Professional Documents
Culture Documents
Plaça Del Diamant
Plaça Del Diamant
III El captol comena amb una baralla que t la parella perqu en Quimet la
obliga a no treballar ms per a aquell pastisser, ja que segons ell, la mira
amb altres ulls. Desprs Quimet li presenta la seva mare, que queda
fascinada amb la novia del seu fill. En Cintet, amic d'en Quimet, els informa
de l'existncia d'un pis sota terrat que incloa el terrat, i aquest tot
emocionat el desitja sense abans haver-lo vist.
V s el dia de rams i tot el poble surt a bener el seu. Desprs van a dinar a
casa la mare d'en Quimet, on aquest no para de queixar-se perque el
menjar no porta sal. El diumenge segent van a dinar a casa la Colometa
amb el seu pare i la seva dona i desprs van a rascar paper al seu projecte
de pis. Quan van empaperar el menjadors els hi va sortir una taca, i tan el
propietari antic del pis i el ve del costat no volien saber res.
VI En Quimet porta a la seva promesa al mossn Joan per decidir com anir
la cerimnia. En Quimet vol que sigui curta, com abans acabi, millor. Per el
mossn diu que aquestes coses s'han de fer lentament, perque amb el
casament es decideix amb qui passar la resta de la teva vida. I es van
ajuntar una bona colla a l'esglsia, i al sortir van anar a fer-se fotos al
fotgraf i desprs el dinar i el ball, on Colometa mostrava una gran alegria
per aquell dia, en canvi, en Quimet no mostrava cap sentiment amors.
VII desprs de dos mesos de casats, ja tenien el pis llest. En Quimet li feia la
broma a la seva dona de dur-la a sota del llit i saltar-hi a sobre. Quan
anaven a casa de la seva mare, aquesta feia la mateixa pregunta sempre
insinuant si estava embarassada i se la va endur a l'habitaci per
comprobar-ho per vei que no. Els diumenges, segons en Quimet, eren els
dies de fer un nen.
VIII En Quimet, amb els seus aires de bon fuster, fa una cadira noms per
homes; s a dir, noms s'hi pot asseure ell. A la senyora Enruiqueta li agus
agradat que Colometa li expliqus la seva nit de nuvis amb detall, per ms
que una nit, va ser una setmana sencera tancats a l'habitaci i per ella fer
un nen els diumenges s fer-se mal a si mateixa.
XII La Colometa moltes tardes anava a passejar amb el nen, que es deia
Antoni, a coll a veure les nines. Un dia el colom ferit i l'embut van ser dues
coses que van entrar gaireb juntes a la casa. Com que volien fer-li un
colomar, el van aparellar amb un altre colom. Els hi van dir Caf i Maringa.
Per noms feien ous, i no petits, i la gent deia que els hi havia de donar de
menjar ortigues.
XV En Quimet duia al nen, amb pocs mesos, a fer voltes en moto perqu
deia que seria bo per ell. Desprs d'un any i mig del primer embars, va
venir el segon, el qual va fer que ho passs malament. Va sortir nena i
l'anomen Rita. El nen agaf molts gelos d'aquesta, imitava al seu pare i es
portava malament,
XVIII Colometa fa una extensa descripci de la casa i les seves parts perqu
la troba com un trencaclosques. La famlia de la casa est formada per dos
parelles; la dels joves i el seu fill i la dels gendres de l'home.
XIX El seu primer dia de treball i va haver de deixar els nens tancats al
menjador ja que eren molt petits per quedar-se al carrer amb l'Enriqueta i
amb el seu pare no podien.
XX Els amos de Colometa eren rics i tenien cases de lloguer. Per quan
venien parelles que en volien llogar i tenien fills, Colometa els havia de
despatxar, ja que els amos no volien. Va deixar els nens uns dies al carrer
amb l'Enriqueta, fins que l'Antoni es va cansar, doncs volia estar a casa.
Finalment, Colometa presenta el seu marit a la senyora de la casa perqu la
ve a buscar.
XXI Colometa va descobrir que els seus fills amagaven alguna cosa i un dia
els va trobar envoltats dels coloms i aix era com havien aprs a estar
quiets, doncs els matins els coloms es feien els amos del pis. A en Quimet li
va semblar una bona idea i va obrir una trapa i hi va afegir covadors per a
qu i anessin i aix tindrien ms coloms. Segons ell es farien rics perqu els
aniria venent i la vida ja estaria solucionada.
XXIII Al cap d'una setmana la mare d'en Quimet mor i van a veure-la a casa
seva, on estava estirada al llit amb les tres amigues venes al voltant. Tenia
els peus descalos i una corona de fulles, perqu segons ella les flors eren
per a les noies.