ELS CRIMS

DE LES GRANS COMPANYIES FARMACUTIQUES

Teresa Forcades i Vila

1. EL CAS DE LA DISFUNCI SEXUAL FEMENINA ..............................................

2. EL CAS DELS MEDICAMENTS ANTI-SIDA A LFRICA .......................................

3. RIQUESA I PODER CONTRA ELS POBRES

3.1. Riquesa i poder de les grans companyies farmacutiques ................................
3.2. Com utilitzen les farmacutiques el seu poder econmic? ...............................

13
15

4. UNA CRISI INTERNA. LA CAPACITAT D'INNOVACI TERAPUTICA

SUBSTITUDA PEL MRQUETING

4.1. Crisi actual de les companyies farmacutiques ................................................ 30

4.2. Mrqueting vs. innovaci teraputica .............................................................. 33

5. UNA OPORTUNITAT PER DESMANTELLAR EL SISTEMA .....................................

35

Teresa Forcades i Vila s monja benedictina. Doctora en medicina, prepara un doctorat en teologia. Va pertnyer al primer grup de joves de Cristianisme i Justcia.

INTERNET: www.fespinal.com Dibuix de la portada: Roger Torres Edita CRISTIANISME I

JUSTCIA R. de Llria, 13 - 08010 Barcelona tel: 93 317 23 38 fax: 93 317 10 94
info@fespinal.com Imprimeix: Edicions Rondas S.L. ISSN: 0214-6495 ISBN: 84-9730138-2 Dipsit legal: B-1872-2006 Juliol 2006

En el breu perode que va de 2000 a 2003, gaireb la totalitat de

les grans companyies farmacutiques van passar pels tribunals
dels EEUU, acusades de prctiques fraudulentes. Vuit d'aquestes
empreses han estat condemnades a pagar ms de 2.200 milions de
dlars de multa. En quatre d'aquests casos les companyies farmacutiques implicades TAP Pharmaceuticals, Abbott, AstraZeneca i
Bayer han reconegut la seva responsabilitat per actuacions criminals que han posat en perill la salut i la vida de milers de persones1.
Quines sn aquestes actuacions? Qui en rep les conseqncies?
Qu mou a les companyies farmacutiques a actuar aix? Quines
respostes s'estan produint davant d'aquests abusos i quines cal que
es produeixin encara? En aquest Quadern estudiarem les estratgies actuals d'aquesta indstria i l'impacte directe que aquestes
estratgies tenen en la manera com concebem la salut i la malaltia
i en els recursos que tenim per promocionar l'una i prevenir o guarir l'altra.

1. AGNELL, Marcia. The Truth about the Drug Companies: how they deceive us and what to do about it. Is
the Party Over? 217-36.
3

1. EL CAS DE LA "DISFUNCI SEXUAL FEMENINA"

Lany 1998, lempresa Pfizer, la principal companyia farmacutica

dels EEUU, va comercialitzar un medicament conegut amb el nom de
Viagra pel tractament de la disfunci sexual masculina (concebuda com
a disminuci o desaparici de la capacitat derecci). Tres anys ms
tard, a 17 milions dhomes de tot el mn els havia estat receptat aquest
medicament i el seu volum de vendes en un sol any (2001) superava
els mil cinc-cents milions de dlars2. Amb aquest nou producte, Pfizer
havia superat amb escreix els criteris de definici dun blockbuster
que s el nom amb qu es coneix en largot de les farmacutiques un
medicament amb un volum de vendes anual superior als mil milions de
dlars (o deuros). Els directius de Pfizer van preguntar-se: I si fos possible aconseguir un xit semblant amb un producte similar dedicat a les
dones?. El problema era que aix com existia un criteri aparentment
clar per parlar de disfunci en el cas de la sexualitat masculina (les
dificultats en lerecci), en el cas de les dones aix era molt ms difcil
de definir i, sobretot, de quantificar o avaluar objectivament.

Lany 1997 pocs mesos abans que

Viagra aparegus al mercat ja havia
tingut lloc a Cape Cod (Nova York) la
primera trobada despecialistes mdics
per determinar el perfil clnic de la disfunci sexual femenina3. La iniciativa,

lorganitzaci i el finanament daquesta trobada van crrer a crrec de 9 companyies farmacutiques molt preocupades pel fet que no exists una definici
daquest transtorn compatible amb un
potencial tractament farmacolgic.

2. PFIZER. Annual report 2001. www.pfizer.com citat a MOYNIHAN, R. The making of a disease: female
sexual dysfunction. BMJ 2003; 326: 45-47.
3. Suplement especial. Int J Impotence Res 1998; 10 (supl 2): S 1-142 (The Cape Cod conference: sexual
function assessment in clinical trials, 30-31 May, 1997. Hyannis, Massachusetts, USA), citat a
MOYNIHAN 2003.
5

Els promotors daquesta trobada van

triar entre els seus collaboradors directes les persones que hi havien dassistir.
Lobjectiu de la reuni era dissenyar
lestratgia adequada per tal de crear una
nova patologia en funci dels interessos
econmics de la indstria farmacutica.
Un any i mig ms tard, a loctubre de
1998, va tenir lloc a Boston la primera
conferncia internacional per a lelaboraci dun consens clnic sobre la disfunci sexual femenina4. 8 companyies
farmacutiques van finanar aquesta
conferncia i 18 dels 19 autors de la nova definici consensuada internacionalment van admetre que tenien interessos econmics directes amb aquestes
o daltres companyies.
Un any ms tard, al 1999, va aparixer un article a la revista JAMA titulat
Disfunci sexual als EEUU: prevalena i variables predictives5, en el qual
safirmava, suposadament amb objectivitat cientfica, que un 43% de la poblaci femenina dels EEUU patien la
nova malaltia definida segons els interessos de la indstria farmacutica.
Els passos seguits per identificar la poblaci malalta van ser els segents: 1)
es va elaborar una llista de 7 problemes considerats cada un dells de prou
pes com per justificar el diagnstic de la
nova malaltia si una dona els havia presentat durant dos mesos o ms en el darrer any; 2) es va passar el qestionari a

una mostra de 1.500 dones; 3) es van

avaluar els resultats de manera que respondre que S a un sol dels tems es
va considerar criteri suficient per identificar la malatia. Un daquests 7 tems
era labsncia de desig sexual. s a dir,
que les dones que van respondre que no
havien tingut desig sexual durant dos
mesos o ms en el darrer any, automticament amb independncia de si estaven de dol per la mort dun sser estimat, preocupades per la manca o per
lexcs de feina, atrapades en una relaci insatisfactria o gaudint duna etapa
de plenitud interior, van quedar etiquetades de disfuncionals i van passar a engruixir el percentatge de candidates potencials per al tractament que la
indstria farmacutica confiava poder
desenvolupar ben aviat. Dos dels tres
autors daquest article tenien vincles
econmics amb laboratoris farmacutics.
El mateix any, a loctubre de 1999,
va tenir lloc la tercera trobada sobre el
tema, organitzada per la Facultat de
Medicina de la Universitat de Boston,
per promoguda i finanada per 16
companyies farmacutiques. El 50%
dels assistents van admetre tenir interessos a la indstria farmacutica6.
Daquesta trobada va sorgir el Frum
per a la Funci Sexual Femenina que va
celebrar dues conferncies ms en els
anys 2000 i 2001, a Boston, grcies al

4. BASSON R, BERMAN J, BURNETT A, DEROGATIS L, FERGUSON D, FOURCROY J, et al. Report of the international consensus development conference on female sexual dysfunction: definitions and classifications.
BMJ vol. 330. 22 gener 2005, 192-194.
5. LAUMANN E, PAIK A, ROSEN R. Sexual dysfunction in the United States: prevalence and predictors.
Urology 2000; 163: 888-93.
6. KASCHAK E, TIEFER L, eds. A new view of women's sexual problems. Binghamton, NY: Haworth Press
2001: 70, citat a MOYNIHAN 2003.
6

finanament de 20 companyies farmacutiques liderades per Pfizer7.

Lany 2003, aquesta manipulaci
dels criteris mdics en funci dels interessos comercials va ser denunciada per
Ray Moynihan a una de les revistes mdiques de ms prestigi, el British
Medical Journal8. Els editors daquesta
revista van rebre en 6 setmanes un total
de 70 respostes i comentaris en relaci
a larticle de Moynihan. 2/3 de les respostes van ser de suport i van confirmar
la indignaci dels professionals de la
medicina davant daquesta manipulaci
tot i que, com deixa ben clar una de les
respostes, sense ells no podria tenir
lloc9. Si els metges no collaborssim
amb els abusos de les companyies farmacutiques, aquests abusos no tindrien
lloc.
El desembre de 2004, lagncia reguladora dels medicaments als EEUU
va impedir que fos comercialitzat el
primer medicament destinat a guarir la
disfunci sexual femenina (el pegat

de testosterona dels laboratoris Proctor

i Gamble)10. Els responsables dels estudis clnics tots ells finanats i supervisats per Proctor i Gamble havien
presentat els seus resultats de forma esbiaixada de manera que el que eren uns
beneficis dubtosos i uns ms que probables efectes secundaris perillosos
(cncer de mama i malaltia cardaca),
sanunciaven com a beneficis clars i
riscs negligibles. De moment encara
no sha desenvolupat cap ms medicament per a la disfunci sexual femenina, entre altres coses degut a una creixent conscincia per part de tots els
agents implicats dels efectes nocius de
lexcs dinfluncia de les companyies
farmacutiques en lexercici de la medicina11.
La disfunci sexual femenina (com
qualsevol altra malaltia) ha de ser estudiada en funci dels interessos mdics
de les dones afectades i no en funci
dels interessos econmics dunes de les
empreses ms riques del planeta.

7. MOYNIHAN, 2003: 45.

8. MOYNIHAN, Ray. The making of a disease: female sexual dysfunction. BMJ 2003; 326: 45-47.
9. TONKS, Alison associated editor BMJ. Summary of electronic responses. The making of a disease.
www.bmj.com 2003.
10. MOYNIHAN, Ray. The marketing of a disease: female sexual dysfunction. BMJ 2005; 330: 192-194.
11. Sn molts els articles i llibres que han aparegut recentment denunciant aquest abs. A ms dels llibres de
PIGNARRE i AGNELL que sn els que he utilitzat per a l'elaboraci d'aquest quadern, la lectora interessada pot recrrer a The $800 Million Pill de M GOOZNER; Powerful Medicines de J AVORN; Overdo$ed
America de J Abramson o On the Take de J Kassirer.
7

Els medicaments genrics sn aquells que es venen sense nom comercial,

fent constar a la capsa simplement el nom del principi farmacolgic (per exemple: aspirina s un nom comercial que noms pot utilitzar la casa que sel va
inventar, en aquest cas la casa Bayer; AAS (cid acetil saliclic) s el nom genric que correspon al principi actiu de laspirina).
No s el mateix ser VIH-positiu que tenir la SIDA. Amb els tractaments
actuals, una persona VIH-positiva pot viure molts anys sense desenvolupar la
malaltia.
VIH: virus de la immunodeficincia humana
SIDA: sndrome de la immunodeficincia adquirida

2. EL CAS DELS MEDICAMENTS ANTI-SIDA A L'FRICA

El 23 de mar de 2005, el parlament indi es va veure obigat a aprovar, per imperatiu dels acords internacionals de lOrganitzaci Mundial
del Comer (OMC), una nova llei de patents que modificava la de 1970
per tal que en el futur la comercialitzaci de medicaments a lndia estigui sotmesa al sistema de patents. Fins a aquest moment, en cas que
els propietaris de les patents en fessin un s abusiu (per exemple, proposant preus inasequibles per a la poblaci ndia), els laboratoris farmacutics de lndia podien produir legalment preparats genrics de
medicaments que estaven encara protegits per patents als pasos rics.

La indstria ndia de genrics donava feina lany 2003 a 500.000 persones

en ms de 20.000 empreses (que, amb
els contractes subsidiaris, donaven feina a un total de ms de 2,5 milions de
persones)12. Dacord amb la llei de
1970 que al mar de 2005 va ser derogada, els genrics indis podien ser comercialitzats a daltres pasos pobres,
com sn ara la majoria de pasos de lfrica subsahariana, que s on resideixen

avui ms de 30 dels 40 milions de persones infectades amb el VIH en tot el

mn.
Segons informes de lONU de lany
2003, ms de 30 milions de persones estan infectades amb el VIH a lfrica
subsahariana. A lestat de Botsuana, per
exemple, el 40% de les dones estan infectades pel VIH, i al de Lesoto ho est
un ter del total de la poblaci13. Per

12. PIGNARRE 124

13. PIGNARRE, Philippe. El gran secreto de la industria farmacutica. Barcelona: Gedisa, 2005 (original
francs de 2003) p.117
9

manca de medicaments antiretrovirals,

tres milions dafricans moren cada any
de SIDA.
La indstria farmacutica ndia de
genrics ha estat fins ara fonamental per
tal dassegurar laccs als medicaments
a un percentatge nfim (menys de
11%), per creixent de la poblaci dels
pasos pobres, especialment laccs als
medicaments antiretrovirals necessaris
per tractar la infecci per VIH. Grcies
a aquesta lliure competncia que eliminava el sistema de patents, el preu del
tractament antiretroviral shavia redut
lany 2004 de 1.500 a 150 dlars per
persona i any14. A ms, com que no
shavien de respectar les patents que
obliguen a produir cada medicament per
separat, els laboratoris indis podien
combinar els tractaments mltiples en
una sola pastilla. La reducci del cost i
la simplificaci del tractament que suposa la combinaci de tres principis actius diferents en una sola pastilla ha tingut efectes dramtics en la possibilitat
de tractar amb xit lepidmia de SIDA.
A nivell mundial, unes 350.000 persones en tractament antiretroviral depenen de la producci de genrics de lndia. Aquest nmero representa la meitat
de tots els qui prenen tractament antiretroviral als pasos en vies de desenvolupament. Aix vol dir que menys dun
2,5% dels seropositius pel VIH reben
tractament als pasos en vies de desenvolupament. Milions de persones moren
cada any a causa daix. Amb el refor

internacional del sistema de patents, tots

els medicaments creats entre 1995 i
2005 ms tots els que es cren a partir
de 2005, estaran protegits per la patent
i no entraran en competncia lliure amb
la qual cosa el seu preu es pot encarir
ms de 10 vegades (com a mnim). I aix pel que fa a medicaments essencials
per tractar la infecci del VIH, daltres
infeccions molt prevalents i potencialment mortals (com la malria o la tuberculosi) o b el cncer. Entre 1995 i
2005 hi ha hagut a lndia 8.926 demandes de patents que a causa de la nova llei imposada per lOMC ara hauran
de ser revisades. Daquestes quasi 9.000
patents, ms de 7.000 provenen de multinacionals estrangeres, amb el gegant
farmacutic Pfizer al capdavant.
Pfizer s avui la companyia farmacutica ms gran del mn i un dels principals agents econmics als EEUU.
Pfizer va doblegar el govern francs
lany 2002 amb lamenaa de retirar-se
de Frana si les seves demandes no eren
ateses, s a dir, si el govern francs posava traves als seus preus clarament
abusius; el govern francs va cedir i no
hi va haver ni escndol15. Si un estat de
la Uni Europea com s Frana va haver de cedir a les seves demandes, amb
quina fora poltica poden oposar-se a la
imposici de pactes bilaterals desavantatjosos els pasos en vies de desenvolupament?
La relaci directa entre la imposici
duna patent i la mortalitat de la pobla-

14. Nota de premsa dels responsables de la Campanya per l'accs a les medicines essencials de Metges sense
Fronteres (MSF). Prognosis: short term relief, long-term pain. The future of generic medicines made in
India. 21 abril 2005
15. PIGNARRE, p.140
10

ci es pot exemplificar amb el cas de

Brasil. A Brasil, des que es van votar
lleis que prohibeixen patentar els medicaments apareguts al mercat brasiler
abans de 1997, es van poder produir localment equivalents genrics de 8 dels
12 antiretrovirals disponibles mundialment amb una reducci promig del cost
del 79%. Lany 2003 es va constatar que
shavia estabilitzat lepidmia i shavia
redut la mortalitat a la meitat16. Amb la
nova legislaci internacional la produc-

ci de genrics del Brasil quedar tamb bloquejada.

Pel seu inters, reproduirem a contiuaci alguns extractes de la carta que
Karim Laouabdia, portantveu de la
campanya per laccs a les medicines
essencials de Metges sense Fronteres
(MSF) va adrear el 20 de setembre de
2005 a Pascal Lamy en motiu de la seva elecci com a director general de
lOrganitzaci Mundial del Comer
(OMC):

La crisi VIH/SIDA ha evidenciat la necessitat urgent dassegurar que els medicaments essencials estiguin disponibles a preus assequibles. Avui, aproximadament
la meitat del mili de persones que reben tractament antiretroviral en els pasos en
vies de desenvolupament depenen de la indstria de genrics. Les dosis combinades que es produeixen a lndia simplifiquen enormement ladministraci del tractament antiretroviral i han jugat un paper crtic en fer arribar el tractament a les rees de recursos escassos.
La declaraci de Doha de lOMC17 de lany 2001va representar un pas fonamental per augmentar laccs als medicaments. Aquesta declaraci dna suport de
forma clara a qualsevol govern en la tasca de protegir la salut de la seva poblaci
utilitzant les esquerdes legislatives de lADPIC per superar les barreres imposades
pel sistema de patents, i ajuda als pasos menys desenvolupats extenent el perode
de transici lliure de patents fins al 2016.
Des daleshores, per, hem assistit al desmantellament sistemtic de la Declaraci de Doha per mitj dacords comercials bilaterals que imposen nivells de protecci de la propietat intellectual molt ms alts que els exigits per lOMC.
Limpacte de la protecci de patents en els programes del VIH ser molt evident
en els propers anys, en els quals un nombre molt elevat de pacients que es troben
16. PIGNARRE, p.127
17. La Declaraci de Doha (Qatar) de 2001 va modificar grcies a fortes mobilitzacions internacionals l'escandals acord de l'OMC sobre l'obligatorietat de les patents de 1994 (Acord sobre els Drets de Propietat
Intellectual vinculats al Comer, ADPIC en castell i TRIPS en angls). Algunes de les clusules ms
abusives de l'ADPIC sn: obligaci per part del laboratori que vulgui produir genrics d'un medicament
patentat de comprar al propietari no noms el dret de patent d'aquell medicament sin tamb altres productes que aquest vulgui imposar-li (vendes vinculades); dret del propietari de la patent de determinar
la manera com el laboratori comprador ha de produir el seu producte genric; obligaci del comprador
a informar al propietari de la patent de totes les millores realitzades en el producte; limitaci o prohibici de les exportacions (cf. LECOURIEUX A. Patentes que Matan. A Le Monde Diplomatique. Desembre
2005).
11

avui en tractament es veuran obligats a substituir el seu tractament actual per medicaments ms nous, de segona lnia. Aquests medicament sn de promig de 4 a 10
vegades ms cars que els de primera lnia i gaireb tots ells sn o seran patentats en
pasos pobres que tindrien la capacitat de produir-los en versi genrica (ndia, Brasil
i Tailndia).
(...) A ms, limpacte de la nova legislaci de patents no es limita als medicaments antiretrovirals, sin que afectar de manera progressiva tot el conjunt de malalties pel que fa als medicaments que es desenvolupin a partir dara.
(...) Fins ara i en contra de les promeses fetes laugment de la protecci de patents en els pasos en vies de desenvolupament no ha contribut a lincrement de la
investigaci. Moltes malalties greus sn simplement ignorades. En vivim les conseqncies en el nostre dia a dia assistencial: a lhora de diagnosticar la tuberculosi
en persones infectades pel VIH; en tractar malalties tropicals com la leishmaniasi
que afecta 12 milions de persones; en el seguiment dels infectats amb el VIH i en el
tractament dels nens amb VIH...

Menys de 3 mesos desprs dhaver

exposat la urgncia daquesta situaci
davant de lOMC, Metges sense
Fronteres emetia un comunicat de
premsa on denunciava que, a ms de
prohibir la producci de genrics en els
pasos pobres, les companyies farmacutiques es negaven a comercialitzar
en aquests pasos els medicaments que
no els aportaven prou beneficis18.
Lexemple que posaven era el de la
combinaci antiretroviral Kaletra de la
casa Abbott. La casa Abbott ha comer-

cialitzat recentment una versi del

Kaletra que no necessita refrigeraci.
Malgrat la gran utilitat que un preparat
aix tindria en el context afric a causa
de les elevades temperatures i de la freqncia amb que sinterromp el subministrament elctric, la casa Abbott sha
negat a comercialitzar-lo a lfrica. Pel
que fa a un altre dels medicaments antiretrovirals recomanat per lOMS, el
Tenofovir, la casa Gilead que en t la patent no lha comercialitzat tampoc a lfrica.

18. LORENZ J, BERMAN D. Companies not selling new AIDS drugs in Africa. MSF, 8 desembre 2005.
12

3. RIQUESA I PODER CONTRA ELS POBRES

Lincrement extraordinari de poder poltic i econmic de les grans

companyies farmacutiques nordamericanes es va iniciar amb la llei
dextensi de patents (llei Hatch-Waxman) que la majoria republicana
de lera Reagan va aprovar lany 1984, i es va consolidar amb la creaci de lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC) lany 1994, destinada
a assegurar que la globalitzaci no atempts contra els interessos del
gran capital19.

3.1. RIQUESA I PODER DE LES GRANS COMPANYIES

FARMACUTIQUES

Els marges bruts daquesta indstria

sn del 70 al 90% i la seva taxa de
guanys s la ms elevada de totes (segons la revista Fortune va ser, a lany
2000, del 18,6% versus el 15,8% dels
bancs comercials); la taxa de guanys de
Pfizer, la companyia farmacutica ms
gran, va ser lany 2004 del 22% del total de les vendes, que van ser de 53 mil
milions de dlars20 (per poder avaluar la

potncia econmica duna empresa aix

pot ser illustratiu fer notar que el total
dingressos impositius del conjunt de
lEstat Espanyol aquell mateix any
2004 va ser de 138 mil milions deuros i el total dingressos derivats de les
Declaracions de Renda va ser de 32 mil
milions deuros)21. Malgrat aquests
guanys mil milionaris, la crrega impositiva de la indstria farmacutica s

19. PIGNARRE, pp.13-14

20. The Fortune 500, Fortune 18 abril 2005 (F28). Citat a AGNELL, p. xv
21. www.documentacion.minhac.es
13

molt inferior a la mitjana de les empreses (dun 16,2% versus el 27,3% del
promig de la gran indstria), mentre que
el seu producte prinicpal (els medicaments de recepta) incrementa de preu
molt per sobre del nivell de la inflaci
(dun 6 a un 20% cada any)22. El lobby
de les companyies farmacutiques dels
EEUU (la PhRMA) comptava lany
2000 amb 297 lobbysters professionals, o sigui, un per cada dos congressistes23. Aquest nombre que ja superava en molt el de qualsevol altre grup de
pressi, ha estat triplicat en els darrers
anys, de manera que al 2002 la PhRMA
va finanar el treball de 675 lobbysters, la qual cosa vol dir que treballant
a Washington hi havia ms promocionadors dels interessos de les companyies farmacutiques que no pas congressistes24. Aix (com veurem a
lapartat 3.2) ha fet possible que aquesta indstria aconsegus les condicions
avantatjoses que li han perms dominar
progressivament el mercat mundial: el
60% de les patents de medicaments sn
dels EEUU versus el 20% de la Uni
Europea, i els EEUU dominen el mercat dels 50 medicaments ms venuts
(tots ells blockbusters)25.
Les exempcions i reduccions dimpostos exposades ms amunt i la multiplicaci de lleis i pactes favorables a
partir de lera Reagan, mostren que la

situaci actual de privilegi desproporcionat de qu gaudeix la indstria farmacutica no s fruit del lliure mercat
sin duna poltica deliberada destinada
a protegir una indstria que als EEUU
s tan estratgica com la del petroli.
Lany 2002, la suma dels guanys de
les 10 companyies farmacutiques ms
importants va superar els guanys combinats de les altres 490 empreses que
apareixen a la llista de les 500 indstries ms profitoses de la revista
Fortune (les 10 farmacutiques ms
importants, juntes, van tenir un benefici total de 35,9 mil milions de dlars i
les 490 empreses restants, juntes, van
tenir un benefici total de 33,7 mil milions de dlars)26. La Dra. Marcia
Agnell, editora en cap durant quasi 20
anys de la revista mdica de ms impacte, el New England Journal of
Medicine, afirma lacnicament: Una
indstria amb aquest volum de guanys
s com un gorilla de 500 kg.: fa el que
vol27. I Philippe Pignarre, directiu durant disset anys duna gran companyia
farmacutica i actualment professor de
la Universitat de Paris-VIII, insisteix
que el mercat no s ni ha estat mai una
realitat natural sin cultural o social, o sigui, fruit de reglamentacions
i normes que no regulen una realitat
natural prvia a lestabliment de les
normes, sin que fan possible, do-

22. El preu del conegut antiallrgic de la casa Schering-Plough Claritine va pujar 13 vegades en 5 anys amb
un augment total del preu del 50%, 4 vegades per sobre de l'augment de la inflaci. Citat a AGNELL, p. xx
23. PIGNARRE, p.19
24. AGNELL, p. 198
25. Recordem que un "blockbuster" s un medicament amb un volum de vendes anual superior als mil
milions d'euros o de dlars.
26. AGNELL, p. 11
27. AGNELL, p. 3
14

nen a llum o modifiquen una realitat intrnsecament cultural. El mercat

sempre t normes que el regulen. El
mercat lliure (lliure mercat) no existeix; existeixen, aix s, el mercat sal-

vatge, que s el mercat regulat segons

els interessos del rei de la selva o del
gorilla de 500 kg., i el mercat menys
salvatge, on les normes procuren temperar lavidesa dels ms forts28.

3.2. COM UTILITZEN LES FARMACUTIQUES EL SEU PODER ECONMIC

Les grans companyies farmacutiques utilitzen avui la seva riquesa i el

seu poder extraordinaris per defensar els
propis interessos a costa del benestar, la
salut i la vida d'altres persones. Dacord
amb linforme elaborat lany passat
(2005) per la comissi dexperts del
Parlament angls, els interessos de la indstria farmacutica i els del conjunt de
la poblaci no coincideixen: Aquesta
comissi va constatar que s essencial
posar en marxa un rgim regulador efica que aconsegueixi que la indstria
farmacutica no perjudiqui el b com29 i determina que lobjectiu dels
nous medicaments hauria de ser aconseguir que els pacients obtinguin un benefici teraputic real30. Qu significa
aquest llenguatge? El parlament ha de
regular que les companyies farmacutiques es dediquin a crear medicaments
que siguin tils per als pacients? Si no
fan medicaments tils, a qu es dediquen ara per ara aquestes companyies?

Com obtenen els beneficis mil millionaris que fan que el mateix informe que
estem citant afirmi que la indstria farmacutica sha de considerar una joia
en la corona anglesa perqu s la tercera indstria ms rentable del pas, darrera del turisme i la banca31? Com aconsegueix els seus beneficis aquesta
indstria si la seva activitat principal no
s fer medicaments tils?
Les principals estratgies utilitzades
avui per la indstria farmacutica per
obtenir els seus guanys mil milionaris
sn les segents:
1) comercialitzar i fer una pressi
propagandstica extraordinria dels medicaments que fabrica encara que no siguin tils i puguin ser nocius o fins i tot
mortals;
2) explotar al mxim els medicaments (fins i tot els essencials) en forma
de monopoli i en condicions abusives
que no tenen en compte les necessitats

28. PIGNARRE, p. 129

29. HOUSE OF COMMONS. The Influence of the Pharmaceutical Industry. 22 mar 2005. p.5
30. HOUSE OF COMMONS, p.7
31. HOUSE OF COMMONS, p.5
15

objectives dels malalts ni la seva capacitat adquisitiva;

3) reduir a la mnima expressi o eliminar del tot, en alguns casos, la investigaci de les malalties que afecten principalment als pobres, perqu no sn
rentables, i concentrar-se en els problemes de les poblacions amb alt poder adquisitiu encara que no siguin malalties
(com la proliferaci de medicaments
antienvelliment);
i 4) forar les legislacions nacionals
i internacionals perqu afavoreixin els
seus interessos encara que sigui a costa
de la vida de milions de persones.

3.2.1. Medicaments intils, nocius

o fins i tot mortals

Dades de lagncia reguladora dels

medicaments dels EEUU (FDA)32 mostren que entre 1998 i 2002 es van enregistrar 8 suicidis als EEUU entre els malalts
depilpsia
que
prenien
gabapentina de la casa Pfizer (el nom
comercial s Neurontin). En el primer
semestre de 2003, el nombre de suicidis
enregistrat va ser de 17. Desprs que un
bufet dadvocats nordameric fes pbliques aquestes dades i obrs un registre
propi daquests incidents, en els 12 mesos que van de setembre de 2003 a agost
de 2004 es van documentar 2.700 intents de suicidi entre els malalts que pre-

nien gabapentina, 200 dels quals van

acabar amb la mort del malalt. 2.500 intents fallits i 200 morts en 12 mesos. Al
novembre de 2004 la revista British
Medical Journal (BMJ) informava que,
desprs de ser-los trameses aquestes dades, ni la companyia Pfizer ni lagncia
reguladora FDA no havien pres encara
cap mesura, ni tan sols la dindicar en el
prospecte lincrement del risc de suicidi33. En el moment descriure aquestes
ratlles he consultat la pgina web de la
companyia Pfizer. En els advertiments,
Pfizer deixa constncia de la possibilitat que el Neurontin incrementi el risc
de suicidi, per per tal de trobar aquesta informaci shan de llegir 26 pgines
dexplicacions farmacolgiques i de
possibles efectes secundaris34.
Pel que fa a lantidepressiu sertralina (Zoloft), tamb de la casa Pfizer, el
mateix BMJ informava que la companyia havia ocultat informaci sobre els
possibles efectes secundaris dintent de
suicidi i agressivitat35. Desprs del cas
de Christopher Pittman (un nen de 12
anys que va comenar a mostrar un
comportament altament agressiu poques setmanes desprs diniciar tractament amb sertralina i al cap de dos dies
que li doblessin la dosi va assassinar els
seus avis i va calar foc a la casa) i dun
acmul devidncies en aquest sentit,
lagncia europea de regulaci dels medicaments finalment ha desaconsellat el
seu s en menors36.

32. Food and Drug Administration (FDA)

33. EATON, Lynn. More surveillance of drugs is needed to protect public. BMJ, 2004;329:1124
34. www.pfizer.com/pfizer/download/uspi_neurontin.pdf
35. LENZER, Jeanne. Documents missing from a 10 year old murder case sen to the BMJ. BMJ, 2004; 329:
1365
36. EATON, Lynn. Regulator restricts use of SSRIs in children. BMJ, 2005;330:984
16

Els medicaments intils es coneixen

en largot farmacutic amb el nom de
medicaments del jo-tamb (me-too
drugs). Aquests medicaments es dissenyen i comercialitzen amb lobjectiu
de substituir un medicament anterior la
patent del qual est a punt dexpirar. Pel
que fa a les seves propietats teraputiques, sn essencialment el mateix que
el medicament anterior, per com que
saproven com si fossin medicaments
nous la companyia farmacutica que els
fabrica t dret a explotar-los en rgim
de monopoli protegit pel dret de patent
durant uns quants anys. Lxit dels medicaments intils sexplica noms pel
poder del mrqueting sobre els metges
i els pacients (vegeu lapartat 4.2).
Un exemple daquests medicaments
seria la cerivastatina de la casa Bayer
(els noms comercials sn Baycol,
Lipobay, Cholstat i Staltor), un medicament anti-colesterol que lany 2001
va haver de ser retirat del mercat desprs que es comprovs que havia estat
causa de 1.100 casos de rabdomilisi
severa (destrucci muscular que pot ser
irreversible) i dun centenar de morts37.
Un altre exemple encara ms recent
s el dels anti-inflamatoris Vioxx (de la
casa Merck) i Bextra i Celebrex (de
Pfizer). Aquests medicaments no van
demostrar cap benefici objectiu en els
assaigs clnics previs a la seva comercialitzaci que els comparaven amb altres anti-inflamatoris ja existents38, pe-

r als anys 1998 i 1999 van rebre el visti-plau de les agncies reguladores perqu sesperava que tinguessin menys
efectes secundaris. Al setembre del
2004 Vioxx es va retirar del mercat desprs que es constats que els seus efectes secundaris no noms no eren menors sin que fins i tot eren mortals
(atacs de cor i emblies). Lagncia reguladora del medicament als EEUU va
considerar que Vioxx podia haver estat
responsable de 27.785 morts per atac de
cor entre 1999 i 200339. A labril de
2005 Bextra i Celebrex (de Pfizer) es
van retirar tamb del mercat desprs
duns quants mesos destira i arronsa
amb les autoritats sanitries que van posar de manifest la gran influncia poltica daquestes companyies40.
Quan es desenvolupa un nou medicament, sempre hi ha un risc defectes
secundaris no-desitjats que no shan
pogut detectar en la fase destudi. Amb
aix shi ha de comptar. Per, aleshores, si tot nou medicament t un risc potencial de causar efectes secundaris seriosos o fins i tot la mort, com s que es
desenvolupen medicaments nous que
no aporten cap millora teraputica respecte a daltres ja existents? Com s
que els laboratoris els produeixen?
Com s que les agncies reguladores els
aproven? Com s que els metges els recepten?
Dins daquest apartat de comecialitzaci injustificada, cal mencionar per

37. PIGNARRE, p. 37; AGNELL, p. 81; vegeu tamb www.humanite.fr

38. AGNELL, p. 269; PIGNARRE, p. 143
39. Estudi de David GRAHAM, director associat de cincia de l'oficina per la seguretat dels medicaments de
l'agncia reguladora dels medicaments dels EEUU (FDA's Office of Drug Safety). Citat a www.consumeraffairs.com i a l'informe HOUSE OF COMMONS, pgina 4.
40. AGNELL, pp. 270-72
17

ltim els medicaments destinats a guarir malalties com la disfunci sexual

femenina que la indstria farmacutica ha creat segons els seus interessos.
Alguns exemples de condicions de
la vida humana que setiqueten de malaltia per poder comercialitzar medicaments que les guareixin serien la menopausa (per poder vendre tractaments
hormonals substitutoris que avui en dia
han demostrat un nivell defectes secundaris inacceptable); la tristesa ms o
menys fisiolgica, adaptativa o fins i tot
creativa que setiqueta de depressi per
poder vendre antidepressius (que ja hem
vist que poden causar homicidis i suicidis)41; i les dificultats de memria prpies de la gent gran que setiqueten de
dficit cognitiu incipient per poder
vendre medicaments anti-demncia (en
saber que tenen demncia els ancians es
deprimeixen i aleshores, a ms del medicament anti-demncia, sels pot vendre un antidepressiu). En angls tenen
una expressi popular per denunciar
aquesta penetraci abusiva del model
mdic en mbits de la vida que no li sn
propis; diuen: a pill for every ill42.
Linforme 2005 de la comissi dexperts del Parlament angls constata que
lany 2003 es van vendre a Anglaterra
650 milions de medicaments de recepta
(o sigui, sense tenir en compte tots els
medicaments que es poden adquirir directament a la farmcia sense que tels

recepti un metge). Aquest nombre reflecteix un increment del 40% respecte

als medicaments venuts 10 anys abans i
significa que cada ciutad angls pren
una mitjana de 13,1 medicaments de recepta a lany43. Aquest mateix informe
especifica que s clar que no es pot
acusar en solitari a la indstria farmacutica del problema de la medicalitzaci de la societat, per aquesta indstria
ha exacerbat el problema estimulant una
confiana malaltissa en ls dels medicaments; la tendncia actual s catalogar cada vegada ms i ms individus
com a anormals i necessitats de tractament farmacolgic44.
Segons la xarxa de centres regionals
de frmacovigilncia de Frana, cada
any 1.300.000 francesos sn hospitalitzats al sector pblic a causa defectes
indesitjables dun medicament. Aquest
nmero representa el 10% del total de
les hospitalitzacions. Daquestes persones una tercera part es troben en estat
greu i 18.000 moren cada any (el doble
del nmero de morts causats pels accidents de carretera)45.
3.2.2. Explotaci de medicaments
essencials en condicions
abusives

En discutir la comercialitzaci dels

antiretrovirals a lfrica, hem vist limpacte brutal que la nova legislaci sobre

41. HOUSE OF COMMONS, p. 8, constata que un 65% de persones que prenen antidepressius no els necessiten.
Entre un 65 i un 95% la indicaci s dubtosa. Noms en un 5% dels casos l'antidepressiu est justificat
mdicament.
42. Podrem traduir "una prescripci (farmacutica) per a cada preocupaci".
43. HOUSE Of COMMONS, p. 7
44. HOUSE Of COMMONS, p. 4
45. PIGNARRE, p.147. A Anglaterra, les hospitalitzacions a causa d'efectes secundaris de medicaments representen un 5% del total (cf. HOUSE Of COMMONS, p. 4).
18

patents que va entrar en vigor lany

2005 est tenint sobre laccs als medicaments essencials en els pasos pobres.
Pignarre caracteritza aix la resposta de
les grans companyies farmacutiques a
les denncies que els arriben de les organitzacions humanitries:
La indstria farmacutica explica
que tot atac al dret de patents al Tercer
Mn, i en particular a lfrica en relaci als medicaments contra la SIDA,
significar la fi dunes investigacions
que ja ning no voldr finanar. (...) No
obstant, si es segueix aquest raonament,
el progrs no podria continuar sino s al
preu de milions de vides humanes que
habiten al Tercer Mn, i aix tenint en
compte que aquest progrs de qu es
parla s noms una promesa ... Fins i tot,
si fos una promesa plausible, es tractaria doptar per perllongar la durada i la
qualitat de vida de les poblacions privilegiades del Nord a costa descurar de
forma immediata, en decenes danys,
lesperana de vida en el Sud. La qual

cosa equival a condemnar el 90% dels

qui tenen necessitat de medicaments per
continuar vivint, per tal que els preus segueixin essent elevats per al 10% dels
privilegiats! Aquesta dialctica obscena
en la que, de manera unnime, vol tancar-nos la indstria farmacutica dels
pasos rics, s linici dun regnat de terror46.
En plena polmica sobre lobligatorietat imposada als pasos pobres de respectar les patents abusives dels antiretrovirals a costa de la vida dels seus
ciutadans, lOficina Mundial de la
Propietat Intellectual (OMPI) que forma part de lONU va elaborar un document de propaganda a favor de les
companyies farmacutiques on es titllaven de mites i es refutaven amb arguments falsos les sis acusacions principals contra el sistema de patents.
Reprodum en versi resumida la formulaci que va fer lOMPI daquests
mites i alguns dels comentaris que en
fa Philippe Pignarre47:

1. Les dificultats daccs a latenci sanitria i de disponibilitat de medicaments

essencials sn conseqncia del sistema de patents.
Si aix s un mite, per qu els pasos que no van respectar el sistema de patents
(com ara lndia) han pogut actuar molt millor contra lepidmia de SIDA que
els pasos que, de grat o per fora, el van haver dacceptar?
2. El cost elevat dels medicaments s, principalment, una conseqncia del
sistema de patents que permet que els industrials fixin preus artificialment elevats.
Si aix s un mite, per qu el fluconazol, un medicament utilitzat en malalts de
SIDA, t un preu de mercat que varia entre 14 i 25 euros en els pasos on Pfizer
ha mantingut el seu monopoli i s noms de 0,75 euros en els pasos on hi ha genrics? Per qu la companyia ndia de genrics Cipla proposa a MSF un cost
46. PIGNARRE, p. 121
47. PIGNARRE, pp. 125-27
19

anual de la triterpia antisida de 350 euros per pacient contra els 10.400 euros
exigits pels laboratoris occidentals?

3. El sistema de patents afavoreix els interessos dels industrials a expenses del

b com.
A la prctica hi ha contradicci entre els interessos dels industrials i el b com.
El mercat en general i molt particularment el mercat dels medicaments no s
lliure; est sotms a regulaci en tots els pasos. Actualment aquesta regulaci
afavoreix els industrials. Tal com recomana el comit dexperts del Parlament
angls, caldria modificar les normes a favor de la salut pblica.
4. El sistema de patents impossibilita una autntica competncia.
Aix no ho diu ning. S que permet la competncia, per dacord amb unes regles que no afavoreixen el b com.
5. El sistema de patents s singularment injust amb els pasos subdesenvolupats,
que han de donar resposta a situacions socials i econmiques molt complexes i
haurien destar exempts de les obligacions lligades a la propietat intellectual
internacional, especialment en el cas de certs medicaments.
Aix no noms no s cap mite sin que s una urgncia sanitria de primera magnitud. Sha dinstaurar un frum internacional on els EEUU no tinguin dret de
vet.
6. Els tractats internacionals sobre la protecci per mitj de patents impedeixen lexercici del dret hum fonamental a disposar dels medicaments que poden
salvar la vida.
Com hem vist, hi ha casos en que aix s cert. Per aix cal un nou sistema de
patents.
Labs de lactual sistema dexplotaci de patents no afecta noms als
pasos del tercer mn. Als pasos rics,
cada vegada hi ha ms gent que t dificultats per pagar els preu dels tractaments que els sn prescrits. Aquestes
persones han de fer equilibris entre les
factures de queviures o de calefacci i
les dels medicaments. Per reduir despeses, nhi ha que prenen els medica48. AGNELL, pp. xxi-xxii
20

ments dia s dia no o que els comparteixen amb daltres membres de la famlia. Als EEUU no s rar que el preu
de prendre un medicament durant un
any sigui de 1.500 dlars. Les persones
de ms de 65 anys prenen en aquell pas (i cada vegada ms tamb en el nostre) una mitjana de 6 medicaments.
Aix representa una despesa de 9.000
dlars a lany48.

3.2.3. Investigaci en funci del

guany econmic potencial

Lany 2001, el grup per a lestudi de

les malalties oblidades de Metges sense
Fronteres (MSF) va publicar un informe
titulat Desequilibri Fatal que va impactar lopini pblica. MSF va muntar una
exposici itinerant per donar a conixer
millor els resultats de la seva investigaci. Linforme va concloure que les malaties que afecten principalment els pobres no tenen gaire opcions
teraputiques disponibles i no sinvestiguen gaireb gens encara que afectin de
manera greu o mortal a milions de persones i siguin potencialment curables.
Les malalties que afecten principalment
els pobres sinvestiguen poc i les malalties que afecten noms els pobres no
sinvestiguen gens. Algunes daquestes
darreres no tenen cap opci teraputica,
com la fase crnica de la malaltia de
Chagas, una infecci que afecta milions
de persones a Llatinoamrica.
El ttol de linforme, Desequilibri
Fatal, fa referncia al fet que noms el
10% de la investigaci sanitria mundial (la de les companyies farmacutiques ms la de tots els governs i universitats del mn) est dedicada a
malalties que afecten el 90% dels malalts del mn. s conegut lescandals
desequilibri de riquesa del nostre mn,
on el 20% de la poblaci mundial gaudeix i malbarata el 80% de la riquesa del
planeta i el 80% de la poblaci malviu i
mor amb el 20% restant de recursos.
Hom podria pensar que en lmbit de les
malalties el desequilibri podria corregirse en part perqu s un tema que des-

perta la compassi i les ganes dajudar

i on hi ha moltes organitzacions internacionals implicades... etc. Doncs b, el
desequilibri entre pobres i rics propi del
nostre mn no noms no es redueix pel
que fa a la disponibilitat de medicaments sin que es fa molt pitjor. El 90%
dels recursos sanitaris es dediquen a investigar les malalties que afecten al 10%
dels malalts (els del primer mn), i noms un 10% dels recursos es dediquen
a investigar les malalties que afecten al
90% dels malalts. Aquesta dada es coneix com a desequilibri 10/9049.
Les malaties tropicals sn malalties
oblidades. Del total de 1.393 medicaments comercialitzats entre 1975 i
1999, noms 13 (un 1%) estaven destinats al tractament duna malaltia tropical. Les malaties oblidades inclouen: la
malria, la tuberculosi, la malaltia de la
son (tripanosomiasi africana), la malaltia de Chagas (tripanosomiasi sudamericana), llcera de Buruli, el dengue, la
leishmaniasi, la lepra, la filariasi i lesquistosomiasi. Excepte les dues primeres, totes aquestes malalties afecten
quasi exclusivament els pobres.
Fins fa molt poc, els pacients que patien la malaltia de la son tenien noms
una opci teraputica que era molt dolorosa i altament txica perqu el medicament contenia arsnic. Pels qui pateixen la forma crnica de la malaltia de
Chagas, no hi ha encara cap tractament
(la malatia noms es dna a
Llatinoamrica i rep el nom del metge
brasiler que la va descriure per primera
vegada al 1909). Lagent causal s un
parsit transms per insectes que piquen
les persones i els inoculen la infecci.

49. Fatal Imbalance MSF, p.10

21

La fase aguda t una mortalitat molt alta sobretot en nens i la fase crnica t un
32% de mortalitat per les lesions cardaques i digestives ocasionades per la
multiplicaci del parsit. Sestima que
uns 20 milions de persones pateixen
aquesta malaltia.
Els autors de linforme de MSF, en
collaboraci amb lEscola de Salut
Pblica de Harvard, van enviar un qestionari a les 20 companyies farmacutiques ms importants del mn demanantlos informaci sobre els seus programes
dinvestigaci. Noms 11 empreses van
respondre, entre les quals 6 companyies
de les 10 ms importants. Com hem vist,
aquestes companyies sn gegants empresarials amb milers de milions de beneficis anuals. Daquestes 11 empreses,
no nhi havia cap que investigus la malaltia de la son i noms 3 van invertir alguna cosa en una de les altres dues malalties ms oblidades del mn: la
malaltia de Chagas i la leishmaniasi.
Alg pot objectar que les empreses
privades tenen el dret a invertir els seus
diners all on els plagui, per s que els
diners que financen les investigacions
no sn noms privats sin que en 6 de
les 11 companyies provenien de convenis amb la sanitat pblica. s a dir que
el pblic en general paguem dues vegades pel mateix producte i, a ms, no tenim control democrtic sobre les prioritats amb qu es gasten aquests diners.
Paguem primer per finanar les investigacions i desprs per adquirir el producte. Aix no s destranyar el nivell de be50. AGNELL, p. 65
51. AGNELL, p. 65
52. MSF, p. 10
53. MSF, p. 12
22

neficis! Dels 17 assaigs clnics que van

validar els cinc medicaments ms venuts durant lany 1995 (Zantac,
Zovirax, Capoten, Vasotec i Prozac),
noms un havia estat finanat per la indstria farmacutica. Del conjunt destudis que van ser rellevants per a que
sarribessin a desenvolupar aquests cinc
medicaments, noms un 15% van ser finanats per la indstria farmacutica; el
55% de la tasca investigadora va provenir dels NIH (instituci pblica que depn del govern dels EEUU i es financia
a travs dels impostos) i el 30% restant
dinstitucions acadmiques de fora dels
EEUU, finanades la majoria delles
tamb amb diners pblics50. Un estudi
del Boston Globe sobre els 50 medicaments ms venuts del 1992 al 1997 va
demostrar que 45 havien rebut finanament pblic51.
Els investigadors de MSF deixen
clar que no sn nicament els laboratoris els responsables del desequilibri fatal sin totes les institucions pbliques i
privades que collaboren a qu la producci de medicaments sorienti de forma exclussiva al guany econmic i
menystingui el patiment dels malalts52.
Si, com hem vist, les malalties ms estudiades no sn les malalties ms greus
que afecten a la humanitat, quines sn,
doncs? Segons el mateix informe de
MSF, lany 2001 la major part dels esforos financers i intellectuals de la recerca sanitria de tot el mn van anar
destinats a investigar la impotncia (disfunci erctil), lobesitat i linsomni53.

A ms de no ser tinguts en compte a

lhora de decidir les prioritats de la investigaci de nous medicaments, els
malalts dels pasos pobres especialment els africans sn utilitzats de conillets dndies per obtenir informacions
sanitries diverses que desprs es faran
rendibilitzar sense que cap percentatge
dels beneficis obtinguts retorni a aquells
que potser els han pagat amb la vida.
A Knia, per exemple, i sota la responsabilitat de la Universitat de
Washington, es van realitzar a finals de
la dcada dels noranta estudis clnics per
observar levoluci natural de la malaltia de la SIDA. El que aix significa s
que, amb lexcusa que haurien mort
igualment, es van sotmetre centenars
dafricans a proves complementries
per analitzar com sanaven deteriorant
fins a la mort a mesura que avanava la
infecci sense oferir-los en cap moment
el tractament que podria haver-la aturat54.
Lany 2000, David Rothman en un
estudi titulat La vergonya de la investigaci mdica va demostrar que en 15
dels 16 assaigs clnics que sestaven
duent a terme en pasos en vies de desenvolupament per estudiar un mtode
ms econmic de prevenir la transmissi del virus de la SIDA durant lembars, les dones dels grups control van rebre un placebo (una pndola de sucre) en
lloc del tractament amb AZT que est
demostrat que aconsegueix evitar la
transmissi materno-fetal del virus.
Dacord amb la convenci dHelsinki
per als protocols tics de la recerca m-

dica, el que shauria hagut de fer hauria

estat comparar la nova alternativa teraputica al tractament ms efica de tots
els ja existents. Aix s el que va fer
lescola de Salut Pblica de Harvard en
el seu estudi a Tailndia. Van ser els
nics que ho van fer aix. La resta destudis que van reclutar un total de
17.000 dones van permetre que la meitat daquestes dones es sotmetessin a les
extraccions de sang i les proves complementries requerides en els protocols
de lestudi i prengessin diriament una
pastilla que era de sucre i no servia per
a res mentre la seva salut anava empitjorant per falta de tractament i el virus
anava infectant els fills que tenien al
ventre55.
3.2.4. Manipulaci de la legislaci
del propi pas i dels acords
internacionals

Que la indstria farmacutica disposi als EEUU (seu de les companyies que
dominen el mercat global) dun nombre
de lobbystes professionals superior al
nombre de congressistes, a la prctica
significa que cada parlamentari t assignats un o ms daquests professionals
que estudien el seu perfil psiolgic, la seva histria personal i laboral i detecten
quins sn els punts febles per on poden
pressionar-lo per a que voti o fins i tot
proposi en el Parlament lleis favorables
als interessos de la indstria farmacutica (que, com hem vist, sn contraris al
b com) i per a que voti en contra o desestimi les propostes contrries a aquests

54. PIGNARRE, p. 150

55. ROTHMAN, David. The shame of medical research. The New York Review of Books, 30 novembre 2000.
Citat a Pignarre, p. 150.
23

interessos. Lany 2002, 26 daquests 675

lobbystes eren ex-parlamentaris i 342
daquests 675 eren ex-treballadors del
Parlament, 20 dels quals havien gaudit
de crrecs directius56.
Alhora que cerquen dinfluir als ms
alts nivells del govern suposadament
democrtic dels EEUU, les companyies
farmacutiques han comenat a desenvolupar una altra estratgia: promoure
organitzacions que es presenten a si mateixes com a iniciatives espontnies promogudes i gestionades per ciutadans
preocupats per un tema que els afecta,
quan en realitat aquests ciutadans sn
treballadors de les companyies farmacutiques pagats per promoure els interessos daquestes companyies des de
baix i sense que es noti57. Aquestes associacions sn especialment tils quan
es comena a parlar de la possible retirada del mercat dun medicament nou a
causa dels seus efectes secundaris.
Quan aix passa, aquestes associacions
espontnies es queixen i sencarreguen de bombardejar els mitjans de comunicaci amb un allau de testimonis
de pacients que declaren han experimentat una gran millora amb el nou medicament que ara es vol retirar i que no
lhavien experimentada mai abans amb
cap altre medicament (i que, a canvi del
seu testimoni, reben diners o daltres
compensacions de part de les companyies farmaceutiques que comercialitzen
el medicament que ells declaren que els
s vital).
Una conseqncia directa i nefasta
daquesta influncia indeguda i daquesta manipulaci antidemocrtica s
56. AGNELL, p. 198
57. AGNELL, p. 201
24

que ni lagncia reguladora dels medicaments dels EEUU (la FDA) ni cap altra agncia reguladora del mn no exigeix el que sembla lgic i natural en un
mercat tan sensible com el dels medicaments: tenint en compte que els efectes
secundaris dun medicament nou poden
ser mortals, sembla obvi que lagncia
reguladora exigeixi que per poder rebre
el vist-i-plau necessari per comercialitzar un medicament nou shagi de demostrar que aquest medicament s millor que els tractaments disponibles fins
a aquell moment. Aquest no s el cas.
Per poder comercialitzar un medicament nou nhi ha prou amb demostrar
que s millor prendre aquest nou medicament que no fer cap tractament. Aix,
els estudis clnics no es fan comparant
leficcia del nou medicament amb algun dels antics, sin comparant leficcia del nou medicament amb el placebo (una pndola de sucre).
Que per patentar un medicament
nou no calgui demostrar que aquest medicament representa una millora sobre
els ja existents, explica la proliferaci de
medicaments del jo-tamb. Medicaments que, a ms de ser intils, poden
provocar la mort o malalties greus i irreversibles. Per a una companyia farmacutica s molt ms rentable imitar un
medicament ja existent i comercialitzarlo amb una patent nova quan se li acabi
el dret a explotar en rgim de monopoli la patent del primer, que no pas investigar noves molcules des del principi. Del 2000 al 2004 es van aprovar
als EEUU 314 medicaments nous dels

quals noms 32 poden considerar-se veritablement nous58.

Com veurem, aquesta possibilitat de
rendibilitzar la indstria produint medicaments que sn simples imitacions
dels medicaments ja existents i que no
signifiquen cap innovaci t molt a veure amb la crisi en qu es troba aquesta
indstria actualment (vegeu lapartat
4.1).
Que les agncies reguladores exigeixin que els medicaments nous demostrin ser una millora per tal de poderse patentar sembla una demanda bsica,
per potser ms bsic encara seria que
els medicaments fossin avaluats per organismes independents i no pels mateixos que els han dexplotar econmicament. En aquests moments, no hi ha cap
pas del mn que disposi dun organisme independent per avaluar leficcia i
la seguretat dels medicaments. Les
agncies reguladores existents avaluen
les dades que els ofereixen les companyies farmacutiques, per no duen a
terme cap estudi propi. Les companyies
farmacutiques fabriquen els medicaments, els avaluen i els comercialitzen.
Lnica tasca que queda fora de les seves competncies directes s la necessria aprovaci prvia a la comercialitzaci. Aquesta s competncia de les
agncies reguladores que sn les mateixes que, desprs que un medicament hagi estat aprovat, vetllen tamb per detectar laparici defectes secundaris no
previstos i sn responsables dordenar
la retirada dun medicament del mercat
si els seus efectes secundaris es demos-

tren perillosos. Han intentat les companyies farmacutiques utilitzar el seu

immens poder per controlar tamb les
agncies reguladores? La resposta s s.
Ho han aconseguit? Als EEUU, en bona part s. Vegem-ho.
Lany 1992, el Congrs dels EEUU
va aprovar una llei que permetia a les
companyies farmacutiques accelerar la
tramitaci de les noves patents a canvi
duna compensaci econmica59. La
manera com aix funciona s que qualsevol companyia farmacutica que vulgui patentar un nou medicament pot pagar si vol una suma considerable a
lagncia reguladora FDA per a que
aquesta pugui contractar ms treballadors i aix es pugui decidir amb ms diligncia si un determinat medicament
sha daprovar o no. Oficialment, no es
tracta de comprar el vist-i-plau governamental sin simplement de contribuir econmicament al millor funcionament de lagncia reguladora. A la
prctica, per, el que ens trobem s que
els llocs de treball dels funcionaris que
han daportar la informaci necessria
per a que es decideixi si un medicament
saprova o no depenen en darrer terme
de la companyia farmacutica que t inters a patentar aquell medicament60.
En aquestes condicions, no s destranyar que des que es va aprovar aquesta
llei hi hagi hagut un increment no del
nombre de patens concedides (cosa lgica tenint en compte que sha augmentat el nombre de treballadors), sin del
seu percentatge (abans savaluaven posem per cas 10 medicaments nous cada

58. AGNELL, p. 234

59. Prescription Drug User Free Act, 1992.
60. AGNELL, 208-11.
25

any i es concedia el vist-i-plau a 5; ara

se navaluen posem per cas 100 i es concedeix el vis-i-plau no a 50 com seria
desperar, sin a 80). Aquesta situaci
irregular i comprometedora de la neutralitat dels investigadors de la FDA no
hauria estat possible sense que la indstria farmacutica controls al mateix
temps el nomenament del mxim crrec
directiu de la FDA (cosa que ha fet, per
exemple, en bloquejar lany 2002 la
candidatura del respectat catedrtic de
farmacologia Dr. Alastair Wood a favor
del poc reconegut Dr. Mark McClellan
que, a part de ser germ del secretari de
premsa de la Casa Blanca, tenia el mrit destar del tot a favor de la poltica
del lobby de les companyies farmacutiques PhRMA i de les seves prctiques
fraudulentes. El Dr. McClellan ha estat
la mxima autoritat de la FDA de lany
2002 al 200461.
Per aix no s tot. Lany 1997, el
Congrs va legislar que una companyia
informtica anomenada Drugdex estaria des daquell moment (a ms de les
dues companyies sense afany de lucre
que havien fet fins aleshores aquesta feina) autoritzada a elaborar i distribuir a
canvi duna subscripci anual de 3.823
dlars, un llistat propi dels usos dels
medicaments destinat a ampliar de manera oficial els usos reconeguts per lagncia reguladora FDAen el moment de
garantir la patent.
Podem preguntar-nos: s possible
utilitzar un medicament per a un s que
no estigui reconegut per lagncia reguladora dels medicaments? La resposta
s que s, perqu els metges estem en
61. AGNELL, 211-14.
26

principi autoritzats a fer servir els medicaments de la manera i amb les dosis
que ens semblin oportunes, sempre sota la nostra responsabilitat i essent conscients que podem ser denunciats si en
fem un s indegut. Per un s indegut
no equival a un s no sancionat per lagncia reguladora. Els metges hem de
tenir un marge de maniobra reconegut i
respectat i s correcte que sigui aix. Ara
b, una cosa s permetre que cada metgesa o cada metge utilitzi el seu criteri
clnic com li sembli oport sota la seva
responsabilitat directa, i una altra de
molt diferent s crear, amb empara parlamentria, un segon llistat oficial dusos dels medicaments parallel al de lagncia oficial reguladora dels
medicaments i molt ms ampli.
El benefici directe per a la indstria
farmacutica s clar: com ms indicacions tinguin els medicaments, ms
mercat potencial. Lempresa Drugdex
no pertany a cap companyia farmacutica, per forma part del grup empresarial Thomson Corporation que es dedica a organitzar i impartir cursos de
formaci permanent per a metges. El
vincle amb les companyies farmacutiques sestableix aix:
1) una companyia farmacutica t
inters a ampliar les indicacions dun
dels seus medicaments;
2) entra en contacte amb Drugdex
per demanar-li que inclogui la nova indicaci a la seva llista;
3) Drugdex la inclou sense avaluar
amb prou rigor les dades aportades per
la companyia farmacutica;

4) a canvi, la companyia farmacutica financia un curs de formaci permanent impartit pels professionals del
grup empresarial Thomson al qual pertany Drugdex;
5) per acabar-ho darrodonir, el tema
del curs s, naturalment, les noves indicacions del medicament en qesti.
A mesura que el curs simparteix en
ms i ms centres mdics, el grup
Thomson hi guanya perqu imparteix el
curs i cobra per fer-ho, i la companyia
farmacutica hi guanya perqu els metges allionats pels professionals de
Thomson comencen a receptar el medicament en qesti per a les noves indicacions i namplien aix obedientment
el mercat i els beneficis. Els metges que
recepten medicaments per a indicacions
llistades a Drugdex estan coberts legalment si sorgeixen complicacions i, a
ms, el programa pblic Medicare que
ajuda a la gent gran dels EEUU a pagar
el preu de les receptes de medicaments,
est obligat per llei a remunerar almenys
parcialment les receptes si les indicacions estan llistades a Drugdex62.
A travs del programa Medicare tenim una transferncia directe de diners
pblics als fons de les companyies farmacutiques, i la resta de beneficis provenen de les butxaques dels pacients
nordamericans, especialment dels ms
grans que sn els que prenen ms medicaments.
El medicament Neurontin (gabapentina) del qual he parlat a lapartat
3.2.1, a ms de servir per a lepilpsia,

que s la indicaci mdica per a la qual

se li va reconixer la patent, pot ser
oficialment utilitzat per a 48 indicacions ms segons el llista de Drugdex.
Aquestes indicacions adicionals inclouen causes tan comunes com el singlot, el tractament per deixar de fumar
o la migranya. Cal recordar aqu el que
hem dit en lapartat 3.2.1 del
Neurontin: en primer lloc que s un
medicament dels de jo-tamb, s a
dir, que no hauria dhaver estat aprovat
perqu no aporta cap benefici real; i en
segon lloc que en els 12 mesos que
van de setembre de 2003 a agost de
2004 es van documentar 2.700 intents
de suicidi entre els malalts que prenien
Neurontin, 200 dels quals van acabar
amb la mort del malalt i que en els
advertiments, Pfizer deixa constncia
de la possibilitat que el Neurontin incrementi el risc de suicidi, per per tal
de trobar aquesta informaci shan de
llegir 26 pgines dexplicacions farmacolgiques i de possibles efectes secundaris63. Com pot ser que saprovi
oficialment un medicament amb aquest
perfil defectes secundaris per tractar
48 condicions mdiques diferents?
En aquest context, no s destranyar
que la comissi dexperts del Parlament
angls hagi recomanat que el seu sistema de salut pblica adquireixi la capacitat de dur a terme els seus propis estudis i que sigui dotat de les
competncies necessries per poder
exigir a les companyies farmacutiques
que vulguin patentar medicaments nous
que facin assaigs clnics comparatius

62. AGNELL, 202-06

63. Vegeu l'apartat 3.2.1 d'aquest quadern.
27

amb els medicaments ja existents que

demostrin que els nous medicaments
sn ms eficaos64.
Pel que fa a la poltica internacional,
les pressions de les grans companyies
farmacutiques estan mediades de dues
maneres:
1) a travs de la pressi del govern
dels EEUU sobre daltres pasos als
qual amenaa amb sancions econmiques i als quals imposa pactes bilaterals
desavantatjosos per a ells i beneficiosos
per a la indstria farmacutica nordamericana;
2) a travs de lOMC65, un dels primers acords de la qual va ser lADPIC
(TRIPS)66 que, a ms dimposar un sistema de patents abusiu a tots els pasos
inclosos els pasos en vies de desenvolupament va allargar el temps dexplotaci de les patents farmacutiques
de 17 a 20 anys.
En el moment de la creaci de
lOMC i la imposici de lADPIC (any
1995), la majoria dels pasos del mn ni
tan sols reconeixien que es puguessin
patentar els medicaments, perqu no els
consideraven productes comercials, sin articles de primera necessitat als
quals calia reconixer dret daccs a tots
els malalts, independentment de la seva
capacitat econmica.
Les imposicions de lOMC van
aprovar-se lany 1995, per als pasos

pobres sels va donar de temps fins al

2005 per preparar-se. El govern de
Sudfrica, en adonar-se que laplicaci
de la nova llei significaria la impossibilitat de tractar la seva poblaci per manca de diners i que aix ocasionaria una
extensi de lepidmia de la SIDA, va
anunciar a finals dels anys noranta que
passaria a produir medicaments antiretrovirals genrics en laboratoris propis.
La indstria farmacutica va pressionar
el govern dels EEUU i ladministraci
Clinton va amenaar Sudfrica amb
sancions comercials insostenibles si satrevia a produir els seus propis medicaments.
On s, en tot aix, el lliure mercat?
No hi ha lliure mercat. Hi ha mercat
salvatge que s el mercat regulat per les
lleis que afavoreixen els capricis dels
ms forts a costa de la vida dels ms febles.
El 17 de febrer de 2006, el diari angls The Independent va publicar una
notcia que fa veure fins a quin punt s
abusiva lactuaci de les companyies
farmacutiques en relaci als pasos pobres i, en concret, a lfrica67. Larticle
denuncia el fet que les companyies farmacutiques recorrin des de fa anys el
continent afric a la recerca de recursos
naturals aprofitables per a la seva indstria i els explotin pel seu propi benefici fent cas oms de la convenci de
lONU sobre la biodiversitat i la sobirania dun pas sobre els seus recursos

64. HOUSE OF COMMONS, p. 116 recomanacions 18-20 (vegeu el resum de les recomanacions del comit d'experts de la Cambra dels Comuns a l'apartat 4.2 d'aquest quadern).
65. Organitzaci Mundial del Comer (OMC).
66. Acord sobre els Drets de Propietat Intellectual vinculats al Comer (ADPIC; TRIPS en angls).
67. BUNCOMBE, Andrew. African bio-resources 'exploited by West'. The Independent. 17 febrer 2006.
68. Convenci internacional sobre diversitat biolgica. ONU, 1992.
28

naturals68. La companyia farmacutica

SRPharma va utilitzar un micobacteri
descobert a Uganda als anys setanta per
desenvolupar un medicament per tractar les malalties vriques crniques, inclosa la infecci per VIH/SIDA. El director general de SRPharma va
reconixer que la seva companyia no va
oferir a Uganda cap compensaci econmica tot i que aquest micobacteri aix com tots els recursos naturals de
qualsevol pas est protegit per la legislaci internacional sobre biodiversitat. SRPharma no va respectar la legislaci internacional, no va compensar
Uganda pel fet dexplotar un recurs
natural daquest pas en benefici propi
i tampoc li va permetre a Uganda utilitzar el medicament fabricat amb el seu
micobacteri per tractar els malalts
ugandesos. El director general de
SRPharma es queixa en aquest article
que aquest medicament no va generar
els beneficis esperats i calla que va
atraure 20 milions de dlars per finanar-ne el desenvolupament.

La casa Bayer, per la seva banda,

sha beneficiat de la descoberta duna
soca bacteriana al llac Ruiru de Knia
a partir de la qual ha fabricat un medicament per tractar la diabetis
(Precose o Glucobay). Aquest medicament ha generat ms de 380 milions
de dlars en vendes. El grup Bayer,
violant les mateixes convencions internacionals que quan van en benefici
propi no t cap reserva en imposar als
altres, tampoc no ha ofert res a canvi
a Knia. Bayer va admetre els fets per es va defensar indicant que encara
que lorigen del medicament s la soca bacteriana de Knia, el seu desenvolupament biotecnolgic fa que el
producte final sigui completament diferent i conclou que el que nosaltres
hem patentat no s la soca bacteriana
sin el producte final. Les investigadores responsables de lestudi sobre
les violacions al conveni de la biodiversitat a lfrica69, conclouen ben altrament: Ens trobem davant duna
nova forma de colonialisme.

69. Mariam Mayet, del Centre Afric per la Biodiversitat, i Beth Burrows, de l'Institut Edmonds.
29

4. UNA CRISI INTERNA

LA CAPACITAT D'INNOVACI TERAPUTICA SUBSTITUDA PER UN MRQUETING

En el bieni 1994-96, els grans laboratoris estaven disposats a pagar

59 milions de dlars a un laboratori ms petit per adquirir una molcula que hagus completat amb xit les fases destudi preclniques, amb
la intenci de dur a terme sota la seva responsabilitat els necessaris
estudis clnics i poder patentar al seu nom i comercialitzar en benefici
propi els medicaments obtinguts. En el bieni 2000-02, la xifra que
aquests mateixos grans laboratoris estaven disposats a pagar havia
augmentat a 148 milions de dlars70.

4.1. CRISI ACTUAL DE LES COMPANYIES FARMACUTIQUES

Aquesta dada revela el motiu de la

gran crisi en qu sembla a punt dentrar
la indstria farmacutica: la seva capacitat innovadora prcticament ha desaparegut. I sense capacitat innovadora
la indstria no t futur. Aix ho va re-

flectir el The Wall Street Journal lany

2003 en constatar que les accions de les
empreses farmacutiques havien estat
perdent valor durant ms dun any71.
Lestudi prospectiu realitzat per la consultoria dIBM va concloure que El be-

70. PIGNARRE, p. 39
71. En el moment d'escriure aquestes ratlles es publica la notcia que el valor de les accions de la companyia
farmacutica SkyePharma s'ha redut a la meitat en els darrers 5 anys i que l'any passat la companyia va
ser incapa de trobar un soci financer per poder promocionar el seu nou medicament antiasmtic
Flutiform (KOLLEWE, J. SkyePharma rebels lose vote to appoint Thian on board. The Independent 10
mar 2006).
30

nefici per acci ofert pels 20 primers laboratoris mundials als seus accionistes,
que en el perode 1993-98 havia estat
del 28% de promig, va caure al 4-5% en
els segents cinc anys72.
Una altra dada significativa s la freqncia creixent i el volum de les fusions que han tingut lloc entre les diferents grans companyies farmacutiques
en els darrers anys. Lany 2002, Pfizer
va esdevenir el primer laboratori mundial desprs de fusionar-se amb Warner
Lambert i Pharmacia (que al seu torn
havia comprat Upjohn i Monsanto).
Pfizer va passar amb aquesta fusi a
posseir l11% del mercat global. 5 anys
abans, Merck era el nmero 1 per tenia noms el 5% del mercat mundial73.
Aquesta extraordinria concentraci
de capital crea empreses-monstre molt
difcils de gestionar, desestructura els
equips investigadors i els subordina a
crrecs administratius no-cientfics que
interfereixen en les seves lnies de recerca. J. Drews, ex-investigador de
Hoffmann LaRoche, afirma: La indstria farmacutica est substituint la seva
antiga organitzaci investigadora per un
muntatge tcnic que encara s capa de
fer anlisis, experincies amb animals i
sntesis qumiques, per que es troba totalment incapa de desenvolupar noves
idees o conceptes. Les divisions dinvestigaci dels grans laboratoris han
deixat de ser autnomes i ja no poden
autogestionar-se. Estan dirigides per ju-

ristes, financers, venedors i gerents comercials incapaos dimaginar el futur si

no s com a successi lineal dels desenvolupaments ja existents (...) La indstria
farmacutica ha creat unes condicions que
eliminen loriginalitat, la creativitat i la llibertat i afavoreixen el consens, la imitaci, la submissi i lesperit repetitiu74.
Lany 1990, un investigador eficient
podia arribar a provar contra els blancs
biolgics coneguts la capacitat reactiva de 2.000 molcules noves en un any.
Lany 2000, un robot com els que estan
avui a disposici dels grans laboratoris,
podia provar 6.000 molcules en un sol
dia75. Per aquest increment quantitatiu
no sha tradut en un augment de la innovaci, ans al contrari. En cinc anys
(de 1998 a 2002) es van aprovar als
EEUU 415 medicaments nous.
Daquests noms 133 (32%) estaven basats en molcules noves i daquests 133
noms 58 eren molcules noves amb
efectes diferents dels efectes dels medicaments ja coneguts. La distribuci daquests 58 medicaments veritablement
nous va ser: al 1998 sen van descobrir
16, al 1999 sen van descobrir 19, al
2000 noms 9, i al 2001 i al 2002 noms 7 cada any. Aquesta s la productivitat real de la indstria ms rentable
econmicament als EEUU. Una productivitat irrisria tenint en compte els
diners invertits (uns 30 mil milions de
dlars) i el volum de les aproximadament 35 empreses implicades (lany

72. LORELLE, Vronique. Les industriels devront accelrer le lancement de mdicaments plus cibls. Le
Monde, 15 gener 2003., citat a PIGNARRE, p. 29.
73. PIGNARRE, p. 85
74. DREWS, Jrgen. In Quest of Tomorrow's Medicines. Springer: Nova York, 1998. p. 221, citat a PIGNARRE,
p. 91.
75. PIGNARRE, p. 105
31

2003 Pfizer comptava ella sola amb ms

de 60 fbriques distribudes en 32 pasos)76.
Les conseqncies daquesta poltica errnia han comenat a fer-se evidents per a tots els implicats. Arran de
les controvrsies sobre les patents dels
anti-SIDA a lfrica, la poltica i privilegis de la indstria farmacutica han
estat qestionats a nivell internacional.
A nivell dels EEUU (la meitat del mercat global de medicaments), els dos factors ms importants que han desvetllat
la conscincia crtica han estat:

caments al Canad a travs dinternet (el

nombre de farmcies canadenques a
linternet va passar de 10 al 1999 a 140
al 2003). La ciutat dSpringfield
(Massachussetts) va decidir que per reduir despeses administratives compraria
al Canad tots els medicaments dels seus
funcionaris pblics. Un desafiament
obert fet amb la intenci de denunciar els
preus abusius. Boston i representants governamentals de 12 estats ms shan adherit a la denncia dSpringfield i estan
cercant alternatives per adquirir els medicaments a preus ms raonables77.

a) la creixent diferncia de preus entre els EEUU i el Canad pel que fa als
medicaments protegits per una patent; i

b) Les grans companyies dassegurances i un nombre creixent destats

han elaborat i aprovat formularis que
exclouen els medicaments del jo-tamb. Aix significa que les companyies
dassegurances noms cobreixen el
cost dels medicaments dels seus assegurats si aquests medicaments consten
al seu formulari. En el cas dels estats,
lelaboraci dun formulari afecta a les
persones de ms de 65 anys que tenen
dret a acollir-se a un programa
(Medicaid) que cobreix en part el cost
dels medicaments. Com en el cas de les
companyies dassegurances, els estats
noms cobriran el cost dels medicaments que constin en el seu formulari,
i no el dels que constin en els llistats
oficials dabast federal controlats per la
mateixa indstria farmacutica. Lany
2001 noms dos estats tenien formulari; lany 2003, la meitat dels estats dels
EEUU en tenien78.

b) el carcter superflu i potencialment perills dels medicaments del jotamb.

Vegem aquests factors amb una mica ms de detall.
a) El preu dun medicament protegit
per una patent s a Europa o al Canad
la meitat o fins i tot un ter del preu del
mateix medicament als EEUU. Des de
1987, als EEUU s ilegal importar medicaments del Canad. Malgrat aix, al
2002 ms dun mili de ciutadans dels
EEUU compraven regularment els seus
medicaments a farmcies del Canad (en
moltes poblacions properes a la frontera
sorganitzaven autobusos amb aquesta
finalitat). Un any ms tard, el 7% dels
ciutadans dels EEUU compraven medi-

76. AGNELL, p. 221

77. AGNELL, pp. 220-21
78. AGNELL, p. 227
32

4.2. MRQUETING VS. INNOVACI TERAPUTICA

Un estudi oficial dut a terme per una

comissi d'experts nomenada pel
Congrs dels EEUU, va estimar que el
cost de producci d'un nou medicament
era l'any 1993 de 802 milions de dlars79. El Centre per l'Estudi d'una
Legislaci Responsable de Washington va fer un contrainforme avaluant el
cost dels medicaments que eren finanats a parts iguals per les companyies
farmacutiques i per diners pblics (els
medicaments anomenats orfes, que representen el 20% dels medicaments comercialitzats als EEUU i corresponen a
medicaments el mercat potencial dels
quals s massa petit per compensar les
despeses d'investigaci). El cost total de
producci d'un medicament orfe va ser
de fins a tres vegades menys que el d'un
medicament totalment produt per una
companyia farmacutica. Aquesta disparitat es produeix perqu en el cas dels
medicament produts per una companyia farmacutica a l'apartat de producci s'inclouen part de les despeses
que sn prpiament de promoci. En
el cas dels medicaments orfes, aix no
es pot fer perqu el comproms s de repartir a parts iguals les despeses de producci, i no les de mrqueting.
La conclusi s que la major part de
les despeses de les companyies farmacutiques sn actualment despeses de
mrqueting, per no es presenten com a
tals sin que es fan passar com a despeses dinvestigaci o de producci per

poder encarir aix encara ms els medicaments.

Al 2001, els metges dels EEUU van
rebre les visites dun total de 88.000 representants de la indstria farmacutica
que, a ms de repartir-los 11 mil milions
de dlars en mostres gratutes dels nous
medicaments perqu els provessin
amb els seus pacients, els van oferir regals personals, viatges i daltres compensacions.
Els EEUU i Nova Zelanda sn els
dos nics pasos industrialitzats on est
perms fer propaganda directa als pacients dels medicaments de recepta. A la
resta de pasos est prohibit perqu la
vulnerabilitat del pacient pot ser manipulable i la probabilitat que un metge
tingui en compte els desigs del seu pacient a lhora de receptar s tamb elevada, sobretot quan s qesti descollir
entre medicaments que tenen els mateixos efectes teraputics, com sn els medicaments del jo-tamb.
Dos exemples de com pot ser manipulada aquesta vulnerabilitat sn:
a) els anuncis de medicaments del
canal pacient (un canal de TV que noms semet als hospitals). Hom sha dimaginar un pacient ajagut al llit de
lhospital, preocupat perqu no sacaba
de trobar b i que va sentint tota classe
dinformacions esbiaixades sobre els
nous medicaments que podrien guarirlo, presentades moltes vegades per per-

79. "Estudio OTA". Marketletter. 13 gener 1997, pp.24-25, citat a PIGNARRE, p. 24.
33

sonatges famosos del mn de lespectacle o els esports;

b) el segon exemple sn els estudiants de les escoles secundries i els
campus universitaris als quals es va dirigir una campanya massiva de promoci dels medicaments antidepressius;
els centres docents, a canvi de grans
quantitats de diners, permetien que
metges pagats per les companyies farmacutiques fessin conferncies als estudiants i els encoratgessin a demanar
als seus metges o als metges del campus
que els receptessin antidepressius per
solucionar els problemes de personalitat i creixement propis dels adolescents
i els joves.
Un testimoni personal: recordo el
gran impacte que ens va fer a tots els
residents de medicina interna, una conferncia dassistncia obligatria que
ens van oferir pocs mesos desprs dhaver arribat a lhospital de Buffalo
(Nova York) on haurem de fer la resi-

34

dncia durant tres anys. Ens van informar que la taxa de suicidis entre els residents de primer any era molt alta i
que farem b en cercar quan abans millor tractament per a la nostra depressi (tots estvem morts de son i molt
cansats per tantes hores de gurdies).
Ens van informar tamb que havia sortit un nou tractament que semblava que
podia prevenir la depressi. Vaig tenir
sort que el meu metge-tutor, un ex-metge de lexrcit duna certa edat i molta
experincia, em va advertir dels interessos que amagava aquell acte acadmic. Em fa impressi pensar que
em podia haver mort o quedat malalta
per tota la vida a causa dels efectes secundaris dun medicament que havia
estat produt noms per afany de lucre,
avaluat i aprovat amb poc rigor, que jo
no necessitava per a res i que mhavia
estat promocionat en un moment especialment vulnerable. A mi no em va
passar, per a daltres a milers daltres s que els ha passat.

5. UNA OPORTUNITAT PER DESMANTELLAR EL SISTEMA

Totes les fonts consultades per a lelaboraci daquest Quadern coincideixen en afirmar que el malfuncionament de la indstria farmacutica es pot corregir (i sha de corregir amb urgncia) en benefici dels
malalts, tant els del primer com els del tercer mn, i tamb en benefici
de la mateixa indstria que, com hem vist, ha entrat en crisi. Resumir
a continuaci les conclusions dels autors ms citats en aquest quadern.

PRINCIPALS CONCLUSIONS DE M. AGNELL, 200580

1. Les companyies farmacutiques produeixen massa medicaments del jotamb i massa pocs medicaments
veritablement nous.
2. Lagncia reguladora ms influent del
mn (la FDA dels EEUU) est massa vinculada a la indstria que t lobligaci de regular.
3. Les companyies farmacutiques tenen massa control sobre els assaigs
clnics que serveixen per avaluar le-

ficcia i la seguretat dels seus propis

productes.
4. Les patents i daltres drets de monopoli tenen una durada excessiva i sn
massa elstics.
Els medicaments es patenten abans
dhaver realitzat els assaigs clnics
que han de demostrar la seva eficcia
i confirmar la seva seguretat. Amb aix, la durada de la patent comena a
comptar quan encara no es pot co-

80. La Dra. Marcia Agnell ha estat editora en cap durant quasi 20 anys de la revista mdica de ms impacte, el New England Journal of Medicine.
35

mercialitzar el medicament. Aix, a la

durada de 20 anys prevista a la legislaci actual se li han de restar normalment de 3 a 5 anys per completar
els estudis clnics. Caldria modificar
aquesta legislaci de manera que el
rellotge comenci a comptar en el
moment de comercialitzar el medicament i no abans. (...) La durada de la
patent podria ser de 6 anys.
(...) Els mltiples trucs legals per mitj dels quals les companyies farmacutiques propietries duna patent
bloquegen rutinriament lentrada al
mercat dels medicaments genrics
durant 30 mesos desprs que hagi ex-

pirat la seva patent shan de denunciar i sha de modificar la legislaci

per a que aquest abs no sigui possible.
5. Les companyies farmacutiques tenen massa influncia en leducaci
mdica que t a veure amb els seus
productes (...).
6. Hi ha informaci important sobre la
recerca, el desenvolupament, el mrqueting i la determinaci del preu
dels medicaments que es mant secreta.
7. Els preus dels medicaments sn massa alts i massa variables.

PRINCIPALS CONCLUSIONS DE P. PIGNARRE81

Els ciutadans han dintervenir a

aquests tres nivells ...
1. Definici de les prioritats dinvestigaci i dassignaci de recursos.
2. Desenvolupament de la investigaci
(sb. els assaigs clnics).
3. Comercialitzaci: poltica de patents
i preus, per tal daconseguir els objectius segents:
a) Obrir licitacions segons prioritats
nacionals i internacionals definides
de la manera ms democrtica possible (es podrien aleshores garantir
unes condicions de comercialitzaci
extraordinries per a qui trobi una

cura per a una daquestes malalties

prioritries).
b) Donar valor als principis actius i no als
noms comercials (que les capses de
medicaments a linrevs del que es
fa ara portessin ben visible el nom
genric i ben petit el nom comercial).
c) Premiar el valor afegit real i no el valor de promoci (un progrs de guarici del 4 o 5 % no t perqu comportar un preu que sigui 10, 15 o fins i tot
100 vegades superior!).
d) Negociar la durada de les patents; per
exemple, es podrien allargar als pasos rics a canvi deliminar-les als pa-

81. Philippe Pignarre ha estat directiu durant disset anys d'una gran companyia farmacutica i actualment
professor de la Universitat de Paris-VIII.
36

sos pobres (Bristol-Myers Squibb

lany 2001: va anunciar que cada 5
anys faria una donaci de 100 milions deuros per lluitar contra la SIDA a lfrica ... per no va alliberar
les patents).
e) Crear un observatori de la investigaci, un registre independent dels
processos reals que han condut a la
troballa dun nou medicament (per
poder racionalitzar la inversi i evitar enganys). (...).

f) Decidir democrticament. Aix hauria de ser una constant de tota la dinmica econmica, per en el cas de
la indstria farmacutica s plenament operatiu i factible i dimplementaci immediata, perqu per
desenvolupar un nou medicament
calen assaigs clnics i els assaigs clnics es fan amb grans nombres de
pacients (i.e. de ciutadans) que han
de donar el seu consentiment informat (el seu vist-i-plau).

PRINCIPALS CONCLUSIONS DE LINFORME DESEQUILIBRI FATAL DE

METGES SENSE FRONTERES, 2001

1. Les malalties que afecten principalment els pobres no sinvestiguen perqu la seva investigaci no resulta rentable per a la indstria farmacutica.
2. LOMS ha delaborar un pla dacci
efica per resoldre aquest problema.
3. Els governs dels pasos rics i dels pasos pobres han dintervenir per compensar les deficincies de leconomia
de mercat actual.
4. Cal dur a terme una anlisi completa
i ajustada del cost real de producci
dun nou medicament.
5. A canvi dels diners pblics que sinverteixin en lestudi i desenvolupa-

ment dun nou medicament sha

dexigir que aquest medicament sigui accessible i assequible econmicament pels malalts.
6. Cal potenciar les capacitats de recerca i producci de medicaments dels
pasos pobres.
7. Cal una anlisi independent de limpacte a llarg termini de les poltiques
actuals sobre la capacitat de produir
medicaments dels pasos pobres.
8. Cal crear un nou organisme que treballi perqu les malalties oblidades
puguin deixar un dia de ser-ho. (...).

37

PRINCIPALS CONCLUSIONS DEL COMIT DEXPERTS DEL PARLAMENT ANGLS, 2005:

1. Els medicaments del "jo-tamb" sn

un problema, per la comissi no ha
arribat a cap acord sobre aquest punt.
2. Cal establir un centre independent per
dur a terme els assaigs clnics perqu
el sistema actual s massa esbiaixat.
3. Lagressivitat del mrqueting immediat a la comercialitzaci dun nou
medicament, lallau dinformaci
que es distribueix i lemmascarament
daquesta informaci fent-la passar
per educaci mdica contribueixen a
que es receptin medicaments de forma inadequada.
4. La falsificaci darticles cientfics i
locultaci dels resultats dels assaigs
no-favorables a la indstria provoca
la proliferaci de receptes inadequades.
5. La culpa de les receptes inadequades
no s noms de les companyies farmacutiques sin tamb de metges i
altres professionals que no sn prou
crtics i es mostren massa ben disposats a acceptar els regals de les companyies farmacutiques i a donar per
bona la informaci que aquestes els
subministren.
6. El mrqueting de la indstria farmacutica s implacable i ubiqu i es dirigeix no noms als professionals sin tamb als pacients i al pblic en
general.
7. Cal elaborar un fullet per als pacients
amb informaci general i completa
que indiqui quin s el paper dels me38

dicaments en el tractament de les malalties.

8. La publicitat dirigida directament als
pacients s inadequada i innecessria
al Regne Unit. Aquesta publicitat t
un alt contingut emocional (...).
9. La publicitat indirecta a travs de
campanyes educatives no est prou
ben regulada.
10. Sovint es desconeix quin tipus de suport reben els grups de pacients per
part de les companyies farmacutiques. Cal que aquesta informaci sigui pblica.
11. La vigilncia dels medicaments ja
comercialitzats s insuficient.
12. El govern ha de finanar lestudi de
les alternatives teraputiques no-farmacolgiques que la indstria farmacutica ignora perqu no sn rentables per a ella.
13. Els metges i altres professionals amb
dret a fer receptes han dassumir la seva part de culpa pels problemes resultants de la prescripci inadequada
dantidepressius del tipus SSRI i
dantiinflamatoris del tipus inhibidors
COX-2. Aquests medicaments han
estat receptats a gran escala de forma
indiscriminada. Aix ha estat en part
degut a la intensa activitat de promoci, especialment en el moment de la
comercialitzaci, per tamb s conseqncia dhaver mantingut secreta
informaci important i dhaver acceptat de manera poc crtica la propaganda de les companyies farma-

cutiques. El mrqueting agressiu ha

arribat a convncer massa professionals que poden receptar impunement.
(...) No tenim cap mecanisme efectiu
per atemperar lexplosi de receptes
de qu sacompanya la comercialitzaci dun nou producte. Aquest s el
perode ms important per promocionar un nou medicament, per cal fer
notar que s tamb el perode en qu
menys coses sabem dels seus efectes
reals.
14. Recomanem que el registre dassaigs
clnics sigui mantingut per un organisme independent i que els resultats
de tot els estudis els favorables i els
desfavorables siguin fets pblics
com a condici prvia a la comercialitzaci.
15. Que es limiti la quantitat de mostres
gratutes que reben els professionals
que poden receptar, especialment durant els primers sis mesos de comercialitzaci dun nou medicament (...).
16. Cal que les avaluacions de lagncia
reguladora i la informaci i els criteris que ha utilitzat per dur-les a terme
siguin pblics. Que sincloguin ciutadans en les comissions destudi i
sels ofereixi la formaci i el suport
suficients perqu puguin prendre un
paper actiu en la presa de decisions.
17. Cal investigar millor els efectes secundaris. Els observats en els assaigs
clnics previs a la comercialitzaci
sn insuficients.
18. Que lagncia reguladora contracti
ms personal per monitoritzar els
nous medicaments durant els primers
mesos. Que tots els nous medicaments siguin re-avaluats per lagncia
reguladora de forma sistemtica cinc

anys desprs de la seva entrada al

mercat.
19. Recomanem que lagncia reguladora tingui la mateixa autoritat per
restringir els usos dun medicament
que la que t per autoritzar la seva comercialitzacio.
20. Recomanem que es faci efectiu a tot
el pas el sistema de registre dels efectes secundaris, que sinvestiguin tots
els casos i que es faci amb transparncia i sense donar falses seguretats.
21. Recomanem que hi hagi un procs
pblic sempre que un medicament sigui retirat del mercat a causa dels seus
efectes secundaris.
22. El mrqueting excessiu encoratja a
receptar medicaments de forma inadequada. Les estratgies actuals per
donar a conixer informaci no-esbiaixada
sn
insuficients.
Recomanem que lagncia reguladora tingui dret a vet sobre tot el material promocional dels nous productes
farmacutics i que es limiti el dret a
receptar nous medicaments durant els
dos primers anys de la seva comercialitzaci (...). Si al cap de dos anys
no hi ha hagut senyals dalarma pel
que fa a efectes secundaris perillosos,
pot ampliar-se aleshores el dret a receptar-los.
23. Recomanem una millor coordinaci
i promptitud en les tasques dinvestigaci de les queixes de mrqueting
illegal. En cas que calgui corregir la
informaci enganyosa, cal assegurarse que la correcci rep tanta publicitat com la que va rebre lengany (...).
24. El mercat de genrics s important.
Sha devitar que les companyies farmacutiques manipulin la legislaci
39

de patents per allargar-les indegudament.

25. Recomanem que als estudiants de
medicina sels ensenyi a avaluar de
forma crtica els resultats dels assaigs
clnics, a reconixer els efectes secundaris dels medicaments i a relacionar-se adequadament amb els representants de les farmacutiques. Hi
ha dhaver cursos de post-grau obligatoris per a tots els professionals
amb dret a receptar perqu estiguin al
dia. Cal regular de forma ms estricta les prctiques de recepta dels professionals.
26. Recomanem que les associacions
professionals mantinguin un registre
pblic de tots els regals, diners, honors i altres beneficis que aquestes associacions i cada un dels seus membres rebin de part de les companyies
farmacutiques. Cada membre hauria
de ser responsable de mantenir actualitzat aquest registre (...).
27. Que sendureixin les normes relatives a les campanyes de salut promocionades pels laboratoris de manera
que quedi clar i explcit per a tots que
aquella campanya est finanada per
una companyia que hi t interessos
econmics directes.

28. Que els grups de pacients declarin les

seves fonts de finanament i els favors que rebin i que ho facin pblic.
29. Que la incidncia, el cost i les implicacions de les malalties causades pels
medicaments siguin investigades de
forma sistemtica pel Departament de
Sanitat juntament amb lagncia reguladora dels medicaments.
30. Que el govern cre un programa nou
que asseguri laccs als medicaments
a tots els malalts, que garanteixi adequadament la seguretat i leficcia
daquests medicaments i el seu s racional, i vetlli perqu els tractaments
farmacolgics sestudin comparativament en relaci als tractaments nofarmacolgics.
31. Que el sistema nacional de salut modifiqui la seva normativa i que els
tractaments no-farmacolgics es considerin digual categoria que els tractaments farmacolgics.
32. Que la responsabilitat de representar
els interessos de la indstria farmacutica sigui transferida al Departament de Comer i Indstria per que el
Departament de Salut es pugui dedicar exclussivament, tal com s la seva obligaci, a la regulaci dels medicaments i la promoci de la salut.

Desprs dhaver estudiat el tema dels crims de les companyies farmacutiques,

la meva conclusi no s que leconomia ha de ser regulada per la poltica... perqu ja ho est essent. Com hem vist, sense les lleis favorables del Congrs nordameric i sense els acords de lOMC no podria haver proliferat aquesta indstria de
la manera que ho ha fet. El que cal s que la poltica que necessriament regula el
mercat sigui una poltica justa, una poltica del b com, una poltica que tingui en
compte tothom i no noms els ms privilegiats. Una poltica democrtica no noms de forma.
40