
Treballs monogrfics
Prendre apunts
Conferncies
Exposicions
Revistes temtiques
...
Receptes de cuina
Maneig daparells
Regles de joc
Ordres
Notificacions
Invitacions
Prospectes de medicaments
Frmules qumiques
Plans de treball
Conte
Novella
Teatre
Crnica
Cmics
Cinema
Sries televisives
Reportatges
Notcies

TIPUS DE TEXT
CONVERSACIONAL
Llenguatge transaccional: dileg,
discussions...
En trobem en els usos orals quotidians i
en alguns textos escrits (teatre,
novella...)
Apareix en molts dels treballs escolars.

DESCRIPTIU
Defineix o descriu un concepte, una
paraula, un paisatge, una persona...
Selecci dels trets ms significatius
dall que es descriu.
En podem trobar en: monlegs,
discursos, postals, notcies, cartes.
Sovint forma part dels textos narratius i
expositius.
POTIC
Textos considerats com a creaci
literria.
Funci esttica de la llengua.

CARACTERSTIQUES GRAMATICALS
MORFOLOGIA I SINTAXI
Frases breus i simples.
Enllaos: puntuaci relacionada amb
lentonaci (guions, cometes, interrogacions,
exclamacions...)
Pronoms personals, febles i interrogatius.
Adverbis dafirmaci i de negaci.

Oracions de predicat nominal i coordinades

copulatives
Adjectius qualificatius: morfologia, posici i
concordana.
Sinnims i antnims, frases fetes, locucions
Verbs imperfectes: temps present
i imperfet.
Adverbis de lloc, de manera...

ASPECTES TEXTUALS
Estructura:
emissor
receptor
Modalitats:
Interrogaci
Asseveraci
Exhortaci
Frmules: excuses, salutacions, comiats,
agraments, promeses...
Estructura:
denominaci i expansi
Ordre lgic intern:
de ms general a ms concret
de dalt a baix
desquerra a dreta
de dintre a fora
...
Precisi lxica.
Estructura:
vers
estrofa
Llenguatge molt elaborat.
Els aspectes formals (fnics, sintctics, grfics... )
tenen una importncia cabdal en aquest model
textual i estan estretament lligats al contingut.
Jocs de paraules: doble sentits, cacofonies, etc.

FORMES LITERRIES
Dilegs
Entrevistes
Qestionaris
Representacions
Enquesta
Cmics
Acudits de dos o ms interlocutors

Descripci literria: de personatges,

d'ambients...
Definicions
Diccionaris
Catlegs
Guies turstiques
Inventaris
Caricatura
...
Figures retriques sintctiques:
Poemes
Anacolut, polisndeton, hiprbaton,
Embarbussaments
comparaci, metfora, alliteraci... (veure
Dites / Refranys
annex: Recursos retrics)
Endevinalles
Rodolins
Calligrames
Canons
Eslgans
Galindaines
Acrstics

[Adaptaci de Programes i orientacions per als cursos de llengua catalana (nivells de suficincia i proficincia) 1987. / VIL, N. (1990) La Diversitat de la Llengua Escrita
Dossiers Rosa Sensat / Extra Com, nm. 2 / CASSANY, D. ET ALTRES (1993) Barcelona.Gra / JORBA, J. (1998) Parlar i escriure per aprendre Barcelona. ICE]