TIPOLOGIA TEXTUAL

Font: Maria Josep Cuenca (1996, 2000)

EL TEXT DESCRIPTIU
Definici: parla sobre com s una persona, un lloc, una poca,
etc.
Funci comunicativa: asseverar enunciats destat
Estructura: no existeix una organitzaci informativa tpica del
text descriptiu, per hi sol predominar lordenaci de carcter
espacial (de ms general a ms concret, de dalt a baix o
desquerra a dreta)
Caracterstiques lingstiques: acumulaci de presents o
dimperfets, oracions atributives, adjectius i complements del
nom, adverbis de lloc, etc.
Manifestacions: texts predominantment descriptius (gneres):
inventari, guia turstica, etc.; apareixen tamb en notcies,
cartes, narracions...

EL TEXT NARRATIU
Definici: relata fets i accions, que se situen en un
desenvolupament temporal i causal (cronolgic).
Funci comunicativa: asseverar enunciats de fet.
Estructura: organitzaci temporal en tres parts (plantejament, nus i
desenlla); ordre cronolgic o narratiu
Caracterstiques discursives: desdoblament de veus, que es
manifesta a partir de discurs reportat, el qual pot introduir
seqncies conversacionals. A ms, pot haver-hi una identificaci
entre narrador i algun personatge (punt de vista narratiu) i es pot
activar un procs dempatia.
Caracterstiques lingstiques: joc entre elements dectics i
anafrics; presncia de verbs en passat (pretrit perfet en
combinaci amb altres temps) i dexpressions temporals de tot
tipus; verbs dacci.
Gneres: rondalla, conte, novella, reportatge, certes notcies, etc.

EL TEXT ARGUMENTATIU
Definici: t com a finalitat exposar punts de vista i opinions, i tamb
rebatre, convncer, persuadir o fer creure alguna cosa a alg.
Funci comunicativa: convncer.
Estructura: introducci, desenvolupament (constitut per arguments i
contraarguments) i conclusi.
Caracterstiques discursives: organitzaci de la informaci per relacions
lgiques (contrast, causa-conseqncia); dialogisme (polifonia i
modalitzaci); intertextualitat i discurs reportat; recurs a la ironia.
Caracterstiques lingstiques: presncia de connectors (adversatius,
causals, consecutius i distributius); s de marques dectiques relatives a
lemissor i al receptor (pronoms personals, frmules de tractament);
elements modalitzadors (verbs performatius, adverbis modals, adjectius
o altres mots amb un valor lxic subjectiu de tipus avaluatiu, etc.)
Gneres: debats, cartes al director, articles dopini, queixes, oratria
judicial, discussions.

Bibliografia
Comentari de texts, Maria Josep
Cuenca (1996, 200). Picanya: Edicions
del Bullent